Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8099episodis
Entrevistes de la Justa del 28/2/2018 — Òscar Cadiach i els 14 vuitmils: 'Sempre Amunt', Broad Peak i l'ètica de l'Everest + Tertúlia esportiva (Espanyol–Madrid, Girona i La Lliga) - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 28/2/2018 — Òscar Cadiach i els 14 vuitmils: 'Sempre Amunt', Broad Peak i l'ètica de l'Everest + Tertúlia esportiva (Espanyol–Madrid, Girona i La Lliga)

Resum general Programa amb dues parts principals: Entrevista a Òscar Cadiach sobre el documental "Sempre Amunt", la culminació dels 14 vuitmils amb el Broad Peak, la filosofia de la superació, i una reflexió sobre risc, ètica i comercialització a l’Himàlaia. Tertúlia esportiva: anàlisi de la victòria de l’Espanyol davant el Real Madrid, el moment del Girona i conversa sobre normativa de mans i dinàmica de La Lliga. "La vida, sense jugar-te-la, et mores." Òscar Cadiach: 'Sempre Amunt' i els 14 vuitmils Filosofia i valors "Sempre Amunt" és el seu lema vital: caure, aprendre i superar-se. Parla de la resiliència davant errors, fracassos, malalties i lesions com a part del camí. "Sempre ens hem de superar." El 14è vuitmil: Broad Peak Al juliol va completar el seu 14è vuitmil al Broad Peak, convertint-se en el més veterà a aconseguir-ho. Subratlla que la clau és "haver pogut tornar" i explicar l’experiència. Relata una expedició amb dos intents previs i èxit al tercer. Incident crític: caiguda en una esquerda inundada; se’n surt amb l’ajuda d’un company. Trajectòria destacada i noves vies Inicis amb el Nanga Parbat per la vessant del Rupal (variant nova) i ascens a l’Everest. Aportació tècnica: obertura de noves vies a vuitmils (ex. Cho Oyu i Broad Peak Central – via “Tarragona”). El documental i la logística "Sempre Amunt" és un documental de producció austera que busca transmetre emocions i aprenentatges. En la darrera estada al Broad Peak: més temps al camp base per ajustar-se a la meteorologia i la aclimatació. Risc, ètica i comercialització a l’Himàlaia Risc percebut vs. risc real: reivindica prudència i consciència en cada pas. Comercialització de l’Everest: Costos orientatius: 60.000–100.000 $ (Nepal), aproximadament la meitat per la vessant xinesa (amb el risc de tancament administratiu). Paquets amb cordes fixes, oxigen, xerpes, fins i tot comoditats al camp base. Defensa una ètica de l’ascens: referència a Reinhold Messner (Everest sense oxigen) i a Kilian Jornet; recorda que tothom necessita aclimatació. La aclimatació (normalment ~1 mes treballant en alçada) i la durada total d’una expedició de 2–3 mesos continuen sent nuclears. Canvi de perfils i tecnologies Desplaçament del mercat cap a l’Orient (Singapur, Corea, Xina): menys europeus i menys expedicions "romàntiques" de clubs locals. Internet i materials: Avui hi ha imatges i proves en temps real, a diferència dels anys 80. Materials més lleugers, però menys duradors; el cos, en canvi, no canvia: hipòxia, aclimatació i la zona de la mort (≈7.500 m) segueixen marcant límits. Mitjans i divulgació Considera que els mitjans avui donen més visibilitat a l’alpinisme. Fa conferències i col·labora al programa de ràdio "El Pont de Mahoma" (Tarragona Ràdio). Moment clau que es veurà al documental: trucada via telèfon satèl·lit des del cim del Broad Peak; explica la dificultat de parlar per la manca d’oxigen. L’acte a Sant Just Desvern Projecció de "Sempre Amunt" a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu (Sant Just Desvern) amb presència d’Òscar Cadiach i el seu llibre disponible. Tertúlia esportiva: Espanyol–Madrid i la jornada de Lliga El partit a Cornellà-El Prat Victòria de l’Espanyol davant el Real Madrid (1-0): Debat sobre oportunitats, estratègia i l’efecte de la fredor a l’estadi. Comentari recurrent: aficionats que marxen abans i es perden el desenllaç. Girona, Sevilla i la zona mitjana El Girona supera el Celta (1-0) i mira cap amunt a la classificació. Conversa sobre Sevilla, Betis, Eibar, Villarreal i la igualtat a la zona europea. Trucada de l’oient Ignasi (espanyolista) Valoració crítica del joc malgrat el resultat. Debat sobre decisions arbitrals i normativa de mans: si el defensa té la mà recolzada a terra com a suport, no és penal. Moral i necessitat de regularitat més enllà de grans triomfs aïllats. "Aviam, si has estat allà… i quan estiguis caminant per les escales, marca el teu equip… això fot molta ràbia."

Entrevistes de la Justa del 27/2/2018 — Jazz: la música negra que canvia el món — Orígens, evolució i cicle de xerrades amb Pau Fuster - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 27/2/2018 — Jazz: la música negra que canvia el món — Orígens, evolució i cicle de xerrades amb Pau Fuster

Introducció Conversa amb Pau Fuster a Ràdio d’Esvern sobre la xerrada «Jazz, la música negra que canvia el món», que es farà demà dimecres a les 19:00 a Can Ginestà, amb un cicle que continuarà el 14 de març i s’allargarà fins al segon trimestre de 2018. Orígens del jazz Barreja cultural al sud dels EUA a finals del segle XIX. Influències clau: Àfrica subsahariana, Carib, ragtime i música europea. Confluència de migracions europees i esclavitud africana des del segle XVIII. Creativitat i improvisació El jazz és profundament creatiu perquè es basa en la improvisació. L’intèrpret no només toca: crea música en el moment. Conseqüència: estil molt personal, dinàmic i en evolució constant. "El jazz es basa en la improvisació... l’intèrpret no només interpreta, sinó que també crea instantàniament." Geografia i evolució històrica Nova Orleans (anys 20): distinció entre música de Nova Orleans (músics negres) i Dixieland (músics blancs que la reinterpreten). Chicago i Nova York (anys 30): nous focus d’activitat i estil. Nova York (des dels 40): esdevé la capital mundial del jazz. Kansas City i París (post-Segona Guerra Mundial): nuclis importants en moments clau. "A partir dels anys 40, Nova York es transforma en la capital mundial del jazz." Panorama actual i referents El jazz està internacionalitzat, però els EUA continuen sent la referència. Molts músics busquen formació i connexions a llocs com Nova York o centres com la Juilliard. L’escena a Catalunya Bona diversitat i circuits diferenciats: Jazz tradicional (incloent swing i Nova Orleans). Jazz modern. Reptes: poques interseccions entre circuits; cal més barreja. El cicle de xerrades Estructura cronològica per facilitar la comprensió. Sessió 1 (demà): Precursors del jazz — cants d’esclaus, cançons de treball, espirituals negres, ragtime. Sessió 2 (14 de març): continuació sense necessitat d’haver assistit a la primera. Trimestre següent: swing i etapes posteriors. "Si hi vas a totes, et podràs fer una idea total i general de l’evolució de la història d’aquesta música."

Entrevistes de la Justa del 26/2/2018 — Aparcaments i carrers a Sant Just, mocions del ple (8M, pensions, retrat del rei), equipaments a Mas Lluí i “Sant Just Naturalment”; tertúlia sobre la visita del rei - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 26/2/2018 — Aparcaments i carrers a Sant Just, mocions del ple (8M, pensions, retrat del rei), equipaments a Mas Lluí i “Sant Just Naturalment”; tertúlia sobre la visita del rei

Resum general Episodi amb dues parts: una entrevista política centrada en Sant Just Desvern (aparcament, mobilitat, ple municipal, marca de ciutat i acte amb Jordi Turull) i una tertúlia final sobre la visita del rei i el relat mediàtic. • Aparcament i mobilitat: suport a crear nous aparcaments però es considera que arriben “tard i malament” i són insuficients; es critica l’eliminació de places i la improvisació en obres menors. • Ple municipal: debat sobre possible conflicte d’interès a l’Ateneu (amb resultat d’unanimitat); suport a les mocions del 8M i pensions (aquesta última qualificada de brindis al sol), i rebuig a la moció de Ciutadans per posar el retrat/bust del rei a la sala de plens per motius legals, ètics i polítics. • Mas Lluí: es reclama prioritzar equipaments educatius i el pont de connexió pendent; crítica al canvi d’ús per traslladar-hi la deixalleria i a decisions urbanístiques passades. • Governança i recursos: es qüestiona la necessitat i el cost d’un nou tècnic de mobilitat en un municipi de 17.000 habitants. • Marca municipal: bona acollida a “Sant Just Naturalment de Collserola”, alineada amb la idea de posicionar Sant Just com a porta d’entrada a Collserola. • Acte amb Jordi Turull: gran assistència i denúncia de la situació judicial i penitenciària dels presos; es descriu el tracte a Estremera com a "inhumà i vexatori". • Tertúlia: la visita del rei polaritza els relats mediàtics; es comenta que les protestes "van amb el sou" i es compara el carisma de Joan Carles amb Felip VI; es debat l’episodi del president del Parlament Roger Torrent i els qui van abandonar l’acte. Aparcament i mobilitat a Sant Just Noves places i dèficit al centre • Suport als nous projectes d’aparcament (Parador, c. Camp de Roset, centre i Can Freixes), però es demana més capacitat (especialment a Can Freixes, doblant les places previstes) per “esponjar el centre”. • Es critica que el govern tripartit actuï “tard i malament” i que s’hagi anat eliminant places disperses (c. Monistrol, c. Bonavista), agreujant el dèficit. • Es veu utòpic impulsar pàrquings soterrats sense calendari clar; es reclama planificar primer la solució d’aparcament i després reformes de carrers. "Si se n’eliminen 3 aquí i 2 allà, arriba un moment que el problema és molt greu." Remodelació de carrers i accessibilitat • Crítica al “municipi dels cons”: massa senyalitzacions i pedaços en comptes de reformes estructurals. • El Camí de la Muntanya s’ha “arreglat” reiteradament sense solució definitiva; es qüestiona el cost acumulat. • Es denuncia un greu problema de mobilitat per a vianants: voreres difícils per a cotxets i especialment per a persones en cadira de rodes. "Hi ha un greu problema de mobilitat en aquest municipi... és una bona gimcana." Ple municipal: punts clau Ateneu i possible conflicte d’interès (plusvàlua) • Declaració de l’Ateneu com a espai d’interès municipal per reduir la plusvàlua; Montse Molinero surt de sala per possible afectació. • Es debat la separació de béns i la condició de sòcia com a interessos possibles; el secretari conclou que no calia que marxés. "El secretari va dir que, al seu criteri, ni ella havia de marxar... era un numeret." Moció 8M (suport a les aturades i activitats) • Vot favorable i compromís amb la igualtat; es denuncia un cas local de desigualtat salarial en el càrrec de secretaria municipal per evidenciar que la bretxa es produeix “a casa nostra”. Moció pensions (recuperació del poder adquisitiu) • Vot favorable, però es qualifica de “brindis al sol” si no hi ha coherència amb les polítiques estatals i mesures efectives. Moció de Ciutadans: retrat/bust del rei a la sala de plens • Vot en contra per: - Possible conflicte normatiu entre reglament orgànic municipal i disposicions estatals. - Consideracions ètiques i polítiques: el PDeCAT es declara independentista i republicà; el rei “no representa” el grup. - Rebuig a amenaces de responsabilitat penal per no penjar el retrat; se’n critica el to i l’estratègia de confrontació. "L’obsessió de Ciutadans és trencar la societat." Mas Lluí: equipaments i connexió pendent • Moció per la cessió gratuïta de solars a la Generalitat per a equipaments educatius: el PDeCAT s’hi afegeix, reclamant prioritzar escola bressol/escola i el pont de connexió. • Es critica el canvi d’ús per traslladar-hi la deixalleria quan als veïns se’ls havia promès equipaments. • Es recorda el cost d’operacions anteriors (p. ex. pont Reixat prop de 9 M€) i decisions urbanístiques que es van fer i desfer, amb retorns de diners a promotors. • Diagnosi general: actuacions "tard i malament"; cal connectar Mas Lluí amb el poble "com més ràpid millor". Tècnic de mobilitat • Es qüestiona la necessitat d’un tècnic de mobilitat a temps complet en un municipi de ~17.000 hab. i el cost (≈62.000 € per 10 mesos). • Es demana una millor dedicació política i una justificació clara de les grans actuacions pendents (p. ex. carril bici a la Carretera Reial eliminant un carril de circulació). Marca municipal i projecció de ciutat “Sant Just Naturalment de Collserola” • Valoració positiva: s’alinea amb la idea de fer de Sant Just la porta d’entrada a Collserola. • Propostes associades: zones d’aparcament condicionat als peus de les masies i punt d’informació del parc; connexió en transport públic i a peu pla. Acte del PDeCAT amb Jordi Turull i context polític • Gran afluència i espai ple; èxit organitzatiu. • Denúncia de la situació de presos i exiliats i del 155; relats sobre les condicions a Estremera amb qualificatius com “tracte inhumà i vexatori”. "És molt gros" — repetit per enfatitzar la gravetat de la situació i la desproporció penal. Tertúlia del dilluns: visita del rei i relat mediàtic Cobertures divergents i cassolades • Es contrasta la premsa de Madrid i la catalana: uns parlen de boicot i tensió (El País, ABC), d’altres destaquen cassolades i absències institucionals. • Referències als CDR i al balanç de ferits/detingut en la cobertura d’ABC. Monarquia, carisma i protestes “van amb el sou” • Es comenta que les protestes a la monarquia “van amb el sou” i passen arreu; comparació de carisma entre Joan Carles (“campetxano”) i Felip VI (“preparat”), posant en dubte aquest darrer. "Allà on van, sempre hi ha algú que protesta... va amb el sou." L’exposició de Roger Torrent i els “intocables” • Es valora l’episodi en què alguns assistents van marxar quan el president del Parlament va parlar de presos polítics; es critica la reacció de qui es considera “intocable”. "Allà davant hi havia la màxima autoritat que tenim en aquest moment."

Entrevistes de la Justa del 23/2/2018 — Quartet Torner a l’Ateneu: Beethoven jove i Ravel per al segon concert d’Estones de Clàssica - episode art
Entrevistes de la Justa
3'

Entrevistes de la Justa del 23/2/2018 — Quartet Torner a l’Ateneu: Beethoven jove i Ravel per al segon concert d’Estones de Clàssica

Resum de l’entrevista Detalls del concert Quan i on: Diumenge, a les 19:00, a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu (Sant Just). Cicle: Segon concert de les Estones de Clàssica, el primer cicle de música instrumental i vocal de l’Ateneu de Sant Just. Formació: Quartet de corda — dos violins, viola i violoncel. Intèrprets: Clàudia Padilla (violí), Isabel Arcs (violí), Gabriel Torner (viola) i Berta Planell (violoncel). Repertori i concepte artístic Obres: Ludwig van Beethoven — Quartet en do menor, Op. 18 (etapa de joventut). Maurice Ravel — Quartet en fa major (obra primerenca). Idea central: tot el programa gira al voltant de la joventut — tant la del conjunt (quartet jove i emergent) com la dels compositors en el moment de crear aquestes obres. Caràcter musical: Beethoven: llenguatge més familiar i d’entrada més directa. Ravel: harmonies impressionistes i molt boniques, que brillen amb contextualització. "Estic convençut que pot enganxar a tothom" "Tot gira al voltant de la joventut" Trajectòria del Quartet Torner Quartet jove format al Conservatori del Liceu; músics amb experiència en orquestres i beques. Han actuat arreu de Catalunya, inclòs el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Porten un any rodant aquest mateix programa amb èxit. Accessibilitat i pedagogia per al públic Abans de cada part, l’organitzador Xavier García farà explicacions introductòries per contextualitzar les obres. Objectiu: que el públic —tant iniciat com novell— pugui entendre millor i gaudir més del concert. Preus i informació pràctica Entrada general: 10 € Socis de l’Ateneu: 8 € Menors de 25 anys: 5 € Proper concert del cicle Data: Diumenge 18 de març, 19:00. Programa: Recital d’òpera i cançó espanyola. Intèrprets: Xavier García (piano) i Paula Sánchez Valverde (soprano). Idea clau Un concert de nivell, amb interpretacions expressives i tècnica depurada, pensat per enganxar públic divers i consolidar el nou cicle Estones de Clàssica a l’Ateneu de Sant Just.

Entrevistes de la Justa del 23/2/2018 — Malentès amb l’Ajuntament de Sant Just: entrevista prevista amb el segon tinent d’alcalde sobre el ple de febrer que no arriba, música “Boig al món” i llarga espera en antena - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 23/2/2018 — Malentès amb l’Ajuntament de Sant Just: entrevista prevista amb el segon tinent d’alcalde sobre el ple de febrer que no arriba, música “Boig al món” i llarga espera en antena

Panorama general L’episodi havia de centrar-se en una entrevista amb Jusfo Salva, segon tinent d’alcalde de Sant Just, per comentar el ple municipal de febrer. No obstant això, per un malentès amb el Departament de Comunicació de l’Ajuntament, el convidat no arriba a l’emissió. El programa omple l’espai amb música —principalment la peça “Boig al món”— i es manté una llarga espera en antena sense que l’entrevista tingui lloc. Punts clau • Entrevista prevista amb el segon tinent d’alcalde per parlar del ple municipal de febrer. • Malentès de comunicació: el convidat no rep (o no confirma) la citació i no compareix. • Contingut substitut: emissió musical (tema “Boig al món”) i posterior espera sense contingut editorial. • Tema principal pendent: no s’arriba a tractar cap punt del ple ni es fa debat o anàlisi. Moments i temes per blocs Obertura i incidència amb el convidat (0–37 s) • El locutor anuncia l’entrevista i explica el malentès amb Comunicació de l’Ajuntament de Sant Just. "posem una mica de música, tot esperant que arribi el Jus del segon tinent d'alcalde" Bloc musical: “Boig al món” (38–267 s) • Emissió del tema “Boig al món”, que ocupa el tram central inicial de l’episodi. • Serveix com a farciment mentre s’espera el convidat. Insercions tècniques/farciment (292–450 s) • Repeticions de “Sous-titrage Société Radio-Canada”, probablement senyals o etiquetes de subtitulat inserides per error o residu tècnic. Espera prolongada sense contingut (480–1722 s) • Trams amb silenci/farciment i sense noves intervencions editorials. • No hi ha cap actualització sobre l’arribada del convidat ni contingut alternatiu. Cites destacades "11 i 13 minuts d'aquesta hora tenim programada una entrevista..." "Sembla que hi ha hagut un malentès amb el Departament de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Just." Estat del tema principal • El contingut sobre el ple municipal de febrer queda pendent d’una futura emissió o reprogramació de l’entrevista.

Entrevistes de la Justa del 22/2/2018 — Concert de l’Orquestra Barroca de Barcelona a Sant Just: homenatge a Peleman, amb Núria Pujolras i Gil Collart - episode art
Entrevistes de la Justa
3'

Entrevistes de la Justa del 22/2/2018 — Concert de l’Orquestra Barroca de Barcelona a Sant Just: homenatge a Peleman, amb Núria Pujolras i Gil Collart

Resum Context i participants Conversa amb Adolf Gasol, director artístic de l’Orquestra Barroca de Barcelona (OBB). Presentació del concert de dissabte, 19 h, dins la Temporada de Música Antiga de Sant Just, a l’Ateneu de Sant Just. "Intentem sentir-nos com se sentiria Vivaldi o Corelli quan tocaven a l’època…" Estil i criteris interpretatius Especialistes en música antiga (segles XVI–XVIII). Ús d’instruments originals (o còpies) i criteris històrics d’interpretació. Sonoritat amb arcs originals i cordes de budell, buscant l’autenticitat de l’època. Repertori del concert Homenatge a Peleman pel 250è aniversari de la seva mort. Obres destacades: Suite "La Bizarra" (caràcter sorprenent i variat). Concert per a viola solista (Peleman), amb Núria Pujolras com a solista. Sinfonia concertant per a violí i viola (Stamitz) per Gis Collart (violí) i Núria Pujolras (viola), aportant un to més classicista. Solistes i formació Núria Pujolras (viola) Formació a Olot, Girona i ESMUC; màster a Suïssa en música antiga; retorn a l’ESMUC per màster d’interpretació. Experiència amb diverses orquestres barroques dins i fora del país. Cap de violes de l’OBB; solista del concert de viola. Gis Collart (violí i direcció musical) Violinista i director suís, formació a Ginebra; debut amb la London Symphony als 18 anys. Trajectòria internacional (Europa, Amèrica, Àsia). Cap del Departament de Música Antiga del Conservatori de Tolosa i director musical de l’Orquestra de Cambra de la ciutat. Director musical titular col·laborant amb l’OBB des de 2015. Formació de l’OBB: habitualment 12 músics (variació segons programa: 10–15). Per què val la pena Programa atractiu i variat: del barroc a un classicisme lluminós. Alt nivell interpretatiu amb dos solistes de prestigi. Experiència sonora immersiva i històricament informada. "Jo crec que la gent que vingui a escoltar el concert disfrutarà moltíssim." Detalls pràctics Quan: dissabte, 19:00. On: Ateneu de Sant Just (Temporada de Música Antiga de Sant Just). Qui: Orquestra Barroca de Barcelona, amb Núria Pujolras (viola) i Gis Collart (violí i direcció musical).

Entrevistes de la Justa del 22/2/2018 — Astrodesvern: inici a l’astronomia, Lluna i constel·lacions d’hivern, Plutó com a planeta nan; i tertúlia sobre dilemes morals i llenguatge inclusiu - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 22/2/2018 — Astrodesvern: inici a l’astronomia, Lluna i constel·lacions d’hivern, Plutó com a planeta nan; i tertúlia sobre dilemes morals i llenguatge inclusiu

Resum de l’episodi Introducció i xerrada d’astronomia amb Astrodesvern Conversa amb Oriol Rigat sobre la xerrada “Introducció a l’astronomia” i les activitats d’observació del grup. • Objectiu de la sessió: acollir persones de tots els nivells i adaptar una introducció bàsica segons interessos i coneixements. • Missatge clau: l’astronomia és propera i observable des de casa, no reservada només a la NASA o grans observatoris. "És un lloc per conèixer una mica més l’astronomia... és una cosa tangible que tenim a prop." Públic destinat i to de la xerrada • Obert a tothom (de 8–10 anys en endavant, i també infants més petits si els interessa). • No cal formació prèvia en física o química; es tracta de perdre la por i apropar el cel amb criteri. Observacions i calendari: per què el quart creixent • La xerrada és sense observació; l’endemà hi ha sessió d’observació amb telescopi al Mil·lenari. • El grup programa observacions mensuals coincidint amb el quart creixent: el terminador (frontera clar/fosc) fa la Lluna més contrastada i assequible a primera hora del vespre. • Planetes: ara mateix Urà està disponible però és poc vistós; a la primavera/estiu millora Júpiter i Saturn. Què veurem: Lluna, planetes i constel·lacions d’hivern • Lluna: cràters, relleu i detalls si la visibilitat acompanya. • Constel·lacions: protagonisme per Orió (amb la seva nebulosa) i Taure. • Expectatives: les nebuloses i galàxies al telescopi visual es veuen tènues i en blanc i negre; les imatges de colors provenen d’astrofotografia amb llargues exposicions. "El nostre ull de nit fa una ‘visió nocturna’ i ho veiem tot en blanc i negre." Desmitificar l’astronomia i evitar el sensacionalisme • Cal combatre la idea que “tot ha de ser espectacular”; el cel és variable i natural, com un bosc que canvia. • Objectiu: esperit crític i gaudi tranquil, lluny de titulars de “superllunes” i “magufades”. El gran tema: Plutó és un planeta? • Oficialment, no: des de 2006 és planeta nan. • Context històric: com amb els asteroides (p. ex. Ceres), definir categories evita acabar amb 15–25 “planetes”. • Descobriments post-1992 al cinturó de Kuiper (p. ex. Eris, Sedna) mostren molts cossos similars a Plutó, alguns de >2.000 km i amb llunes. • Missió New Horizons: va revelar Plutó com un sistema doble amb Caront, amb atmosfera tènue, glaciars i activitat geològica inesperada. "Geològicament estava una mica viu... quasi es mereixeria continuar sent planeta." Activitats d’Astrodesvern i divulgació • Observacions gratuïtes i obertes, calendaritzades al blog “Astros d’Esvern”, ajustant horaris a l’entrada de la nit. • Reforç dels conceptes bàsics (cicles lunars, moviments planetaris) per evitar confusions i fake news. Tertúlia dels dijous (segona part) Dilemes morals i decisions impossibles • Conversa sobre dilemes extrems (qui salvar en una tragèdia), distingint entre dubte i dilema per la seva transcendència i conseqüències. "És molt difícil... té més transcendència que no una opció." Cos i funcionalitat: el valor dels dits • Anècdotes sobre la importància funcional de cada dit i esments de reflexologia a mans i peus. Llenguatge inclusiu i gramàtica • Debat sobre l’ús de termes com “portavoza” o “miembras”: es remarca que “portaveu/portavoz” ja incorpora el gènere per l’ús de la veu. • Crida a un equilibri entre inclusió i correcció lingüística, evitant neologismes confusos. "De ‘voz’ ja en fem ‘la voz’: es pot dir ‘el portavoz’ i ‘la portavoz’."

← Torna a tots els podcasts