episodis

Panorama general del programa "Tinguem tranquil·litat i bons aliments" — consell recurrent al llarg del programa, que combina història, misteri, cultura, salut i motor. El programa recorre diversos temes amb un to proper i divulgatiu. S’obre amb una reflexió emocionada sobre un cas recent de desaparició infantil i continua amb curiositats històriques de Barcelona, cases encantades, una biografia completa de Joana d’Arc, un bloc gastronòmic del Prat, una peça musical d’Albèniz, un especial de salut sobre el sistema immunitari, i un repàs d’actualitat del motor des del Saló de Ginebra, tancant amb anècdotes de drons. Homenatge i reflexió Dol i respecte pel trist desenllaç d’un nen desaparegut. Crida a evitar el morbo i deixar treballar les autoritats. Empatia amb la família i el veïnat; reconeixement als cossos de seguretat. Barcelona obrera i clandestina (s. XIX–XX) La modista que fabricava bombes Taller de confecció que amagava una fàbrica d’explosius al c. Toledo, 10. Context d’anys convulsos: violència sindical i patronal; més de 40 assassinats. Referències a la CNT, UGT, els “sindicats lliures” i el “pacte de la fam”. El cas Ramon Sales Amenós i la violència extrema com a símbol d’una època. Origins del transport públic Abans del cotxe, transport col·lectiu i de tracció animal; camins precaris. Milestones: locomotores (1848), telèfon (1877), fonògraf (1878). Barcelona s’equipara a Europa impulsant serveis públics i electrificació. Barcelona misteriosa: la Casa de l’Ave Maria Tradició d’encanteris, exorcismes i fenòmens al voltant d’un edifici prop del Palau Güell. Relats de boires sobrenaturals, arrossegament de cadenes i “passa d’endemoniats” a finals del s. XIX. Història de la posseïda del c. Sant Ramon i un exorcisme amb testimonis. Biografia de Joana d’Arc Context i mite Figura polifacètica: símbol de França, mite literari i icona espiritual. Temps de domini anglès, pesta negra i calamitats; necessitat d’un xoc emotiu. Ascens i gestes (1429) Jove pagesa guiada per veus divines; suport de Baudricourt i Jean de Metz. Alliberament d’Orleans i consagració de Carles VII a Reims (punt culminant). Iconografia: estendard blanc “Jesús i Maria”, espasa de Santa Caterina. Captura, judici i martiri Capturada pels borgonyons; venuda als anglesos. Judici eclesiàstic: vestimenta “d’home”, acusacions de bruixeria i heretgia. Resistència espiritual: "Tinc un bon mestre i només em someto a Ell: Nostre Senyor Jesucrist." Executada a la pira; última paraula: > "Jesús". Llegat i canonització Relectura popular i política posterior; reconeixement de la seva determinació. Canonitzada el 1920 (Benedict XV). Figura consolidada com a santa i heroïna nacional. Sabors del Prat: pota blava i carxofa Pollastre Pota Blava: criança mínima 120 dies, alimentació natural; carn ferma i sabor intensa. Cuina: coccions llargues (≈2 hores), cassola o forn. Carxofa del Prat: treball per a la IGP, delta fèrtil, clima temperat; sabor dolç, tendre i poc oxidatiu. Perfil: lleugerament àcida, fresca i bellotuda; rica en potassi; efectes antiinflamatoris. Música Record a Isaac Albèniz i la Suite Ibèria. Peça destacada: Màlaga — malagueña plena de llum, color i atmosfera. Salut: el sistema immunitari Metàfora: el sistema immunitari com a exèrcit del cos contra agents externs/interns. Hàbits clau: Descans: 7–8 hores per renovació cel·lular. Dieta equilibrada: proteïnes, hidrats i greixos no animals; fruita i verdura antioxidants. Activitat física: cor, pulmons, ossos i articulacions. Estrès: reduir-lo per preservar vitamines i minerals. Components: Cèl·lules B: immunoglobulines (anticossos) — protegeixen la sang. Cèl·lules T: destructores, col·laboradores i reguladores — resposta coordinada. Fagòcits: eliminen allò nociu. Sistema complement: 18 proteïnes que reforcen la defensa. Motor: Geneva International Motor Show (2018) Tendència a híbrids; els elèctrics creixeran amb: Autonomia ≥ 500 km. Xarxa d’electrolineres. Superar el coll d’ampolla del liti. Preus més baixos. Diesel vs gasolina: dièsel emet més NOx (salut), benzina més CO₂ (clima). Novetat: Pop-Up Next (Audi–Italdesign–Airbus): cotxe elèctric autònom + dron de passatgers per mobilitat horizontal i vertical. Drons: ús i anècdotes De joguina a plataforma amb possibles usos civils i militars. Experiències: pèrdua de drons urbans, bateries que cauen en sec, i soroll d’aeromodelisme. Debat implícit sobre privacitat, seguretat i regulació. Tancament Acomiadament i avanç de programació musical: Smooth Jazz Club (dilluns a divendres, 16–17 h). Idees clau Memòria i respecte en casos sensibles; evitar el sensacionalisme. Barcelona com a espai de contradiccions: industrialització, conflicte social i misteri. Salut integral: dormir, menjar bé, exercici i calma per un sistema immunitari fort. Mobilitat del futur: híbrids, elèctrics i conceptes aeroterrestres. Patrimoni gastronòmic: producte local amb qualitat i identitat.

Resum general Programa especial i variat que connecta reivindicació social i cultural: des de la reflexió pel Dia de la Dona i la poesia de Soledat Gascó, a la memòria de La Canadenca (vaga que va instaurar la jornada de 8 hores), passant per llegendes barcelonines, consells de seguretat a la neu, una pinzellada d’art contemporani (Lita Cabellut) i el debat sobre pensions. "Però no és això, amics, no és això... la dona ve que s’ho val." Dia de la Dona i igualtat Context i posició: Repassa l’origen del 8 de març, recordant el tràgic incendi d’una fàbrica als EUA i la vigència de les desigualtats: sous més baixos a igual feina, conciliació encara molt a càrrec de la dona i competència deslleial. Crida a l’equitat: Es reclama una relació 50/50 en rols i valoració social. Vaga global: Esment de la vaga del 8-M (de 2 a 24 h segons lloc) com a instrument legítim de reivindicació, amb esperança d’avenços tangibles. Idees clau • Desigualtat salarial i de tasques • Necessitat d’equitat real (50/50) • Vaga com a eina de drets socials Veu poètica: Soledat Gascó “Sextina dels colors de la dona”: peça d’alta exigència formal que explora la multiplicitat identitària, la quotidianitat atrapada i la força vital de la dona. “Crida ben fort”: poema d’empoderament que insta a trencar cadenes i a alçar la veu com a via d’alliberament col·lectiu. "Crida ben fort com si aquest fos el darrer crit dels teus pulmons." Termes clau • Sextina • identitat i agència femenina • alliberament i veu pròpia Història social: La Canadenca (1919) Relat de la vaga impulsada per la CNT a Barcelona (sector elèctric) que va paralitzar la ciutat. Acords: alliberament de vaguistes, readmissió, augment general de sous i instauració de la jornada laboral de 8 hores—convertint Espanya en el primer país europeu a establir-la. Rebrot i repressió: tensions posteriors (estat de guerra, “llei de fugues”) fins a l’alliberament definitiu. Punts destacats • Lideratge obrer i estratègia organitzativa • Impacte estructural: 8 hores com a conquesta històrica Llegendes urbanes: Sant Pau del Camp Crònica dels goliards (estudiants satírics medievals, autors dels Carmina Burana) i la seva presència espectral al voltant del monestir. Relat sacríleg i càstig mític: una paràbola moral de l’ambient medieval barceloní. Conceptes • Goliards • sàtira medieval • imaginari popular barceloní Gastronomia i tradició Conversa amable sobre el cardo (preparacions a Saragossa i Tolosa) i el plaer dels caldos/consomé com a reconfort. Idees • Cuina senzilla i local • Memòria gustativa i anècdotes de viatge Salut a la neu: guia pràctica Protecció solar: SPF molt alt (rostre), textures seques, resistent a la suor; llavis amb protector específic. Aplicació: 30’ abans i reaplicacions a nas, pòmuls, orelles i coll. Hidratació: beure abans, durant i després (el fred enmascara la suor i la set). Farmaciola bàsica: medicació crònica, analgèsics, tisores, venes, tirites, sèrum; gel/crema anti-cops. Nutrició: gels i barretes carbohidratades (cada ~45’), millor amb aigua. Clau tècnica • Fotoprotecció d’altitud • restitució d’electròlits • primers auxilis mínims Art: Lita Cabellut a Barcelona Biografia: origen humil (Osca), infantesa difícil, adopció a Barcelona, formació a Holanda (Gerrit Rietveld Academie), projecció mundial. Obra: grans formats, tècnica contemporània del fresc, retrat foto-realista d’impacte. Exposició: a la Fundació Vila Casas (c. Ausiàs March), amb moltes peces de col·lecció privada—oportunitat única. Pistes • Artista espanyola de major projecció exterior • Retrat i matèria pictòrica Música Presentació de la habanera “Canta y no llores” de la sarsuela Don Gil de Alcalá (M. Penella), amb Teresa Berganza i cors/orquestra sota Ataúlfo Argenta. Debat final: pensions i dignitat Reclam del col·lectiu de jubilats per mantenir el poder adquisitiu de les pensions. Crítica: l’IRPF no està deflactat i la inflació erosiona les rendes; responsabilitat de bona administració pública. "Les pensions no són una almoines: són un dret guanyat a pols."

Resum general de l’episodi Programa variat i dinàmic amb un homenatge emotiu a l’humorista gràfic Antonio Fraguas “Forges”, una notícia clau sobre multes de trànsit i devolució de punts, un bloc històric sobre Barcelona 1888 i l’empenta dels moviments obrers (UGT, PSOE, CNT i FAI), una curiositat urbana sobre un mirall màgic al Paral·lel, una pausa musical amb Borodin (Danses polovtsianes), i dues seccions de salut: el paper del magnesi i un especial complet sobre la diabetis amb pautes pràctiques. La recta final aborda l’ascens econòmic de la Xina (tecnologia, automoció, compres internacionals) i un itinerari de patrimoni i natura: el Camí dels Bons Homes (Cerdanya–Andorra–Cadí–Berguedà). Punts clau • Homenatge a Forges: record dels seus ninots d’actualitat i de la seva ironia intel·ligent que feia pensar. • Trànsit i punts del carnet: una sentència obliga la DGT a retornar punts quan una multa està mal notificada; creació de jurisprudència útil per a milers de conductors. • Barcelona 1888 i moviment obrer: la febre constructora i l’Exposició Universal encareixen la vida i catalitzen la organització obrera: UGT, PSOE, i més endavant la força de la CNT i la FAI; el bar “La Tranquil·litat” i la fàbrica de La Canadenca com a focus de debat social. “Barcelona es va posant impossible… amb el pretext de l’Exposició pugen al cel els preus…” (La Vanguardia, 1888) • Curiositat: la llegenda del mirall màgic de la senyora Maria i el relat del fra Gerundio, entre escepticisme i fascinació. • Música: Borodin — “Danses de les donzelles polovtsianes” de l’òpera El Príncep Igor. • Salut — Magnesi: mineral clau per energia, metabolisme del calci, funció muscular i descans; fonts principals: fruits secs, sèsam, cereals integrals, germen de blat; millor cru en fruita i verdura per minimitzar pèrdues en cocció. • Salut — Diabetis: guia pràctica d’educació diabetològica (Mercè Galindo): - Autoconeixement i autocontrol (glucèmia, pes, pressió, lípids). - Alimentació fraccionada (dejuni, mig matí, dinar, berenar, sopar), control d’hidrats d’absorció ràpida; aigua com a hidratació principal. - Exercici regular i ajust de menjar/medicació per evitar hipoglucèmia i hiperglucèmia. - Controls oftalmològics i podològics periòdics; pèrdua de pes pot reduir medicació. - Tractament: insulina (tipus 1) i combinacions orals/insulina (tipus 2); mai interrompre per compte propi. - Rol de la família: suport en hàbits i dieta. • Xina en ascens: presència capdavantera en smartphones (Huawei al top 3), automoció (Volvo amb capital xinès, participació a Mercedes), e-commerce (Alibaba a prop d’Amazon), i inversions a marques i clubs locals; efectes visibles a peu de carrer. • Viatjar: Camí dels Bons Homes — ruta transpirinenca per valls i colls emblemàtics (Portella Blanca d’Andorra), paisatges del Cadí–Pedraforca, Berga i Gòsol, i empremta càtara espiritual i històrica. Conceptes destacats • Jurisprudència en matèria sancionadora de trànsit • Sindicats únics i organització obrera • Hipoglucèmia vs. hiperglucèmia • Importància del magnesi i del col·lagen en salut • Globalització i capital mixt a la Xina

Panorama general del programa Seixanta i més obre amb salutacions i presentacions, i desplega una audició amb temes d’història, patrimoni, cultura i oci actiu. Els blocs principals se centren en la història de la xocolata a Barcelona, l’epopeia elèctrica de La Canadenca, una crònica de misteri de 1908, una peça musical, la ruta càtara del Camí dels Bons Homes, un retrat de la Biblioteca Joan Margarit de Can Ginestà, la biografia de Santiago Rusiñol i un resum d’esports de risc. Història i patrimoni La xocolata a Barcelona i els gremis • Barcelona, pionera en la fabricació mecànica de la xocolata: del molí de cavalls al vapor. • Duel gremial entre els droguers/botiguers i els moliners: qualitat artesanal “a la pedra” vs. productivitat mecànica. • Accés a l’ofici: aprenentatge llarg, examen exigent i, en alguns casos, requisits de “puresa de sang”. • Llegat econòmic i social: famílies com els Farga o Mallar i la presència de mestres xocolaters en espais de prestigi. L’electrificació: La Canadenca i les Tres Xemeneies • Arribada de l’electricitat (1882) i creació de la Barcelona Traction, Light and Power Company —La Canadenca— per F. S. Pearson i Carles Emili Montañés. • Estratègia ambiciosa: control de producció, distribució i consum; adquisició de tramvies i companyies elèctriques (1912). • Impacte de la Primera Guerra Mundial: tall de finançament britànic, mort de Pearson en un atac submarí, i esforços de Montañés per mantenir el subministrament. • Postguerra i règim: intervenció estatal i traspàs a FEXA, amb controvèrsies sobre el valor de compensació i el paper de Joan March. • Patrimoni industrial: les Tres Xemeneies del Paral·lel com a monuments urbans i memòria de la ciutat fabril; reflexió sobre la conservació de vestigis industrials. "Són tres vigilants que no obliden el pas del temps a la Barcelona del principi del segle XX." Crònica breu: la "casa dels sorolls" (1908) • Misteri al núm. 9 de la Ronda de Sant Antoni: “cops de bombo” nocturns, multituds i intervenció policial. • Hipòtesis populars: ànima en purgatori, broma política dels solidaris o falsificadors. • Sàtira a l’Esquella de la Torratxa i final obert del cas. Música Peça destacada • Audiació del Fandango de Doña Francisquita (sarsuela d’Amadeu Vives), interpretat per l’Orquestra Simfònica de RTVE sota García Asensio. Rutes i territori El Camí dels Bons Homes (GR-107) • Ruta històrica dels càtars entre Montsegur i (Caralt): camí d’exili que avui és sender de gran recorregut i de coneixença occitano-catalana. • Llocs clau: Pla dels Cremats (memòria dels més de 200 càtars executats), Castellbò, gorges de la Frau, boscos de Prades, vall de la Rièja, coll de Pimorent (límit entre occitans i catalans), Porta i Portella Blanca d’Andorra. • Doble alternativa a Marens (Arièja): traçat suau de vall vs. Portella de les Vecines (>2.000 m). • Llegendes i història: mite del Sant Graal, museu càtar de Montsegur i festes compartides (focs de Sant Joan). • Natura i fauna: possibles albiraments de muflons introduïts a la zona. Ciutat i cultura Biblioteca Joan Margarit (Can Ginestà, Sant Just Desvern) • Equipament municipal cèntric, modern i funcional integrat a la masia restaurada de Can Ginestà; jardins i espais polivalents (tallers, reunions, exposicions al celler). • Ús intergeneracional: préstec de llibres i DVD, espais de lectura i activitat cultural continuada. • Reconeixement al poeta i arquitecte Joan Margarit; indicador del nivell cultural del municipi. "El saber i el llegir ens farà lliures." Biografia de Santiago Rusiñol • De vocació primerenca, s’emancipa de l’empresa familiar per dedicar-se a l’art; etapa parisenca amb realisme i sensibilitat poètica. • Sitges com a centre vital i creatiu: la llum sitgetana i la fundació del Cau Ferrat (col·lecció d’arts decoratives i Grecs), motor del Modernisme. • Temes i estils: retrat, paisatge i jardins (Aranjuez); mort el 1931 mentre pintava. • Anecdotari: esperit iconoclasta als Quatre Gats i gestos provocadors sobre la etiqueta social. Oci i aventura Esports de risc: adrenalina amb cap • A la recerca d’adrenalina amb seguretat: valorar beneficis vs. risc i l’estat de forma i experiència. • Aigua i aire: ràfting i aigües braves; salt de pont; parapent (vol sense motor) i paracaigudisme. • Roca: de l’alpinisme extrem a l’escalada lliure; cas Alex Honnold i el seu free solo a El Capitan, paradigma de risc màxim. • Extrem: BASE jump (caiguda des de punts fixos amb un sol paracaigudes). • Clau: equipament adequat, empreses serioses i atenció a prediccions meteorològiques. Tancament • Recordatori d’horaris i comiat coral del programa.

Introducció i Dia de la Ràdio • Celebració del Dia de la Ràdio amb un to proper i festiu, invitant a brindar amb cava i xocolata. • Record dels antics patrons de la ràdio (Sant Gabriel Arcàngel) i de com han canviat les dates i costums de celebració. "Aquella companya... la ràdio... si ho volem, està sempre al nostre costat, informant-nos, oferint-nos música i fent que mai no ens hàgim de sentir sols." • Missatge clau: la ràdio com a companyia constant i servei públic. L’equip i horaris de “60 i més” • Horaris del programa: dimecres a les 20 h i reemissió dissabte a les 11 h. • Voces: Lina, Montse, Joan Maria i Joana; amb la col·laboració tècnica d’en Carles. Homenatge a Aina Moll i Marquès • Record i agraïment a la lingüista Aina Moll i Marquès, figura clau de la normalització del català. • Destaquen el seu paper com a Directora General de Política Lingüística (1980–1988) i el vincle familiar amb el monumental Diccionari Català-Valencià-Balear. • Reconeguda tasca en el Grup Català de Sociolingüística i la difusió de la llengua i cultura catalanes. Benestar d’hivern: roba i alimentació Roba i hàbits • En dies freds, vestir per capas (3 capes); peces clau: bufanda, guants (Polartec o llana), gorra per evitar la pèrdua de calor pel cap, i bons abrics. • La bufanda és “no negociable” per evitar l’entrada d’humitat i aire fred pel coll. Alimentació i actius • Dins d’una dieta equilibrada, alguns aliments reforcen les defenses: - All (ric en alicina): propietats antissèptiques i antioxidants. - Equinàcia: estimulant immunitari per prevenir i alleujar grip i refredats. - Peix blau (ric en omega-3): bon aliat de les defenses. - Mel: aporta nutrients i calma la gola irritada. - Cítrics (vitamina C): reforcen defenses i alleugereixen símptomes del refredat. - Gingebre: activitat antiinflamatòria, antioxidant i immunomoduladora. - Fruits vermells: rics en antioxidants. • Actius recomanats: zinc, vitamines A, B, C, pròpolis, baia de saüc i ginseng; objectiu comú: enfortir el sistema immunològic. • Recomanen consultar el/la farmacèutic/a per aconsellament personalitzat. Tradició i història: Santa Eulàlia • Repàs llegendari i històric del martiri de Santa Eulàlia i dels seus tretze turments. • Iconografia de la creu en forma de X (de Sant Andreu o de Santa Eulàlia) i relats miraculosos: cabells que la cobreixen, o nevada que la tapa per preservar-ne el pudor. • Tradicions locals: la Baixada de Santa Eulàlia (rodolar una bota amb claus i vidres), i costums populars vinculats a carrers i capelletes de Barcelona. "Així és que no sigueu Santa Eulàlia ni vulgueu ser com ella." (avís irònic davant el relat colpidor) Música per gaudir: Albéniz — Suite Ibèria (“Málaga”) • Presentació d’Isaac Albéniz (Camprodon, 1860), pianista precoç i compositor clau. • Escolta de “Málaga”, un dels quadres més significatius de la suite Ibèria, interpretada pel pianista Martin Jones. • Apunt: obra pianística de brillantor excepcional dins el repertori. Cuina i rebosteria: la vainilla • Com aprofitar la beina de vainilla: obrir, extreure’n les llavors i infusionar; es pot reutilitzar (amb pèrdua de sabor) si es renta i s’asseca. • Conservació: en recipient hermètic per evitar la pèrdua d’aroma. • Fer sucre vainillat: deixar una beina dins d’un pot de sucre almenys una setmana. • Diferència amb preparats: la vainilla ensucrada és un preparat químic (no l’espècia natural); cal usar la vainilla amb mesura pel seu sabor intens. Natura: Parc de Collserola — balanç 2018 d’incendis • Balanç molt positiu per la campanya de prevenció (18 juny–14 setembre), ajudat per una pluviometria 2018 gairebé el doble de la mitjana (≈1.000 mm vs 525,3 mm a l’Observatori Fabra). • A Collserola: 3,96 hectàrees cremades en 40 incendis, menys superfície que anys anteriors; els focs més rellevants al voltant de Sant Joan. • Factors clau: vegetació més humida, dispositiu de detecció precoç i prevenció activa/passiva durant tot l’any. • Efectes de la pluja: alguns despreniments i caiguda d’arbres (p. ex., el roure de Can Vell), però balanç ecològic globalment beneficiós. Tancament • Comiat amb to festiu: brindis amb bombolles, suggeriments gurmets (pernil, ostres de Barcino, xocolata belga), i recordatori d’horaris de properes emissions. Butlletí esportiu i continuïtat de la graella • Resum ràpid de resultats esportius (BFC femení, Espanyol, EuroCup, Granollers a l’Asobal), amb una de freda i una de calenta. • Avanç de propera actualitat i menció de l’equip tècnic; cortineta cap a un altre espai de la casa (“El Just a la Fusta”).

Panorama general Programa molt variat de "Seixanta i més" amb cultura, història, música i salut. Es destaca la temporada de premis de cinema, una exposició de pintura a Can Ginestà, la història del gintònic, un tast del llibre sobre Barcino/Barcelona canalla, un homenatge a Eduardo Aute, la biografia d’Hans Christian Andersen, una ruta per Cadaqués medieval i consells de salut per esquiar amb seguretat. "Ja era hora que la nostra societat donarà veu a aquella part dels seus components que són un tant diferents..." Actualitat cinematogràfica Premis Gaudí, Goya, Globus d’Or i Òscars: repàs de la gran atmosfera cinematogràfica del moment. Dels Gaudí: es remarca la profusió de produccions dirigides per dones. Dels Goya: conducció divertida d’Andreu Buenafuente i Sílvia Abril; moment emotiu del protagonista de Campeones. Òscars: expectació pel to de la gala. Cita irònica: > "Segur que no serà tan divertit perquè ells són bastant gansos." Idea clau Visibilitat de la diversitat i la inclusió al cinema, amb discursos breus i èpics. Cultura local: Exposició a Can Ginestà (Maria Ángeles Abad) Pintura al pastel de gran format: flors i ocells, colors vius i fons més foscos per ressaltar motius. Anècdota: l’artista prefereix col·locar l’obra a casa del comprador i permet canvi si no encaixa. Exposició oberta fins al 17 de febrer a Can Ginestà. Punts destacats Pintura que transmet pau i joia. Temàtica natural: rams, bodegons i ocells (inspiracions observades in situ). Gastronomia i història: el gintònic Origen de la tònica: 1811, Schweppes gasifica aigua; 1870 s’hi afegeix quinina (refresc i remei antipalúdic). Neix el gintònic a la Índia britànica, barrejant ginebra i tònica per suavitzar l’amargor de la quinina i (suposadament) protegir de la malària. Consells d’“experts” per un bon gintònic: Copa baló amb peu; 3–4 glaçons grans (industrial i aigua osmotitzada). Ginebra + tònica, poc cítric i res de “macedònia” de fruites. Ginebra aromatitzada amb ginebró i botànics: la diferència està en els ingredients. Llibre: Històries de Barcelona (Barcino/Barqueno) Recorregut per una Barcelona gourmanda, canalla i esotèrica: menjars, joc, bruixeria i costums. Menjar i vida íbera A Barqueno (Barcelona) i Baitolo (Badalona), dietes amb cereals, llegums, carns, peixos i marisc; beguda: cervesa d’ordi i blat, espumosa, amb mel i artemissa com a conservant. Costums romans (prostitució) Tipologies i codis (vestit o perruca grogues) i denominacions com prostibulae, delicatae, bustuaria, etc. Esoterisme i rituals Deessa Xepeix: sacrificis fundacionals domèstics (animals) amb enterrament ritual de parts a la casa. Música: Homenatge a Eduardo Aute Record i agraïment a l’artista en hores de salut delicada. Escolta de "Una de dos" i repàs del seu paper en la moguda dels 80. Biografies: Hans Christian Andersen Vida del conteaire d’Odense (1805–1875), autor de més de 150 contes: La sireneta, El soldadet de plom, L’aneguet lleig. Orígens humils, protecció de la família Collin, estudis i viatges per Europa. Frustracions amoroses i amistats amb figures com Dickens, Dumas, Mendelssohn, Liszt. Llegat: imaginari universal de contes i retallables de paper. Pausa musical clàssica "Vals de les flors" de Txaikovski, per gaudir i respirar entre blocs. Societat: la solitud de la gent gran i l’antídot comunitari La solitud com a lacra creixent en persones grans que viuen soles. Proposta: participació activa en entitats locals (xerrades, excursions, coral…). Exemple: Associació de la Gent Gran de Sant Just (El Mil·lenari, A. Guimerà 1) – 260 socis, suport municipal, quota 10 €/any; atenció dimarts de 10:30 a 12:30. Viatjant per Catalunya: Cadaqués medieval Ruta pel nucli antic: carrers empedrats (pissarra), traça del rastrell, restes d’autogovern i defensa costanera contra pirates (Barbarossa). Església de Santa Maria (barroc, retaule de 23 m) i vistes sobre l’abadia; llegat preservat malgrat el turisme. Salut: Esquí segur Clau: tècnica, condició física i prevenció. Preparació: força, flexibilitat i entrenament neuromuscular per protegir genolls. Equipament: Roba tèrmica impermeable i transpirable; evitar cotó i excés de capes. Casc indispensable; botes ben ajustades; protectors tibials. Mitges de compressió, plantilles si s’usen habitualment; mitjons tècnics sense costures. Pell i ulls: fotoprotecció (UVB/UVA), bàlsam labial, ulleres amb certificat CE. Nutrició i hidratació: hidratar abans i durant; hidrats de carboni previs; barretes/geles en descansos; opcional col·lagen per cuidar articulacions.

Panorama general del programa "Desitgem de tot cor que l'hora que iniciem us sigui molt agradable." Un magazín variat amb tocs culturals, històrics, de salut pública i sostenibilitat. L’equip obre parlant del rigor de l’hivern i, tot seguit, desplega un itinerari per pedres mil·lenàries, art del segle XX, música i compromís, consells de salut, benestar d’hivern, petjada ecològica i mobilitat urbana. Introducció: clima d’hivern i presentació Tema de fred i neu a Sant Just: percepció negativa de la neu a ciutat i refranys populars. Presentació de l’equip: Alina, Montse, Joan Maria, Carles i la presentadora. Pedres mil·lenàries: Stonehenge i el megalitisme Què és Stonehenge? Conjunt de menhirs del Neolític i Edat del Bronze; un dels megàlits més impressionants d’Europa. Història de les interpretacions: Edat mitjana: atribució màgica a Merlí. S. XVII–XVIII: John Aubrey (clots d’Aubrey) i William Stukeley associen el lloc als druïdes — una tesi avui refutada. Astronomia i teoria Hawkins (1965): Hipòtesi d’Stonehenge com a observatori solar/estel·lar i “calculadora” d’eclipsis. Encara debatuda: té adeptes i crítics. Solstici d’estiu: el primer raig sobre la Heel Stone crea un espectacle lumínic que atrau multituds. Conservació i patrimoni: administració britànica (1984) i UNESCO (1986) com a Patrimoni de la Humanitat. Art i literatura: Picasso i Orwell Picasso — Les senyoretes d’Avinyó Considerat frontissa entre pintura clàssica i moderna; 5 figures, temàtica de bordell. Recepció inicial hostil (Matisse, Braque); avui, peça icònica del cubisme. Al MoMA des de 1939; extens treball d’esbossos (més de 800). George Orwell — Barcelona i el Gran Germà De periodista a milicià a Catalunya; llibre Homenatge a Catalunya. Crítica a l’estalinisme: Rebel·lió a la granja i 1984 (concepte del Gran Germà). Ironia urbana: a la plaça Orwell de Barcelona hi ha càmeres de vigilància. Música i compromís: Pau Casals Virtuós del violoncel i referent ètic: director, pianista i compositor. Inicis precoços; descobriment del violoncel i tècnica pròpia basada en naturalitat i llibertat. Èxit internacional i posicionament polític: rebuig a tornar a GB per la passivitat davant el franquisme; exili i mort a Puerto Rico (1973). Obres destacades: El pessebre, Himne de l’ONU, i soprattutto El cant dels ocells. Salut: ictus — dades clau i actuació ràpida Increment previst a Europa (fins 2035): +34% casos, +45% defuncions, +25% seqüeles. A Catalunya: 13.000 ingressos/any; 2a causa de mort i 1a de discapacitat clínica. Tractaments de reperfusió a l’alça; el Codi Ictus escurça temps i millora resultats. Factors modificables: HTA, tabaquisme, excés de pes, hipercolesterolèmia, sedentarisme. Símptomes sobtats: debilitat lateral, pèrdua de visió, dificultat de parla. Prova ràpida: aixecar braços, somriure, parlar; si falla algun punt, trucar 112. Missatge clau: “Quan menys temps, més cervell”. Benestar: detox post-festes, fred i fruites d’hivern Detox i fitoteràpia Pla detox amb assessorament del/la farmacèutic/a; reforç dels filtres naturals (ronyons, fetge, digestiu, pell). Plantes i actius: card marià, carxofa, cua de cavall, te verd, boldo, aloe vera. Beneficis reportats: menys líquids retinguts, millor trànsit, pell hidratada, millor son i més vitalitat. El fred com a aliat El fred accelera el metabolisme i pot ajudar a dormir millor (16–18 °C recomanats). Millora de microcirculació cutània, to de pell i reducció d’inflamacions i varius. Fruites d’hivern Taronja, magrana, caqui, raïm, xirimoia, codony, pomes (Fuji, Golden, Reineta, Royal Gala) — vitamines, fibra i antioxidants per reforçar defenses. Sostenibilitat: petjada ecològica i Overshoot Day Humans consumim per damunt de la capacitat de regeneració del planeta (Overshoot Day cada cop més aviat). Efectes: desforestació, sequeres, escassetat d’aigua, erosió del sòl, pèrdua de biodiversitat, augment de CO₂. Dades: major petjada total a Xina, EUA, Índia; per càpita, Luxemburg, Austràlia, EUA. Objectiu: endarrerir la data d’overshoot i viure dins dels límits biofísics. Ciutat i mobilitat: Barcelona cap a una mobilitat més neta Metro: ràpid i menys contaminant; cal completar i modernitzar la xarxa. Busos: nova xarxa H/V; transició a gas/elèctric. Tramvia per Diagonal: connexió Besòs–Llobregat vista com a clau. Bicicletes i patinets: èxit i necessitat d’ordenances; salut i zero emissions. Taxis vs VTC: demanen solucions centrades en l’usuari i coordinació administrativa. Futur: cotxe autònom i prototips de taxi volador; debat sobre seguretat, automatització i paper humà. Tancament Recordatori d’horaris d’emissió i agraïments. Punts clau destacats Stonehenge: entre el mite, l’arqueologia i l’astronomia. Picasso, Orwell, Casals: art, pensament crític i compromís. Ictus: actuar ràpid salva cervell i vida. Detox i hivern: hàbits saludables i aprofitament del fred i les fruites de temporada. Petjada ecològica i mobilitat: sostenibilitat global i solucions locals a Barcelona.

Resum general de l’episodi Programa coral amb medi ambient, cultura i salut. L’equip condueix una revista radiofònica amb blocs clars: conservació del Parc de Collserola (alerta per espècies invasores al pantà de Vallvidrera), divulgació cultural (Santiago Ramón y Cajal i el paper de Barcelona en la doctrina de la neurona; el carrer Avinyó i Picasso), biografies i música (Carlos Gardel i Pavarotti), i salut per a la gent gran (prevenció de caigudes a la llar, beneficis del ball i lesions associades a l’ús de dispositius tecnològics). Es tanca amb recomanacions de vacunació de la grip. "Que la inspiració t'agafi treballant" — atribuïda a Picasso, en el context del carrer Avinyó Medi Ambient: Collserola i el pantà de Vallvidrera Abocament d’espècies exòtiques i resposta del parc • Abocament il·legal de milers de carpins detectat el 30 d’agost al pantà de Vallvidrera, amenaçant la biodiversitat i especialment els amfibis (grup ja amenaçat a escala mundial). • Actuació d’urgència amb pesca elèctrica (tècnica ràpida i no cruenta) per retirar més de 4.000 individus, amb suport d’entitats especialitzades. • Recordatori: l’alliberament d’espècies exòtiques (p. ex. carpins, tortugues de Florida) en espais protegits és delicte ecològic. • Mesures preventives: projecte de tancament perimetral en punts d’accés fàcil i control d’usos no permesos (bany de gossos/persones). Activitats en família a Collserola • Sortides guiades amb taller/joc — places limitades (20) i inscripció el mateix dia. • Gener (26): jocs d’observació i Dia Mundial de l’Educació Ambiental. • Febrer (23): Carnaval dels animals (joc de rol: teixó, senglar...). • Març: La granota del pantà (conte i itinerari del cicle de l’aigua; activitat gratuïta dins d’Aiguard i pel Dia Mundial de l’Aigua). Cultura i Història Santiago Ramón y Cajal a Barcelona • Arriba el 1887 per ocupar la càtedra d’histologia a Medicina (UB). L’any 1888 el qualifica com el seu millor: bases de la morfologia i connexions de les cèl·lules nervioses. • Presenta el 1889 la doctrina de la neurona; Premi Nobel de Medicina (1906). Estada al carrer Notariat; dibuixos microscòpics de gran precisió. • Idea clau: fonaments de la neurociència moderna i comprensió del cervell. El carrer Avinyó i Picasso • Traçat del casc antic i el context històric del Palau de la Reina (Real Menor). Avinyó, artèria estretíssima vinculada a papereries i tallers; popularment “carrer del paper”. • Picasso hi acudia a proveir-se de paper i pintura; a més, la zona tenia bordells. • Origen del títol del quadre: “Les Demoiselles d’Avignon” com a deformació de “Les Demoiselles d’Avinyó” (referència al carrer barceloní, no a la ciutat francesa). Les models parlaven català, no francès. • Frase icònica de l’artista: > "Que la inspiració t'agafi treballant". • Breu excursió de toponímia: Avinyó vs. Avinyonet (Puigventós) i altres homònims catalans. Biografies i Música Carlos Gardel: l’ídol del tango • Versió museística: nascut a Toulouse (13 de novembre), fill de Berta Gardés; emigra a l’Argentina amb 2 anys. • Dúo amb José Razzano (barris de l’Abasto); contracte a un cabaret de luxe (1913), ascens a teatres nacionals i moltes gravacions. • Cinema: “Luces de Buenos Aires” (debut a Hollywood, Paramount), “Melodía de arrabal”. Programes a la NBC. • Gira llatinoamericana (1935) i mort a Medellín en accident d’aviació. Polèmica sobre la nacionalitat (sol·licitud uruguaiana denegada anys després). • Música: s’escolta “Volver”. Música per gaudir: òpera • Veu d’Luciano Pavarotti a “Una furtiva lágrima” (Donizetti, L’elisir d’amore). Una de les àries més belles del repertori. Salut i Benestar de la Gent Gran Prevenció de caigudes i hàbits saludables • Xifres clau: elevat percentatge de caigudes domèstiques en >65 i >80; el bany concentra >70% d’accidents. A Espanya, 70% de morts per caigudes en >75. • A la llar: substituir banyera per plat de dutxa amb baranes; catifes fixades; bona il·luminació; objectes d’ús freqüent a baixa alçada; baranes a escales; calçat amb sola de goma. • Hàbits: exercici regular (força, equilibri, coordinació); revisions mèdiques i de medicació; control anual de vista. • Ergonomia domèstica: planxar a alçada de cintura; alternar braços i cames de suport; pals d’escombra llargs; flexionar genolls en cuina/forn. Beneficis del ball • Cognitiu: agilitat cerebral, presa de decisions ràpides, seqüenciació motora. • Físic: salut cardiovascular, prevenció d’osteoporosi, control de pes, més energia, força i resistència. • Emocional i social: redueix estrès (serotonina/dopamina), més autoconfiança i autoestima, connexió social. • Oferta local: classes a l’Ateneu i al Milenari (ball en línia, balls moderns) i “Balla Country”. Referència a les sardanes. Salut digital: lesions per ús de dispositius • Túnel carpià: pressió del nervi mitjà (dolor, formigueig, debilitat). Tractament: fèrules, antiinflamatoris, fisioteràpia; en casos, cirurgia. • Dit en molla (tenosinovitis estenosant): bloqueig en flexió i “salt” en estendre. Calor/gel, estiraments, injeccions; casos greus, cirurgia. • Tenosinovitis de De Quervain: dolor al canell costat polze (mòbil, tenis, golf). Repòs, fèrules, medicació; crònics, cirurgia. • Tendinitis de flexors: sobrecàrrega per sostenir càmeres/mòbils/ordinador. • Cervicalgia: cap inclinat a pantalles (mòbil, tauleta). Recomanat: pantalla a l’alçada dels ulls i centrada. • Atrapament del nervi cubital al colze: adormiment/formigueig; canvis d’hàbits, exercicis de lliscament, fèrules; casos greus, cirurgia. Tancament i recordatoris • Context de fred hivernal i absència de la Montse per refredat. • Crida a la vacunació antigripal: millor prevenir i reduir gravetat.

Panorama del programa Magazine de Ràdio d’Esvern amb una hora de continguts variats: medi ambient i política europea, història de la música catalana (Josep Anselm Clavé), arqueologia (Ötzi, l’home de gel), viatge pel patrimoni de la Serra de l’Albera, una peça musical clàssica i un toc d’humor històric. També s’esmenten tradicions locals com la Festa dels Tres Toms i la setmana dels barbuts. "Les tradicions són les mestres fefeent de la nostra cultura." Medi ambient — Nova normativa europea sobre plàstics d’un sol ús Què s’hi explica • El 85% de les deixalles marines són plàstics; la Comissió Europea impulsa una normativa més restrictiva per a productes d’un sol ús que apareixen sovint a platges i mars. • Prohibicions i restriccions: bastonets d’orelles, palletes, coberts i plats, agitadors, suports de globus, etc. Només es podran vendre si són materials sostenibles. • Reducció d’envasos i gots de plàstic (especialment en esdeveniments esportius) mitjançant alternatives o taxes. • Responsabilitat ampliada del productor: fabricants han de cobrir costos de gestió i neteja de residus i campanyes de sensibilització (envasos d’aperitius, filtres de cigarretes, tovalloletes, globus, bosses lleugeres...). • Objectiu de reciclatge: 90% d’ampolles de plàstic d’un sol ús fins al 2025, via sistema de dipòsit i retorn (consigna i reemborsament). • Etiquetatge obligatori (compreses, tovalloletes, globus) amb indicacions d’eliminació i impacte ambiental. • Arts de pesca: els fabricants han de cobrir recollida, transport i tractament de residus portuaris i campanyes. Debat a l’estudi • Denúncia de l’impacte de les tovalloletes humides: acumulacions a la costa i efectes sobre fauna i cadena alimentària. "No són biodegradables… és una cosa horrorosa perquè no es desfan." Història i música — Josep Anselm Clavé, l’home que va fer cantar els obrers Idees clau • Perfil de Josep Anselm Clavé (1824–1874): autodidacte en música, poesia i política; impulsor del primer cor de Barcelona i d’Espanya (1850) a partir del grup L’Aurora. • Euterpe: espectacles populars als jardins, publicació Eco d’Euterpe i fundació de l’associació euterpense (1860) que agrupa cors. • Millora de l’autoestima obrera i difusió del català; superació de la resistència burgesa. • Hito musical: el cor del Liceu amb els cors euterpenses interpreta per primer cop Wagner a Espanya. • Compromís cívic: detencions i deportació a Madrid (1867), càrrecs polítics durant el Sexenni Revolucionari. • Llegat local: a Sant Just hi perviu la tradició coral (Pom de Flors, Harmonia) i s’anuncia cantada col·lectiva (6 de febrer, Camp Gran). "Reunir gent humil que tenia només un capital: la seva veu." Arqueologia — Ötzi, l’home de gel (la mòmia alpina més antiga d’Europa) La descoberta i els estudis • Trobada el 1991 a la vall alpina d’Ötztal; datació de 5.300 anys (Neolític europeu), més antic que les mòmies reials egípcies. • Conservació i exhibició al Museu Arqueològic del Tirol del Sud (Bolzano) en cambra específica. • Estris i roba recuperats: evidencien gran coneixement de roques i vegetals del seu entorn. • ADN: vinculació amb poblacions d’Europa central i del nord; no emparentat amb poblacions mediterrànies. • Causa de la mort: indicis de mort violenta (punta de sageta a l’espatlla, talls a la mà); investigacions contínues sobre els seus últims moments. "Europa té una mòmia més antiga que la dels egipcis." Música — Rimsky-Korsakov, «Scheherazade»: El jove príncep i la jove princesa • Audició d’un fragment de la suite simfònica, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Ljubljana sota Lawrence Siegel. Curiositat esportiva — Córrer sense talonar i sabatilles FBR • Investigació d’un tècnic valencià a Kènia: molts atletes s’entrenen descalços i no talonegen. • Disseny de les sabatilles FBR (sense taló) per forçar la tècnica de no talonejar. • S’hi apunten beneficis potencials, però es plantegen incògnites mèdiques (traumatologia) sobre l’ús prolongat de calçat sense taló. Paral·lel amb talons alts i salut de l’esquena. Viatge — Serra de l’Albera: natura, patrimoni i memòria Paisatge i ecologia • Orografia suau al vessant sud empordanès, abrupta a la costa; tramuntana i núvol «la Rufa» que afavoreix les fagedes. • Estratificació de la vegetació: alzina surera, alzinar muntanyenc, rouredes/castanyedes i fagedes a les cotes altes. • Fauna: gat fer, llúdriga (referències), porc senglar, rapinyaires; i el centre de reproducció de la tortuga a Garriguella. Patrimoni i rutes • Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Castell de Requesens; teixit romànic i preromànic. • Megalitisme: gran concentració de dolmens i menhirs (alguns amb gravats), datats fins a 4.500 aC. • Pobles i productes: vinya viva (garnatxa), brunyols; Sureda i l’ofici del lladoner. "En 35 km, del coll del Pertús al mar, es fa un viatge en el temps." Humor — Tresors i llegendes a Sant Pere de Rodes (Xavier Sust) • Record del tresor trobat el 1989 a la casa de l’abat (monedes d’or i plata) i llegendes: la cabra d’or, relíquies de l’apòstol Pere i el Sant Graal. • Remat irònic sobre la profusió de cabres, calzes i relíquies a casa nostra. Tradició i comunitat — Benvinguda, setmana dels barbuts i Tres Toms • Ambient d’hivern: fred que alegra la «Lina», evocació de la setmana dels barbuts. • Crònica festiva de la Festa dels Tres Toms (carros, cavalls, gralles, benedicció d’animals) i defensa de les tradicions com a pilar cultural.

Resum general Programa variat i dinàmic amb un fil conductor clar: cuidar el planeta i la salut mentre descobrim figures i fets històrics. Es combinen dades actuals de reciclatge i canvi climàtic amb consells pràctics de salut, un perfil biogràfic de Narcís Monturiol i Lucrècia Borgia, curiositats culturals (la taronga i el raïm de la sort) i un bloc divulgatiu sobre volcans. També hi ha diverses pauses musicals. "Protegim el planeta." "Prepareu-vos, estrangers! La muntanya de foc es venjarà." (llegenda de la Martinica abans de l’erupció del Mont Pelé) Temes principals i punts clau 1) Reciclatge i plàstics d’un sol ús Dades clau: • A Espanya (2017), es van reciclar 1.399.582 tones d’envasos (77,1%, +3,5% vs 2016). • Materials: metall 86,9%, cartró 81,1%, plàstic 69,7%. • Consum mitjà: 180 bosses de plàstic/persona/any; cada europeu consumeix ~14 tones de materials i genera ~5 tones de residus/any. Polítiques: la UE prohibirà diversos plàstics d’un sol ús (coberts, palletes, etc.) fomentant materials alternatius i sostenibles. Impacte ambiental: • “Illa d’escombraries” al Pacífic Nord: ~1,1 bilions de peces, ~80.000 tones, creix des de 1988. • La flora i fauna marina paguen el cost dels residus. Altres materials i beneficis del reciclatge: • Bioindústria del paper: 71% del paper consumit es recicla; Espanya és 3a potència forestal europea. • Alumini: reciclable indefinidament, amb estalvi del 95% d’energia vs producció des de mineral. • Vidre: cada ampolla al contenidor verd estalvia energia (una bombeta de baix consum encès tot un dia). • El 2016, el reciclatge d’1,3 M de tones d’envasos va evitar 1 M de tones de CO₂. 2) Canvi climàtic i salut (especial èmfasi en la pell) Efectes globals: augment de gasos d’efecte hivernacle → puja la temperatura, retrocés de glaceres, pujada del nivell del mar, fenòmens extrems (ones de calor, pluges i tempestes intenses). Salut pública: més vectors (mosquits) i malalties (malària, dengue, còlera, etc.); risc de deshidratació, esgotament, arítmies, problemes renals en onades de calor. Pell: • Canvis ambientals (fred, vent, sol, aire condicionat) poden fer la pell més reactiva: cremor, tibantor, picor. • En humitats baixes: més xerosi (pell seca), agreujament de dermatitis atòpica i psoriasi. • Més radiació UV per destrucció d’ozó → risc de càncers cutanis (basocel·lular, espinocel·lular, melanoma), cremades i fotodermatosis. Prevenció dermatològica: • Hidratació i fotoprotecció constants. • Roba (samarreta) i ombra com a mesures físiques. • Consciència ambiental: reduir emissions, estalviar energia, repoblar boscos i canviar hàbits diaris. 3) Perfil històric: Narcís Monturiol i el Poblenou Icarià Monturiol (1819–1885): enginyer, inventor i pensador socialista utòpic. Va dissenyar l’Ictíneo (vaixell peix, un dels primers submarins), assolint immersions de fins a dues hores (port de Barcelona, 1858; 54 immersions). Tecnologia: màquina de vapor, hèlix de 4 pales, 13,5 m d’eslora; cos de fusta dins un de coure, torreta d’observació. Recepció i desenllaç: malgrat l’admiració oficial, manca de finançament → venut com a ferralla. Context social: ideals d’Icària (socialisme utòpic) al Poblenou; Avinguda Icària com a record d’aquell intent. 4) Biografia de Lucrècia Borgia Retrat corregit: més enllà de la llegenda negra, sovint va ser una peça política en mans de la seva família (Papa Alexandre VI), amb matrimonis d’aliança i tragèdies personals (assassinat del marit Alfons de Bisceglia). Cultura i mecenatge: com a duquessa d’Este (Ferrara), va impulsar la vida cultural i artística de la cort. Mort prematura: 1519, amb 39 anys, per febres puerperals. 5) Nutrició i salut: la taronja Beneficis: molt rica en vitamina C, també vitamines A i del grup B, minerals (potassi, calci, fòsfor) i fibra. Millor sencera que en suc: • Menjant la peça (inclosa la part blanca) obtenim la fibra i polifenols amb funció antienvelliment i antiinflamatòria. • El suc (sobretot colat) perd fibra i pot actuar com a “fructosa líquida” elevant ràpidament la glucèmia. Història i etimologia: origen de cultiu a la Xina (fa >4.000 anys); difusió per la Ruta de la Seda; introducció a al-Àndalus; evolució del mot en diverses llengües europees. 6) Tradició del raïm de Cap d’Any i primers auxilis Origen incert: hipòtesis que van des de moda aristocràtica importada fins a un màrqueting exitós de pagesos d’Alacant (finals segle XIX). Seguretat: advertiment sobre ennuegament (cas tràgic d’un infant). Resposta comunitària: cursets de primers auxilis i disponibilitat de desfibril·lador al Mil·lenari; importància de saber actuar amb rapidesa. 7) Volcans: història, ciència i riscos Casos històrics: • 1902, Mont Pelé (Martinica): flux piroclàstic arrasa Saint-Pierre (≈29.000 morts). • 79 dC, Vesubi: destrucció de Pompeia i Herculà; relats de Plini el Jove → erupcions “plinianes”. • Etna i explicacions clàssiques i renaixentistes (vents subterranis, cavitats de lava, etc.). Ciència moderna: • De James Hutton a la volcanologia actual: la Terra com a sistema dinàmic impulsat per la calor interna. • Tècniques actuals: sismologia, control de gasos, deformació del terreny, observació per satèl·lit. • Encara difícil predir la potència d’una erupció; cal comunicar riscos sense generar pànic. Entorn local: recordatori dels volcans de la Garrotxa (quasi 100) i mencions populars sobre el Tibidabo. Notes musicals Diverses pauses: cançons breus i un segment orquestral amb les Danses polovtsianes d’Alexander Borodin (orquestra simfònica de Ljubljana, dir. D. Sijel). Missatge final Optimisme actiu: canviar hàbits, reciclar, protegir la pell, formar-se en primers auxilis i mantenir-se informats sobre riscos naturals. Compromís col·lectiu: “El planeta és de tots. Cuidem-lo.”

Panorama general del programa Programa especial de "Seixanta i més" amb to nadalenc que combina crida solidària, història i patrimoni, biografies culturals, divulgació científica, salut pràctica per als refredats, opinió sobre la ciutat i un tram final de llegendes catalanes amb humor. Eixos principals: • Solidaritat: campanya “Festa Donant” per al càncer infantil de Sant Joan de Déu • Patrimoni i memòria: Sitges, el Vinyet i els indians (americanos); obres modernistes i infraestructures • Cultura: Raquel Meller (deessa del Paral·lel) i la polifacètica Juliana Morell • Ciència i medi: la història de l’aigua i la seva gestió, de qanats a depuració moderna • Salut: remeis naturals d’hivern (arrel de lotus, gingebre, caldos, evitar làctics si hi ha mucositat) • Opinió urbana: il·luminació nadalenca de Barcelona i turisme de qualitat • Llegendes i humor: tresors de Serra Llonga, Montsoriu, el Sant Grial i el “moro” Musa "Festa Donant" — crida repetida amb èmfasi per fer avançar la recerca contra el càncer infantil. Solidaritat: Hospital Sant Joan de Déu i la "Festa Donant" El perquè de la campanya Càncer infantil: una realitat dura amb pacients especialment vulnerables. L’Hospital Sant Joan de Déu té un laboratori amb >30 professionals; >70% del pressupost ve de donacions privades. Missatge central Eslògan: “Festa Donant de l’Esperança”. Crida a fer-nos donants per empènyer la ciència i sostenir la recerca. Viatjant per Catalunya: Sitges, el Vinyet i els indians Santuari de la Mare de Déu del Vinyet Localització: a 1,5 km del centre de Sitges, cap a Vilanova i la Geltrú. Documentat des del 1174; interior neoclàssic; campanar de 1872. Llegenda (segons Pep Coll): un esclau moro troba la imatge al peu d’un cep, li trenca la mà per accident, la imatge “retorna” al cep, i s’hi aixeca una capella. Des d’aleshores, els ceps donen un vi aromàtic i dolç: la Malvasia de Sitges. Protecció als pescadors: el mantell de la verge apareixia mullat d’aigua salada al matí, com a senyal de salvament nocturn. Els indians de Sitges i més enllà Dos noms destacats: Don Facundo Bacardí (rom, Cuba) i Bartomeu Carbonell (vins, moscatell). Coincideixen a Sitges el 1925. Empremta modernista i d’infraestructures: el “passeig dels americanos” i obres finançades per indians arreu (hospitals, jardins, vies fèrries, túnels del Garraf, etc.). Exemples citats: • Parc Samà (Cambrils) • Palau de la Plana Novella (Garraf) • Túnels del Garraf (porta el ferrocarril a la comarca, 1881) • Trasllat de fàbrica a Santa Coloma de Cervelló (Colònia industrial) • Plaça de la Vila de Vilanova i Porxos d’en Xifrer (Barcelona) • Ferrocarril Barcelona–Mataró (impulsat per Miquel Biada) “Els indians van deixar una bona petja” — filant progrés industrial, prestigi i mecenatge. Cultura i memòria Raquel Meller, deessa del Paral·lel Nom real: Francisca Marqués López (Tarazona, 1888); criada al Poble-sec. Debut el 1908; triomf al Teatre Arnau (1911). Popularitza “La Violetera” i “El Relicario”; eleva el gènere del coplet a salons burgesos i intel·lectuals. Projecta internacional: cinema mut a Espanya i França; gira pels EUA; portada de TIME (26/04/1926). Guerra Civil i canvis d’era (cinema sonor, nous ritmes) apaguen gradualment la seva estrella. Mor el 1962. Juliana Morell, erudita poliglota del XVII Nascuda a Barcelona (1594), educada intensament per preceptors humanistes. Als 7 anys: llatí, hebreu i grec; als 12: castellà, àrab, siri, italià, francès, lògica i moral; als 17 escrivia en 14 idiomes. Decideix entrar a les dominiques; continua escrivint, traduint i exercint de priora; reconeguda intel·lectualment. Homenatjada per Lope de Vega (versos a l’Aula de l’Apolo, 1630). Ciència i medi: la història de l’aigua i la seva gestió De l’enginy ancestral a la ciutat moderna Qanats: galeries subterrànies (Pròxim Orient, >1.000 aC) que porten aigua per gravetat. Aqueductes romans: d’Aqua Appia (312 aC) a Aqua Alexandrina; l’Aqua Virgo encara alimenta fonts com la Fontana di Trevi. Edat Moderna: rodes hidràuliques a Londres (Tàmesi) i París (Seine); elevació d’aigua al Toledo de Turriano. Revolució Industrial: bombes a vapor i, més tard, grans xarxes urbanes. Avui: Nova York canalitza aigua des de ~200 km amb túnels de ~4 m de diàmetre i una xarxa de canonades gegantina. Salut pública i depuració Robert Koch demostra el paper dels gèrmens; s’estenen la filtració i la cloració de l’aigua. Conflictes i governança Aigua com a recurs estratègic: risc de tensions pel domini i l’acaparament. Tribunal de les Aigües (València): justícia consuetudinària eficaç. “Parla vostè, calla vostè” — ritual sumari i pràctic per resoldre conflictes de regadius. Salut d’hivern: remeis naturals per refredats Arrel de lotus (infusió/decocció) Remullar rodanxes seques 5–10’, trossejar i picar, tornar a l’aigua, afegir sal i unes gotes de shoyu, bullir i coure 15’. Objectiu: eliminar mucositat i alleujar refredats, sinusitis i tos crònica. Altres consells clau Si tens fred: aporta escalfor externa (abrigar-se) i interna (menjar i beure calents). Gingebre: estimulant i preventiu; atenció si el gust/picantor no agrada. Brous: reconfortants i digestius en episodis de fred. Evitar làctics si hi ha mucositat (per a algunes persones poden agreujar-la). Opinió: Nadal a Barcelona, llums i turisme Valoració crítica: poca il·luminació a carrers principals (Pl. Catalunya, Sant Jaume), decepció en plena temporada alta de turisme. Reivindicació: impulsar turisme cultural de qualitat a l’hivern; coordinació entre Ajuntament, patronals i cambres. Eficència energètica: amb LEDs el consum és baix; caldria una aposta més decidida. “Les forces vives... que es posin les piles” — crida a una ciutat més acollidora i lluminosa. Llegendes i humor (Xavier Sust) Serra Llonga: sortides per cercar el tresor del bandoler a les Guilleries; advertiments pràctics (serps, guants gruixuts). Castell de Montsoriu: ritual per accedir al tresor la nit de Sant Joan, amb calavera i espelma, caminant marxa enrere fins a un rierol. Sant Grial: versions que el situen al Pirineu o a Montserrat; defensa afable del calze de la Catedral de València. Moro Musa (Montserrat/Collbató): joies amagades a la cova de Salnitre i mai reclamades. Interludis musicals “Jingle Bells” (ambientació nadalenca). “El noi de la mare” — Josep Carreras. “The First Noel”. Cloenda Felicitació de Nadal i anunci de retorn després de festes. Conceptes clau Indians (americanos): emigrants catalans enriquits a Amèrica que van retornar i van finançar patrimoni i infraestructures. Qanat: galeria subterrània que condueix aigua per gravetat. Coplet: gènere popular que Raquel Meller eleva a categoria artística.

Panorama de l’episodi Episodi variat de "60 i més" que combina salut i envelliment, cultura catalana, tradició, territori i consum conscient. S’hi destaca la influència dels espais verds en el deteriorament cognitiu, els beneficis del riure, el retrat de Margarita Xirgu i Salvador Espriu, la festivitat de Santa Llúcia, una ruta per l’Alta Garrotxa i l’Albera i el concepte de Slow Shopping. Temes principals • Salut i envelliment: espais verds i deteriorament cognitiu; riure i somriure com a hàbits saludables • Cultura: trajectòria de Margarita Xirgu i recorregut per l’obra i la figura de Salvador Espriu • Tradició i música: Santa Llúcia (Romanç de Santa Llúcia, M. Caballé) i "Somewhere" de West Side Story • Territori: caminada per l’Alta Garrotxa–Albera i patrimoni romànic • Consum i societat: Slow Shopping, experiència de client, compra en línia i salut visual • Solidaritat: crida a la Marató de TV3 (investigació del càncer) Crida solidària: Marató de TV3 • Invitació a col·laborar a la Marató de TV3 dedicada a la investigació del càncer. • Idea clau: qualsevol aportació és valuosa. Salut: espais verds i deteriorament cognitiu Estudi longitudinal (Regne Unit, amb ISGlobal Barcelona): 10 anys, 6.500 persones de 45–68 anys. Resultat: viure a prop d’espais verds s’associa a un 4,6% menys de deteriorament cognitiu. Mecanismes proposats: • Més activitat física i vida social • Reducció de l’estrès • Menor exposició a contaminació i soroll Impacte destacat en dones (més desgast cognitiu en general). Context demogràfic: el 2050, la població >60 anys es duplicarà respecte 2015; augment paral·lel de demències. Implicació urbana: més verd a les ciutats, menys encimentat. Efecte també en infància: els nens prop de parcs milloren capacitats cognitives (estudi a Finlàndia). Salut: el poder del riure i el somriure Beneficis físics: • S’exerciten molts músculs facials i respiratoris; es facilita l’oxigenació • Alliberament d’endorfines • Efectes sobre ulls, nas i oïda (drenatge, destapar) Beneficis psicològics: • Disminueix l’estrès i allunya la tristor • Ajuda a externalitzar emocions positives i donar descans mental Dades curioses: de nens somriem 300–400 cops/dia; d’adults, ~17. Crida a l’acció: "No ens faci mandra riure o somriure almenys." Cultura: Margarita Xirgu i els circuits barcelonins Margarita Xirgu Actriu de gran ductilitat i coratge; als 22 anys representa "Salomé" d’Oscar Wilde, amb escàndol pel nus del ventre a la dansa dels set vels. Musa i còmplice de Federico García Lorca: estrenes de "Mariana Pineda", "Yerma" i "Doña Rosita la Soltera"; amistat intensa i relació amb una societat que alterna aplaudiment i rebuig. 1931: protagonitza "Fermín Galán" (R. Alberti), obra republicana. Exili amb el franquisme: Xile, Argentina i Uruguai; direcció de la Comedia Nacional i de l’Escola Municipal d’Art Dramàtic (Uruguai). Darrera posada en escena: "Yerma" a Boston. Dels Quatre Gats a "La Punyalada" Final del període d’or dels Quatre Gats (1904) i trasllat de tertúlies a nous espais. "La Punyalada" (Passeig de Gràcia amb Rosselló): de taverna de carreters a cafè-restaurant de referència; hi passaren literats (R. M. del Valle-Inclán, Rubén Darío) i actrius (Maria Guerrero). Destí final: el local es transforma en una sucursal bancària abans de tancar definitivament. Literatura: Salvador Espriu Naixement: 1913 (Santa Coloma de Farners); vinculació espiritual amb Arenys de Mar (Sinera). Formació: Lletres i Filosofia a la UB; amistat amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra i repertori: novel·la, narrativa breu, poesia i teatre. Èxits teatrals (1955–1965): Fedra, Antígona, La pell de brau, Ronda d’amor a Sinera, i "Una altra Fedra, si us plau" (mítica interpretació de Núria Espert). Temàtica i estil: to seriós i melangiós; mots recurrents: "paraules, tombes, creus, solitud i silenci"; el Mediterrani com a horitzó immutable. Influència: "La pell de brau" marca la jove poesia catalana; constants: país, pàtria, llibertat, llengua. Testimoni clau del poeta: "La mort ha estat una constant de la meva obra, filla de l’experiència personal i familiar... Crec que la mort no podria ser superada si no hagués darrere un fonament d’esperança." Tradició i música: Santa Llúcia Festivitat molt celebrada per modistetes, estudiants i soldats; passejos per la Rambla i la Plaça Nova. Música: Montserrat Caballé interpreta el "Romanç de Santa Llúcia" (lletra de J. M. de Sagarra, música d’Eduard Toldrà). Territori: Alta Garrotxa i Albera (ruta i patrimoni) De Molló al Cap de Creus: paisatge de penyes, rouredes, castanyers i congostos (antics amagatalls de bandolers i contrabandistes). Parades destacades: Baget (església romànica de Sant Cristòfor, s. XII; talla monumental del Crist), Sant Aniol d’Aguja (església s. XI i capella excavada a la roca), Albanyà (Sant Pere), Carburils, Sant Miquel de Fontfreda. Miradors: Coll de la Muga / Feixanes, Coll Roig, Bassagoda. Context artístic: l’Escola d’Olot (s. XIX) immortalitza aquests paisatges en la pintura. Música i cinema: West Side Story Intermedi musical amb Plácido Domingo i Paloma San Basilio cantant "Somewhere". Record d’una de les escenes més romàntiques del cinema (Maria i Tony), versió moderna de Romeu i Julieta de Bernstein. Consum i estil de vida: Slow Shopping Què és: aplicació del moviment slow a la compra —prioritza qualitat per sobre de quantitat i el benestar del client. Característiques de botigues slow: • Àrees de descans (lectura, cafè, conversa) • Demostracions i experiència sensorial (tocar, olorar, provar) • Tallers i xerrades; foment de la cultura de barri i la sostenibilitat • Tecnologia al servei de l’experiència (wifi, serveis en línia) sense perdre l’atenció humana Comportaments de compra (segons implicació i diferències percebudes entre marques): • Complex, reductor de dissonància, habitual, recerca de varietat Tecnologia, compra en línia i salut visual Observació sobre retargeting i ofertes personalitzades en navegació. Consell de salut visual: mantenir ≥30 cm de distància amb pantalles; alerta per a la canalla (risc de miopia/afectació visual). Es recomanen pantalles protectores i evitar l’abús de pantalles. Nota editorial: crítica a les lletres massa petites en alguns llibres; conveniència d’edicions amb tipografia més gran. Tancament Cloenda amb agraïments i invitació a retrobar-se al proper programa.