Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8098episodis
Entrevistes de la Justa del 29/1/2018 — Clubs de cannabis, pancarta “Llibertat”, tramvia i seguretat a Sant Just: entrevista amb Josep Maria Cortés i tertúlia - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 29/1/2018 — Clubs de cannabis, pancarta “Llibertat”, tramvia i seguretat a Sant Just: entrevista amb Josep Maria Cortés i tertúlia

Resum general Conversa àgil sobre el darrer ple municipal de Sant Just Desvern amb el regidor Josep Maria Cortés (PDeCAT) i, més endavant, tertúlia amb Palmira Badell i Carme Madó. Es tracten cinc eixos: ordenança dels clubs de fumadors de cannabis, pancarta a l’Ajuntament i presos polítics, tramvia i mobilitat, seguretat veïnal i suport a la Creu de Sant Jordi per a l’Ateneu. Punts clau • Clubs de cannabis: el PDeCAT veu l’ordenança com a «bona», però vol presentar al·legacions per reforçar criteris com la distància mínima a escoles, per evitar un «efecte crida» si altres municipis són més restrictius. • Pancarta “Llibertat”: la moció del PDeCAT demanava «Llibertat, presos polítics». Finalment s’aprova «Llibertat». El PDeCAT ho considera insuficient i critica el vot del PSC i la decisió de Movem; reivindica anomenar explícitament presos polítics i evoca el context de l’1-O i l’aplicació de l’article 155. • Tramvia i Diagonal: el PDeCAT demana prioritzar el tramvia a Sant Just–Esplugues (continuïtat del Trambaix) per davant del debat barceloní sobre la Diagonal. Denuncia l’aturada de projectes i la impossibilitat d’actuació del conseller legítim a causa del 155. • Seguretat a Can Candeler: veïns denuncien robatoris i manca d’il·luminació. Crítica a la «inacció» municipal i reclam d’accions concretes (p. ex., lectura de matrícules). • Creu de Sant Jordi per a l’Ateneu: suport explícit del PDeCAT a la candidatura, destacant el centenari i el paper històric en cultura i educació al municipi. Cites destacades «Si tots els municipis fan una normativa molt forta… tots vindran aquí a Sant Just» (sobre l’ordenança de cannabis) «Obviar la paraula ‘presos polítics’ ho trobem molt gros» (sobre la pancarta) Tertúlia final • Palmira Badell i Carme Madó opinen sobre la pancarta: posicions matisades entre prioritzar la llibertat dels presos i el marc polític de l’independentisme; coincideixen que «no hauria costat» incloure «presos polítics», però emfasitzen la necessitat que «deixin anar tota aquesta gent».

Entrevistes de la Justa del 26/1/2018 — Ple de Sant Just: relleu a Comerç, ajuts IBI, regulació de clubs canàbics i indústries, mocions sobre transport i pancarta, i seguretat veïnal - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 26/1/2018 — Ple de Sant Just: relleu a Comerç, ajuts IBI, regulació de clubs canàbics i indústries, mocions sobre transport i pancarta, i seguretat veïnal

Resum general de l’episodi Conversa amb Sergi Seguí (primer tinent d’alcalde) sobre el darrer ple municipal de Sant Just. S’hi tracten, per ordre cronològic, el relleu a Comerç, les bases d’ajuts a l’IBI amb criteri d’exclusió social, l’ordenança per regular clubs canàbics, la regulació d’activitats industrials per evitar indústries pesades al municipi, dues mocions (finançament del transport públic i pancarta de “llibertat”), i un bloc de seguretat veïnal per robatoris a Can Candeler/Can Biosca. El Ferran ha deixat el llistó molt alt. No hi ha una majoria independentista clara al ple; cal arribar a acords. La ràtio zero de robatoris és molt difícil d’assolir, però farem tot el que estigui a les nostres mans. Temes principals i punts clau 1) Relleu a Comerç: Montse Molinero substitueix Ferran Tost • Presa de possessió de la Montse Molinero (ERC) com a regidora de Comerç, mantenint carteres i dedicació horària. • Traspàs ja treballat setmanes abans amb Ferran Tost; el ple formalitza el canvi per permetre la seva participació immediata. • Valoració política: llistó alt deixat per Tost i confiança que Molinero ho farà molt bé en l’any i mig restant de mandat. 2) Ajuts IBI 2018–2020 amb criteri d’exclusió social • Aprovació de les bases (després d’exposició pública) per a ajuts per sufragar part de l’IBI dels anys 2018, 2019 i 2020. • S’hi afegeix el concepte d’exclusió social per evitar que l’ajut compti a l’IRPF (i es tributi per ell), eliminant una incongruència amb famílies vulnerables. • Eixamplament del col·lectiu potencial beneficiari, mantenint llindars econòmics anteriors. • Repte detectat: baixa demanda històrica vs. partida anual de 30.000 € (només 5.300 € atorgats el darrer any). Cal millorar difusió; la partida és ampliable si hi ha més sol·licituds. • Calendari: obertura de convocatòria un cop siguin definitives les bases; termini de sol·licituds fins al 30 de juny. 3) Ordenança per regular clubs canàbics • L’ordenança fixa criteris d’implantació al municipi (complementant la llei catalana): - Doble porta d’accés per minimitzar olors i fums. - Sortida de fums amb requisits tècnics per evitar emissions a l’exterior. - Distància mínima de 250 m d’escoles, equipaments, etc. • Context: es va aprovar una moratòria per redactar la norma; s’ha treballat en grup de treball amb oposició, Salut i actors amb experiència (p. ex. Esplugues). • El PDeCAT presenta al·legacions ara (no al grup de treball), fet que endarrereix l’aprovació definitiva, però dins de dret i procediment. • Motivació: davant restriccions a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, el municipi defineix les regles del joc si s’hi volen instal·lar. 4) Ordenança d’activitats: restricció d’indústries pesades • Nova regulació que delimita quines indústries poden implantar-se als polígons locals. • S’exclouen activitats de major impacte ambiental i de convivència (p. ex. cimenteres) al polígon de Pont Reixat, per proximitat a zones habitades (Walden, Sant Pere…). • No afecta indústries ja existents; sí noves sol·licituds incloses a l’annex restrictiu. 5) Moció de Ciutadans: finançament del transport públic • Vots: PSC a favor; ERC i Movem en contra (amb justificació diversa). • Es comparteix el propòsit (millor finançament i preus), però s’assenyalen omissions de la moció: - Retallada del 46% de l’aportació estatal a l’ATM coberta per Generalitat, Ajuntament de Barcelona i usuaris. - Congelació recent de tarifes; desplegament de tarificació social i nous títols (p. ex. T-Mobilitat, ampliació T-12 fins als 16 anys). - La llei de finançament existeix; falta reglament de desplegament. • ERC va oferir esmenes per votar-hi a favor; no acceptades. 6) Moció PDeCAT: pancarta de “llibertat de presos polítics” • Vots: ERC a favor; PSC i PP/Ciutadans en contra; Movem s’absté. Resultat: no aprovada (7 a favor, 8 en contra). • Debat intern de govern: - Posició d’ERC: pancarta amb “llibertat de presos polítics” a la façana de l’Ajuntament. - Posició del PSC: alternativa a Can Ginestar. - Proposta de consens: llaç groc amb la paraula “llibertat” al balcó de l’Ajuntament (acord finalment executat). • PDeCAT manté la moció màxima en lloc d’adaptar-se al consens, assumint el risc de no prosperar. • Context polític: el ple no té majoria independentista clara, malgrat resultats electorals (27S, 1-O, 21-D). Cal negociar i trobar punts mitjans. • Reaccions a xarxes i frame de l’oposició; es recorden pactes PDeCAT–PSC en altres administracions com a mostra de pragmatisme generalitzat. 7) Seguretat veïnal: repunt de robatoris a Can Candeler/Can Biosca • Denúncia veïnal de robatoris durant Nadal a Can Candeler, Can Biosca i Rosa Sensat; el govern es reunirà amb els veïns i ja ha recollit la instància. • Mesures en marxa o estudi: - Tancament a la tarda/nit de l’esplanada d’aparcament davant de l’escola La Miranda (possible punt de suport logístic). - Instal·lació de càmeres als dos accessos del barri amb lectura de matrícules. - Recomanacions personalitzades: alarmes, reforç perimetral, bons hàbits de seguretat. • Crida a la col·laboració ciutadana: alertar la policia/112 davant persones o indicis sospitosos i presentar denúncies per orientar els dispositius. • Dada operativa: Mossos d’Esquadra han detingut recentment una banda organitzada vinculada a robatoris.

Entrevistes de la Justa del 24/1/2018 — Inauguració de “Conexions fragmentades” de Carlos Alguacil a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret - episode art
Entrevistes de la Justa
2'

Entrevistes de la Justa del 24/1/2018 — Inauguració de “Conexions fragmentades” de Carlos Alguacil a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret

Resum de contingut Presentació "Una visió molt particular del paisatge" L’entrevista anuncia la inauguració de l’exposició Conexions fragmentades de Carlos Alguacil, que tindrà lloc demà a les 19:30 (dos quarts de vuit del vespre) a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Punts clau Data i hora: demà, 19:30. Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Format: instal·lació de gran format amb intervenció de la llum. Temàtica: paisatge i natura com a eix conceptual, amb connexió amb l’espai expositiu. Procés creatiu: a partir de sortides a la natura i intervencions a l’espai, elaborat després en taller. Tècniques: combinació de fotografia, pintura, gràfica, estampació i gravat. Estil visual: a cavall entre abstracció i figuració; imatges que emergeixen d’un treball híbrid. Detalls artístics L’artista treballa des de fa temps la idea del paisatge, explorant-ne textures, llums i relacions amb l’espai. La peça proposa una instal·lació fotogràfica amb sèries d’imatges i joc lumínic com a part essencial de l’experiència. Treball interdisciplinari: es parteix de la fotografia però es difuminen les fronteres amb pintura i gravat, buscant una expressió més abstracta sense perdre del tot el referent figuratiu. Per què és rellevant Proposta site-related que dialoga amb l’espai de creació. Exploració contemporània del paisatge a través de tècniques mixtes i la llum com a material artístic. Informació pràctica Inauguració: demà, 19:30. On: Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Recomanació: veure-la en directe per captar el paper de la llum i l’escala de la peça.

Entrevistes de la Justa del 24/1/2018 — Machines: explotació a la indústria tèxtil i bellesa hipnòtica; i tertúlia esportiva sobre Copa del Rei, Barça–Espanyol i mercat de fitxatges - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 24/1/2018 — Machines: explotació a la indústria tèxtil i bellesa hipnòtica; i tertúlia esportiva sobre Copa del Rei, Barça–Espanyol i mercat de fitxatges

Resum general de l’episodi Doble bloc temàtic: • Primer, una entrevista amb Hot Burgaia (DocsBarcelona) sobre el documental del mes, Machines (Raül Jain), que retrata l’explotació laboral a fàbriques tèxtils de l’Índia amb una estètica hipnòtica i un so mecànic immersiu. • Després, la tertúlia esportiva de dimecres: Copa del Rei, el moment de Barça, Espanyol i Girona, el cas Sevilla, i un repàs al mercat de fitxatges (Aleix Vidal, Rafinha, Alexis Sánchez, Mkhitaryan, Džeko, Coutinho, Umtiti, Yerry Mina). "És un espectacle mecànic del patiment humà" — sobre l’impacte visual i sonor de Machines Documental del mes: Machines (Raül Jain) De què va i per què importa • Retrat directe i sense veu en off acusatòria de condicions laborals extremes en una fàbrica tèxtil. • El director entra a la fàbrica i mostra jornades de 12 hores per sous de misèria, amb una posada en escena de gran força plàstica i immersió sonora. • Reconeixements: Premi Amnistia Internacional Catalunya (DocsBarcelona) i selecció de Rolling Stone com un dels 10 millors documentals de 2017. Impacte en l’espectador i responsabilitat col·lectiva • Documental que “remou consciències”: obliga a replantejar el paper del consumidor en la roda global del capitalisme. • Pregunta clau: com és possible comprar pantalons a 10€ o samarretes a 5€? • Idea central: “Tots juguem un paper” en aquesta cadena de valor. La veu dels treballadors i la lògica del sistema • Alguns treballadors no identifiquen la seva situació com a explotació: “ningú m’ha obligat a venir”. • Es subratlla la coacció estructural: pobresa, deutes i manca d’alternatives empenyen a acceptar condicions indignes. Per què l’Índia (i el sud-est asiàtic) atrauen la deslocalització • Costos laborals baixos, barreres a l’associacionisme i sindicats, i corrupció faciliten l’atractiu per a multinacionals. • Conseqüència als països d’origen: pèrdua d’indústria, més atur i depressió salarial — un peix que es mossega la cua que beneficia una elit. Estètica i posada en escena • Director jove (25 anys en el rodatge), indi format als EUA. • Estratègia formal: immersió total dins la fàbrica, recorreguts hipnòtics, banda sonora mecànica (telers, ventiladors, suor). • Crítica implícita: els responsables actuen “com si ningú mirés” — i massa sovint ningú mira. Dades de projecció • Projecció: divendres, 20:00, Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. Tertúlia esportiva: Copa del Rei, Barça i mercat Panorama Copa del Rei i clubs catalans • Atlético de Madrid, eliminat. • Focus en Barça–Espanyol a la Copa; mencions al Girona. El cas Sevilla: banqueta i trajectòria • Millora amb el canvi a Vincenzo Montella; debat sobre el tracte a l’antic tècnic (Berizzo) i el context competitiu. • Record d’alts i baixos històrics (era Mónchi, fitxatges com Dani Alves i vendes al Barça). Mercat de fitxatges i operacions recents • Aleix Vidal: possibles moviments (Roma, connexió Mónchi). • Rafinha a l’Inter; debat sobre el seu estat físic. • Alexis Sánchez al Manchester United; intercanvi amb Mkhitaryan; consideracions sobre haver anat al City. • Referència a Edin Džeko i els preus desorbitats del mercat. El Barça de Valverde: rotacions i recuperacions • Valverde destaca per la gestió de minuts i la recuperació de jugadors: Paulinho, Paco Alcácer i el cas André Gomes (millora recent amb confiança sostinguda). • Debat sobre el rendiment de Suárez i la comparativa amb Alexis (rols diferents: punta vs. extrem/mitja punta). Novetats de plantilla: Coutinho, Umtiti i Yerry Mina • Coutinho: disponible per Lliga i Copa (debut i encaix per veure). • Iniesta i Umtiti, en fase de recuperació/retorn. • Yerry Mina: adaptació en marxa (aturada competitiva des de l’1 de desembre), perfil molt alt i caràcter festiu; debat sobre el seu rol immediat. "No comencem a desprestigiar [Yerry Mina]… les seves principals virtuts no són només que és alt i que balla bé"

Entrevistes de la Justa del 23/1/2018 — La llibreta blava: memòria d’una infantesa entre l’Aragó rural i la Barcelona de postguerra - episode art
Entrevistes de la Justa
14'

Entrevistes de la Justa del 23/1/2018 — La llibreta blava: memòria d’una infantesa entre l’Aragó rural i la Barcelona de postguerra

Context i presentació Presentació de la primera novel·la de la Pilar, La llibreta blava, a Cal Llibreter (dijous, 19:30h), dins el programa Just a la Fusta. La Pilar és mestra i llicenciada en Filologia Catalana, s’enjustenca per voluntat pròpia (viu a Sant Just des del 1983). De la docència a l’escriptura Defensa una idea clau: escriure s’aprèn —no és només inspiració o talent innat—; s’aprèn escrivint, parlant dels textos i interaccionant. Ha impulsat llibres amb alumnat a primària i secundària, comprovant que publicar motiva molt l’aprenentatge. Decideix escriure quan té més temps: La llibreta blava és fruit de 5 anys de treball amb disciplina gairebé laboral, combinant moments de desànim i gran satisfacció. Sinopsi i inspiració Novel·la de ficció basada en fets reals: la infantesa i els primers anys de joventut (fins als 23) de la seva mare. Protagonista: l’Anita, personatge inspirat en la mare. Punt de partida vital: la mare va néixer el 1927; el relat recorre la Guerra Civil i la postguerra. Records que impulsen el llibre: "No llencés ni una molla de pa, perquè era pecat" "Fes el favor d’estudiar; jo no havia pogut anar a escola" Escenaris i temes Dues parts principals: Aragó rural (infantesa fins als 17): il·lusió de la República, col·lectivització del camp, mestres formats, esclat de la guerra i postguerra. Barcelona de postguerra (des dels 17): impacte de la ciutat, canvis d’hàbits i de cultura. Paper de les dones: sostenen famílies sense els homes (diàspora, presons, fusellaments, exili), treball al camp i a la llar, vida dura i coratge. Imaginaris materials de l’època: aigua al safareig i al pou, gerres a la cintura, fred a l’hivern, llum amb candil abans de l’electricitat. Paisatge sonor de la ràdio a la postguerra: "Aquí Ràdio Nacional d’Espanya... Viva Franco, Viva España" Documentació i rigor Fonts: llargues converses amb la mare (i permís per escriure), viatges als llocs originals i recerques específiques (front d’Aragó, programes de ràdio, detalls de paisatge i costums). Exemple: comunió als 12 anys acabada la guerra; els rics restauren l’església però ella no va de blanc —contextualitzat literàriament. Tot i no ser una novel·la històrica, hi ha contextualització acurada per sostenir la història personal. Presentació i maridatge Presentació: dijous, dos quarts de vuit del vespre a Cal Llibreter (Sant Just Desvern). Maridatge: vi ancestral proposat per l’Àstrid del Celler de Can Mata. En una presentació prèvia a Barcelona, es va optar per un vi de la zona d’origen. Missatge de fons La novel·la contribueix a la memòria històrica a través d’una vivència particular que és, alhora, la de moltes dones d’aquell temps. Pont entre generacions: ajuda a imaginar allò que “la gent jove no es pot ni imaginar” sobre la guerra i la postguerra.

Entrevistes de la Justa del 22/1/2018 — Unió del tramvia per la Diagonal i tertúlia: mobilització, bloqueig polític i beneficis per Sant Just + TV, veus radiofòniques i ràdios de galena - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 22/1/2018 — Unió del tramvia per la Diagonal i tertúlia: mobilització, bloqueig polític i beneficis per Sant Just + TV, veus radiofòniques i ràdios de galena

Resum general de l'episodi Dues parts ben diferenciades: Mobilització per unir els tramvies per la Diagonal (Francesc Macià–Glòries) amb l’Humbert Blanco (plataforma Unim els Tramvies). Es detallen assistència, suport social i polític, el “bloqueig” a l’Ajuntament de Barcelona, costos, beneficis per a Sant Just i el calendari de decisió. Tertúlia dels dilluns amb la Carme Amador i el Carles Vaz: anècdota televisiva, joc sobre ministres, debat sobre la veu a la ràdio i nostàlgia tecnològica amb les ràdios de galena i el ràdio-teatre. Mobilització: Unir els tramvies per la Diagonal Dades clau de la protesta • Més de 1.200 persones segons la Guàrdia Urbana, amb dues columnes simbòliques (sortides des de Francesc Macià i Glòries) que es van trobar a Passeig de Gràcia. • Amplia presència d’entitats veïnals i sindicals i també representants de diversos partits (ERC, En Comú Podem, CUP, PSC) i alcaldes metropolitans. "Prou al bloqueig polític": lema central de la manifestació. El bloqueig polític i el cost/benefici • L’Humbert atribueix el bloqueig a dinàmiques partidistes a l’Ajuntament de Barcelona: el projecte s’ha convertit en “arma d’oposició”. • Cost estimat del tram Diagonal (3,9 km): ~100 M€, “menys que una sola parada de la Línia 9”. • Benefici funcional: connexió Francesc Macià–Glòries en aproximadament 30 minuts i integració de xarxes. Impacte per a Sant Just i l’AMB • Millora d’accessibilitat cap a Aragó/Glòries sense dependència de busos saturats; més connectivitat metropolitana en una xarxa que abasta nou municipis. • Projecte Sant Just (Rambla)–Pont d’Esplugues: en fase d’estudi de construcció (licitat i autoritzat, segons s’indica), reforçant la continuïtat a l’oest. • Possibilitat d’adaptar la concessió cap a un model “més públic”, amb feines de més qualitat i sense pèrdua d’ocupació als busos (que es reubicarien). Urbanisme i cotxes a la Diagonal • Reforma pendent al tram Balmes/Verdaguer–Glòries per guanyar espai públic i permeabilitat; convivència prevista amb el trànsit (carrils específics a banda i banda allà on calgui). Suport institucional i calendari • Suport explícit de 25 entitats veïnals al manifest i de plens municipals (excepte Hospitalet per motius formals de competència) a mocions favorables a la unió per la Diagonal. • Vot clau al febrer al plenari de Barcelona. La plataforma iniciarà contactes amb partits per sumar suports. Escenari a mitjà termini i alternatives • Unir la Diagonal permetria ampliacions futures cap a Sant Feliu i fins i tot Molins de Rei. • Sobre el metro a Sant Just: és “molt més car” i a curt termini no hi ha recursos; prioritat actual: acabar la connexió del tramvia i, “més endavant, ja es veurà”. "És una cosa que vol la gent, no un caprici dels polítics." Tertúlia: TV, ministres i la veu a la ràdio Carme Amador, minut d’or i humor • La Carme explica la seva aparició en un programa líder d’audiència (Toni Soler, Jair Domínguez, Òscar Andreu), amb to humorístic sobre saber dir noms de ministres (Rajoy, De Guindos, Zoido, Rafael Catalá, Soraya Sáenz de Santamaría, Cospedal...). • Moment col·loquial i distès sobre edat, família i percepció de l’audiència. Veu radiofònica vs contingut periodístic • Debat sobre com ha canviat l’ofici: d’antics locutors de dicció impecable a professionals que preparen continguts, entrevisten i contextualitzen. • Anècdota del Carles sobre una crítica antiga a la seva veu i reflexió sobre la diversitat d’estils radiofònics avui. Traspàs lingüístic i anècdotes d’ofici • Confusió terminològica en un reportatge entre “tulleres” i “atuns” en un context científic; reivindicació de la precisió lingüística i temàtica. Ràdios de galena i ràdio-teatre • Records de fabricar ràdios de galena a casa i d’escoltar emissions en grup amb auriculars compartits i dispositius casolans. • Nostàlgia del ràdio-teatre, fins i tot amb obres com “Gone with the Wind”, i de les restriccions elèctriques i la vida al voltant de la ràdio.

← Torna a tots els podcasts