
Sant Just Notícies (edició migdia) del 24/7/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Episodis etiquetats amb Principals

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de l’entrevista Conversa d’actualitat amb Joan Bassaganyes (portaveu del PSC a Sant Just) sobre obres municipals, participació ciutadana en espais públics, la compra de la Sala Municipal de l’Ateneu, reptes de mobilitat i el context polític de l’1 d’octubre. Obres d’estiu: finalització imminent de diverses actuacions i millores en equipaments educatius i esportius. Participació: balanç d’un pilot de pressupost participatiu i pas cap a projectes més ambiciosos i co-disseny d’espais públics. Ateneu: acord perquè l’Ajuntament compri la Sala Municipal; benefici compartit per entitat, consistori i ciutadania. Mobilitat: actualització del Pla de Mobilitat Urbana, debat sobre l’aparcament i possible implantació de zona verda al centre. Context polític 1-O: visió crítica amb el rumb del procés, advertint de riscos i polarització social. Obres i equipaments municipals Camp de futbol (1a fase): a punt d’acabar. Carrers Font i Valmes: final de les obres amb soterrament de cables d’energia i telefonia; presència temporal de tanques i operaris. Escola Canigó: asfaltat de la pista del c. Sant Ferran aquesta setmana; després, només pintura de línies pendent. Participació ciutadana i espai públic Pilot de pressupost participatiu: 215 participants; proposta guanyadora: renovació de pintura a aules i espais interiors dels centres educatius. Aprenentatges: cal facilitar el vot, millorar la informació i fer propostes més atractives. 2018: ampliar el model a projectes més quantiosos i de més impacte ciutadà. Co-disseny d’espais: inici al solar de Rambla Major amb el col·lectiu 0-6; en marxa el procés per Parc de Can Freixes; mirada a experiències de Granollers per importar metodologies. Futurs espais: Parc de la Bonaigua i altres; el Parc de Can Sagrera ja té projecte i obres previstes a l’octubre. "Volem que la participació ciutadana deixi de ser una excepció i sigui la pauta en el disseny d’espais urbans." Ateneu i Sala Municipal L’Ateneu aprova la venda de la Sala Municipal a l’Ajuntament (formalització tardor; les inversions municipals, a partir de novembre de 2019 per qüestions fiscals). Beneficis: Per l’Ateneu: finançar adequacions a normativa, especialment a la Sala Cinquantenari. Per l’Ajuntament: possibilitat de remodelar la Sala Municipal, fins ara limitada per la titularitat. Per la ciutadania: garantia de continuïtat d’equipaments molt utilitzats i millora d’espais. "No s’entén l’Ateneu sense l’Ajuntament i no s’entén la política cultural de l’Ajuntament sense l’Ateneu." Mobilitat, aparcament i transformació viària Consell de Mobilitat: reconeixement d’un funcionament millorable; es recullen inquietuds per actualitzar el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), finançat en un 70% per la Diputació. Eixos del PMU: transport públic, seguretat viària, mobilitat i aparcament. Transformacions imminents: Carril bici a la carretera Reial (canvi substancial a curt termini). Tramvia a 4-5 anys pel mateix eix (transformació completa de l’avinguda). Aparcament i hàbits: proposta d’implantar zona verda al centre com a prova pilot per prioritzar residents i dissuadir estacionament extern de llarga durada. Cost: sense cost per al resident; tarifa dissuasòria per a no residents (nivell zona blava o lleugerament superior). Decisió prevista després de l’estiu. Context polític català (1-O) i posicionament Dependència del FLA: crítica a la fragilitat financera del projecte davant l’Estat. Valoració del 1-O: risc de replicació del 9N; possible intervenció policial proporcional; escenari incert d’ordre públic si no hi ha referèndum. Efecte polític: encara que hi hagi votació i guanyi el “sí”, no comportaria independència efectiva. Crida al realisme i al diàleg: alerta contra posicionaments maximalistes en una societat aproximadament 50-50. "L’1 d’octubre és una fugida endavant." "La societat catalana està un 50-50." "El govern espanyol no es pot permetre el luxe que tornin a posar-se urnes com el 9N." Notes finals Canvi al programa de ràdio: comiat de l’actual presentador/a i continuïtat de les entrevistes al setembre amb nou conductor.

Resum general Programa amb tres eixos principals: l’“sopar d’estiu” del Barri Centre de Sant Just Desvern, una proposta d’agenda familiar a Roses i una guia per preparar la farmaciola d’estiu. A la recta final, la secció de Pantalles repassa el capítol “Odio Nacional” de Black Mirror i introdueix una pel·lícula alemanya. Sopar d’estiu del Barri Centre (Sant Just Desvern) Dissabte al vespre (21.00 h), al c. Bonavista (davant del mercat municipal), sopar obert a tothom amb ambient de festa major i ball fins ben entrada la matinada. • Entrades: fins dijous 27 de juliol; 15 € adults i 7 € infants (a Bon Rebost i a l’antiga Granja Carbonell). • Aforament i demanda: entre 220–230 persones; cada any hi ha llista d’espera. • Menú fred: pa amb tomàquet, truita (talls), croquetes, embotit, begudes (aigua, cervesa, vi, cava) i postres (tall de tortell). • Logística i muntatge: veïnat organitzador amb suport municipal per a taules i cadires. - 06.00 h: muntatge de llums. - Mig matí: banderetes i engalanament del carrer. - Tarda: col·locació de taules, cadires i parament. - 21.00 h: recollida de la bossa amb àpat i parament; tothom a taula. • Ball i música: varietat per a totes les edats (tangos, passos dobles, rock & roll i moderna), fins a les 2.00–3.00 h; recollida immediata després. • Clima i espai: tram enlairat “on sempre corre l’aire”, ambient agradable. “Volem que sigui el sopar gairebé de tot el poble.” “Primer a menjar, i primer a treballar.” Agenda familiar: Roses (Empordà) Proposta per gaudir-la en família “per terra, mar i aire”. Per terra, mar i aire • Per terra: patrimoni històrico-arqueològic i senderisme pel Camí de Ronda. • Per mar: port nàutic amb vela, rem, caiac, submarinisme o creuers marítims. • Per aire: salts en paracaigudes i passejades en avioneta. Patrimoni i visites • Visites guiades de cap de setmana a un museu a l’aire lliure (“Museu Gigantí”). • Castell de la Trinitat: fortí del s. XVI en forma d’estrella amb terrassa panoràmica i vistes a la badia. Bellesa i Salut: Farmaciola d’estiu imprescindible Objectiu: vacances segures i tranquil·les. Bàsica • Material de cura: gases, sèrum fisiològic, tisores, pinces, benes. • Analgèsic i antiinflamatori. • Antiàcid i sals de rehidratació oral. • Protecció solar: facial, corporal i labial. • Repel·lent d’insectes. • Antihistamínic tòpic. • Termòmetre. Específica (segons destinació/necessitats) • Coliri per a ulls (conjuntivitis). • Nabius vermells per a molèsties urinàries. • Antifúngic. • Potabilitzadors d’aigua. • Laxants i pastilles per a la gola. • Profilaxi contra la malària (només si viatge a zones de risc). Bons hàbits i consells • Revisió: un parell de cops l’any; descartar productes caducats o en desús. • Emmagatzematge: evitar cuina i bany (canvis bruscos de temperatura i humitat); millor en un armari sec i fresc. • Ordre d’aplicació: primer la crema solar i, passats ~20–30 minuts, el repel·lent d’insectes. • Reaplicació: intensificar si hi ha bany prolongat o molta sudoració. “L’important és que primer vagi la crema solar i després el repel·lent d’insectes.” Pantalles Black Mirror — “Odio Nacional” (T3) Capítol ambientat en un Londres de futur proper, estil britànic clàssic de la sèrie. • Premissa: dos detectius investiguen unes morts connectades a una crida a xarxes socials on es vota “qui voldries que mori”. • Mecanisme: les víctimes moren de manera sobtada per un factor extern misteriós. • Context tecnològic: desaparició d’abelles i ús d’abelles robòtiques per a la pol·linització, que juguen un paper clau. • To: intriga tecnològica, crítica social al poder de les xarxes i la gamificació de l’odi. • Sense espòilers: es respecta el gir principal i la resolució. Pel·lícula alemanya (introducció) • Presentació d’un film ambientat a Alemanya, amb el professor d’institut Rainer Wenger com a protagonista. • Conversa breument iniciada i queda tallada a la transcripció. “Hem estat parlant de pantalles… avui: ‘Odio Nacional’ i una pel·lícula alemanya.”

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general Episodi amb dues parts principals: Crisi de fam a l’Àfrica i vulneració dels Drets Humans: dades xocants, causes estructurals i crida a l’acció ciutadana i institucional. S’assenyala la silenciació mediàtica, el pes dels poders econòmics i l’efecte de l’especulació alimentària sobre productes bàsics. Secció d’educació: el rol dels avis i àvies en la criança. Diferència entre “avis cangur” i temps de qualitat, límits, salut i aprenentatges intergeneracionals. “Hi haurà 10 milions de persones que es moriran de fam… és moltíssima gent.” 1) Crisi de fam a l’Àfrica i Drets Humans Dades, països i invisibilització Països afectats: Sudan del Sud, Darfur (Sudan) i Nigèria del Nord; es cita també Pròxim Orient (Síria, Iraq) com a context de fam + guerra. Magnitud: s’apunten fins a 10 milions de persones en risc de morir de fam a curt termini, i un total de 13 milions si s’hi sumen altres regions en conflicte. Silenci mediàtic: es denuncia que els mitjans en parlen poc i en format minúscul, tot i la gravetat. Poder i agenda informativa: s’assenyala la influència d’agències de notícies, interessos corporatius i grans poders econòmics (Banc Mundial, FMI) en l’opacitat del tema. “No els interessa que la gent reflexioni ni se’n parli massa.” Marc legal i responsabilitat ciutadana Es recupera la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció dels Drets dels Infants (1989) com a marc vigent que s’està incomplint. Es reclama lectura, apropiació i exigència d’aquests drets a tots els nivells (municipal, autonòmic, estatal, europeu i mundial). Es recorden les limitacions de l’ONU (dret de vet) per imposar acords i es demana reforma i pressió social informada. FAO, recursos i especulació alimentària Es recomana consultar la FAO i la seva declaració fundacional: el dret universal a l’alimentació no s’està complint. Es subratlla que al segle XXI hi ha recursos suficients; el problema és la mala distribució i l’economia salvatge. Es denuncia l’especulació amb aliments via fons d’inversió i mercats de futurs, buscant increments de preu de dos dígits en pocs anys. Efecte: pujada de preus bàsics (gra, arròs, soja, blat de moro) que empitjora la fam. Opacitat: manca de transparència dels productes i titularitats d’aquests fons. “Especular amb això, amb el plat que és bàsic per alimentar… és el pitjor que es pot fer.” Acció institucional i respostes Justícia i Pau Sant Just ha presentat denúncies i cartes a institucions diverses (Ajuntament, Generalitat, Parlament, ONU, FAO, entitats socials i mitjans). Es llegeix la resposta de la Generalitat: reconeixement de la gravetat, compromís amb causes estructurals i alineament amb la cimera humanitària. Des del Vaticà, el Papa Francesc denuncia les injustícies i anuncia l’enviament de tones de gra per a sembrar en països africans afectats. Què podem fer (claus pràctiques) Informar-se i fer pedagogia: llegir i difondre la Declaració Universal i la Convenció dels Drets dels Infants; consultar informes de la FAO. Pressionar políticament (des de l’àmbit local fins al global) per polítiques contra l’especulació i per la reforma de la governança internacional. Construir consciència col·lectiva: portar el tema a converses quotidianes, espais cívics i administracions locals. 2) Secció d’educació: el paper dels avis i àvies “Avis cangur” vs temps de qualitat Testimoni de la Maria Teresa Freixas, àvia de 3 nets: fa cures 3 dies per setmana i valora poder gaudir dels nets sense assumir el 100% de la criança. Alerta sobre la càrrega excessiva dels “avis cangur” (cansament, salut, pèrdua de gaudi) per la pressió d’horaris laborals dels pares. Educació, límits i respecte Diferència de rols: els pares eduquen; els avis acompanyen i gaudeixen. El temps compartit permet aprenentatges naturals (joc, natura, conversa, valors). Quan hi ha excés d’hores, s’accentua la confiança i poden aparèixer respostes típiques de relació parental (contestacions, desgast). Aprenentatges intergeneracionals i preguntes difícils Els nets fan preguntes profundes (vida, mort) que requereixen paciència i diàleg. Comunicació constant: els infants comparteixen emocions i conflictes escolars, i els avis aporten calma i explicacions. Salut, límits i espai propi de l’avi/àvia Amb l’edat (a partir dels 70), cal preservar salut i ritme: establir dies concrets, mantenir espais personals (formació, compres, activitats) i flexibilitat en emergències. Valor de la xarxa d’avis: compartir experiències reforça la consciència dels límits i ajuda a negociar millor amb les famílies. “Si la pots gaudir d’aquesta manera i pots disfrutar amb els nets, és meravellós.” Punts clau La fam és evitable: el problema és estructural, amb especulació i desigualtat extrema al centre. Drets Humans vigents però incomplerts: cal exigir-ne l’aplicació i reformar la governança global. Accions concretes: informació contrastada (FAO, DUH), pressió local i coordinació institucional. Avis i àvies: essencials per a la criança, però necessiten equilibri, reconeixement i límit saludable per mantenir el gaudi i la qualitat del vincle.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Context i objectiu Episodi dedicat al Pla de Mobilitat de Sant Just Desvern, arran d’una jornada participativa amb alta assistència. El regidor Jordi Porta explica l’actualització del pla (2018–2024), la metodologia (prediagnosi → diagnosi → propostes) i els canvis imminents en infraestructura i gestió de l’espai públic. Temes principals • Actualització del Pla 2018–2024: abast multimodal (vianants, bici, transport públic, vehicle privat, mercaderies, PMR). • Metodologia i participació: de la prediagnosi a la diagnosi amb aportacions ciutadanes i comissions de treball per al consens. • Canvis a la Carretera Reial: nou carril bici en calçada i reducció de 4 a 3 carrils; connexió amb Esplugues i passarel·la cap a la Diagonal. • Redistribució del trànsit i canvi d’hàbits: desviament cap a la B-23, foment del canvi modal cap a bici/TP; accés a destinació i aparcament més ordenat. • Transport públic (tramvia a Laureà Miró): servei amb velocitat comercial tipus metro i reconfiguració de la xarxa d’autobusos. • Aparcament: estratègia d’aparcaments dissuasius (Park & Ride) i estudi d’ocupació per barris; ampliació de zona blava per dinamitzar el comerç. • Reequilibri de l’espai públic: més del 60% de desplaçaments a peu/bici vs. espai insuficient; priorització progressiva d’aquests modes. • Casc a la bicicleta: marc legal (urbà no obligatori >14 anys), recomanació de seguretat i debat sobre l’impacte en l’ús. • Calendari i properes passes: 4 mesos de diagnosi + 4 de propostes; aprovació prevista a la primavera de 2018; noves sessions i formulari online. Detalls clau Pla de mobilitat 2018–2024 • Obligació legal i impuls de la Diputació; el pla anterior tenia vigència de 6 anys i cal renovar-lo. • Abast transversal: vianants, bicicletes, transport públic, vehicle privat, aparcaments (incloent PMR) i mercaderies. Metodologia i participació • La sessió recent va ser el tret de sortida per recollir inputs en fase de prediagnosi. • Es faran comissions de treball i sessions per garantir consens entre ciutadania, forces polítiques i entitats. • La diagnosi s’orientarà a punts calents detectats (p. ex. Carrer Major i trànsit). Canvis a la Carretera Reial • Nou carril bici a la calçada (obres previstes cap a finals d’any) entre la benzinera/Rambla i el pont d’Esplugues, amb continuïtat cap a la Diagonal via la passarel·la (inauguració prevista a l’octubre). • Reducció de 4 a 3 carrils per al cotxe; s’analitzarà l’impacte en trànsit. • Tram Benzinera–Caprabo: el carril dret de baixada serà carril 30 compartit bici-cotxe; la vorera ciclable quedarà per a bicis en pujada. • Millora de la seguretat de vianants i ciclistes i convivència en velocitat moderada. • Obres d’aquest tram previstes a l’agost; canvis visibles al setembre. Redistribució del trànsit i canvi d’hàbits • En sentit Sant Feliu, la calçada tindrà 1 carril; en sentit Barcelona, 2 carrils. • Possible desplaçament de vehicles cap a la B-23 i reducció de trànsit intern. • Objectiu: oferir alternativa segura per a bici i millorar l’experiència del vianant per fomentar el canvi modal. • Mantenir accessibilitat a la destinació i facilitar l’aparcament. Transport públic: tramvia a Laureà Miró • El tramvia per l’av. Laureà Miró aportarà un servei amb velocitat tipus metro i 3 parades a Sant Just. • Reconfiguració de busos per connectar millor amb el tramvia i els interurbans (p. ex. Walden–autopista). Aparcament: Park & Ride i gestió • Aparcaments dissuasius (Park & Ride) prop de parades de tramvia i interurbans, amb gratuïtat vinculada a la validació del títol de transport (màquines de l’AMB). • Identificació i reserva d’espais futurs via el pla. • Estudi d’aparcament: el Barri Centre concentra la saturació; a la resta de barris hi ha, en general, places disponibles. • Ajustos com ampliació de zona blava a l’entorn comercial (p. ex. Ateneu) per afavorir la rotació. • Reflexió sobre “fronteres mentals” i acceptació de caminar 3–6 minuts des de places properes. Reequilibri de l’espai públic • Més del 60% dels desplaçaments són a peu o en bicicleta, però ocupen una fracció petita de l’espai. • No és anar contra el cotxe: és ajustar prioritats per modes majoritaris i sostenibles en un espai limitat. • Les millores per a bici i vianant implicaran reassignació d’espai. Casc a la bicicleta: normativa i debat • Urbà: no obligatori per a >14 anys (sí en interurbanes); molt recomanable sempre. • L’obligatorietat pot reduir l’ús de la bici; s’espera actualització normativa estatal, sense canvis substancials previstos. Calendari i properes passes • Diagnosi: ~4 mesos. • Propostes: ~4 mesos. • Aprovació del pla: objectiu primavera 2018. • Noves sessions participatives i formulari online per prioritzar accions i recollir opinió ciutadana. Cites destacades "Més del 60% dels desplaçaments de Sant Just són a peu i bicicleta." "No es tracta d’anar en contra del cotxe, sinó de tenir en compte la resta de modes en un espai públic limitat."

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum Obres d’estiu i pressupost participatiu Obres segons calendari i desplegament de projectes ajornats per la crisi: carrer Bonavista–Raval, vorera Ateneu, parc de la Rambla, parc de Can Sagrera, carrer Pont, carrer de la Sala, carrer i vorera de Cervantes, i pavimentació de la biblioteca. Procés participatiu: guanya la priorització de pintar les escoles. El govern admet baixa participació, però ho veu com un primer pas per engrandir el mecanisme en futurs exercicis. Projectes no escollits ara romanen en cartera i podrien entrar al pressupost d’inversions vinent. "Això se genera una dinàmica per als propers anys." Juvenívols i habitatge protegit al centre Proposta d’ordenació a l’entorn del parc Sagrera: trasllat dels jocs juvenívols a un parc nou, ampliació i renovació del carrer i construcció de 6–7 habitatges de lloguer protegit al centre, d’acord amb el Pla Local d’Habitatge. PDeCAT s’alinea amb veïnat contrari; l’alcalde defensa que, desagregant la proposta, les respostes serien "sí" a cada peça. El govern tirarà endavant el projecte. "Estàs d'acord que hi hagi habitatge de lloguer al centre del poble? Tot és un sí... i en canvi hi ha un recursament." Ateneu: compra de la Sala Gran i rehabilitació integral L’Ajuntament comprarà la Sala Gran de l’Ateneu: signatura prevista el novembre; detalls econòmics es faran públics a finals de setembre (un cop tancats informes jurídics, tècnics i fiscals). Compromís d’una rehabilitació integral per fases, amb projecte executiu ja redactat: sostre nou, insonorització, escenari i vestidors adequats, restauració de palcos i escalinata. Missatge clar: no hi haurà enderroc, es conservarà la configuració de la sala. Agraïment a Albert Macià, president de l’Ateneu, per la gestió i aval de l’assemblea. "No s’enderroca aquesta sala... farem una rehabilitació integral i la deixarem tot com està, però nova." Pobresa hídrica: conveni amb Aigües de Barcelona Signatura d’un conveni (paraigua comarcal) per cobrir rebuts d’aigua a famílies vulnerables via Serveis Socials i la Fundació d’Agbar. L’alcalde reclama acords similars amb grans elèctriques, però adverteix que no s’hi avança. "M’agradaria que aquest conveni fos també amb les altres grans subministradores... i no hi ha manera." Procés sobiranista i marc institucional L’Ajuntament no ha rebut cap requeriment formal de la Generalitat; només una carta de l’Estat al secretari recordant el deure de legalitat. L’alcalde evita posicionar-se sense petició oficial i demana no pressionar ajuntaments ni funcionaris; la Generalitat, diu, té competències i espais per actuar. Clima polític escalfat i "no és com sempre": a dos mesos d’unes eleccions ordinàries ja hi hauria tràmits administratius; ara no n’hi ha. "Espero que no ens posin en unes situacions delicades." Canvis al Govern i to polític Relleus per assegurar màxima alineació amb l’estratègia del Govern. Reconeixement de riscos personals i patrimonials per a càrrecs; diagnòstic: s’ha arribat massa lluny i és un fracàs de la política per ambdues parts. "Hem arribat molt lluny, massa lluny... és un fracàs de la política." Festa Major (1–6 d’agost) Sis dies d’activitats i novetats: destaca un tobogan d’aigua gegant. Agradeïment explícit a entitats i voluntariat per la feina prèvia, constant i desinteressada. In memoriam: Clàudia Cortés (1930–2017) Traspàs de l’exregidora Clàudia Cortés (PSC), referent local i pionera de polítiques socials: impuls de Serveis Socials, planificació familiar, cursos de la dona, igualtat, OMIC, i el gran repte de l’ambulatori. Record com a veu de referència i consell per a noves generacions. "La Clàudia, Sant Just li deu molt."

L'actualitat de Sant Just Desvern

Context Entrevista amb Albert Macià, president de l’Ateneu, arran de l’assemblea extraordinària per decidir el futur de la sala gran i el pla d’obres associat. Hi ha hagut algunes incidències tècniques d’àudio durant la connexió. Decisions aprovades Venda de la sala gran a l’Ajuntament. Aprovació del projecte d’obres finançat amb els recursos de la venda. Aquests dos punts estan estreta i funcionalment lligats: la venda aporta el finançament necessari per executar el pla de millores. Votació i participació Participació més alta de l’habitual en assemblees: 91 persones presents i vots delegats. Resultat de la votació: ampli consens amb només 2 vots en contra i 2 abstencions. "va haver-hi pràcticament una unitat [...] excepte 4 vots [...] la resta [...] va votar favorablement" Finançament i calendari d’obres L’Ajuntament pagarà el preu en dos terminis: una part aquest any i una part l’any vinent. Les obres ja han començat per l’escala d’emergència (autoritzada a l’última assemblea) i s’integren en el pla global. Passat l’estiu: concursos i adjudicació de la resta d’obres. Objectiu temporal: juny de l’any que ve, tenir la “casa” a punt pel centenari. "el juny de l'any que ve tenim la casa totalment a punt [...] pel centenari" Impacte i objectiu estratègic Operació descrita com un “canvi de cromos” patrimonial: es desprèn d’una part del patrimoni per revaloritzar i millorar la que queda. Decisió clau per al futur de l’entitat i amb aval majoritari de la base social. "Un era aprovar la venda de la sala gran a l'Ajuntament i després aprovar el projecte d'obres" "fent un canvi de cromos, per dir-ho d'una manera, en el tema patrimonial" Properes passes Tancar els detalls amb l’Ajuntament i formalitzar l’operació. Continuar i ampliar les obres de millora segons el pla aprovat. La direcció es compromet a mantenir informada la comunitat i ampliar detalls en una propera intervenció a la ràdio.

Tema central Conversa al voltant de la conferència “El temps entre rellotges i cinema” d’Antònia Carré-Pons, a partir de la seva novel·la Rellotges en temps de pluja (2014), i connexions amb el cinema. Després, “Secció de pantalles” amb el capítol Torno de seguida de Black Mirror i una recomanació de comèdia lleugera amb tràiler. "A mi el que m'interessa és el temps intern, aquell temps que passa a dins de cada personatge i que és diferent per cadascú." Idees clau de l’entrevista La conferència: tindrà lloc a Cal Llibreter, dins la segona Universitat Sant Justenca d’Estiu. Títol: El temps entre rellotges i cinema. Novel·la de partida: Rellotges en temps de pluja (2014), recuperada pel club Cal Llibreter. Carré-Pons posa pel·lícules dins la narrativa per donar-los pes argumental i aprofundir en els personatges. Temps intern vs temps cronològic: El pas de les estacions i l’envelliment són inevitables i, segons l’autora, poc rellevants. El que importa és el temps intern: com cada persona païx una ruptura, una pèrdua o un dol. "S'ha de deixar que cadascú aquest temps intern el visqui de la manera que vulgui i que pugui." La maldat: natura o circumstància? Tema central que es debat a través del cinema i la literatura. Interessa el dilema sobre si naixem dolents o ens hi fem per les circumstàncies. Recepció crítica i lectors: La novel·la va tenir bones crítiques, però per l’autora la millor crítica és la dels lectors (clubs de lectura, emoció, reflexió). Defensa protagonistes quotidians i un discurs literari treballat, més enllà d’encadenar anècdotes. Pel·lícules esmentades i funció narrativa El tercer home (Carol Reed) – música d’Anton Karas: Connecta amb el pas del temps i la maldat (figura d’Harry Lime, Orson Welles). Serveix per mirar el mal des de perspectives diverses. La soga (Alfred Hitchcock, 1948/estrena 1949): Dos estudiants assassinen algú que consideren «inferior» i volen perfecció i impunitat. Context de postguerra: discurs atrevit sobre el mal poc després de derrotar Hitler. Mamma Mia! (Phyllida Lloyd): Musical amb cançons d’ABBA i retroben una parella 20 anys després. Funciona com a mirall per a dos personatges de la novel·la. Secció de pantalles (dimarts) Black Mirror – “Torno de seguida” (Be Right Back) Premissa: després de la mort d’en Ash, la Marta prova una app que recrea veu i comportaments del difunt a partir de dades privades i xarxes. La relació passa de missatges a un cos sintètic (androide). Dilemes: Superar el dol amb tecnologia és acompanyament o aferrament al passat? Un simulacre que obeeix sempre pot ser mai «real»? Moment clau (sense espòilers): una escena límit on el control i la falsa autenticitat xoquen, obligant la protagonista a decidir com conviure amb el substitut. Recomanació de comèdia (tràiler) Presentació d’una comèdia d’espies i germans: contrast entre un agent ultraestricte i el seu germà caòtic. Ideal per a una sessió de sofà i rialles. Bloc d’anuncis i serveis Reciclatge: crida a reduir, reutilitzar, reciclar (Generalitat, Ecoembes, Ecovidrio). Actualitat: portal informatiu del Baix Llobregat (informatiucomarcal.com). Onada de calor: consells per refrescar la llar, hidratar-se i evitar hores punta. Drets del consumidor a l’aeroport: com tramitar el PIR per danys/retards d’equipatge.