Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8106episodis
Entrevistes de la Justa del 8/11/2018 — Just a la Fusta: Nou barri al front nord de la Carretera Reial, IBI i cadastre, futur del polígon i convivència; tertúlia sobre bancs, Trump i caravana migrant - episode art
Entrevistes de la Justa
30'

Entrevistes de la Justa del 8/11/2018 — Just a la Fusta: Nou barri al front nord de la Carretera Reial, IBI i cadastre, futur del polígon i convivència; tertúlia sobre bancs, Trump i caravana migrant

Panorama general Entrevista amb Sergi Seguí (ERC Sant Just Desvern) i posterior tertúlia. Es tracten temes clau d’urbanisme i fiscalitat local, convivència a l’espai públic, i actualitat política i judicial, a més d’una tertúlia final sobre banca i hipoteques, Trump i la premsa, i la caravana migrant. "No podem permetre que es vagi assenyalant espais i persones per una ideologia." Urbanisme: modificació del PGM al front nord de la Carretera Reial Què s’aprova i per què és important • Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) al front nord de la Carretera Reial (entre Blasco de Garay i Av. de la Riera). • Objectiu: reubicar el sostre residencial (aprox. 43.000 m² de sostre) que sentències judicials obliguen a situar dins Sant Just Desvern. • Es projecta la creació d’un nou barri i la transformació de la carretera en via urbana integrada. Condicions i planificació necessàries • Planificació rigorosa: capacitat d’habitatges i població prevista; impacte en mobilitat, equipaments i connectivitats. • Coordinació amb desenvolupaments veïns (Torreblanca, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Bellavista). • Transport públic: ja hi passa el tramvia; cal avaluar freqüències i capacitat. • Aprenentatges del barri de Mas Lluí (connexió més complexa), tot i que aquí hi ha millor accessibilitat i oferta de bus/tram. • Reconeixement que l’àmbit és allunyat del centre, però no hi ha solars prou grans al nucli per encabir el sostre obligat. Activitat econòmica: futur del polígon i del teixit productiu Evitar la pèrdua d’activitat • Mantenir i revitalitzar el polígon: no perdre activitat productiva; crear nou sostre d’activitat econòmica on calgui. • Model de serveis i innovació: espais més petits, fibra òptica, adaptació normativa municipal per fer-lo atractiu a noves empreses. Criteri d’ordenació • Habitatge limitat al front de la carretera; la resta ha de mantenir activitat econòmica (exemple: Av. Indústria amb habitatge al front i activitat al darrere). Fiscalitat local: IBI i revisió cadastral Què canvia • El Ministeri aplica una actualització cadastral del 3%. L’Ajuntament manté el diferencial municipal a 0. • Context: no hi havia revisió des de 1996; valors desfasats respecte la realitat. Transparència i calendari • Publicació al BOE (29/30 de setembre) i recepció municipal (4 d’octubre). Debat polític sobre els tempos d’informació a la ciutadania. Política i drets civils: moció sobre llibertat i retorn Moció aprovada • Moció demanant la llibertat dels presos polítics i el retorn de les persones exiliades, en el primer aniversari dels empresonaments dels Jordis i posteriorment de Junqueras i Forn. • Suport a la plataforma d’Òmnium Som el 80%, que demana un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya. Justícia: Europa, hipoteques i causes penals Correctius a l’Estat • El TEDH considera que el judici a Arnaldo Otegi no va complir els estàndards d’imparcialitat. • El Suprem fa marxa enrere amb l’AJD de les hipoteques i el Govern central anuncia canvi legislatiu. • L’Audiència Nacional retira càrrecs greus a Tamara i Adri, però es critica la persecució prèvia i la manca d’objectivitat. Convivència i espai públic: pintades i resposta municipal Diagnosi i actuació • Pintades ofensives a diversos punts del poble (darrer cas, entrada del Cau del Centre Cívic Maragall). • En façanes privades, cal permís del propietari per netejar; l’Ajuntament ofereix suport i demana que els veïns ho sol·licitin. • En edificis públics, neteja ràpida tan bon punt és possible. Línies vermelles • Condemna de l’assenyalament d’espais i persones: prioritat protegir espais amb infants. • Distinció de continguts (no és el mateix una estelada que una esvàstica), tot i que l’acció vandàlica és reprovable en tots els casos. Tertúlia: banca, Trump i caravana migrant (amb to distès i crític) Banca i hipoteques • Valoració positiva del moviment de Pedro Sánchez enfront dels bancs per l’AJD de les hipoteques; importància del suport social. Trump, premsa i immigració • Crítiques a Donald Trump per l’episodi amb el periodista de CNN i la destitució del Fiscal General; to i polítiques contra immigrants (caravana d’Honduras, frontera amb Mèxic). • Referències a Noam Chomsky i al paper històric dels EUA a Centreamèrica (cops d’estat i conseqüències migratòries). Apunt humorístic • Digressió sobre un asteroide/extraterrestres i el llenguatge universal de la música ("Encuentros en la tercera fase") per rebaixar la tensió i reivindicar l’harmonia en política.

Entrevistes de la Justa del 7/11/2018 — En veu baixa: cinc veus punyents — entrevista amb Dolors Puigdemont sobre l’exposició col·lectiva al Palau de l’Abadia (Sant Joan de les Abadesses) - episode art
Entrevistes de la Justa
19'

Entrevistes de la Justa del 7/11/2018 — En veu baixa: cinc veus punyents — entrevista amb Dolors Puigdemont sobre l’exposició col·lectiva al Palau de l’Abadia (Sant Joan de les Abadesses)

Context Entrevista a Dolors Puigdemont, artista de Sant Just amb una llarga trajectòria, sobre l’exposició col·lectiva En veu baixa, inaugurada el 13 d’octubre al Palau de l’Abadia (Sala del Colomar) de Sant Joan de les Abadesses i oberta fins a l’11 de novembre. "cinc veus punyents" "som dones que reivindiquem aquesta manera de fer de les dones, com una cosa a tenir en compte en aquesta societat, que el masclisme ho ha despreciat" Per què Sant Joan de les Abadesses? Arrel personal: Dolors és nascuda prop de la zona (comarques de Girona) i hi té un vincle emocional amb el paisatge. Connexió local: relació amb Rosa Freixenet i la seva filla, implicades en la gestió dels espais expositius del municipi. L’espai: Sala del Colomar (golfes amb llum i vidres als dos costats), ideal per a escultura i instal·lació; menys adequada per a pintura plana. Concepte de l’exposició: En veu baixa Celebració del femení des d’una delicadesa persistent que esdevé força i perseverança. Voluntat reivindicativa: posar en valor pràctiques i sensibilitats tradicionalment menystingudes pel masclisme. Diàleg entre obres que combina suavitat i moments punyents. Les cinc artistes i les seves aportacions Dolors Puigdemont Treball amb roba, paper, malla metàl·lica i ocasionalment fusta. Per diferenciar-se d’una mostra recent de "30 anys de paper", presenta obra nova en tèxtil i combinacions de malla i paper. Carme Malaret Ceràmica: sèrie “Enxovar i oblit”. Homenatge a la seva mare i a les dones d’una generació: llençols, peces ceràmiques finíssimes que semblen roba i llibretes personals amagades entre la roba. Lectura sobre la memòria privada i la invisibilització del món femení. Laura Baringo Papers penjats amb fils, amb transferències de lletres i gravat vinculats a moments vitals. Sobre taula: composicions de paper i guix amb relleus com de mapa topogràfic, treballats per capes (metàfora d’arqueologia del passat). Pilar Montserrat Treball amb guix i malla. Peces que ella anomena “màters”, de formes que evoquen mamelles, símbol explícit de feminitat i nutriment. Montse Vaqués Dibuixos sobre llocs i no-llocs (espais de trànsit sense identitat definida), amb mirada poètica i conceptual. L’ecosistema creatiu: Espai de Lliure Creació (Carme Malaret) Exposició de Nadal anual amb formats petits (repte de mida per a artistes acostumades a gran format). Projecte de la Custòdia: 11 famílies acullen 11 peces (una per mes) durant un any; trobades inicial i final amb artistes; feedback a la web. Conferències i debats que creuen art i ciència (biologia, física, medicina), amb participació d’acadèmics i comunitat local. Recepció i impacte Inauguració amb bona assistència; cobertura de TV del Ripollès i Ràdio La Veu. Diari de Girona (dominical): pàgina sencera, destacant les artistes com a “cinc veus punyents”. Valoracions molt positives del públic local i de visitants de Sant Just. Continuïtat i futur Voluntat de portar l’exposició a més espais; dificultats habituals de programació (cal 1 any d’antelació) i gestió. Contactes per projectes futurs (p. ex., Clara Vidal i altres pintores) i ús d’una altra sala més apta per a pintura al mateix equipament. Dades clau Lloc: Palau de l’Abadia — Sala del Colomar, Sant Joan de les Abadesses. Dates: 13 d’octubre – 11 de novembre. Artistes: Dolors Puigdemont, Carme Malaret, Laura Baringo, Pilar Montserrat, Montse Vaqués. Temes: feminitat, memòria, no-llocs, materialitat (paper, roba, guix, ceràmica, malla), perseverança i força en veu baixa.

Entrevistes de la Justa del 6/11/2018 — Voluntariat de l’ONCE: formació, tasques i crida a la participació al Barcelonès i Baix Llobregat - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 6/11/2018 — Voluntariat de l’ONCE: formació, tasques i crida a la participació al Barcelonès i Baix Llobregat

Resum Entrevista a Ràdio d’Esvern amb Naike, voluntària de l’ONCE, que explica en què consisteix el voluntariat amb persones amb discapacitat visual. Comença amb una dinàmica d’empatía (amb els ulls tapats) per fer sentir com és el dia a dia d’una persona invident i destaca la importància de la memòria, l’ordre i els altres sentits. Punts clau Dinàmica d’orientació amb antifaç: simulació amb el “rellotge” (12-3-6-9) per entendre com una persona cega es guia en l’espai. Posa en relleu la memòria, l’ordre i els sentits (olfacte, oïda, tacte). Formació del voluntariat (obligatòria i pràctica): com pujar/baixar escales, obrir portes i ascensors, ús del bastó, com indicar i com seure. Sense exàmens, molt amena i útil per perdre prejudicis. Tasques i programes: acompanyaments al metge, compres, cafès, museus, esports; es pot fer pràcticament de tot, adaptat als interessos de voluntari i afiliat/afiliada. Temps i flexibilitat: compromís mínim de 3 hores per servei. Periodicitat flexible: mensual, quinzenal o puntual. Funcionament: coordinació per WhatsApp, email i telèfon. Es demana puntualitat i serietat perquè la persona invident espera el voluntari. Perfil i compromís: majors de 18 anys, capacitat per acompanyar; responsabilitat i complir el compromís adquirit. Tracte adequat amb persones cegues: presentar-se i demanar permís abans d’ajudar. Evitar la sobreprotecció; actuar amb naturalitat. Hi ha diversos graus de visió (no tothom és cec total). El bastó aporta referències del carrer. Gossos guia: estan entrenats i el gos “està treballant”; no s’ha de tocar ni distreure. També es forma l’usuari que el porta. Impacte humà: el més valorat és la companyia, el caliu social i mantenir rutines. Es generen vincles i sentit de l’humor compartit. Seu de referència: Plaça Espanya (Fundación ONCE). Necessitats actuals: dèficit de voluntariat al Barcelonès i Baix Llobregat; crida a sumar-se. Cites destacades "No podem sobreprotegir. Són persones com tu i com jo." "El gos està treballant." "Només són 3 hores." "El més important és la companyia." "Sobretot, puntualitat i serietat." Termes clau afiliat/afiliada: persona usuària vinculada a l’ONCE antifaç: venda per tapar-se els ulls a la dinàmica bastó: eina de mobilitat per obtenir referències i seguretat gossos guia: gossos d’assistència entrenats per a la mobilitat rastre visual: restes de visió parcial en alguns casos Contacte i com fer-se voluntari Telèfons d’informació del voluntariat: 93 238 10 25 i 93 238 10 24 Web de l’ONCE: apartat de voluntariat al lloc oficial de l’entitat Si vols col·laborar, truca, informa’t i apunta’t al programa que millor s’ajusti al teu temps i interessos. La teva companyia pot marcar una gran diferència.

Entrevistes de la Justa del 5/11/2018 — Car sharing a Sant Just, carril bici a la Carretera Reial i transformació de la B23: entrevista a Jordi Porta - episode art
Entrevistes de la Justa
17'

Entrevistes de la Justa del 5/11/2018 — Car sharing a Sant Just, carril bici a la Carretera Reial i transformació de la B23: entrevista a Jordi Porta

Resum executiu Entrevista amb Jordi Porta, regidor de Seguretat Viària i Mobilitat de Sant Just Desvern, sobre la regulació del car sharing al municipi, l’estat del nou carril bici a la Carretera Reial i el projecte de transformació de la B23 amb l’AMB i la Generalitat. "Sant Just vam ser el primer municipi espanyol a regular el car sharing en superfície." Context i motiu de l’entrevista Sant Just va ser convidat a la 6a conferència espanyola de car sharing per explicar la seva experiència regulant el servei en superfície. L’empresa operadora és Bancar, guanyadora d’un concurs públic. Punts clau sobre el car sharing a Sant Just Model regulat, no pilot: es va optar per canviar l’ordenança de circulació i l’ordenança fiscal i fer un concurs obert (procés d’implantació d’aprox. un any). Concessió flexible: 1 any prorrogable anualment fins a 4; l’empresa pot no continuar si no li és viable. Cost i retorn municipal: "per l'Ajuntament no té cap cost, al revés, té un cert ingrés" L’operador paga per ocupar places a la via pública. Demanda inesperada en un municipi molt motoritzat: Sant Just té gairebé 700 vehicles/1.000 habitants, però el servei “funciona” i l’empresa en fa una valoració positiva. Places disponibles: 8 punts de car sharing repartits pel municipi (amb incidències temporals per accidents i tràmits). Es valora reubicar una plaça cap a Mas Lluí si cal. Transformació de la B23 (Diagonal – Baix Llobregat) Projecte conjunt amb AMB, Generalitat, Esplugues, Sant Joan d’Espí i Sant Feliu per convertir l’autopista en una via tipus ronda: Carrils més estrets i vials laterals de serveis per millorar la permeabilitat i nous accessos (més enllà de l’actual TV3). Objectiu: descongestionar la Carretera Reial, que avui es carrega per accessos limitats i el creixement urbanístic previst. Impactes positius esperats: ampliar voreres i prolongar el carril bici fins a Sant Feliu. Procés i terminis: Concurs d’idees de l’AMB en marxa; 3-4 equips faran propostes integrals. Fase de participació i selecció posterior; termini llarg (no és a curt termini). Actuacions prèvies prioritàries: Creuament segur per a vianants i bicicletes cap a l’Hospital Moisès Broggi (l’actual és perillós i s’ha d’arreglar abans). Carril bus d’entrada a Barcelona a la B23, previst a curt termini (pendent del traspàs de la via del Ministeri a la Generalitat). Això farà el bus més competitiu en hora punta. Carril bici a la Carretera Reial (obertura imminent) Estat: obra civil acabada; ultimant semàfors i ajustos; pluges recents van endarrerir; obertura en dies. L’acte inaugural, si es fa, seria posterior. Canvis clau: En sentit Sant Feliu, queda un sol carril per a cotxes; no es poden avançar autobusos ni fer aturades irregulars. Ampliació de càrrega i descàrrega als carrers paral·lels (p. ex. Bonavista, Ateneu) i a la banda oposada al carril bici. Sincronització semafòrica amb priorització bus: onada verda a 30 km/h per mantenir els temps de recorregut similars als d’abans tot i tenir un carril menys. "el temps real de punta a punta de la carretera serà pràcticament igual que el que teníem abans" Impacte per a la ciutadania Més opcions de mobilitat: car sharing per a qui no vol tenir cotxe en propietat o evitar un segon vehicle. Transport públic més eficient: priorització semafòrica i futur carril bus a la B23. Espai públic més amable: millores per a vianants i bicicletes, i una Carretera Reial més urbana i menys congestionada a mig-llarg termini.

Entrevistes de la Justa del 31/10/2018 — Novembre Literari 2018 a Sant Just: Exili com a fil conductor — Pàmies, Camp d’Argelès, Fabra, Bartra, PEN Català, Istrati i Pedrolo - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 31/10/2018 — Novembre Literari 2018 a Sant Just: Exili com a fil conductor — Pàmies, Camp d’Argelès, Fabra, Bartra, PEN Català, Istrati i Pedrolo

Context i convidats • Programa: Just a la Fusta (31/10/2018) • Convidat: Arnau Cònsol (Cal Llibreter) • Tema central: Vuitena edició del Novembre Literari de Sant Just amb un gir cap a un format temàtic. El 2018 s’articula al voltant de l’exili (80 anys del 1939), amb una mirada que també inclou exilis actuals. "l’exili és el tema triat, aquest primer novembre literari temàtic" Origen i evolució del Novembre Literari • Naixement casual (2011): Va arrencar arran de poder portar Jaume Cabré a presentar "Jo confesso" i coordinar actes amb la biblioteca per evitar solapaments. • De la casualitat a la consolidació: Novembre era un mes amb menys activitats; la prova pilot (5-6 actes) va funcionar molt bé (Cabré, 200 assistents) i va animar a fer-ne un cicle anual. • Identitat visual: S’ha consolidat una imatge i cartell reconeixible. "És novembre perquè va ser casualitat novembre; si no hauria sigut el març literari" Criteri de programació 2018: focus i coherència • Deixar de fer del novembre un calaix de sastre: no sumar-hi activitats que ja es fan cada mes (p. ex. clubs de lectura habituals), i prioritzar el que sigui específic del cicle. • Es manté, com a específic de novembre, el Club de Lectura de Novel·la Negra (amb José Luis Ibáñez), i es proposa un club dedicat a Teresa Pàmies. Tema 2018: l’exili (1938-39 i avui) • Motivació: 80 anys de l’exili del 39; oportunitat per revisar Rodoreda, Sales, Bartra, i altres, però amb una mirada ampliada a l’exili contemporani. • Plantejament: literatura i exili com a fenomen transversal (històric i present), amb actes que combinen debats, documental, exposicions, teatre i clubs de lectura. Programació destacada (dates i formats) Exili històric • 10/11 — Tertúlia amb Sam Abrams sobre Agustí Bartra i l’“autobús d’escriptors” del 39 (amb anecdotari de Rodoreda i Joan Obiols/Ubiols). L’itinerari d’exili i les relacions creatives que en van sorgir. • 30/11 — Documental “Camp d’Argelès” (Ateneu): pas dels exiliats catalans a França i els camps de refugiats a la platja d’Argelers. • 21/11 — Monòleg teatral d’Òscar Intente sobre Pompeu Fabra (Sala del Cinquantenari, en renovació). Any Fabra + exili del Mestre. • 29/11 — Exposició Any Fabra (CNL): figura, obra i context d’exili de Pompeu Fabra. • 15/11 — Panait Istrati amb Anna Casasses i Xavier Montoliu: exili i canvi de llengua; focus en la novel·la “Kyra Kyralina” i l’obra d’un autor que va escriure en francès per sobreviure literàriament. • 5/12 — Cloenda: Manuel de Pedrolo i l’“exili interior” (amb la “Belfavalla”, autora d’una biografia). Pedrolo decideix tancar-se i escriure en català com a opció de resistència. "es pot parlar clarament d’un exili interior" Exili present • 06/11 — Inauguració: Hora del conte “Amic meu”: històries i dibuixos de nens refugiats sirians als camps de Grècia i l’est del Mediterrani. Llibre solidari per recaptar fons. • 28/11 — PEN Català a Cal Llibreter: diàleg amb Milton Robles (periodista d’Hondures) i Bassem Annebris (poeta palestí, amb llibres traduïts al català) sobre escriptura en exili i llibertat d’expressió. Espais, complicitats i logística • Biblioteca, Ateneu, Ajuntament, CNL i Cal Llibreter com a nodes principals del cicle. • Sala del Cinquantenari: reobertura parcial prevista per al 21/11 per acollir el monòleg de Fabra. Idees clau • Exili com a eix literari: del 1939 al present, entre l’exili físic i l’exili interior. • Curadoria: prioritzar el que és específic de novembre i donar coherència temàtica. • Memòria i actualitat: recordar el passat i amplificar veus refugiades d’avui (via PEN Català). Coda final del programa • Després de la secció cultural, cortinetes i comiats (“Fins demà!”) i un breu apunt esportiu: el 4-1 que “fa desaparèixer el Madrid” i valoració de la sortida de l’entrenador del Madrid com a encertada des d’una òptica analítica.

Entrevistes de la Justa del 30/10/2018 — 50 anys de l'Esplai de Sant Just Desvern: preparatius, organització i activitats de curs - episode art
Entrevistes de la Justa
14'

Entrevistes de la Justa del 30/10/2018 — 50 anys de l'Esplai de Sant Just Desvern: preparatius, organització i activitats de curs

Resum de l’entrevista Context i protagonistes Entrevista telefònica amb Berners Mainés (Berné), monitor de l’Esplai de Sant Just Desvern, sobre els preparatius del 50è aniversari i el funcionament actual de l’esplai. Preparatius del 50è aniversari (2019) Focalització en tres activitats grosses per garantir qualitat i evitar dispersió. Organització interna per comissions i treball en marxa. Activitats encara en definició, però enfocades al poble i a l’esplai. Implicació central dels infants, juntament amb monitors i famílies. "Preferim fer com tres activitats grosses, ben fetes, que no pas moltes de petites, així mal organitzades." "Els infants són un dels pilars fonamentals de l’esplai." Estructura i evolució de l’esplai Berné porta 6 anys com a monitor; destaca que cada equip de monitors aporta idees noves i maneres de fer. Aprenentatge continu: dels errors del passat sorgeixen canvis (comissions que canvien, noves dinàmiques). Diferència de vivència infant vs. monitor: com a infant no es percep la feina interna; ara hi ha més transparència en alguns aspectes. Participants i organització per edats Al voltant de 100 infants actualment. Majoritàriament de Sant Just Desvern, amb alguns de fora per amistats. Grups per franges d’edat: Petits: 6–8 Mitjans: 9–12 Grans: 13–14 Joves: 15–16 Premonitors: 17–18 Calendari i activitats del curs Trobades setmanals els dissabtes de 17:00 a 19:30. Cada trimestre, una sortida gran: Desembre: sortida a la neu (La Molina) amb trineus i casa de colònies. 2n trimestre: campaments de 3 dies (amb tendes). Estiu (per grup): Grans, Joves i Premonitors: ruta. Mitjans: campament. Petits: casa de colònies (opció més còmoda). Premonitors: possible camp de treball (com l’any anterior). Relació amb el CAU El CAU també fa 50 anys aquest curs; no hi ha sinergies previstes ara per ara, però s’obre la porta a valorar-ho. Comunicació Quan el programa del 50è estigui tancat, hi haurà màxima difusió. Idees clau Qualitat per sobre de quantitat: tres actes principals ben treballats. Participació infantil com a eix metodològic. Flexibilitat i millora contínua a través de les comissions i l’aprenentatge de l’experiència. Oferta de lleure educatiu completa: setmanal, trimestral i d’estiu, adaptada per edats.

← Torna a tots els podcasts