Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8106episodis
Entrevistes de la Justa del 11/7/2018 — Educació 0-3, residus i economia circular, crisi d’habitatge i lloguer, i política local: conversa amb Lluís Montfort (Movem Sant Just) - episode art
Entrevistes de la Justa
31'

Entrevistes de la Justa del 11/7/2018 — Educació 0-3, residus i economia circular, crisi d’habitatge i lloguer, i política local: conversa amb Lluís Montfort (Movem Sant Just)

Panorama general de l’episodi En aquesta segona hora del programa, el portaveu de Movem Sant Just, Lluís Montfort, comenta els temes clau de l’agenda municipal: planificació i finançament de l’etapa 0-3, nou sistema de recollida de residus amb targetes i estratègia d’economia circular, crisi d’habitatge i aposta pel lloguer, una moció en defensa dels drets d’Adrià Carrasco, i el balanç de l’Escola d’Estiu del Comú de Sant Just, a més d’algunes consideracions sobre la marca electoral local. “L’educació 0-3 és una etapa educativa essencial” i ha de ser accessible per a tothom amb corresponsabilitat entre administracions. Educació 0-3: places, emplaçament i finançament Necessitat de noves places i emplaçament • Sant Just constata manca de places d’escola bressol i eleva la prioritat en l’àrea metropolitana. • Es valoren diversos emplaçaments (entre ells s’havia considerat el Mas Lluí), prioritzant accessibilitat i cobertura de la demanda. Model educatiu local 0-3 • S’accentua el “model Sant Just”: escola bressol + espai nadó + espai familiar + AMPA fortes + espais de joc, per garantir equitat educativa i social des de la primera infància. El repte del finançament • Compromisos històrics: 5.000 € per plaça (construcció) i 1.800 € per plaça/any (sosteniment) com a terç de la Generalitat. • Des del 2012, la Generalitat retira el sosteniment; l’Ajuntament assumeix gairebé tot el cost, amb suport parcial de la Diputació (~875 €), lluny dels 1.800 € inicials. • Impacte pressupostari: −180.000 € anuals no ingressats de la Generalitat; +~80.000 € de la Diputació. • Demanda d’un pacte de país per al 0-3: acords escrits, blindats i de llarg termini entre administracions per estendre l’etapa 0-3 i fer-la accessible. Residus: targetes, governança i economia circular Per què canviar el sistema • Medi ambient: la petjada de carboni dels residus és una de les tres grans fonts d’emissions. “No podem estar fent polítiques d’energia i mobilitat neta i passar de la política de residus.” • Economia: la UE impulsa l’economia circular; el residu és matèria primera amb valor. Enterrar o cremar destrueix valor. • Costos creixents: el contenidor gris passa de 20 €/t a 60 €/t (i pujant). Cal reduir dràsticament la fracció resta per evitar penalitzacions. Com funcionarà • Contenidors amb targeta (o “d’accés controlat”): obertura per proximitat, assignació a dues bateries properes a cada domicili i limitació d’accés a la fracció resta per incentivar la separació en origen. • Dades: només control d’accessos; dades protegides per l’Ajuntament. • Implantació progressiva, barri a barri, amb molta pedagogia i resolució de dubtes. Mesures complementàries i governança • Taula de residus per a una governança participativa del canvi. • Porta a porta per a restes vegetals i porta a porta comercial, amb major servei i freqüència als comerços a canvi d’una millor separació. • Pedagogia i ordenança de residus: informar, facilitar i, si cal, fer complir per assolir objectius d’eficiència i responsabilitat col·lectiva. Habitatge: diagnosi i línies d’acció Diagnosi • Pressió alta de preus de compra i lloguer; risc de substitució social per poder adquisitiu. • Objectiu: “fer poble” i comunitat amb barreja social; calen polítiques públiques fuertes. Estratègia preferent: lloguer • Aposta per un parc majoritàriament de lloguer assequible (fins a “~92%” del nou habitatge protegit), perquè “el lloguer queda” i manté la funció social. • Necessitats: reforma de la LAU, índexs de preus, ajudes públiques a la construcció i un operador metropolità. • Relleu del passat: si en desenvolupaments anteriors s’hagués fet un 60/40 (venda/lloguer), avui hi hauria ~400 pisos de lloguer (en lloc de “poc més de 100”), canviant substancialment l’equilibri municipal. • Finançament: el lloguer requereix més esforç inicial municipal i retorn més lent; calen ajudes directes que redueixin el cost de construcció i no carreguin tota la pressió financera al consistori. Rehabilitació amb retorn social • Bases municipals per rehabilitar habitatges de lloguer privats amb benefici públic: millorar edificis antics evitant gentrificació i promovent congelació/baixada de preus dins d’estàndards acordats. Ple municipal: moció sobre drets i llibertats • Moció de Movem, PDeCAT i ERC en defensa dels drets d’Adrià Carrasco i contra la sobreactuació judicial i la politització de la justícia. • Denúncia de tipificacions desproporcionades (terrorisme, rebel·lió) a mobilitzacions socials; crida a la maduresa democràtica. Escola d’Estiu del Comú de Sant Just • Balanç molt positiu: espai de formació i reflexió pública. • Temes: ciutat refugi, crisi de refugiats i rol municipal; polítiques d’habitatge (“Un dret com una casa”) amb experiències i criteris que Movem impulsa a l’àrea metropolitana. Marca i tàctica electoral • Referència municipal consolidada: Movem Sant Just. • Debat obert sobre la denominació de la candidatura; s’apunta que “en Comú” formarà part del nom final per alineació política i coherència de projecte. Conclusions clau • 0-3 prioritari: cal un pacte estable entre administracions per finançar i ampliar l’etapa, reforçant el model integral local. • Residus amb targeta: canvi per clima i butxaca; més recollida selectiva, menys resta i governança participativa. • Habitatge = lloguer: créixer en parc de lloguer assequible, amb ajudes i marc jurídic adequat; rehabilitació amb contrapartides socials. • Drets i llibertats: suport institucional a casos com el d’Adrià Carrasco i rebuig a la judicialització de la protesta. • Participació i formació: l’Escola d’Estiu impulsa debat ciutadà sobre refugi i habitatge.

Entrevistes de la Justa del 10/7/2018 — Josep Lluís Surroca: alcalde de Sant Just (1959–1971), pioner de la ràdio i impulsor d’un urbanisme mesurat - episode art
Entrevistes de la Justa
21'

Entrevistes de la Justa del 10/7/2018 — Josep Lluís Surroca: alcalde de Sant Just (1959–1971), pioner de la ràdio i impulsor d’un urbanisme mesurat

Resum principal Homenatge radiofònic a Josep Lluís Surroca, alcalde de Sant Just Desvern entre 1959 i 1971, pioner dels mitjans de comunicació i protagonista d’un gir urbanístic que va marcar el futur del municipi. "Es va posar dur i va dir que no, que allò no s'ampliava." Perfil i mitjans de comunicació Fundador i ànima de Ràdio Joventut a Barcelona; referent per a professionals de la ràdio. Impulsor dels primers assajos d’emissora local a Sant Just als anys 60: petites emissions des de l’Ajuntament i col·laboracions amb ràdios veïnes. Llegat directe en l’origen de l’actual Ràdio Desvern (1985), amb records d’aquelles primeres emissions. Alcaldia (1959–1971): creixement pautat i benestar Defensa d’un creixement urbanístic mesurat en plena pressió constructiva al Baix Llobregat. Prioritza indústries netes i qualitat de vida: "obsessionat per treure els fums". Context del franquisme tardà i del desarrollismo: arribada de turisme, migració interna i dèficit d’habitatge digne. El cas Sanson: del fum al futur Afronta el problema crònic dels fums de la cimentera Sanson (present des dels anys 20) que afectava sobretot el barri sud i el carrer Cervantes. Negativa a l’ampliació de la fàbrica malgrat la pressió del governador civil: trasllat progressiu (des de 1968) cap a la zona de Santa Creu d’Olorda (terme de Sant Feliu). Negociació per la requalificació dels antics terrenys industrials cap a ús residencial. Base per al projecte del Walden 7: primers contactes i negociacions amb Ricard Bofill. Infraestructura i ciutat Impulsa la reforma i construcció del nou edifici de l’Ajuntament als anys 60 (façana i cos principal actuals). Manté la població en escala humana (per sota dels 20.000 habitants) gràcies a una planificació continguda. Trajectòria vital i memòria Col·laborador constant amb l’Arxiu Municipal. Arriba a Sant Just fugint dels bombardejos sobre Barcelona: casa seva fou enderrocada per l’aviació feixista italiana. "Va tenir la serenor per no fer unes construccions massives." Idees clau Pioner de la ràdio i alcalde valent en context autoritari. Ecologia urbana primerenca: expulsió d’indústries insalubres i aposta per habitatge i qualitat de vida. Pedra angular de projectes emblemàtics: Walden 7 i l’Ajuntament actual.

Entrevistes de la Justa del 9/7/2018 — CEAP al Baix Llobregat: bon tracte a gent gran i persones amb discapacitat, equip multidisciplinari i resposta ràpida - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 9/7/2018 — CEAP al Baix Llobregat: bon tracte a gent gran i persones amb discapacitat, equip multidisciplinari i resposta ràpida

Panorama general Entrevista al doctor Josep Moya sobre el CEAP, un nou servei especialitzat impulsat pel Consell Comarcal del Baix Llobregat per promoure el bon tracte a les persones grans (65+) i a persones amb discapacitat, abordant situacions complexes a nivell familiar, social, legal i sanitari. El projecte és innovador, ja està actiu i ofereix orientació ràpida als professionals que atenen casos de risc i vulnerabilitat. "Aquest és un projecte totalment innovador." "El que intentem fer és potenciar les bones pràctiques; per això el projecte nostre és de bon tracte." Què és el CEAP i a qui s’adreça Objectiu clau: promoure el bon tracte i les bones pràctiques cap a col·lectius vulnerables. Col·lectius: • Persones grans (majors de 65 anys) • Persones amb discapacitat (física o salut mental) Àmbit: tota la comarca del Baix Llobregat. Contextos d’actuació: • Centres geriàtrics i residències • Atenció a urgències • Entorns familiars amb deteriorament cognitiu o inici de demència i tensions associades Deficiències detectades i per què cal el servei Situacions complexes identificades a l’estudi previ (qualitatiu): • Reagrupaments familiars amb conflictes (fill que torna a casa amb problemàtica pròpia) • Tensions econòmiques dins la llar • Desorientació i angoixa entre professionals i persones grans • Riscos concrets: amenaça de desnonament, maltractament físic o psíquic, trastorns de salut mental Necessitat: professionals sovint no saben com resoldre aquests casos; cal suport integral i ràpid. Com funciona l’equip multidisciplinari Composició: • 1 treballadora social • 2 advocades/juristes • 1 metge (psiquiatre) Via d’entrada: principalment des dels serveis socials bàsics. Metodologia: • Valoració social, legal i sanitària del cas • Detecció de riscos (desnonament, maltractament, salut mental) • Orientacions concretes als professionals per a la intervenció Temps de resposta: ràpid, especialment en casos urgents. Baix Llobregat: què s’ha observat Estudi qualitatiu (sense comparatives intercomarcals), però: • Molta angoixa entre professionals • Inquietud i malestar entre la gent gran (contrastat amb grups focals) • En 1 mes de funcionament: ~10 casos complexos atesos Conclusió: la problemàtica és real i complexa i exigeix intervencions àgils. Posada en marxa i primeres actuacions Ja en funcionament: reunions amb professionals de serveis socials. Casos: sovint afecten 3 o 4 membres d’una mateixa família. Orientació: integral — social, legal i mèdica/psiquiàtrica. Innovació i enfocament en bon tracte Diferència clau respecte d’altres equips: no es limita al maltractament; es potencien les bones pràctiques i el bon tracte. Projecte pioner dins de l’àmbit comarcal. Governança i xarxa territorial Rol del Consell Comarcal: altament positiu, amb tradició en salut mental. Aliances: • Institucions: Benito Menni i Sant Joan de Déu • Relació amb el clúster de salut mental (Sant Boi) • Xarxa comarcal Xarxa Baix (impulsada amb Esther Fornells, que coordina el CEAP) Accés i canals de contacte Destinat a: sobretot professionals (serveis socials, sanitaris, geriatria, psicogeriatria). També s’hi poden adreçar usuaris, tot i que es recomana la derivació professional. Contacte: via Consell Comarcal (cartes enviades als ajuntaments; correus i telèfon centralitzats per la treballadora social, Mireia). Avantatge: resposta ràpida i coordinada. Notes finals del programa Tancament de l’entrevista i resum del locutor. Anunci d’una secció musical posterior i pausa publicitària (Mans Unides, 061 CatSalut, informatiucomarcal.com).

Entrevistes de la Justa del 5/7/2018 — Nits de Música a Sant Just i obertura de la Galeria d’Art Guerrero: jazz al claustre, educació musical i mercat de l’art - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 5/7/2018 — Nits de Música a Sant Just i obertura de la Galeria d’Art Guerrero: jazz al claustre, educació musical i mercat de l’art

Resum general Dues converses principals: - Sobre les "Nits de Música" al claustre de les escoles (concerts de jazz, ambient i objectiu pedagògic per a infants i famílies). - Sobre la nova Galeria d’Art Guerrero a Sant Just (model de galeria, diferències de mercat, obres i preus, i crida a visitar galeries sense pressió de compra). A més, inclou indicatius de la ràdio i missatges de servei públic de consum. Temes principals 1) Nits de Música (concerts al claustre) • Dos concerts de jazz: aquest dijous i el dijous vinent, a dos quarts de deu al claustre de les escoles. • Ambient: espai agradable a la fresca, amb bar (cervesa, cava), música suau i tranquil·la. • Concert 1 (aquest vespre): Quartet nou, jove, batejat com “Quartet To Calavera” amb el guitarrista Darío Barroso; convidada Eva Fernández (cantant), contrabaix i percussió. Repertori de jazz i bossa nova. • Concert 2 (dijous vinent): Paula Grande (veu, jazz) + Sebastià Gris (guitarra) i possible percussionista; concert íntim. 2) Objectiu educatiu i accés • Escola/Tallers de música: els concerts ajuden a tancar el curs i motivar l’estudi. • Preus: 5 € adults; infants i alumnat, gratuït. "Els nens no paguen" • Formació musical: - Escoltar música, veure músics en directe i estudiar un instrument són pilars formatius. - Veure concerts ajuda els nens a triar instrument amb criteri. • Promoció d’instruments menys habituals: contrabaix i percussió flamenca (cajón, bongos, conga); oportunitat perquè els nens els descobreixin in situ. • Tendències: auge del cant (programes televisius), preferència per guitarra i piano, i bateria a l’alça entre els més joves; menor tradició local d’instruments de vent (flauta travessera, saxo) en comparació amb el País Valencià. 3) Galeria d’Art Guerrero (nova obertura a Sant Just) • Context i motivació: Rafael Guerrero, galerista amb dècades d’ofici (galeries a Miami i Calafell), obre a Sant Just per proximitat i vida tranquil·la. • Model de negoci: aposta pel fons propi (comprar obra, crear col·lecció i vendre-la) versus el model de lloguer/cessió d’espais a artistes. • Mercat: - EUA: comprador de classe alta; la classe mitjana és gairebé inexistent. - Aquí: l’art arriba també a la classe mitjana-alta, tot i el context econòmic. • Canvi de paradigma: de l’“art romàntic” (artistes amb ofici principal que pintaven per vocació) a la professionalització amb ansietat per vendre, malvenda i concessions estètiques. "Artista se nace, no te pones la etiqueta" "Cuando eres preso de las ventas, la vida se te desmonta" • Obres i període: grans noms (Picasso, Miró, Tàpies, Manolo Valdés) en originals menors i obra gràfica; selecció d’uns 4-5 artistes propis. Preferència per mitjan segle XX fins als 80; no treballen art post 2000 per manca de connexió. • Preus orientatius: - Picasso original: des d’uns 50.000 €. - Picasso obra gràfica (gravats): des d’uns 4.000 €. - Tàpies (litografies/gravats): 2.000–3.000 €. - Preu mitjà a Sant Just: entorn 3.000–4.000 € (amb excepcions puntuals). • Inauguració: acte social amb bona acollida (assistència de l’alcalde), sense calor excessiva, amb focus en veïns i amics. • Ubicació i horari: Plaça del Parador, 3 (zona per vianants cap a c. Sant Climent); 10:00–14:00 i 16:30–20:30. • Crida a la cultura: entrar a les galeries sense necessitat de comprar per formar criteri i gaudir. "La gent entra al Zara a fer una volta; per què no pots entrar a una galeria a veure i aprendre?" Detalls clau dels concerts (per al públic familiar) • Entrada gratuïta per a infants/alumnes; 5 € per adults. • Objectiu pedagògic: motivar a estudiar i triar instrument veient músics en directe. • Focus instrumental: contrabaix i percussió com a descoberta lúdica per a nens. Missatges de servei i ràdio • Pausa i programació de juliol: menys seccions i recuperació d’entrevistes del curs. • Consells de consum: preu final dels bitllets d’avió, drets en compres per internet (anul·lació de càrrecs indeguts), recomanació d’empreses adherides a l’arbitratge de consum, protocol en cas de robatori del mòbil (IMEI, denúncia als Mossos). • Indicatius de la ràdio i comiat: “Fins demà!”.

Entrevistes de la Justa del 4/7/2018 — Cal la transcripció o l’àudio per generar títol, resum i seccions amb timestamps reals - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 4/7/2018 — Cal la transcripció o l’àudio per generar títol, resum i seccions amb timestamps reals

Situació actual No puc generar el resum ni les seccions perquè el text facilitat només conté el marcador "FALTA UN MINUT" en tots els punts de temps (excepte un "015" a 1199s), sense contingut conversacional. Sense la transcripció real o l’àudio, no es poden identificar temes, cites ni canvis de secció. Què necessito de tu Transcripció completa (TXT, VTT, SRT o similar) o enllaç a l’àudio (MP3/YouTube/Spotify). Si hi ha, show notes/capítols oficials per contrastar. Idioma preferit del resum (ex.: català). Qualsevol llista de temes que vulguis prioritzar. Com treballaré el resum Detectaré els temes principals i subtemes, amb un títol clar que reflecteixi els eixos de l’episodi. Marcaré les seccions amb el segon d’inici i final on el tema realment comença i acaba, evitant el bloc d’"avui parlarem de…" al principi. Inclouré cites clau en format de cita, i remarcaré amb negreta els punts essencials i termes tècnics rellevants. Lliuraré un resum estructurat i concís, amb títols i llistes perquè sigui fàcil d’escanejar. Exemple de resultat que rebràs Títol: Transformació digital a PIME, IA generativa i ciberseguretat: costos, riscos i oportunitats Resum (format) Tres eixos principals: • Transformació digital a PIME: obstacles, pressupost, KPI. • IA generativa: casos d’ús, límits, governança. • Ciberseguretat: phishing, MFA, resposta a incidents. "Invertir sense mètrica és apostar; cal un full de ruta amb milestones trimestrals." Seccions (exemple de timestamps reals) 312–845: Transformació digital a PIME — diagnosi, roadmap i KPI 846–1395: IA generativa — casos d’ús i política interna 1396–1860: Ciberseguretat — riscos emergents i plans de resposta Quan tingui la transcripció o l’àudio, prepararé aquest lliurable complet en poques hores.

← Torna a tots els podcasts