Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8106episodis
Entrevistes de la Justa del 16/11/2018 — Premis culturals del Baix Llobregat a Sant Just, cancel·lació del Sant Just al Carrer i nova inversió esportiva a la Bona Aigua; debat estudiantil sobre masclisme a les aules - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 16/11/2018 — Premis culturals del Baix Llobregat a Sant Just, cancel·lació del Sant Just al Carrer i nova inversió esportiva a la Bona Aigua; debat estudiantil sobre masclisme a les aules

Panorama general Programa especial des de Ràdio Desvern amb entrevista a l’alcalde Josep Perpinyà i una segona part conduïda per l’alumnat de l’Institut de Sant Just. Els grans eixos del dia: • Cultura: 10a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, celebrada a l’Ateneu de Sant Just, amb finalistes locals i gran representació institucional. • Agenda municipal: cancel·lació del Sant Just al Carrer per forta probabilitat de pluja. • Esports: inversió de 2,1 M€ per ampliar i modernitzar el complex de la Bona Aigua (nova pista coberta, vestidors i remodelació de la pista exterior), i trobada de l’entitat d’atletisme. • Debat estudiantil: vaga feminista i masclisme a les aules; iniciatives com el grup Empoderament Lila i la importància d’una educació en valors dins i fora del centre. Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (10a edició a Sant Just) Punts clau • Acte itinerant a la sala gran de l’Ateneu, amb el suport dels Centres d’Estudis Comarcals, el Consell Comarcal i els ajuntaments. • Presència institucional destacada: consellera de Presidència i l’expresident José Montilla, a més d’alcaldies de la comarca. • Comarca culturalment rica: patrimoni, entitats centenàries, innovació i creativitat. "És un acte emotiu, de reconeixement [...] però també una mostra del que es fa a Sant Just." Finalistes i referents locals • Finalistes de Sant Just: Ramon Muragas, Soledat Sanz, Ateneu (Creu de Sant Jordi, 100 anys), Museu de Camp Pedrosa, Espai de Lliure Creació – Carme Malaret. • Categories amb noms de figures de referència: Montserrat Roig (Comunicació), Joana Raspall i Joan Ola (Literatura), Antoni Serra i Fiter (Arts Visuals). • Exemple d’èxit comarcal: Rosalía (Baix Llobregat) premiada amb dos Latin Grammys. Jurat i format de l’acte • Jurat divers (10–12 membres) de centres d’estudis, institucions, món associatiu i periodisme; decisions molt disputades. • Format dinàmic amb actuacions culturals entre blocs i pica-pica final per fomentar el networking i obrir nous projectes. Xifres clau del Baix Llobregat • 830.000 habitants, 30 municipis, 13 categories de premis. • Gran diversitat territorial (riu, costa, turisme, muntanya) que es reflecteix en la vida cultural. Sant Just al Carrer: cancel·lació per pluja • L’Ajuntament anul·la l’edició d’enguany per previsió de pluja significativa (10–14 h, fins al 80% de probabilitat) i per la impossibilitat de muntatge previ en condicions. • No es reprograma; es reprendrà el pròxim octubre (edició habitual). • Impacte social: tristor especialment per a la canalla, AMPA i entitats; es reconeix el valor de la trobada com a espai de convivència i comunitat. Esport local: trobada d’Atletisme i gran inversió a la Bona Aigua Trobada d’Atletisme • Reunió al Casal de Joves amb atletes i famílies per compartir situació actual i projectes de futur. Inversió al complex de la Bona Aigua • Més de 2.100.000 € per: Nova pista coberta Nous vestidors Remodelació de la pista exterior • Procés participat: avantprojecte presentat i reunions amb entitats per ajustar necessitats (sòl, grades, tancaments, compatibilitat d’usos). • Calendari: tancament de projecte en setmanes, licitació i obres d’entre 16–18 mesos. Objectiu ideal (a confirmar): inici de temporada. • Resultat esperat: convertir el complex en una de les instal·lacions més modernes i adequades del Baix Llobregat, amb millores també als pavellons antics. "Fomentar l’esport vol dir fomentar la salut, els valors i la convivència." Debat estudiantil: vaga feminista i masclisme a les aules Per què (no) fer vaga • Alguns estudiants trien no fer vaga per no perdre classes; altres hi donen suport i participen a la manifestació. • Respecte mutu entre opcions i valor de aprendre a l’aula i reivindicar al carrer. Accions i col·lectius • Grup Empoderament Lila: elaboració de cartells amb missatges i participació conjunta a la manifestació. Diagnosi: masclisme dins i fora de l’institut • Actituds masclistes detectables tot i la major regulació a l’aula; importància d’una educació integral (centre i família) basada en el respecte i la igualtat. • La universitat i altres centres també s’hi impliquen; cal reivindicar drets i evitar haver de fer més esforços per estar al mateix nivell. "Tots som persones; ens hauríem de respectar." Altres • Indicatius, falques i transicions de programa ("Fins demà!"), i presentació del següent grup (Mar, Gisela i Carla) per a la secció següent.

Entrevistes de la Justa del 15/11/2018 — Jazz a Can Ginestà, exigència del swing i homenatge a Stan Lee: Marvel, onomatopeies, manga i futurs hologràfics - episode art
Entrevistes de la Justa
31'

Entrevistes de la Justa del 15/11/2018 — Jazz a Can Ginestà, exigència del swing i homenatge a Stan Lee: Marvel, onomatopeies, manga i futurs hologràfics

Panorama general de l’episodi • Doble bloc temàtic molt clar: jazz i divulgació (amb Pau Fuster) i còmics/Marvel i cultura pop (amb Pere Oliver), amb un breu pas pel futur tecnològic d’hologrames i robots. "El jazz és la música més influent del segle XX" — idea central del primer bloc Bloc 1 – Jazz amb Pau Fuster (cicle a Can Ginestà) Contingut del cicle i eixos principals • Cicle de tres sessions a Can Ginestà: dels orígens del jazz i els precursors al naixement del jazz modern (bebop), fins a Miles Davis i coetanis i, finalment, el jazz contemporani. • El bebop es presenta com a punt d’inflexió: naixement del jazz modern, virtuosisme i noves formes d’improvisació. Metodologia: audicions guiades i mapa sonor • Audicions guiades: mentre sona el tema, el ponent fa anotacions (“ara escoltem el contrabaix… fixeu-vos en les trompetes…”) per construir un “mapa” auditiu-visual que ajuda a no perdre detalls. • Ús de llenguatge sensorial: “colors”, “calidesa”, “textures” per descriure timbres i dinàmiques. A qui va adreçat i què n’aprèn el públic • Públic heterogeni: des de curiosos sense formació musical fins a aficionats que ja coneixen músics; tots hi aprenen (anècdotes, manera d’escoltar, context històric-estètic). Influència i exigència del jazz • Afirmació contundent: el jazz ha modelat la música occidental del segle XX (de Beatles a Elvis i més enllà). • Sobre l’exigència (a propòsit de la pel·lícula Whiplash): la música de jazz demana autoexigència extrema i sensibilitat pel swing (dur, fluix, amb sentit del temps), sovint imperceptible per al gran públic però crucial entre músics. Projectes paral·lels i propers • “Ganes de Jazz”: programa de ràdio a RSK (Nou Barris), fet per amor a l’art; temporalment aturat per l’activitat docent. • Futur cicle: “jazz i dones” — dues sessions d’instrumentistes (trompeta, saxo, piano, arpa…) i una tercera de grans veus (Billie Holiday, Ella Fitzgerald…), per visibilitzar trajectòries sovint oblidades. Bloc 2 – Còmics, tecnologia i homenatge a Stan Lee amb Pere Oliver Obertura tecnològica: hologrames i robots • Conversa inicial sobre videoconferència, hologrames i robots: de l’ús sanitari a especulacions culturals (fins i tot matrimoni amb holograma al Japó), i eventual rebel·lió de les màquines en clau de ficció. In memoriam Stan Lee (95 anys) i presentació de Pere Oliver • Homenatge a Stan Lee: no inventa el superheroi però el reinventa i popularitza amb Marvel. • Pere Oliver (Planeta/Còmics Fòrum; 34 anys a edició, 20+ amb Marvel): experiència de primera mà en el mercat espanyol i català. El procés Marvel: del plot al globus • Treball en equip: plot (idea) → guió → planificació → storyboards → dibuix → rotulació (globus) → logotips, portadetes i onomatopeies. "Stan Lee presenta" — marca de casa que encapçalava els còmics de Marvel Onomatopeies: el “so” del còmic com a llenguatge • Hi ha un veritable diccionari d’onomatopeies (relliscades, pluja, paper, animals…). Algunes són universals a l’Occident; en manga i manhua canvien per la llengua i la cultura. L’aportació creativa de Stan Lee • Combinació clau: superpoders + febleses humanes (mites clàssics reescrits). Ex.: un adolescent tímid esdevé Spider-Man; mil universos i arquetips modernitzats. Personatges, cronologies i mercat • Hitos: Quatre Fantàstics (1961), Spider-Man (1963), Hulk, Daredevil (Dan Defensor)… Alguns creats i d’altres recreats per potenciar conflictes humans i potències “màgiques”. • Estètica: protagonistes sovint “guapos”; supervillans marcadament impactants (Doctor Octopus, Voltor…). • Mercat i llengües: històricament, superherois poc en català per qüestió de demanda; en canvi, el manga ha prosperat multilingüe (català, eusquera, gallec…). Cultura pop ampliada: DC, clàssics i generacions • Recordatori de DC Comics (Superman…) i de clàssics com The Phantom i Flash Gordon (anys 30), amb contrast generacional a la recepció. Ètica i valors en guió • Cas Chris Claremont (Marvel): preferència per arcs de redempció i evitació de la mort; fins i tot en títols com Ghost Rider. Co-creació i indústria • Reivindicació de Jack Kirby i Steve Ditko com a co-creadors essencials. Stan Lee, gran comunicador i empresari, però Marvel continua sense ell (com Disney sense Walt Disney, o Apple sense Jobs) gràcies a l’ecosistema creatiu. • Indústria amb més recreatius (treballant sobre IP aliena) que creatius (creació original); crear personatges propis i perdurables és molt difícil.

Entrevistes de la Justa del 14/11/2018 — Panait Istrati entre francès i romanès: traducció, migració i llibertat + avisos locals (residus, Les Bars de Sant Just) - episode art
Entrevistes de la Justa

Entrevistes de la Justa del 14/11/2018 — Panait Istrati entre francès i romanès: traducció, migració i llibertat + avisos locals (residus, Les Bars de Sant Just)

Panorama general Episodi miscel·lani amb dos breus avisos locals i una entrevista central. El plat fort és una conversa amb Anna Casases sobre l’escriptor romanès Panait Istrati, el seu caràcter de migrant perpetu i la seva obra escrita en francès i romanès, amb motiu d’una xerrada a Cal Llibreter. "Istrati escriu absolutament amb el cor" "M’agrada més la paraula migració, en el seu cas" "Fa una escriptura de la veritat, de la vida" Avisos locals (inici del programa) Setmana Europea de Prevenció de Residus: acció centrada en la prevenció de residus elèctrics i electrònics, dins d’una campanya anual d’una organització local. Les Bars de Sant Just: el col·lectiu reprèn activitat i busca finançament per a: Vestuari propi Fer possibles diades amb altres colles Entrevista: Anna Casases sobre Panait Istrati Context i acte a Cal Llibreter Motiu: xerrada/taller del Novembre Literari a Cal Llibreter amb Anna Casases i Xavi Montoliu (tots dos traductors d’Istrati; ella des del francès, ell des del romanès). Particularitat: dos traductors, dos idiomes originals, un mateix autor. Qui era Panait Istrati Autor romanès i viatger incansable, emigrant per necessitat i per curiositat. Escriu en francès i romanès: doble tradició i identitat literària. Cercador de llibertat i justícia; independent de cercles i credos. Reintroducció i traduccions Istrati va ser traduït als anys 1920 i també al català (ed. dels anys 30) i al castellà (molt aviat). Avui, Casases i Montoliu contribueixen a reintroduir l’autor. Obres destacades i camins de traducció Anna Casases: "Els meus començaments" (francès) — caire autobiogràfic i episodis d’intents de fuga cap a França. Xavi Montoliu: "Chira Chiralina" (romanès) — més novel·lesca, però arrelada en experiències reals. Estil i llengua Istrati es defineix per una escriptura de la veritat més que no pas per la “literatura” com a artifici. Veu de rondellaire: històries de vides viscudes, amistats i lluita. Traducció: no és “difícil” tècnicament; el repte és transmetre la passió. Poliglotisme i escriptura no materna Domini del francès après de forma autodidacta; afició apassionada per les llengües. Escriure en una llengua no materna pot evitar tòpics lingüístics i generar imatges noves: • Més llibertat expressiva • Un “plus” d’interès estilístic Exili vs migració Casases prefereix parlar de migració (cerca activa d’alguna cosa més) més que d’exili estrictament. Eixos constants de l’obra: llibertat i justícia. Detalls de l’acte Lloc: Cal Llibreter (Sant Just Desvern) Participants: Anna Casases i Xavi Montoliu Horari: es comenta que podria ser a dos quarts de vuit (19:30) Punts clau Autor bilingüe i migrant: Istrati escriu en francès i romanès, i viu entre llengües i països. Revalorització actual: nova onada de traduccions i interès a Catalunya. Estil directe i vital: narrativa que prioritza la veritat vital i l’energia del relat. Valor de la no-native writing: evitar clixés i enriquir la llengua d’arribada amb imatges “importades”. Comunitat local activa: avisos sobre residus i suport a entitats culturals locals.

Entrevistes de la Justa del 12/11/2018 — Sant Just en moviment: festes, premis culturals, carril bici i la transformació de la B-23 - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 12/11/2018 — Sant Just en moviment: festes, premis culturals, carril bici i la transformació de la B-23

Resum general Conversa amb Josep Perpinyà (alcalde de Sant Just Desvern) centrada en la vida associativa i cultural, la mobilitat sostenible i els projectes metropolitans de futur. Es destaca la gran participació ciutadana a les festes recents, l’arribada de Sant Jus al Carrer, l’acollida dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, la posada en marxa del carril bici cap a Barcelona i el debat sobre reducció del trànsit i millora del transport públic. També s’aborden els plans per transformar la B-23 en un eix urbà amable, una reflexió sobre la visita d’alcaldes a Lledoners i la gestió de pintades a l’espai públic. "El futur no és el cotxe" — aposta clara per el transport públic i la mobilitat activa. "La B-23 ha de ser un passeig" — visió d’un accés a Barcelona amb voreres amples, carril bici, bus/tramvia i park&ride. Temes principals Festes i vida associativa • Cap de setmana intens amb actes reprogramats per la pluja i alta participació. • Agraïment a entitats, comerciants i veïnat pel seu compromís. Sant Jus al Carrer (diumenge) • Esdeveniment traslladat per la pluja; retorn amb passeig d’entitats a l’entorn de Campreciós i l’Ajuntament. Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (divendres) • Acte itinerant que enguany acull Sant Just; reconeix el patrimoni i el teixit cultural comarcal. • Diversos nominats locals; expectativa de premis per al municipi. Mobilitat: carril bici i reducció del trànsit • Obert el carril bici que connecta Sant Just–Esplugues–Barcelona (zona universitària): ús creixent, especialment d’estudiants. • Objectiu: reduir vehicles a la Carretera Reial i fer-la més amable per a vianants i bicicletes. Transport públic: freqüències i enquesta ciutadana • Petició de millorar freqüències (tram/metro) i inversions sostingudes de les administracions. • L’enquesta municipal situa mobilitat i habitatge com a preocupacions principals. Transformació de la B-23 i allargament de la Diagonal fins al Llobregat • L’AMB impulsa concursos per a projectes i un pla director: criteris urbanístics i de mobilitat per a un nou accés metropolità. • Possibles peces: carril bici, voreres àmplies, bus/tramvia, park&ride a les connexions viàries. • Coordinació intermunicipal i finançament en marxa. Visita d’alcaldes del PSC a Lledoners • Valoració com a decisió personal i humana, dins la normalitat institucional. Pintades a l’espai públic • Rebuig a la degradació; actuacions de neteja, seguiment i mediació (especialment en privats, on cal permís). • Crida al respecte i a evitar l’“espiral” de vandalismes.

Entrevistes de la Justa del 9/11/2018 — Shopping Night i Nit de Tapes a Sant Just: nova data, comerç obert i protagonisme local - episode art
Entrevistes de la Justa
5'

Entrevistes de la Justa del 9/11/2018 — Shopping Night i Nit de Tapes a Sant Just: nova data, comerç obert i protagonisme local

Resum de l'entrevista Context i canvi de data Les Festes de Tardor de Sant Just ja no s'entenen sense la combinació de Shopping Night i Nit de Tapes. L’esdeveniment s’ha reprogramat per la meteorologia adversa de fa 15 dies i es fa en una data alternativa. El nou dia coincideix amb la cursa de cars, per generar sinergies i omplir el cap de setmana. "Esperem que l’efecte sigui bo... sembla que farà una bona temperatura, amb la qual cosa estem segurs que la gent de Sant Just tornarà a sortir al carrer." Programació i novetats S’han fet canvis d’última hora en les actuacions per incompatibilitats de calendari. Més protagonisme local: participació de grups i entitats del municipi (p. ex. les Barres de Sant Just, grup del Tamboret, Escola de Teatre de l’Ateneu). Objectiu: donar visibilitat a les entitats i a la cultura popular del poble. Comerç obert i parades Hi haurà 16 parades (inicialment n’eren 19; 3 baixes per motius interns). Gairebé tots els comerços de: carrer Bonavista, Raval i Creu (de Raval fins a la Rambla) obriran. El centre del poble estarà actiu amb botigues obertes i carpes que reforcen el comerç local. Impacte esperat i objectius Es busca com a mínim igualar l’afluència d’edicions anteriors. L’impacte clau és a mig termini: la nit serveix de aparador perquè la gent torni a comprar els dies següents. Missatge central de promoció del comerç de proximitat: "No cal creuar la Diagonal. A Sant Just tenim moltes coses." Nit de Tapes i Mercat Dada destacada: "L’any passat es van sobrepassar les 9.000 tapes dins del mercat." L’oferta s’estén a l’entorn del mercat: pizzeria, grangeta, Bon Rebost, pastisseria, carnisseria del carrer Creu, etc. Es remarca el gran esforç dels comerciants per obrir en horaris especials i treballar plegats. Ambient i invitació final Hi haurà molta animació de carrer: actuacions itinerants, interacció amb el públic i els botiguers. Crida a la participació: "Us esperem tots demà al carrer." — Punts clau en xifres: 16 parades confirmades. >9.000 tapes servides l’any passat. Comerç obert a Bonavista, Raval i Creu fins a Rambla. Idees força: Reprogramació exitosa per la pluja i sinergia amb la cursa de cars. Impuls al comerç local i a la cultura popular amb més participació de grups del poble. L’objectiu és fidelitzar i atraure clients més enllà de la nit.

← Torna a tots els podcasts