episodis

Context i fils conductors • El programa posa el focus en l’Evangeli segons Marc com a font d’una bona notícia: Jesús aporta una nova manera d’entendre Déu —no el “Déu-llei”, sinó l’Abba (Pare)— i crida a la llibertat i a l’alliberament de tota persona. • Es denuncien interpretacions religioses que opressen i exclouen (especialment dones, pobres, malalts), ressaltant que l’Evangeli impulsa la llibertat de pensar i d’actuar pel bé comú. "L’Evangeli el que ens porta és la llibertat, la llibertat de pensar i d’actuar... pel bé comú." Lectura i exegesi de Mc 12,41-44 (la vídua pobra) Lectura del text • Jesús observa les ofrenes al temple: els rics donen del que els sobra, mentre que una vídua hi aboca dues monedes de coure —“tot el que tenia per viure”. "Us asseguro que aquesta vídua pobra ha tirat al tresor més que tots els altres... Ella ha donat tot el que tenia per viure." Clau d’interpretació • La vídua fa una donació total i discreta, un gest públic però sense ostentació: confiança radical en Déu i coherència interior. • El relat s’insereix en la part final del ministeri de Jesús per exposar condicions del seguiment: actituds, prioritats i mirada cap als exclosos. • Es desmunta la lògica del poder i l’ostentació: el valor de l’ofrena no és quantitatiu, sinó existencial i ètic. Dones, Església i lectura contextual Del Vaticà II a les teologies de les dones • A partir del Vaticà II, moltes dones van re-llegir l’Evangeli amb les seves pròpies paraules i contextos: Amèrica del Nord (discurs simbòlic), Amèrica Llatina (pobresa i exclusió) i realitats africanes menys visibles. • Clau pastoral: “llegir els signes dels temps” —i entendre que no són iguals a tot arreu. Igualtat i comunitat • Crida a una Església comunitària i en pla d’igualtat, on dones i homes decideixin i actuïn colze a colze, no per concessió sinó per dignitat baptismal i compromís social. • El treball comunitari és necessari per superar la sensació d’impotència davant problemàtiques estructurals. Pobresa, exclusió i llenguatge • Es distingeix entre pobresa (cada cop més estesa) i exclusió (mecanismes que aparten de recursos i drets), reclamant una resposta comunitària. • Revisió del llenguatge: dir “pobra” pot desposseir de força i dignitat; el text revela la riquesa interior i la fortalesa de la vídua. • Es reivindica l’empoderament (poder interior) i el suport mutu com a dinamitzadors de canvis reals. Clau espiritual i crida a l’acció • La vídua és model de confiança i esperança activa: un gest senzill però total, que confronta l’autosuficiència i la caritat ostentosa. • Contextualitzar l’Evangeli avui implica “llegir entre línies” la realitat social, política i econòmica i actuar amb esperança que camina —no passiva— i amb comunitat. "Pelegrinar vol dir fer camí; i normalment els pelegrinatges no es fan en solitari." Idees clau • Abba vs Déu-llei: de la norma que oprimeix a la relació de confiança. • Donació total: qualitat ètica del gest per sobre de la quantitat. • Dones i igualtat: participació real, no delegada, en l’Església i la societat. • Comunitat: mediació imprescindible per transformar la realitat. • Esperança: no esperar, sinó caminar; esperança que organitza i sosté.

Visió general del capítol Temes principals: • Santa Eulàlia, patrona de Barcelona: història, disputa simbòlica amb la Mercè i tradicions vinculades a Pedralbes. • Terra Santa: visita episcopal, situació dels cristians a Gaza i Cisjordània, reconstrucció i camins de pau. • Dani Palau Valero: nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (2024–2027). • Montserrat (mil·lenari benedictí): nou Sender del Mil·lenari PR-C 1025 i dades de visitants. • Eines digitals per a la fe: recomanació de l’app/pàgina Christian Art. "És Santa Eulàlia que plora, perquè els barcelonins no se’n recorden d’ella." Santa Eulàlia: història, festa i tradicions Patró de Barcelona i disputa simbòlica amb la Mercè • Santa Eulàlia (canonitzada el 633) és la patrona de Barcelona; la seva devoció travessa fronteres des de l’antiguitat. • El culte a la Mare de Déu de la Mercè creix amb força (ordre mercedària fundada a la ciutat); el 1714, Felip V aboleix la festa d’Eulàlia i impulsa la Mercè per raons polítiques. • El 1868, Roma resol: Eulàlia, patrona de la ciutat; la Mercè, patrona de la diòcesi. • Desigualtat de celebracions: Mercè (24/09) en bon temps vs Eulàlia (12/02) en ple hivern. • Tradició popular: durant la Mercè “sempre hi plou una mica” — "És Santa Eulàlia que plora..." • Etapa Pasqual Maragall: recuperació de la festa major d’hivern i visibilitat d’Eulàlia. Pedralbes: protocol cívic, mató i un futur incert de les Clarisses • Tradició del 12 de febrer: l’alcalde i el consistori visiten les Clarisses de Pedralbes; canten els goigs i comparteixen mató de Pedralbes. • Orígens del monestir (1326): Jaume II i Elisenda de Montcada; privilegis i protecció del Consell de Cent (1357). • Llegenda dels ous a les Clarisses per assegurar bon temps en celebracions; anècdota de Maragall durant els Jocs Olímpics. • El mató de Pedralbes (llet, ous, canyella, llimona) és diferent del de Montserrat (quallada). • Situació actual: disminució de la comunitat (3 monges; defunció de l’abadessa el 2024) i possible trasllat a Vilobí d’Onyar; l’edifici, avui museu municipal, podria perdre la vida monàstica activa. • L’arquebisbat treballa per garantir la continuïtat canònica de la vida contemplativa vinculada a Barcelona. Terra Santa: visita dels bisbes i estat de les comunitats cristianes Context i objectius • Coordinació internacional de bisbes (a proposta de la Santa Seu) per acompanyar pastoralment les comunitats a Terra Santa. • Missatge clau: "No estan sols" — donar veu a una realitat sovint silenciada. Gaza, Cisjordània i Israel: dades i reptes • A Gaza hi ha uns 600 cristians (aprox. 100 llatins i la resta ortodoxes grecs); destrucció massiva, necessitat de pau i reconstrucció (educació i sanitat, prioritàries). • A Cisjordània (Samaria, Judea, Galilea): presència de comunitats a Ramallah, Betlem, Jerusalem, Haifa i poblacions íntegrament cristianes; també comunitats de parla hebrea dins Israel. • Denúncia d’assentaments i restriccions de moviment (talls sobtats de carreteres, manca d’aigua i electricitat, prohibicions de construir), atur i dependència laboral del pas a Israel. • Impacte del conflicte: absència de pelegrins i turisme; Sant Sepulcre i comerços de la ciutat vella, buits. • Proposta: agermanaments entre parròquies i escoles per sostenir comunitats locals i evitar l’emigració. • Reconeixement que hi ha jueus i musulmans que treballen per la pau i els drets humans. • Solució ideal teòrica: dos estats amb fronteres clares i respecte mutu (difícil d’assolir en l’actual context). Apunts humans • Sopar en una llar armènia cristiana: hospitalitat malgrat la pobresa; regal de petites creus de fusta de Betlem. Perfil Dani Palau Valero, nou degà (2024–2027) • Nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (cardenal Joan Josep Omella). • Trajectòria acadèmica: Història de l’Art (UB), Teologia (FTC), Filosofia (URL); doctorat a la Gregoriana (Roma) sobre el Concili Vaticà; estudis musicals al Conservatori del Liceu. • Càrrecs: dirigeix la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Pont i Gol i la revista Quaderns de Pastoral; professor d’Ecumenisme i Esglesiologia; conseller de Pastoral Litúrgica; rector a Corbera de Llobregat. • Apunt personal del presentador: reconeixement afectuós a la seva trajectòria. Montserrat: mil·lenari benedictí i Sender del Mil·lenari PR-C 1025 Dades i proposta d’itinerari • 2025: celebració del mil·lenari de presència benedictina a Montserrat. • El 2024: 1.064.117 visites comptabilitzades (euromarcadors i funiculars de Sant Joan i Santa Cova). • Nova ruta: Sender del Mil·lenari PR-C 1025 (Patronat de Montserrat + FEEC). • Característiques: - Traçat fàcil i connectat amb altres GR/PR. - Sortida des de Collbató o el Monestir. - Passa per llocs com Sant Benet, Santa Cecília, Refugi d’Agulles, Coves del Salnitre, Cavall Bernat. - Es pot fer en 1 jornada (preparats) o 2 (nit al Monestir o Refugi d’Agulles). Eines digitals per a la fe: l’app/pàgina Christian Art Lectura espiritual amb art • Invitació episcopal a aprofitar el telèfon mòbil per a la formació: lectures bíbliques, meditacions, etc. • Recomanació: Christian Art (iniciativa del P. Patrick Vanderhoort). • Format: cada dia, Evangeli + comentari i una obra d’art relacionada, amb explicació didàctica (autor, context, estil, descripció). • Disponible en anglès i castellà, subscripció gratuïta. • Benefici doble: creixement espiritual i aprenentatge d’art (i d’idiomes, si es llegeix en anglès). Tancament • Recordatori d’horaris del programa i peça musical final en anglès que acomiada l’emissió.

Panorama de l’episodi Programa: Veus de la parròquia (Ràdio d’Esvern). Després d’una bateria de falques i indicatius, l’episodi entra en una entrevista central amb mossèn Joan Peñafiel, vicari episcopal del Baix Llobregat i rector de Sant Josep Obrer (Sant Boi). El diàleg aborda l’organització del bisbat de Sant Feliu, el rol del vicari episcopal, la convivència de diverses espiritualitats, el paper del laïcat, el perfil i línies pastorals del bisbe Xavier, i una crida final a viure l’any jubilar. El tancament inclou una peça musical emblemàtica en anglès. Temes principals Organització diocesana i vicaries • Dues vicaries: Baix Llobregat; Penedès-Garraf-Anoia. • Funcions del vicari: aconsellar i col·laborar amb el bisbe; vetllar per preveres i laics; garantir litúrgia, catequesi i sinodalitat; impulsar consells pastorals i moviments. Realitat pastoral del Baix Llobregat • Zona majoritàriament industrial, amb ciutats i pobles grans i autònoms. • Gran diversitat d’espiritualitats: pot ser riquesa si hi ha unitat i comunió; si no, esdevé dispersió i personalismes. • Repte clau: teixir comunió pastoral efectiva. Càrrecs i gestió • Mossèn Joan compagina rectoria, vicaria episcopal i docència/direcció a l’Escola Diocesana de Teologia. • En clau espiritual: «si Déu dona un càrrec, també dona les forces per portar-lo a terme». El nou bisbe Xavier • Ha confirmat la majoria de càrrecs del predecessor per prudència i coneixement previ de la realitat. • Lema: humilitat. Valoració de la fraternitat amb presbiteri i laïcat. • Èmfasi en tasca social, acollida de persones migrades i evangelització de les perifèries. • Alineat amb la conversió sinodal de l’Església. Laïcat i corresponsabilitat • Aposta per delegats laics a les delegacions, amb suport d’un conciliari ordenat. Temporalitat del càrrec • El vicariat és no permanent; dependrà del discerniment del bisbe. Crida final • Invitació a aprofitar l’any jubilar per acollir dons i renovar l’esperança. Punts clau de l’entrevista Unitat en la diversitat: la pluralitat d’espiritualitats al Baix Llobregat és una riquesa si va lligada a unitat, comunió i diocesanitat. Govern prudent: el bisbe Xavier practica un principi de continuïtat per conèixer bé la realitat abans d’introduir canvis. Corresponsabilitat laïcal: desig explícit d’ampliar el protagonisme del laïcat en la gestió pastoral. Sinodalitat: eix transversal – participació, comunió i missió en consells pastorals i arquiprestals. Cites destacades «La nostra vicaria es caracteritza per una gran diversitat d’espiritualitats… pot ser una riquesa si hi ha unitat i comunió.» «Tant de bo poguéssim tenir delegats laics a totes les delegacions, amb l’ajut d’un conciliari ordenat.» «Si Déu ens dona un càrrec, també ens dona les forces per portar-lo a terme.» «El bisbe Xavier ha triat com a lema la humilitat i està en sintonia amb la conversió sinodal.» Contingut extra Després de la cloenda, sona la peça musical en anglès “Clouds Across The Moon” (The Rah Band), amb la narrativa d’una trucada interplanetària interrompuda per una tempesta a l’asteroide. Conclusió Un episodi centrat en la comunió pastoral i la sinodalitat com a resposta a la diversitat del territori, amb èmfasi en el lideratge humil del bisbe Xavier i la corresponsabilitat del laïcat. Tanca amb una invitació a viure l’any jubilar com a temps de gràcia i esperança.

Panorama general • Programa informatiu de la parròquia conduït per Mossèn Xavier Sobrevia i Rodrigo Martínez. • Temes clau: Candelària i el seu sentit litúrgic, Any Jubilar 2025 (temples jubilars i indulgències), perifèries com a llocs de gràcia (presons, hospitals, residències), reflexió sobre la cultura del descart i la dignitat humana, i reformes d’espais parroquials per impulsar la vida comunitària. Festa de la Candelària (2 de febrer) Significat bíblic i espiritual • Presentació de Jesús al Temple als 40 dies: trobada amb Simeó i Anna. • Missatge central: Jesús, “llum de les nacions”. "Ara, Senyor, ja em puc morir en pau... han vist el Salvador, llum per a totes les nacions." Celebració a la parròquia • Inici especial de la missa amb benedicció de les candeles a l’exterior o al vestíbul; es demana puntualitat. • Tradició de portar les candeles a casa: s’encenien en tempestes o desgràcies com a signe de pregària i protecció; també es regalen als malalts. • Patró dels electricistes: celebració i pregària per la seva protecció i bona pràctica professional. Trobada de consells parroquials i pelegrinatge • Trobada (18 de gener, Pla del Vent – Sant Joan Despí) amb fidels de Sant Just, Molins, Sant Feliu, Esplugues, Papiol i Castellbisbal. • Participació del nou bisbe Xavier Gómez Garcia; invitació a viure l’any submergits en l’esperança. • Anunci d’una trobada diocesana més massiva: pelegrinatge al Santuari de la Salut (Sabadell), 22 de març (apta per a famílies i avis). Any Jubilar 2025: temples jubilars i indulgències Marc jubilar • Portes Santes a Roma i temples jubilars a les diòcesis per facilitar la gràcia jubilar. • Exemples a la diòcesi: Catedral de Sant Llorenç, Montserrat, Santa Maria de Vilafranca, Sant Crist de Piera, Mare de Déu de Foix, Font Santa, Vinyet i Bruguers. Condicions per a la indulgència plenària • Pregar per les intencions del Sant Pare (p. ex. Credo i Pare Nostre). • Confessió uns dies abans o després i recepció de la comunió. • Fer un acte interior de desapego del pecat i conversió. • Aplicable per un mateix o per un difunt (comunió dels sants). "Deixa’t portar... Déu actua i ens transforma l’ànima per dins." Perifèries com a llocs jubilars • Ampliació de llocs: presons Brians 1 i 2, hospitals Sant Joan de Déu (Esplugues i Sant Boi), centres de Germanes Hospitalàries (Martorell i Sant Boi) i residències d’ordes religiosos (p. ex. Germanetes dels Ancians Desemparats). • No només visitar espais, sinó acompanyar malalts i persones vulnerables: obres de misericòrdia. "Tot allò que feu a un d’aquests petits, a mi m’ho feu." Dignitat humana i cultura del descart • Denúncia de la cultura del descart i del consumisme que deshumanitza. • Document del magisteri: “Dignitat infinita” — distingeix la dignitat ontològica, moral, social i existencial. • Missatge clau: tota persona té una dignitat inviolable; cal evitar excloure i promoure respecte i estima. Reformes i vida parroquial • Il·luminació i acústica millorades (micròfons, reducció de reverberacions) per facilitar l’escolta de tothom. • Capella del Santíssim: restauració de pintures murals i repintat complet; campanya assolida (~15.000 €). Proper pas: pintar tota l’església. • Sala gran parroquial (antic cinema): tractament d’humitats, millora d’il·luminació i decoració; crida a aportació d’idees per fer-la més acollidora; projecte de petita cuina per a trobades. • Vida comunitària i caritat: sopar de Càritas amb prop de 40 persones; calen millors condicions logístiques per a futurs esdeveniments. Tancament i música • Comiat dels conductors i espai musical amb el grup Bona Nova. • Recordatori d’agenda: pelegrinatge del 22 de març al Santuari de la Salut (Sabadell).

Visió general Aquest episodi de Veus de la Parròquia (secció Justícia i Pau) aborda la relació entre salut mental i espiritualitat/religió, amb el testimoni i anàlisi de mossèn (i metge) Xavier Sobrevia, i una intervenció final de Jesús Castro de Justícia i Pau. "Déu no és una màquina de cafè" — reflexió sobre els límits del pensament màgic i la necessitat de maduresa espiritual davant del patiment. Punts clau • Evidència consistent: molts estudis associen la pràctica espiritual o religiosa amb menys depressió, menys ansietat, menor taxa de suïcidi i, fins i tot, millors indicadors de salut física. • Pràctica vs etiqueta: la diferència es veu sobretot en practicants vs no practicants; autoidentificar-se com a religiós sense pràctica té menys pes. • Ansietat davant la mort: tant les persones molt religioses com les molt poc religioses mostren menys ansietat; els nivells intermedis solen mostrar-ne més. • Integració sanitària: proposa incorporar la dimensió espiritual a la història clínica (sense imposicions) com a recurs complementari. • Acompanyament i límits: cal personalitzar l’acompanyament espiritual, evitar el pensament màgic i donar suport a famílies i pacients també en entorns hospitalaris (capelles, capellans, rituals). • Justícia i Pau: inclourà la dimensió espiritual-religiosa en el manifest final del cicle sobre salut mental. Evidència científica i resultats Salut física i pràctica religiosa • Estudi de Harvard (cohort gran d’infermeres, >10 anys): associacions amb menys càncer i menys malaltia cardiovascular en persones amb pràctiques religioses. • Consideracions metodològiques: importen el context cultural, la definició de pràctica, i el mostreig. Depressió • Revisió (100 estudis abans de 2000): - 93 troben menys depressió en persones més religioses. - 34 informen que la religiositat no s’associa a més depressió (és a dir, no troben l’efecte contrari). • Efectes observats: - Menor gravetat i menor incidència de depressió. - Recuperació més ràpida en persones amb major espiritualitat/religiositat. Ansietat • Revisió (76 estudis abans de 2000): - 35 mostren menys ansietat entre persones més religioses. - 24 no troben relació. - 10 troben més ansietat en persones religioses (sobretot en estudis transversals). • Ansietat davant la mort: - Extrems oposats (molt religiós vs molt poc religiós): menys ansietat. - Intermedis: més ansietat. Suïcidi • Recull (68 estudis): - 57 amb menor taxa de suïcidi entre persones més religioses. - 9 sense relació; 2 resultats mixtos. "Si jo no cregués, em vés tirat al tren" — testimoni recurrent que il·lustra el paper protector de la fe en situacions límit. Pràctica clínica: integrar l’espiritualitat Recomanacions assistencials • Incorporar la dimensió espiritual com a part de la història clínica (quan escau): - Detectar si és un recurs per al pacient i família. - Activar-lo i coordinar amb capellania/rituals si el pacient ho desitja. • Evitar imposicions i personalitzar (com els antihipertensius): - El que ajuda a uns pot no ajudar d’altres. - Vigilar efectes adversos (p. ex., ansietat si el suport no és adequat al perfil). Entorn hospitalari i família • Beneficis de capelles, missa i suport espiritual als hospitals per a pacients i familiars. • Superar la vergonya/estigma d’accedir a capellania. • Acompanyar el dol i el patiment evitant el pensament màgic; fomentar una fe madura i realista. Cas de l’Hospital Sant Joan de Déu: la presència de pèrdues infantils convida a una pastoral del consol i a treballar el “per què a mi?” des de l’esperança, sense respostes simplistes. Espiritualitat vs religió • L’espiritualitat aborda el sentit de la vida (d’on venim, a on anem) i pot ser no religiosa. • Les religions afegeixen marcs de revelació i pràctica (p. ex., en cristianisme, la novetat de Déu fet home). • En la reducció d’ansietat, alguns estudis apunten efectes similars en tradicions orientals i occidentals. Justícia i Pau: projecte i manifest • L’entitat inclourà la dimensió religiosa/espiritual al manifest final del cicle de salut mental encarregat per l’Associació de Malalt Mental del Baix Llobregat. • Objectiu: reconèixer aquest factor en la comprensió integral de la salut i en les propostes d’atenció. Conclusions clau • Complexitat: espiritualitat i religió són fenòmens complexos i multifactorials. • Balanç positiu: globalment, aporten més beneficis psíquics que perjudicis, segons una gran majoria d’estudis. • Mecanismes: cal més recerca sobre els mecanismes d’acció. • Pràctica clínica: en psicologia i psiquiatria convé tenir en compte religiositat i espiritualitat com a recursos complementaris quan el pacient ho desitja i s’hi identifica.

Visió general Conversa íntima i reflexiva entre Montserrat Giró i Marta Ruiz Balada a Veus de la Parròquia (espai “Paraula Viscuda”). A partir del passatge de Marta i Maria (Lluc 10, 38-42), la convidada enllaça un record familiar molt estimat amb una lectura actual del text: la tensió entre acció i contemplació, l’hospitalitat com a pràctica de cura, i el missatge central de Jesús: “no neguitegis”, atura’t i escolta. La conversa deriva cap a l’actualitat del Nadal, la necessitat d’esperança activa, el valor de fer comunitat i el respecte interreligiós. Temes principals • Passatge evangèlic: Marta i Maria (Lluc 10, 38-42) i el seu sentit avui. • Dualitat acció–contemplació: integrar el fer i l’escoltar sense perdre la pau interior. • Hospitalitat i rols: lectura contextual de la tradició jueva i el paper de les dones deixebles. • Missatge central: aturar-se, escoltar i no deixar-se atrapar pel neguit. • Actualització: Nadal i vida frenètica; recuperar l’essència. • L’Evangeli avui: lectura en grup, contextualitzar i anar al fons. • Esperança activa: any del jubileu, “és temps d’actuar” i referents que deixen petjada. • Claus de vida comunitària: estimar, respectar i fer comunitat; diàleg interreligiós. Anàlisi i idees clau El passatge i la lectura • Marta acull i serveix; Maria s’asseu a escoltar. Jesús convida a prioritzar l’únic necessari. • Lluc és l’únic evangelista que relata aquest episodi. Es vincula amb la casa de Llàtzer, amics de Jesús, i amb l’hospitalitat com a valor clau. • La Marta convidada explica el seu lligam personal: el seu pare li va copiar el text a mà, un tresor que l’acompanya. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària.” Acció i contemplació, sense neguit • Marta representa el servei i el compliment diligent; Maria, l’escolta profunda i la llibertat interior. • El missatge no menysté el treball: el que es condemna és l’afany que roba la pau. • La dualitat es pot integrar en una mateixa persona: cuidar i fer, però també aturar-se i escoltar. Dones deixebles i hospitalitat • Les dones són deixebles actives (fins i tot al peu de la creu), sovint invisibilitzades. • L’hospitalitat antiga: acollida, cura dels peus, olis perfumats… Un marc per entendre la reacció de Marta. L’actualitat del text i el Nadal • Lectura per avui: aturar-se davant d’un temps frenètic (especialment per Nadal) per recuperar l’essència de la festa. • Coherència entre el que cantem (“nit de pau”) i el que vivim: menys enrenou, més sentit. Llegir en comunitat i contextualitzar • La lectura sola pot espantar o confondre; el grup ajuda a contextualitzar i a anar al fons. • L’Evangeli és atemporal quan s’interpreta en el seu context i es porta a la vida. Esperança activa i referents • L’esperança és motor i responsabilitat: no quedar-se en la contemplació, sinó caminar i treballar. • En l’any del jubileu, crida a ser testimonis d’esperança. “És temps d’actuar.” — Federico Mayor Zaragoza • Valorar els referents que deixen petjada (família i figures públiques) i seguir-ne el camí. Amor, respecte i comunitat • Sense amor no som res; el respecte sosté la convivència i el diàleg. • Diàleg interreligiós: totes les tradicions convergeixen en la regla d’or i l’estimar. • Fer comunitat és clau: comunió, amistat i cura mútua com a base del seguiment. Pràctiques de comunitat: escolta sense pressa • Metodologia en grup: escoltar, aturar-se, digerir i després parlar. Evitar la precipitació: “no neguitegis”. Cites destacades “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses…” (Lluc 10, 41) “Atura’t, respira, connecta i escolta.” “És temps d’actuar.” (F. Mayor Zaragoza) Conclusions • El text de Marta i Maria invita a reordenar prioritats: l’escolta i la presència davant del fer incessant. • La síntesi viable és acció amb pau interior, i contemplació que es fa compromís. • Clau triple per al present: esperança, estimar i fer comunitat; així l’Evangeli es fa vida avui.

Resum general Episodi especial de "Veus de la parròquia" a Ràdio Desvern dedicat a tres eixos: el Jubileu de 2025 (Jubileu de l’Esperança), l’homenatge i el recorregut vital del sacristà Josep Maria Romagosa (58 anys de servei), i la figura de Sant Sebastià —vida, iconografia i tradició del vot del poble a Sant Just Desvern— amb una crida final a recuperar la festa major d’hivern. Temes principals Jubileu 2025: indulgència i llocs jubilaris • El papa Francesc centra el Jubileu 2025 en l’esperança: és el Jubileu de l’Esperança. • Per rebre la indulgència: peregrinació, participació en missa o pregària, confessió i comunió, i pregària per les intencions del Sant Pare. • Si no es pot anar a Roma, hi ha llocs jubilaris diocesans (Diòcesi de Sant Feliu): - Catedral de Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat) - Santuari de la Mare de Déu de Montserrat - Basílica de Santa Maria (Vilafranca del Penedès) - Santuari del Sant Crist (Piera) - Santuari de la Mare de Déu del Foix (Torrelles del Foix) - Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa (Subirats) - Santuari de la Mare de Déu del Vinyet (Sitges) - Ermita de la Mare de Déu de Bruguers (Gavà) • El programa prometrà descriure en futurs episodis els llocs més desconeguts. Homenatge a Josep Maria Romagosa i el rol del sacristà • Homenatge públic (1 de desembre) a Josep Maria Romagosa, qui ha servit 58 anys com a sacristà, des dels 15 fins als 73 anys —ara, com a voluntari. • Què fa un sacristà: tasques litúrgiques i logístiques discretes però essencials. - Preparar vestidures i colors litúrgics (blanc, verd, vermell, morat) segons el temps o festa - Col·locar i encendre espelmes i flors, preparar llibres i lectures, verificar micròfons - Cura del material: turiferari, píxide, corporal, encenser, neveta i altres - Manteniment i ordre del temple entre celebracions; abastir aigua, pa, vi, hòsties, encens - Qualitats: observació, ordre, paciència i adaptabilitat als rectors • Trajectòria: servei a 5 rectors (Ramon Graner, Miquel Alairac, Anton Roca, Joaquim Rius, Xavier Sobrevia), vida a Calajuana, i col·laboració actual a la residència de Nostra Senyora de Lourdes. • Agraïment de la comunitat: ordinador portàtil i invitació a escriure les seves memòries per preservar la memòria històrica de la parròquia. Sant Sebastià: vida, iconografia i tradició del vot del poble • Vida i martiri: oficial romà cristià, màrtir; representat sovint amb tors nu, lligat a un arbre i fletxes (especialment des del Renaixement). • Devoció: advocat contra la pesta; origen medieval de capelletes a portals de muralla i pràctica del vot del poble (prometences col·lectives amb missa, processó i novena). • A Catalunya: el Consell de Cent de Barcelona el proclamà copatró i advocat contra la pesta; veneració a la Basílica dels Sants Just i Pastor amb relíquies. • A Sant Just d’Esvern: antic altar dedicat (des del s. XVI), processons, fulls d’administració de l’altar, i detalls de despesa (cor, organista, predicador, campaner, cera i electricitat). • Postguerra: canvis en els fulls parroquials, pèrdua progressiva de la devoció popular; es manté el record simbòlic (ram de roses vermelles a l’altar en la diada). • Crida final: recuperar la festa major d’hivern per Sant Sebastià, prenent com a exemple la revitalització de Santa Eulàlia a Barcelona. Cites destacades "Hapa, Josep Maria, vine cap aquí, tu seràs el sacristà." "És el Jubileu de l’Esperança." Conceptes clau • Jubileu, indulgència plenària, peregrinació, colors litúrgics, vot del poble, relíquia, turiferari, píxide, corporal, encenser, neveta Recomanacions i enllaços • Es recomana veure l’entrevista de Maria Barranco a Josep Maria Romagosa a Televisió d’Esplugues – Línia de Servei (13 de desembre), disponible a Televisió d’Esplugues a la carta.

Resum general Emissió nocturna de Ràdio Desvern amb un patró clar de tancament: bucles de comiat amb “Fins demà” i “Bona nit”, identificació d’emissora, una peça romàntica en anglès —“I'll Keep You Warm in December”— i una llarga interpretació de la nadala catalana “Fum, Fum, Fum”. Punts clau • Bucle d’obertura amb “Fins demà!” repetit a intervals, marcant to de comiat i nocturnitat. • Identificació d’emissora amb jingle: "Ràdio Desvern 98.1 FM! Ens fem escoltar!" • Cançó en anglès: “I'll Keep You Warm in December” — to suau i romàntic, amb l’estribillo repetit “And you'd keep me so warm in December”. • Fragment cantat en català (tradicional) amb referències possiblement religioses/folklòriques. • Bucle de “Bona nit” prolongat, reforçant el to de tancament de la franja. • Nadala “Fum, Fum, Fum” extensa, amb tornada iterativa i estrofes de pastorets. • Jingle final de tancament amb línies d’identitat d’emissora, tancant la transmissió. Temes i moments destacats Obertura i to de la franja • Repetició de Fins demà! per fixar el caràcter de sign-off. Identitat d’emissora • Insercions curtes amb l’eslògan: "Ens fem escoltar!" Música central • Peça romàntica en anglès: imatge de calidesa en ple desembre, amb motiu líric de protecció i afecte. • Nadala tradicional catalana: repetició rítmica de "Fum, fum, fum" i estrofes de pastorets, marc clarament nadalenc. Cites remarcables "I'll keep you warm in December" "And you'd keep me so warm in December" Notes • Els trams de Fins demà i Bona nit apareixen en blocs dispersos; s’han agrupat en seccions coherents, i els temes musicals comencen exactament on s’inicien les cançons, evitant confondre’ls amb anuncis o prèvies.

Panorama general de l’episodi Amb “Veus de la Parròquia”, mossèn Xavier Sobrevia i Rodrigo Martínez presenten l’agenda de Nadal i reflexionen sobre temes centrals de la vida cristiana. Els punts clau inclouen: concerts i misses de Nadal, accions solidàries amb Càritas, la Llum de la Pau de Betlem, la Jornada Mundial per la Pau i activitats de Reis. "Les persones no són coses" — una crida contundent contra l’utilitarisme i a favor del respecte a la vida en totes les etapes. Concerts i música Concert de gospel solidari (21 de desembre) • Cor de Gospel de Sant Just a la parròquia: concert de Nadal a les 20:00. • Aportació solidària: 5 € a benefici de Càritas (famílies de Sant Just). • El cor també anima alguns cants de la missa de les 19:00. Concert de Nadal de l’Orfeó (25 de desembre) • Orfeó Enric Borràs (Sant Just): concert a les 21:00. Pausa musical a l’episodi • Interpretació del grup Bona Nova (“Beneït sigui el nom del Senyor”). Litúrgia de Nadal: horaris clau Misses 24–26 de desembre • 24/12 (Vigília): Missa del Gall anticipada 18:00 (famílies) i 20:00 (públic general). • No hi ha missa a les 00:00 a Sant Just; alternativa: Santa Magdalena (Esplugues) a les 00:00. • 25/12 (Nadal): 11:00 (CAT) i 13:00 (CAST). • 26/12 (Sant Esteve): no és precepte; missa a les 20:00. Cap d’Any i Any Nou • 31/12 (vigília): 19:00. • 01/01 (Santa Maria, Mare de Déu i Jornada Mundial per la Pau): 11:00 i 13:00. Pregària i defensa de la vida Hora Santa per la Vida (diumenge a les 12:00) • Organitza el grup parroquial “Apassionats per la Vida”. • Finalitat: pregària pel respecte a la vida humana en totes les etapes (naixement, malaltia, fi de vida) i en context de guerres. • Accés flexible: es pot participar encara que no es pugui estar tota l’estona. Cicle de bioètica (tancat recentment) • 10 sessions de formació en bioètica i respecte a la vida humana davant els avenços científics. • Darrera ponència: Dr. Antonio Vela (diagnòstic prenatal, acompanyament i alternatives a l’avortament). • Idees clau: - El diagnòstic no sempre és certesa; cal prudència i dades científiques rigoroses. - No confondre la recerca del “nen perfecte” amb el valor intrínsec de tota vida. "Compte amb posar-nos com a jutges per evitar el patiment dels altres" — reflexió sobre el límit ètic d’“evitar el sofriment”. Solidaritat: campanya de Nadal de Càritas • Col·lecta parroquial: 21 i 22 de desembre (Càritas Diocesana). • Com col·laborar: - Pregària (el més important i a l’abast de tothom). - Donatius i compromís per una justícia social més gran. - Mirada universal als qui pateixen per sequeres, tempestes, guerres i pobresa. • Recordatori del Papa: atendre la pobresa material i espiritual; anunciar Jesucrist també forma part de la caritat. Tradicions i famílies Llum de la Pau de Betlem • Tradició iniciada per escoltes d’Àustria: la llum s’encén a la cova de Betlem i es distribueix per Europa. • A Sant Just: a les misses del 24/12, una espelma per família per endur-se la llum a casa. • Simbolisme: Crist és la llum i porta la pau. Festa de la Sagrada Família (29 de desembre) • Diumenge entre Nadal i Any Nou: renovació de promeses matrimonials per a tots els matrimonis (1, 5, 10, 50 anys…). • Missatge central: dignitat i bellesa de la família en el pla de Déu, amb les seves gràcies i dificultats. Pau i actualitat internacional Jornada Mundial per la Pau (1 de gener) • Festa litúrgica: Santa Maria, Mare de Déu, i missatge del Papa per la Pau. • El grup parroquial Justícia i Pau anima la missa de les 11: lectura del missatge, pregàries i sensibilització. • Context: record de conflictes a Palestina, Ucraïna i guerres “silenciades” a l’Àfrica; necessitat creixent de pregària i compromís per la pau. Reis i Pessebre Vivent (5 de gener) • Recomanació: preparar la carta als Reis amb antelació. • Canvis d’ubicació pel Pessebre Vivent i recepció de cartes: - Recepció dels Reis a Can Ginestà. - Pessebre Vivent a prop del Casal de Joves (on es recullen cartes). • Significat: manifestació de Jesús a tots els pobles; festa familiar i missionera. Comiat i invitació • Preparar el cor per Nadal: examen de consciència, perdó i, per als catòlics, sagrament de la reconciliació per “viure una autèntica ecologia humana”. "Molt bon Nadal a tothom"

Context i objectiu Programa “Veus de la Parròquia” amb el grup Justícia i Pau. Entrevista a Jesús García sobre la salut mental i el benestar emocional dels joves. Objectiu de l’episodi • Centrar-se en els joves i adolescents, identificant dades, determinants, trastorns més freqüents i línies de prevenció i promoció de la salut mental. Definició de salut mental (OMS) • Estat de benestar en què la persona és conscient de les seves capacitats, pot afrontar les tensions de la vida, treballar i contribuir a la comunitat. • Equilibri emocional, psicològic i social. Dades clau i tendències entre joves • OMS: 1 de cada 4 persones patirà algun trastorn mental al llarg de la vida. • Ministeri de Sanitat (2023): 1 de cada 2 universitaris va precisar suport psicològic. • 2018–2021: ~20% de joves admeten malestar emocional; pitjor entre dones. • Hospital Sant Joan de Déu: +47% d’urgències de salut mental juvenil (2021 vs 2020). • CIS: 42% de joves van sentir tristesa i desesperança arran de la pandèmia. • Fundació ONCE i AXA (Catalunya): 28,4% dels joves (18–34) pateixen solitud no desitjada. • El suïcidi és la 3a causa de mort entre 15–29 anys; primera causa no accidental. Determinants i causes del malestar juvenil Factors personals i de desenvolupament • Adolescència i joventut: etapes de canvis intensos (cognitius, emocionals, identitaris) i major vulnerabilitat. • Part d’aquest malestar és normal; no sempre implica trastorn clínic. Factors socials i digitals • Pressió acadèmica i d’expectatives de futur; problemes socioeconòmics (feina, habitatge) i precarietat. • Experiències adverses en la infància, assetjament escolar, violències i normes de gènere que generen estigmatització. • Xarxes socials i ús excessiu de pantalles: estrès, aïllament, menys activitat a l’aire lliure, dependències conductuals. Impacte de la Covid-19 i de les pantalles • Confinaments i tancament d’escoles: ruptura de rutines, aïllament i increment d’ús de tecnologies. • Augment del contingut i dependència a xarxes (p. ex. TikTok, Instagram) i d’hàbits que persistixen després de la pandèmia. Conseqüències i riscos si no s’actua • Empitjorament a llarg termini: evolució cap a trastorns més greus en l’edat adulta. • Exclusió social, discriminació, vulneracions de drets humans i més estigma, que dissuadeix de demanar ajuda. Trastorns més freqüents i símptomes Ansietat • Resposta adaptativa que esdevé trastorn quan és desproporcionada i persistent. Prevalença ≈ 5% en joves. Depressió • Pèrdua d’interès/plaer, baixa autoestima, culpa, alteracions del son i concentració, replegament social. Relació amb ideació suïcida. Trastorns del comportament • Especial atenció al comportament disocial: desafiament i conductes destructives, impacte escolar i risc d’actes delictius. Trastorns de la conducta alimentària (TCA) • Anorèxia i bulímia més freqüents en noies; augment postpandèmia. • Enquesta ACAB (2021): del 4,5% (2019–2020) a 8% (2020–2021) d’alumnat amb TCA. Psicosi (final d’adolescència/inici adultesa) • Al·lucinacions i deliris, greu afectació funcional i fort estigma. Autolesions i suïcidi • El suïcidi: 3a causa de mort (15–29) i 1a no accidental; increment postpandèmia. Conductes de risc i substàncies • Consum d’alcohol (2019): 22% entre 15–19 anys; sovint banalitzat malgrat el risc. • Tabac (hàbit iniciat sovint abans dels 18), altres substàncies i pràctiques sexuals no segures com a estratègies d’afrontament del malestar. Recursos, accés i estigma • Recursos públics insuficients i desigualtats territorials; risc de cronificació si no hi ha atenció a temps. • Menys tabú que abans, però persisteixen minimització dels símptomes, estigmatització i barreres d’accés. Prevenció i promoció: línies d’acció Entorns d’escolta i suport • Espais on els joves se sentin escoltats i compresos; treball d’habilitats emocionals i resiliència. Educació i currículum • Integrar l’educació emocional i la detecció de senyals (estrès, ansietat, depressió) al currículum escolar. • Formació de docents i foment de la demanda d’ajuda com a acte de valentia. Comunitat i família • Intervencions integrals: escola, família, àmbit comunitari i canals digitals; prioritzar joves més vulnerables. Evitar medicalitzar per defecte • No institucionalitzar una resposta exclusivament farmacològica; prioritzar solucions psicosocials i respectuoses amb drets. Missatge final "La promoció i la prevenció de la salut mental signifiquen acompanyar els joves amb paciència, presència i confiança."

Visió general Conversa amb mossèn Gaspar Mora al programa “Veus de la Parròquia” (Ràdio d’Esvern) sobre el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, la seva trajectòria pastoral i acadèmica, i els reptes actuals de l’Església. L’episodi recorre la seva biografia, el servei a parròquies de l’entorn, la seva tasca en la pastoral prematrimonial i al moviment CPM, la definició i l’abast de la teologia moral, la vida a la residència sacerdotal, així com la seva col·laboració a la revista Foc Nou i la vigència de Gaudium et Spes (Concili Vaticà II). El fil conductor L’entrevista articula un missatge pastoral clar: posar l’acollida al centre, potenciar allò bo que ja hi ha a la vida de les persones i dialogar amb el món, com demana el Vaticà II i ha remarcat el Papa Francesc. Temes principals Bisbat de Sant Feliu (20 anys): context i pertinença diocesana de mossèn Mora Trajectòria personal i serveis: monges de Montsió, Pla del Vent, col·laboració amb parròquies de l’entorn Pastoral prematrimonial i CPM: origen, creixement, debat sobre estatuts (associació pública/privada) i crisi actual de matrimonis Criteri pastoral d’acollida: joves allunyats, parelles amb itineraris complexos (divorci, segones unions), inspiració del Papa Francesc Què és la teologia moral: del “què diu la fe” al “com acompanyar avui” Residència sacerdotal Sant Josep Oriol: cura dels capellans jubilats, organització i finançament Foc Nou i Gaudium et Spes: cultura del diàleg, llibertat i compromís amb un món més just Música litúrgica: passió personal i manca de formació musical en comunitats Idees clau Acollir abans que condemnar: l’Església ha de “alimentar el que hi ha de positiu” (amor, cura, relació) en la vida de les persones, també quan estan allunyades. Pastoral prematrimonial viva: el moviment CPM va créixer amb equips territorials; el debat jurídic (associació de fidels pública o privada) s’enfoca segons la tasca pública d’acompanyar un sacrament. Crisi de casaments: menys matrimonis a l’Església i menys casaments en general; cal un acompanyament realista i esperançat. Teologia moral aplicada: passa del “què és” al “com tractar-ho”, orientant la pastoral en contextos secularitzats. Cura del clergat gran: la residència compartida i la corresponsabilitat diocesana (Barcelona–Terrassa–Sant Feliu) ofereixen una solució estable a 60–70 capellans. Vaticà II present: tornar a la il·lusió del diàleg de Gaudium et Spes i a una Església “al costat de la gent”. Cites destacades “El nostre Senyor no ens envia a condemnar, ens envia a ajudar i a salvar.” “L’Església perfecta és aquella que es preocupa de la gent i intenta buscar solucions als problemes reals.” Context i participants Programa: Veus de la Parròquia (Ràdio d’Esvern) Convidat: Mossèn Gaspar Mora — capellà, professor de teologia moral i referent en pastoral prematrimonial (CPM) Focus territorial: Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i parròquies de l’entorn (Esplugues, Sant Just d’Esvern, Sant Joan Despí, Molins de Rei)

Panorama de l’episodi • Inici amb falques d’interès públic i identificació de l’emissora, i entrada a «Veus de la Parròquia». • Dos grans blocs temàtics: crònica i visita a l’exposició del mil·lenari benedictí de Montserrat i tradicions d’Advent al Baix Llobregat (Sant Nicolau i Santa Llúcia). "Davant l’ictus, truca ràpid al 112." "Us recomano vivament que hi aneu..." (sobre l’exposició) Romeria a Montserrat (9–10 de novembre) • Participació de fidels adults i joves, amb diverses modalitats d’estada. • Moments clau: missa conventual amb presentació de l’oració a la Moreneta, vetlla de Santa Maria i conferència sobre el mil·lenari benedictí. Exposició del mil·lenari benedictí a Montserrat (visita destacada) Peces i històries que brillen • Escultures (1939) de Sant Benet i l’abat Oliva: sortint per primera vegada de la sala capitular. • El Llibre Vermell (1399): amb el Cançoner Montserratí; un dels testimonis més importants de la música medieval europea. • La Mare de Déu vestida: tradició de vestir la imatge; vestits reials (Isabel II, Maria Cristina) i corona adquirida per subscripció popular a Barcelona. • Pare Bonaventura Obac: la seva petita maleta evoca viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà, base de la secció d’Orient Bíblic del museu. • Llànties votives: de finals del s. XII a la represa (1947–1960); llegenda de la llàntia del rei Moro i ofrenes d’arreu (Cuba, Xile, Colòmbia, Filipines; també la del FC Barcelona). • Retrats d’abats: Esquerrer (temps de Franco) i Mercet (impulsor decisiu del museu). • Corona de plata per a Verdaguer (Manila, 1884): fulles de llorer cisellades; record a l’Oda a Barcelona. • Espasa de Sant Ignasi (còpia): renúncia a la vida de soldat davant la Mare de Déu (1522) i peripècies de la peça original. • Subirachs a Montserrat: creu de terme, Sant Benet, Sant Jordi, mural Hermes–Ariadna, Capella del Santíssim, i la primera moreneta del segle XXI (2021) en fusta policromada d’estètica neocubista. • Picasso, "Sardana de la Pau" (1959): litografia amb rotllana i colom, vinculada a la Sala Gaspar. • Plafó amb 18 monjos: figures rellevants (Oriol Maria Diví i Hilari Regué, amb vincles amb Sant Just). • Fotografia de Joan XXIII (1958) a Montserrat i proposta d’incorporar-lo a la galeria de sants visitants. "És el dia en què tradicionalment a Montserrat comencen les festes de Nadal." (sobre el Bisbetó i l’inici de cicle festiu) • Informació pràctica: l’exposició és oberta fins al 8 de setembre de 2025; ocasió per veure peces artístiques i litúrgiques poc accessibles. Tradicions d’Advent al Baix Llobregat Sant Nicolau (6 de desembre) • Vida i culte: bisbe de Mira (s. IV), sant molt venerat a Orient i Occident; a l’Europa del Nord, Sinterklaas → Santa Claus. • Llegendes: les tres bosses per al dot de tres germanes; els tres infants "ressuscitats" a l’hostal. • Tradicions locals: - A Montserrat, el Bisbetó (un petit escolà regeix simbòlicament el monestir per un dia). - Al Baix Llobregat, els Nicolaus: nens cantant goigs de casa en casa i fent capta; documentat a Sant Just (amb represa 1926–27) i vigent a Cornellà i Gavà. Santa Llúcia (13 de desembre) • Martiri i iconografia: palma i ulls al platet; patrona de la vista, molt venerada per sastres i modistes. • Barcelona: Fira de Santa Llúcia a la plaça de la catedral (ara s’obre a finals de novembre, però conserva el nom). • Al Baix Llobregat: les Llucietes (noies cantant goigs, amb una nena com a Llúcia i dues verges), tradició viva a Castellví de Rosanes; records orals a Sant Just i registres parroquials (1925–1928 i anys posteriors). • Paral·lel nòrdic: a Suècia, la nena-Llúcia duu corona amb espelmes; data clau pel retorn de la llum. Tancament • Crida a viure l’Advent i a recuperar el sentit de les tradicions locals. • Reemissió del programa: dissabte a dos quarts de 12 del migdia. • Efemèride local (post-programa): record del refugi antiaeri (1938) construït pels veïns i Ajuntament de Sant Just.