
Next, amb Yermi De Jesus del 15/10/2024
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
30478 episodis disponibles

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

El magazín de tardes de Ràdio d'Esvern, presentat per Daniel Martínez, ofereix un resum d'actualitat global i municipal, espais de música, cuina amb Anna Poveda, entrevistes sobre el patinatge artístic a Sant Just i veus d'emigrants. També es discuteixen notícies sobre la crisi humanitària a Gaza, la previsió meteorològica a Catalunya, i la millora del mercat laboral català. El programa inclou informació sobre un musical local i un taller per a la gent gran

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Sant Just Desvern ha commemorat el Dia Internacional del Dol Perinatal, Gestacional i Neonatal amb un acte al cementiri municipal. A més, es duran a terme diverses activitats durant la setmana, incloent conferències sobre el sincrotró Alba, formació per a voluntaris del projecte Ambici Sense Edat i jornades sobre envelliment digne. També s'informa sobre l'entrevista amb membres de la companyia de teatre musical Mare meva, així com la celebració del 50è aniversari de la secció excursionista de l'Ateneu

L'animador Joan Sales, sociòleg i president de l'Associació Sumeris, presenta la jornada "Envelliment Just" que té lloc el 24 d'octubre a l'Ateneu de Sant Just, impulsada per l'Ajuntament i Sumeris. La jornada inclou tres taules rodones sobre temes rellevants de l'envelliment: la situació jurídica de les persones grans, els futurs socials davant la longevitat i l'impacte del territori en la vida diària de les persones grans. A la tarda, es faran presentacions de projectes com "Viure i Conviure" i el mil·lenari, així com una escenificació de Memòries d'Àfrica. L'objectiu és promoure una nova visió de l'envelliment i generar idees per a la futura llei de persones grans

Ràdio Desvent presenta el programa "La Rambla", conduït per Núria García-Libau, que inclou notícies d'actualitat de Sant Just, entrevistes i seccions variades. Avui es commemora el Dia Internacional del Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal al cementiri de Sant Just. A més, es presenta la previsió del temps amb Carles Rius, que avisa sobre tempestes i pluges per a les properes hores

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Infància i joventut a Sant Just Origen familiar i primer record de Sant Just: Pere Fontgrasa va viure al carrer Badó número 6, vis, en una casa que encara avui es conserva. El seu pare va ser un dels fundadors del Club de Futbol Sant Just, fet que va influir en els seus primers records, anant amb ell al camp de futbol i més tard a Esplugues. També recorda moments d'infantesa amb la seva mare, com els berenars a la font de la Bona Aigua o a Can Cortés. Educació i primeres responsabilitats: Va començar estudiant al Col·legi Núria, però després de la mort del seu pare el 1951, la seva mare no va poder pagar les quotes i va ser traslladat a les escoles nacionals. Mossèn Antonino va intervenir per aconseguir que pogués continuar al Núria amb una quota reduïda a canvi de fer de escolà. Va exercir de escolà entre els 9 i els 15 anys, cosa que li va permetre continuar els estudis. El pas pel futbol i el bàsquet: Va jugar de porter al juvenil del Sant Just entre 1957 i 1959, però després del tancament del club va provar sort al FC Barcelona, sense èxit. Finalment, va decidir passar al bàsquet, on va jugar i va ser delegat durant molts anys. Va ser coautor d'un llibre sobre la història del bàsquet local amb Joan Guiu. Trajectòria professional Inici en el periodisme Va començar treballant en diferents mitjans locals fins que va aconseguir una oportunitat a Ràdio Sabadell i el Diari de Sabadell, on va poder exercir de periodista professional. Va intentar entrar en diversos mitjans de comunicació de Barcelona, com Ràdio Barcelona, Correu Català i Ràdio Joventut, però sempre li rebutjaven pel seu accent català en castellà. Ràdio 4: pioner de la ràdio en català L'any 1976, després de la mort de Franco, va començar a treballar a Ràdio 4, la primera ràdio pública en català. Va ser una de les primeres veus a l'emissora, encarregat de llegir les notícies en català adaptades de les agències de premsa. Va recordar que, tot i les dificultats inicials, van aconseguir tenir una audiència de 450.000 oients, demostrant la necessitat d’una ràdio en català. Va treballar a Ràdio 4 fins a la seva jubilació el 2011, consolidant-se com una figura clau en la ràdio catalana. Diari de Sabadell Del 1971 al 1981, va ser redactor en cap del Diari de Sabadell, una feina intensa que combinava amb la ràdio. Va portar les dues feines alhora fins que va ser nomenat fix a Ràdio Nacional d'Espanya, fet que el va portar a deixar la premsa escrita. Tornada a Sant Just i contribució històrica Després de jubilar-se, va tornar a Sant Just i es va implicar activament en el Centre d'Estudis Santjustencs, on va ser vicepresident i president durant diversos anys. Va participar en la creació de publicacions històriques com la Miscel·lània de Sant Just i el llibre "Abans de Sant Just", aportant el seu coneixement i investigacions. Ha estat una figura clau en la preservació de la memòria històrica del poble. Projectes recents: "Samsonianes" Actualment, escriu una sèrie d'articles titulada "Samsonianes", on explora la història de la fàbrica de ciments Sanson, peça fonamental en el desenvolupament de Sant Just. Ha escrit més de 140 articles sobre aquest tema, i té plans de publicar un llibre recopilatori sobre la història de l'empresa i el seu impacte en el municipi. Vida docent Entre 1992 i 2011, va ser professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on impartia classes de teoria i pràctica de ràdio. Explica que va gaudir molt de l'experiència i que li va permetre compartir la seva experiència amb les noves generacions. Reflexions finals i música En acabar l'entrevista, Pere Fontgrasa va destacar la seva passió per la ràdio i el periodisme, recordant com als seus inicis ja mostrava interès per comunicar. Va escollir com a cançó representativa de la seva vida "Hey Jude" dels Beatles, una de les seves bandes preferides.

En aquest programa, Daniel Martínez presenta un espai dedicat a l'assetjament escolar. Amb la col·laboració de Gemma, expert en quinoterapia, es discuteixen els diferents tipus de bullying, l'impacte emocional en infants i adolescents, i les estratègies de prevenció a través del treball amb cavalls. Es destaca la importància de la comunicació assertiva i l'autoconeixement com eines per prevenir el bullying i millorar les relacions socials dels joves

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Aquest document recull les notícies més rellevants de Sant Just, incloent la commemoració dels 50 anys de la CEA, un espectacle infantil titulat "El peix girisat", un taller per la gent gran sobre envelliment saludable, i el musical "Rosaris Purpurina i Acció" a càrrec de la companyia Mare meva. També es detallen diverses activitats programades per a la setmana, incloent exposicions, conferències i mercats

En aquesta entrevista del magazín de matins de Ràdio d'Esvern, els membres de la companyia de teatre musical Mare meva, Carles Fernández i Elisabet Giné, parlen sobre la seva obra "Rosaris, Purpurina i Acció". Discutixen el procés d'adaptació de l'obra, l'ús de música actual i la importància de fer teatre en català. També anuncien novetats com la gravació d'una cançó original i la seva participació en el Mercat de Nadal

En l'entrevista, Núria García Alibau conversa amb Elisabet Giné i Carles Fernández, membres de la companyia Mare Meva, sobre la seva obra "Rosaris, Purpurina i Acció". L'obra es basa en un monestir on una productora de cinema es troba amb les monges que viuen allà, generant un conflicte entre els seus interessos. Es parlarà de les novetats de l'obra, com les adaptacions musicals, les actuacions anteriors, i les primícies sobre futurs projectes de la companyia


Idea central de l’episodi El programa 60 gira al voltant de conceptes amb la lletra C —convivència, compartir, compromís— posats en relació amb el càncer i amb la cooperació/acció humanitària. A partir d’aquí, l’episodi desplega quatre grans eixos: la trajectòria i mirada crítica del convidat sobre les ONGs, el mandat d’ACNUR i el dret d’asil, la presentació de Càlida (Maggie’s Centres) com a model d’atenció psicosocial gratuïta per a persones amb càncer, i dues peces editorials: Bòsnia-Herzegovina i la història dels cementiris de Barcelona, amb un apunt final sobre l’extrema dreta. "No m’agraden les sobrepromeses: dir que canviarem el món quan sovint fem accions petites que canvien vides concretes." (Convidat) Trajectòria del convidat i cooperació internacional De màrqueting social a ONGs • Formació en Màrqueting i Sociologia; inspiració en el màrqueting social de Philip Kotler. • Experiència a Oxfam Intermón, ACNUR i direcció de Càlida. Cooperació vs acció humanitària • Diferència clau: - Acció humanitària: resposta immediata per a salvar vides (emergència). - Cooperació: canvis de mitjà-llarg termini; pot perdre efecte si no s’integra amb sistemes locals i culturals. • Crítica a les overpromises: cal honestedat comunicativa i mesurar l’impacte real. Exemple d’aprenentatge (Etiòpia) • Construcció de pous que no s’utilitzaven per raons culturals i comunitàries (les dones aprofitaven l’anada al riu per socialitzar). • Lliçó: disseny de projectes amb participació local, entenent la cultura i dinàmiques socials. ACNUR: mandat, dret d’asil i operacions Què és ACNUR? • Organisme de Nacions Unides (no ONG) amb mandat de protecció internacional a persones refugiades, impuls del dret d’asil i aplicació de la Convenció de Ginebra (1951). • Context global: prop de 100 milions de desplaçats forçosos; 80% en països veïns en desenvolupament. Com operen a territori • En grans arribades: ACNUR crea el “paraigua” legal i d’operació; el Programa Mundial d’Aliments (WFP) cobreix alimentació. • S’activa un sistema de licitacions per a salut, aigua, educació, aixopluc, etc., on executen ONGs especialitzades, amb finançament mixt (ACNUR + fons propis). • Professionals: majoritàriament personal local, amb suport d’expatriats i protocols estrictes de seguretat i auditoria. Refugiats vs migrants (clau legal) • Qui fuig per persecució (política, religiosa, pertinença a grup social, etc.) o conflicte reconegut pot entrar a procediment d’asil i ser refugiat. • Qui migra per causes econòmiques no encaixa jurídicament al marc de refugi. "Quan algú cau al mar i saps nedar, tens l’obligació de tirar-t’hi a rescatar-lo": metàfora de l’acció humanitària. Càlida (Maggie’s Centres): arquitectura per tenir cura i suport psicosocial Origen Maggie’s i aterratge a Barcelona • Inspirat per Maggie Keswick i l’arquitectura com a part de la cura: espais acollidors, propers als hospitals, que ofereixen suport psicosocial gratuït. • Centre Càlida – Sant Pau (2019), projecte de Benedetta Tagliabue; obert a persones ateses a qualsevol hospital. Model d’atenció • Suport integral i gratuït: - Emocional (psicooncologia), - Pràctic-corporal (infermeria), - Social (treball social), - Tallers (nutrició, fisioteràpia, etc.). • Enfocament no bèl·lic del llenguatge sobre el càncer: - Evitar “lluita/guerra” si no és la vivència de la persona. - Respectar decisions (inclosa la de deixar tractaments). • Evidència: millor ajust emocional i adherència als tractaments millora resultats, tot i que la cura és mèdica. "Quan entren per la porta, ja no en diem pacients: són persones que conviuen amb el càncer." Dades i context • A Espanya: ~280.000 diagnòstics anuals; >40.000 a Catalunya. • Supervivència a 5 anys (~54% global UE; varia segons tipus de càncer i diagnòstic precoç). Organització i sostenibilitat • Fundació privada (patronat: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Fundació Nous Cims); finançament amb donatius (persones, empreses, institucions), sense copagaments. • Equip: 8 persones (5 assistencials) + voluntariat i col·laboradors externs; espai obert a entitats (clúster de serveis, per ex. banc de perruques). • Primícia: dos nous centres Càlida previstos a Catalunya (en fase d’acords i finançament). Mirada crítica al sector i rol públic • Les ONGs sovint cobreixen buits que hauria d’assumir l’Administració, però aporten especialització i flexibilitat que el sistema no sempre pot oferir. • Clau: complementarietat, no suplantació; criteris de qualitat, coordinació i rendició de comptes. Bòsnia-Herzegovina: ferides obertes i educació segregada • Mostar avui: turisme i reconstrucció, però divisió latent; els Acords de Dayton (1995) congelen una arquitectura institucional fragmentada. • Sistema “Two schools under one roof”: joves educats separadament amb relats històrics divergents dins el mateix edifici → perpetuació de la fractura social. • Noticiari: avenços tímids de partits multiètnics vs persistència de nacionalisme serbi. "La guerra a Bòsnia no s’ha acabat": perdura en les institucions i en l’educació. Cementiris de Barcelona: història, rituals i llengua Dels fossars parroquials als cementiris extramurs • Del ritual intramurs (esglésies i claustres) a l’ordre d’extramurs (s. XVIII) per higiene i espai; naixen Poble Nou i Montjuïc. • Evolució del servei funerari: de comitives a peu a pompes fúnebres municipals; aparició de tanatoris i crematoris (Collserola). Costums i curiositats • Rituales populars, llenguatge funerari i anècdotes (p. ex. pipes per “convidar” Sant Pere, panellets, cortinatges de dol, urnes biodegradables). • Apunt lingüístic: els afores (cat., masc.) vs las afueras (cast., fem.); camamilla vs manzanilla (vi andalús). Política i valors democràtics • Denúncia d’un tema musical amb lletres d’odi presentat en un acte de partit d’extrema dreta; crida a la responsabilitat cívica i al respecte. Per emportar-se Idees clau • Acció humanitària salva vides; la cooperació transforma si parteix de la cultura local i institucions. • En càncer, l’arquitectura de la cura i el suport psicosocial milloren l’experiència i l’adherència. • La convivència s’aprèn: a les escoles, a les ciutats i també en com parlem del càncer. Conceptes destacats (C) • Convivència • Compartir • Compromís • Càncer • Cures • Comunitat • Cooperació • Cultura • Camps (refugiats) • Catalunya • Cementiris • Ciutadania

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

L'espai Conèixet d'aquesta setmana aborda com les xarxes socials influeixen en la nostra autoestima i la nostra percepció de la realitat. Es discuteixen les expectatives creades per influencers i el contrast amb les vivències reals de la joventut. S'explora la pressió social que es genera a través de les xarxes i es proposen minitips per gestionar aquesta influència de manera positiva

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

En l'edició del 11 d'octubre de Sant Just Notícies, s'acorda el llançament del projecte d'educació sexoafectiva "Reconèix-te" per a joves, amb l'objectiu d'enriquir el coneixement sobre les relacions afectives. A més, s'organitza un concert del grup Barbot a l'Ateneu de Sant Just que explora les emocions a través del pop i el jazz, amb la seva actuació programada per al 19 d'octubre. També es prepara una jornada per repensar un envelliment digne el 24 d'octubre. L'actualitat política del municipi està representada per l'entrevista a Laia Flotats, portaveu d'Endavant Sant Just, qui destaca les prioritats del seu grup envers els pressupostos municipals. Finalment, s'anuncien diverses activitats culturals i festives previstes per al cap de setmana

En aquesta entrevista, Laia Flotats, regidora de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, parla sobre les prioritats del grup municipals d'Endavant Sant Just, la situació dels pressupostos per al 2025, les queixes sobre la manca d'infraestructures esportives i educatives, així com la significativa problemàtica dels serveis municipals i la proposta d'increment de la pressió fiscal

La cistelleria Ballart és un comerç emblemàtic de Sant Just que aquest 2024 celebra el seu 75è aniversari. Amb una trajectòria que es remunta a la seva fundació per la iaia de Berta, ha evolucionat amb els anys mantenint l'essència de la cistelleria tradicional i adaptant-se a les noves necessitats del mercat. Berta Ballart destaca la importància del comerç local i la seva adaptabilitat en un entorn competitiu

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova