Cinema sense condicions del 26/11/2024 — Del “L’Àngelus” de Millet a la fascinació de Dalí: el Dalí més humà, la música de Marcús i la Gala co-creadora
Resum general Un episodi dedicat a l’estrena d’“El cas Àngelus. La fascinació de Dalí”, de Joan Frank Charansonet, amb una conversa viva amb l’actriu i coproductora Esther Nubiola i el compositor Marcús J.G.R. El programa posa el focus en el Dalí més íntim i humà, la música com a fil conductor emocional, el rerefons del quadre “L’Àngelus” de Jean-François Millet i el paper essencial de Gala com a co-creadora. També s’aborden qüestions de distribució i exhibició, l’arquitectura narrativa del film i detalls de producció, fotografia i so. “Vaig plorar de dolor, però també de felicitat.” — Dalí, en un monòleg del film Temes principals El Dalí més humà i l’obsessió per “L’Àngelus” • La pel·lícula destaca la vessant íntima de Dalí, més enllà de l’excentricitat del personatge públic. • El film explora la fascinació/obsessió de Dalí amb “L’Àngelus” de Millet, incloent-hi els seus textos del 1932 i versions pictòriques del 1934-35. • Sense espòilers, s’insinua la “veritat descoberta” als anys 30 que Dalí intueix al quadre. Interpretació, fotografia i so • Joan Frank Charansonet “clava” Dalí: semblança física, gestualitat, i dicció reconeixibles fins i tot d’esquena. • Fotografia notable (postproducció d’Antaviana Films) i so amb gran treball de Marsal Cruz. • El film és multilingüe (català, castellà i francès) amb subtítols, al servei del realisme. Banda sonora i disseny musical • La música de Marcús J.G.R. es construeix des del guió i el to del Dalí íntim —prioritza emoció i humanitat per sobre del surrealisme. • Estructura circular: el tema inicial “explica” el final; en una segona visió, el públic pot “llegir” noves capes. • Leitmotivs per personatge, amb un acurat color tímbric i una orquestració mil·limètrica. • Tocs de jazz (Nova York, escena dels alemanys) per ressonar amb el gust de Dalí i situar l’època amb instruments d’escola americana. Estructura narrativa i to • La trama s’articula al voltant d’una entrevista de tot un dia amb el periodista Brunet; a través de flashbacks s’obren capítols de la vida del pintor. • A la casa (Farinera de Sant Lluís) hi ha un “esperit” visual i musical que introdueix lleugeresa i humor mitjançant el servei, en contrapunt al dramatisme. Gala: de “musa” a co-creadora • Construcció del personatge amb continuïtat entre la Gala jove (Esther Nubiola) i la Gala madura (Montse Alcoverro): to de veu, gest, maneres de seure i caracterització (Tina, Ainés i Lola Funes). • Reivindicació de Gala com a instigadora creativa i catalitzadora del talent del seu entorn (poetes, fotògrafs del cercle surrealista). “Entens per què ell signava ‘Gala Salvador Dalí’.” Exhibició i producció • Estrena a nombroses sales (Maldà, Gran Sarrià, etc.). En el model actual, la primera setmana és crítica: cal anar-hi aviat. • Cameo geogràfic de la Vall de la Santa Creu (poble natal del director) i posada en valor de la localització a la Farinera de Sant Lluís. Moments destacats Monòlegs de Dalí i música • El diàleg entre veu i partitura “pinta amb la veu”: la música “acarona” la dicció i amplifica el sentit poètic. • L’“esperit de la casa” s’expressa amb una peça alegre que acompanya el moviment del servei i reforça el to coral. “Picasso era un gran pintor, i jo també.” — ironia i límits del personatge públic Declaració d’amor a Gala • Un passatge emocional on Dalí verbalitza l’abast del vincle creatiu i vital amb Gala; la música sosté el to romàntic i íntim. Darrere la càmera Fotografia i so • Postproducció d’imatge: Antaviana Films. • Disseny i mescla de so: treball destacat de Marsal Cruz. Música i processos • Marcús treballa amb leitmotivs i disseny d’orquestra segons timbres i època; selecciona instruments d’escola americana per a escenes de jazz. • La música revela capes subconscients dels personatges i guia l’estat d’ànim de l’espectador. Trajectòries i projectes Marcús J.G.R. • Col·laboracions amb Agustí Villaronga: El testament de la Rosa, Incerta glòria, Nacido rey, El ventre del mar, Loli Tormenta. • En curs: opció a una pel·lícula de José Mota (to a l’estil “La vida és bella”). Esther Nubiola • Carrera variada (cinema i TV), “Tirant lo Blanc” (Vicente Aranda) amb dificultats de producció. • Formació a Minsk (Acadèmia de les Arts): treball d’elit i immersió lingüística. • Nou projecte: “Sankifetja” (dir. Joan Ramon Armadàs). Crida a anar al cinema i promoció de segona entrada per oients del programa.
