Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8094episodis
Entrevistes de la Justa del 24/11/2016 — Servei Enllaç: balanç del primer any d’acompanyament juvenil a Sant Just i arrencada de tertúlia sobre actualitat - episode art
Entrevistes de la Justa
19'

Entrevistes de la Justa del 24/11/2016 — Servei Enllaç: balanç del primer any d’acompanyament juvenil a Sant Just i arrencada de tertúlia sobre actualitat

Resum principal Entrevista: balanç del primer any del servei Enllaç (acompanyament juvenil 14-25 anys) Impacte inicial: prop d’una cinquantena de joves atesos el primer any en un municipi petit, consolidant el servei com a referent de consulta, assessorament i suport. Franja d’edat clau: 15-20 anys (74%), en transició entre adolescència i edat adulta, amb dubtes sobre identitat i rumb: "Ara què? Què s’espera de mi?" Canals d’accés: WhatsApp com a via principal (ràpida i propera); el correu l’utilitzen sobretot famílies. Flexibilitat horària i adaptació als ritmes dels joves (no “horari d’oficina”). Necessitats detectades i abordatge Orientació de futur: Joves que no estudien o dubten sobre projecte personal i professional. Dificultat per “per on començar” més que no pas només “no trobar feina”. Autoconeixement i gestió emocional com a base per ordenar decisions. A partir del vincle, emergeixen altres inquietuds: relacions afectives, familiars i socials. Metodologia i derivacions Primer contacte per missatge i cita personalitzada. Seguiment a mida (de 2 sessions a processos més llargs segons el cas i l’edat). Derivació i coordinació amb Promoció Econòmica, Joventut i Serveis Socials quan cal inserció laboral o suport familiar. Treball amb famílies Les famílies poden contactar directament. Assessorament i, si cal, mediació per arribar a pactes entre pares i fills. Difusió i objectius del nou curs Boca-orella creixent: “ "Soy el amigo de no sé quién..." Accions als instituts: xerrades a aula i flyers per donar a conèixer el servei. Plans grupals al centre educatiu: habilitats socials, components emocionals i enfoc preventiu. Objectiu: mantenir el que s’ha assolit i fer-se present abans que els joves deixin l’institut. Informació pràctica Contacte del servei Enllaç: WhatsApp 654 331 528 | [email protected]. Altres continguts del tall Promocions i anuncis de programació Espais com “Smooth Jazz Club”, “Ve’t aquí una vegada” (contes), “Babilònia” (crítica cultural), canals de contacte de la ràdio (inclòs WhatsApp), i informació de La Meva Salut. Tertúlia: obertura i tema del dia Participants: Montse Larrea, Joan Algarra, Alina Santa Bàrbara, Jordi Agullols. Comentari inicial sobre el temps i la “neteja” després de la pluja. Tema d’actualitat: mort de Rita Barberà i tractament mediàtic (referències a columnes de Lluís Foix i Pilar Rahola).

Entrevistes de la Justa del 23/11/2016 — 25N a Sant Just: mur de denúncia, educació i recursos per combatre la violència masclista - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 23/11/2016 — 25N a Sant Just: mur de denúncia, educació i recursos per combatre la violència masclista

Resum executiu Sant Just Desvern impulsa noves accions reivindicatives pel 25N amb l’objectiu de fer més visible i participativa la lluita contra la violència masclista. Es posa l’accent en la prevenció a través de l’educació, l’acompanyament integral a les víctimes i la necessitat de reforçar els circuits judicials i socials. Preocupació per un possible retrocés entre el jovent amb formes de control amorós i gelosies normalitzades. "La base de tot és l'educació." "Si no ha d’haver ni una víctima més, no ha d’haver ni un servei menys." Accions 25N a Sant Just Nou format al Parc del Parador amb un mur de denúncia/mur del respecte contra la violència masclista per fer-lo més visible en un espai amb molta mobilitat. Instal·lació artística amb sabates pintades de vermell i llaunes amb missatges de denúncia i reflexió, en col·laboració amb entitats locals i el Casal de Joves. Activitat amb lectura de textos de l’institut, exposició i lectura del manifest. Data i lloc: Divendres 25 de novembre, 19:00, Parc del Parador. Pla alternatiu en cas de pluja: Casal de Joves. "No has de tenir por" (missatge final del manifest; a fer valdre en cada pas del procés d’alliberament i denúncia). Diagnosi i reptes Violència persistent i creixent: 4 feminicidis recents a Catalunya, 2 a municipis veïns. Dificultats clau: Detecció tardana: la normalització dins la llar i els vincles emocionals dificulten el primer pas. Lentitud judicial, manca de suports econòmics i residencials, i casos de custòdia compartida tot i antecedents de violència. Necessitat de formació específica per a mestres, policia i operadors judicials per identificar i actuar davant indicis. Rol comunitari imprescindible: veïnat, escoles i entorn han de detectar, denunciar i acompanyar. Jovent: alarma pel retorn de formes de control (gelosia, limitació de llibertats) malgrat tenir la teoria apreses. Cal interioritzar i practicar els valors d’igualtat i respecte. "Tenim més informació, però la gestionem malament." Recursos i atenció a víctimes A Sant Just hi ha actualment 30 dones al circuit d’atenció. Acompanyament des de Serveis Socials: suport psicològic, jurídic i derivacions al Centre Especialitzat de Sant Feliu (referent comarcal) per a atenció integral a dones i criatures. Crida a més recursos i processos àgils per evitar el desistiment per cansament i dolor. Rebuig a qualsevol retallada o supressió de jutjats especialitzats en violència; cal reforçar, no reduir. Dades clau al Baix Llobregat Pes elevat dins les xifres catalanes: Aproximadament 800 trucades al 016 des de la comarca. Prop de 4.500 joves en algun moment implicats en situacions de violència o discriminació per raó de sexe. La comarca registra dades més altes que altres zones i ha d’intensificar l’acció social, policial, judicial i educativa. Agenda d’activitats Dimecres: Conferència sobre les dones silenciades amb Isabel Gascón (en el marc del novembre literari). Dissabte: Teatre sobre Víctor Català (Caterina Albert), posant en valor la seva figura i la invisibilització històrica de les autores. Divendres 25N (19:00, Parc del Parador): mur del respecte i performance amb instal·lació col·lectiva, exposició, lectura de textos i manifest. Diumenge: Marxa comarcal contra la violència masclista amb participació de diversos municipis (arribada conjunta, lectura de noms de víctimes i manifest). Comparativa europea i crida final En altres països europeus la denúncia arriba abans; aquí persisteix una tolerància cultural que retarda la ruptura i la denúncia. Objectiu: tolerància zero amb la broma sexista, el control amorós i qualsevol forma de violència. "Des del minut 1 et dic que no i trenco amb tu." "Serà llarg, però hi serem: més acompanyament, més recursos i ni una passa enrere."

Entrevistes de la Justa del 22/11/2016 — La teoria sueca de l’amor: benestar, individualisme i el preu de la felicitat - episode art
Entrevistes de la Justa
8'

Entrevistes de la Justa del 22/11/2016 — La teoria sueca de l’amor: benestar, individualisme i el preu de la felicitat

Resum estructurat Tema central Documental sobre la paradoxa sueca: un estat del benestar modèlic que pot haver afavorit una societat d’individus i la desconnexió social. El film qüestiona si el progrés material i la independència total equivalen a felicitat. Context i punt de partida Rodada principalment a Suècia (amb una incursió en un país africà no revelat) i producció danesa i noruega. Direcció d’Erik Gandini, cineasta mig italià, mig suec, que aporta una mirada amb humor, cinisme i sensibilitat del sud d’Europa. Dades que impacten El 50% de la població sueca viu sola. El 25% de la població mor sola, sense que ningú reclami el cos. Tesi i preguntes clau El marc de l’estat del benestar ha garantit independència econòmica (fills, dones, gent gran), però pot haver erosionat els lligams familiars i comunitaris. Pregunta central: «Tenir-ho tot» materialment pot coexistir amb buit relacional i infelicitat? Tractament cinematogràfic i estil Gandini aborda idees abstractes com felicitat, individualitat i comunitat amb narrativa sensorial i atmosfera immersiva. Comparació amb The Truman Show: aparença de perfecció funcional on «tot funciona», però manca connexió humana. Matís polític No és una diatriba contra l’estat del benestar ni un pamflet neoliberal. Planteja un avís humanista: el progrés pot comportar la pèrdua de valors i vincles que cal preservar. Recepció i impacte Passà pel DocsBarcelona (maig), amb entrades exhaurides en dues projeccions i gran interès posterior a sales. Bona acollida crítica i promoció fins i tot per part d’ambaixades i institucions sueques, que han acceptat la crítica amb humor. Projecció destacada: Documental del Mes a l’Ateneu (Sala Cinquantenari, 20 h). Mirada del director El seu perfil italo-suec aporta proximitat i distància crítica alhora, trencant la fredor habitual del documental suec amb sentit de l’humor. Frases rellevants "Suècia és una societat d'individus. Molta gent, però cadascú està a la seva òrbita." "Ei, que hi ha alguns valors humans que el progrés fa que perdem." Conclusions El documental trenca mites sobre el Nord d’Europa i convida a repensar el model social que molts països volen imitar. Proposa un debat necessari: com equilibrar benestar, autonomia i vincles per no sacrificar la felicitat col·lectiva.

Entrevistes de la Justa del 22/11/2016 — El rei xatarrero: biografia novel·lada de Javier García Roche entre la boxa, la redempció i l’animalisme - episode art
Entrevistes de la Justa
18'

Entrevistes de la Justa del 22/11/2016 — El rei xatarrero: biografia novel·lada de Javier García Roche entre la boxa, la redempció i l’animalisme

Resum de contingut Context i llançament Presentació oficial del llibre el dia 21, amb preventa prèvia i gran assistència. Acte de llançament molt original en una chatarreria, ambient underground i públic molt variat: animalistes, boxejadors professionals, excampions d’Europa i fins i tot actors porno. "La presentación fue un éxito y además fue muy, muy original... en una chatarrería." Qui és Javier García Roche Campió d’Espanya del pes Super Welter, empresari de chatarreria i referent de barri. Passat complicat: delinqüència, drogues i presó en la joventut. Troba a la boxa una via de redempció i ara impulsa valors, disciplina i superació entre joves en risc. Obre el seu gimnàs com a espai gratuït per a adolescents i joves per allunyar-los del carrer i la droga. "gimnasio gratis para todos los chavales que quieran entrenar" "Él ha sido un delincuente... se apoyó en el boxeo" Compromís amb els animals Enamorat dels gossos, destina recursos propis a operacions i acollides. Canalitza ajudes i adopcions via la seva pàgina chatarraspalas i participa en un programa de Mediaset sobre animals. El llibre: una biografia novel·lada Obra basada en moltes entrevistes in situ a la chatarreria; enregistraments d’àudio per reconstruir la història. To dur però esperançador: no s’hi amaga res, però destaca la superació i la solidaritat. Inclou: pròleg d’Elena Valenti, epíleg de Daniel Rojo, fotografies d’autors reconeguts i diccionari d’argot. Una part dels beneficis es destina a protectores d’animals contra el maltractament. Procés creatiu i tempos Recollida d’informació: 1,5–2 anys. Escriptura: 4–5 mesos, amb el suport de Valen Bailon. Autor i trajectòria Raúl Gimeno ja havia publicat (2013) "Caballos de Madera" amb Javi a la portada. Projectes en curs: poemari (personal) i futura sèrie de relats. Disponibilitat i acollida L’obra acaba de sortir i es pot trobar a la majoria de llibreries. Bones sensacions de venda i recepció positiva. Apunt final del programa Tancament amb falques i programació de la ràdio; anècdota del gatet del estudi que fa de trenca-gel amb els convidats. Idees clau Redempció a través de l’esport: la boxa com a eina de canvi personal i social. Compromís animalista real i sostingut: ajuda directa i visibilització. Impacte comunitari: gimnàs obert i acompanyament a joves en risc. Relat honest i cru, però inspirador, amb materials extra (pròleg, epíleg, fotos, argot). Part dels guanys per a protectores d’animals.

Entrevistes de la Justa del 21/11/2016 — Cent anys del primer autobús a Sant Just: de les diligències als reptes de la mobilitat actual - episode art
Entrevistes de la Justa
20'

Entrevistes de la Justa del 21/11/2016 — Cent anys del primer autobús a Sant Just: de les diligències als reptes de la mobilitat actual

Resum del contingut Punt de partida Commemoració dels 100 anys de la constitució (21/11/1916) de la societat que va fer possible el primer autobús a Sant Just Desvern, amb el primer servei el 31 de desembre de 1916. Intervencions de l’arxiver municipal Jordi Amigó i del regidor de Transport Jordi Porta per repassar la història, l’impacte i els reptes actuals del transport públic al municipi. Context i naixement del servei (1916) Abans del bus, el transport principal eren les diligències; els trens passaven per municipis veïns des de 1854, deixant Sant Just aïllat. L’emprenedor Manuel García Solà (estiuejant) crea la companyia “d’automòviles en Justo–Esplugues–Barcelona” i obre la participació a veïns d’Esplugues. Trajectes d’uns 45–60 minuts fins a Plaça d’Espanya, amb carreteres de terra, rodes massisses i avaries freqüents; sense parades fixes, s’aturava on calia. L’arribada del bus es considera un salt de modernització del poble. Evolució i xifres clau De 3 viatges/dia (matí–migdia–tarda) a més de 300 actualment; amb el TramBaix, prop de 355 expedicions/dia. D’una sola línia a al voltant d’11 línies avui (p. ex., 157, 63, JustMetro, JustTram, L10, L46), amb alta freqüència. El 63 (TMB) és hereu de les antigues concessions; el municipi és el primer en oferta d’autobús per habitant de l’AMB, en part per compensar la manca de tren/metro. Impacte social i educatiu El bus va obrir el mercat laboral a jardiners i paletes de Sant Just cap a Barcelona (especialment zona alta/Pedralbes). Als anys 1920–30, més famílies van poder enviar fills a fer el batxillerat a Barcelona; als anys 40–50, l’efecte s’intensifica. Testimoni: la mestra Carmen Pérez Verdú va poder acabar el magisteri gràcies a la línia d’autobús. Reptes actuals i propostes Problema central: col·lapse viari a l’entrada de Barcelona; el bus és fiable, però el trànsit privat l’alenteix. Cal passar del cercle viciós (bus lent → més cotxes → bus encara més lent) al cercle virtuós: Més carrils bus i més segregació del trànsit general. Semàfors coordinats per reduir aturades i millorar la qualitat del trajecte. Mesures concretes: petició de carril bus a l’Av. d’Esplugues (tram de tap habitual per al 63 i JustMetro). Sobre el cotxe elèctric: "és un missatge trampa" Redueix la contaminació, però no resol embussos ni l’ocupació d’espai a la via pública. Cal omplir aparcaments soterrats i alliberar voreres (també amb gestió de motos). Anècdotes i dades curioses El primer servei (31/12/1916) va ser “beneït” per mossèn Antonino, rector influent a Sant Just (1916–1953). El primer autobús era un Berliet (francès); les cotxeres eren al Parador (d’aquí el nom actual de la plaça). Els autobusos de dos pisos (CGA, vermells) arriben cap al 1930–32 i fixes al Parador. El primer punt de sortida local és incert: la “plaça de Can Lau” podria ser el Parador o Can Preciós. El preu era d’uns 30 cèntims; hi havia pagament fraccionat per trams i alguns caminaven o baixaven abans per estalviar 5–10 cèntims. Manuel García Solà també impulsa la fundació de l’Ateneu (juny 1918), però mor a l’octubre de 1918 (grip), afeblint la primera companyia. Frases clau "S'ha de trencar aquest cercle viciós (del bus lent) i fer-ne un de virtuós." "El cotxe elèctric no resol l’embussament ni l’ocupació de l’espai públic."

Entrevistes de la Justa del 21/11/2016 — Pressupost 2017 a Sant Just, habitatge públic i consulta de residus; tensió PSC-PSOE i nou govern espanyol; tertúlia sobre pobresa energètica, migració i seguretat viària - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 21/11/2016 — Pressupost 2017 a Sant Just, habitatge públic i consulta de residus; tensió PSC-PSOE i nou govern espanyol; tertúlia sobre pobresa energètica, migració i seguretat viària

Resum general Entrevista i tertúlia amb focus en: pressupost municipal 2017, inversions i participació; primer projecte d’habitatge públic de lloguer (Mas Lluís) amb calendari 2017-2018; consulta vinculant sobre el model de recollida de residus; i anàlisi de l’actualitat política estatal (relació PSC-PSOE i nou govern del PP). La tertúlia dels dilluns tracte casos de pobresa energètica, migració clandestina i seguretat viària. Punts clau Pressupost 2017: condicionat pel marc normatiu i la regla de sostre de despesa; aprovació prevista al desembre i processos de participació amb oposició i ciutadania. Inversions a la via pública: augment ja visible des de 2016; part de les obres es liciten i s’executen el 2017. Habitatge públic de lloguer: primer projecte al 2018 (Mas Lluís) amb provisió de recursos ja el 2017; finançament principalment municipal per manca de crèdit i d’ajuts supramunicipals. Residus: consulta ciutadana vinculant el 2017 per escollir model (p. ex., porta a porta); implementació probable el 2020 en finalitzar el contracte vigent. Política estatal: posicions crítiques amb la gestora del PSOE, defensa d’un model plurinacional i federal, i rebuig a l’abstenció que va facilitar Rajoy; pocs incentius del PP per a grans acords. Tertúlia: casos sobre la mort a Reus vinculada a pobresa energètica, un transport clandestí de migrants relacionat amb Mango i una carretera perillosa a Tagamanent. Temes principals Pressupost municipal 2017: marc, calendari i participació El govern treballa en els “últims detalls” amb una conjuntura econòmica favorable però amb el llast del marc normatiu que limita la despesa. "Aquesta és l’espasa de democles que tenim sobre els nostres caps quan elaborem el pressupost". Riscos de dèficit que comprometrien anys futurs; prudència per no “estirar més el braç que la màniga”. Calendari: aprovació al desembre; abans, reunions amb l’oposició i després amb la ciutadania. Es buscaran fórmules participatives més efectives que en anys anteriors. Participació: part de les inversions prioritzades per la ciutadania mitjançant procés participatiu. Inversions a la via pública (2016-2017) 2016 ja ha estat “més generós” en inversió; algunes actuacions s’estan veient i d’altres s’executaran el 2017 per tempos de licitació. • Diferència de ritmes entre pressupost, licitació i inici d’obres. Habitatge públic de lloguer: 2017-2018 Objectiu: una promoció de lloguer al 2018, amb dotació pressupostària ja el 2017. Finançament: principalment municipal perquè els bancs no financen lloguer i la Generalitat ha suprimit línies d’ajut. Ubicació: primera promoció prevista a Mas Lluís. Col·lectius beneficiaris: a definir durant el procés de projecte (“no estem encara en aquesta etapa”). Pla de residus i consulta vinculant El 2017 es farà consulta ciutadana vinculant sobre el model de recollida (p. ex., porta a porta o alternatives). Contracte vigent fins el 2019; desplegament del nou model, previsiblement el 2020. Política espanyola: PSC, PSOE i govern del PP Opinió personal del portaveu sobre el PSOE: qüestiona la capacitat de la gestora per algunes decisions i planteja que el PSC podria emprendre camí propi si no es consolida una via plurinacional i federal. Crítica a l’abstenció que va facilitar Rajoy i defensa de la coherència del “no” del PSC: “Mantenir el no i el compromís amb els ciutadans és una mostra de coherència i dignitat”. “S’està facilitant la investidura del president del partit més corrupte d’Europa Occidental”. Sobre Pedro Sánchez: errors inicials però encert en l’últim rumb; esmenta el model portuguès com a referència de govern alternatiu. Expectatives del nou govern: poques concessions; possible incentiu a eleccions avançades a la primavera; eventuals gestos només cap a Ciudadanos. Tertúlia dels dilluns: actualitat i opinió Pobresa energètica i la mort a Reus Lectura de l’article “Qui és el culpable?”: debat sobre responsabilitats entre Generalitat i companyia elèctrica i el fet causal de l’espelma. Reflexió irònica sobre l’assignació de culpes: “Entre todos la mataron y ella sola se murió”. Esment de la necessitat d’evitar simplificacions i millorar protocols en casos de vulnerabilitat. Migració clandestina i responsabilitats empresarials (cas Mango, Lliçà) Localitzen un camió amb deu persones que haurien viatjat dies en condicions precàries. Pregunta oberta sobre el grau de responsabilitat de l’empresa en la cadena logística i laboral. Seguretat viària: carretera de Tagamanent Denúncia d’una via “molt perillosa” amb tres accidents mortals recents, i reclam d’actuacions per millorar talussos i traçat.

Entrevistes de la Justa del 18/11/2016 — Entrevista a Néstor Ribes sobre "Home" i especial Setmana de la Ciència de l'Institut de Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
17'

Entrevistes de la Justa del 18/11/2016 — Entrevista a Néstor Ribes sobre "Home" i especial Setmana de la Ciència de l'Institut de Sant Just

Resum general Entrevista: "Home" vs home — joc de paraules i càrrega de la llar Títol amb doble sentit: relació entre home (persona) i home (habitatge). Tema central de l’obra: la vida d’un home que "carrega la casa a les espatlles"; una història de vida i resistència. Origen del projecte: a "Cluada de Maià", poble despoblat als 70 reconstruït per una comuna. Connexió amb un artista ceramista madrileny que es retira a la natura per ideals i manca de reconeixement. Relació personal: amistat i confiança que deriven en un projecte fotogràfic homenatge. "Com vull pronunciar això? Home o home?" "És com una història de vida, una història de resistència." Difusió i exposicions SCAN Photobooks 2016 (Tarragona): llibre exposat al Port (Tinglado 2) amb 70 llibres internacionals. Període d’exhibició: d’octubre a mitjans de gener. Línia editorial: aposta per l’autoedició i disseny editorial per convertir projectes en llibres/peça artística. Plans: explorar sortides expositives locals i en festivals/centres culturals. Trajectòria, mirada i mètode Projecte anterior: polígons industrials nocturns a l’AMB; mirada dura i aterradora. Reconeixement: seleccionat a Descubrimientos PhotoEspaña (Madrid); feedback final per tancar "Home". Perfil professional: fotògraf documental/reportatge; dificultat de viure’n. Treballa d’assistent de Toni Mangual. Aportació del disseny gràfic: perfeccionisme, enquadrament, edició i autoedició; mirada meticulosa. Nous projectes Gent gran en pobles d’hiverns llargs: influència de religió i mort, arrelament cultural; mirada fosca i dura. Franja d’anuncis i autopromocions Aigües de Barcelona (Setmana de la Ciència): Portes obertes a la potabilitzadora de Sant Joan d’Espí, depuradora del Prat i Museu Agbar. Contacte: 933 423 536 i [email protected]. Programes de Ràdio Desvern: Smooth Jazz Club, La Penya del Morro, Juguem a casa, Bits. Comunitat: WhatsApp 610 777 015; informatiucomarcal.com; campanya "Conduint, desconnecta". Institut de Sant Just – "Posem-li veu" especial ciència Setmana de la Ciència al centre: maquetes, murals i audiovisuals (dibuixos animats de 3r a l’entrada). Cultura clàssica (4t): presentació de treballs. Patró de la ciència: qui és Sant Albert. Ciència i història: el primer viatge de l’home a la Lluna. Ètica i memòria: condemna dels experiments nazis amb humans. Astronomia actual: explicació de la superlluna del dilluns. Ciència i esport: com la tecnologia ajuda a la pràctica esportiva i la inclusió. Crida: continuar escoltant el programa durant el curs.

← Torna a tots els podcasts