Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8096episodis
Entrevistes de la Justa del 27/1/2017 — Habitatge social, desplegament del SOC i regulació del cànnabis; taxa de clavegueram, obres i noves inversions a Sant Just + especial “Posem-li veu” - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 27/1/2017 — Habitatge social, desplegament del SOC i regulació del cànnabis; taxa de clavegueram, obres i noves inversions a Sant Just + especial “Posem-li veu”

Resum general del programa Ple municipal i polítiques clau a Sant Just: entrevista amb el primer tinent d’alcalde, Sergi Seguí, per repassar els principals acords del primer ple de l’any. Es destaquen l’ampliació del parc d’habitatge social, una moció per desplegar la llei del SOC i millorar la coordinació territorial de l’ocupació, la creació d’un grup de treball sobre associacions de cànnabis, l’actualització de la taxa de clavegueram (cobrament en rebuts d’aigua, per un període ja derogat) i el seguiment d’obres i mobilitat amb projectes d’inversió a l’espai públic. Al tram final, especial “Posem-li veu” amb alumnat de l’institut. “És un tema molt sensible… és lògic que govern i oposició ens posem d’acord” (sobre els pisos socials) Punts més destacats • Habitatge social: 13 pisos el 2017 (12 de Promunsa i 1 de la Generalitat) amb objectiu d’arribar a 21 el 2018; lloguers de 3 anys (abans 5) per donar resposta a més famílies i amb seguiment social continuat. • SOC i ocupació: moció per desplegar la llei del SOC i el seu reglament, amb coordinació territorial (municipis >50.000 hab. i consells comarcals per la resta). Compromís del Departament de Treball i seguiment actiu des de l’Ajuntament. • Cànnabis: acord per crear un grup de treball i obrir debat al Consell de Salut mentre s’espera la llei del Parlament. ERC s’absté per prudència i coordinació amb el marc legal autonòmic. • Taxa de clavegueram: taxa finalista (2014–2015) per revisar i prevenir incidències a la xarxa, no notificada en origen; ara es notifica i es cobra en dos rebuts de l’aigua (abril–juny o maig–juliol). Import total previst: 165.000 €; la gran majoria de rebuts < 20 €. La taxa està derogada; és un cobrament excepcional per aquell període. • Obres i mobilitat: l’Ajuntament defensa que s’ha informat i treballat amb veïns i que s’està aplicant el Pla de Mobilitat, Zones 30 i seguretat viària. Es convida l’oposició a participar en el 2n Pla de Mobilitat. Exemple: recomanacions per al carrer Carles Mercader per seguretat de vianants. • Inversions a l’espai públic: modificació del PGM per activar Plaça dels Estudis Vells i Jocs Juvenívols; nous projectes com parc de Can Sagrera, actuacions a Rambla Major i jardins de Can Freixes. Calendari condicionat pels terminis administratius. • Registres de proximitat: balanç positiu (40–50 persones en total a les sessions). S’estudia allargar la periodicitat (bimensual/trimestral) per donar respostes més sòlides i abarcar més territori. • Tram final: “Posem-li veu” amb alumnat: projectes d’innovació a l’institut, significat dels somnis i novetats de Nintendo Switch (consola híbrida, portàtil i de sobretaula). Seccions resumides Habitatge social: ampliació i nous criteris • Objectiu: 21 pisos el 2018; 13 el 2017 (12 Promunsa, 1 Generalitat). • Durada del lloguer: 3 anys per incrementar la rotació i atendre més famílies. • Seguiment social: tutoria municipal per famílies que no han revertit la situació en 3 anys. SOC i tempos de l’administració • Moció per desplegar la llei del SOC i el reglament; coordinació (municipis >50k i consells comarcals). • Compromís del Departament de Treball; Ajuntament farà seguiment per accelerar tràmits. • Metàfora de la lentitud administrativa: “És com un gran transatlàntic que, quan ha de girar, gira molt a poc a poc.” Associacions de cànnabis: marc local i autonòmic • Grup de treball local i debat al Consell de Salut sobre prevenció i regulació. • Esperant la llei del Parlament; ERC s’absté per coherència amb el marc superior. Taxa de clavegueram: notificació i cobrament • Taxa finalista (23/09/2014–31/12/2015) per auditar i prevenir incidències de la xarxa. • No notificada en el seu moment; ara s’envien cartes i es cobra en dos rebuts de l’aigua. • 165.000 € previstos; la majoria de rebuts < 20 €. Taxa derogada: cobrament únic d’aquell període. Obres, informació i Pla de Mobilitat • Reunions amb veïns i aplicació de plans vigents (Mobilitat, Zones 30, Seguretat viària). • Invitació a l’oposició a cocrear el 2n Pla de Mobilitat; exemples de millores de visibilitat a passos de vianants i actuacions al carrer Carles Mercader. Inversions 2017 • Modificació del PGM per iniciar Plaça Estudis Vells i Jocs Juvenívols. • Noves actuacions: parc de Can Sagrera, Rambla Major, jardins de Can Freixes. • Dependència de terminis administratius per calendari d’obres. Registres de proximitat: balanç i millores • 40–50 persones en total a les sessions; bona acollida. • Possible allargament de la periodicitat i ampliació territorial per millorar retorn i seguiment. “Posem-li veu” – especial alumnat • Temes: projectes d’innovació a l’institut, significat dels somnis i Nintendo Switch (consola híbrida: portàtil i de sobretaula).

Entrevistes de la Justa del 26/1/2017 — Natàlia Ginzburg, la mirada femenina i el plaer de llegir: "La ciutat i la casa", l’ofici d’editar; tertúlia de fred i vent, i un apunt sobre Brussel·les - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 26/1/2017 — Natàlia Ginzburg, la mirada femenina i el plaer de llegir: "La ciutat i la casa", l’ofici d’editar; tertúlia de fred i vent, i un apunt sobre Brussel·les

Panorama general Un episodi amb dues ànimes: una conversa literària centrada en Natàlia Ginzburg, la mirada femenina i l’ofici d’editar, seguida d’una tertúlia distesa sobre fred i vent i un breu apunt polític sobre Brussel·les. Natàlia Ginzburg: vigència, biografia i obra Per què Ginzburg ara • Redescoberta d’una autora que, nascuda fa més d’un segle, continua absolutament actual. • Lectures que apel·len a dones i homes que busquen un espai propi en la literatura. "Si el pots rellegir al cap dels anys i encara t’explica coses de tu mateixa que no sabies, és un clàssic." Vida i feminisme viscut • Viuda de Leone Ginzburg (antifeixista assassinat a Roma), mare de tres fills, editora a Einaudi i escriptora: un feminisme de pràctica quotidiana, fet de sentit comú i perseverança. Què fa un clàssic • La bona literatura té un tempo narratiu que travessa edats i èpoques: no és el mateix llegir Ginzburg als 18 que als 60. "La ciutat i la casa" • Una novel·la de soledat i aïllament que posa en relleu la cara fosca del quart propi de Virginia Woolf: hi ha quarts propis que és millor no visitar. Etiqueta o mirada? El debat sobre la literatura femenina Més que una etiqueta, una mirada • L’editora defensa la mirada femenina (no necessàriament lligada al sexe de qui escriu): - Atenció als detalls - Rebuig de l’estridència (no onejar banderes) - Misericòrdia laica: saber-se posar al lloc de l’altre • Exemples masculins amb mirada femenina: Colm Tóibín, David Grossman. Qui llegeix a qui • Crida perquè més homes llegeixin autores: sovint s’hi acosten només després de grans premis (p. ex., Alice Munro, Toni Morrison). • No es tracta de llegir dones per ser dones, sinó bona literatura amb mirada femenina. Recomanacions i efecte de lectura • Autores esmentades: Elsa Morante, Elena Ferrante, entre d’altres. "Un bon llibre fa que siguis diferent quan l’acabes... tens millors preguntes per fer-li a la vida." El cas Ferrante • Identitat opaca i pura escriptura: gira els tòpics de cap per avall i et deixa "despullat/da" davant de la teva vida. Oficis del llibre i hàbits de lectura Estat del sector editorial (2017) • El sector viu en crisi crònica, però hi ha un retorn al plaer de llegir i a valorar el llibre com a objecte ben fet. • Obstacles: la cultura de les lectures obligatòries dificulta associar lectura i plaer. • Pedagogia del valor: un bon llibre sol costar mitja cena mediocre i dona molt més plaer i durada. Agenda • "Vespre de clàssics" dedicat a Natàlia Ginzburg amb Maria Boigas (Club Editor) i Sílvia Querini (Lumen), a la llibreria "que el llibre té" (c. Bonavista), dijous a les 19:30. Tertúlia: fred, vent i benestar Preferències i sensacions • Debat sobre ser de fred o de calor; el vent es viu com més molest que el fred. • Anècdotes de salut i ansietat pel vent, i com afecta el benestar. Meteorologia i natura • Hivern rigorós i sec (quasi dos mesos sense ploure), però la neu és riquesa: recarrega aqüífers i rius interns de la terra. • Sensació que les estacions s’han diluït: o fa fred o fa calor; menys mitges estacions. Apunt final: Brussel·les i democràcia • Referència al debat a Brussel·les: exposar el punt de vista català i la necessitat que el govern espanyol accepti la polèmica i obri vies de diàleg.

Entrevistes de la Justa del 25/1/2017 — Gest: exposició de Berta Blanca T. Ivanov al Celler de Can Genestà (Sant Just) - episode art
Entrevistes de la Justa
10'

Entrevistes de la Justa del 25/1/2017 — Gest: exposició de Berta Blanca T. Ivanov al Celler de Can Genestà (Sant Just)

Resum de l’entrevista i de l’exposició L’artista Berta Blanca T. Ivanov presenta "Gest" al celler de Can Genestà, una mostra que combina pintura gestual i escultura figurativa, dissenyada per oferir una experiència íntima i pausada de contemplació. Dades clau Inauguració: avui, a les 19.30 h (dos quarts de vuit) Lloc: Celler de Can Genestà (Sant Just Desvern) Durada: fins al 19 de febrer Contingut: pintura a l’oli amb gest espontani i 5 escultures figuratives (algunes inèdites a Catalunya) Concepte i obra El títol, Gest, remet a manifestacions gestuals del seu ésser mentre pinta: taques i colors que sorgeixen de manera espontània. Treballa amb pintura a l’oli i escultura figurativa: una aposta clàssica dins del panorama contemporani. "És com un gest" — sobre l’origen del títol i l’acte pictòric espontani. Disseny de l’espai i experiència de visita La sala, gran i amb ales laterals, s’ha transformat per fer-la acollidora: catifes, cortines d’inspiració japonesa i un sofà per seure i mirar. Objectiu: que el públic s’hi senti “com a casa” i pugui contemplar les obres amb calma. "La idea és que entris i que et sentis a casa". Trajectòria i arrels Taller a Sant Just Desvern des de fa 8 anys; ha estudiat 4 anys a Londres i treballa sovint a Nova York per a dos artistes. És la seva primera exposició a Sant Just; algunes peces han creuat l’Atlàntic per ser mostrades aquí. Maneres de mirar l’art avui Critica la visita fugissera als museus i reivindica el temps d’observació. "Tiro una foto y me voy" — sobre la cultura de la foto ràpida. El sector: Catalunya vs. EUA A Catalunya sovint es percep difícil viure de l’art; als EUA hi ha més consum i negoci de l’art, amb el risc de superproducció i superficialitat. Ella busca el seu espai amb una pràctica clàssica enmig del mercat contemporani. Inspiracions i referents Referents propers i clàssics: Chillida, Oteiza, el llegat de Josep Llimona; també contemporanis com Jaume Plensa. Combina visites a museus i galeries per mantenir-se connectada tant al clàssic com al present. Consells per a joves artistes Persistència i constància: treballar molt i creure en el propi impuls creatiu. Moure’s més enllà d’Espanya per ampliar oportunitats. Crida final Convida el públic de Sant Just i rodalies a descobrir-la i a donar feedback: la interacció li obre noves lectures de la seva obra. "És el primer cop que es veuran" — sobre algunes escultures inèdites.

Entrevistes de la Justa del 25/1/2017 — DocsBarcelona a Sant Just: "Diaris de Kandahar", fotoperiodisme de guerra i tertúlia esportiva - episode art
Entrevistes de la Justa
16'

Entrevistes de la Justa del 25/1/2017 — DocsBarcelona a Sant Just: "Diaris de Kandahar", fotoperiodisme de guerra i tertúlia esportiva

Resum El Doc del Mes a Sant Just: "Diaris de Kandahar" Projecció a l’Ateneu de Sant Just d’“Diaris de Kandahar”, film de Louie Palu (fotoperiodista de guerra) i Devin Gallagher. El documental recull cinc anys de cobertura a l’Afganistan (2004–2010), mostrant la transformació de la mirada del fotògraf. Transició del fotògraf de la imatge fixa al documental, aportant càrrega emocional i el relat del que hi ha també darrere de la càmera. Temes clau i focus del documental Brutalitat i sense sentit de la guerra: més enllà del que capta la foto; el film explora el dilema interior en tornar a la vida quotidiana i la pèrdua d’un objectiu final del conflicte. Evolució narrativa: del prime roptimisme inicial a un canvi de focus en les imatges i històries captades amb el pas dels anys. Maneres de cobrir la guerra: periodisme incrustat amb unitats militars vs. anar per lliure. El film segueix la via incrustada, condicionant la realitat observada. Comparativa de mirades: periodisme frontal (Palu) versus periodisme lateral (ex. Plàcid García-Planas) que busca històries tangencials. "La guerra és avorrida" — un deixat passar del temps que, sense un objectiu clar, es fa encara més lent. "El que fa aquest noi és un periodisme molt, això, frontal" — mirades sense filtre davant del conflicte. "Se’n va directe. De cara." — definició de l’estil contundent de Palu. Per què destaca Impacte visual i emocional: les fotos ja colpegen; el documental afegeix el relat íntim de l’autor, oferint el davant i el darrere de la guerra. Interès creixent pel fotoperiodisme: bona resposta de públic al gener al Doc del Mes. Trajecte a festivals: present al DocsBarcelona (2016) i amb recorregut notable, sobretot als EUA; va ser imatge del festival en una edició anterior (pòster icònic). Detalls de la projecció Lloc: Sala del Cinquantanari, Ateneu de Sant Just. Dia i hora: divendres, 20:00. Idioma: versió original en anglès, subtitulada en català. Preu: 5 € (general) | 3 € (socis de l’Ateneu). DocsBarcelona: novetats El festival manté dates l’última setmana de maig i podria allargar-se dues setmanes. Programació en fase de tancament, amb titulars imminents. Obertura de convocatòria internacional va permetre descobrir petites perles com aquest documental. Altres continguts del tall Franja de promocions de programes de Ràdio Desvern i serveis (Veus de la parròquia, Seixanta i més, Cara B, La meva salut, etc.). Arrencada de tertúlia esportiva amb focus en el temps: Possibilitat de aigua neu puntual i, sobretot, gel a primera hora del matí. Mesures preventives municipals: tirada de sal als carrers. Al·lusió a l’assistència al camp en dies de fred intens i comentari sobre la comoditat/riscs de desplaçament amb el temps advers.

Entrevistes de la Justa del 23/1/2017 — Conversa amb Joan Faneca: el cicle «Món Il·lustrat», el llegat de Vol-Ras i l’ofici del teatre avui - episode art
Entrevistes de la Justa
12'

Entrevistes de la Justa del 23/1/2017 — Conversa amb Joan Faneca: el cicle «Món Il·lustrat», el llegat de Vol-Ras i l’ofici del teatre avui

Resum La conversa i el format de l’acte Cicle: Món Il·lustrat torna aquest dijous amb una conversa entre Ferran Ranyer i Joan Faneca a Can Ginestar. Estructura: combinació de preparació prèvia i improvisació. Participació del públic: obert a preguntes per provocar temes no previstos i sorpreses. "L'últim que fas és el que compta." Després de Vol-Ras: balanç i nova etapa Vol-Ras es va tancar fa aproximadament un any després de 35 anys d’activitat. Faneca admet que viu l’etapa amb serenor: menys estrès logístic i de gira; en canvi, troba a faltar actuar en directe. Manté el pols escènic a través de: Un grup d’aficionats amb qui crea i actua. Docència, que també implica posar el cos i els recursos en joc. L’ofici: exigència, pressió i vitalitat La pressió apareix sobretot en presentar una obra i durant la creació. Considera aquesta tensió com a estrès positiu que dona vida i manté l’ofici actiu. "Viure sense pressió també pot acabar sent molt avorrit." Estat de la professió: crisi crònica i motiu d’impuls Les arts escèniques viuen dificultats estructurals; el teatre, sovint, encara més. La crisi (com a motor) també empeny a avançar i a reinventar-se. Comparativa europea: a França, Alemanya i països nòrdics hi ha millors condicions (més ajudes, subsidi d’atur per a actors, més tradició i públic). "No, no, no és un mite" (sobre les millors condicions a Europa). A casa nostra es van fer passes endavant, però la crisi del 2008 va provocar retrocessos. Mirada al present: motius per a l’optimisme Cartellera actual: més propostes i més opcions per a públic i professionals que fa uns anys. Actors més polivalents: avui destaquen perfils que canten, ballen, interpreten i fan acrobàcia. Faneca manté una actitud optimista: explora nous camps, fa col·laboracions puntuals i continua docent i actiu. Relació amb Ferran Ranyer i arrels a Sant Just Vincles de llarga durada: coincidència generacional i contactes constants; fins i tot, Ranyer va ser professor de Faneca en una ocasió. Arrelament a Sant Just: família i llaços actius; hi torna sovint malgrat no viure-hi. Detalls de l’acte Quan: dijous, 20.00 h. On: Sala d’Exposicions de Can Ginestar (Sant Just Desvern). Activitat: oberta a tothom. Format: conversa improvisada i participativa entre Ferran Ranyer i Joan Faneca.

Entrevistes de la Justa del 23/1/2017 — Sant Just 2017: incidències del temporal, inversions (Parc de les Basses, Institut i camp de futbol), nou model de residus i creixement a la Carretera Reial; PSC-PSOE i tertúlia sobre Trump i control d’armes - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 23/1/2017 — Sant Just 2017: incidències del temporal, inversions (Parc de les Basses, Institut i camp de futbol), nou model de residus i creixement a la Carretera Reial; PSC-PSOE i tertúlia sobre Trump i control d’armes

Resum general Programa doble amb una primera part d’entrevista a Joan Bassaganyes (PSC Sant Just) sobre l’actualitat municipal i l’agenda 2017, i una segona part de tertúlia amb carta inicial de Josep Coderc sobre la investidura de Trump i una crida a endurir el control d’armes arran de la mort de dos agents rurals. Punts clau • Temporal de vent: caiguda d’arbres i una apagada elèctrica; replantació prevista i incidències controlades. • Inversions 2017: inici amb la pista del Parc de les Basses; millora de la pista de l’Institut lligada als Special Olympics; projecte integral del camp de futbol (nova gespa, creació d’un camp de futbol-7 al camp de baix i millora de casetes/“barraques”). • Residus: debat obert sobre el model de gestió (fiscalitat, contenidors intel·ligents, porta a porta) i consulta ciutadana prevista al segon semestre. • Urbanisme i creixement: reorientació del creixement a la Carretera Reial i Torreblanca (24.000 m² d’habitatge previstos) preservant la Vall i Collserola; actualització del Pla d’equipaments i nou Pla de mobilitat. • PSC-PSOE: nova executiva comarcal; debat sobre la participació del PSC a les primàries del PSOE i necessitat de redefinir una relació autònoma. • Tertúlia: impacte global de la investidura de Trump, auge de l’extrema dreta i crida a més rigor en permisos d’armes després del crim del Segrià. Actualitat local: temporal, obres i inversions Incidències del vent i resposta • Diverses caigudes d’arbres (palmera a plaça Camuapa; altres a Carretera Reial/Salvador Espriu i carrer Monistrol) i branques trencades en punts diversos. • Apagada elèctrica important (Rambla i Carretera Reial), resolta ràpidament (origen a una estació d’Endesa). • Compromís de replantar els arbres on no generin molèsties. Inversions en marxa i calendari 2017 • Les obres visibles (c. Font, c. Valmes, rotonda 11 de Setembre–Cap Mèl·lic, seguretat viària) venen de 2015-2016 (romanents i convenis urbanístics). • Primera actuació 2017: canvi de paviment de la pista del Parc de les Basses de Sant Pere (final de gener / inici de febrer). Special Olympics i equipaments esportius • Millora de la pista de bàsquet de l’Institut (competència de la Generalitat) finançada pel Ajuntament amb motiu dels Special Olympics de maig. Està pressupostada al 2017. Camp de futbol: projecte 3 en 1 i “barraques” • Substitució de la gespa (més de 10 anys). Part de la gespa retirada es reutilitzarà al camp de baix (al costat de l’escola Montseny) per crear un camp de futbol-7. • Millora de les casetes del c. Cervantes (espais per a entitats) i manteniment de les “barraques” al mateix emplaçament per seguretat i cost (centralització de serveis i eficiència energètica). • Calendari ajustat entre Sant Joan i finals d’agost per minimitzar l’impacte en les competicions; obra d’aproximadament 1 mes d’execució. "No estem parlant d’una obra molt complicada." Residus: model de gestió i consulta ciutadana • Sant Just, sense porta a porta, registra nivells de reciclatge alts dins l’AMB; cal millorar i prendre decisions. • Opcions en estudi: fiscalitat ambiental, contenidors més intel·ligents, o porta a porta. Encara no hi ha postura consensuada de govern. • El PSC estudia dues alternatives i recull inputs d’altres municipis abans de fer-les públiques. • Consulta ciutadana prevista al segon semestre amb definició de regles i format. "Estem encara en una fase de debat intern." Urbanisme: Carretera Reial, Torreblanca i preservació de la Vall • Objectiu 2017: definir el futur creixement del municipi, reubicant part del sostre que no es va fer a la Vall de Sant Just. • Àmbit natural de creixement: entorn de la Carretera Reial, avui amb façana industrial però via pacificada (tramvia, trànsit reduït), fet que demana transformació urbana. "L’àmbit natural de creixement de Sant Just és al voltant de la Carretera Reial." • Torreblanca (24.000 m²): es preveu moviment de terres i primers blocs cap a finals d’any (conveni de 2005). • Prioritat: preservar Collserola i la Vall; arribar a 20.000 habitants seria una conseqüència, no l’objectiu. • Derivades: actualització del Pla d’equipaments i inici del Pla de mobilitat (amb la Diputació de Barcelona). PSC: organització comarcal i relació amb el PSOE • Nova executiva del PSC Baix Llobregat: Josep Perpinyà, conseller nacional; Gina Pol, secretaria de Polítiques Socials. • Clau pendent: si els militants del PSC podran participar a les primàries del PSOE. En cas contrari, el marc de relacions canviaria substancialment. • Opinió personal de Bassaganyes: millor no participar a les primàries del PSOE i visualitzar autonomia orgànica. "PSC i PSOE poden tenir una relació fraternal, però han de tenir vides separades." • Recordatori: el PSC es va mantenir fidel a la paraula de no facilitar (ni amb abstenció) la investidura de Mariano Rajoy. Tertúlia: Trump, extremismes i control d’armes • Carta de Josep Coderc: la investidura de Donald Trump evoca discursos de Hitler; mobilitzacions massives (p. ex. Women’s March); auge de l’extrema dreta a Europa; incògnites sobre la relació Trump–Putin. • Papa Francesc recomana esperar i no jutjar per endavant i anima a defensar les llibertats. • Qüestió oberta sobre els nadius americans i el seu paper en el context actual. • Fet tràgic: dos agents rurals morts al Segrià per un caçador; crida a més rigor en permisos d’armes i exàmens psicològics exhaustius. "Demano l’exigència del major rigor possible en els permisos d’armes, especialment un escurat examen psicològic."

← Torna a tots els podcasts