Actualitat Municipal • Ple Municipal: Es tracten punts rellevants com l'aprovació d'ajuts per a l'IBI, noves places de treball municipal i el Document Únic de Protecció Civil. • Mobilitat: Millores en la seguretat viària amb noves pintures tàctiques, carrils bici i passos de vianants, destacant el compromís amb una mobilitat sostenible. Cultura i Nadal • Programació musical: L'Ateneu i parròquies de Sant Just Desvern acullen concerts (Jus Gospel Cor, Orfeó Enric Morera) per recaptar fons per a Càritas. • Pastorets: Entrevista amb la directora i l'equip d'escenografia sobre els reptes de la nova producció d'enguany, destacant l'adaptació del guió i la participació de joves. Entitat de Gent Gran • Balanç anual: L'Associació de Gent Gran repassa un any intens amb sortides culturals (Sorolla, Falles de Benicarló) i activitats comunitàries. • Projecció de futur: Es convoca l'assemblea anual i s'inicien preparatius per a noves activitats, incloent el Cante Gran a l'auditori. "No és el mateix servir a la justícia que servir-se de la justícia." Nota: El programa també ofereix butlletins i repàs de la premsa diària.
Obertura i context Piensa en mí… Un inici musical per homenatjar la gran Marisa Paredes a través de la versió de Luz Casal a “Tacones lejanos”. • L’episodi s’obre amb una dedicatòria a Marisa Paredes i la promesa d’un repàs rigorós de la seva trajectòria. • Presentació de l’equip i del convidat: Toni Espinosa (director dels Cinemes Girona). Homenatge a Marisa Paredes Perfil i trajectòria • Actriu nascuda com Mercedes Paredes (1946), amb una carrera de gairebé 60 anys entre teatre i cinema. • Formació i base teatral als 60–70: dicció impecable, elegància natural i presència escènica. • Compromís cívic i polític ferm: defensa de llibertats, drets de les dones i posicionament d’esquerres. Papers i directors clau • Amb Almodóvar (6 títols): “Entre tinieblas”, “Tacones lejanos”, “La flor de mi secreto”, “Todo sobre mi madre”, “Hable con ella”, “La piel que habito”. • Arturo Ripstein: “Profundo carmesí” (1996) — paper breu però “extraordinari”. • Agustí Villaronga: “Tras el cristal” (1986) i “Després de la pluja” (2007). • Guillermo del Toro: “El espinazo del diablo” (2001). • Roberto Benigni: “La vita è bella” (1997). • Fernando Fernán-Gómez: “Las bicicletas son para el verano” (1983). • Inicis al cinema 70s (“Goya”, Nino Quevedo) i aparició final en documental (2024) sobre Agustín Gómez Arcos. Compromís i reconeixements • Presidenta de l’Acadèmia (2003) i Goya d’Honor (2018). • Anècdota “No a la guerra” (Goya 2012): participació i coherència amb la seva postura social. • Vida personal: matrimoni amb Antonio Isasi-Isasmendi (una filla, María Isasi) i llarga parella amb Chema Prado. Cinema Girona: identitat, història i projecte Cronologia essencial (1936–2010) • 1936: inaugurat com a Cinema New York (c. Girona 173, Eixample dret), poc abans de l’aixecament feixista. • 1939: canvis de nom — “Cine España” (set.) i “Cine Moderno” (des.). • 1990: tancament i reobertura com a multisala (3 sales) amb Lauren. • 2005–06: caiguda de Lauren; reobre com Casablanca-Gràcia. • 2010: renaix com a “Cinemes Girona” amb aposta per V.O., cinema europeu, independent i en català. L’equip i el relleu (2010–…) • 7 socis; idea inicial de Xavier Atance; direcció i gestió diària de Toni Espinosa. • Model d’exhibició d’autor, proximitat i cura tècnica. • Espinosa, també productor (“La nit que va morir l’Elvis”, “Un país sin librerías”, “Mía i Moi”, “Dernier Round”, “L’última nit”, “Third Week/Terwick”). Públic jove i educació audiovisual • Objectiu: formar espectadors lliures i crítics més enllà del mòbil i les plataformes. • Iniciatives: Cicle Cinema i Drets dels Infants (6.000 nens/any), El Meu Primer Festival, sessions per a estudiants tot l’any, projectes amb Cinema en Curs i Joves Programadors. • Crida a polítiques públiques estables d’educació audiovisual: el consum dels joves és majoritàriament audiovisual (TikTok, YouTube), cal alfabetització crítica. Festivals, mostres i reconeixements Mostres i festivals al Girona • Mostra de Cinema del Dia de Brasil, Festival de Cinema i Drets Humans, Festival de Cinema i Medi Ambient, Asia Film Festival, Americana Film Fest, i altres. • Estrenes de documentals i llargmetratges d’autor, espai per cinema independent. Reconeixements • Premi Pepón Coromina (2022) a la tasca de difusió cultural. • Reivindicació de figures claus de la producció catalana (Paco Poch; llegat Pepón Coromina). Xarxes d’exhibició i innovació Europa Cinemas i CICAE • Adhesió a Europa Cinemas (900 cinemes) per a la circulació del cinema europeu. • Pertinença a CICAE (xarxa internacional de cinemes d’art i assaig). • Impuls del Circuit de Cinema Digital: pioners en continguts alternatius (òperes en directe). Qualitat tècnica i experiència de sala Cura de projecció i so • Projectors làser nous (sales 1 i 3), equalització professional anual, manteniment constant. • Estàndards de projecció com a compromís amb l’obra i el públic. Per què la sala importa • La sala fosca concentra i allibera d’inputs; disseny per minimitzar distraccions (moqueta negra, absència de reflexos). • Exemple “Roma” (Cuarón): a pantalla gran revela capes i posada en escena; a casa perd força. A la sala de cinema és on el cinema es veu millor. Programació: criteris, límits i casos recents • 3 pantalles vs 13–16 estrenes setmanals: selecció dura, ansietat per no poder mantenir títols que ho mereixen. • Dilema entre permanència de films que funcionen i arribada de novetats rellevants. • Es citen estrenes i títols en curs: “Emilia Pérez”, “Conclave”, “Parthenope”, “O Canada”, i altres; defensa de “Paul Schrader” i debats de recepció. Criteri crític i ètica de recomanació • Defensa d’una crítica propositiva: evitar estrelles/puntuacions; descriure valors i aportar context. • Respecte per la diversitat de sensibilitats: una mateixa pel·lícula pot connectar o no segons l’espectador i el moment vital. Curiositat final • Projecció nudista: els Cinemes Girona, pioners a l’Estat en una sessió d’aquest tipus; experiència “simpàtica” i ben resolta. Idees clau • Homenatge a una actriu essencial: Marisa Paredes. • El model Girona: història, projecte col·lectiu, cura tècnica, xarxes europees i educació del públic jove. • Tesi central: la sala de cinema com a espai insubstituïble d’experiència cinematogràfica.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
Benvinguts a El Refugi, on avui analitzem els temes més cercats a Google durant el 2024. En un any ple d'impactes climàtics, esdeveniments esportius globals i figures públiques que han capturat l'atenció del públic, aquest episodi és un reflex de les nostres preocupacions i interessos. A partir del fenomen meteorològic 'dana' fins a les controvèrsies polítiques i esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics de París, tot està en l’ordre del dia. Recordem que la recerca d'informació sobre Kate Middleton va sorgir arran de la seva batalla contra el càncer, mentre que la curiositat per les arts marcials mixtes ha crescut amb noms com Ilia Topúria. I no oblidem l’atractivitat dels espectacles nadalencs a Barcelona, que ja estem començant a veure amb la música i la cultura a l'agenda!
Ràdio Desvern ens acosta a l'esperit del Nadal a Sant Just Desvern amb un variat calendari d'activitats i notícies rellevants. En aquest episodi: Cantades de Nadales i Recitals Poètics: Se celebraran el 19 i el 21 de desembre en diferents espais del municipi, incloent una batllada poètica a càrrec del Centre d'Estudis Sant Justencs i una cantada popular de Nadales. Excursió als Mollons: Organitzada per la CEAS, tindrà lloc el 22 de desembre amb un itinerari que inclou indrets d'interès. Renda disponible: Sant Just lidera la renda per habitant al Baix Llobregat, amb una renda disponible triplicant la dels municipis amb menys ingressos. Festa de Cap d'Any: Fins a la Bon Aigua amb DJ Ferri i DJ Sorda. Exposicions i Esdeveniments: Des de l'exposició d'Imma Brunat a la inauguració dels pastorets de Sant Just, l'art i la cultura estan presents durant les festes. A l'episodi, s'informa també sobre un sorteig de paneres de Nadal al Mercat Municipal i les iniciatives de la fundació Solidança per la inserció laboral i la sostenibilitat.
A l'episodi d'avui, s'aborden diversos temes d'actualitat a Sant Just, incloent les activitats nadalenques al municipi, notícies sobre la renda mitjana dels ciutadans i les previsions del temps. Destaquen les activitats culturals que s'organitzaran per Nadal i les dades que posicionen Sant Just com una de les localitats amb major renda del Baix Llobregat. El programa inclou també un report sobre les notícies més rellevants de la setmana i la previsió meteorològica feta per Carles Rius. Temes discutits: Activitats Nadalenques: Actes programats com recitals de poesia i cantades de Nadales (00:10:00). Renda Mitjana a Sant Just: Dades sobre la renda bruta mitjana, comparatives amb la mitjana catalana i comarcal (00:13:00). Previsió Meteorològica: Anàlisi del temps previst per a les properes setmanes (00:42:00).
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Gent de Sant Just: Amèlia Nogués En aquest episodi del Gent de Sant Just, l'Amèlia Nogués ens transporta a través de la seva vida, des de les seves arrels al Poble Nou fins a la seva implicació activa a Sant Just Desvern. Amb una narrativa rica en records i vivències, Amèlia comparteix: La seva infància: Moments significatius de la seva vida de petita. La seva trajectòria professional: La dedicació i els reptes al llarg de la seva carrera. El compromís amb el teixit social: Una vida vinculada a la comunitat. Moments destacats Creació de la cooperativa Pau i Justícia durant el franquisme. Gestió de Can Ginestar: Va deixar empremta en cada racó d'aquest espai emblemàtic. Paper en el món de la sardana: La seva implicació en la preservació i promoció d'aquest símbol cultural català. Valors i compromís Amèlia Nogués destaca per: El seu enfocament en els valors comunitaris. El compromís social amb Sant Just Desvern. La seva participació activa en diverses iniciatives culturals i socials. El testimoni d'Amèlia Nogués una vida plena de dedicació a la seva comunitat. A través dels seus relats, podem apreciar la importància d'un llegat basat en l'esforç col·lectiu, la memòria històrica i els valors socials. Una dona que ha deixat una marca profunda en Sant Just Desvern.*
Resum del Podcast En aquest episodi de "El Refugi", amb Daniel Martínez, s'aborden diverses notícies d'actualitat tant a nivell global com municipal. - Estrena dels Pastorets: A la sala del cinquantenari de Sant Just, s'estrenen els pastorets, amb representacions del 20 al 26 de desembre, presentant una adaptació laica de la tradició. - Solidaritat a la Marató: La Marató de TV3 ha recaptat 6,4 milions d'euros per a malalties respiratòries. - Entre l'Actualitat i la Música: S'inclou també un espai musical dedicat al Nadal i una entrevista amb Cerveses Cornelia per conèixer més sobre el seu projecte. - Nadal a Barcelona: S'ofereixen recomanacions d'activitats nadalenques a la ciutat com les fires i espectacles de llums a l'Hospital de Sant Pau, així com opcions d'oci a Port Aventura i a Mura. Finalment, el programa culmina amb un espai dedicat al 'Refugi Recomana' que explora les millors activitats per gaudir de la temporada nadalenca. No et perdis les ressenyes de les activitats i les bones recomanacions per passar les festes!
Sant Just Notícies d'avui abasta diverses novetats destacades incloent la presentació dels Pastorets de Sant Just amb 5 funcions entre el 20 i 26 de desembre, un programa d'activitats ambientals que ha comptat amb gairebé 3.000 participants aquest any i la reconeixença de Solidança amb la Creu de Sant Jordi per la seva tasca social. A més, s'ofereixen detalls sobre un sorteig de paneres de Nadal al mercat municipal i l'impacte del projecte 'En Bici Sense Edat' que fomenta la participació dels joves en serveis comunitaris. La informació també inclou ajudes socials per l'IBI i activitats programades per aquesta setmana. Tota la informació presentada per Mariona Sales Vilanova.
En aquest episodi del podcast, s'entrevista a Josep Maria Fissa, president i fundador de Solidança, i Andrea Membrado, responsable de comunicació de l'entitat, després de rebre la Creu de Sant Jordi 2024 per la seva labor en inserció sociolaboral i sostenibilitat. La consellera Sònia Hernández destaca el paper de Solidança en la recollida de residus i l'economia circular, subratllant el seu compromís amb una societat més igualitària. La conversa explora la història de Solidança, les seves activitats per a la sensibilització ambiental i el seu impacte a la comunitat.
En aquest episodi de La Rambla , la periodista Núria García Alibau i els seus col·laboradors tracten temes d'actualitat a Sant Just, incloent la commemoració de Solidança pel seu reconeixement amb la Creu de Sant Jordi, els preparatius pel Sorteig de Nadal del mercat municipal, i la presentació dels Pastorets. A més, es discuteixen dues efemèrides significatives i es reflexiona sobre temes de sensibilització sobre feminismes i sorra. Perfila un retrat ric de la vida cultural i social de la comunitat.
Ideas clau del programa Sequera i vulnerabilitat mediterrània: Catalunya pateix pluges irregulars i alta concentració de població a conques amb pocs recursos. Situació d’“emergència” per la combinació de canvi climàtic i augment de la demanda. Aigua com a “petroli del futur”: creix la dimensió geopolítica i econòmica dels recursos hídrics. Ciència aplicada a l’aigua i el gel: des de captadors de boira inspirats en la natura fins a una nova manera de fabricar neu i gel amb menor despesa energètica. Núvols, aerosols i incertesa: els models climàtics preveuen bé la temperatura però encara no la pluja; les partícules en suspensió (pols sahariana, pol·len, bacteris) determinen la nucleació del gel als núvols i, per tant, la precipitació. Del laboratori al territori: proves pilot al Laboratori de la Neu (La Molina) amb minerals de faldespat per millorar l’eficiència dels canons de neu i ampliar la finestra operativa. Circularitat i energia: aplicacions derivades per fer gel a menor cost i per depurar porins (crioconcentració) aprofitant l’hivern. Debat sobre “fer ploure”: el cloud seeding (iodur de plata i alternatives) té eficàcia variable i dilemes ètics i polítics. Política climàtica (COP28): es reconeix avanç lent però sostingut: “Festina lente” per pressionar, coordinar i escalar. “L’important és avançar i fer coses: augmentar la resiliència amb tecnologia i gestió, mentre esperem i aprofitem millor cada gota.” 1) Sequera, aigua i context català Què és la sequera i per què afecta més Catalunya • Períodes llargs amb precipitació per sota de la mitjana → desequilibri entre disponibilitat natural i consum. • Clima mediterrani: alternança de llargs períodes secs i episodis torrencials. • Conques internes: >80% de població amb ~40% de l’aigua disponible → alta vulnerabilitat. Aigua: propietats bàsiques rellevants • H2O, dissolvent universal, rarament pura a la natura (conté sals, minerals, partícules…) • Canvia d’estat: líquid (aigua), sòlid (gel), gas (vapor). Fusió 0 °C; ebullició 100 °C (1.013 hPa). 2) Consum d’aigua i gestió • Consum mitjà domèstic a Catalunya ~117 L/persona/dia; requisit vital (beure/cuinar) ~3 L. • La xifra global inclou industrial, agrícola i recreatiu: no és només consum domèstic. • Barcelona és de les ciutats europees que menys aigua gasten per habitant (abans de restriccions). • Cal “estrènyer el cinturó” i implementar noves tecnologies i polítiques davant canvis sobtats. 3) Captació d’aigua de boira i humitat (MIT + CSIC) Inspiració bio: del cactus a les xarxes • “Xarxes de pescador” metàl·liques que capturen microgotes de boira/nuvolositat i les condueixen a col·lectors. • Proves a l’Atacama (lloc més sec del planeta) i en zones rurals; subministrament per aigua de boca i petits cultius (aloe vera). • Avantatge: un cop instal·lades, no requereixen energia; manteniment senzill. Repte i solució • Problema d’embrutiment biològic (insectes, matèria orgànica) que obstrueix les malles. • Nou recobriment amb material basat en titani (fotocatalític): s’auto-neteja amb el sol → millora la viabilitat. • Rendiments reportats a torres: 3–12 L/dia·m² en condicions favorables (p. ex. Illes Canàries). • Útil per llocs remots amb humitat persistent; no resol la sequera global però desbloqueja necessitats locals. 4) Fonts d’aigua i límits • Tot ve del cicle: mar, atmosfera, rius, aqüífers. No “inventarem” aigua nova. • Dessalinització: subministrament gairebé “il·limitat” però amb alt cost energètic i vulnerabilitats (ex.: Dubai, reservori de 3–4 dies). • Geopolítica: “l’aigua és el petroli del futur”; qui tingui recursos hídrics tindrà avantatge econòmic i polític. 5) Núvols, aerosols i predicció de pluja • Models climàtics: fiables en temperatura, incerts en pluja i núvols. • Els aerosols (pols del Sàhara, faldespats, pol·len, bacteris…) canvien la microfísica del núvol i la seva radiació (gotetes d’aigua = refreden; cristalls de gel = deixen passar més radiació). • No totes les partícules congelen igual: la nucleació del gel depèn del tipus mineral i la seva nanoporositat. • Recerca actual (CSIC, UB, MIT…): entendre quines partícules indueixen gel i com integrar-ho en models i aplicacions. 6) Fer ploure a voluntat? “Cloud seeding” • Tècnica clàssica amb iodur de plata i altres (sofre, gel sec, fins i tot cristalls de colesterol). • Resultats irregulars; informe (EUA, 2004): de vegades funciona, de vegades no; dependència d’on i com s’injecta. • Dilemes: toxicitat (AgI), “robatori de pluja” entre regions → potencial conflicte polític. • Alternatives “naturals”: ús de minerals inocus (p. ex. faldespats); camp encara en estudi. 7) Laboratori de la Neu (La Molina) Reproduir el núvol… dins el canó de neu • Aigua d’alta muntanya és massa pura (pocs nucleants). Afegint microquantitats de faldespat (remineralització), es crea un “nucli” per congelar millor les gotes → neu més “natural”. • El faldespat conté nanoporositat on l’aigua “prefereix” ser gel, facilitant la nucleació. Impacte • Conversió aigua→neu: puja d’un ~75% a ~95% (més volum i qualitat). • -30% a -40% de despesa energètica (menys aire comprimit). • Finestra operativa ampliada (temperatura/humitat): més hores útils per temporada. • Escenari 2050 (Pirineu, +1,6 °C): sense ajuda es perdrien hores crítiques; amb minerals, es mantindria ~el 20% d’hores eficients actuals. • Fase actual: viabilitat tècnica i econòmica (3 anys de proves pilot). “No és ‘fer neu a qualsevol preu’, sinó apropar-se al procés natural amb menys energia i més eficiència.” 8) Aplicacions derivades: gel i porins Fabricació de gel eficient • Modificar les superfícies fredes de les geladores amb materials nucleants per congelar a -5 °C (en comptes de -10/-15 °C). • Estalvi estimat 30–50% d’energia i més resiliència a onades de calor (aigua d’entrada més calenta).^ Depuració de porins (crioconcentració) • Congelar lentament per separar un gel d’aigua ~95% neta i concentrar el residu (més fàcil de transportar i valoritzar com a adob on calgui). • Nova via: amb materials nucleants, el procés funciona a -1,5 / -2 °C → aprofitar l’hivern (plana de Vic) sense cost energètic. 9) Política i transferència: de la ciència al mercat • Tendència global a orientar R+D cap a reptes ambientals (MIT, propera dècada). • “Quarta Revolució Industrial”: co-creació entre ciència, enginyeria, empresa i administració (ex.: suport Generalitat; patrocinadors privats). • Clau: retorn social de la recerca finançada amb diners públics. 10) COP28 i mirada de futur • Percepció d’avenç lent però real (“Festina lente”): més consciència, més renovables, més polítiques que fa 20 anys. • Contradiccions (p. ex. seu a Dubai) poden forçar converses incòmodes però necessàries. • Realisme científic: encara que aturéssim CO₂ avui, l’inèrcia climàtica continuarà; cal resiliència + mitigació. “La natura seguirà; el repte és mantenir una vida bona per a nosaltres.” 11) Notes culturals i històriques (interludis) • Música: “What a Wonderful World” i “Don’t Cry for Me Argentina”. • Perfil de la cantant Kina Grannis (influències folk/pop; USC). • “Evita”: recorregut del cadàver embalsamat d’Eva Perón (1952–1976) entre Argentina, Itàlia i Madrid; context polític i cultural. • Història urbana: residències a Barcelona (íbers, romans, visigots), Palau Reial Major, Saló del Tinell, Montjuïc. • Cita de Ramon Muntaner i el proverbi llatí “Festina lente”.
Aquest episodi d'El refugi abasta diversos temes d'actualitat, cinema i nutrició. Comencem amb un repàs de les notícies més rellevants: la conferència de presidents autonòmics i l'actualitat sobre la búsqueda d'excursionistes desapareguts. La secció de cinema inclou un enrevistat amb Carlos Penela, que destaca les estrenes cinematogràfiques de la setmana, entre les quals trobem títols com Craven to Hunter i Es el enemigo. A la part de nutrició, l'Elvira Sánchez ens parla de la importància de la hidratació durant els mesos hivernals. Anem a descobrir tots els detalls d'aquest programa ple d'informació útil!
En aquest episodi del magassí de tardes de Ràdio Desvern, la Marta Pujol, educadora afectivosexual i presentadora del programa Canvis del Super3, parla sobre la importància de l'educació afectiva i sexual per a adolescents. S'exploren temes com la comunicació entre adolescents i famílies, els tallers realitzats per apropar aquests coneixements, i els reptes que presenten les noves generacions amb l'ús de les xarxes socials i la tecnologia. La conversa destaca com és vital abordar la sexualitat amb adolescents des d'una perspectiva integral, així com les dinàmiques socials que els afecten.
