Resum de l’entrevista Context En el tram final de «Just a la Fusta», es conversa amb Júlia Mella sobre el projecte de crear un nou esbart a l’Ateneu de Sant Just. Origen del projecte S’engega arran d’un grup d’amics provinents de diversos esbarts del Baix Llobregat (Sant Feliu, Molins, Sant Joan). Detecten que a Sant Just faltava un esbart i decideixen tornar-lo a posar en marxa. "Creiem que és una cosa que no s’ha de perdre" "És una llàstima que es perdi una tradició" Equip actual i crida a nous dansaires Ara mateix són 4 noies i 3 nois (poc habitual tenir tants nois d’entrada). Fan una crida oberta per sumar més ensaires i poder fer balls amb moltes parelles. Objectiu: créixer i consolidar un projecte gran i participatiu. Assaigs i contacte Dia: dilluns Lloc: sala de l’auditori de l’Ateneu de Sant Just Horari: de 10:00 a 11:30 Es pot passar a veure l’assaig o fer consultes directament a l’espai. "Assagem els dilluns a l’Ateneu de Sant Just, de 10 a 11 i mitja" Calendari i primeres actuacions Volen estrenar-se d’aquí a un parell de mesos (primavera). Possibles dates: abril/maig, potser Sant Jordi o alguna festa de l’Ateneu. Necessiten rodar els balls i que tothom agafi ritme. Suport de l’Ateneu L’Ateneu s’ha mostrat molt il·lusionat i ha posat facilitats des del primer moment. "Estaven tots encantats... ens han posat totes les facilitats del món" Identitat i continuïtat És un esbart nou, però que n’agafa el nom i l’essència del que hi havia a Sant Just. No es pot "renaixer" formalment sense continuïtat, però sí recuperar la tradició i l’esperit. Punts clau Recuperació d’un esbart a Sant Just amb impuls jove i comarcal. Oberta la inscripció a nous ensaires. Assaigs setmanals a l’Ateneu (dilluns, 10:00–11:30). Debut previst a la primavera. Suport explícit de l’Ateneu i del seu president.
Resum de la conversa Context i propòsit Entrevista al programa Just a la Fusta amb Joan Noves (poeta i president de la Fundació Palau), prèvia a la conferència d’aquest vespre a Can Ginestà (19.00 h): “Josep Palau i Fabre i la llibertat”. "Tota la seva vida buscava la llibertat, i la va trobar en Picasso." La figura de Josep Palau i Fabre Escriptor polifacètic: poeta, dramaturg, assagista i col·leccionista. Reconeixement internacional sobretot pels seus assaigs sobre Picasso, amb una interpretació poètica única de la seva obra. Enfoc global a la conferència: relacionar vida i obra a través d’etapes vitals. Exili, franquisme i activisme Activisme cultural destacat: el 1944-45 impulsa i distribueix gairebé sol la revista en català “Poesia”, en plena dictadura, quan publicar en català estava prohibit. Perseguits i tensions l’empenyen a l’exili a París (visa inicial de 2 anys, s’hi queda uns 15 anys; retorn cap al 1961). Posició política: clarament antifranquista; fins i tot va imaginar vies per eliminar el dictador. La suposada contradicció per intentar l’indult d’un poeta falangista (1936) s’explica per la seva defensa de la vida i per l’ascendència familiar de dretes, fet que li generà recels entre intel·lectuals a l’exili. Relació amb Picasso Coneix Picasso a París (finals anys 40), endevé amic i un dels seus biògrafs més rellevants. Més que crítica d’art, proposa una lectura poètica i interpretativa de la figura i obra de Picasso. "Més que biògraf o crític d’art, Palau i Fabre fa una interpretació poètica de Picasso." Obra literària principal Poesia: “Poemes de l’alquimista”. El 1952 decideix deixar la poesia estricta (manté la poètica en teatre i assaig). Teatre: a París inicia una etapa amb peces com El segle de Don Joan i, més tard, Electra. Narrativa breu: contes a partir dels anys 80. Assaig i crítica: producció extensa compilada a les Obres Completes. Fundació Palau i col·lecció d’art Fundació Palau (Caldes d’Estrac, 2003): espai clau per conèixer el llegat de Palau i Fabre. Col·lecció de pintura catalana del segle XX (procedent també del pare col·leccionista): Gargallo, Torres-García, i autors posteriors com Perejaume. Fons Picasso derivat del vincle personal amb el pintor. Estructura de la conferència Quatre etapes que connecten vida i poètica: Joventut a Barcelona i Guerra Civil: coneixença i entrevista a García Lorca. Trencament intel·lectual: polèmica pel seu “llibre càncer” i ruptura amb cercles catalans. Exili a París: producció poètica i teatral, tensió amb el règim i amb l’exili. Picasso i la llibertat: el camí vital de Palau culmina en la recerca i trobada de la llibertat a través de Picasso. Informació pràctica Conferència: Josep Palau i Fabre i la llibertat. Lloc: Can Ginestà. Hora: 19.00 h d’avui.
Resum Entrevista amb Natàlia Mir, directora dels programes Innovaix, sobre Innovus, el programa metropolità que connecta talent universitari amb empreses tractores i startups a través de reptes reals, mentoria i una fase d’acceleració al CityLab de Cornellà. Punts clau Innovus és un programa d’Innovaix que, en la seva 3a edició, s’amplia amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per arribar a més empreses i participants. Objectiu: fer aflorar talent universitari i facilitar el contacte directe amb caps d’innovació i equips de companyies rellevants. Format: 2 setmanes de rutes en autocar per conèixer empreses tractores i startups, rebre xerrades inspiradores i afrontar reptes que es defensen davant d’un jurat empresarial. "És una molt bona oportunitat per fer aflorar aquest talent jove." A qui s’adreça (perfil de participants) Persones amb titulació universitària: llicenciades, diplomades o de grau; també postgrau/màster. Sense franja d’edat rígida: han participat persones fins i tot de 40 anys. Es valora que siguin emprenedores, innovadores i amb ganes de col·laborar en equips multidisciplinaris. "L’important és que tinguin aquest talent, que siguin persones emprenedores, innovadores i amb ganes de relacionar-se." Empreses participants i reptes Empreses que llancen repte (exemples): Bayer, Port de Barcelona, Aigües de Barcelona, CaixaBank, Almirall Startups i tecnològiques: Investors (crowdfunding immobiliari), ATAI (TIC), Innovale, Hewlett Packard (HP), Badalona Fab Lab Tipus de reptes: Percepció de l’aigua de l’aixeta (tap water) – cas d’Aigües de Barcelona. Eco-packaging amb la farmacèutica Almirall. Altres reptes orientats a sostenibilitat, disseny de serveis i millora d’experiències. "A partir d’una línia estratègica, es formula el repte i, després de la ruta, els equips reben mentoria per encarar-lo." Fase d’acceleració i visites Després de la ruta, sessions al CityLab amb mentors per aterrar solucions (la fase d’acceleració). Visites sense repte: Avan Group (cedeix l’autocar), SABIC Barcelona, UPC-CASE de Cels, Tinker Slab, D de l’Estudio, Eurecat, BMW Barcelona Premium i Talent Factory. Premis i oportunitats (novetat d’enguany) Possibilitat de beca amb l’AMB per implementar el repte guanyador a l’empresa durant uns mesos. Viatge innovador a Brussel·les. Presentació dels finalistes al BIZ Barcelona (esmentat com “Bif Barcelona” a l’entrevista). "És un aparador: potser la solució no s’implementa, però t’han vist treballar i se t’obren portes." Innovació: visió d’Innovaix El teixit empresarial del Baix Llobregat i l’Hospitalet és molt innovador, amb empreses punteres i startups emergents. La innovació va més enllà de la tecnologia: també implica processos, organització i recursos humans. "La innovació pot restar en com es reestructura l’empresa a nivell de recursos humans." Com participar i detalls pràctics Sessió de presentació: dijous 15 de febrer al CityLab de Cornellà. Horaris: 10.00 h i (segons la conversa) 11.30 h; el presentador ho resumeix com “a quarts de 12”. Cal portar currículum. Registre a: innoamd.cat o innovaix.cat. — Per què és important Connecta joves professionals amb necessitats reals d’empresa. Fomenta networking, ocupabilitat i aprenentatge experiencial. Impulsa la innovació metropolitana i reté talent local.
Resum general Butlletí amb informació local i metropolitana que destaca tres eixos: oci familiar i educació ambiental a Sant Just (Jugateca Ambiental), cultura i escriptura en català (Concurs de Sant Jordi 2018) i innovació i ocupabilitat juvenil (programa InnoBus de l’AMB). Es completa amb una llarga pausa publicitària i de serveis i una conversa final sobre disfresses creatives de Carnestoltes. Temes principals Jugateca Ambiental a Sant Just (Parc del Mil·lenari) • Calendari i horari: dissabtes del 17 de febrer al 3 de novembre, d’11:30 a 13:30. • Ubicació: Parc del Mil·lenari, amb zona de jocs i espai d’informació sobre la xarxa de parcs metropolitans. • Activitats: jocs, manualitats i tallers de manera fixa + una activitat dirigida setmanal sobre el parc o el medi ambient. • Activitat inaugural: “Contes del parc”. Concurs de Poesia i Prosa en català — Sant Jordi 2018 • Objectiu: potenciar l’ús del català i donar espai a veus no professionals. • Participants: a partir de 9 anys; dues modalitats: - Prosa: narració única, màx. 3 fulls. - Poesia: poema o col·lecció breu, màx. 2 fulls. • Tema: lliure; obres inèdites. • Premis: diferents categories, de 45€ a 160€. • Termini: fins al 23 de març. • Informació i contacte: tel. 934 804 800, web municipal i correu ([email protected]). InnoBus Metropolità (AMB) — Innovació i talent jove • Programa de l’AMB (3a edició) per connectar joves universitaris amb empreses capdavanteres de la metròpolis. • Abast: per primer cop, participen joves i empreses dels 36 municipis de l’àrea metropolitana. • Funcionament: - Les empreses poden llançar reptes o acollir visites del bus de la innovació. - Presentació per a universitaris: 15 de febrer. - El bus arrenca la segona setmana de març i durant 11 dies visita les empreses participants. - Després, 3 setmanes d’acceleració per desenvolupar solucions, projectes i prototips. - Final: 24 d’abril, amb presentació de projectes i oportunitats de lliurar currículums. • Empreses esmentades: Bayer, Port de Barcelona, Aigües de Barcelona, CaixaBank, Almirall, TAI (Tecnologies Aplicades a la Informació), Innovae, HP, BDN Lab, Investors. • Premis i oportunitats: - Estada mínima de 2 mesos en empresa per desenvolupar la idea amb acompanyament. - Viatge a Brussel·les per visitar un dels centres d’innovació més punters d’Europa. “El bus es posarà en marxa la segona setmana de març.” Publicitat i serveis (pausa llarga) • Autopromocions de la ràdio i programes: Smooth Jazz Club, La plaça Mireia, L’Audició, Rebobineu, si us plau. • Campanyes i serveis: La Meva Salut (CatSalut), 061 CatSalut Respon, Mans Unides, informatiucomarcal.com, canals socials i WhatsApp de Ràdio d’Esvern, premis Òmnium (Pissiganya i Sembori). Conversa final: disfresses creatives de Carnestoltes • Idees de disfresses conceptuals i artesanals: - “Home fent el pi” (efecte visual invertit amb camisa a les cames, mans simulades als peus, etc.). - “Taula parada” (elements enganxats a un cilindre; ampolla al cap; còmode d’entrar i treure). - “Home sortint de l’armari” (armari de cartró portàtil; joc conceptual). • Comentaris sobre execució, comoditat i recepció; valoració creativa tot i no guanyar premis.
Resum general Magazine amb contingut variat que combina actualitat local, patrimoni i cultura, política catalana i tendències de videojocs. Destaquen la presentació de les Rutes Singulars de Sant Just, una entrevista amb Jordi Turull sobre la situació política i l’experiència a presó, i una secció didàctica sobre el fenomen Battle Royale en videojocs. Punts clau • Patrimoni i turisme cultural: s’estrena el cicle mensual de les Rutes Singulars (edificis, masies, art i natura) amb plaques informatives i audioguies via QR. • Política i drets: Jordi Turull defensa la perseverança democràtica i relata l’impacte personal de la presó. "La presó és monotonia i aïllament" "Ara ens trobem en la defensa de la llibertat d’expressió i de reunió" • Cultura: balanç molt positiu del primer cicle de cinema asiàtic a la Mostra del Baix Llobregat i reestrena teatral d’Arsènic i puntes de coixí. • Videojocs: recorregut complet de l’origen i l’auge del gènere Battle Royale fins a PUBG i Fortnite. Agenda i actualitat local Conferència sobre paisatges fluvials (CEES) • El geòleg Javier Martínez Gil proposa mirar els rius com a espai emocional i de benestar (fluvio feliç), alertant de la degradació per interessos econòmics. "En nom del progrés s’estan fent barbaritats" • Defensa conservar els rius com a qualitat de vida. Mostra de cinema asiàtic (Baix Llobregat) • Més de 560 espectadors, expectatives superades (Xavi Bax). • Programació de 9 pel·lícules (Corea del Nord, Nepal, Xina, etc.). • Premi del Públic: Tanna (Ben Ledeen i Martin Butler), reemissió del 9 al 12 de febrer. Teatre: «Arsènic i puntes de coixí» • Reestrena de Just Teatre (direcció: Maica Dueñas), funcions dissabte 21h i diumenge 19h a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • Entrades a tictacticket.com i punts físics locals. Entrevista: Rutes Singulars de Sant Just El projecte • Iniciativa europea POCTEFA de cooperació transfronterera amb 4 rutes temàtiques i 24 punts senyalitzats (6 per ruta). • L’Arxiu Municipal ha creat els continguts dels plafons trilingües (català, castellà, francès) i audioguies amb QR. Funcionament de les plaques i audioguies • Descripció breu de l’element, context històric i enllaços a fotos antigues; audioguies d’1 minut (també en francès i castellà). • Ruta autoguiada possible, sense necessitat de guia. Calendari i inscripcions • Ruta guiada mensual durant tot el 2018 per promocionar el servei; grups limitats (la primera ruta ja tancada amb 30 inscrits). • Objectiu: oferir rutes a nous empadronats i grups de municipis veïns. Itinerari «Edificis singulars» (primer recorregut) • Passeig suau de Can Ginestar fins al Walden 7 (1,5-2 h). • Mostra de 400 anys d’arquitectura: - Església (portada renaixentista, segle XVI) - Masies: Can Cardona (XVIII-XIX), Can Preciós (data 1600) - Arquitectura moderna: Taller d’Arquitectura (1973) i Walden 7 (1975) - Patrimoni industrial: xemeneia (c. 1920) • Al Parador, focus en el mosaic de Xavier Guinovart i Xavier Modulell. Entrevista: Jordi Turull sobre situació política Experiència a presó i solidaritat • Contrasta Estremera (cel·les amb company conegut) i Soto del Real. • El suport ciutadà (cartes, visites com a advocat) aporta fortalesa i trenca l’aïllament. "Agradeixes moltíssim les mostres de solidaritat" Objectius i missatge polític • Crida a la perseverança i a mantenir la «cadena de confiances» de l’1-O. • Defensa del terreny democràtic i pacífic (urnes i paperetes). • Eix actual: llibertat d’expressió i dret de reunió davant de querelles i citacions. Secció Jocs i Tecnologia: el fenomen Battle Royale Origen i evolució • De la pel·lícula japonesa Battle Royale (2000) i l’èxit d’Els jocs de la fam a mods de Minecraft (Survival Games) i adaptacions a DayZ, Arma 2/3 i ARK. • Precedents: The Culling (2016). • Consolidació del gènere amb PUBG (PlayerUnknown’s Battlegrounds): salts en paracaigudes, recollida d’armes, i cercle que es tanca. Present i futur • Fortnite popularitza el format amb mode Battle Royale gratuït (multiplataforma) i mecàniques pròpies (construcció, tempesta). • Tendència a la massificació del gènere i modes similars en nous títols. Promos i serveis públics • Indicatius i franges musicals; crida a participar via WhatsApp. • Missatges d’Òmnium Cultural (premis literaris), Mans Unides (solidaritat) i CatSalut 061 (ús responsable d’urgències).
El Carnestoltes a Sant Just Desvern El programa Entrevistes de la Justa de Ràdio Desvern ha comptat amb la presència de Sergi Seguí per detallar la programació de Carnestoltes d'enguany. Aquest esdeveniment destaca per la forta implicació dels centres escolars del municipi, que cada cop tenen una presència més rellevant en la rua. Detalls de la Rua i Categories Recorregut: S'ha establert una ruta circular que comença i acaba a la plaça Maragall, recorrent diversos carrers cèntrics. Premis: Es mantenen els premis per a comparses escolars, grups no escolars i categories individuals, amb el suport de Comerç i Empresa. Categories especials: S'han consolidat els premis als "marxosos", aquells participants que animen i dinamitzen la rua. "Hem d'anar fent prova-error i anar jugant amb els resultats que anem tenint", comenta Sergi Seguí sobre les innovacions i la recuperació de tradicions. Agenda Cultural a l'Ateneu El final de l'episodi repassa l'activitat cultural del municipi a l'Ateneu: Conferències: Cicle de paisatges de Catalunya impulsat per la SEAS. Teatre: Èxit rotund de l'obra "Arsènic i puntes de coixí" interpretada per Just Teatre, que torna a escena després d'haver penjat el cartell de complet en la seva anterior representació. Excursions: Activitats a les Terres de l'Ebre com a part de la programació d'entitats locals.
Tema 1 — Rius, fluviofelicitat i conservació Què és la fluviofelicitat? • Conceptualització de la "fluviofelicitat": una experiència d’immersió fluvial (p. ex., en kayak durant diversos dies) que promou benestar profund, vida sense pressa i relacions no competitives. • Comparació amb el Camí de Santiago: període de repòs i convivència que facilita treure "la part bona" de cadascú en contrast amb una societat competitiva. "Ganar dinero en sí mismo no puede ser un objetivo"; cal una altra dimensió de vida i benestar. L’estat dels rius a Espanya • Reconeixement de maltractament històric als rius (decisions preses sota interessos econòmics i criteris d’altres èpoques). • Crítica a la depuració com a eufemisme: l’aigua sortint d’una depuradora no és apta per al bany ni per a usos lúdics de qualitat. • Els rius com a patrimoni: memòria, identitat, història i qualitat ambiental; abans, font pública de proteïna (pesca) i avui amb trams encara valuosos a conservar. El valor social i cultural dels rius • Els rius haurien de complir la seva funció: ser espais de gaudi, contemplació i activitat lúdica. • Pèrdua de centralitat del riu en ciutats com València (Túria) i Sevilla (Guadalquivir): no “passa res” a curt termini, però la societat retrocedeix en progrés integral. "Hay ríos que su función es ser lo que son: río". L’experiència al tram final de l’Ebre • Navegació en piragua pel tram català de l’Ebre (de Mequinensa al mar) en sis dies: una vivència singular i única a la península, amb potencial de qualitat de vida i desenvolupament moderat. • Alerta sobre projectes que encara destrueixen aquests entorns en nom del progrés o l’interès general. Progrés, ètica i natura • Necessitat de redefinir el progrés: no es tracta d’una utopia de felicitat, sinó d’una vida sosegada i tranquil·la. • Referència a Siddhartha (Hermann Hesse): el riu com a mestressa i guia per a la comprensió de la vida. • Dolor davant la degradació paisatgística (exemple del Besòs en dècades passades). El debat sobre transvasaments (Ebre) • Rebuig als transvasaments per ser disparats tècnics, socials i ètics, sostinguts per interessos organitzats (enginyeria, obra pública, concessions, hidroelèctriques). • Denúncia d’una privatització de facto dels rius mitjançant concessions de cabals. • Crítica al mantra de la necessitat il·limitada: calen límits, ètica i valoració de què és benestar i felicitat. "Basta invocar el progreso para cometer cualquier barbaridad". Tema 2 — Agenda i anunci • Invitació a la conferència de Javier Martínez sobre paisatges fluvials (Sala Piquet, Ateneu) i excursió a les Terres de l’Ebre vinculada al cicle "Paisatges de Catalunya". Tema 3 — Tertúlia: nevades, meteorologia i seguretat Incertesa de la predicció i expectatives • Debat sobre avisos de neu i la naturalesa no controlable del temps: la previsió és probabilística i pot variar per canvis de temperatura o situacions locals. • Record d’episodis on prediccions enregistrades van desentonar amb fenòmens severs reals (tormentes), il·lustrant els límits de la modelització. Imprudència i seguretat a la muntanya • Crítica a imprudències (pujar al Montseny amb xancletes, sortir de pistes senyalitzades, risc d’allaus). • Missatge central: combinar avisos responsables amb autoresponsabilitat dels usuaris. Pressions econòmiques i informació del temps • Esment de pressió turística i d’interessos econòmics sobre la comunicació meteorològica (hotels, campaments, activitats d’estiu/hivern). • Discussió sobre pràctiques com el sembrat de núvols (descàrregues químiques) i el debat públic que generen. El cas dels nens i la gestió de l’emergència • Comentaris sobre nens afectats per nevades i les prioritzacions en la resposta local; per a molts infants, viscut com una aventura, però amb debat comunitari sobre criteris d’actuació. Idees clau • Conservar els rius no és només ecologia: és salut emocional, identitat i progrés integral. • Els transvasaments i projectes destructius pateixen d’un reduccionisme economicista i ignoren valors socials i ètics. • La meteorologia té incertesa i cal responsabilitat compartida entre informadors i ciutadania.
Context i participants Conversa a Ràdio d’Esvern amb Lluís Montfort, portaveu de Movem i regidor de Medi Ambient, sobre l’actualitat política i de serveis de Sant Just. Temes principals del programa Pancarta a l’Ajuntament: "Llibertat" com a missatge inclusiu • Es recorda el precedent del llaç groc retirat per la Junta Electoral. • Davant la moció del PDeCAT per penjar "Llibertat presos polítics", Movem promou una solució més inclusiva: pancarta amb "Llibertat" i llaç, per visualitzar el rebuig a l’empresonament preventiu i respectar el caràcter institucional del balcó. • Acord treballat amb ERC i PSC, prioritzant consensos amplis i evitant la "política de blocs". "Tot allò que visualitzi la superació d’una política polaritzada, en un tema que ens uneix —una injustícia flagrant—, val la pena posar-ho sobre la façana." Govern de coalició i rol de Movem: mediació i superació de blocs • Movem es defineix com a espai no equidistant, però orientat a impugnar la lògica de blocs i a trobar punts transitables. • Reconeixement de la voluntat compartida d’ERC i PSC per sostenir el govern malgrat pressions externes i a xarxes. • Sobre la crispació (pintades a façanes): fenomen d’expressió en l’espai públic que cal abordar des de la ciutat educadora, recordant que l’espai públic és de tothom i hi ha límits. "És com si hi hagués un Barça-Madrid i nosaltres anéssim amb l’àrbitre: proposem regles i camins superadors, menys èpics i més a llarg termini." Pujada de l’IBI (2,5%) i model de finançament local • Diagnosi: ajuntaments mal finançats; dependència excessiva del totxo. L’IBI aporta estabilitat i s’ha d’alinear amb l’IPC. • El 2,5% compensa la congelació anterior (IPC previst 0 que finalment va ser >1%) i ajusta l’actualització al cost de la vida. • Compensacions: més bonificacions i progressivitat de l’impost. Missatge clau: els impostos han de garantir serveis públics bàsics. Padró i llindar dels 20.000 habitants • Xifra oficial entorn de 17.8 mil, però població real estimada prop de 19–20 mil. L’infraempadronament redueix transferències supramunicipals. • Causes: motius sentimentals, múltiples residències o fiscalitat en altres municipis. • Impacte: Sant Just presta serveis de municipi gran amb finançament de municipi petit. S’anuncien campanyes d’empadronament per ajustar serveis i finançament. Obres i manteniment: recuperant endarreriments • S’executen obres a carrers (ex. Ateneu, Pont), clavegueram i equipaments (camp de futbol, Bonaigua, compra de la sala de l’Ateneu). • Objectiu: recuperar manteniments ajornats per manca d’ingressos en períodes anteriors; ara, amb millora financera, s’aborda doble càrrega (el que tocava + el pendent). Connexió del tramvia per la Diagonal: una aposta estratègica • Proposta: unir tramvia de Francesc Macià a Glòries; per Sant Just és una revolució en mobilitat cap a Barcelona. • Beneficis: - Reducció de temps (entrada per Eusebi Güell / av. Diagonal; 20 minuts fins a Sant Adrià). - Intermodalitat amb línies L3, L5, L1 i FGC; potencial per treure usuaris del cotxe. - Millora ambiental: un tramvia equival a 3–4 autobusos en capacitat; menys soroll i millor qualitat de l’aire. • Cost i viabilitat: connexió de 4–5 km ≈ 200 M€, comparable a una estació de metro; informes tècnics favorables. Ara el repte és desbloquejar políticament el projecte. "És una veritable revolució: confortable per a joves i grans, accessible a peu pla, i clau per a la qualitat de l’aire." Finançament de les escoles bressol • Crítica a la Generalitat per incompliment del cofinançament per llei (model de terços: família, Ajuntament, Generalitat). Rebaixa pactada de 1.800€ a 1.300€, però pagaments suspesos unilateralment. • Efecte: el món local (Diputació i Ajuntaments) ha cobert el buit. Reclam: retorn dels diners i garantia de continuïtat del model, molt valorat a Sant Just. Nou sistema de recollida de residus: contenidors amb targeta i reforç comercial • Situació de partida: estancament al 36% de recollida selectiva; el 64% va al contenidor gris. Objectiu: 60–70% en els propers anys. • Model triat: contenidors tancats amb targeta per a gris i orgànica (experiències basques), amb identificació d’usuari i protecció de dades. • Enfoc: acompanyament i educació abans que sanció; possibilitat d’avisos i millora d’hàbits. Les sancions ja existeixen per ordenança (2014). • Canvi clau en el sector comercial (bars, restaurants, botigues): porta a porta comercial per a vidre, cartró i envasos, amb servei dedicat per aixecar la selectiva (el comercial és 20–25% dels quilos municipals). "Si no volem abocadors ni incineradores, hem de separar correctament els residus." Idees clau i conclusions • Prioritzar consensos amplis i evitar la polarització per gestionar temes sensibles (pancarta, govern de coalició). • Sostenibilitat financera: l’IBI com a eix estable vinculat a l’IPC i bonificacions per progressivitat. • Empadronament com a clau per ajustar finançament i serveis en un municipi que ja opera com a ciutat mitjana. • Invertir en manteniment per revertir endarreriments i garantir qualitat urbana. • Mobilitat verda i eficient: connexió del tramvia a la Diagonal com a projecte tractor metropolità. • Compromís amb la petita infància: defensa del cofinançament de les escoles bressol. • Economia circular i responsabilitat compartida: nou sistema de residus amb traçabilitat, educació i servei al comerç per assolir objectius europeus.
