Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8104episodis
Entrevistes de la Justa del 23/2/2018 — Quartet Torner a l’Ateneu: Beethoven jove i Ravel per al segon concert d’Estones de Clàssica - episode art
Entrevistes de la Justa
3'

Entrevistes de la Justa del 23/2/2018 — Quartet Torner a l’Ateneu: Beethoven jove i Ravel per al segon concert d’Estones de Clàssica

Resum de l’entrevista Detalls del concert Quan i on: Diumenge, a les 19:00, a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu (Sant Just). Cicle: Segon concert de les Estones de Clàssica, el primer cicle de música instrumental i vocal de l’Ateneu de Sant Just. Formació: Quartet de corda — dos violins, viola i violoncel. Intèrprets: Clàudia Padilla (violí), Isabel Arcs (violí), Gabriel Torner (viola) i Berta Planell (violoncel). Repertori i concepte artístic Obres: Ludwig van Beethoven — Quartet en do menor, Op. 18 (etapa de joventut). Maurice Ravel — Quartet en fa major (obra primerenca). Idea central: tot el programa gira al voltant de la joventut — tant la del conjunt (quartet jove i emergent) com la dels compositors en el moment de crear aquestes obres. Caràcter musical: Beethoven: llenguatge més familiar i d’entrada més directa. Ravel: harmonies impressionistes i molt boniques, que brillen amb contextualització. "Estic convençut que pot enganxar a tothom" "Tot gira al voltant de la joventut" Trajectòria del Quartet Torner Quartet jove format al Conservatori del Liceu; músics amb experiència en orquestres i beques. Han actuat arreu de Catalunya, inclòs el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Porten un any rodant aquest mateix programa amb èxit. Accessibilitat i pedagogia per al públic Abans de cada part, l’organitzador Xavier García farà explicacions introductòries per contextualitzar les obres. Objectiu: que el públic —tant iniciat com novell— pugui entendre millor i gaudir més del concert. Preus i informació pràctica Entrada general: 10 € Socis de l’Ateneu: 8 € Menors de 25 anys: 5 € Proper concert del cicle Data: Diumenge 18 de març, 19:00. Programa: Recital d’òpera i cançó espanyola. Intèrprets: Xavier García (piano) i Paula Sánchez Valverde (soprano). Idea clau Un concert de nivell, amb interpretacions expressives i tècnica depurada, pensat per enganxar públic divers i consolidar el nou cicle Estones de Clàssica a l’Ateneu de Sant Just.

Entrevistes de la Justa del 23/2/2018 — Malentès amb l’Ajuntament de Sant Just: entrevista prevista amb el segon tinent d’alcalde sobre el ple de febrer que no arriba, música “Boig al món” i llarga espera en antena - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 23/2/2018 — Malentès amb l’Ajuntament de Sant Just: entrevista prevista amb el segon tinent d’alcalde sobre el ple de febrer que no arriba, música “Boig al món” i llarga espera en antena

Panorama general L’episodi havia de centrar-se en una entrevista amb Jusfo Salva, segon tinent d’alcalde de Sant Just, per comentar el ple municipal de febrer. No obstant això, per un malentès amb el Departament de Comunicació de l’Ajuntament, el convidat no arriba a l’emissió. El programa omple l’espai amb música —principalment la peça “Boig al món”— i es manté una llarga espera en antena sense que l’entrevista tingui lloc. Punts clau • Entrevista prevista amb el segon tinent d’alcalde per parlar del ple municipal de febrer. • Malentès de comunicació: el convidat no rep (o no confirma) la citació i no compareix. • Contingut substitut: emissió musical (tema “Boig al món”) i posterior espera sense contingut editorial. • Tema principal pendent: no s’arriba a tractar cap punt del ple ni es fa debat o anàlisi. Moments i temes per blocs Obertura i incidència amb el convidat (0–37 s) • El locutor anuncia l’entrevista i explica el malentès amb Comunicació de l’Ajuntament de Sant Just. "posem una mica de música, tot esperant que arribi el Jus del segon tinent d'alcalde" Bloc musical: “Boig al món” (38–267 s) • Emissió del tema “Boig al món”, que ocupa el tram central inicial de l’episodi. • Serveix com a farciment mentre s’espera el convidat. Insercions tècniques/farciment (292–450 s) • Repeticions de “Sous-titrage Société Radio-Canada”, probablement senyals o etiquetes de subtitulat inserides per error o residu tècnic. Espera prolongada sense contingut (480–1722 s) • Trams amb silenci/farciment i sense noves intervencions editorials. • No hi ha cap actualització sobre l’arribada del convidat ni contingut alternatiu. Cites destacades "11 i 13 minuts d'aquesta hora tenim programada una entrevista..." "Sembla que hi ha hagut un malentès amb el Departament de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Just." Estat del tema principal • El contingut sobre el ple municipal de febrer queda pendent d’una futura emissió o reprogramació de l’entrevista.

Entrevistes de la Justa del 22/2/2018 — Concert de l’Orquestra Barroca de Barcelona a Sant Just: homenatge a Peleman, amb Núria Pujolras i Gil Collart - episode art
Entrevistes de la Justa
3'

Entrevistes de la Justa del 22/2/2018 — Concert de l’Orquestra Barroca de Barcelona a Sant Just: homenatge a Peleman, amb Núria Pujolras i Gil Collart

Resum Context i participants Conversa amb Adolf Gasol, director artístic de l’Orquestra Barroca de Barcelona (OBB). Presentació del concert de dissabte, 19 h, dins la Temporada de Música Antiga de Sant Just, a l’Ateneu de Sant Just. "Intentem sentir-nos com se sentiria Vivaldi o Corelli quan tocaven a l’època…" Estil i criteris interpretatius Especialistes en música antiga (segles XVI–XVIII). Ús d’instruments originals (o còpies) i criteris històrics d’interpretació. Sonoritat amb arcs originals i cordes de budell, buscant l’autenticitat de l’època. Repertori del concert Homenatge a Peleman pel 250è aniversari de la seva mort. Obres destacades: Suite "La Bizarra" (caràcter sorprenent i variat). Concert per a viola solista (Peleman), amb Núria Pujolras com a solista. Sinfonia concertant per a violí i viola (Stamitz) per Gis Collart (violí) i Núria Pujolras (viola), aportant un to més classicista. Solistes i formació Núria Pujolras (viola) Formació a Olot, Girona i ESMUC; màster a Suïssa en música antiga; retorn a l’ESMUC per màster d’interpretació. Experiència amb diverses orquestres barroques dins i fora del país. Cap de violes de l’OBB; solista del concert de viola. Gis Collart (violí i direcció musical) Violinista i director suís, formació a Ginebra; debut amb la London Symphony als 18 anys. Trajectòria internacional (Europa, Amèrica, Àsia). Cap del Departament de Música Antiga del Conservatori de Tolosa i director musical de l’Orquestra de Cambra de la ciutat. Director musical titular col·laborant amb l’OBB des de 2015. Formació de l’OBB: habitualment 12 músics (variació segons programa: 10–15). Per què val la pena Programa atractiu i variat: del barroc a un classicisme lluminós. Alt nivell interpretatiu amb dos solistes de prestigi. Experiència sonora immersiva i històricament informada. "Jo crec que la gent que vingui a escoltar el concert disfrutarà moltíssim." Detalls pràctics Quan: dissabte, 19:00. On: Ateneu de Sant Just (Temporada de Música Antiga de Sant Just). Qui: Orquestra Barroca de Barcelona, amb Núria Pujolras (viola) i Gis Collart (violí i direcció musical).

Entrevistes de la Justa del 22/2/2018 — Astrodesvern: inici a l’astronomia, Lluna i constel·lacions d’hivern, Plutó com a planeta nan; i tertúlia sobre dilemes morals i llenguatge inclusiu - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 22/2/2018 — Astrodesvern: inici a l’astronomia, Lluna i constel·lacions d’hivern, Plutó com a planeta nan; i tertúlia sobre dilemes morals i llenguatge inclusiu

Resum de l’episodi Introducció i xerrada d’astronomia amb Astrodesvern Conversa amb Oriol Rigat sobre la xerrada “Introducció a l’astronomia” i les activitats d’observació del grup. • Objectiu de la sessió: acollir persones de tots els nivells i adaptar una introducció bàsica segons interessos i coneixements. • Missatge clau: l’astronomia és propera i observable des de casa, no reservada només a la NASA o grans observatoris. "És un lloc per conèixer una mica més l’astronomia... és una cosa tangible que tenim a prop." Públic destinat i to de la xerrada • Obert a tothom (de 8–10 anys en endavant, i també infants més petits si els interessa). • No cal formació prèvia en física o química; es tracta de perdre la por i apropar el cel amb criteri. Observacions i calendari: per què el quart creixent • La xerrada és sense observació; l’endemà hi ha sessió d’observació amb telescopi al Mil·lenari. • El grup programa observacions mensuals coincidint amb el quart creixent: el terminador (frontera clar/fosc) fa la Lluna més contrastada i assequible a primera hora del vespre. • Planetes: ara mateix Urà està disponible però és poc vistós; a la primavera/estiu millora Júpiter i Saturn. Què veurem: Lluna, planetes i constel·lacions d’hivern • Lluna: cràters, relleu i detalls si la visibilitat acompanya. • Constel·lacions: protagonisme per Orió (amb la seva nebulosa) i Taure. • Expectatives: les nebuloses i galàxies al telescopi visual es veuen tènues i en blanc i negre; les imatges de colors provenen d’astrofotografia amb llargues exposicions. "El nostre ull de nit fa una ‘visió nocturna’ i ho veiem tot en blanc i negre." Desmitificar l’astronomia i evitar el sensacionalisme • Cal combatre la idea que “tot ha de ser espectacular”; el cel és variable i natural, com un bosc que canvia. • Objectiu: esperit crític i gaudi tranquil, lluny de titulars de “superllunes” i “magufades”. El gran tema: Plutó és un planeta? • Oficialment, no: des de 2006 és planeta nan. • Context històric: com amb els asteroides (p. ex. Ceres), definir categories evita acabar amb 15–25 “planetes”. • Descobriments post-1992 al cinturó de Kuiper (p. ex. Eris, Sedna) mostren molts cossos similars a Plutó, alguns de >2.000 km i amb llunes. • Missió New Horizons: va revelar Plutó com un sistema doble amb Caront, amb atmosfera tènue, glaciars i activitat geològica inesperada. "Geològicament estava una mica viu... quasi es mereixeria continuar sent planeta." Activitats d’Astrodesvern i divulgació • Observacions gratuïtes i obertes, calendaritzades al blog “Astros d’Esvern”, ajustant horaris a l’entrada de la nit. • Reforç dels conceptes bàsics (cicles lunars, moviments planetaris) per evitar confusions i fake news. Tertúlia dels dijous (segona part) Dilemes morals i decisions impossibles • Conversa sobre dilemes extrems (qui salvar en una tragèdia), distingint entre dubte i dilema per la seva transcendència i conseqüències. "És molt difícil... té més transcendència que no una opció." Cos i funcionalitat: el valor dels dits • Anècdotes sobre la importància funcional de cada dit i esments de reflexologia a mans i peus. Llenguatge inclusiu i gramàtica • Debat sobre l’ús de termes com “portavoza” o “miembras”: es remarca que “portaveu/portavoz” ja incorpora el gènere per l’ús de la veu. • Crida a un equilibri entre inclusió i correcció lingüística, evitant neologismes confusos. "De ‘voz’ ja en fem ‘la voz’: es pot dir ‘el portavoz’ i ‘la portavoz’."

Entrevistes de la Justa del 21/2/2018 — Educació en debat amb “L’hora dels deures” i tertúlia del Chelsea-Barça: model escolar, deures i un 1-1 valuós a Stamford Bridge - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 21/2/2018 — Educació en debat amb “L’hora dels deures” i tertúlia del Chelsea-Barça: model escolar, deures i un 1-1 valuós a Stamford Bridge

Tema 1. Documental del mes: “L’hora dels deures” De què va i per què importa • Qüestiona el model educatiu francès i, per extensió, el de Catalunya i Espanya. • El director, Ludovic, es filma durant 4 anys al menjador de casa fent els deures amb el seu fill, mostrant com no encaixa en el motlle escolar. • Dada clau: a França, prop del 10% d’alumnes fracassen a l’etapa escolar (uns 100.000 joves/any), xifres similars a Espanya. • Objectiu: replantejar si el sistema vigent és el millor per a tothom a partir d’un cas particular. Estil i punt de vista • Documental observacional amb aire de cinéma vérité francès: calma, accions que defineixen personatges i càmera fixa al menjador. • Proposta al públic: “entra a casa meva i sigues partícep del que està passant.” • Es reconeix el punt de vista (l’enquadrament exclou), però es convida a que cadascú extregui les seves conclusions. Debat: deures sí o no (i com) • Posa sobre la taula la vigència dels deures a primària i secundària: deures sí/no, i quin tipus per donar-los sentit. • Relaciona el desencaix amb la manca de significat d’alguns continguts (fórmules, lectures) per a determinats alumnes. Crítica de fons del sistema • Rerefons: l’escola no prioritza humanitats ni pensament crític, sinó productivitat i especialització per a l’empresa. “ja no està pensada perquè els nens progressin… sinó perquè… siguin productius en una empresa” Inclusió, autoestima i cas particular • No s’eleva a norma; hi ha qui se’n surt i qui no. La pregunta és què fem amb els qui no encaixen: “tothom serveix per alguna cosa en aquest món” • Alerten del dany a l’autoestima i a les expectatives vitals quan el sistema “expulsa” qui no entra en la dinàmica de deures/temaris. Ús educatiu i públic recomanat • Molt útil per a pares i docents (entendre el punt de vista del nen que es dispersa davant la llibreta) i també per a nens de 8–12 anys, per normalitzar les dificultats amb deures, atenció i exercicis. Dades de projecció • Projecció a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu (divendres). • Preus: 5 € no socis / 3 € socis. Tema 2. Tertúlia esportiva: Chelsea 1–1 Barça (Stamford Bridge) Lectura general del partit • Resultat molt bo per al Barça: amb l’1-1, el Chelsea estarà obligat a marcar al Camp Nou. • El Barça va prioritzar seguretat i resultat (lliçó apresa de París i Torí): possessió com a defensa, però poca profunditat. Factor camp i dimensions • Sensació d’estretor a Stamford Bridge; dades citades: 103x67 vs 105x68 al Camp Nou (diferència mínima però percebuda en amplitud i laterals). Jugades i moments clau • Willian: dos pals i el gol del 1-0; el gol del Chelsea s’atribueix a errada col·lectiva en la defensa d’estratègia. • Ocasions del Barça: cap de Paulinho desaprofitat, xut de Suárez desviat pel porter, intent de Piqué. • Messi: tot i rebre crítiques puntuals, atrau constantment múltiples defenses i finalment marca després d’una passada enrere genial d’Iniesta. Porteria i estratègia a pilota aturada • Dificultat per fer mal a Courtois per alt en córners (porter alt i segur). Tret del gol de Messi, poc treball per al belga. De cara a la tornada • El Chelsea previsiblement repetirà pla (bloc sòlid i transicions), però necessita fer un gol al Camp Nou. • Clau pel Barça: millorar profunditat, cuidar vigilàncies en segones jugades i no concedir en estratègia.

Entrevistes de la Justa del 20/2/2018 — Entrevista al Trio de Canyes Vidalba i crida a la donació de sang a Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 20/2/2018 — Entrevista al Trio de Canyes Vidalba i crida a la donació de sang a Sant Just

Resum Concert del Trio de Canyes Vidalba Data i hora: dijous 22 de febrer, a les 19 h Lloc: Centre Cívic Salvador Espriu (Sant Just) Formació: trio de canyes — oboè, clarinet i fagot Membres: Lleonar Castelló (fagot), Caral Roca (clarinet), Dolors Almirall (oboè) Estil: base de música clàssica amb repertori melòdic i proper Programa: majoritàriament obres originals per a trio de canyes i algunes adaptacions atractives "Ens diem trio de canyes perquè tots necessitem una llengüeta (canya) per fer sonar l’instrument." Experiència del grup: en actiu des del 2011; trajectòria en orquestres, espectacles pedagògics i música de cambra Format del concert: Peces curtes (3–4 minuts) Presentació i interacció amb el públic Escenari dinàmic, evitant el format massa formal o distant Objectiu: trencar tòpics sobre la música clàssica i fer gaudir tant el públic expert com l’inexpert Educació musical i jovent Els tres músics són professors de conservatori: la docència i l’escenari es retroalimenten Hi ha interès sostingut per part de famílies i joves a les escoles de música Crítica constructiva: la música a l’ensenyament obligatori rep poca importància; cal constància i temps perquè un instrument soni bé "Un instrument requereix hores: has d’estar una estoneta cada dia amb ell." Donació de sang a Sant Just Quan i on: avui, de 16:30 a 20:30, al Casal de Joves de Sant Just Requisits principals: 18–65 anys (fins a 70 si ja ets donant habitual) >50 kg de pes Moltes condicions sí permeten donar: colesterol, diabetis tipus 2 amb pastilles, etc. No poden: insulinodependents (tipus 1 i tipus 2 amb insulina), malalties cardíaques greus, renal greu, entre d’altres Procés ràpid (≈20 minuts): qüestionari + metge + extracció + refrigeri No cal anar en dejú; millor venir menjat per evitar marejos Aprofitament de la bossa: la sang es fracciona en plasma, plaquetes i glòbuls vermells per ajudar fins a 3 persones Grups sanguinis: 0 negatiu: clau i universal en emergències A+ i 0+: els més freqüents a Catalunya Tots els grups són necessaris, també els minoritaris Dades clau: A Sant Just: habitualment 35–40 donacions per jornada A Catalunya: calen 1.000 donacions diàries Impacte: cada 3 segons algú necessita sang "Cada dia necessitem mil donacions per abastir tots els hospitals de Catalunya." "Cada tres segons algú està necessitant sang a Catalunya." "No s’ha de venir en dejú." Per a qui és Persones de Sant Just i rodalies que busquin un concert de cambra amè i accessible Amants de la música clàssica i públic curiós/inexpert Famílies i estudiants interessats en educació musical Donants de sang potencials que vulguin contribuir de manera ràpida i efectiva

Entrevistes de la Justa del 19/2/2018 — Contenidors intel·ligents, tramvia i carril bici a Sant Just; posició del PSC i immersió lingüística; obres municipals i tertúlia local - episode art
Entrevistes de la Justa
30'

Entrevistes de la Justa del 19/2/2018 — Contenidors intel·ligents, tramvia i carril bici a Sant Just; posició del PSC i immersió lingüística; obres municipals i tertúlia local

Resum general de l’episodi Panorama del dia • Entrevista amb Joan Bassaganyes (PSC) sobre residus, mobilitat, política i obres locals, seguida d’una tertúlia amb veus habituals del dilluns. "Els consensos es generen al centre" — postura del PSC en el debat nacional Residus: nou model de recollida a Sant Just • S’aposta pels contenidors amb targeta magnètica i contenidors xipats en comptes del porta a porta per millorar els percentatges de reciclatge. • Les dificultats del porta a porta en barris densos (ex. Walden) inclouen coveis al carrer, risc de brutícia per animals (gats, senglars) i desajust amb horaris familiars actuals. • Es combina el canvi de model amb campanyes de sensibilització per fer-lo funcionar correctament. Mobilitat sostenible: tramvia i carrils bici • Aposta clara per mobilitat sostenible: tramvia i carril bici. • Obres del carril bici a la carretera Reial (maig) per unir plaça Santa Magdalena (Esplugues) amb Rambla de Sant Just; implica pèrdua d’un carril per a vehicles i incomoditats temporals. • Obertura imminent del carril bici Parc Cervantes – Santa Magdalena (obres molt avançades). • Compromís de l’ATM perquè el tramvia passi per l’avinguda Miró i carretera Reial (2023-2024) i desig de connexió dels tramvies Llobregat–Besòs per millorar la connexió amb Barcelona. PSC: seu nova i posicionament polític • Nova seu del PSC al carrer Pallars (Poblenou). • Resposta a les crítiques de C. Corbacho: el PSC defensa l’espai central per evitar la confrontació i cercar solucions realistes. Immersió lingüística i debat territorial • El PSC (i el seu secretari general al PSOE) defensa la immersió lingüística. • Es constata el risc de retrocés en autogovern i identitat si s’imposen posicions més centralistes, tot i que PP i Cs no sumen majoria absoluta. Obres de via pública a Sant Just • En marxa: carrer Pont i carrer Ateneu (entre Creu i Major). • En preparació (març–abril): carrer Carles Mercader – Estudis Vells, Solar Rambla Major, i entorn de Mat de Sacramento (carrer Electricitat i Ateneu). • Maig–juny: carril bici amb connexió a Esplugues, carrer Enselm Clavé, 2a fase del carrer Pont, i modificació de la corba del Mas Llull. • Al carrer Enselm Clavé: canvi de col·lector (obres profundes, tall de trànsit prolongat) amb rutes alternatives al centre via Verge dels Dolors – plaça Verdaguer – Campreciós. Tertúlia: temps, carrers i llengua Neu i memòria local • Record de nevades (especialment la de 1963 a Barcelona) i el temps recent. Carrers costeruts i accessibilitat • Conversa sobre els pendents de Sant Just (ex. carrer Badó, Freixes, Sant Josep, Sant Ferran), la relliscada i la necessitat de paviments més adients per a vianants. Català a l’escola i agenda política • Debat sobre la immersió i propostes perquè les famílies triïn llengua: es recorda que la Constitució protegeix les llengües de l’Estat. • Es valora el model d’immersió com a reconegut internacionalment i s’apunta que les polèmiques poden desviar l’atenció d’altres casos (ex. Gürtel).

← Torna a tots els podcasts