Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8094episodis
Entrevistes de la Justa del 2/11/2016 — Sant Just al dia: habitatge públic i subvencions al Ple, mocions sobre referèndum i TTIP, i balanç de festes i investidura - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 2/11/2016 — Sant Just al dia: habitatge públic i subvencions al Ple, mocions sobre referèndum i TTIP, i balanç de festes i investidura

Resum general Punts clau • Aprovació unànime d’una norma urbanística que trasllada al planejament local el principi superior d’afavorir l’accés a l’habitatge. • Subvencions: l’oposició s’absté per criteris polítics i falta de claredat; es demana menys burocràcia i millor orientació dels convenis nominals. • Mocions: s’aprova la de suport al procés constituent i al referèndum d’independència; debat intens sobre la posició del PSC. També s’aprova una moció contra el TTIP i altres tractats de lliure comerç, amb el vot en contra del Partit Demòcrata. • Habitatge públic (Promunsa): polèmica per una nota de premsa que, segons l’oposició, incorre en errors; es denuncia manca de transparència i l’incompliment del compromís de prioritzar un pla d’habitatge de lloguer abans de noves promocions de compra. • Vida local: èxit de les Festes de Tardor i de la Shopping Night; arrencada del Novembre Literari. • Política estatal: investidura i formació de govern a Espanya; expectatives escasses sobre avenços en la qüestió catalana. Desenvolupament de la conversa Ple municipal Norma urbanística per a l’accés a l’habitatge • Es trasllada al planejament local una llei de rang superior que prioritza el dret d’accés a l’habitatge per sobre d’altres drets. • Votació: unànime (govern i oposició). "El dret a l’accés [a l’habitatge] preval per sobre d’altres drets." Pla estratègic de subvencions: abstenció de l’oposició • Motiu principal: la distribució de subvencions és altament política; no comparteixen tots els criteris i hi ha convenis nominals poc clars. • Feedback d’entitats: menys queixes pel seguiment i més per manca de recursos i excés de burocràcia. • Casos esmentats: - Societat de caçadors: sorpresa per subvenció per instal·lacions de gossos de caça; es demana prioritzar equipaments municipals amb alta demanda. - Casa d’Extremadura: 5.000 € per fomentar aspectes culturals, considerats poc clars. - Geganters: 1.500 €; es reclama més suport perquè els gegants són patrimoni municipal. - Càritas: es valora positivament l’augment de la subvenció. Mocions Suport al procés constituent i al referèndum d’independència • Presentada per ERC i Partit Demòcrata; aprovada amb el suport de Movem Sant Just. PSC, Cs i PP hi voten en contra. • Crítica al vot contrari de l’alcalde (PSC), contraposat al discurs de la Diada. "L’Ajuntament de Sant Just està al costat de fer el referèndum; està a favor." Contra el TTIP i altres tractats de lliure comerç • La moció del govern (a proposta de Movem) es posiciona en contra del TTIP "sigui com sigui". • El Partit Demòcrata hi vota en contra: defensa una posició condicionada a requisits que garanteixin benestar i estàndards; rebutja el rebuig en bloc. • Es proposa informar la ciutadania amb xerrades impartials abans de demanar posicionaments locals sobre tractats internacionals. "La llibertat i l’obertura de fronteres és el que permet la prosperitat." Habitatge públic i Promunsa: transparència i prioritats • Després de la Junta de Promunsa, una nota de premsa municipal parla d’ampliar la promoció existent amb 18 habitatges més i d’encarregar que, com a mínim, el 50% de la propera promoció sigui de lloguer. • Segons l’oposició, aquest encàrrec no es va aprovar a la Junta. Es denuncia opacitat i falta d’informació prèvia (l’ordre del dia només parlava de modificar bases d’adjudicació i es va rebre un Excel amb preus). • Recordatori d’un compromís previ: fer primer un pla d’habitatge de lloguer i, després, noves promocions de compra. Afirmen que no s’ha iniciat el pla ni se’ls ha convocat a participar-hi. • Votacions: govern (PSC, ERC, Movem) a favor d’ampliar la promoció de compra; Partit Demòcrata en contra. "Ens vam trobar amb opacitat, falta d’informació, falta de transparència i, en definitiva, falta de cultura democràtica i de participació." Vida social i cultural • Festes de Tardor: balanç molt positiu amb alta participació. La Shopping Night (2a edició) és un èxit; millor planificació i satisfacció del comerç local. • Inici del Novembre Literari, amb més propostes culturals. Política estatal: investidura i expectatives • Formació de govern a Espanya. Es preveuen pocs canvis en la qüestió catalana, atès el suport principal de Ciutadans i la posició del PP. • Crítica a la incoherència percebuda del PSC respecte a la defensa d’un referèndum i crida a negociar textos de moció per trobar consensos. "Crec que haurien de ser una mica més realistes i adonar-se’n que el que ells volen no és possible."

Entrevistes de la Justa del 28/10/2016 — Ple d’octubre a Sant Just: accessibilitat als edificis, pla de subvencions, referèndum 2017, oposició al TTIP i estratègia de residus - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 28/10/2016 — Ple d’octubre a Sant Just: accessibilitat als edificis, pla de subvencions, referèndum 2017, oposició al TTIP i estratègia de residus

Resum general Conversa amb Lluís Monfort (segon tinent d’alcalde de Sant Just) per repassar el ple d’octubre i altres temes d’actualitat. Es destaquen: l’aprovació inicial d’una norma urbanística per a l’accessibilitat en finques on no es poden instal·lar ascensors interns; la modificació del Pla Estratègic de Subvencions 2016 i la creació d’una comissió de seguiment de l’impacte; el debat i aprovació d’una moció de suport a un referèndum vinculant el 2017; la moció en contra del TTIP, CETA i TISA; l’anunci del Fòrum de Residus (10 de novembre) amb dades preocupants sobre la recollida; valoració de les Festes de Tardor; i una pinzellada sobre la política estatal arran del debat d’investidura. Temes principals Accessibilitat i supressió de barreres als edificis • Aprovació inicial d’una norma del Pla General Metropolità per facilitar la instal·lació d’ascensors fora de la finca quan no és viable tècnica o econòmicament fer-ho dins. • Objectiu: agilitzar tràmits i aplicar el sentit comú en urbanisme, sempre descartant abans les alternatives internes. • Consens ampli al ple en aquest punt. Pla Estratègic de Subvencions (2016) i suport a entitats • Modificacions anuals per incorporar subvencions nominatives (ex.: suport a un Institut per a l’arranjament de pistes, vinculat als “CARS”). • Impuls d’una comissió d’avaluació estratègica per mesurar si les ajudes consoliden i potencien els objectius (p. ex. cultura popular i tradicional). • Reconeixement de la càrrega burocràtica creixent: cal rigor perquè són diners públics, però les exigències han estat excessives i han assimilat entitats a empreses lucratives. • L’Ajuntament treballa en suport a la gestió, difusió i formació de les entitats, i en simplificar formularis i assessorament tècnic. Moció pel referèndum vinculant (setembre 2017) • Presentada per ERC i PDC; aprovada amb suport de Movem; PSC, Cs i PP hi voten en contra. • Movem evita “entrar al joc de consignes”, però defensa el referèndum com a màxim exponent democràtic i pacta un redactat que s’hi centra. • Diagnosi de bloqueig: - Via unilateral: “difícilment agrega” i pot conduir a repetir un 9-N. - Via pactada a mig termini: bloquejada. • Proposta: mobilització sostinguda i ampla en favor del referèndum com a única via per “anar avançant”. Moció contra el TTIP, CETA i TISA • Moció del govern municipal (impulsada per Movem) en contra dels tractats; PP i Cs s’abstenen i PDC vota en contra. • Riscos assenyalats: - Erosió de regulacions locals/estatals en salut, medi ambient i drets laborals. - Impacte negatiu sobre l’economia de proximitat (quilòmetre zero), petites cooperatives i PIME. - Preocupació per seguretat alimentària, transgènics i ús de pesticides. • Coherència amb un model de desenvolupament local i de protecció de drets socials. Fòrum de Residus (10 de novembre, 19:30, Sala de Plens) • Convocatòria oberta per repensar el model de gestió de residus amb dades i sense tacticisme. • Dades clau: - En una dissecció d’un contenidor gris, només el 15% era fracció que hi corresponia; el 85% era recuperable. - 62% dels residus es llencen malament. - Equivalent energètic d’un dia: climatització de 2 cases/any; impacte anual aproximat: ~300 tones de CO₂ i ~300.000 € d’ingressos perduts. • Debat obert sobre model de recollida selectiva, fiscalitat, règim sancionador i campanyes de sensibilització; inspiració en bones pràctiques. • Tancament previst amb un referèndum ciutadà sobre el model de residus. Festes de Tardor i Sant Just al Carrer • Balanç positiu malgrat l’amenaça de pluja; més públic que mai i ambient esponjat i tranquil. • Progrés en reducció de residus a les festes; àrees de millora: gestió de cues al mercat de dissabte nit. Política estatal: investidura i oposició • Valoració del PSOE: l’abstenció que fa president Rajoy confirma una ubicació política que “renuncia” a un model de societat alternatiu. • Elogi a Xavier Domènech pel to acadèmic i contundent (referències a OTAN, reforma laboral, Constitució). • Pablo Iglesias busca situar-se com a cap de l’oposició; moviment eficaç en part per les circumstàncies. • Expectativa d’exigències de retallades per part de la UE amb afectació a serveis bàsics, i una oposició articulable però “complicada”. Cites destacades “La merda no té color, no té fronteres, no té ideologia.” “La via unilateral és una via que… no porta enlloc.” Punts clau • Accessibilitat: via oberta a ascensors externs quan no hi ha alternatives internes viables. • Subvencions: més avaluació d’impacte i simplificació per a entitats sense perdre rigor. • Referèndum 2017: suport municipal amb aposta per mobilització sostinguda. • TTIP/CETA/TISA: rebuig per protegir estàndards socials, ambientals i l’economia local. • Residus: dades alarmants; full de ruta participatiu cap a canvi de model i referèndum ciutadà final.

Entrevistes de la Justa del 27/10/2016 — L’Orquestra Laud Arts entre la rondalla i Händel: agenda de tardor i tertúlia de castanyada - episode art
Entrevistes de la Justa
20'

Entrevistes de la Justa del 27/10/2016 — L’Orquestra Laud Arts entre la rondalla i Händel: agenda de tardor i tertúlia de castanyada

Resum general Programa amb una entrevista a l’Antonio Dax, membre de l’Orquestra Laud Arts (rondalla amb lleuts i bandúrries), i una tertúlia de castanyada amb col·laboradors de la ràdio. Es repassen la trajectòria de l’agrupació, el seu repertori d’adaptacions clàssiques i l’agenda de concerts a Sant Just i Sant Joan Despí, i es tanquen amb converses sobre panellets, castanyes i tradició. Punts clau de l’entrevista (Laud Arts) Instruments i identitat: protagonisme del lleut i la bandúrria dins d’una rondalla; instruments sovint vinculats al món popular, però capaços d’interpretar gran repertori clàssic. Trajectòria: en actiu des del 1982, més de 300 actuacions; participacions destacades al Gran Teatre del Liceu (Doña Francisquita) i gires històriques a l’antiga URSS (Sibèria). Repertori i adaptacions: menys sarsuela darrerament i més adaptacions de Händel, Mozart, Vivaldi i Granados preparades pel director; el públic s’hi sorprèn i gaudeix. Relleu i assaig: costen de trobar intèrprets de lleut i bandúrria; assaig setmanal i portes obertes a nous músics. Base i activitat: orquestra de Sant Joan Despí (amb suport municipal), 10–12 concerts l’any i una trobada lleudística anual. Concerts i agenda immediata Sant Just Desvern (dissabte, 21.00, Ateneu, gratuït) Repertori: “El Paladio” (peça de caire cinematogràfic) “Danza del Molinero” (M. de Falla) “Intermezzo de Cavalleria Rusticana” (P. Mascagni) Selecció de Goyescas (E. Granados) Diverses sardanes Durada aproximada: 1 h – 1 h 15’. Dins la Setmana Cultural de la Casa Regional. 12 de novembre – Sant Joan Despí: intercanvi amb l’Estudiantina d’Anglet (País Basc francès). 18 de novembre – Centre Aragonès (Barcelona): projecció dels curtmetratges de memòria històrica “Jotas de Barro” i “Manzanica” amb mini-concert; participació del tenor Roberto Ciria i col·laboració de l’orquestra en la banda sonora. 18 de desembre (12.00) – Moisès Broggi: Concert de Nadal participatiu; nadales populars (fins i tot amb el públic). Darrer repte artístic: estrena recent del Concert Grosso, Op. 6 núm. 1, de Händel, adaptat per a rondalla. Notes d’història i nom Fundador: Sr. Sánchez; posterior direcció de Miguel Ángel Sánchez Martínez. Canvi de nom de Cierzo (vent d’Aragó) a Laud Arts (“art del lleut”), més actual i sonor. Tertúlia de castanyada Preferències diverses: Alguns fugen de moniatos i castanyes per dolços o records d’infantesa; Predomini dels panellets (especialment de pinyons, però també de coco i cafè); Begudes: moscatell vs. opcions més fortes (whisky, ginebra) amb humor. Apunten una recepta casolana de panellets amb farina d’ametlla, sucre, patata bullida, rovells d’ou i cítrics. “...que la música, la cultura i l’art arribin a tothom.” “Cada dimarts ens trobem allà; si algú vol venir, serà molt ben rebut.”

Entrevistes de la Justa del 26/10/2016 — Sunita, rebel·lia i rap: el Documental del Mes a l’Ateneu, i novetats musicals (The Pop Group, 30 Days 30 Songs, Prince i Nico) - episode art
Entrevistes de la Justa
17'

Entrevistes de la Justa del 26/10/2016 — Sunita, rebel·lia i rap: el Documental del Mes a l’Ateneu, i novetats musicals (The Pop Group, 30 Days 30 Songs, Prince i Nico)

Sunita: el Documental del Mes a l’Ateneu Una història de valentia i somnis Protagonista: una jove afganesa que es rebel·la contra el matrimoni forçat amb un home molt més gran. Somni: vol ser cantant de rap, com qualsevol adolescent en un món globalitzat amb aspiracions compartides. Conflicte humà: entre la rebel·lia i l’amor i respecte per la família, en un context social tribal i restrictiu. "Al final, l’última paraula la té l’espectador." Producció i rodatge Direcció: directora iraniana, amb una mirada compromesa amb l’alliberament social de les dones. Localitzacions: la història es desplega entre Iran, Afganistan i Estats Units. La veu de Sunita: lletres de rap crues i emocionants, que posen sobre la taula un problema que poques persones s’atreveixen a abordar, especialment en el seu context. Recepció i impacte Inaugural a DocsBarcelona (maig): gran rebuda i bones crítiques. Recorregut internacional: festivals com IDFA (Amsterdam), República Txeca, Hot Docs (Canadà), Sundance, entre d’altres. Premis del públic: reconeixement reiterat per part dels espectadors, senyal d’un fort impacte emocional. Per què cal veure-la No és un documental musical ni un relat miserabilista: és una obra cinematogràfica rodona, amb sentit i mirada que va més enllà del tema del rap. L’espectador en surt amb aprendizatges i una nova perspectiva sobre la vida i la llibertat. Sessió Quan i on: divendres, 20.00 h, Sala Cinquantenària de l’Ateneu. Cicle: El Documental del Mes — Sunita. Novetats musicals del dia The Pop Group Nou àlbum: “Honeymoon on Mars” (esmentat com a acrònim “Monomars”), continuació de “Citizen Zombie”. So i temàtica: descrit pel fundador com un “viatge hipersònic” cap a una distopia futurista. Avanç: el tema d’obertura és “Instant Hello”. Projecte 30 Days 30 Songs (anti-Trump) Iniciativa: cançons contra Donald Trump; hi participen Death Cab for Cutie, Franz Ferdinand, R.E.M., Sleater-Kinney, entre d’altres. Sun Kil Moon: estrena “The Greatest Conversation Ever in the History of the Universe”. "Hem demanat aquesta merda perquè ens ha superat la tecnologia. Tenim els nostres caps al cul, traient selfies per tot arreu i sent atropellats mentre masturbem pokémons." Una crítica ferotge no només a Trump sinó també a la cultura nord-americana que l’ha elevat. Prince Reedició de “Purple Rain” (1984) prevista a inicis de 2017 amb un segon disc de material inèdit. Projecte aprovat per Prince abans de morir; no és un expoli de l’arxiu. Nico Biopic en marxa, centrat en els últims anys de la cantant de The Velvet Underground. Altres apunts de la graella de Ràdio d’Esvern Promos de programes com Veus de la parròquia, Seixanta i més, Carave, i la campanya Connecta’t al català. Recordatori de contacte per WhatsApp i presència a xarxes socials de l’emissora.

Entrevistes de la Justa del 25/10/2016 — Bellíssimes: el divisme italià de la segona postguerra — conversa amb Ludovico Longhi des de Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
20'

Entrevistes de la Justa del 25/10/2016 — Bellíssimes: el divisme italià de la segona postguerra — conversa amb Ludovico Longhi des de Sant Just

Resum principal Conversa amb Ludovico Longhi (professor d’Història del Cinema) sobre la conferència a Can Ginestar: Bellíssimes. El divisme italià de la segona postguerra (anys 45–60). Un recorregut per l’origen, auge i impacte del divisme a Itàlia, el paper del neorealisme, les actrius icòniques i la manera com directors com Visconti i Rossellini van modelar una nova feminitat cinematogràfica, més propera i natural. "El concepte de divisme, abans que a Hollywood, es va crear a Itàlia." Context i cronologia clau Antecedent: auge del divismo femení ja al cinema mudo italià abans de la I Guerra Mundial; declivi als anys 20 per crisi econòmica i domini industrial dels EUA. Renaixement: el neorealisme impulsa una nova diva, més terrenal i expressiva, que s’estén fins als anys 60. Tancament d’etapa: el cicle estrictament neorealista es considera pràcticament conclòs cap a 1954, mentre el divisme continua. Característiques del nou divisme italià Exuberància física "junònica" i sensualitat vinculada a l’imaginari quotidià i fins i tot a l’alimentació. Proximitat: dones belles però reconeixibles, arrelades a personatges del carrer; herència directa del neorealisme. Procés de selecció: moltes actrius sorgien de concursos de bellesa i aprenien a actuar al set, no tant a les escoles. "Actuar i no interpretar" — idea forta del neorealisme que busca espontaneïtat i veritat davant de la càmera. Actrius i films destacats Anna Magnani: icona de la nova diva; a "Bellissima" (Visconti) encarna la tensió entre naturalitat i actuació. Sofía Loren vs. Gina Lollobrigida: rivalitat mítica, gairebé "Madrid-Barça" del divisme. Silvana Mangano: projecció internacional amb "Riso amaro"; síntesi de sensualitat i context neorealista. Alida Valli: travessa del cinema del període feixista al neorealista i salt internacional. Lucia Bosé: projecció notable i forta presència a Espanya (matrimoni amb un torero) que alimenta l’imaginari mediàtic. Directors i mètodes Visconti: reflexiona sobre l’actuar i la fama a "Bellissima" i "inventa" figures com Lucia Bosé. Rossellini: de "Roma, città aperta" amb Magnani al treball amb Ingrid Bergman, a qui intenta "italianitzar" i desplaçar del pedestal estel·lar cap a la normalitat. Giuseppe De Santis: impulsa Silvana Mangano, consolidant el model de diva mediterrània. Italia vs. Hollywood A Itàlia, la sensualitat es mostra amb més franquesa; als EUA pesava el Codi Hays fins a finals dels 50, limitant continguts i frenant un divisme d’aquest perfil. Arrel local i comunitat Longhi se sent "adoptat" per Sant Just i el Centre Cívic Joan Maragall: cursos d’italià (10a edició), projeccions (p. ex. "Sandokan"), lectures ("Pinocho") i un ambient familiar. Falques i agenda radiofònica Promos: Smooth Jazz (diari, 16–17 h), La Penya del Morro (17–19 h), Música Coral (22 h, amb Pep Quintana), canals digitals de Ràdio d’Esvern i WhatsApp, portal informatiucomarcal.com, i campanya de la Generalitat sobre distraccions al volant. Esports: previst parlar amb Marc Romero (El Jovem a Casa) sobre l’actualitat dels equips de Sant Just; connexió fallida i ajornada. Punts clau Itàlia crea el model de divisme femení abans que Hollywood i el renova amb el neorealisme. Diva propera i sensual: bellesa junònica, naturalitat, personatges de carrer. Directors-autors modelen actrius i mètodes: Visconti, Rossellini, De Santis. Actrius icòniques: Magnani, Loren, Lollobrigida, Mangano, Valli, Bosé. Procedència: concursos de bellesa; aprendre actuant al rodatge. Contrast amb Hollywood per la censura i codis morals. Arrelament local: Sant Just com a espai de difusió cultural i comunitària.

Entrevistes de la Justa del 24/10/2016 — La Meva Salut: guia pràctica d'accés, serveis i prova pilot d’e-Consulta des del CAP de Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
18'

Entrevistes de la Justa del 24/10/2016 — La Meva Salut: guia pràctica d'accés, serveis i prova pilot d’e-Consulta des del CAP de Sant Just

Context Conversa radiofònica on la Roser López (referent de gerència del CAP de Sant Just) explica el funcionament de La Meva Salut (LMS), el portal digital de CatSalut per consultar la informació sanitària personal. El tram també inclou espais promocionals de la graella de ràdio i l’anunci d’una tertúlia. "És un espai de consulta personal i intransferible" Què és La Meva Salut Portal online personal i intransferible amb accés privat i segur. Permet consultar dades de salut i fer tràmits de manera confidencial. Accessible a persones majors de 18 anys amb correu electrònic. URL: lamevasalut.gencat.cat Com activar l’accés (procés al CAP de Sant Just) Anar presencialment al CAP amb: Targeta Sanitària Individual (TSI) DNI o document identificatiu Signar la sol·licitud d’accés. Rebràs un SMS amb un codi d’usuari per al primer inici de sessió. En el primer accés, canviaràs la contrasenya per una de més còmoda. Activació ràpida: "És una activació pràcticament dit i fet" Què hi puc fer a La Meva Salut Informació personal i de l’EAP: equip d’atenció primària assignat. Agenda i gestió de visites: veure visites pendents, proves programades, i llistes d’espera d’intervencions garantides. Historial clínic: informes de diagnòstic, visites d’urgències, analítiques i proves. Es poden visualitzar i imprimir. Medicació crònica: consultar i reimprimir plans de tractament. Tràmits i enllaços útils: accés a adreces per gestionar tràmits sanitaris. Voluntats anticipades: consulta del document si està registrat. e-Consulta (prova pilot) Servei de missatgeria asíncrona tipus SMS per contactar amb el metge/ssa de família per dubtes concrets o seguiment. No garanteix resposta immediata; el professional respon segons horari i disponibilitat. Actualment en prova pilot en alguns centres; previsió d’estendre-ho a tots els CAP si es confirma la utilitat. Exemple d’ús: consulta sobre medicació presa per error, coordinació abans d’una visita amb especialista, etc. Beneficis clau per a la ciutadania Estalvi de temps i desplaçaments: gestions des de casa. Continuïtat assistencial i autonomia del pacient en el seu seguiment. Especialment útil per a persones joves i treballadores amb poc temps. Difusió i disponibilitat Servei actiu des de fa un parell d'anys, però poc conegut; el CAP fa campanya informativa i ajuda a taulell. S’ofereix suport immediat per resoldre dubtes i completar l’alta. Altres continguts emesos en el tram Promos de programes: Smooth Jazz Club, Juguem a Casa, L’Audició (sardanes), Rebobineu, i crida a aprenentatge de català (CPNL). Inici de tertúlia dels dilluns amb Palmira Badell, Carme Amador, Josep Coderc i Carles Bas; notes lleugeres sobre el pont i un viatge a Austràlia.

← Torna a tots els podcasts