Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 9/11/2016
L'actualitat de Sant Just Desvern
Principals
Episodis etiquetats amb Principals
8094episodis
Entrevistes de la Justa
10'
Entrevistes de la Justa del 9/11/2016 — L’home i la tècnica: relació, límits i governança en temps d’acceleració tecnològica
Resum estructurat Entrevista amb el Dr. Albert Florença, professor de l’Institut Químic de Sarrià, sobre la conferència-debat “L’home i la tècnica” organitzada per Justícia i Pau. Es tracta d’una reflexió sobre com ha evolucionat la relació entre l’ésser humà i la tècnica, els riscos d’un solucionisme tecnològic acrític i la necessitat d’una governança democràtica que integri criteris d’ètica, justícia i sostenibilitat. Idees clau La tècnica és constitutiva de l’ésser humà: modifiquem el medi per viure; el debat no és “tècnica sí/no”, sinó “com ens hi relacionem”. Canvi històric de la relació amb la tècnica: d’un ús limitat i local a una presència ubícua en joc, comunicació i treball. Acceleració tecnològica: del neolític (~10.000 anys) a la revolució industrial (~250 anys) i a la informàtica (~30–50 anys), amb dificultat creixent de control social. Risc del solucionisme: creença que la tècnica ho arreglarà tot. Calen tècniques més netes i eficients, però també límit, prudència i renúncies quan pertoqui. Impactes clau: Medi ambient i canvi climàtic. Justícia social i distribució dels beneficis i costos (p. ex., cotxes potents vs. contaminació; concentració de poder tecnològic). Transhumanisme i modificació genètica: qüestions ètiques de fons. Automatització/robòtica i feina: anticipar l’impacte sobre l’ocupació. Governança democràtica i moratòries: decidir què impulsar, què aturar i què avaluar abans que els danys siguin irreversibles. Exemple dels cotxes: si s’haguessin previst els costos urbans (contaminació, espai, recursos), potser s’hauria regulat d’inici d’una altra manera. Esperança vs. optimisme/pessimisme: una posició esperançada basada en oportunitats reals d’acció, sense negar els símptomes d’alarma. Referents esmentats Ortega y Gasset, Martin Heidegger, Hans Jonas, Jacques Delil. Generacions i xarxes socials Les generacions joves, immerses en l’ecosistema digital, poden fer aportacions crítiques valuoses. Tendències de desconnexió selectiva davant la “tirania” de les xarxes. No confondre immediatesa amb profunditat relacional: cal preservar la qualitat humana de la comunicació. Citacions destacades "La tècnica, evidentment, forma part de l’ésser humà." "Jo diria que soc esperançat." "No actuar després que es produeixi el problema, sinó abans." Informació de la conferència Organitza: Justícia i Pau. Format: Conferència-debat. Títol: L’home i la tècnica. Ponent: Dr. Albert Florença, professor de l’Institut Químic de Sarrià (IQS). Data i hora: Divendres, 20:00. Lloc: A les escoles (segons s’indica a l’entrevista). Conclusions No es proposa tecnofòbia, sinó reflexió crítica i prudència davant l’acceleració tecnològica. Cal deliberació democràtica, regulació i, si cal, moratòries per orientar la tècnica al bé comú, la justícia i la sostenibilitat.
Entrevistes de la Justa
19'
Entrevistes de la Justa del 9/11/2016 — Recital poètic a Cal Llibreter: Jaume Pons de l'Orda i Anna Gual al Novembre Literari de Sant Just
Panorama general En el marc del Novembre Literari de Sant Just Desvern, aquesta tarda-vespre (a les 20.00) hi ha un recital a Cal Llibreter amb Jaume Pons de l'Orda i Anna Gual. Presentaran els seus últims poemaris: Cal a foc als ossos (Pons) —publicat fa pocs dies— i Molsa i El tubercle (Gual). Pons de l'Orda torna a Sant Just per tercera vegada, i augura una vetllada «extraordinària». "Només per a Nana, ja valdria molt la pena que tothom vengués, perquè serà una passada." Format del recital i sinergies poètiques Acte orgànic i dinàmic: alternaran la recitació de poemes que s'estimen, creant ecos i reverberacions entre veus i imatges. Les poètiques de Gual i Pons es complementen per simbolisme, passió i referències compartides. "Cada poema es retroalimenta del següent... mos complementam de forma fantàstica." Poesia i vi: maridatge d’emocions Anna Gual és gran coneixedora del món del vi (Vilafranca del Penedès, Festival Most, Institut del Cava). El vi i la poesia es mariden per sumar «sensacions, gustos i emocions» i celebrar els petits plaers en temps de vida tecnocratitzada. "Si han d'arribar a l'apocalipsi, doncs que vengui tothom i ho farem amb bona poesia i amb bon vi." El nou llibre de Pons: Cal a foc als ossos Llibre recentíssim i primera «posada en escena» amb públic avui. Manté la convicció que la poesia ha de ser sacseig i emoció: "La poesia s'exagerarà i emocionarà o no serà poesia." Evolució estilística: poemes més llargs i narratius, amb personatges que formen un «tarot esbojarrat»; imatges «salvatges» i metàfores brutals amb més domini de la paraula. Accessible tant a lectors habituals de poesia com a qui la troba complexa, gràcies a figures i retaules gairebé cinematogràfics. Estat de la poesia catalana (segle XXI) Moment brillant: un «nou segle d'or» de la poesia en català. Predomini de veus femenines: més poetes dones que homes per primera vegada, segons l’article de Lluís Calvo, «Audaces i talentoses». "Només perquè sa gent escolti en aquestes noves dones... ja val molt la pena que sa gent llegeixi i doni suport a sa poesia." Llibreries independents en auge Canvi de paradigma: proliferació de llibreries independents arreu del país (ex.: La Noia del Poblenou, Papasseit a Manresa, La Calders, ONA, Casa Usher, Cal Llibreter...). El grup editorial Contexto ha publicat un mapa amb 722 llibreries de Barcelona; la Generalitat prepara un mapa de tot Catalunya. Cal Llibreter es consolida com a punt neuràlgic i referent local. Cloenda i notes del programa Recordatori de l’acte: avui, 20.00 h, a Cal Llibreter (Sant Just Desvern), amb poesia i vi. El programa tanca la secció amb música: tema de Xarango versionant The Killers («Som persones o titelles»).
Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 8/11/2016
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa
19'
Entrevistes de la Justa del 8/11/2016 — Conferència sobre la comèdia a l'italiana (Ettore Scola) i previsió del temps: fred, vent i estiuet de Sant Martí
Resum de l'entrevista i el temps Conferència: la comèdia a l'italiana i Ettore Scola Xerrada: "Ens havíem estimat tant" sobre la comèdia all'italiana, dimecres a les 18:30 a Can Genest, amb Ludovico Longhi (UAB, Centre Cívic Joan Maragall). Eix central: l'autor i director italià Ettore Scola com a fil conductor per entendre la comèdia com a crítica social de la Itàlia de la segona postguerra fins a finals de segle XX. Origen humorístic: Scola s'inicia a la revista satírica Marc’Aurelio (en ple feixisme), com també Fellini i guionistes com Steno; paral·lel amb La Codorniz i Rafael Azcona a Espanya. Evolució: de gags i humor lingüístic (guionista de Totò) cap a una narrativa amb sàtira i densitat social. Obres clau: C'eravamo tanto amati ("Ens havíem estimat tant"), La famiglia; documentals com Gente di Roma i l’homenatge a Fellini, Che strano chiamarsi Federico (híbrid, a mig camí del mockumentary). Estil: humor amarg i nostàlgic, propi de la tradició italiana. "ridendo castigat mores" — riure per corregir costums. "es una crítica dura a través de la risa". Història a través de la comèdia: lluita partisana, postguerra, boom econòmic, televisió privada i Berlusconi; els films de Scola retraten “homes sense Història” que viuen (o pateixen) la Història amb H majúscula. Connexions Itàlia–Espanya: sensibilitat mediterrània compartida; Longhi destaca punts en comú i la seva passió pel cinema com a pont cultural. El temps: fred, vent i tendència suau (Estiuet de Sant Martí) Situació actual: molt fred amb vent del N–NO; cops de fins a 46 km/h. Sensació mínima propera als 0,6 ºC al matí. Avui: màximes prop de 13–14 ºC, però amb sensació més baixa per vent (ara 10 ºC, se’n perceben ~6–7 ºC). Setmana: Temperatures en lenta recuperació: migdies de 16–17 ºC (fins a 18–19 ºC dissabte); mínimes 6–10 ºC. Vent persistent tota la setmana, modulant la sensació tèrmica. Poques precipitacions: només al Pirineu (cara nord) amb neu avui des de ~700 m, pujant a 1.000–1.600 m els pròxims dies. Dia a dia: Dimecres: núvols alts al matí, tarda serena, alguns núvols de nit. Dijous: tranquil, més agradable; mínimes encara baixes. Divendres vespre: front feble; alguna gota puntual a la costa central (0–2 l/m²), poc probable. Cap de setmana: estabilitat amb intervals de núvols; dissabte fins a 18–19 ºC, diumenge lleu descens. A l’exterior al vespre (p. ex. al circuit), 10–12 ºC. Tendència: difícil superar els 20 ºC aquesta i la vinent; la bonança coincideix amb l’estiuet de Sant Martí.
Entrevistes de la Justa
10'
Entrevistes de la Justa del 8/11/2016 — Maria Manent i el Montseny: literatura vivencial al cicle Geografies Literàries
Resum executiu El cicle de Geografies Literàries presenta una sessió dedicada a la relació Maria Manent–Montseny, conduïda pel filòleg Arnau Vives. La proposta connecta paisatge i literatura a través del dietari i la poesia que Manent va crear durant el seu refugi a Viladrau en plena Guerra Civil. Eixos principals de la conversa Relació vital amb el Montseny: estades des de jove, amistats locals i coneixement profund de la topografia, les masies, les fondalades i els boscos. Refugi i creació durant la Guerra Civil: estada a Can Rosquelles (veïnat de les Paitides, Viladrau), on reprèn i escriu cada dia un dietari; registra notícies de guerra i, sobretot, el paisatge, els canvis estacionals i el món dels ocells. Del dietari a la poesia: els poemes són destil·lacions de notes del dietari, sovint reescrites anys després. Exemples: Torveu Viladrau i Noia Rusa el Montseny. Literatura vivencial: l’obra neix de vivències reals, observació del medi i diàleg amb la gent del Montseny (pagesia, llengua i memòria locals). Format del cicle: xerrada de context i ruta literària posterior per llegir textos als llocs d’origen, intensificant la comprensió i l’experiència estètica. Cites clau "Ell va desenvolupar allà una literatura molt vivencial." "Dijous serà una introducció... diumenge anirem a fer la pràctica." "Més que figures en particular, el que hauríem de trobar són noves maneres de portar la literatura a la vida quotidiana." Importància de Maria Manent Poeta de gran rellevància, situat entre el noucentisme i el post-simbolisme. Paper destacat en la clandestinitat franquista i en la represa cap a la democràcia. La seva obra exemplifica com paisatge i vida poden nodrir la literatura. Detalls dels actes Conferència: "El Montseny de Maria Manent" amb Arnau Vives Quan: Dijous, 20:00 On: Sala Piquet de l’Ateneu Ruta literària (complementària): Quan: Diumenge, sortida a les 7 des del Parador cap a Bússies Què: Lectura de textos in situ per “portar la literatura al seu lloc d’origen” Idees clau en síntesi Paisatge com a motor creatiu: el Montseny impregna dietaris i poemes de Manent. Memòria i llengua: registre de la parla i la memòria locals. Pràctica literària: del quotidià a la poesia a partir de relectures i destil·lacions. Mediació cultural: cal fer present la literatura en la vida diària amb formats vivencials (xerrada + ruta).
Entrevistes de la Justa
11'
Entrevistes de la Justa del 7/11/2016 — 10 anys de Mossos d’Esquadra a Sant Just i Esplugues: balanç, proximitat i reptes de seguretat
Resum de contingut Visió general Balanç dels 10 anys de la comissaria conjunta dels Mossos d’Esquadra a Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat, amb èmfasi en la seguretat, la policia de proximitat i la coordinació amb la policia local. Punts clau Municipis segurs i tranquils: Sant Just i Esplugues presenten una baixa incidència delictiva i una alta sensació de seguretat. Esdeveniment destacat: les nevades de març de 2010 van suposar una jornada molt intensa en gestió del trànsit i atenció a requeriments, amb col·laboració exemplar i sense incidents greus. Policia integral: la comissaria treballa en seguretat ciutadana, prevenció i investigació de delictes, i destaca l’atenció a víctimes de violència de gènere i domèstica com a referent del cos. Policia de proximitat: és el pilar clau en l’impacte sobre la ciutadania —treball al carrer, reunions amb veïns, i xerrades a escoles sobre conductes de risc i petits delictes. Canvis 2006–2016: adaptació a nous fenòmens com el terrorisme i la delinqüència organitzada en xarxa (internet), amb més treball des de la intel·ligència i serveis centrals. Realitat local: Sant Just és com un “petit oasi” dins l’àrea metropolitana; diferències notables amb el model més urbà de Barcelona, l’Hospitalet o Cornellà. Coordinació institucional: treball colze a colze amb la policia local, dispositius consensuats, informació fluida i estabilitat de comandaments que reforça el model. Relació amb la ciutadania: alta proactivitat d’entitats i veïnat en avisar i col·laborar; el cos es percep respectat i estimat. Reptes futurs: continuar la readaptació a riscos globals, reforçar la prevenció, la ciberseguretat i la coordinació interadministrativa, preservant el model de proximitat. Cites destacades "Sant Just és com un petit oasi." "Treballem colze a colze amb la policia local, amb dispositius consensuats." "La policia d’atenció a les víctimes és un referent i una marca pròpia del cos." Context i abast Comissaria conjunta de Mossos d’Esquadra per a Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. Entrevista per revisar 10 anys d’activitat, balanç, model de proximitat i reptes de seguretat en clau local i de país.
Entrevistes de la Justa
25'
Entrevistes de la Justa del 7/11/2016 — Pressupost 2017 de Sant Just: prioritats d’inversió, gir cap a l’habitatge de lloguer (Promunsa), residus porta a porta, projecte dels comuns i crònica coral de Tolosa
Resum general Converses clau sobre el pressupost municipal 2017, amb èmfasi en inversions prioritzades (neteja viària, via pública, ocupació, educació, cultura i suport a entitats) i un gir estratègic cap a l’habitatge de lloguer a través de Promunsa. També es tracta el repte dels residus (objectiu 60% el 2020 i propostes com el porta a porta), l’actualitat política (els comuns i el nou govern espanyol) i es tanca amb una tertúlia cultural sobre el Concurs Internacional de Cant Coral de Tolosa (Guipúscoa). "L’habitatge de lloguer és l’instrument que ha de fer possible la política pública d’habitatge perquè la gent amb pocs recursos no sigui expulsada sistemàticament de Sant Just." Pressupost municipal 2017: fase i criteris Fase final de treball: cribatge tècnic i polític, pendent d’una o dues reunions per tancar prioritzacions. Contenció en despesa ordinària i marge una mica més relaxat que anys anteriors, evitant riscos si cauen ingressos. Impuls a les inversions amb planificació gradual, després d’anys de restricció per imprevistos. Context de mandat: segon any, moment de treure projecte i consolidar en 2n i 3r any. Àmbits prioritaris 2017 Via pública i neteja viària: recuperació d’un àmbit molt malmès els darrers anys. Plans d’ocupació: reforç per combatre els efectes de la crisi. Projecte Educatiu de Ciutat: desplegament intensiu. Cultura i suport a entitats: pas endavant i més suport d’infraestructura. Habitatge: pivot estratègic cap al lloguer. Habitatge: tàctica de venda vs estratègia de lloguer (Promunsa) Debat públic per l’ampliació de la promoció (de 36 a 54 pisos de venda). Resposta: decisió tàctica per muscular financerament Promunsa i poder impulsar lloguer. Full de ruta acordat a govern: • Objectiu central: política de lloguer com a aposta pública. • Operació tàctica: 18 pisos addicionals de venda (promoció ja de venda) per reforçar Promunsa. • Pròxima promoció: com a mínim 50% de lloguer (encàrrec al Consell d’Administració de Promunsa). • Suport municipal: línia d’ajut/injecció per fer viable el lloguer a preu públic. • Pla d’habitatge de lloguer (3-4 mesos per redactar): – Quantitat, ubicació, finançament, tipologies, col·lectius, i model de gestió. – Prioritzar que aportacions urbanístiques alimentin el fons per a lloguer (quan la normativa ho permeti). Motivació de fons: preus molt alts i risc de gentrificació; evitar expulsió de joves i gent gran amb menys recursos. Calendari: fruits principals a mig termini (5-10 anys); es volen assentar bases durant el mandat i, si pot ser, deixar alguna promoció en marxa o acabant-se. Cooperació supramunicipal: possible encaix amb l’operador metropolità d’habitatge; manca d’ajuts estatals/autonòmics. Pressupost 2017: inclou partida específica per a lloguer (amb una parcel·la prevista). Residus: del 50,5% al 60% el 2020 Situació: 50,5% de recollida selectiva, objectiu 60% el 2020; tendència recent a la baixa. Missatge clar: "Reciclar no és optatiu: és un deure cívic i col·lectiu." Línies d’acció: • Possible model porta a porta (variants a estudiar) per assegurar reciclatge efectiu. • Règim sancionador aplicant l’ordenança existent. • Fiscalitat ambiental: incentius a bons comportaments. • Més campanyes informatives i canvi cultural. • Fòrum local de residus per situar el debat en clau estratègica de mandat. Política catalana i estatal Projecte dels comuns Valoració il·lusionada i amb expectativa: opció d’hegemonia per transformar. Metodologia: confluència de baix a dalt (municipis → comarca → país) amb coordinació i reconeixibilitat. A Sant Just: diàleg obert entre Movem, Iniciativa i Podem; voluntat d’intensificar-lo. Nou govern espanyol Valoració crítica i irònica sobre la configuració i l’abstenció prèvia del PSOE: "No volia caldo? Dos tasses." Tertúlia: música coral a Tolosa (Guipúscoa) Crònica de la Palmira Badell del Concurs Internacional de Cant Coral de Tolosa (48a edició): • Participació global (Indonèsia, Taiwan, Holanda, Alemanya, Regne Unit, Lituània, Itàlia…). • Guanyadors de Suècia (cor d’homes dirigits per una dona) i excel·lent cor basc de dones dirigit per un noi. • Obres obligades d’estrena per a mixtes i cors de veus iguals, compositors joves, peces "molt maques". • Anècdota: cor holandès molt carismàtic i festiu (imatgeria i vestuari singular), malgrat quedar-se sense premi. Sensacions: prop de 30 hores d’audicions, retorn amb energia i idees per programes locals.
Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 4/11/2016
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa
16'
Entrevistes de la Justa del 4/11/2016 — 15 anys d’agermanament entre Sant Just i Horb am Neckar: balanç, visita i reptes de futur
Resum de l’entrevista Context Conversa amb Susana Loxel, presidenta d’Amics d’Horb am Neckar, arran de la visita d’una vintena de veïns i veïnes del municipi alemany a Sant Just per celebrar els 15 anys d’agermanament. Punts clau de la visita Van arribar 19 representants, incloent-hi l’alcalde d’Horb am Neckar i la seva família. Sopar de benvinguda divendres amb presència de l’alcalde de Sant Just. Sortides de cap de setmana: Sitges i Vilanova (dissabte) i Jardí Botànic de Blanes (diumenge). El bon temps i el mar van ser molt valorats pels visitants. "Va ser un sopar molt distès i ens ho vam passar molt bé." Balanç de 15 anys Activitats compartides: culturals, musicals, esportives i de societat. El principal valor aconseguit: l’amistat i l’entesa entre cultures. "El més important és el camí que hem fet d’amistat." Reptes i prioritats de futur Incorporar el jovent a les trobades i projectes compartits. Impulsar intercanvis lingüístics i acadèmics: idiomes, universitats, FP i oportunitats professionals. Ampliar la base de famílies participants i consolidar la participació ciutadana. Mantenir l’intercanvi anual amb visites alternes entre Sant Just i Horb am Neckar. "Va quedar molt present el desig de continuar... i incorporar el jovent." Difusió i participació ciutadana Quan hi hagi noves propostes, es farà crida a la població via ràdio i butlletins municipals. "Quan tinguem propostes, podem fer una crida a la població per si vol participar." Properes passes L’any vinent la delegació de Sant Just viatjarà a Horb am Neckar (dates a concretar segons calendari local i disponibilitat d’acollida). Disseny de programes específics per a joves i reforç de l’intercanvi cultural i lingüístic entre ambdues poblacions.
Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 3/11/2016
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa
15'
Entrevistes de la Justa del 3/11/2016 — Un món quasi ideal: paròdia musical Disney a l’Ateneu de Sant Just (diumenge, 18:00)
Resum Un espai radiofònic presenta Un món quasi ideal, un musical-paròdia del món Disney escrit i dirigit per Ruta Estrada, que arriba aquest diumenge a les 18:00 a l’Ateneu de Sant Just. L’obra combina comèdia i reflexió social, trencant estereotips de les princeses i oferint un missatge contemporani, especialment adreçat a les dones. Dades clau de l’espectacle Autoria i direcció: Ruta Estrada Convidats a l’entrevista: Carelis Bertran (actriu-cantant) i Lluís Terrés (productor i tècnic) Organitzen: L’Avenç d’Esplugues, l’Escola Municipal de Música d’Esplugues i l’Ateneu, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Just Quan i on: Diumenge, 18:00, a l’Ateneu de Sant Just Durada: 1 h 40 min (sense mitja part) Idioma de l’obra: Català Públic: Familiar (amb gags per a adults i diversió per a infants) Trama i personatges La reina Alícia governa el País de les Meravelles i el regne Disney en harmonia fins que un esdeveniment ho capgira tot. Paral·lelament, les princeses intenten trobar parella a Bella, que s’ha quedat soltera. Personatges reconeixibles: Alícia, Jasmín, Meg, Bella i altres aparicions (també papers masculins, alguns nous i amb sorpreses que trenquen l’estereotip del príncep). Música i to escènic Melodies Disney conegudes amb lletres adaptades a una història completament nova. Gags molt actuals, ritme àgil i humor constant, amb capas de reflexió sobre estereotips i rols de gènere. Experiència del públic Ideal per a famílies: els infants gaudeixen dels personatges i cançons; els adults, dels dobles sentits i la sàtira. Al final, fotografies amb els personatges per al públic, especialment els més petits. Equip i processos La Carelis Bertran (Veneçuela) s’ha integrat al castell i ha treballat el català amb suport del grup; és professora d’anglès i francès i amant de les llengües. Assaig general el dissabte i adaptació tècnica a l’escenari de l’Ateneu (decorats, llum i so). Entrades i venda Anticipades a l’Ateneu, de 19:00 a 21:00. Preus: 10 € (general) i 8 € (socis/sòcies). Disponibles a taquilla el mateix dia; sala gran. Continuïtat i antecedents Bona acollida en funcions prèvies; intenció de continuar i possiblement presentar-se a concursos de teatre l’any vinent. Equip nascut arran del càsting del Moulin Rouge, aprofitant el talent que va quedar fora d’aquell projecte. Cites destacades "Es una obra que está reescrita para adaptarse un poco a nuestro mundo" "podríem dir que és per públic familiar i també per gent gran" "La Ruta Estrada [...] ha fet un guió molt, molt, molt, molt, molt divertit, amb gags molt, molt, molt actuals" "va a poner este mundo del revés" "al final de la obra [...] els nens puguin fer-se foto"