Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 20/4/2016
L'actualitat de Sant Just Desvern
Principals
Episodis etiquetats amb Principals
8094episodis
Entrevistes de la Justa
26'
Entrevistes de la Justa del 20/4/2016 — Sant Just: PAM i participació, mobilitat i seguretat viària, bloqueig polític estatal i tertúlia esportiva del Barça
Resum global Entrevista amb Joan Bassaganyes (PSC) sobre el PAM i la participació • El Pla d’Actuació Municipal (PAM) marcarà les línies d’acció dels propers 3 anys; es presentarà al ple d’abril o maig i s’obrirà un procés participatiu a partir del juny. • Es treballa amb una empresa experta per definir el model de participació ciutadana i possibles pressupostos participatius (aprenentatges de Molins de Rei, Manresa...). • Riscos principals detectats: frustració veïnal quan la part de pressupost realment “disponible” és petita, perquè moltes inversions són obligades per normativa o convenis, i per les limitacions legals (ús del superàvit, terminis d’execució d’inversions dins l’any següent, etc.). • S’allunya el mirall de Porto Alegre: cal adaptar el model a la realitat local i a l’“aritmètica” pressupostària. "Insisteixo molt... en no generar frustració ciutadana" • Relació amb veïns de la Plana del Solei: diàleg periòdic i compliment d’acords, amb marge per a nous compromisos. Mobilitat i seguretat viària a Sant Just • Cruïlla a la Rambla: reordenació semafòrica que allarga una mica l’espera però redueix retencions i millora la seguretat dels vianants (s’evita el gir a l’esquerra conflictiu i els encreuaments perillosos). • Mas Lluí: obertura del carrer Montessori per desviar trànsit de Rosa-Luxemburg arran de l’augment per l’obertura del Pàdel; hi ha hagut queixes pel botellón, però es prioritza la seguretat viària en una zona amb molts infants. • Carrer Ereter (i entorn): canvi de sentit al tram final (entre Major i Carretera Reial) per reduir el trànsit de pas i protegir la ruta escolar. "Mentre hi hagi un atropellament, per nosaltres ja és massa" Política estatal: bloqueig i escenaris electorals • Crítica a les cadires buides del PP al Congrés i a una "legislatura no nata"; Bassaganyes demana reduir terminis entre eleccions i formació de govern per forçar acords reals. • Reunió Puigdemont–Rajoy: "No n’espero res" • Pronòstic de més abstenció el 26 de juny, sobretot en l’electorat progressista, per la manca d’acord PSOE–Podemos i el pes de personalismes i estratègies partidistes. • Recorda l’aritmètica: el suposat pacte d’esquerres sumava 161 (amb IU) davant de 163 (PP + Cs); critica el vet a Ciutadans mentre es buscava suport d’altres forces de centre-dreta a alguns territoris. Tertúlia esportiva: el Barça es juga la Lliga • Jornada amb aroma de “finals”: el Barça necessita canviar la dinàmica i recuperar l’efectivitat. • Ansietat de cara a porteria i porters rivals destacats; amb Suárez de 9, l’equip guanya presència. • Debat sobre gestió de Luis Enrique: rotacions tardanes, excés de minuts del Trident i equip arribant “tocat” al tram decisiu. "El gran responsable és el senyor Luis Enrique" (opinió a la tertúlia) Punts clau • PAM flexible i participatiu, però amb límits legals i pressupostaris clars. • Paquet de mesures de mobilitat per reduir riscos: cruïlla Rambla, obertura a Mas Lluí i canvi de sentit a Ereter. • Bloqueig polític: demanda de terminis més curts i previsió d’abstenció creixent al juny. • Barça en clau de Lliga: resultadisme, ansietat i debat sobre la gestió de rotacions.
Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 19/4/2016
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa
18'
Entrevistes de la Justa del 19/4/2016 — Portes obertes a l'Escola Bressol Municipal Marrex i novetats musicals al magazine Just a la Fusta (Ràdio Desvern)
Panorama general Entrevista amb la directora de l'Escola Bressol Municipal Marrex, Dèlia Risques, sobre les jornades de portes obertes, la preinscripció i el projecte educatiu del centre. El programa també repassa algunes novetats musicals i la programació de Ràdio Desvern. Portes obertes: com s’organitzen i què s’hi veu Primera part al Centre Cívic Salvador Espriu (al costat de l’escola): Presentació dels eixos del projecte i projecció d’un vídeo amb els pilars educatius. Explicació de l’organització: horaris, calendari, educadores i espais. Guia del procés de preinscripció i matrícula. Segona part a l’escola: visites lliures als espais amb les educadores. Les famílies poden entrar, preguntar, observar i “tocar” per conèixer el dia a dia. "Vull veure-ho, vull tocar-ho." Objectiu: generar confiança i permetre que cada família es fixi en el que més li interessa (acollida del matí, espais de son i àpats, cuina, espais comuns, etc.). Durada: aproximadament 1 h de presentació + 30–60 min de visita, adaptant-se al ritme de les famílies. Proper torn de portes obertes: dijous a les 17.00 h. Projecte educatiu: tres pilars clau L’infant: cada criatura és única, capaç i curiosa; es prioritza una atenció al més individualitzada possible mitjançant propostes de joc i experimentació. Vincles: establir vincles sòlids amb adults i entre infants dona seguretat, indispensable per aprendre. "En un entorn insegur l’aprenentatge és molt més difícil." Famílies: formen part del sistema educatiu; se les acull, entren a l’escola i han de sentir-se com a casa. "La família també és acollida a l’escola." Seguiment: al novembre es fa una reunió pedagògica amb imatges del que fan els infants per fer visible l’aprenentatge. Oferta de places i ràtios per al curs vinent Grup de lactants: 7 places (ampliables a 8 si no hi ha NEE). Grups d’1 any: 30 places (ampliables a 31). Grup de 2 anys: 17 places (ampliables a 18). Total inicial: 54 places (fins a 57 si no hi ha necessitats educatives especials). Ajust d’oferta: lleu reducció a 2 anys per garantir la continuïtat d’un grup mixt actual (1–2 anys) amb 3 criatures. Preinscripció: dubtes més freqüents i criteris Preocupació recurrent: no tenir plaça i el barem de punts. Criteri clau de puntuació: empadronament a Sant Just Desvern. Han de coincidir l’adreça d’empadronament, la del formulari de preinscripció i la del DNI. "Si no hi ha aquesta coincidència d’adreces, no podrem comptar que vius aquí." Organització familiar: consultes sobre horaris d’entrada/sortida, vacances i dies de tancament. Projecte pedagògic: preguntes sobre sortides, propostes, ràtios i activitats. No es fan anglès ni piscina a aquesta edat; l’enfocament és el joc i l’experiment. Altres continguts del programa: actualitat musical i agenda Novetats discogràfiques: Nou single d’Invisible, «So Well», amb Jessie Ware; serà el tema d’obertura de l’àlbum Passions (sortida: 10 de juny). Col·laboracions anunciades: Anna Calvi, Conan Mocassin i Floating Points. Referència a un segon avançament d’un àlbum titulat Fear (llançament previst: 3 de juny). Programació de Ràdio Desvern i canals: «Emma de Música» (21.00 h), amb Maria Quintana. «La música coral, més de mil anys d’història» (22.00 h), amb Pep Quintana. Contacte WhatsApp: 610 777 015. Actualitat comarcal: informatiucomarcal.com.
Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 18/4/2016
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa
13'
Entrevistes de la Justa del 18/4/2016 — Robert Brufau al Món il·lustrat: especialització en estructures, marc legal i formació d'una escola
Resum Context i perfil Robert Brufau, doctor arquitecte i especialista en disseny d’estructures. Participació en obres amb fins a 42 premis FAT, intervencions en projectes guardonats amb el Premi Nacional Mies van der Rohe, i Premi Nacional d’Arquitectura de la Generalitat per la rehabilitació de les golfes i terrats de La Pedrera. De l’arquitecte “total” a l’era de l’especialització Crítica al model renaixentista de l’arquitecte que “ho sap i ho controla tot”. Defensa de la especialització: estructures, instal·lacions, sostenibilitat, etc. A la pràctica, molts arquitectes treballen especialitzats, tot i que el sistema encara tendeix a atribuir el protagonisme a l’arquitecte titular. Marc legal: Espanya vs Europa i singularitat catalana A Europa, els especialistes (p. ex. estructuristes) tenen cobertura pròpia: col·legi, contracte i responsabilitat diferenciada. A Espanya, la llei concentra la responsabilitat en l’arquitecte, cosa que altera les “regles del joc” i relega els especialistes a un segon pla. Catalunya: molta feina d’especialitat en mans d’arquitectes (no només enginyers), mantenint una tradició d’estructures fetes per arquitectes. Reconeixement i associacionisme (ACE) Fa dècades, el càlcul d’estructures sovint es regalava com a moneda de canvi per adjudicar obres. Creació de l’ACE (Associació de Consultors d’Estructures) per dignificar honoraris i reconeixement. Avui, en concursos, ja es pregunta “qui fa l’estructura?”, un progrés notable en visibilitat. Dades: l’ACE aplega 400+ membres, amb un 60% d’arquitectes. "Tu adjudica'm l'obra; jo ja em preocupo de tota la part estructural." Formació i creació d’una “escola” Model de conveni universitat-empresa: detectar talent a primer/tercer curs, incorporar-lo a l’estudi i formar-lo amb obra real. 400+ joves formats; avui molts són referents i fins i tot guanyen concursos a l’antic despatx, fet que Brufau viu com a orgull. Continuïtat d’una tradició catalana amb figures com Margarit i Buixadé. Sobre els premis i el reconeixement Per als arquitectes titulars, els premis són clau per a visibilitat i encàrrecs. Per als estructuristes, són confirmació de bona feina, però menys centrals. Brufau ha arribat a no recollir algun premi si creia que faltava reconèixer més persones implicades. "Quan en una feina hi ha tanta gent implicada, si em criden a mi, també n’haurien de cridar molta més." Crisi del 2007 i estat actual El 2007, l’empresa de Brufau (dedicada només a estructures) tenia 200 treballadors (150 tècnics). La crisi va ser duríssima i va obligar a reduir dràsticament. Senyals de recuperació la primavera passada, però sense confirmació clara posterior; el ritme continua lent. Consell per a novells i una anècdota El disseny d’estructures és una feina maquíssima; cal implicar-s’hi al màxim. Diferència vital: l’arquitecte general sovint es baralla amb persones; el consultor estructural dialoga amb materials. "Els materials, si els coneixes bé, sempre faran el que tu vols que facin." Ritual simpàtic: en acabar una obra satisfactòria, donar dues palmadetes a un pilar com a agraïment pel bon comportament estructural. Idees clau Especialització i corresponsabilitat tècnica com a estàndard europeu. Dignificació del càlcul estructural a través de l’ACE i la cultura professional. Formació com a llegat: creació d’una autèntica “escola” d’estructures. Crisi 2007: impacte sever i recuperació lenta. Ètica del reconeixement: els premis haurien d’incloure tots els agents que hi contribueixen.
Entrevistes de la Justa
22'
Entrevistes de la Justa del 18/4/2016 — Actualitat municipal de Sant Just: PAM, escoles bressol i tarifació social; pressupostos participatius; pactes estatals; i tertúlia sobre desfibril·ladors i Papers de Panamà
Resum general Entrevista a Guillermo Francesc (Ciutadans Sant Just) Reunió avui amb l’alcalde i portaveus per presentar el PAM de govern (unes 70 mesures). Ciutadans encara no l’ha pogut revisar. Prioritats que reclamen per al mandat: Transport públic: millorar connexions i coherència tarifària (bus i especialment Rodalies), amb possibles bonificacions i una tarifació més justa al Baix Llobregat. Escoles bressol: exigir a la Generalitat el pagament dels 1.500 € per plaça i any previstos per llei; explorar una segona EBM a Mas Lluí per conciliació, natalitat i evitar desplaçaments. Sobre la tarifació social als serveis municipals (proposada per Movem): bona predisposició, estudiant-ne la viabilitat econòmica. Relació amb el govern: cordial i correcta; crítica constructiva a la gestió del temps i l’excés d’urgències. "Tinc la sensació que van molt al dia a dia i de vegades no ens entrem a pensar o a reflexionar... van matant mosques a canyonassos" Calendari del PAM: podria anar a ple a l’abril o maig, segons comissions informatives. Aprenentatges del primer any: processos interns complexos i més lents del que es veu des de fora. Pressupostos participatius (2017 o 2018) Acord general en impulsar-los, però amb prudència per evitar frustració ciutadana. Claus abans d’engegar-los: Definir una quantia significativa per a inversions participades. Establir regles clares: qui pot proposar, votar i quin tipus de projectes. Context: pressupost municipal ajustat; si no és viable el 2017, anar cap al 2018. "El que no podem fer és llançar-ho a la piscina... s’ha d’estudiar i regular " Política estatal: opcions de govern Encara hi pot haver govern a última hora. Preferència de Ciutadans: acord PP–PSOE–Cs basat en les 200 mesures pactades amb el PSOE; veuen el PP com a possible adherent a moltes d’aquestes. Tertúlia i article de Josep Coderc Petició d’instal·lar un desfibril·lador al centre del Milenari per alta concentració de gent gran i risc de parada cardíaca. Papers de Panamà i derivades: Dimissió del ministre José Manuel Soria; menció a la sanció d’Hisenda a Aznar. Manos Limpias: detencions per extorsió; efectes sobre la causa de la Infanta Cristina (Hisenda i Fiscalia no hi veuen delicte). Investigació policial a Mossack Fonseca a Panamà. Altres temes d’actualitat: Terratrèmol a l’Equador: més de 235 morts; recordatori solidari. El Papa Francesc acull tres famílies refugiades procedents de Lesbos. Esports: derrota del Barça contra el València; triple lluita per la Lliga; mencions finals d’ànim: > "Visca el Barça" i "Visca l’Espanyol"
Entrevistes de la Justa
11'
Entrevistes de la Justa del 18/4/2016 — Conferència “El cas de Catalunya” (ONU, San Francisco 1945): context històric, doctrina del dret d’autodeterminació i vigència geoestratègica
Resum de la conversa Context i motiu Conferència d’aquest vespre a l’Ateneu, vinculada a l’exposició “Jacques Rigaud, crònica de tinta i pòlvora” (organització: Òmnium). Títol: El cas de Catalunya. Apel·lació a les Nacions Unides — San Francisco 1945. Ponent: Jordi Mirabet, president de l’Associació Memorial 1714. El cas de Catalunya a l’ONU (1945) El Consell Nacional de Catalunya (Londres) redacta un document reclamant el reconeixement internacional de Catalunya com a nació lliure. La delegació als EUA viatja a Califòrnia per presentar l’apel·lació durant la conferència fundacional de l’ONU. Base doctrinal: precedents de la Societat de Nacions i Carta de l’Atlàntic (1941). "tots els pobles tenen dret a ser lliures i a establir el sistema de govern que ells vulguin." Objectiu assolit: registre oficial del document a l’ONU, tot i la Guerra Freda incipient i els acords de neutralitat amb l’Estat espanyol (1944) que en limitaven el recorregut. Vigència doctrinal i drets dels pobles El text és considerat actual: recull un segle llarg d’evolució en drets dels homes i de les nacions. Idea central: el dret d’autodeterminació és àmpliament assumit en l’àmbit teòric per juristes i demòcrates. "No hi ha ningú que negui el dret a la terminació dels pobles." "no pots anar presumint que negues un poble, una nació, el seu dret a la determinació." Els catalans han contribuït aportant dades, experiències i voluntat en aquest recorregut. Lectura geoestratègica Catalunya i els Països Catalans com a franja oriental de la Península i corredor mediterrani: connexió clau amb Europa (antiga Corona catalanoaragonesa). Històricament, potències diverses han volgut aprofitar el descontentament català sense resoldre’l (estratègies alemanyes i franceses als anys 30; càlculs interns espanyols). Mirabet qüestiona la idea d’una Península Ibèrica homogènia; analogia amb l’Escandinàvia: percepció externa d’unitat que no reflecteix la pluralitat real. Objectiu actual i enfoc No entrar en política diària; posar l’accent en el dret, la doctrina i la resolució de la qüestió catalana per vies reconegudes internacionalment. Enfoc: resoldre, no “posar el dit a l’ull”, sostenint valors compartits pel món democràtic. Detalls pràctics i cloenda La conferència: avui a les 19:00 a l’Ateneu. Cloenda del tram radiofònic: connexió amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio i avanç de continguts (entrevista a Cs Sant Just i tertúlia).
Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 15/4/2016
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa
21'
Entrevistes de la Justa del 15/4/2016 — Ramon Llull i el seu "Art" racional, i agenda radiofònica: especial Sant Jordi i seccions de tecnologia i cultura
Resum general 1) Ramon Llull: figura, mètode i impacte Autor polifacètic: escriptor en català, filòsof i teòleg de la Baixa Edat Mitjana. Conversió espiritual: després d’unes aparicions de Jesucrist, decideix dedicar-se incansablement al servei de la fe. Objectiu central: demostrar amb raó les veritats cristianes (com la Trinitat i la Encarnació) per al diàleg amb jueus i musulmans. El mètode: l’“Art”: Sistema de tipus lògic-combinatori, concebut com a revelat i autònom respecte a autoritats textuals. Evita disputes basades en textos sagrats particulars i cerca fonaments racionals compartibles. Recepció i influència: Naixement del lul·lisme; inspiració per pensadors posteriors (p. ex., Leibniz, en clau combinatòria). No esdevé canònic com altres escolàstics, però deixa escoles i tradició a Mallorca i Barcelona. Avanç del seu temps: integra fe i raó en clau apologètica racional, marcant una novetat rellevant al segle XIII-XIV. "fonamentar racionalment les veritats de la fe cristiana" 2) Agenda: conferència i especial Sant Jordi Conferència: “Ramon Llull, un escriptor laic a la Baixa Edat Mitjana”, avui a les 20 h, amb Francesc Dius. Especial Sant Jordi (22 d’abril, 10–13 h): Emissió en directe de Ràdio d’Esvern des del pati de l’Institut. Participen escoles: Montseny, Canigó, Montserrat i Madre Sacrament. Entrevistes a Maite Carranza i a l’alcalde Juret Perpinyà (entrevistat pels alumnes). Escolta per FM i internet. 3) Secció “Posem-li veu” – Ciència i Tecnologia Nou Kindle (4a generació): Disseny renovat amb botons laterals; funda amb bateria integrada (>1 mes d’autonomia). Pes: 131 g; gruix: 3,4 mm (part més fina). Preus: 289 € (Wi‑Fi) i 349 € (3G). Pagaments biomètrics al Japó: Smartphone guarda dades; l’empremta actua com a firma digital. Operacions en < 3 segons i amb seguretat combinant dispositiu + biometria. Implementació llunyana a Europa, de moment. Robòtica Google (Shaft): Filial de Alphabet; robot bípede que puja escales, camina en desnivells i carrega fins a 60 kg. Sense braços de moment; enfocament empresarial. 4) Secció Cultura i Moda El “misteri” de l’emoticona de la noia amb mà en posat de safata. La Jessi Stern viralitza a Facebook una interpretació: “És la segona part d’una altra” (lectura en parella d’emoticones). Tema presentat com a curiositat cultural digital; explicació completa no detallada al fragment. 5) Altres seccions anunciades Esports i Salut: beneficis dels esports a l’aire lliure. Webs de la setmana: 4 llocs molt utilitzats actualment. Música: Rolling Stones i cançó de la setmana. 6) Notes de realització Repeticions de “Fins demà!” i “Fem-li veu” com a transicions/emissions en prova. Fragment musical inserit (“Love Yourself”).
Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 14/4/2016
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa
6'
Entrevistes de la Justa del 14/4/2016 — Visita al taller rupestre de Nil Nebot a la vall de Sant Just: art, natura i consciència ecològica
Resum Context i visita Trobada: dissabte, dos quarts de sis (17:30). Punt de sortida: Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Destí: taller rupestre de l’artista Nil Nebot a la vall de Sant Just, límit amb Collserola (uns 20 minuts de camí). Format: experiència artística i vivencial, més que una visita convencional. El projecte Premissa creativa: treballar només amb materials naturals trobats in situ. Construcció principal: una cabanya feta amb fang, pedra i sostre de palla, desenvolupada des del gener. Tècniques: demostracions de com fabricar pintures naturals, tallar pedra i altres pràctiques amb recursos del bosc. "La meva premissa essencial per treballar és utilitzar només el que trobo a la naturalesa." Dimensió ecològica Ús d’espècies de creixement ràpid i de la canya americana (espècie invasora) per minimitzar l’impacte. Voluntat de sostenibilitat i de reivindicació ecològica integrada en el procés i el lloc. Situació i futur del taller El projecte no és 100% legal; hi ha hagut avisos, però ara per ara hi ha permís per no desmuntar-ho i la situació és estable però incerta. "Ara mateix tenim permís... per no desmuntar-ho." Per què cal veure-ho in situ? El contacte directe amb el context natural facilita entendre la relació art–territori i la reflexió sobre sostenibilitat, materials i oficis.