Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8098episodis
Entrevistes de la Justa del 16/5/2017 — DocsBarcelona fa 20 anys: Joan González anuncia el salt a 10 dies, 94 films i noves seccions - episode art
Entrevistes de la Justa
17'

Entrevistes de la Justa del 16/5/2017 — DocsBarcelona fa 20 anys: Joan González anuncia el salt a 10 dies, 94 films i noves seccions

Resum Introducció i context El DocsBarcelona celebra el seu 20è aniversari amb un gran salt: passa de 5 a 10 dies i de 46 a 94 pel·lícules. Inauguració: dijous 18 de maig; festival fins al 28 de maig. "Doblem. Doblem dies i doblem nombre de pel·lícules." Estructura del festival i noves seccions Secció Oficial amb 38 títols repartits en tres apartats: Panorama: el més destacat del panorama internacional recent. Latitud: focus en la producció iberoamericana (Amèrica Llatina i Península Ibèrica). What the Dog: novetat per a obres més arriscades i per a públic exigent. Missió clau: apropar el documental al gran públic perquè “hi ha un documental per a cada espectador”. Lema 202X: “Mirades inquietes” Doble significat del lema: Espectadors amb curiositat per descobrir històries reals. Indústria: directors i productores amb mirades inquietes per impulsar projectes nous. Xifra d’indústria: 500 professionals de 40 països participaran en activitats de finançament i indústria. Expansió territorial i públic Gràcies a la Diputació, el festival s’estén a: Berga, Granollers, Manresa, Vilafranca del Penedès, la Garriga i Badalona. Filosofia: acostar-se al públic allà on és. Continuïtat amb el projecte DocsBarcelona del Mes a 90 sales. Experiència “Docs and Wine” (maridatge documentals + vi) Activitat consolidada que marida clips de pel·lícules i vins. Novetat: un Docs and Wine específic per ajuntar cineastes i poetes i generar noves col·laboracions creativament. Impuls educatiu Projeccions prèvies per a adolescents: enguany hi participen 3.000 joves. Orígens i clau de l’èxit Naixement del projecte a partir d’un impuls danès (1995) per dinamitzar el documental al sud d’Europa; aterratge a Barcelona amb l’objectiu de construir indústria i després crear públic. Barcelona s’ha consolidat com a capital del documental al sud d’Europa. Expansió internacional: festivals germans a Medellín (Colòmbia) i Valparaíso (Xile). Reconeixement internacional del sector català: nominacions als Òscars, premis majors i èxits recents com a Hot Docs (Toronto). "Comença per T i acaba per A… És tossuderia: creure en el projecte, picar pedra i trobar complicitats." Públic i percepcions Encara cal vèncer la idea que el documental és avorrit o elitista; la majoria expliquen històries que atrapen. Impacte de la televisió: TV3 (Sense Ficció) en prime time ha estat clau. Boom global: plataformes com Netflix reporten 60 milions d’espectadors de documentals. "Els documentals són com les patates sergides: a les que proves, repeteixes." Objectius de futur Primer test: resposta del públic en el nou format de 10 dies. Metes de creixement d’audiència: 50.000 espectadors en 3–5 anys. A mig termini, 100.000 i mirar cap als estàndards dels grans referents (Toronto i Amsterdam, +200.000). Estratègia: creixement pas a pas i consolidació com a gran esdeveniment cultural de Barcelona. Sant Just i el Docs del Mes Sant Just va ser una de les ciutats fundadores del projecte (amb Manresa i Barcelona). Avui, 90 sales actives; ocupació variable segons pel·lícula, però resultats positius i públic fidel a la marca.

Entrevistes de la Justa del 16/5/2017 — 12a Volta dels Turons: recorregut, normes i inscripcions; convivència a Collserola; cursa infantil i tertúlia de natura - episode art
Entrevistes de la Justa
24'

Entrevistes de la Justa del 16/5/2017 — 12a Volta dels Turons: recorregut, normes i inscripcions; convivència a Collserola; cursa infantil i tertúlia de natura

Resum general • Dotzena Volta dels Turons: recorregut de muntanya consolidat, amb petits ajustos anuals per normativa ambiental i preservació de Collserola. Dificultat mitjana-alta; orientada a persones amb hàbit de BTT. • No és cap cursa: és una marxa/pedalada amb temps només informatius i sense classificació. • Inscripcions i control: fins al dia 20 en línia; dorsals nominatius per seguretat i per evitar participants "acoplats" no inscrits. • Convivència i regulacions a Collserola: diàleg constant entre usuaris; normes de circulació (camins amples, velocitat moderada, no obrir cadenes, respecte a vianants) i educació des de les entitats. • Operatiu i serveis: avituallament, esmorzar final amb botifarrada, dutxes, mànega per netejar la bici; voluntariat al recorregut, coordinació amb Policia Local i Protecció Civil i ambulància. • Cursa infantil (28/06) al circuit del Baix Llobregat: promoció del ciclisme fins a 14 anys, proves en circuit tancat i lliurament de medalles. • Tertúlia de natura i territori: inici d’estiu, pluges recents i verdor, pantans plens i neu pendent de fondre, risc d’incendis si no plou, floració (Temps de Flors a Girona) i producte local (cireres del Baix Llobregat). "No, no, no és cap cursa, eh?" "És una pedalada." Temes principals Volta dels Turons: recorregut, dificultat i serveis • 12a edició, amb recorregut de muntanya que cada any pot variar lleument per adaptar-se a restinges i zones sensibles (p. ex., nius d’ocells). • Distància al voltant de 33 km i desnivell acumulat aproximat; traçat pels camins de Collserola (evita carretera). • Dificultat mitjana-alta: es recomana experiència prèvia (sortides setmanals, condició física). • Sortida a les 8:30 des del camp de futbol; avituallament a la Creu i esmorzar final (botifarrada), amb dutxes i mànega per netejar la bici a l’arribada. No és una cursa: filosofia i ritme • Marxa no competitiva: es pot fer a ritme tranquil, amb temps només informatius per a qui vulgui comparar amb altres edicions. • Objectiu: gaudir de l’entorn i fer comunitat, no "fer temps". Convivència a Collserola: regulacions i educació • Reunions constants entre parc i entitats (vianants, ciclistes, caçadors, etc.) per compatibilitzar usos en un espai públic. • Paper de les entitats: informar i educar els socis (no corriols tancats, limitar velocitats, dividir-se en grups, no llençar residus). • Activitats nocturnes (BTT o córrer amb llanterna) i altres usos (hípica) han d’estar regulats per minimitzar conflictes. • Possibilitat d’espais específics per a trialeres o descens si no perjudiquen altres usuaris. Inscripcions, dorsals i briefing de normes • Inscripcions fins al dia 20 (en línia); límit aproximat de 200 participants. • Dorsals nominatius per control i seguretat; es desincentiva l’"acoplament" d’externs al grup. • Briefing a la sortida: - No obrir cadenes; passar pels costats. - Circular per camins d’almenys 3 m d’amplada. - Velocitat màxima 20 km/h i baixades amb prudència. - Màxima atenció a les zones properes a Sant Just, Molins i Sant Feliu. Operatiu, seguretat i voluntariat • Fins a 22 socis amb petos al recorregut per orientar, controlar i donar suport. • Coordinació amb Policia Local (Urbana), Protecció Civil i ambulància al camp de futbol. • Grup escombra i assistència mecànica bàsica; rutes d’escapament si cal abandonar. • Molta fidelitat de participants; petits ajustos de calendari per evitar solapaments amb altres proves. Cursa infantil (28/06): promoció del ciclisme • Darrera prova de la temporada del circuit del Baix Llobregat (Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Boi, Olesa i Sant Just). • Circuit tancat, categories fins a 14 anys, medalles i lliurament de premis finals. • Públic benvingut; si algú només participa aquest dia, puntua la jornada i pot enganxar-se al circuit l’any següent. Tertúlia de natura i territori • Inici d’estiu amb pluges prèvies: paisatge molt verd, pantans plens i neu encara per fondre en cotes altes. • Risc d’incendis si no hi ha més episodis de pluja: herbes fines esdevenen teia; alguns arbres continuen patint pels efectes de la sequera passada i podes. • Floració i paleta de verds; referències a "Temps de Flors" (Girona) i la Fira de la Rosa (Sant Feliu). • Enllaç amb cuina de quilòmetre zero i producte de temporada: cireres del Baix Llobregat.

Entrevistes de la Justa del 15/5/2017 — Valoració del Territori Special Sant Just: voluntariat clau, emoció competitiva i properes seus a la Seu d’Urgell i Andorra la Vella - episode art
Entrevistes de la Justa
6'

Entrevistes de la Justa del 15/5/2017 — Valoració del Territori Special Sant Just: voluntariat clau, emoció competitiva i properes seus a la Seu d’Urgell i Andorra la Vella

Resum executiu La conversa amb Marina Gómez, presidenta de la Federació ACELL, fa una valoració molt positiva del Territori Special celebrat a Sant Just. L’èxit va venir de combinar rigor competitiu amb una acollida personalitzada gràcies al voluntariat, i d’un treball previ intens entre l’Ajuntament i entitats. Idees principals Organització exemplar: no va ser només un campionat de Catalunya; s’hi van afegir elements de valor afegit que van millorar l’experiència global. Voluntariat per club: un voluntari/ària assignat/da a cada club/centre va facilitar l’orientació, la logística (pistes, tiquets de degustació, aigua) i l’acollida amb caliu. Competitivitat real: els participants van competir amb rigor i amb l’objectiu de guanyar, tant si es disputava la primera plaça com la quarta o setena. Treball previ i coordinació: el bon resultat és la recompensa d’un esforç sostingut entre Ajuntament de Sant Just i entitats organitzadores. Complexitat organitzativa: amb 16 disciplines, lligues i campionats, calen instal·lacions adequades, transports i formació específica del voluntariat per atendre les necessitats dels esportistes. Continuïtat: relleu confirmat per a l’octubre del 17 a la Seu d’Urgell i Andorra la Vella (coorganització), i repetició als Jocs Especials Olímpics del 18. Vincle amb Sant Just: es preveu continuar col·laborant arran de la bona sintonia i l’excel·lent treball conjunt. Cites destacades "No va ser només un campionat de Catalunya, sinó que es van afegir altres elements que van donar molt de valor." "Hi havia un voluntari per cada club." "Ahir va ser la recompensa a tot aquest treball." Impacte i aprenentatges El voluntariat és estratègic per a una experiència fluida i humana. La planificació i la formació prèvies són imprescindibles en esdeveniments d’esport inclusiu. L’emoció i el rigor competitiu poden conviure amb l’acollida i la inclusió. Properes fites Territori Special: coorganitzat per la Seu d’Urgell i Andorra la Vella a l’octubre del 17. Jocs Especials Olímpics: repetició de seu dual el 18.

Entrevistes de la Justa del 15/5/2017 — La mort digna, un dret humà: legislació actual, demandes de DMD Catalunya i consens social - episode art
Entrevistes de la Justa
12'

Entrevistes de la Justa del 15/5/2017 — La mort digna, un dret humà: legislació actual, demandes de DMD Catalunya i consens social

Resum executiu La mort digna es reivindica com un dret humà i d’autonomia personal. A Catalunya hi ha drets reconeguts des de 2000, però encara manca la regulació de l’eutanàsia i el suïcidi assistit. L’associació Dret a Morir Dignament (DMD) reclama difusió dels drets vigents, ampliació de llibertats i un canvi legal urgent per evitar patiment innecessari. Punts clau Drets existents a Catalunya: renunciar a tractaments, dret a no patir i a una mort digna (article 20 de l’Estatut, 2006). Bretxa de coneixement: el document de voluntats anticipades (DVA) l’utilitza menys de l’1% de la població. Manca de regulació: cal reconèixer legalment l’eutanàsia i el suïcidi medicament assistit. Consens social ampli: el 86% hi està a favor; només un 7% s’hi oposa. > "Un dret no és una obligació". Casos reals i mediàtics evidencien patiment i urgència d’un canvi. Què demana DMD Catalunya Difondre i garantir els drets vigents: Renúncia a tractaments no desitjats. Alleujament del patiment com a dret. Promoció i registre del DVA. Ampliar drets: despenalitzar l’ajuda a morir i regular l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Reforma legal clau: modificar l’article 143.4 del Codi Penal per obrir la porta a una llei d’eutanàsia. Respectar la diversitat d’opcions: el que per a uns és acceptable, per a altres no, però "Un dret no obliga ningú a exercir-lo". Context i comparativa internacional El debat públic és obert des del cas Ramon Sampedro (anys 90). Països com Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg tenen regulats l’eutanàsia i/o el suïcidi assistit. A Suïssa no es penalitza l’ajuda a morir en determinats supòsits. Situació política i obstacles Al Congrés dels Diputats, una proposició (Podemos) no va superar el tràmit: PSOE es va abstenir i PP va votar en contra. Al Parlament de Catalunya, proposta unitària per demanar la despenalització: PP en contra i Ciutadans s’absté; la resta, a favor. Bloqueig atribuït a manca d’unitat i/o manca de voluntat política. Testimonis i urgència Testimoni d’un home malalt de 55 anys: "No entenc el per què" "Això sembla de l’edat mitjana" Denúncia el control ideològic sobre la llibertat d’acabar amb el patiment. Trucades a DMD: persones que viatgen a Suïssa per morir, amb dificultats d’idioma i sense acompanyament mèdic. Suïcidis de persones molt grans al metro o a hospitals mostren l’absència d’alternatives dignes. Malalties degeneratives i dignitat L’augment de les malalties degeneratives fa més urgent el debat. Experiència personal amb Alzheimer: "Aquesta ja no soc jo" "Això ja no és la meva vida" Defensa el dret a dir prou quan la vida perd la dignitat per a la persona interessada. Principi d’autonomia i drets Referent feminista: "Il mio corpo è mio e lo administro io" Apel·la al principi que cada persona ha de poder decidir sobre el propi cos i final de vida. Reforç del missatge: "Un dret no és un deure"; qui no vulgui fer-ne ús, no està obligat. Conclusió Hi ha consens social i patiment evitable; cal alinear la llei amb els drets reconeguts i la voluntat majoritària. La reforma de l’article 143.4 és el pas necessari per avançar cap a una llei d’eutanàsia que garanteixi llibertat, dignitat i acompanyament mèdic.

Entrevistes de la Justa del 15/5/2017 — Territori Special Sant Just: compromís, inclusió i voluntariat; tertúlia sobre cultura popular, Festa de la Pau i centenari de l’Ateneu - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 15/5/2017 — Territori Special Sant Just: compromís, inclusió i voluntariat; tertúlia sobre cultura popular, Festa de la Pau i centenari de l’Ateneu

Panorama general Episodi dividit en dues parts clares: • Entrevista amb la Regidoria d’Esports sobre el balanç del Territori Special Sant Just, un esdeveniment d’esport inclusiu amb gran participació i èmfasi en el compromís col·lectiu. • Tertúlia local sobre cultura popular (colles geganteres i castelleres), integració i llengua, i l’agenda (Festa de la Pau) i el centenari de l’Ateneu. "Compromís" va ser la paraula que va definir la jornada, destacada a la cloenda. 1) Territori Special Sant Just – Balanç i aprenentatges Resultats i logística • Molta afluència de públic al village i a les diferents seus (ciclisme, tenis, bàsquet), amb ritme intens i partits encadenats en una sola jornada. • Organització a temps: acreditacions de voluntariat, carpes i ubicacions a punt; el temps va acompanyar. • Voluntariat clau: integració real amb esportistes (compartint àpats, converses i joc) i bon ambient general. Moments més emotius • Veure els/les esportistes “en acció”, feliços i acompanyats per les famílies a les grades. • Lliurament de medalles: alegria compartida independentment de la posició final. • Desfilades de voluntaris i delegacions, i aparició del drac de Sant Just (Nuc) amb fums dels colors del logo. Missatge central i governança • La jornada es defineix per la paraula “compromís”: de famílies, institucions i organitzadors (Ajuntament, ACELL i Special Olympics), amb confiança mútua i treball a gust entre les parts. • Treball transversal de l’Ajuntament: esports, salut, comunicació, seguretat, brigada i més. Impacte i futur • Sant Just ja és “Territori Special” de manera imparable: cal donar continuïtat al pas endavant en clau d’inclusió, igualtat i respecte. • Visió més enllà de l’esport: línia transversal amb educació i salut (programes a escoles). • Proper repte: la Festa de l’Esport (18 de juny) i seguiment de projectes. 2) Tertúlia: cultura popular, integració i agenda Cultura popular i relleu generacional • Colles geganteres: diversitat d’edats, esforç físic i compromís; reptes per atreure jovent i garantir relleu. • Experiències a Tàrrega i record emotiu a un membre fundador traspassat (Enric Canals). • Castellers universitaris (UPC): participació de jovent i barreja d’orígens com a espai d’integració. Llengua i percepcions • Reflexió sobre canvis de codi lingüístic (català/castellà) per aparença o prejudicis; crida a parlar en català amb naturalitat a tothom i a reconèixer la diversitat. Agenda i centenari de l’Ateneu • Ritme festiu a Sant Just: Sant Jordi, Territori Special, Quinto Tap, Festa del Comerç i, properament, Festa de la Pau. • Centenari de l’Ateneu: celebració de tot un any que comença al juny; participació de totes les seccions. • Actes destacats: l’Orfeó interpretarà la Missa de la Creació; projecte de recreació fotogràfica dels inicis (paletes construint les escoles), i memòria de l’edifici històric de l’Ateneu. • Data de constitució i protocol: previst 16 de juny (culminació l’any vinent) amb invitació al President de la Generalitat. Punts clau destacats • Compromís i confiança com a motor de l’esport inclusiu. • Voluntariat integrador i experiència compartida esportista–comunitat. • Transversalitat: esport, educació i salut, amb continuïtat de projecte. • Cultura popular com a espai d’integració i cohesió intergeneracional i intercultural. • Agenda viva: Festa de la Pau i Centenari de l’Ateneu amb programació extensa. Cita destacada "Sant Just ja és territori especial... això ja és imparable." Termes clau • Territori Special Sant Just • Esport inclusiu • Voluntariat • ACELL • Special Olympics • Transversalitat • Castellers • Colles geganteres • Festa de la Pau • Ateneu • Missa de la Creació

Entrevistes de la Justa del 11/5/2017 — Del mite nacional d'Espanya i el dret a decidir a Doñana, refranys, reialesa i vellesa en creuer - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 11/5/2017 — Del mite nacional d'Espanya i el dret a decidir a Doñana, refranys, reialesa i vellesa en creuer

Resum general Episodi amb dues parts principals: una entrevista sobre la construcció del mite nacional d'Espanya i el nacionalisme espanyol, seguida d’una tertúlia magazine amb temes de llengua, medi ambient, reialesa i anècdotes sobre la vellesa. "A Espanya, la doctrina oficial és que el nacionalisme espanyol no existeix" Punts clau de l’entrevista Llibre i tema central: presentació de l’assaig sobre el nacionalisme espanyol i la seva recepció editorial. Tesi principal: el nacionalisme espanyol es fonamenta en dos trets ideològics: • concepció d’Espanya com a nació unitària i homogènia • identificació estricta entre nació i estat (visió d’estat-nació indivisible) Variants internes: corrent conservador (PP, Ciudadanos) i corrent d’esquerres (PSOE, Podemos), amb diferències mínimes respecte a la qüestió catalana. Dret a decidir: es qualifica el suport de Podemos com a retòric i condicionat, amb precedents històrics de promeses a l’oposició que no es materialitzen al govern (Suresnes 1974; Pacte de Sant Sebastià 1930). • S’al·ludeix al CIS per subratllar la poca acceptació de l’autodeterminació entre votants de Podemos fora de la perifèria. Punts clau de la tertúlia Llengua i pluja: idiomes i frases fetes ("it's raining cats and dogs" vs. "a bots i barrals"; "are you pulling my leg?" vs. "m'estàs prenent el pèl"). Medi ambient: Doñana i els aqüífers sobreexplotats, la falca salina a l’Ebre, i l’impacte en la fauna (aus nidificants, cigonyes i nius de gran pes). Reialesa: anècdotes de la casa reial noruega i la jubilació del duc d’Edimburg als 96 anys; comentaris sobre longevitat. Economia domèstica i vellesa: renda vitalícia/viager, històries de propietats, i l’alternativa de viure de creuers en comptes d’una residència. Cultura: el llibre i la pel·lícula sobre l’avi que s’escapa per la finestra, i la pel·lícula "The Bucket List". Conclusions Núcli ideològic sòlid i transversal del nacionalisme espanyol que xoca amb qualsevol proposta plurinacional i amb el dret a decidir. Debat públic que oscil·la entre la política (entrevista) i un magazine lleuger amb cultura, natura i vida quotidiana.

Entrevistes de la Justa del 11/5/2017 — Territori Special Sant Just 2017: inclusió, voluntariat i tot a punt per a la gran jornada - episode art
Entrevistes de la Justa
12'

Entrevistes de la Justa del 11/5/2017 — Territori Special Sant Just 2017: inclusió, voluntariat i tot a punt per a la gran jornada

Resum executiu Diumenge arriba a Sant Just el Territori Special 2017, una jornada que combina esport i, sobretot, valors socials. Amb prop de 900 persones implicades (més de 600 esportistes i 140 voluntaris), l’esdeveniment posa el focus en la inclusió, el fair play i la participació de tota la comunitat. Punts clau Objectiu central: promoure la inclusió social a través de l’esport, més enllà de la competició. Participació massiva: 600+ esportistes, 140 voluntaris/es i famílies, tècnics i públic. Equip local: participació d’un equip de bàsquet (11 jugadors) i un d’ciclisme (2 corredors). Voluntariat divers: perfils de 16 a 74 anys; paraula clau: “confiança”. Logística resolta: 3 espais esportius, Village amb activitats, i llançadora gratuïta amb 4 parades. Horari clau: proves des de les 10 h fins a les 19 h; Cloenda a les 19 h. Valors i inclusió Enfocament en el fair play, el companyonia i l’agraïment al públic i als equips, tant si es guanya com si es perd. Distinció entre integració i inclusió amb un símil clar i didàctic: "La integració és moldejar una peça perquè encaixi; la inclusió és acceptar peces de formes diferents —piràmide, rombe, quadrat, cercle— que conviuen i construeixen plegades." Missatge clau: l’esport és un vehicle per fer visibles les capacitats i els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. Logística del diumenge Tres espais esportius principals: Pistes de la Bonaigua (últim partit 17:30). Mèl·lic Esports (acaba a primera hora de la tarda). Parc ciclista (finalitza al migdia). Village amb "10.000 activitats" durant tot el dia per a públic i famílies. Llançadora gratuïta amb 4 parades per moure’s entre seus. Cloenda a les 19 h, amb una proposta pensada per ser especialment emotiva. Voluntariat i comunitat Reunions per comissions, motivació alta i ganes de “estar dins”. "Volem estar dins, no veure-ho des de fora." Diversitat d’edats, gèneres i professions; també voluntaris de fora del municipi. Sensibilització i salut Programa de sensibilització a les escoles durant la setmana prèvia. Programa de salut actiu el dia de la jornada, en col·laboració amb Special Olympics. Agraïments i aliances Suport de múltiples patrocinadors i col·laboradors: Bonpreu-Esclat, AXA, Endesa, Aigües de Barcelona, Coca-Cola, Obra Social “la Caixa”, Diputació i Generalitat, entre molts altres. Impuls i difusió amb la col·laboració de Ràdio i mitjans locals. Suport de personalitats i referents: Estopa (difusió), i els voluntaris famosos Roger Grimau, Manuel Orantes i Marta Vilajosana. Crida final Es convida la ciutadania a assistir, animar i acompanyar els esportistes: Ser als partits i curses. Gaudir del Village i de la Cloenda. Missatge clau: tothom hi té un lloc; la inclusió es construeix participant-hi.

Entrevistes de la Justa del 10/5/2017 — Cohabitatge en cessió d’ús contra l’especulació, el temps a Sant Just i tertúlia de Champions - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 10/5/2017 — Cohabitatge en cessió d’ús contra l’especulació, el temps a Sant Just i tertúlia de Champions

Punts clau del programa • Cohabitatge en règim de cessió d’ús com a alternativa no especulativa per accedir a un habitatge assequible, impulsada per cooperatives com Sostre Cívic. • Finançament mixt: aportació inicial moderada + quota mensual tipus lloguer, sovint amb suport de banca ètica. • Exemples reals: La Borda i solars municipals en cessió de 75-90 anys a Barcelona; retorn del bé al municipi a llarg termini. • Focal en joves i gent gran: comunitat, espais compartits i alternatives a residències privades caretes o públiques massificades. • Meteo: inestabilitat de tarda a l’interior i repunt tèrmic progressiu; caps de setmana més suaus amb ruixats locals. • Esports: tertúlia de semifinals de Champions (fortalesa de la Juve, estadístiques i opcions del Madrid a Lliga/Europa). Cohabitatge i cessió d’ús: què és i per què ara És un canvi de paradigma: no hi ha especulació. Definició i objectiu • Model cooperatiu on la propietat és de la cooperativa i les persones sòcies adquireixen un dret d’ús vitalici o de llarga durada. • Es trenca la dinàmica de compra-venda especulativa: en marxar, es recupera la aportació inicial (actualitzada com a màxim amb l’IPC), sense plusvàlues. • Enfront de la nova bombolla i l’encariment del sòl, el cohabitatge garanteix preus assequibles i estables. Vida en comunitat i espais • Habitatges privats compactes (aprox. 50-70 m²) + espais comuns: cuina/menjador, sales polivalents, tallers, bugaderia compartida, etc. • Comunitats amb valors cooperatius i corresponsabilitat; continuïtat de la cooperativa (no es dissol en acabar l’obra). Finançament i costos • Esquema tipus: 20% d’entrada i resta via préstec a la cooperativa amb banca ètica (p. ex. FIARE, Coop57, Triodos). • Quotes mensuals equivalents a un lloguer tou (referència: 450-500 €/mes per a uns 80.000 € a 20 anys, segons casuística). • Construcció “a cost” (sense promotor especulatiu) i ús de solars públics en cessió d’ús (75-90 anys), amb retorn de l’edifici al municipi al final. Exemples i referents • La Borda (Barcelona): cooperativa mixta (joves i grans), habitatges privats + serveis comuns, cas capdavanter a l’Estat. • Barcelona: 6 solars cedits per promoure cohabitatge; tres generacions es beneficien d’equipaments socials futurs sense cost per al consistori. • Europa: Dinamarca com a referent (prop d’1 de cada 3 edificis en cooperativa), canvi cultural cap al col·lectiu i la no individualitat. Gent gran i alternatives a residències • Cohabitatge sènior: grups de 60-70 anys (p. ex. Girona) que prefereixen autogestionar la vellesa en comunitat. • Crítica a residències públiques massificades i a privades molt cares; el cohabitatge sènior permet cura mútua i suport. Som la primera generació que ens hem encarregat dels nostres pares i la darrera que no volem que els nostres fills s’encarreguin de nosaltres. Administracions, sòl i mercat • Demanda a ajuntaments: cessió de sòl (no venda de patrimoni) per crear habitatge cooperatiu sense afany de lucre. • Denúncia de l’especulació (també en antics HPO) i de l’alça del preu del sòl; voluntat d’evitar repetir la bombolla. • Crida a municipis (ex. Sant Just) per identificar persones interessades i avançar-se al repte demogràfic de la gent gran. El futur passa per aquí. Convocatòria • Xerrada informativa: cohabitatge/cohousing, una altra manera de viure, amb Josep Maria Ricard i Lourdes Raja, a la Sala Piquet de l’Ateneu (divendres, 19:30h). El temps (Sant Just i entorn) • Situació marcada per una depressió potent: entra un front fred que arriba desgastat a litoral central. • Inestabilitat de tarda sobretot a Pirineu i comarques interiors (tempestes irregulars); al litoral central, menys probabilitat però no nul·la. • Temperatures: avui màximes prop de 20 °C; repunt dijous-divendres (22-24 °C) i ambient agradable fins dilluns/dimarts. • Efecte de les tempestes: descensos puntuals del termòmetre on descarreguin. Tertúlia esportiva (Champions) • Juve: solidesa defensiva i rècords d’imbatibilitat a Europa; fortalesa a casa, dubtes sobre finals neutrals (Cardiff). • Estadístiques i cabales: cicles de equips italians, i la dificultat que el Madrid signi “doblet” Lliga + Champions. • Toni irònic i distès: dades, rècords de minuts sense rebre gols i debat sobre opcions finals.

← Torna a tots els podcasts