Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8094episodis
Entrevistes de la Justa del 28/6/2016 — PAM participatiu a Sant Just, reordenació de Torreblanca i habitatge Promunsa; lectura de les eleccions generals - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 28/6/2016 — PAM participatiu a Sant Just, reordenació de Torreblanca i habitatge Promunsa; lectura de les eleccions generals

Resum general Entrevista mensual amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, centrada en quatre blocs: Presentació del PAM participatiu i el seu procés de priorització ciutadana. Urbanisme: Pla de Millora Urbanística (PMU) de Torreblanca, protecció de Collserola i transformació de la carretera com a eix de creixement. Habitatge: reactivació de Promunsa amb 36 habitatges d’HPO a Mas Lluí i reptes per impulsar lloguer assequible. Anàlisi de les eleccions generals: resultats, tendències i posicionament del PSOE en la centralitat. També hi ha una breu tertúlia posterior sobre la calor d’estiu i reaccions als resultats (augment del PP i majoria al Senat). Temes principals 1) PAM participatiu de Sant Just Què és: el Pla d’Actuació Municipal fixa les accions prioritàries fins a finals de legislatura (juny 2019). Procés participatiu: • Formulari en línia i opció presencial amb butlletes als equipaments. • Finestra de participació: juliol–setembre (flexible per l’agost). • Objectiu: validar i prioritzar les 70 accions repartides per eixos. • Participació esperada: entre el 2–3% de la població, segons experiències comparables. Retorn i impacte: • Es farà un retorn ordenant les prioritats ciutadanes. • S’ajustaran recursos en funció de les prioritats, amb criteri de viabilitat econòmica i temporalitat. Governança i oposició: s’han fet sessions específiques amb l’oposició; el govern admet marge de millora en el flux d’informació i es compromet a més dedicació i transparència. "Està bé que la ciutadania digui: jo prioritzo la seguretat… o plans d’ocupació sobre via pública — i això vol dir destinar més recursos als temes prioritzats." 2) Urbanisme: Torreblanca i l’eix carretera PMU de Torreblanca: • Reordenació per evitar construir a la Vall de Sant Just (zona bosc i agrícola de Collserola), traslladant l’edificabilitat a Torreblanca. • Aprox. 24.000 m² d’edificació privada (uns 200 habitatges). • Justificació: minimitzar impacte ambiental i aprofitar infraestructures (tramvia, carretera ampla). • Llarg procés de negociació amb propietaris (equivalències de valor, contenciosos, etc.). Calendari i naturalesa: sòl i projecte privats; l’Ajuntament ha aprovat la modificació urbanística. Possible inici d’obres l’any vinent, amb llicència a finals d’any si s’esca Escau. Estrategia urbana: • Transformar la carretera en un carrer amb usos mixtos (habitatge, oficines, activitat econòmica) del Consell Comarcal a l’Av. Baix Llobregat. • Creixement sostenible i gradual en 20–30 anys; Collserola (40–45% del terme) es manté intocable. 3) Habitatge: Promunsa (HPO) i lloguer Promunsa reprèn obra després de 6 anys: • 36 habitatges d’HPO a la parcel·la 5D de Mas Lluí. • Superfícies: 55–90 m². • Preus de venda: 130.000–200.000 € (amb traster, pàrquing i IVA). • Sol·licituds: 5/09 – 7/10. • En paral·lel, enquesta per afinar necessitats d’habitatge de futur. Lloguer assequible (reptes): • Sense subvencions de la Generalitat; bancs reticents a finançar lloguer per volatilitat. • Impacte en deute municipal: p. ex., 20 pisos podrien suposar 2,8 M€ de càrrega, limitant inversions. • Compromís de l’equip de govern per definir operacions i finançaments estables en els propers mesos, tot i que no és a curt termini. "La notícia d’avui és que aquests són de propietat; el lloguer vindrà amb fórmules de finançament més estables." 4) Eleccions generals: lectura dels resultats Tendències: • PP guanya amb claredat vs. 20D; a Catalunya també hi ha victòria destacada i ERC guanya a Sant Just. • PSOE: estabilitza percentatge a Sant Just; sense “sorpasso”. Crida a governar des de la centralitat: – Allunyar-se de polítiques de dretes. – Defensar treballadors i classe mitjana. – Fugir de populismes i radicalismes. • Possible vot de por davant canvis bruscos (Podemos), que hauria beneficiat el PP. Marc ideològic: • Dilema entre neoliberalisme i socialdemocràcia; aquesta última necessita nova resposta a una economia global agressiva. • Suma de l’esquerra (PSOE + Podemos) mostra una Espanya progressista significativa, però fragmentada. "Nosaltres hem de governar des de la centralitat i donar confiança i garantia." 5) Tertúlia posterior (breu) Comentaris sobre la calor i protecció solar. Reacció als resultats: sorpresa per l’augment del PP, majoria al Senat i mencions a possibles filtracions en el debat mediàtic.

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Valoració de Ciutadans a Sant Just: resultats, polarització cap al PP i exigència de canviar la llei d’Hondt - episode art
Entrevistes de la Justa
5'

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Valoració de Ciutadans a Sant Just: resultats, polarització cap al PP i exigència de canviar la llei d’Hondt

Resum de l’entrevista Entrevista a Guillermo Francés, portaveu de Ciutadans a Sant Just, sobre els resultats electorals i l’estratègia del partit a partir d’ara. Context i resultats Ciutadans obté 1.057 vots a Sant Just i queda 5a força, amb una pèrdua aproximada de 250 vots i baixant una posició. Diferència mínima amb el PSC: pràcticament empat en aquestes eleccions al municipi. A nivell estatal, Cs parla d’una estabilització entorn dels 3,1 milions de vots (vs. els 3,5 milions del desembre), mentre el PP surt reforçat. Causes i lectura interna Polarització del vot entre PP i Podemos per la por a un govern de Podemos, fet que ha provocat fuga de vot de Cs cap al PP. El PP ha “activat la maquinària” contra Cs per recuperar electorat: "el Partit Popular [...] volia treure'n 600.000 vots a tota Espanya" Cs considera que el seu percentatge s’ha mantingut a Sant Just i a la comarca, amb referència a estabilitzacions prèvies (27S) i superació del PSC en diversos municipis. Estratègia i línies d’acció Valoració positiva però prudent: resultat “bo” dins d’un context difícil. Compromís de reflexió crítica i de seguir treballant per recuperar l’electorat moderad i centrat que no han mobilitzat aquesta vegada. Condicions per a pactar Prioritat programàtica: reforma de la llei d’Hondt per una representació més proporcional. Exemple citat: a Castella-la Manxa, Cs amb ~204.000 vots obté 1 diputat, mentre que el PP amb ~639.000 vots n’obté 18; Cs ho considera desproporcionat. "canviar la llei d’Hondt [...] perquè sigui una llei molt més justa" Escenari de govern Cs creu que és moment de pactes: "És moment de pactes" Reconeix que "Espanya ha confiat en el Partit Popular" i espera una trucada del PP per explorar acords, sempre amb requisits clars com la reforma electoral. Conclusió Missatge final: Cs es veu com a espai de centre moderat que s’ha estabilitzat, assumeix la polarització com a clau de la pèrdua de vots i centra la seva condició de pacte en canviar la llei d’Hondt.

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Anàlisi del PSC Sant Just sobre el 26J: resultats locals, vot útil cap al PP i escenari de govern en minoria - episode art
Entrevistes de la Justa
6'

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Anàlisi del PSC Sant Just sobre el 26J: resultats locals, vot útil cap al PP i escenari de govern en minoria

Resum general Entrevista amb Joan Massaganyes (PSC Sant Just) sobre els resultats de les eleccions generals del 26 de juny, amb èmfasi en el comportament del vot a Sant Just i les implicacions estatals. Resultats a Sant Just PSC en 6a posició, pràcticament empatat amb Ciutadans (1.055 vs 1.057 vots). Descens de participació: tot i perdre uns 30 vots, el PSC augmenta un punt en percentatge. Canvi clau: el Partit Popular passa al davant del PSC al municipi. "Evidentment no podem estar satisfets... veure com el Partit Popular passa per davant nostre és un fet que ens preocupa." Lectura política i fluxos de vot Augment d’ERC, possiblement a costa de Catalunya en Comú / En Comú Podem. Vot útil de centre/centre-dreta cap al PP per evitar un govern de Podemos. A nivell estatal, el PP recupera vots de Ciutadans i de l’abstenció, reactivats per la por a Podemos malgrat corrupció i retallades. Enquestes i “sorpasso” no consumat Enquestes a peu d’urna errades i expectativa de sorpasso de Podemos sobre el PSOE que no s’ha produït. "És potser l’única bona notícia de la nit." Crítica a la estratègia de Podemos Bloqueig a la investidura de Pedro Sánchez vist negativament per part de l’electorat progressista. Recordatori que Espanya no és Grècia: hi ha franges moderades disposades a canviar governs, però no sistemes. "Moltes persones no van entendre el bloqueig... i tampoc es van donar compte que Espanya no és Grècia." Escenari de govern post-26J Poca viabilitat d’un govern alternatiu al PP: seria una "coalició de perdedors" i Ciutadans difícilment ho avalaria. Objectiu: evitar unes terceres eleccions. Sortida més plausible: govern del PP en minoria. "S’han d’evitar unes noves eleccions" "L’opció més plausible és que governi el PP amb minoria"

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Entrevista a Enric Sabadores (PP Sant Just): augment de vots, crítica al bloqueig i escenaris de pacte - episode art
Entrevistes de la Justa
5'

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Entrevista a Enric Sabadores (PP Sant Just): augment de vots, crítica al bloqueig i escenaris de pacte

Context Entrevista amb Enric Sabadores, portaveu del Partit Popular a Sant Just, arran de la millora dels resultats del PP al municipi i la lectura general del panorama polític a Espanya. Dades clau Augment de vots a Sant Just: de 1.064 a 1.284 i pas de sisena a quarta força. Participació: satisfacció perquè no va caure tant com es temia; es valora com a exercici de responsabilitat ciutadana. Lectura estatal: demanda d’estabilitat i d’un govern fort després d’un període de bloqueig. Crítica a l’esquerra (PSOE i Podemos) per no haver format govern tot i tenir oportunitat; s’estima que hauria estat un govern feble. Retret a Ciutadans per la seva ambigüitat, percebuda com un fre al nomenament d’un president. Valoracions i missatge central Sabadores subratlla un període d’inacció política i retard en la consolidació econòmica. Defensa el PP com a partit seriós i coherent, amb un discurs sostingut i orientat a l’“interès general”. Interpreta el resultat com una aposta per la governabilitat i el «posar-se a treballar». Mirant endavant: escenaris de govern Victòria àmplia del PP però sense majoria absoluta; calen pactes o abstencions. Possibles vies: Abstenció del PSOE. Suport o abstenció de Ciutadans com a «companys de viatge». Processos de conversa i negociació imminents; reconeix que «la cosa no està feta». Cites destacades "Hem perdut sis mesos." "La gent té ganes que els polítics es posin a treballar." "La gent vol un partit sèrio, un partit coherent." Conclusió El PP a Sant Just consolida un ascens electoral en un context on, segons Sabadores, la ciutadania prioritza estabilitat, coherència i governabilitat. A escala estatal, el focus immediat és en pactes i abstencions per facilitar la investidura i superar el bloqueig.

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Valoració dels resultats electorals a Sant Just: entrevista a Laia Flotats (Convergència) després de les generals - episode art
Entrevistes de la Justa
5'

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Valoració dels resultats electorals a Sant Just: entrevista a Laia Flotats (Convergència) després de les generals

Resum de l’entrevista Context Entrevista a Laia Flotats, portaveu de Convergència a Sant Just, per valorar els resultats de les eleccions generals (repetició electoral) i la seva lectura local, catalana i estatal. Resultats a Sant Just Desvern Convergència baixa a la 3a posició amb 1.552 vots (uns 300 menys que al desembre de 2015). Causes principals assenyalades: Abstenció: part de l’electorat amb segona residència hauria estat fora pel pont llarg. Trasbàs de vots cap a ERC i possiblement cap al PP, els dos partits que pugen a Sant Just. "Entenem que una part de la nostra pèrdua de vots és per l’abstenció." Visió a Catalunya Tot i perdre vots, Convergència manté 8 diputats per la caiguda general de participació. Valoració agredolça: mantenir escons és positiu, però la tendència a la baixa obliga a reflexió. El congrés fundacional del partit (d’aquí 15 dies) servirà per treure conclusions i reorientar estratègia. "Hem aconseguit mantenir el número de diputats, 8 diputats." Enquestes vs. resultat final Les enquestes pronosticaven un pitjor resultat per a Convergència del que finalment s’ha obtingut. Tot i millorar les previsions, es reconeix una baixa sostinguda respecte a comicis anteriors. Anàlisi estatal Possible influència del Brexit en el vot, especialment en la decisió entre Podemos i PSOE, afavorint opcions clarament europeistes. Els socialistes mantenen la 2a posició; PP millora; Podemos no aconsegueix el sorpasso; Ciutadans retrocedeix. "Molta gent s’ha decantat per opcions més clarament i indiscutiblement europeistes." Formació de govern i escenaris No preveu unes terceres eleccions: cap dels quatre principals actors (PP, PSOE, Podemos, Ciutadans) hi té incentius. Pronòstic: es buscarà un pacte per formar govern en l’actual correlació de forces. "Crec que no hi haurà una tercera ronda d’eleccions... ja buscaran la manera de fer un pacte perquè hi hagi un govern."

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Entrevista a Lluís Monfort (En Comú Podem - Sant Just): balanç del 26J, causes del resultat i paper a l’oposició - episode art
Entrevistes de la Justa
6'

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Entrevista a Lluís Monfort (En Comú Podem - Sant Just): balanç del 26J, causes del resultat i paper a l’oposició

Resum de l’entrevista Context i marc Continuem la sèrie d’entrevistes als portaveus polítics de Sant Just. En aquesta ocasió, parla Lluís Monfort (Iniciativa, dins la candidatura d’En Comú Podem), sobre els resultats de les eleccions de juny del 2016. Resultats a Sant Just i a Catalunya A Sant Just, En Comú Podem passa a segona força, perdent uns 200-250 vots, i queda per sota d’ERC. A Catalunya, ECP es manté com a força més votada, cosa que Monfort considera una bona posició dins la línia comarcal i del país. Lectura general de l’escenari estatal Les expectatives amb la confluència Podemos–IU eren superiors al resultat final. Valoració molt crítica de la victòria del PP: malgrat els casos de corrupció, l’ús il·legítim de mecanismes de l’Estat i el desgast de la crisi, el PP s’afiança. Impacte negatiu previst en: Polítiques socials. Concepció plurinacional de l’Estat. El bloc Podem–IU, En Comú Podem, Marees i Compromís haurà de fer oposició dura. “Ha sigut francament decebedor el fet que el Partit Popular no només s’afianci, sinó que no li passi cap factura.” Sorpresa i expectatives Monfort preveia una victòria del PP, però menor. Esperava la confluència al voltant de 80–90 escons. El possible sorpasso al PSOE “feia il·lusió”, però no s’ha produït. Toca tirar endavant i fer oposició, tot i un panorama “no gaire engrescador”. “Ens tocarà fer una oposició dura i és el que s’ha de fer.” Causes possibles dels resultats A Catalunya, ECP ha estat l’“enemic a abatre” en clau nacional, amb un marc “reduccionista” del futur del país i amb abandonament del debat social per part d’alguns actors. Efecte del cas “Fernández Díaz-Gate”, que hauria mobilitzat vot més independentista. Instrumentalització del referèndum acordat tant per l’Estat (com a “demoníac”) com per sectors sobiranistes (ridiculització), erosionant ECP. Possible efecte Brexit: inclinació al vot de seguretat (“no busquem invents”) alimentat per discursos conservadors en la recta final. Mirada endavant Constatació d’una legislatura complicada. Compromís d’oposició ferma de la confluència per defensar drets socials i una visió plurinacional de l’Estat.

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Ronda d’entrevistes post-electorals a Sant Just: ERC esdevé primera força i En Comú Podem passa a segona - episode art
Entrevistes de la Justa
10'

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — Ronda d’entrevistes post-electorals a Sant Just: ERC esdevé primera força i En Comú Podem passa a segona

Resum general En aquesta franja, s’inicia una ronda d’entrevistes als portaveus dels partits de Sant Just d’Esvern per valorar els resultats de les darreres eleccions generals. Es destaquen canvis locals rellevants: Esquerra Republicana (ERC) passa de tercera a primera força al municipi, mentre que En Comú Podem perd vots i queda en segona posició. Punts clau ERC guanya a Sant Just amb 1.809 vots, malgrat el descens de la participació. Descens de participació atribuït al caràcter festiu a Catalunya i al pont llarg. A Sant Just, només PP i ERC augmenten vots; la resta de forces en perden. ERC llegeix els resultats com a prova que el procés continua viu i que hi ha suport a la construcció d’una república catalana. A escala estatal, es remarca la complexitat per formar govern i es manté el referèndum com a condició d’ERC per a qualsevol negociació. En Comú Podem valora que, tot i perdre vots a Sant Just, continua sent la força més votada a Catalunya i manté un suport ampli a la comarca. "Som les dues úniques forces que han guanyat vots" (sobre PP i ERC a Sant Just) "Esquerra posa el referèndum sobre la taula com una condició sine qua non" "Ser la força més votada a Catalunya ens situa en una posició bona" (En Comú Podem) "Era el moment de fer un canvi significatiu a Espanya" (En Comú Podem) Entrevista a Sergi Seguí (ERC Sant Just) Valoració dels resultats Salt de tercera a primera força al municipi i creixement sostingut en convocatòries recents. Agraeix la confiança i destaca que el projecte d’ERC arrela a Sant Just. Participació i lectura local Participació a la baixa atribuïda al pont festiu a Catalunya; part de l’electorat va optar pel vot per correu. A Sant Just, ERC i PP pugen; la resta, baixen. ERC ho interpreta com a canvi de tendència. Lectura catalana i estatal Subratlla la diferència entre Catalunya i Espanya en el mapa electoral: ERC forta a Lleida i Girona, competint a Barcelona i Tarragona. Defensa que el procés està "ben viu" i que ERC pot oferir una sortida al canvi que es reclama. Sobre el PP a Espanya: creu difícil d’entendre l’augment d’escons i reafirma la incompatibilitat amb l’actual model d’estat. Governabilitat i condicions Preveu setmanes intenses i un escenari similar al del 20-D. Dubtes sobre possibles aliances del PP amb Ciutadans o suport del PSOE. Manté el referèndum com a condició indispensable per a qualsevol suport d’ERC. Entrevista a Lluís Monfort (En Comú Podem – Iniciativa Sant Just) Resultats a Sant Just i a Catalunya A Sant Just, perden ~250 vots i passen a segona força; el percentatge es manté similar. A la comarca, mantenen suport important, i a Catalunya són la força més votada. Expectatives i balanç estatal Les enquestes i l’aliança amb EUiA feien pensar en un resultat millor. Més enllà de sigles, subratlla que calia un canvi significatiu en les polítiques socials i econòmiques a Espanya. Notes de programació de Ràdio d’Esvern Insercions promocionals de programes locals com La penya del morró i Juguem a casa, que apareixen entre les entrevistes. Conclusió A nivell local, canvi de lideratge: ERC es consolida com a primera força a Sant Just, mentre En Comú Podem manté hegemonia a Catalunya. A escala estatal, persistència del bloqueig polític i incertesa sobre pactes, amb ERC reafirmant el referèndum com a eix de negociació.

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — 500 programes d’“A l’Audició”: Toni Fuentes celebra la sardana a Ràdio d’Esvern - episode art
Entrevistes de la Justa
14'

Entrevistes de la Justa del 27/6/2016 — 500 programes d’“A l’Audició”: Toni Fuentes celebra la sardana a Ràdio d’Esvern

Resum Context i fita “A l’Audició” arriba als 500 programes a Ràdio d’Esvern (Sant Just Desvern), amb programa especial en directe i convidats. El programa va néixer el 2002 i, malgrat una temporada especial el 2012-2013, manté una trajectòria sostinguda de 14 anys i gran fidelitat d’audiència. "Avui farem el programa en directe amb convidats... és una fita important." Origen i evolució del format Inici amb mitja hora: 6 sardanes, notícies i música de coble; nom inspirat en les antigues “audicions”. Estructura flexible (no rígida) per adaptar-se a notícies, temps i repertori. Des de fa uns 4 anys, el programa dura una hora, ampliant espai per a sardanes, dansa d’esbart i música de cobla de concert. Objectiu editorial Divulgar la gran varietat musical de la sardana i la coble. Dades clau del repertori: Aproximadament 30.000 sardanes conegudes. Entre 10.000 i 12.000 enregistraments comercials. Prop de 3.000 compositors han escrit sardanes. Resultat: riquesa temàtica i estilística que permet combinacions “gairebé infinites”. Metodologia i dedicació Preparació rigorosa: 6 hores de feina prèvia per programa, amb cura del text i les dades. Suport en una discoteca extensa i una base de dades de sardanes que l’autor manté des de fa gairebé 50 anys. Comunitat i impacte Audiència activa al Baix Llobregat i més enllà (Plugues, Cornellà, Sant Joan d’Espí, Sant Vicenç, Castelldefels...). Indicadors d’audiència: “per cada persona que ho diu, n’hi ha cinc que escolten”. Per al programa 500, els oients han demanat 23-24 peces (sobretot clàssics); es planteja continuar les dedicatòries en un altre espai si cal. Estat del gènere El món de la coble es manté viu: unes 100 cobles a Catalunya, músics de conservatori, bons directors i millors recursos d’enregistrament. L’eix musical del programa se’n beneficia directament. Desitjos i límits Vol incorporar més música de concert per a cobla (inclosa la dimensió sinfònica), però la llarga durada de peces com el “Puig Soliu” o la “Muixeranga d’Algemesí” limita el temps. Solució habitual: fragments puntuals per no desequilibrar l’espai. El programa especial i continuïtat Emissió especial: dilluns de 20:00 a 21:00, en directe, amb convidats i dedicatòries. No és un final: voluntat de continuar mentre sigui possible, explorant sèries temàtiques (compositors del Baix Llobregat, rius, castells, noms de flors i de persona, etc.). Punts destacats 500 programes d’un espai dedicat a la sardana amb qualitat i constància. Estructura flexible que prioritza el contingut musical i l’actualitat del gènere. Complicitat amb l’audiència i impacte territorial. Compromís: 6 hores de preparació per garantir rigor i bona realització. Gènere viu amb ampli repertori i excel·lent nivell interpretatiu.

Entrevistes de la Justa del 24/6/2016 — Brexit: impacte econòmic i bancari, crisi política a Espanya i 26J; declaració de Puigdemont i una mirada astrològica als líders - episode art
Entrevistes de la Justa

Entrevistes de la Justa del 24/6/2016 — Brexit: impacte econòmic i bancari, crisi política a Espanya i 26J; declaració de Puigdemont i una mirada astrològica als líders

Temes principals • Brexit i mapa del vot: Londres, Escòcia i Irlanda del Nord voten “Remain”; Anglaterra i Gal·les s’imposen pel “Leave”. Sensació d’“illa” més marcada al Regne Unit post-resultat. • Economia i banca: període d’incertesa elevada. Debat sobre la federalització europea; mesures de liquiditat del Banc d’Anglaterra. • Política catalana i espanyola: escàndol Fernández Díaz–Gate amb noves revelacions; final de campanya del 26J i possibles escenaris de govern. • Declaració institucional: Carles Puigdemont insta la UE a reconnectar amb la ciutadania, de-burocratitzar-se i frenar populisme i xenofòbia. Suport a Escòcia. • Interludi i cultura: referència a The Smiths i a la piulada de Johnny Marr sobre el Brexit. • Astrologia política: lectura astral de líders (focus en Mariano Rajoy); “els astres inclinen, no obliguen”. Obertura: el dia després del Brexit Sensació d’illa i lectura del mapa • S’apunta la dificultat d’encabir qüestions complexes en referèndums binaris. • Mapa del vot: Londres, Escòcia i Irlanda del Nord volen romandre; Anglaterra i Gal·les opten per sortir i guanyen. • Percepció a peu de carrer: “la Gran Bretanya és més illa que mai”. Economia i finances: incertesa, federalització i banca Anàlisi de Gerard Padró (LSE) • “El que s’obre és un període d’incertesa molt gran”. Part de la població pot no ser-ne conscient. • Rebat l’optimisme de García-Margallo sobre una federalització accelerada: el bloqueig no el provocava el Regne Unit, sinó el xoc entre estats creditors i deutors i la negativa del nord a la mutualització del deute. “Jo celebro l’optimisme desfarmat del senyor Margallo, però parteix d’una interpretació… errònia.” Banc d’Anglaterra: xarxa de seguretat • Mark Carney anuncia fins a 250.000 M£ en liquiditat i facilitats en lliura i divises per contenir la volatilitat. “Garantir que el nucli del sistema financer estigui ben capitalitzat, sigui líquid i tingui força.” • Padró: impossible estar “perfectament preparats” per a tots els xocs, però una injecció de liquiditat ajuda a evitar dubtes interbancaris i efectes contagi. “Nosaltres estem a darrere… aquí tenen el sac de diners.” Política catalana i espanyola: ‘Fernández Díaz–Gate’ i el 26J Noves filtracions i reaccions • Público publica més àudios (octubre 2014): el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, hauria proposat desbancar Artur Mas i situar Germà Gordó com a perfil moderat; contactes amb Fainé, Bonet i Lara. • Gordó nega conspiracions; reconeix contactes institucionals. Es preveu la destitució de de Alfonso al Parlament. • Carlos Enrique Bayo avança nous noms i més proves sobre l’ús de fiscalia i jutges per a fins partidistes. “Pretenden utilizar a la fiscalía, a los jueces… para destruir rivales políticos.” Impacte electoral (26J) • Consultor José Luis Sánchez: el PP primer (~31%); Unidos Podemos suma fort amb IU; PSOE lleu descens però en posició pivotal al centre de l’arc. • Risc de bloqueig si tothom manté vetos; sortides: - Govern al voltant del PSOE (difícil però possible). - Líder extern (“senyor X/Y/Z”) no identificat dels principals partits. • L’escàndol tindria impacte limitat a tan pocs dies; el Brexit podria mobilitzar vot antisistema (més favorable a Podemos). Interludi cultural • 30 anys de “The Queen Is Dead” de The Smiths; Johnny Marr compara la campanya pro-Brexit amb el nazisme a Twitter. Declaració institucional: Carles Puigdemont Missatge a la UE i a Escòcia • La 5a economia mundial ha decidit sortir; cal una reflexió seriosa a la UE per reconnectar amb la ciutadania. • Demana: de-burocratitzar, lideratge en assumptes que preocupen, protegir classes mitjanes i populars, combatre populisme i xenofòbia. • Urgència per negociar per minimitzar danys, especialment econòmics i comercials. • Reafirma el compromís europeista de Catalunya i envia suport a Escòcia (que hauria votat quedar-se si fos independent). Astrologia i política: cartes dels líders Conversa amb l’astròloga Gemma Blat • Explicació de l’ascendent i la seva importància en el caràcter (el Sol com a voluntat; l’ascendent com a caràcter). • Mariano Rajoy: Àries, ascendent Cranc, lluna a Taure; perfil constant i dominant, “més sensible del que sembla”. • Efecte de l’eclipsi del 27-S 2015 sobre perfils del 27 de març (Rajoy, Duran i Lleida) i possibles repercussions polítiques. • 26-J: lluna minvant, sense eclipsis; lectura oberta. “Els astres inclinen, no obliguen.”

← Torna a tots els podcasts