Godiva Bonaparte del 11/12/2014 — Almodóvar i la copla: versions i emocions — de Tatuaje a Cucurrucucú Paloma
Resum general Programa-homenatge a Pedro Almodóvar a través de les cançons que travessen la seva filmografia: copla, bolero i cançó popular reinterpretades per veus actuals —moltes d’elles catalanes— que n’actualitzen l’emoció i el dramatisme. La selecció arrenca amb "Tatuaje" i "Ne me quitte pas" i recorre peces icòniques vinculades a films com La ley del deseo, Tacones lejanos, La flor de mi secreto, Hable con ella, La mala educación i Los abrazos rotos. "Viva la tristesa. De vegades val la pena enfonsar-se, navegar sense por i després ja surts i endavant." Fil conductor • Homenatge explícit a Almodóvar: cançons que apareixen als seus films o que en van inspirar guions. • Relectures modernes: versions de Maria Rodés, Las Migas, Roger Mas (amb la Cobla Sant Jordi), Natalia Lafourcade, Albert Pla, Caetano Veloso, Miguel Poveda, entre d’altres. • Emoció i melodrama: amor, pèrdua, gelosia i ferides obertes —l’ADN musical almodovarià. Temes i peces destacades Clàssics almodovarians i vincles amb films • Ne me quitte pas (Maysa) — vincle amb La ley del deseo: súplica d’abandonament impossible i identitat desbordada. • Tatuaje (Maria Rodés) — referència al curt Tatuaje: la memòria inscrita a la pell, entre mite i paròdia. • Piensa en mí (Natalia Lafourcade) — a Tacones lejanos: devoció i dependència, icona del melodrama. • Tonada de luna llena (Simón Díaz) — títols de crèdit de La flor de mi secreto: ressaca emocional després del drama. • Quizás, quizás, quizás (Sara Montiel) — a La mala educación: el desig ajornat com a condemna. • Cucurrucucú Paloma (Caetano Veloso) — a Hable con ella: el duel fet cant nu i hipnòtic. • A ciegas (Miguel Poveda) — a Los abrazos rotos: passió i fatalitat, cants de foscor i pell. • Me quedo contigo (Ana D.) — cançó clau que va inspirar el guió de Hable con ella; declaració d’amor radical. Relectures i girs contemporanis • La bien pagá (Roger Mas + Cobla Sant Jordi): la cobla transforma un clàssic en peça nova, solemne i feridora. • La Tarara (Las Migas): tradició popular amb textures modernes i veu de Sílvia Pérez Cruz. • Ay, pena, penita, pena (Maria Rodés): copla depurada, dolor i ritual. • Sufre como yo (Albert Pla): venjança emocional en cru; desig que l’altre pateixi. • Ay amor (Bola de Nieve): pregària íntima – si s’endú l’ànima, que s’endugui també el dolor. • Amor de mis amores (Que nadie sepa mi sufrir): tancament amb orgull ferit i ironia amarga. Idees clau • Tradició vs. modernitat: la copla i el bolero revisats revelen la seva vigència dramàtica. • Veus catalanes en diàleg amb Almodóvar: Maria Rodés, Roger Mas, Las Migas, Albert Pla, Miguel Poveda. • Estètica de la tristesa: la música com a espai per habitar el dolor i transfigurar-lo. Cites i imatges sonores "Laisse-moi devenir l’ombre de ton ombre…" — l’amor com a ombra que persisteix. "Yo quiero que tú sufras lo que yo sufro" — el cant de la ferida oberta. Per seguir l’episodi • Les seccions estan temporitzades perquè entrin quan el tema o el comentari comença realment, evitant l’índex inicial fins que el fil s’explicita.















