Rosa Maria Maristany, presidenta de l'Associació Trans Baix Power i Roses de Sant Feliu, parla sobre la lluita del col·lectiu trans per la despatologització, els drets laborals i els desafiaments que afronten en un context polític marcat per l'extrema dreta. També reflexiona sobre l'evolució de la sensibilització al Baix Llobregat i la importància de l'educació en el reconeixement de les identitats de gènere
La Lídia i l'Artur, membres de l'Associació de Gent Gran de Sant Just, comenten les diverses activitats programades per a les properes setmanes, incloent espectacles, dinar de germanor i excursions. Destacen el bonic de socialitzar i mantenir actius als socis, així com la bona resposta de la comunitat cap a les activitats de la seva entitat
Idea central del programa Cinema sense condicions dedica el clàssic de la setmana a la contundent Profundo carmesí (1996) d’Arturo Ripstein. El programa desgrana la figura del director, el seu equip creatiu (guionista Paz Alicia García Diego, director de foto Guillermo Granillo, muntador Rafael Castanedo) i l’impacte de la posada en escena basada gairebé íntegrament en el plano seqüència. També s’analitzen el to d’humor negre, referents (Buñuel, Berlanga, Azcona) i l’antecedent nord-americà The Honeymoon Killers. A la segona part, novetats i recomanacions: Luka (Jessica Woodworth), Megalòpolis (Coppola) i Joker: Folie à Deux (Todd Phillips). "Nadie antes me había amado tanto" — una de les frases clau que cristal·litza el pervers romanticisme tràgic del film. Perfil d’Arturo Ripstein i context Origen i trajectòria • Nascut a Ciutat de Mèxic (1943), fill del productor Alfredo Ripstein Jr. • Aprenentatge primerenc al costat de Luis Buñuel (al rodatge de Nazarín i com a ajudant no acreditat a El ángel exterminador). • Òpera prima: Tiempo de morir (1965), amb guió de García Márquez i adaptació de Carlos Fuentes. • Reconeixements: doble premi a Sant Sebastià (Concha d’Or), Premi Nacional de Belles Arts de Mèxic i Ariel de Oro. Complicitat creativa • Guionista habitual: Paz Alicia García Diego (14-15 pel·lícules), peça clau en el to i la construcció dramàtica. L’univers visual: Guillermo Granillo i la imatge Estil de fotografia • To naturalista i cru, amb forts contrastos de llum i color. • Predomini de tons dominants (vermells carmesí), que dialoguen amb el títol i l’ànima del film. • Plans finals memorables (el reflex blau del cel en el toll d’aigua). Anècdota professional • Relat de rodatge i muntatge compartit amb Granillo a “Les vides de Cèlia” (Antonio Chavarrías), destacant la seva versatilitat: de càmera “tranquil·la” a càmera “nerviosa” segons projecte. Sinopsi i repartiment Ambientació: Mèxic, 1949; ironies i dards anti-espanyols en el diàleg subratllen el to sarcàstic. Protagonistes • Nicolás Estrella (Daniel Jiménez Cacho): timador i gigoló espanyol, camaleònic en l’accent i la façana. • Coral Fabre (Regina Orozco): infermera que s’enamora obsessivament; abandona els fills per seguir-lo i esdevé còmplice. • Marisa Paredes compon un personatge rodó (Imelda/Irene Gallardo) que culmina en una escena apoteòsica. La deriva criminal: parella a la Bonnie & Clyde que estafa vídues/divorciades adinerades i, en l’espiral, deriva cap a múltiples assassinats. Curiositat: “Profundo carmesí” és “Deep Crimson”; connexió simpàtica amb el nom del grup King Crimson. Influències i referents Antecedent directe: The Honeymoon Killers (1970). Scorsese en va iniciar el rodatge però fou substituït; Ripstein n’agafa el tema però en va més lluny en l’escarni i la duresa. Ombra allargada: Buñuel, Berlanga i el guionista Rafael Azcona (humor negre, sarcasme, crítica social). Remissions concretes: ressons de Viridiana i El verdugo en el tractament del final i la moral grotesca. Escenes i motius clau Gir al “minut 26”: instal·lació definitiva del to fosc i de thriller. Abraçada decisiva: moment d’estranya emoció sincera que segella el destí comú. Bar Íntimo: seducció, accent espanyol mutable i sarcasme d’alta volada. Primer enverinament: humor negríssim al “no vomite, que perderá el veneno”. La perruca de Nicolás: identitat, vergonya i gest d’amor de Coral tallant-se la melena per fer-li una nova perruca “a la francesa” (idealització tipus Charles Boyer). Falsa boda al cementiri: iconografia religiosa i fatalisme. El final (llei de fugues): caminada cap a la mort, frase “crec que és el dia més feliç de la meva vida”, caiguda al toll i reflex del cel — culminació nihilista de l’amor malaltís. Forma i llenguatge: el domini del plano seqüència Construcció formal • El film està rodat en un 99,5% en plano seqüència: acció en espai unitari i temps real sense tall. • La càmera es desplaça en travellings fluids, usa miralls per no perdre el subjecte i coreografia actors-espai. Excepcions estratègiques • Tall al bar “Íntimo” i al final d’afusellament per reforçar la intensitat. • Al clímax, muntatge de pla/contraplà (butxins/víctimes) per elevar la tensió dramàtica. Conceptes clau • Muntatge analític (pla/contraplà; descomposició espacial). • Muntatge sintètic (continuïtat dins el plano seqüència). • Ripstein alterna formes per maximitzar sentit i afecte: la norma és la continuïtat; el tall és l’excepció que colpeja. Recepció, versions i on veure-la Censura a Mèxic: estrenada amb retalls d’uns 15 minuts; la versió íntegra no es va veure fins al 2018 (edició restaurada amb muntatge del director allargat fins als 135’). Disponible a: Filmin. Actualitat i recomanacions Luka (2023, Jessica Woodworth) • Adaptació lliure de l’imaginari d’El desierto de los tártaros (Dino Buzzati). • Blanc i negre, to críptic, rigor formal i hiperrealisme sever; interpretacions sòlides. • Reivindicació literària: la novel·la és un clàssic del segle XX pel seu estil i construcció. Te Salve/Salve María (Marc Coll) • Drama d’empoderament amb mirada molt centrada en el subjecte femení; debat sobre la representació del rol masculí. Megalòpolis (Francis Ford Coppola) • Malgrat les crítiques dividides, s’assenyala com a obra important i testamentària de Coppola, amb ecos de tota la seva filmografia. • Recomanada en pantalla gran. Joker: Folie à Deux (Todd Phillips) • Amb Joaquin Phoenix i Lady Gaga. • “Musical” en funció dramàtica: la música actua com a vector de consciència, però el text pesa més; per a alguns, supera la primera. Idees força Ripstein imposa una proposta formal radical: quasi tot en plano seqüència, i talla només quan el cop emocional ho exigeix. Humor negre i sarcasme a la manera d’Azcona/Berlanga/Buñuel: riure incòmode davant la tragèdia. El nihilisme romàntic de la parella culmina en un final tan poètic com terrible.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
En aquesta edició d'Infermer de Guàrdia, Daniel Morales conversa amb Lucía Montalbán, infermera recent graduada treballant a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Lucía comparteix la seva experiència a la universitat, la seva passió per la infermeria pediàtrica i la seva adaptació al món laboral, així com els reptes que afronta cada dia. Discutixen com la ficció pot distorsionar la realitat del treball en sanitat i l'impacte que té aquesta professió tant en pacients com en professionals
Ràdio Nostel presenta les notícies més destacades de Sant Just d'Esvern, incloent la novena edició de la nit de Sant Just al carrer, la setena edició de l'exposició Mons a l'Espai Mercat, i una conferència sobre psicologia criminal. També es detalla el nou curs del club d'hoquei i les festes de tardor al barri de Maslluí, entre d'altres activitats programades
A l'espai "Refugi" de Ràdio d'Esvern, Jordi Collet, sociòleg i professor de Sociologia de l'Educació, parla sobre la inclusió educativa. S'explica la importància de garantir que tots els alumnes, independentment de les seves característiques, puguin participar i aprendre conjuntament a l'escola. Es discuteixen aspectes com l'inclusió a l'aula, l'escola i la comunitat, així com el suport que les famílies i les institucions han de proporcionar per tal d'aconseguir una educació inclusiva. Finalment, es fa un balanç de la situació actual a Catalunya i es presenten reptes futurs per a millorar encara més la inclusió educativa
En aquesta entrevista, en Jordi Garolera, president del Senergi Renovables Hockey Club Sant Just, comenta els darrers èxits i reptes de l'equip, destacant la renovació de l'equip, les ambicions per la nova temporada, la classificació per competicions europees i la importància de l'afició. També es parla de l'impacte de l'equip en les inscripcions de nous jugadors i jugadores, així com de la necessitat de patrocinis per afrontar els nous reptes
En aquesta secció, l'Elvira Sánchez, nutricionista, comparteix consells per evitar el picoteig anit dels aliments, tractant aspectes com les hormones implicades, l'alimentació programada, la importància d'un bon hàbit de son i l'ús de snacks saludables. A més, ofereix receptes adaptades a l'arribada de la tardor, com sopes de llegums, cremes de verdures i plats nutritius
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Infància i arribada a Catalunya Meri Barranco va néixer a Tórtoles de la Sierra, un petit poble d'Àvila, en plena postguerra espanyola. La seva família, amb fortes arrels republicanes, es va veure obligada a emigrar buscant més llibertat i oportunitats. La seva primera parada a Catalunya va ser a Maquinensa, Saragossa, on va arribar als 9 anys. Un dels seus primers reptes va ser aprendre el català, gràcies a l'ajuda d'una amiga anomenada Carmina Soro, qui la va integrar en l'entorn escolar. Posteriorment, es va traslladar a Ribarroja d'Ebre abans d'arribar finalment a Sant Just. Arribada a Sant Just i adaptació al poble Es va instal·lar a Sant Just Desvern el 1969, després de casar-se amb 20 anys. Va trobar un poble tranquil, encara en procés de creixement, amb carrers sense asfaltar i una vida comunitària molt diferent de la que havia conegut abans. Les dificultats inicials d'integració es van superar gràcies a la seva participació en la vida social del poble. Influència familiar i compromís social La figura del seu avi, represaliat políticament, i del seu pare, perseguit pel règim franquista, van influir en la seva visió social i política. Aquest llegat familiar la va portar a implicar-se en diverses lluites socials i a treballar per una societat més justa. Inici en la vida associativa El seu primer contacte amb l'activisme local va ser a través de la seva participació com a interventora en les eleccions municipals. Amb el naixement del seu fill, va començar a involucrar-se en l'AMPA de l'Escola Núria, treballant per evitar el tancament del centre educatiu. També va formar part de diverses entitats culturals i esportives, com l'Associació Sardanista de Sant Just i el Club Frontenis, que ella mateixa va ajudar a fundar. Participació en entitats locals Ha estat membre activa de múltiples associacions, com l'Associació de Veïns, on ha treballat per impulsar projectes comunitaris. La seva implicació en temes mediambientals amb el Grup Ecologista Nuri i en iniciatives socials i culturals ha estat constant al llarg dels anys. Va ser una de les impulsores del Meribús, el servei de transport públic que connecta Sant Just amb Barcelona. Trajectòria política La seva entrada a la política activa va ser gràcies a Lluís Segura, qui la va proposar per a les llistes del PSC. A les primeres eleccions va anar de número nou, però en les següents amb Ramon López va aconseguir ser regidora. Va ocupar diverses carteres, com esports, cultura, transport, sanitat i benestar social, destacant pel seu treball en les escoles esportives i la mobilitat. L'associació de veïns com a escola de democràcia La seva experiència a l'Associació de Veïns ha estat clau per entendre les necessitats del poble i treballar de manera directa amb la ciutadania. Destaca el paper de l'associació com a eina de participació ciutadana i d'activisme social. Implicació actual i voluntariat Actualment, dedica el seu temps al voluntariat a la llar Nostra Senyora de Lourdes, on col·labora en tasques d'atenció als residents. Continua defensant el treball comunitari i el compromís social com a eines de canvi. Presència als mitjans locals Ha estat col·laboradora de Ràdio Desvern durant molts anys i ha participat en programes d'Esplugues Televisió. Considera la ràdio com una plataforma fonamental per informar i connectar amb la ciutadania.
El programa d'avui es centra en la cultura mongola, especialment en l'ús del cavall com a element essencial de la seva societat nòmada. Es destaca la importància de les tribus nòmades, la seva història, la relació amb el cavall Prevalski i els costums tradicionals com el festival Nadam. Així mateix, es discuteix sobre els canvis en la vida nòmada actual, amb la influència del canvi climàtic i la incorporació del turisme, i es menciona el projecte de recuperació del cavall mongol a través de la Fundació Miranda
El programa de ràdio informa sobre un homenatge a Guillem Jiménez amb l'instal·lació d'una escultura a la plaça Antoni Malaret, a més de la presentació d'un curs sobre filosofia i cultura contemporània a Can Ginestà. Es destaca l'aprovació d'un catàleg de 25 camins municipals i els èxits del club d'en vols de Sant Just. També es repassen les activitats programades pel cap de setmana i la situació actual dels clubs esportius locals, incloent un desacord sobre la proposta de fusió entre el Club de Futbol Sant Just i l'Atlètic Sant Just
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Esteve Altozano, entrenador del club d'en Vol Sant Just, parla sobre la seva experiència com a entrenador, l'evolució del club en els darrers anys, la plantilla actual i el seu funcionament. Altozano destaca la importància de la cohesió del grup, la motivació per gaudir de l'esport, i els objectius de la temporada, que inclouen competir amb dignitat i buscar la promoció, tot i que prioritzen la diversió i el bon ambient
Aquest dilluns, parlem sobre els canvis meteorològics a Catalunya a mesura que s'acosta el cap de setmana, amb una possible entrada de pluja que afectarà les festes programades. També es presenten efemèrides destacades com el naixement de la bombeta per Thomas Alba Edison, el cas d'Òscar Pistorius i l'aniversari de "Retorn al futur"
Resum general Programa coral amb tres grans blocs temàtics i un epíleg musical: Alzheimer a fons: definició i tipologies de demència, símptomes d’alerta, diagnòstic, tractaments, musicoteràpia i suport a cuidadors, amb la Fundació Alzheimer Catalunya. Història: recorregut rigorós pel Mur de Berlín (construcció, fugues, caiguda i memòria cultural) amb banda sonora de Pink Floyd. Cultura i llengua: llegendes de sants i dimonis a Barcelona (Santa Madrona, Montjuïc, exorcismes) i un “minut de llengua” sobre catalanismes. Tanca amb el retorn de Beats98.1 i primeres recomanacions musicals. "El nostre lema és donar veu a qui no té veu" — Fundació Alzheimer Catalunya Alzheimer: claus i context Què és i com es manifesta Les demències provoquen una pèrdua neurocognitiva progressiva que afecta l’autonomia. L’Alzheimer és la més prevalent (60–70% de demències). No és contagiós i, a data d’avui, és progressiu i irreversible. Diferenciar demència de malaltia mental és clau; hi ha demències primàries i secundàries (p. ex. per tumors, sífilis, alcohol o drogues). Símptomes d’alerta (quan consultar) Oblits recents persistents i que alteren el dia a dia. Desorientació en temps i/o espai. Canvis d’estat d’ànim o de conducta sense causa aparent; baixada de rendiment en tasques complexes. Dificultats de llenguatge (trobar paraules habituals). Recomanació: visita al metge de capçalera per a cribratge bàsic si s’acumulen símptomes. Diagnòstic Cribratge amb MEC / Minimental i entrevista clínica. Si cal, valoració neuropsicològica completa, analítica i neuroimatge. La certesa absoluta (biòpsia cerebral) no és viable en vida; es fa per conjunt d’evidències. Factors de risc, prevenció i herència Principal risc: edat. Creix l’inici precoç (<65 anys, ~9% dels casos atesos a la Fundació). Riscos: depressió, nivell educatiu baix, aïllament social, baixa activitat cognitiva. Prevenció: estil de vida saludable, exercici, alimentació, control de tensió i colesterol, i interacció social. Herència: només ~1% per mutacions; majoritàriament no hereditari. No és contagiós. Tractaments i abordatge Fàrmacs específics (p. ex. donepecil, rivastigmina, galantamina) que alentien la progressió, no curen. Fàrmacs per símptomes conductuals (ansiolítics/antipsicòtics) quan cal. Teràpies no farmacològiques: estimulació cognitiva, musicoteràpia, reminiscència, teràpies assistides amb animals… combinades, milloren benestar i comunicació. "Quan el llenguatge falla, la música és un llenguatge universal que reconnecta." Exemples: exballarina que rememora la coreografia amb El llac dels cignes; persones que canten cançons vitals amb auriculars. Persones, famílies i estigma Nosognòsia: falta de consciència de malaltia en moltes persones; l’entorn detecta abans el problema. Visibilització pública (Reagan, Rita Hayworth, etc.) trenca tabús i reforça el paper del cuidador. Risc d’aïllament social del cuidador; cal xarxa i comprensió. Recursos de la Fundació Alzheimer Catalunya Àrees: Formació a professionals, Persona i família (assessorament, grups de suport, psicologia), i Ajuda i protegir (tuteles/figures legals actualitzades). Contacte: 93 459 22 94 · [email protected] · Via Augusta 48, Barcelona · www.alzheimercatalunya.org Programa “Amics de la Fundació” i tallers per familiars. El Mur de Berlín: de la construcció a la caiguda 13/08/1961: Operació Rosa; en poques hores, filferro i talls de pas aixequen la frontera interna. Fugides: túnels, salts, riu, enginys; 192 morts documentats per armes de foc; casos icònics com Hans Conrad Schumann. 09/11/1989: caiguda del Mur; error/convicció a la roda de premsa i allau de persones creuen els passos. Memòria i cultura: grafitis (petó Bréjnev–Honecker), films (Good Bye, Lenin!, La vida de los otros, Bàrbara, Bridge of Spies) i el “mur dins el cap”. "Hey, teacher, leave them kids alone" — Pink Floyd, The Wall (icona sonora dels murs i la repressió) Sants i dimonis de Barcelona (llegendes i fe popular) Tradicions: Sant Pere fumador, aparicions, relíquies. Santa Madrona: patrona oblidada, miracles, Forat del Diable a Montjuïc — avui Teatre Grec. Casa del Dimoni (Gràcia): llegenda de pacte i iconografia demoníaca. Campanars del Pi i del Mar: mites de pactes i enginys al diable. Exorcismes: existència canònica; notes històriques (mossèn Cinto Verdaguer) i criteri eclesial actual. Minut de llengua “Cap” (origen mariner: els caps d’una corda): cap d’any, caps de setmana. Capicua: catalanisme incorporat al castellà. Altres catalanismes en castellà: alioli, bajel (< vaixell), manjar (< menjar), etc. Quixote: de cuixot (peça d’armadura del cuix). Beats98.1: el retorn Tono desenfadat i irònic, format mensual, música i debat obert ("feel free" a criticar). Primers temes: Huerco S (àlies Loidis), ambient fosc i texturat.
