Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8110episodis
Entrevistes de la Justa del 7/1/2020 — Sigues Original 13x13 i Som Natura: 38 artistes, muntatge en quadrícula i vendes; 3R, capacitat de càrrega i canvi climàtic - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 7/1/2020 — Sigues Original 13x13 i Som Natura: 38 artistes, muntatge en quadrícula i vendes; 3R, capacitat de càrrega i canvi climàtic

Resum general Podcast amb dues parts principals: una entrevista a l’artista Carme Malaret sobre la mostra col·lectiva “Sigues Original” (format 13x13) i, després, la secció “Som Natura” amb Arbre Agulló, que obre temporada parlant de les tres erres, la capacitat de càrrega del planeta i el marc científic del canvi climàtic. Sigues Original (format 13x13) — balanç i claus de la mostra Concepte i edició: cinquena edició d’una mostra col·lectiva amb obres creades expressament. Format únic de 13x13 cm i 4 peces per artista. Participació: 38 artistes (majoritàriament de Sant Just, també Baix Llobregat i Barcelona). Es convida tant a artistes vinculats als projectes de l’espai (Parador, Claus, custòdia, mostres express, debats) com a d’altres amb llenguatges plàstics interessants. Diversitat de tècniques: fotografia, escultura, ceràmica, dibuix, gravat, colats, retaules… sempre unificades pel format 13x13. Criteris i preu: cap temàtica imposada; límit de preu per facilitar l’adquisició i la participació. Alguns artistes van ajustar el preu per suportar el projecte. Muntatge expositiu: disseny de Laura Baringo i Quim Déu amb quadrícula 13x13 a paret; col·locació per autor, airejada i elegant. Exemples destacats: Roger Avella: llenguatge directe i gràfic (tamponatge, gravat, aquarel·la, tinta xinesa). Obres adquirides ràpidament. Dogni (escultura): gran acollida; va haver d’aportar més peces. Jan Nebot (fotografia): petites “joies” malgrat un format no estàndard per a foto. Relació amb el públic i comunitat: espai proper, sense tarimes; els artistes fan vigilància i interactuen amb visitants. "L’artista està allà vigilant i tu pots anar allà i presentar-se... i tenir una conversa sobretot molt directa." Vendes i valor: bon ritme de vendes per format petit i preu ajustat; oportunitat d’aconseguir obra original a preus per sota de galeries. "És una oportunitat de tenir obra original feta expressament d’artistes que en galeries de Barcelona es triplica o quadruplica el preu." Objectiu de fons: més que ingressos, pedagogia de l’art, proximitat i posada en valor de la riquesa plàstica local. Plans 2020 de l’Espai Carme Malaret Debat sobre espiritualitat en l’art: amb Quima Guitart i Marius Brossa, i possible filòsof per aportar marc teòric. Projecte de custòdia de l’art: presentació al Premi Baldiri Reixac (Fundació Carulla) per apropar l’art a cases i escoles. Proper Aparador: a càrrec de Janira Romero. Connexió amb Fundació Guillem Viladot: portar obres a l’espai i debat sobre la importància de la seva figura. Acció participativa biennal: obert a tothom (format i tema en definició; l’anterior va ser “el teu museu” en format postal). Cursos: inici del segon trimestre (ceràmica, torn, etc.). Som Natura — Principis ecologistes i marc del canvi climàtic 3R: reduir, reutilitzar, reciclar: fonaments clàssics del moviment ecologista; obre la temporada didàctica fins a juny. Capacitat de càrrega del planeta: idea clau per entendre límits biofísics i sostenibilitat. Canvi climàtic i ciència: el consens científic és ferm. "El canvi climàtic ja és una convicció dels científics." Relativisme cultural vs *absolutisme*: defensa d’un pensament no dogmàtic per abordar problemes ambientals; crítica a veritats absolutes i a l’ús de la violència. Paper dels joves: adolescents i joves prenen la força motriu del moviment climàtic. Causa humana del canvi actual: contrast amb extincions passades (p. ex. dinosaures per meteorit, fenomen fortuït) i l’actual acceleració antropogènica.

Entrevistes de la Justa del 3/1/2020 — Penya del Moro en suspens: 10 anys de servei, el debat del concurs i el futur del punt d’informació; i el sorteig de patges i la tradició dels globus a Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 3/1/2020 — Penya del Moro en suspens: 10 anys de servei, el debat del concurs i el futur del punt d’informació; i el sorteig de patges i la tradició dels globus a Sant Just

Context i objectiu de l’episodi Conversa amb Montserrat Rajadell i Manel sobre la situació del punt d’informació de la Penya del Moro després de 10 anys de servei, els canvis administratius i el possible canvi de model. Segona part del programa: sorteig de patges de la Cavalcada de Reis i història de la venda de globus a Sant Just. Suspensió temporal i motius principals • 10 anys de servei informant visitants a la Penya del Moro, ara en suspens el primer trimestre de 2020 mentre es decideix el futur. • Motius exposats per l’arxiver: - Camí malmès per l’elevat pas de bicicletes i necessitat d’arranjament. - Possible canvi de model: de servei obert i gratuït a visites sota demanda i de pagament. - Procés administratiu: s’hauria de passar de contracte directe a concurs públic per exigència de l’interventor. • Contradiccions institucionals: - L’alcalde hauria afirmat en directe: > "Oh i tant que es farà el punt d’informació... no pateixi" - Però l’arxiver havia comunicat pausa de 3 mesos i replantejament. Què feien al punt d’informació (2010–2020) • Periodicitat i format: un cop al mes, alternant dissabte/diumenge, de 10 a 14 h. Explicacions breus in situ per a caminants, famílies i grups. • Continguts: - Restes del poblat íber (dues unitats d’hàbitat, ca. 550–350 aC). - Torre medieval (segle X, reforçada al segle XIV). • Accessibilitat lingüística: visites en català, castellà, anglès i francès (també per a públic internacional o nouvingut). • Afluència i dinamització: - Entre 50 i 100 persones passen per l’espai cada jornada; es fan 5–20 microvisites segons el flux. - Cartelleria “Avui de 10 a 2, explicacions a la Penya del Moro” per captar públic de pas. • Manteniment i vigilància cívica: - Neteja puntual de l’entorn; detecció i comunicació d’actes vandàlics (pintades, trencaments de panells i pals indicadors). - Coordinació amb arxiu i regidoria per a informes i neteges anuals de restes arqueològiques. Procés administratiu i escenaris de futur • Durant 10 anys, la gestió es feia via comandes anuals (forma de contracte directe). El nou interventor reclama concurs públic per adequació normativa. • Possibilitat comunicada d’externalització a l’empresa que porta el refugi antiaeri (Sant Feliu) a partir d’abril, possiblement també via contracte directe mentre es defineix el model. • Primer trimestre sense servei (gener–març 2020) i incertesa sobre si les noves visites seran de pagament i amb inscripció prèvia. Comunicació i reconeixement • Sensació de manca de comunicació directa amb la regidoria actual (Joan Bassaganyes) i de reconeixement a la feina feta. • Abans hi havia reunions periòdiques amb regidors anteriors per ajustar el servei; ara, es demana diàleg i transparència sobre motius i calendari. • Frustració expressada: > "És molt trist que t’enviïn un WhatsApp i et diguin 'xau xau bambina'..." Impacte social i divulgació • En 10 anys, milers de persones han rebut claus d’interpretació del patrimoni local: molts desconeixien que era terme de Sant Just, la ubicació del jaciment íber o la cronologia de la torre. • Tasca de divulgació patrimonial amb fulletons municipals i informes mensuals. • Perfil dels responsables: - Montserrat Rajadell, guia turística oficial. - Manel, divulgador d’història local (col·laboracions radiofòniques amb experts i memòria històrica del municipi). Segona part: sorteig i tradicions de Reis Sorteig de patges (Cavalcada de Reis) • 89 infants inscrits per 16 places. • Criteris: a partir del número sortejat; prioritat per a qui no va ser patge l’any anterior; llista de reserva per possibles baixes. Tradició dels globus a Sant Just • Venda de globus vinculada a la Cavalcada documentada des de 1979 (Lluís Segura); possible existència anterior sense documentació. • Gestió directa pels convidats des de 2012 (col·laborant ja el 2002). • Les vendes fluctuen segons l’any; es manté la tradició i el registre històric. Idees clau • Servei en pausa i model en revisió per raons de camí, vandalització i adequació legal (concurs públic vs contracte directe). • Alt valor social i patrimonial del punt: multilingüe, de proximitat i amb tasques de manteniment i informes. • Demanda de diàleg i reconeixement a 10 anys de feina local. • Continuïtat d’activitats de Nadal: sorteig de patges i tradició dels globus reforcen el teixit comunitari.

Entrevistes de la Justa del 2/1/2020 — Matinal a Ràdio Desvern: predicció del temps i preparatius de la Cavalcada de Reis 2020 a Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
21'

Entrevistes de la Justa del 2/1/2020 — Matinal a Ràdio Desvern: predicció del temps i preparatius de la Cavalcada de Reis 2020 a Sant Just

Resum Predicció del temps (Sant Just Desvern) Escenari general: temps tranquil i fred normal per l’època, sense precipitacions destacables. Avui: matí amb núvols baixos, clarianes cap al migdia i tarda més tapada; màximes al voltant dels 11–12 ºC i matí fred (entorn de 7 ºC), amb mínimes nocturnes d’uns 4 ºC. Pròxims dies: arriba un front del nord però sense pluja; divendres gris, amb valors 10–12 ºC i mínimes fredes. Cap de setmana: dissabte més sol i lleu pujada (fins a 13 ºC); diumenge torna el temps del nord, vent i sensació de fred una mica més marcada. Dia de Reis (dilluns): més núvols i ambient fresc, però sense grans canvis ni precipitacions. Tendència setmana vinent: persistència de la influència del nord fins a mitja setmana i estabilitat posterior. "No estem parlant de grans fredurades... tampoc hi ha previsió de precipitacions." "Els Reis podran fer molt bé la seva feina... el temps acompanyarà." Cavalcada de Reis (5 de gener de 2020, Sant Just) Carrosses i comitiva: Les 3 carrosses dels Reis Mags i carrosses de patges (s’amplia capacitat) i l’estrella també amb patges. Renovació integral de la il·luminació amb LED (més sostenible i eficient; menys consum de generadors). Participació de cavalls, vehicles clàssics (SEAT 600) i la banda musical de sempre. Caramels: aproximadament 3.000 kg. Es recomana dosificar el llançament perquè arribin a tot el recorregut. Recorregut: inicia al Casal de Joves, passa per l’Ajuntament, puja per carrer Badó i zona de rambles. Lleugerament més curt que antigament. Residència de gent gran: no s’hi entra amb carrosses per seguretat i logística; es fa visita prèvia amb Reis i repartiment de caramels adaptat als seus horaris. Globus i sorteig: venda de globus a la Plaça de l’Ajuntament i al Casal de Joves (on es vol potenciar la venda). Sorteig de 3 regals i parlament de Ses Majestats a la plaça. Participació infantil: uns 15 nens/es per carrossa (selecció per sorteig); alta demanda; voluntat d’ampliar quan sigui possible. Organització i seguretat: Renovació de carrosses antigues (fusta) a remolcs més segurs; decoració i muntatge per voluntariat (confecció, maquillatge, vestuari). El LED aporta flexibilitat escènica i estalvi (no és per obligació legal, sinó per millora tècnica i sostenibilitat). Planificació durant tot l’any (des de març) i ajust a pressupost. Detalls tradicionals: el Rei Negre es farà “com sempre” (sense detalls addicionals). "Si plou o neva, els Reis arriben igual; sempre han fet la seva tasca."

Entrevistes de la Justa del 30/12/2019 — Diversitat sexual i de gènere al Baix Llobregat: enquesta ciutadana, definicions clau i el testimoni de Rosa Maria - episode art
Entrevistes de la Justa

Entrevistes de la Justa del 30/12/2019 — Diversitat sexual i de gènere al Baix Llobregat: enquesta ciutadana, definicions clau i el testimoni de Rosa Maria

Context comarcal i participació ciutadana Al Baix Llobregat, les persones LGTBI representen aproximadament el 9,6% de la població. El Consell Comarcal està elaborant un Pla de Diversitat Sexual i de Gènere i ha obert un qüestionari per recollir percepcions sobre la diversitat sexual, afectiva i de gènere, la situació de les persones LGTBI i les polítiques públiques del territori. "Poca broma, estem parlant d'en moltes milers de persones." Diferències clau: sexe, orientació sexual i identitat de gènere Sexe assignat al néixer: es determina habitualment pels genitals en néixer. Orientació sexual: allò que t’atrau sexual i afectivament. Lesbiana: atracció envers dones. Hetero: atracció envers el gènere oposat. Bisexual: atracció envers homes i dones (pot ser variable o esporàdica). Pansexual: atracció envers persones independentment del gènere que expressin. Gai: home atret per homes. Identitat de gènere: com una persona se sent i s’identifica en termes de gènere. Les persones trans senten un gènere diferent del que se’ls va assignar en néixer i poden experimentar disconformitat entre el cos i el gènere viscut. "Això ja marca uns certs matisos... Molta gent no sap la diferència." Testimoni de la Rosa Maria: procés vital i afirmació de la identitat Va percebre als 8 anys que “alguna cosa no quadrava”, tot i que l’època no permetia entendre-ho ni expressar-ho obertament. Recorda experiències primerenques amb roba interior femenina i el benestar que li proporcionava, i reflexiona que els jocs no tenen gènere malgrat els rols imposats del passat. Va viure molts anys com a persona cis heteronormativa per pressió social, però amb un conflicte interior persistent. Va fer regressions i diversos intents d’hormonació abans d’emprendre el trànsit definitiu. Ja vivint a Sant Just, va decidir sortir de l’armari i viure en coherència, completant el procés fa dos anys. "Què és el correcte? Viure amb una mentida o viure... o vivint-se amb tu?" Idees clau i implicacions La transsexualitat no és una elecció passatgera: és una realitat innata i persistent; la consciència plena pot aparèixer amb el creixement i l’autoexploració. Cada vegada més infants i adolescents identifiquen i expressen la seva identitat més d’hora, en part per major visibilitat i comprensió. Cal educació per distingir clarament entre sexe, orientació sexual i identitat de gènere i per reduir la desinformació. Les polítiques públiques (com el Pla comarcal i l’enquesta) són clau per diagnosticar necessitats, dissenyar suports i garantir drets.

Entrevistes de la Justa del 24/12/2019 — Tancament del Tic Tac a Sant Just: cronologia, dèficit de places 0-3 i proposta de cooperativa - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 24/12/2019 — Tancament del Tic Tac a Sant Just: cronologia, dèficit de places 0-3 i proposta de cooperativa

Resum de l’episodi Context i presentació Entrevista amb l’Alba, mare afectada, sobre el tancament imminent de l’escola bressol Tic Tac de Sant Just Desvern. El cas destapa un problema estructural d’oferta pública de 0-3 al municipi i obre el debat sobre solucions transitòries i voluntat política. Temes principals discutits • Cronologia del cas i mala comunicació a les famílies • Causes del tancament: incompliments de ràtios (històrics) i nova exigència d’aula polivalent • Dèficit de places 0-3 i creixement demogràfic a Sant Just • Ple municipal: coacció percebuda, manca de solucions i politització del conflicte • Proposta de solució: cooperativa d’educadores en un espai municipal (La Vagoneta) amb obres lleugeres • Alternatives insuficients (públiques i privades) i barrera econòmica de centres cars • Estat legal en buit legal i decisió a mans de l’Ajuntament • Moviments polítics: moció de l’oposició i canvis de vot del govern Cronologia clau del cas • 2 de maig de 2019: Educació retira l’autorització al Tic Tac per al curs 2019-2020. • Les famílies s’assabenten pel butlletí municipal que anunciava “suport de l’Ajuntament” per continuar oberta com a llar d’infants. • Contactes amb la propietària i l’Ajuntament confirmen aquest “suport”, però la inspecció evidencia després un problema més greu del comunicat. “Ningú abans es va posar en contacte amb nosaltres [...] va ser una mala gestió de la comunicació.” Causes del tancament • Històric d’incompliments de ràtios (des de 2012), corregits només els darrers dos anys, segons les famílies. • Canvi normatiu: exigència d’espai/aula polivalent coberta que el centre no tenia (els patis no compten com a espai cobert). • La propietat vol enderrocar la casa per construir; la direcció (en via de jubilació) evita noves inversions. • L’Ajuntament n’estava al corrent amb antelació, segons l’Alba, però les famílies ho van saber “a posteriori”. Impacte al municipi: dèficit de places • Sant Just té només 45 places públiques per a 450 infants 0-3 (10%). • La clausura del Tic Tac redueix encara més l’oferta en un context de creixement demogràfic (0-10 anys: 1.123 infants, franja més gran de la piràmide). “El que ha passat amb el Tic Tac és la punta de l’iceberg.” Ple municipal i gestions amb l’Ajuntament • Segons l’Alba, se’ls va disuadir d’assistir a un ple: “Se’ns va dir literalment que si anàvem a aquell ple l’endemà ens trobaríem l’escola bressol tancada.” • Reunions amb el regidor d’Educació i la Berta: “No hi havia solució —ni per a nosaltres ni per a la resta de famílies.” • El govern apel·la problemes polítics i subvencions de la Generalitat; les famílies es perceben atrapades “al mig”. • Alternatives proposades: canvi d’escola bressol, però no hi ha prou places i es trencaria el projecte educatiu i els grups dels infants. “Per 5 mesos, canviar-los de lloc i d’ambient no és bo; tenim un informe psicològic que ho avala.” Proposta de solució de les famílies • Cooperativa d’educadores per continuar el projecte en un espai municipal: prioritàriament, La Vagoneta. • Adaptacions considerades “lleugeres”: 4 lavabos infantils Adequació i tancament del pati Solució d’alimentació via càtering i sala de preparació. • Alternatives d’espai: també “a dalt del mercat” o qualsevol altre de fàcil adaptació. • Cost “baix” per a l’Ajuntament, ja que l’espai és municipal. “És una qüestió de voluntat política.” Estat legal i responsabilitats • El tancament serà efectiu “quan un jutge ho dictamini”. Fins aleshores, hi ha un estand-by en buit legal sota control municipal. “És decisió de l’Ajuntament tancar o no.” Alternatives ofertes i limitacions • Privades amb projecte similar: Children’s Garden i Els Berns, però no poden absorbir totes les famílies. • Miranda: barrera econòmica (quotes molt altes, inviables per a moltes famílies). • Opció Mas Lluí/Sant Feliu: la informació de “90 places disponibles” és desmentida per les famílies (cap plaça a P1 en aquell moment). • Pla B acceptable només si: absorbeix les 45 famílies juntes i integra les educadores com a referents. Tot i així, seria un greuge comparatiu per a altres famílies; es demana ampliar l’oferta per a tot el municipi. Política local i coherència de criteri • L’Ajuntament havia mostrat “suport” al maig, però després s’hi desentén: “Ja s’ho faran, és un problema entre privats.” • L’oposició presenta una moció conjunta; el govern canvia el vot (alcalde i Movem Sant Just) i acaba abstenint-se. Properes passes • Agilitzar tràmits de la cooperativa (liderada per dones) i habilitar La Vagoneta amb les adaptacions mínimes. • Les famílies es mostren flexibles amb altres espais si són de fàcil adaptació i permeten mantenir el projecte i els grups. Notes finals • Tancament de l’entrevista amb salutacions de Nadal. • Interludi musical: “La platja” de La iaia i cortinetes amb “This is Don P.T.” / “Superstar DJs”.

Entrevistes de la Justa del 23/12/2019 — Pressupostos 2020, IBI i nova Escola Bressol: debat a Sant Just amb Laia Flotats; Decret Digital, La Bonaigua i el Tram a fons - episode art
Entrevistes de la Justa
24'

Entrevistes de la Justa del 23/12/2019 — Pressupostos 2020, IBI i nova Escola Bressol: debat a Sant Just amb Laia Flotats; Decret Digital, La Bonaigua i el Tram a fons

Resum general Punts clau • Ordenances fiscals 2020: es congela la taxa de llicències d’activitats, però l’IBI pujarà de facto per l’augment de bases cadastrals (JxCat s’absté). • Pressupostos 2020: JxCat es posa en abstenció; els considera continuïstes i insuficients per afrontar reptes com Mas Lluí, l’habitatge assequible i la governança participativa. • Escola Bressol nova: acord d’última hora per destinar 868.000 € a una nova escola bressol, però condicionat a un conveni amb la Generalitat; JxCat demana partida directa i sense condicions. • PAESC i infraestructura IT: suport de JxCat al Pla d’Acció per l’Energia i el Clima i a la renovació de cabines de discos i contingència. • La Bonaigua (vestidors): JxCat vota en contra de la modificació del contracte i la pròrroga de la concessió; reclama transparència i licitació pública de les obres. • Decret/Llei Mordassa Digital: s’aprova una moció en contra del decret estatal per possible vulneració de drets fonamentals. • Escola Bressol Tic‑Tac: moció conjunta de l’oposició per abordar el tancament; preocupació de les famílies per costos, proximitat i continuïtat dels grups i del projecte pedagògic. • El Tram a la Carretera: JxCat impulsa una sessió veïnal i una consulta simple per fomentar la participació en els 4 escenaris d’encaix proposats per l’ATM. Temes tractats Ordenances fiscals i IBI • S’estima una al·legació de JxCat per no incrementar la taxa de llicències d’activitats i obertura d’establiments per afavorir l’emprenedoria. • JxCat demanava baixar el tipus de l’IBI per compensar l’augment de la base cadastral i mantenir congelat el rebut; la proposta no s’accepta i el rebut augmentarà el 2020. "Si augmentes la base, el resultat final és més alt... demanàvem baixar proporcionalment el tipus per congelar el rebut." Pressupostos 2020: posició i reptes • Import: 28 M€ Ajuntament i 7,5 M€ per Promunsa. JxCat els qualifica de continuïstes i no alineats amb el seu programa. • Reptes que JxCat troba desatesos: - Mas Lluí: mala connexió amb el nucli (necessitat d’un pont planificat al disseny original) i manca d’equipaments, especialment una nova Escola Bressol. - Habitatge a preus assequibles: calen polítiques més actives. - Governança i serveis: més transparència i participació transversal. Modificació d’inversions i Escola Bressol (acord d’última hora) • Reassignació de 868.000 € (abans previstos per a un parc a Can Pedroseta) cap a Escola Bressol, però condicionada a un conveni del Departament d’Educació que permeti subvencionar places i complir terminis (obertura curs 2021‑2022). • JxCat proposa al ple consignar directament la partida, sense condicions, i tramitar els convenis en paral·lel. El govern no ho accepta; JxCat passa de votar-hi en contra a abstenir-se. "Si vols construir una Escola Bressol, poses els diners al pressupost directament, sense condicions." PAESC i infraestructura tecnològica • Suport a la contractació de cabines de discos (producció i contingència) i serveis associats. • Suport al PAESC (Pla d’Acció per l’Energia i el Clima): pla transversal que ha d’impregnar totes les àrees municipals. Complex Esportiu La Bonaigua (vestidors) • JxCat (amb ERC i CUP) vota en contra de la modificació del contracte per remodelar vestidors i prorrogar la concessió 5 anys. • Argument clau: si es financen obres amb fons públics, s’ha de fer licitació municipal (projecte, pressupost i concurs públic), no delegar-ho a la concessionària i després cofinançar i allargar la concessió. També critiquen la reiteració d’allargaments en una mesura que la llei preveu excepcional. Moció contra el Decret Digital (Llei Mordassa Digital) • Crítica al reial decret aprovat en període electoral que habilita el govern a tancar webs i apps i restringir internet per motius d’“ordre públic”. • JxCat sosté que pot vulnerar llibertat d’expressió i dret de manifestació i demana retirar-lo. Escola Bressol Tic‑Tac: tancament i resposta municipal • Context: la Generalitat revoca l’autorització (maig 2019). Es demanen mesures cautelars per mantenir el centre obert fins a final de curs. • Famílies i educadores traslladen a l’oposició la preocupació per un tancament sobrevingut i la manca de solucions adients. • Punts sensibles per a les famílies: - Continuïtat dels grups i del projecte pedagògic. - Proximitat: el Tic‑Tac és al centre; propostes alternatives a Mas Lluí impliquen dependència del cotxe i més logística familiar. - Costos: places disponibles en centres més cars (fins a ~700 €/mes) versus quotes actuals (~400 €/mes). • L’oposició (JxCat, ERC, Cs, CUP) impulsa una moció conjunta per forçar solucions i demanar planificació estratègica (inclosa la nova Escola Bressol municipal per cobrir el dèficit de places). El Tram a la Carretera: informació i participació • L’ATM presenta 4 escenaris d’encaix del Tram per la Carretera. JxCat critica que el govern opti per un Consell de Mobilitat poc atractiu per a la ciutadania (assistència de 16 persones). • JxCat organitza una sessió informativa al barri (40 assistents) i impulsa una votació simple en línia per recollir preferències veïnals, com a exemple de governança participativa.

← Torna a tots els podcasts