Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8094episodis
Entrevistes de la Justa del 16/11/2015 — Xema Lacunza a Sant Just: mirada fotogràfica, procés i comunitat - episode art
Entrevistes de la Justa
13'

Entrevistes de la Justa del 16/11/2015 — Xema Lacunza a Sant Just: mirada fotogràfica, procés i comunitat

Context i objectiu Xema Lacunza (Premi Nacional de Fotografia 2015) ofereix avui una xerrada a la vagoneta (19 h), convidat per l’Agrupació Fotogràfica Sant Just. Sessió oberta a tothom, amb enfoc en la seva manera de veure i treballar la fotografia, i espai per a demostració pràctica. Què oferirà la xerrada Visió i mètode personal: com posa el focus en la composició i el postprocessat per guiar la mirada de l’espectador. Abans i després: presentació d’imatges per explicar el que busca en cada foto i les accions per aconseguir-ho. Demostració en directe: edició d’una foto davant del públic per mostrar que el procés no és tan difícil. Enfoc no dogmàtic: no és una “classe magistral”, sinó compartir el seu procés i criteri. "Vaig a ensenyar com ho faig i el que busco; no una classe magistral." — Xema Lacunza Consells per a qui comença Apunta’t a un club fotogràfic: permet conèixer gent amb els mateixos interessos, fer sortides, rebre feedback i participar en concursos. Aprenentatge col·lectiu: activitats, cursos i tertúlies fan avançar més ràpid. La importància de la crítica Acceptar la crítica ajuda a detectar punts febles que un mateix no veu. És difícil tant fer-la com rebre-la, però és clau per millorar. "S’aprèn més d’una crítica, encara que sigui dura, que no d’un elogi." — Víctor Murillo Fotografia mòbil i evolució del mitjà La fotografia digital ha multiplicat el volum d’imatges; qualsevol tècnica és vàlida si s’usa amb mesura. Debat sobre selfies i “viure vs. fotografiar”: cal equilibri. Evolució tecnològica: de daguerreotips i plaques a químic, digital i Photoshop; el mòbil és una eina més amb moltes possibilitats. Activitat de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just Fototertúlies cada dilluns, obertes al públic: convidats de renom i temàtiques variades. Properes cites: Enric Madrenes (fotografia submarina). Sergio Tello (anàlisi d’obres i criteris de selecció) al 3 de desembre. Cursos en marxa: Fotografia bàsica (Joan Elias). Photoshop des de zero (Víctor Murillo). Divendres, matí i tarda. Més info: afsantjus.com. Idees clau Compartir mètode i criteri és més útil que receptes rígides. Comunitat i crítica acceleren l’aprenentatge. La tecnologia (inclòs el mòbil) és un mitjà; el més important és la mirada i l’ús conscient.

Entrevistes de la Justa del 16/11/2015 — Clubs de lectura, Desig de xocolata i trajectòria de Care Santos; tertúlia d’actualitat a Sant Just Ràdio - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 16/11/2015 — Clubs de lectura, Desig de xocolata i trajectòria de Care Santos; tertúlia d’actualitat a Sant Just Ràdio

Resum de la conversa Temes principals i idees clau Clubs de lectura: Per a Care Santos, són un luxe i una oportunitat única per compartir amb qui s’ha submergit en la seva obra. Els lectors sovint fan preguntes més profundes que els periodistes, pel seu temps i implicació. Recepció de la novel·la: La crítica va aplaudir la seva obra, però el que més valora és l’acollida dels lectors. La novel·la s’ha internacionalitzat (publicada recentment a Alemanya i amb clubs de lectura a Suècia, Noruega i Anglaterra), fet que genera sorpresa i alegria. Premi Ramon Llull 2014: Viure’l com una gran alegria i incredulitat. El premi l’ha situat en “una altra lliga”, donant-li visibilitat a nous lectors, amb una nòmina de guardonats molt respectada. Escriptura per a joves i infants: Escriure per joves i sobretot per nens és molt exigent; cal una història poderosa i un estil natural amb menys eines retòriques. Rebutja la idea que la literatura juvenil sigui de “segona”. Origen i arquitectura de Desig de xocolata: El punt de partida és un xocolater barceloní del s. XVIII, Fernández, que hauria inventat una màquina per processar xocolata (innovació notable quan era una beguda). La novel·la combina tres segles i tres narradors i retrocedeix en el temps amb la xocolatera com a fil conductor i autèntica protagonista. Lectures i gènere: Una lectora assenyala que les dones preserven la xocolatera, mentre que alguns homes la trenquen; una lectura que sorprèn l’autora i que il·lustra la riquesa interpretativa dels lectors. El nom “Care”: Ve de Macarena (pare andalús); la mare el va escurçar perquè el trobava massa gran per a una nena. És de Mataró. Agenda: Participarà al Novembre Literari de Sant Just Desvern, a Can Ginestà (Sala del Cònsol), demà a dos quarts de vuit del vespre (19:30). Tertúlia d’actualitat: Reflexió sobre els atemptats de París, la importància de prendre consciència i la complexitat geopolítica mediterrània (Síria, Líbia, Egipte, Tunísia), amb menció a la Unió per la Mediterrània i als interessos creuats de potències (p. ex., trobada Obama–Putin amb expectatives limitades). Cites destacades "El llibre és dels lectors." "El Llull m’ha situat en una altra lliga." "Escriure per joves i nens és una de les coses més difícils que hi ha." "La xocolatera és la protagonista de la història." Paraules clau clubs de lectura, Desig de xocolata, Premi Ramon Llull, xocolatera, xocolata, escriptura juvenil, internacionalització, Unió per la Mediterrània Detalls pràctics Acte: Novembre Literari de Sant Just Lloc: Can Ginestà, Sala del Cònsol Hora: 19:30 (dos quarts de vuit) Convidada: Care Santos

Entrevistes de la Justa del 13/11/2015 — Pressupost 2016 de Sant Just: menys ingressos, taxes a l’alça i inversions contingudes; bloqueig d’investidura a Catalunya i debat sobre la ruptura - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 13/11/2015 — Pressupost 2016 de Sant Just: menys ingressos, taxes a l’alça i inversions contingudes; bloqueig d’investidura a Catalunya i debat sobre la ruptura

Resum general L’episodi aborda dues grans línies temàtiques: d’una banda, l’elaboració del pressupost municipal 2016 de Sant Just amb menys ingressos, prudència i poques inversions inicials, i de l’altra, l’actualitat política catalana marcada pel segon debat fallit d’investidura i la controvèrsia al voltant de la resolució de ruptura. "Partim d’un pressupost molt apretat... i ara toca ajustar moltíssim el pressupost." "Amb un 47% dels vots no pots anar a un procés de ruptura unilateral amb l’Estat espanyol." Temes principals Pressupost municipal 2016 de Sant Just Context i criteris: • Pressupost inicial més baix que anys anteriors per tres motius clau: - Derogació de la taxa de clavegueram (−150.000 € d’ingressos) - Previsió prudent de llicències d’obres (sense una llicència gran com la del projecte d’habitatge del Mas Lluí de l’any anterior) - Incertesa de finançament supralocal (Diputació de Barcelona i Àrea Metropolitana), que acostuma a arribar a la segona meitat de l’any • Metodologia: es fa un pressupost “pessimista” en ingressos per no comprometre despesa fins tenir confirmacions; el pressupost és dinàmic i es podrà ampliar quan arribin fons. • Tributs: malgrat l’augment del 1,5% en taxes i la majoria d’impostos (inclòs l’IBI), el pressupost inicial es redueix pel descens d’ingressos estructurals i la prudència en llicències. Inversions i calendari: • 2016 sense grans inversions d’entrada; només actuacions petites. Les noves inversions es plantejaran quan arribin fons supralocals (probablement al segon semestre). • Ajuntament sanejat: sense urgència d’amortitzar deute de forma anticipada, la prioritat de nous ingressos pot ser noves activitats o inversions. Prioritats i despesa social: • El pressupost està molt “captiu” pels grans contractes obligatoris (neteja viària, recollida de residus, manteniment de clavegueram), que carreguen l’Àrea de Territori. • Al marge de maniobra (10–15%), es prioritzen partides socials: - Plans d’ocupació - Ajudes a llars sense renda o amb rendes molt baixes - Polítiques d’habitatge (dins de les possibilitats municipals) • Ajudes d’emancipació per a joves: pendents d’un informe de la Generalitat per garantir compatibilitat amb altres ajuts i no vulnerar l’LRSAL (no duplicar prestacions). Hi ha dotació reservada a l’espera de “llum verda”. Habitatge de lloguer públic: • Dificultat de fer noves promocions de lloguer: - Bancs no financen projectes de lloguer (sí de venda) - Subvencions desaparegudes a empreses públiques d’habitatge - Sense venda de patrimoni (líquid propi elevat), no és viable impulsar noves promocions de lloguer ara mateix Procés polític i oposició: • Presentació del pressupost a la ciutadania al desembre; intenció d’aprovar-lo al ple de novembre. • Marge de maniobra molt limitat per negociar (també entre regidors, alguns de nous, amb molts projectes i cal ajustar ritmes: algunes accions al gener i d’altres al segon semestre). • Ordenances fiscals: l’oposició sovint no acompanya; es valora fer simultanis els plens d’ordenances i pressupost per visualitzar les compensacions reals entre baixar impostos i retallar despesa/contractes. • Capítol 1 (personal): no es preveu incrementar; la casa va “apretada” de feina, però l’augment de plantilla és impopular i limitat. Actualitat política catalana: investidura i resolució de ruptura • Segon debat d’investidura sense president: es descriu el bloqueig i les posicions de CUP (complir la promesa de no investir Mas) i Junts pel Sí (62 escons, dret a decidir el candidat). • Resolució de ruptura: crítica a la via unilateral amb només un 47% de vots; es considera irreal assolir la independència en 18 mesos en aquestes condicions i amb l’Estat amb el “monopoli de la violència” i suport internacional. • Riscos: inhabilitacions i fins i tot suspensió parcial o total de l’autonomia si es manté la “fugida endavant”, especialment amb l’horitzó del 20-D (eleccions generals). • Efecte polític estatal: es considera que el procés ha revifat Rajoy políticament, facilitant-li recuperar opcions de majoria. "Un dels dos haurà de baixar del cavall." "El senyor Rajoy fa tres mesos estava mort políticament i des d’aquí l’hem ressuscitat." Tram final del programa • Cortinetes/indicatius i transició a l’Institut de Sant Just. • Introducció del magazine escolar “Posem-li veu” amb sumari de seccions (sense el contingut): - Ciència i Tecnologia: Star Wars, Fallout 4, visita guiada a l’espai - Cultura i Moda: estrenes de cinema de la setmana - Esports i Salut: extraescolars esportives i impacte en els estudis - Cançó de la Setmana: èxits més escoltats

Entrevistes de la Justa del 13/11/2015 — L’ús de les plantes medicinals: de l’empirisme antic a la fitoteràpia basada en l’evidència - episode art
Entrevistes de la Justa
9'

Entrevistes de la Justa del 13/11/2015 — L’ús de les plantes medicinals: de l’empirisme antic a la fitoteràpia basada en l’evidència

Context de la conferència Acte del cicle de les CEES a la Sala Piquet de l’Ateneu, avui a les 20:00, amb Ana Maria Carmona (UB), sobre l’ús de les plantes medicinals al llarg de la història. Recorregut històric essencial Des dels inicis de la humanitat, l’ús de plantes es fonamenta en l’empirisme i l’observació clínica. Durant prop de 19 segles, les plantes s’empren com a medicaments en preparats galènics. Figures clau: Paracels (s. XVI): introdueix el concepte d’arcànols farmacològics i de principis actius. Dioscòrides (Antiguitat clàssica): la seva obra, la Matèria mèdica, sistematitza l’ús de vegetals, animals i minerals amb finalitat terapèutica. Al s. XIX–XX: es prioritza l’aïllament de principis actius i s’alenteix la fitoteràpia tradicional. Inicis s. XX: metges naturistes (p. ex., Leclerc) reimpulsen la fitoteràpia clínica. Des dels anys 1960: renaixement de la fitoteràpia moderna; el 1961, Pius Font i Quer publica el “Dioscòrides renovat”. De la tradició a l’evidència científica Avui, la fitoteràpia viu un gran auge sustentat per monografies científiques (ESCOP i societats europees). Canvi clau: ja no és només “el que deia l’avi”, sinó base científica contrastada: Fruits com maduixes, magranes i mores negres: rics en àcid al·làgic (polifenol) amb activitat antioxidant, possible cardiotònic i antitumoral. Pela de taronja: esperidina amb efecte antioxidant i cardioprotector. “No s’utilitzen […] per medicina tradicional […] sinó que avui en dia ja s’està demostrant.” Marc regulador i reptes Manca de legislació adequada per regular dispensació, ús i seguretat de les plantes medicinals, que funcionalment són medicaments. Alemanya (1978) reconeix la fitoteràpia en la seva llei de medicaments: referent europeu. A l’Estat, el 2004 es publica una llista de plantes prohibides o restringides (per toxicitat), que acaba al Suprem; es tendeix a regir-se per la normativa i criteris europeus. “Penso que s’hauria de fer més encara.” Ecosistema de referència i avenços recents Catàlegs i bases de dades clau: Consell General de Col·legis de Farmacèutics: catàleg de plantes medicinals i base de dades de medicaments/parafarmàcia. Bademècum de prescripció en fitoteràpia (Associació Espanyola de Fitoteràpia). Monografies de la Comissió Europea i de l’OMS. L’OMS impulsa un Programa de Medicina Tradicional; l’Agència Europea del Medicament també hi dona suport. Recerca i indústria: sumar forces Cal treball multidisciplinari: bons botànics, fitoquímics, farmacòlegs i fitoterapeutes. La indústria farmacèutica és clau: nombrosos fàrmacs d’origen vegetal (p. ex., taxans del teix; vinblastina i vincristina de la vinca) han esdevingut tractaments oncològics. Objectiu: unificar criteris i integrar el coneixement històric amb l’evidència actual. Arrels i metodologia Tradició sostinguda per empirisme i observació clínica: d’Egipcis (papirs) i siríacs (tauletes d’argila) fins a les escoles gregues i d’Alexandria. Missatge clau: la història avala la pertinència i vigència de la fitoteràpia quan és segura, eficaç i ben regulada. Dades de l’acte Quan: Avui, 20:00 On: Sala Piquet de l’Ateneu Ponent: Ana Maria Carmona, professora d’Història de la Farmàcia (UB)

Entrevistes de la Justa del 12/11/2015 — Íglulic a Realtate: presentació oficial a CineBaix d’un reportatge social sobre les poblacions àrtiques del Canadà - episode art
Entrevistes de la Justa
5'

Entrevistes de la Justa del 12/11/2015 — Íglulic a Realtate: presentació oficial a CineBaix d’un reportatge social sobre les poblacions àrtiques del Canadà

Resum de la conversa El programa anuncia la presentació oficial del reportatge social Íglulic a Realtate, obra d’Èric de Gispert i Miquel Ardèbol, que s’estrena en pantalla gran a CineBaix. L’entrevista amb Miquel Ardèbol explica l’origen, el contingut i els objectius del projecte, així com els detalls logístics de la projecció. Dades clau de la projecció Quan: avui, a dos quarts de nou (20:30) On: CineBaix Entrada: gratuïta Format i durada: 52 minuts, format televisiu de reportatge Autoria: Èric de Gispert i Miquel Ardèbol Presentació prèvia: mini-speech de 5 minuts Cortesia: cervesa artesana de la Biroc i de l’associació Son Justenca Suport institucional: Ajuntament de Sant Just Caràcter de l’acte: primera projecció pública i en pantalla gran Què es veurà a ‘Íglulic a Realtate’ Reportatge social sobre les poblacions àrtiques del Canadà, rodat a la zona d’Íglulic (cercle polar àrtic). Naix d’un material filmat fa 5 anys per a un documental que no va prosperar; s’ha reconvertit en un reportatge social i divulgatiu. Trenca les imatges idealitzades dels iglús i la vida romàntica a la neu, mostrant la realitat contemporània d’aquestes comunitats. Reflexiona sobre l’impacte de l’imperialisme occidental en els pobles indígenes i com això condiciona la seva vida actual. Possibles futures projeccions a Sant Just CineUtopia (Cine Club) – en estudi. Espai Carme Malaret – pendent de confirmació. Projectes futurs dels autors Tenen diferents projectes en fase embrionària; comunicaran novetats quan madurin. Cites destacades "L'entrada és gratuïta." "Esteu tots convidats."

Entrevistes de la Justa del 12/11/2015 — Sant Just: Mes de la Salut, Tast de Salut, rutes saludables, consciència viària i solidaritat amb Càritas - episode art
Entrevistes de la Justa
20'

Entrevistes de la Justa del 12/11/2015 — Sant Just: Mes de la Salut, Tast de Salut, rutes saludables, consciència viària i solidaritat amb Càritas

Resum general Mes de la Salut a Sant Just (entrevista amb Gina Pol) Objectiu central: posar el focus en la prevenció i els hàbits saludables durant tot el mes de novembre. Àmbit educatiu: Tallers a escoles i instituts sobre postura a l’aula i al treball, alimentació amb més fruita i verdura, i prevenció de tabac (12-13 anys) i alcohol. Taller de seguretat viària a l’Ateneu amb testimonis reals de bombers, policia i personal sanitari; activitat impactant emocionalment per conscienciar els joves. Rellevància de la prevenció: es denuncia la manca d’eines als serveis de salut per fer prevenció (pressupostos ajustats) i es reivindica el rol del món local. "La prevenció és fonamental." Tast de Salut (dissabte, Casal de Joves) Quan i on: dissabte, des de les 9 h del matí, al Casal de Joves. Activitats per a tothom: Ioga i meditació per començar el dia amb calma. Caminada amb grup local; zumba com a activitat aeròbica dinàmica. Sucs naturals elaborats en directe i presència de serveis i entitats (ambulatori, implicació amb la Marató de TV3, etc.). Enfoc per a totes les edats: famílies, joves i gent gran; propostes simultànies i adaptades. Missatge clau: cap contraindicació a cuidar-se, només beneficis i ganes de repetir. "El Casal de Joves és de les 9 del dematí. Qualsevol persona pot acollir-se a l’activitat que més li motivi." Rutes saludables i hàbits Senyalització nova: rectangles verds al terra per marcar la Ruta 1 (4 km) dins el nucli de Sant Just. Prescripció d’activitat física: l’ambulatori recomana rutes per a persones amb malalties cròniques i per reduir medicació si es consoliden hàbits de caminar. Progressió accessible: possibilitat de fer trams i augmentar de 20 minuts fins a 1 hora al dia. Sortides setmanals: dimecres, caminades en grup per afavorir la constància i la companyia. Alimentació i malbaratament Tallers educatius: xerrades a l’institut; l’escola Montseny prepara un lip-dub sobre alimentació saludable. Taller (24 de novembre): alimentació saludable i contra el malbaratament per a famílies, amb consells de reaprofitament a la llar. Projectes locals: Programa per recollir menjar sobrant a les escoles. Campanya amb Medi Ambient perquè bars i restaurants disposin de tàpers per endur-se el menjar sobrant. "Depèn quin tipus d’aliment fas, el pots reaprofitar i és igualment saludable." Dificultats per implicar famílies Baixa assistència a xerrades de tarda (ex.: taller d’autoestima adolescent). Es buscaran noves fórmules i horaris per fer-ho compatible amb feina i vida familiar. Tertúlia i crides a la participació Càritas Parroquial: Rebost i recapta d’aliments (dissabte) Gestió del banc d’aliments de Sant Just en conveni amb l’Ajuntament; compra mensual d’uns 350 € per garantir lots bàsics. Com col·laborar: Donant aliments en espècie (oli, salsa de tomàquet, llegums, etc.). Fent una aportació econòmica puntual o periòdica al compte de Càritas Sant Just. Recapta de Nadal local: dissabte 14 de novembre, de 10 a 14 h, davant dels mercats i supermercats del poble. "Molts pocs fan un molt." Acció ambiental: “Canya a la canya” (diumenge) Quan i on: diumenge, 10.30 h, davant del poliesportiu. Què es farà: passejada i voluntariat per controlar la canya invasora a la riera, aprofitant rebrots tendres i xafant-los amb pals i a peu. Ruta: 3,5–4 km, plana i accessible, ideal per a totes les edats; contacte directe amb la natura al costat del poble. Objectiu: mantenir la biodiversitat i l’ús social de l’espai recuperat per l’Ajuntament. Promocions i agenda radiofònica Programes destacats: Smooth Jazz Club, The Hill of the Leaves (en català), Bet aquí una vegada (contes), Babilònia (crítica cultural), i el portal informatiu informatiucomarcal.com. Campanya de seguretat viària de la Generalitat: "Conduint, desconnecta" (evitar distraccions amb mòbil, GPS i ràdio).

Entrevistes de la Justa del 12/11/2015 — Recollida d’aliments del Rebost de Càritas a Sant Just: què portar, com s’organitza i com col·laborar - episode art
Entrevistes de la Justa
10'

Entrevistes de la Justa del 12/11/2015 — Recollida d’aliments del Rebost de Càritas a Sant Just: què portar, com s’organitza i com col·laborar

Resum Què és i quan Iniciativa del Rebost de Càritas de Sant Just per recollir aliments. Data i hora: dissabte, de 10 a 14 h. Ubicacions: davant del mercat, els dos Caprabo del poble i l’herbolari del carrer del Raval. Es desmarca de la Gran Recapta de Barcelona per no coincidir en dates. Els aliments recollits es queden a Sant Just per a les famílies del municipi. "La recapta de Sant Just és per Sant Just." Què es demana portar Oli: producte prioritari perquè no arriba per canals habituals durant tot l’any. Sardines en llauna: aporten proteïnes. Productes de Nadal: torrons, neules, fruits secs, galetes. Productes d’higiene i neteja. Per als esmorzars: cacau en pols i cremes per untar. Requisits: aliments no peribles, envasats i no caducats. Excepcions controlades: al desembre es dona pollastre fresc comprat al moment (sense trencar la cadena de fred), i gràcies a una xarxa de botigues solidàries s’aporta fruita i verdura fresca el mateix dia de l’entrega. Com s’organitza el repartiment Les famílies arriben derivades pels Serveis Socials de l’Ajuntament. Es preparen lots segons el nombre de membres i edats (amb especial atenció als infants). Hi ha un lot bàsic garantit per a tothom. L’entrega es concentra un dia al mes. "Només entreguem un dia al mes." Vies de col·laboració Portar aliments el dia de la recollida. Fer-se voluntari/ària: equip estable i col·laboracions puntuals; participació d’alumnes de 4t d’ESO en crèdits de servei a la comunitat. Donació econòmica com a Amics del Rebost per cobrir productes que no arriben per altres vies. Comerços col·laboradors: l’herbolari del Raval dona productes per a intoleràncies; xarxa de fruites i verdures aporta fresc mensualment. Xifres clau Promig d’atenció: ~50 persones/mes. Necessitats fixes: ~350 € al mes per comprar allò que falta. Voluntariat per a la jornada: 26–27 persones (inclou 9 alumnes de 4t d’ESO). Proveïments UE: 2 lliuraments l’any (excedents; varietat limitada). "Nosaltres necessitem aproximadament uns 350 euros al mes."

Entrevistes de la Justa del 11/11/2015 — Ulissea: contacontes de l’Odissea per a infants al Dia del Clàssic i novetats dels Pastorets de Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 11/11/2015 — Ulissea: contacontes de l’Odissea per a infants al Dia del Clàssic i novetats dels Pastorets de Sant Just

Context Converses sobre el Novembre Literari i el “Dia del Clàssic” a Sant Just, amb focus en l’activitat “Ulissea” —una hora del conte sobre l’Odissea per a infants— a càrrec de Roger Cònsol. Es completa amb novetats dels Pastorets de Sant Just. Punts clau “Ulissea” no és “Ulissíada”: és l’Odissea explicada des del nom llatinitzat d’Ulisses (no pas l’Ilíada). Narració per a públic familiar (1 hora), adaptant una epopeia extensa i complexa: selecció d’episodis i fil cronològic per facilitar el seguiment. Mites centrals: Polifem (cíclop), Persèfone, Medusa, lotòfags i sirenes; connexions culturals actuals (Nike, trident, cronòmetre/Cronos). Diferències iconogràfiques: sirenes gregues (cap de dona i cos d’ocell) vs. sirenes nòrdiques (cua de peix). Dramatúrgia: s’explica la trama moderna de l’Odissea (flashbacks, viatge de Telèmac) però la narració s’ordenarà cronològicament per a infants. Anecdotari personal: cavall de Troia tallat per un artesà turc; experiència de narrar a les runes d’Empúries. Pastorets de Sant Just: quarta edició, crida d’extres, i salt cap al musical amb cançons noves (crotal, tremantinaires, àngels, Josep…); cinc funcions al desembre. Mites i episodis destacats Polifem (cíclop): origen dels ogres i orcs d’altres tradicions; mascareta que inspira el relat oral de Cònsol. Persèfone: explicació mítica de les estacions; adaptació com “la bufona Persafona”. Medusa: de princesa bellíssima a monstre castigat; vincle amb l’escut d’Atenea. Lotòfags: els qui mengen lotus (opi) i obliden el passat; metàfora de l’oblit i la passivitat. Sirenes: perill del seu cant; l’enginy d’Ulisses per escoltar-les sense sucumbir. Enfoc pedagògic i dramatúrgic Metodologia: contes, jocs i símbols per introduir els déus i herois grecs a 5è i 6è. Connexions culturals: Nike/Niqué (Atenea Niqué) Trident (Posidó, cultura popular i esportiva) Cronòmetre/Cronos (el temps) Construcció del relat: l’Odissea com a gran “novel·la d’aventures” amb “cada illa, un capítol”. Ulisses, heroi de l’enginy: estratègia clau del cavall de Troia i l’epítet de l’astut Ulisses. Logística de l’acte “Ulissea” Quan: dissabte, 12.00 h. On: Plaça Antoni Malaret (Sant Just). Acte a l’aire lliure (temps d’abonança previst fins al dia 20). Format: narració oral d’1 hora, amb selecció d’episodis i recursos per a públic infantil. Altres projectes: Pastorets de Sant Just Direcció: Roger Cònsol. Quarta edició (comptant la versió radiofònica inicial). Novetat 2025: "Els pastorets és un musical" Escenes textuals + 5 cançons noves (crotal, tremantinaires, àngels, Josep…). Assajos: iniciats al setembre; repartiment ampli (unes 40 persones) i obert a extres de totes les edats. Impacte escolar: nens que “juguen a Pastorets” al pati; transmissió de tradició local. Dates: 18, 19, 20, 26 (Sant Esteve) i 27 de desembre. Frases destacades "L’Odissea és, vista des d’avui, una gran novel·la d’aventures on cada capítol és una illa." "Ulisses és heroi perquè és llest: l’astut Ulisses."