
Sant Just Notícies (edició migdia) del 26/5/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Episodis etiquetats amb Principals

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general del programa "Més llarg no vol dir més intens" i, tot i això, el ple de maig es va allargar prop de 4 hores per la interrupció durant la signatura del protocol del tramvia. Context inicial del ple • El ple es va allargar per la signatura del protocol del tramvia a la carretera Laureà Miró. • Els “precs i preguntes” queden al final, fet que allarga l’espera del públic. Ple municipal de maig (Sant Just Desvern) Polítiques d’ocupació: POFIS i programa 3+6 • Aprovació per unanimitat de les bases del programa POFIS: subvencions a empreses per a la contractació de persones aturades (1.800 € per a empreses ordinàries i 2.000 € per a entitats sense ànim de lucre). • Programa 3+6 per a majors de 45 anys: 3 mesos de formació en empreses d’inserció/reinserció i 6 mesos de contractació en empresa ordinària. • Resultats previs positius (model 5+4 del mandat anterior): més de la meitat de les 10 persones participants es van reinsertar laboralment. • Pressupost actual per a 8 persones, amb voluntat d’ampliar si el projecte funciona. "Si el projecte funciona bé, l’any que ve es repeteix i s’hi posen més diners." Romanent 2016 i inversions financerament sostenibles • Aprovada la modificació de crèdit per invertir el romanent de 2016 en inversions financerament sostenibles (no generen despesa corrent futura). • Exemple: urbanitzacions de carrers (Pont, Taneu) són admissibles; comprar vehicles (encara que elèctrics) o crear equipaments amb alts costos de funcionament no ho són. • Possible flexibilització estatal del termini d’execució (que n’hi hagi prou amb licitació/projecte abans del 31/12), però sense resolució definitiva. Pressupostos participatius (100.000 €) • Model incremental i dirigit per garantir participació: seleccionar 6–7 projectes perquè la ciutadania els prioritzi via app i web. • Calendari: reunió tècnica imminent per tancar dates, comunicació i mecànica; objectiu d’evolucionar cap a propostes ciutadanes completes el 2018. Debat: Escola bressol a Mas Lluí i pla d’equipaments • Petició (PDeCAT) d’incloure una escola bressol a Mas Lluí. • Resposta del govern: no és viable amb romanent (no és financerament sostenible) i la necessitat ha canviat amb la demografia del barri (la cohort de 0–3 anys és menor ara que fa 6–7 anys). • Consens a obrir el debat sobre quin equipament potent necessita Mas Lluí dins el pla d’equipaments: sala gran modular, tipus centre cívic, etc. "El debat és quin equipament i per a quines activitats necessita avui Mas Lluí." Mocions • Contra les empreses multiserveis (a proposta d’UGT) i per la derogació de la reforma laboral: aprovada amb PDeCAT a favor, PP en contra i Cs abstenció. • Denúncia de precarització via aplicació de convenis menys garantistes per part d’empreses multiserveis. • Moció de Cs sobre bilingüisme en senyals de trànsit: rebutjada (PP a favor). No hi havia queixes ni instàncies veïnals que ho justifiquessin. "És una moció que no té cap sentit... No hi ha cap queixa ni instància sobre això." Protocol del tramvia per Laureà Miró (Rambla St. Just — Pont d’Esplugues) • Signatura del compromís entre Sant Just, Esplugues, Sant Joan Despí i la Generalitat per connectar directament per la carretera Laureà Miró (traçat en línia recta). • Beneficis esperats: reducció del temps de trajecte en ~5 minuts i millora de la connectivitat amb altres modes. • Calendari: voluntat d’iniciar obres el 2019, subjecte a estudis tècnics i tramitacions. • Replantejament integral de la mobilitat local: freqüències, ramals de tram (p. ex. T3/T4), línies d’autobús (Just Metro/Just Tram) i conversió de la carretera en boulevard amb menys trànsit de pas. "Hem aplicat la lògica. Ara la gent de Sant Just podrà anar a Esplugues sense fer la volta per l’Hospital." Especial: ciberatac WannaCry (Posem-li Veu – Institut de Sant Just) Què és i com actua • Ransomware tipus troià que xifra fitxers d’usuari (doc, jpg, pdf) i demana rescat en bitcoins (~300 $ per equip), evitant arxius de sistema per guanyar velocitat. • Vector d’entrada: campanyes de phishing (emails falsos de Correos/Endesa) i explotació d’una vulnerabilitat de programari. Per què tantes empreses afectades? • Manca d’actualitzacions i processos lents de validació de parches en grans organitzacions amb software a mida (continuïtat de negoci i alt volum de proves). Impacte global • En un dia: prop de 30.000 organitzacions afectades a Àsia, incloent universitats, hospitals i agències governamentals. • Colps especialment intensos a Rússia i Ucraïna, segons empreses de seguretat.

Resum Què ha passat Signatura de l'inici del projecte perquè el tramvia passi per la C-340 (Carretera Reial i Laureà Miró). L'acte reuneix Generalitat, ajuntaments i plataformes cíviques, marcant un pas decisiu després d'anys d'intents i ajornaments. Per què és important Es recupera una aposta estratègica de mobilitat sostenible al Baix Llobregat. S'estableix un calendari, terminis i processos per fer-ho possible. Reconeix la perseverança ciutadana i institucional (mocions, treball de regidors i plataformes). Participants destacats El conseller de la Generalitat i l'equip de Mobilitat. Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat. Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí. Ricard Font, secretari d’Infraestructures i Mobilitat. Jordi Porta, regidor impulsor recent a la casa. Membres de la Plataforma pel Transport Públic i regidors de municipis veïns. Idees clau Recuperació d’un projecte que “havia d’haver succeït” i no es va materialitzar per circumstàncies diverses. La coordinació entre administracions (Generalitat, ajuntaments, ATM) ha estat clau en l’embranzida final. Es posa l’accent en mirar endavant i executar amb compromisos concrets. Cites destacades "Avui és un dia molt important." "Signem l'inici (...) que el tramvia passés per la C-340, la Carretera Reial i Laureà Miró." "La flama i les ganes que això algun dia sigués possible, doncs ha arribat." Properes passes Formalització de la signatura i activació del calendari de treball. Coordinació tècnica amb ATM i ajuntaments per desplegar fases, terminis i processos. Seguiment institucional i ciutadà per garantir l’execució.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum del contingut Espai amb l’Albert Macià (president de l’Ateneu) on es presenta la programació de la Festa Major de l’Ateneu, les novetats logístiques i l’inici del centenari, amb crida a fer inscripcions amb temps i destacar els esdeveniments més rellevants. "És l’any de l’Ateneu" Avui (Dijous) 20.00 — Sala del Cinquantenari: Documental del Mes: Venus (coproducció danesa-noruega). VO en danès amb subtítols en català. Durada: ~90 minuts. S’avança a dijous per la coincidència amb la Festa Major. Divendres 17.45 — Plaça Antoni Malaret: Música ambiental d’inici de festa. 18.00–19.00 — Plaça Antoni Malaret: Animació infantil + xocolatada per als nens. 19.00 — Interior de l’Ateneu: Inauguració oficial de la Festa Major i de l’Exposició Ateneu. Música en directe a càrrec de José Miguel Galera (professor de l’Escola de Música). Sorteig d’un dels quadres exposats entre els assistents. Lliurament de medalles als socis de 25 i 50 anys (traslladat aquí pel dinar suspès). 21.00 — Plaça Antoni Malaret: Botifarrada + festa amb música i jocs. Trivial santjustenc organitzat pel grup La Ginesta. Dissabte 12.00 — Vestíbul de l’Ateneu (portes obertes): Vermut Poètic amb Jordi Llavina. Reubicat del Pati del Roure per obres (instal·lació de l’escala d’emergència). 19.00 — Sala del Cinquantenari: Just Teatre presenta Adreça Desconeguda. Compatible amb el partit del Barça, que la Penya projectarà a la mateixa sala en acabar l’obra. Diumenge 11.15 — Plaça Antoni Malaret: Ballada de sardanes. 18.00 — Sala del Cinquantenari: Reposició d’Adreça Desconeguda (Just Teatre). Centenari i proper calendari Sopar d’inici del Centenari: ja hi ha prop de 120 inscripcions; aforament màxim 160 i escaig. Recomanació: apuntar-se amb temps per garantir plaça i comoditat. Diumenge 11 — Concert de l’Orfeó: amb la Coral Harmonia de Valldoreix, el Cor de la Federació Farmacèutica i la Jove Orquestra de Sant Cugat. Obra: Missa de la Coronació de Mozart. Es preveu nivell artístic alt. Pregó de la Festa Major: l’Ateneu serà el pregoner enguany. "La Festa Major és un preàmbul" de les celebracions del centenari. Pastorets — Laberints de contes: Infantil: a Can Ginestà (com cada any). Adults: a l’Ateneu, amb recorregut per espais que canviaran amb les obres previstes després de l’estiu (oportunitat de veure’ls per última vegada en el seu format actual). Notes i destacats Bon temps previst: les activitats a l’aire lliure es mantenen sense preocupació (tot i que farà calor). Dinar de Festa Major: suspès per manca d’inscripcions a temps. Recordatori: el Pati del Roure resta tancat per obres; diverses activitats es traslladen a espais interiors. Sorteig d’un quadre entre els assistents a l’Exposició. "Fa 100 anys que es va anunciar l’Ateneu; ja es treballava amb socis, classes i biblioteca molt abans de l’assemblea de 1918"

Resum general Programa amb tres blocs principals: una entrevista sobre l’"estat actual i futur de les pensions", la previsió del temps amb una onada de calor inusual al maig, i una tertúlia sobre canvi climàtic i l’erosió de les platges. 1) Pensions: estat i futur (entrevista a Mercè Gómez‑Seva, UGT) Context i importància social • El sistema públic de pensions és un pilar de l’estat del benestar i sosté moltes famílies sense altres ingressos. Fons de Reserva i èpoques de superàvit • Recordatori de superàvits de la Seguretat Social en etapes prèvies i creació (2000) del Fons de Reserva (la “guardiola de les pensions”) per afrontar cicles adversos i la jubilació massiva dels nascuts als 50–60. Reformes recentres i efectes • Crítica a les reformes impulsades pel Govern del PP: - Índex de revalorització (IRP) fixat al 0,25% anual i deslligat de l’IPC: pèrdua de poder adquisitiu quan la inflació supera aquest llindar. Exemple: si l’IPC puja un 3%, el pensionista perd un 2,75% de poder de compra. "l’índex de revalorització ... no revaloritza res" - Factor de sostenibilitat: fórmula que integra esperança de vida i variables econòmiques i que, segons l’entrevistada, redueix la quantia i n’endarrereix el cobrament. Governança i finançament • Denúncia d’incompliment de l’article 50 de la Constitució (garantia de pensions dignes). "l’Estat ha de garantir pensions dignes" • Canvi legal per retirar del Fons de Reserva més enllà del 3% anual: extraccions recurrents que han esgotat quasi el fons. • Dèficit de la Seguretat Social atribuït a la crisi i a polítiques laborals; en lloc d’aportar des del Pressupost, s’ha recorregut a crèdits (≈10.000 M€), incrementant l’endeutament. Propostes de l’UGT i missatge • Mesures clau per sostenibilitat real: - Ocupació estable i sous dignes per elevar cotitzacions i ingressos del sistema. - Revertir reformes que generen precarietat i incertesa. • Missatge: les pensions no estan “en perill imminent”, però si no es corregeix el rumb, les pensions futures seran més baixes i menys dignes. Mobilització i agenda • Esment d’una manifestació per pensions dignes (Plaça de Sant Lloma). • Anunci de la xerrada: divendres, a dos quarts de sis de la tarda, al Centre Social El Milenari, organitzada per l’Associació de Gent Gran de Sant Just, amb Mercè Gómez‑Seva (UGT). 2) El temps: onada de calor excepcional al maig Dades i situació actual • Temperatures molt altes per l’època a Sant Just: ja a primera hora, 28,2 °C (més que la màxima d’ahir, 27,8 °C). • Mínima nocturna tropical gairebé: 19,8 °C. • Humitats baixes, risc d’incendis i recomanació d’hidratació. Evolució properes hores i dies • Avui: possibles 29–30 °C i moltes hores per sobre de 27–28 °C (ambient d’agost tot el dia). • Demà divendres: lleu refrescada (màx. 26–27 °C), amb més núvols a la nit per un front molt descafeïnat. • Cap de setmana: 25–26 °C, enterbolit dissabte, sense pluges rellevants. • Inici de setmana vinent (dl–dc): nou canvi amb núvols i descens tèrmic; dimecres és el dia amb més números de pluja i màximes de 22–23 °C. • Des de dijous vinent: torna a pujar cap als 26–28 °C. 3) Tertúlia: canvi climàtic i litoral Debat sobre evidències i ritme del canvi • Discussió sobre si la calor és anòmala i sobre la naturalesa del canvi climàtic actual: - S’argumenta que, a diferència d’altres períodes històrics, el canvi actual és molt més accelerat (escala de dècades, no segles o mil·lennis). - Exemples d’impacte imminent: inundació de deltes (p. ex. Bangladesh), desgel, pèrdua de platges. Erosió, ports i sorres • Crítica a infraestructures (ports esportius, passeigs marítims) que trenquen la dinàmica litoral i retenen sorres a un costat mentre l’altre s’erosiona. • Recàrregues de sorra artificial: costoses i efímeres (la primera llevantada se l’endú). • Exemples: platja Llarga de Tarragona amb inundacions, trams on la sorra s’acumula d’un costat i desapareix de l’altre. Solucions, errors i adaptació • Referència al fracàs de superfícies de formigó (Fòrum) per relliscades i corrosió marina. • Alternatives d’adaptació citades: plataformes de fusta elevades (referents al Cantàbric) i gestió compatible amb la dinàmica natural. 4) Publicitat i serveis • Campanya de Mans Unides sobre el malbaratament alimentari i la fam. • Recordatori del 061 CatSalut Respon per orientar urgències abans de desplaçar-se. Idees clau • Deslligar les pensions de l’IPC provoca pèrdues acumulades de poder adquisitiu. • El Fons de Reserva pràcticament esgotat i substituït per crèdits a la Seguretat Social. • Onada de calor inusual al maig amb valors d’agost; lleu treva el cap de setmana i canvi a mitja setmana. • El canvi climàtic s’expressa en impactes costaners: erosió, regressió de platges i vulnerabilitat dels deltes.

Resum Context i objectiu Formalització de l’acord per unir les parades de Reial (Sant Just) i Pont d’Esplugues pel traçat de la carretera Laureà Miró i la carretera Reial. Liderat per la Generalitat de Catalunya a través de l’ATM, amb implicació dels ajuntaments de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí. "Es fa justícia d'una cosa que tenia d'haver passat..." Actors i signatura Signen: Josep Rull (conseller), Josep Perpinyà (alcalde de Sant Just), Pilar Díaz (alcaldessa d'Esplugues) i Antoni Poveda. Motivació: tancar una reivindicació històrica i millorar la connexió del tramvia al Baix Llobregat. Què es farà i per què ara Encarregats: estudis d’explotació, projectes d’obra i plecs de clàusules per licitar. Canvi de posició d’Esplugues: acceptació del traçat amb plataforma compartida (tramvia + bus en un carril) i acord paral·lel per prioritzar el metro fins a Santa Magdalena. Beneficis principals Estalvi de 6–7 minuts de trajecte en transport públic pel traçat directe per carretera. Millora de la connectivitat amb la línia T3 i possibilitat d’allargament de la T2 fins a la Rambla de Sant Just. Impacte comarcal: també beneficia veïns de Sant Feliu i l’entorn. "Guanyar 6-7 minuts, que en transport públic és molt." Calendari i inversió Pressupost: ~24 M€ (inclou millores viàries per treure trànsit de la carretera d’Esplugues). Fase de documents: ~1,5 anys (estudi informatiu i mediambiental, explotació i plecs). Inici d’obres previst: finals de 2019 o inicis de 2020 (si es compleixen terminis). Relació amb el metro Compromís de dues parades de metro fins a Santa Magdalena (inclou Sant Joan de Déu): ~180 M€. El tramvia és més ràpid i econòmic per millorar la mobilitat a curt termini; el metro es manté com a prioritat estratègica d’Esplugues i reivindicació futura fins al Broggi (Sant Just). Transformació urbana i mobilitat sostenible Oportunitat per convertir la carretera Reial en un boulevard: Pacificació del trànsit i prioritat a transport públic. Carril bici connectat amb el traçat Esplugues–Barcelona (nova partida pressupostària per completar connexions). Què ve ara Tramitació d’estudis i projectes per licitar les obres. Coordinació amb Sant Joan Despí per reconfigurar línies i millorar enllaços amb T3. Valoració de nomenclatura de línies (possibles canvis per diferenciar recorreguts) i opcions d’allargament de T2.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general de l’episodi Contingut principal: entrevista extensa amb la regidora d’habitatge sobre les noves ajudes al lloguer per a joves (18–35 anys) a Sant Just, el context legal i les polítiques municipals d’habitatge en marxa. Altres blocs: breu notícia local sobre l’EBM Marrec (llistes provisionals), trams de música i falques; i una tertúlia esportiva sobre els casos judicials vinculats al món del futbol i el tram final de Lliga. Ajudes al lloguer per a joves (Sant Just) Objectiu i marc legal Ajuda municipal per facilitar l’emancipació juvenil davant l’augment excepcional dels preus del lloguer a Sant Just. Antecedent: en el mandat anterior hi havia impediments legals (competència de Generalitat/Estat) que ho feien inviable. Ara, amb el nou marc, “finalment es pot tirar endavant”. Es concep com un pla pilot per “fer una foto de la situació del jovent” i ajustar el disseny en futures convocatòries. “És una foto de la situació de les necessitats de la joventut del poble.” Destinataris i requisits clau Edat: entre 18 i 35 anys. Padró: empadronament a Sant Just des de l’1/01/2016 (de totes dues persones si es comparteix unitat de convivència). Situació d’habitatge: cal acreditar contracte de lloguer. Model de convivència: es prioritza la unió de convivència (parella, amics, companys/es de pis). No cal parentiu. S’avalua obrir-lo a ajuts individuals en el futur. Condicions econòmiques de l’ajut Topall de lloguer: fins a 900 €/mes. Import de l’ajut: 50% de la renda mensual de lloguer amb màxim de 200 € per habitatge. L’import pot ser inferior a 200 € en funció de la renda; és per a rendes baixes i moderades. Ingressos: límit màxim d’ingressos de la unitat entorn de 2.600 € mensuals (entre les dues persones, si n’hi ha dues). “Es tracta de repartir-ho entre tots.” Durada, seguiment i pressupost Durada: fins a 1 any, amb pagaments semestrals i pròrroga fins a 2 anys si el pressupost ho permet. Canvis: s’han de notificar (pujada de sou, canvi de pis, modificacions de convivència, etc.). Pressupost inicial: 24.900 €, amb possibilitat d’ampliació si hi ha més demanda. Terminis i tràmits Termini de presentació: 10 dies des de l’última publicació oficial al web de l’Ajuntament (convocatòria en curs). Informació i formularis: web municipal. Posicions polítiques i mercat local Debat al Ple: petició d’alguns grups d’augmentar la partida; crítica inicial sobre l’empadronament (finalment han d’estar empadronades totes dues persones de la unitat). Mercat del lloguer a Sant Just: Puja un 14% (vs. 6–8% en altres municipis). Escassetat de pisos de lloguer i preus elevats (difícil trobar-ne per sota de 900 €). La convivència s’entén com a via eficient per arribar a més jovent i optimitzar recursos. Altres polítiques d’habitatge en marxa Preparació d’un Pla d’habitatge de lloguer. Borsa de lloguer social i incentius al sector privat per treure pisos a lloguer assequible. Construcció directa en sòl municipal: concurs d’arquitectura (24 participants) per a una promoció mixta (meitat lloguer, meitat venda). Cessió de pisos a l’Ajuntament per rendes molt baixes. Obertura a models com l’habitatge cooperatiu i col·laboració público-privada. Breu actualitat municipal EBM Marrec (llistes provisionals): Places ofertades: 56; 93 sol·licituds. Grup de lactants (nascuts enguany): 16 preinscripcions per 7 places. Grup d’1 any: 56 preinscripcions per 29 places. Un altre grup: 21 preinscripcions per 20 places. Consulta de llistes: web municipal. Tertúlia esportiva Casos judicials i percepció pública Debat sobre investigacions per blanqueig/irregularitats al món del futbol. Es llisten figures imputades o investigades amb relació al FC Barcelona (Messi, Neymar, Piqué, Mascherano, Laporta, Rosell, presidència actual) i es compara amb altres clubs. Doble idea clau: “Qui la fa, la paga”: si hi ha irregularitats, que se’n derivin responsabilitats. Percepció d’una “fixació” institucional/mediàtica envers el Barça. La Lliga i l’anàlisi del Barça–Eibar Real Madrid: gol de Cristiano Ronaldo al minut 7. Barça–Eibar: l’Eibar converteix les ocasions; el Barça produeix però no concreta, partit “típic” que amb encert hauria canviat el guió. Música i falques Peça internacional: “Iris” (Goo Goo Dolls). Peça en català: “No hi ha una sola manera”. Falques i serveis públics: programes de la casa, La meva salut, 061, campanya de reciclatge, Mans Unides, Informatiu Comarcal.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de la conversa Context i protagonista Entrevista sobre el vol acrobàtic amb Éric Milà, santjustenc i campió d’Espanya en categoria intermig. Conversa sobre què és aquesta disciplina, com s’entrena, les categories, la seguretat, la visibilitat i el seu camí personal. Què és el vol acrobàtic? Es basa en voler un programa de ~10 figures (o maniobres) enllaçades. Tres jutges puntuen cada vol del 0 al 10 i es fa un còmput global. És una disciplina on competeixes contra tu mateix, similar a la gimnàstica artística. "És una persona que està intentant fer el millor possible una taula de maniobres; la gimnàstica són també figures." Trajectòria d’Éric Milà Venia del vol privat; es va iniciar de forma precipitada arran d’una promoció de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Primera competició a categoria elemental amb menys de 2 hores de vol acrobàtic i amb bons resultats. Porta 4 anys competint i ha acumulat diverses victòries. Destaca el valor de l’equip: ajuda mútua i ambient de “petita família”. Entrenaments i metodologia Inici amb avió biplaça i instructor (“no suelto”). Després, vols sol (“per sueltos”) amb entrenador a terra i ràdio, que dona correccions en directe. Aquest sistema permet evolucionar ràpid i amb seguretat. Categories i progressió Cinc categories: elemental, esportiu, intermig, avançat i il·limitat (la categoria reina i la més exigent). Recomanació: no pujar de categoria fins a 70–75% de mitjana. Éric és campió d’intermig i ha guanyat el Trofeu Vitas Lapenas (màxima puntuació absoluta del campionat). Plans: fer el salt a avançat (potser aquest any o el vinent). Paral·lelament, cursa el títol de pilot comercial. Sensacions i seguretat El vol acrobàtic és llibertat màxima i intensitat en vols curts. "Llibertat màxima." Tot i l’adrenalina, subratlla la seguretat: res no s’improvisa, tot es planifica i s’entrena abans de fer-ho en vol. "No fem res que no haguem entrenat prèviament." Visibilitat i context internacional És poc conegut per la complexitat tècnica: al públic li costa diferenciar dificultats entre categories. A França (i també Regne Unit i Alemanya) hi ha més cultura aeronàutica, infraestructura i suport públic. Espanya va un pas enrere. Competicions internacionals (europeu i mundial) a partir d’avançat i il·limitat. Éric, de moment, no s’ho planteja per necessitat de millor aeronau. Com iniciar-se a Catalunya Referent principal: Aeroclub Barcelona-Sabadell (Sabadell), amb dos avions acrobàtics: un per iniciar-se i un per nivells avançats. És un món petit, però amb ganes de créixer i més visibilitat. Idees clau Disciplina tècnica i artística amb avaluació per jutges. Entrenament estructurat i seguretat com a pilars. Progressió per categories amb criteris de puntuació. Comunitat i equip com a acceleradors de l’aprenentatge. Desigualtat de visibilitat i suport entre països.

Resum Context i programació El Documental del Mes s’avança un dia a Sant Just per la festa major de l’Ateneu. Projecció: dijous a les 20.00 h, a l’Ateneu de Sant Just. Títol: Venus (80 minuts) — versió original danesa, subtitulada en català. Tema i enfoc del documental Venus aborda la sexualitat femenina amb un enfoc respectuós i no prescriptiu. Origen del projecte: dues directores daneses volien fer una ficció eròtica/pornogràfica “per a dones, dirigida per dones i adreçada a dones”. Metodologia: van fer una crida perquè dones expliquessin pors, desitjos i fantasies en un entorn íntim. Van acudir més de 100 dones. El material de recerca va resultar tan potent que es va convertir en documental, en lloc de ficció. L’entrevista té un ritme progressiu de preguntes i mostra des de relats més tímids fins a testimonis més explícits, respectant totes les maneres de viure la sexualitat. Idea central: la diversitat com a eix i la importància de no viure la sexualitat aplacadament. "El que m’agrada més d’aquest documental és això, que es basa en la diversitat com a cosa central." Recepció i impacte A les sales, hi ha un 80% de públic femení, fet que indica una necessitat de parlar d’aquest tema i porta nous públics al cicle. A Dinamarca, el primer mes va fer més taquillatge que tots els Documentals del Mes estrenats l’any anterior. "Hi ha més dones que mai a les sales." Equip i trajectòria Les directores no són debutants, tot i que no tenen una carrera molt extensa; el projecte ha passat per diversos festivals i espais de desenvolupament. Actualitat DocsBarcelona El DocsBarcelona dura per primer cop dues setmanes; la segona concentra les activitats professionals del sector. Inauguració amb Amazona, que va omplir 1.200 butaques. Es vol portar aquesta pel·lícula al Docs del Mes ben aviat. Informació pràctica de la sessió a Sant Just Quan: Dijous, 20.00 h On: Ateneu de Sant Just Durada: 80 minuts Idioma: Danès | Subtítols: Català Punts clau Sexualitat femenina explicada per dones i per a dones. Diversitat de relats com a valor central. Èxit de públic i dades de taquilla destacades a Dinamarca. Ampliació de públics del Documental del Mes. Connexió amb el DocsBarcelona i la seva programació professional.