En el programa d'avui, Daniel Martínez i Aina del Pino parlen sobre diversos temes d'actualitat, amb un enfocament especial en la salut mental, la por al compromís, la bisexualitat i el poliamor. A més, Ricard García ens presenta diversos jocs de taula per gaudir en família i recomanacions per visitar museus a Barcelona amb els més petits
La teulada participarà en el Sant Jus del carrer amb un estant informatiu, es duran a terme formacions sobre intel·ligència artificial aplicades al màrqueting digital, i es realitzaran actuacions al passeig de la muntanya per millorar la seguretat viària. El club de futbol Sant Jus rebutja la proposta de fusió amb l'Atlètic per la seva estructura de control. A més, s'anuncien activitats i espectacles de tardor a Sant Just
En aquesta entrevista, Javier Martínez Sixto, president del Club de Futbol Sant Just, parla sobre l'inici de la temporada 24-25, les restriccions imposades per un decret de l'Ajuntament que limita el porcentaje de nens de fora de Sant Just en els equips del club, i les dificultats per a la fusió amb l'Atlètic de Sant Just. Martínez expressa la seva disconformitat amb les condicions actuals i la discriminació que pateix el seu club en comparació amb l'Atlètic
L'entrevista amb Javier Martínez Sixto, president del Club de Futbol Sant Just, discuteix la davallada del club degut a un decret de l'Ajuntament que limita el nombre de nens de fora del poble que poden formar part dels equips. Martínez explica que aquesta situació ha provocat moltes baixes i un impacte negatiu en el club. També es parlen les futures col·laboracions amb l'Atlètic de Sant Just i el futbol femení. A més, es comenten les festes de tardor i les activitats previstes
El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.
En aquest espai s'analitza l'actualitat de Sant Just d'Esvern, destacant diverses iniciatives i activitats locals. S'informa sobre la jornada de portes obertes a Can Ginestà, l'espai "L'alcalde respon" amb l'alcalde del municipi, i un concurs social d'hípica organitzat pel Club Hípica Sol Solet. A més, es fa un repàs de la situació de les places residencials per a la gent gran a Catalunya i es commemora el dia de la mobilitat, així com les notícies sobre el transport públic a la ciutat
Ràdio Nostel presenta les últimes notícies de Sant Just, destacant esdeveniments com el correfoc de les festes de tardor el 19 d'octubre, la jornada de portes obertes i la diada castellera a Can Ginestà el 20 d'octubre, i la conferència sobre l'extrema dreta a Europa a càrrec de Ferran Gallegó el 22 d'octubre. L'alcalde Joan Basaganyes parla sobre habitatge públic i altres projectes en marxa al municipi. També s'informa sobre diverses activitats i tallers previstos per aquesta setmana
A l'entrevista, l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes, aborda diversos temes d'actualitat, destacant la situació de l'habitatge a Catalunya i les promeses del govern per construir pisos públics. Es parla sobre els projectes en curs a la zona de la carretera reial, l'estat de les obres a diversos equipaments municipals, la regulació dels habitatges turístics i les mesures per afrontar la crisi habitacional. També es discuteixen qüestions de mobilitat, l'estat dels transports públics, la seguretat viària i les queixes de veïns sobre sorolls i incivisme
La Mercè Kerr, veïna de Sant Just i propietària d'una casa del segle XVIII a Maials, explica la troballa d'un llibre antic que documenta la vida del missioner català Joan Saloni. Després de descobrir el llibre durant unes obres de restauració, la Mercè es disposa a donar a conèixer aquesta figura històrica i la seva rellevància en la cultura catalana, conjuminant la seva història personal amb l'impacte que té el llibre en la comunitat
Resum general Programa “Veus de la Parròquia” dedicat a la salut mental amb focus en l’àmbit laboral, a càrrec del grup de Justícia i Pau de Sant Just. A partir del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el grup impulsa un cicle sobre dignitat, llibertat i diversitat. L’episodi destaca la crònica del Dia Mundial de la Salut Mental a Berga (800 persones, 86 entitats) i una dada clau: amb només 186 M€ es podria garantir atenció a temps a les persones que la necessiten. Objectiu de l’episodi • Visibilitzar l’estigma i la discriminació a la feina • Explicar trastorns i factors laborals que influeixen en el benestar • Denunciar mancances del sistema (llistes d’espera, falta de professionals) • Presentar bones pràctiques d’inserció (exemple de La Fageda) • Reforçar demandes del manifest: entorns saludables, conciliació, flexibilitat i suport específic a dones Temes principals 1) Context i diagnosi social • 75è aniversari dels Drets Humans com a marc per parlar de dignitat i diversitat. • A Berga: gran mobilització postpandèmia i reclam de finançament per a salut mental. 2) Salut mental a la feina: definició i estigma • La salut mental és l’equilibri per sentir, pensar i actuar en el dia a dia. • El mercat laboral tendeix a l’uniformitat productiva, i això genera estigma i discriminació cap a qui té trastorn mental. 3) Trastorns i factors laborals • Trastorns citats: ansietat, depressió, estrès, esquizofrènia, trastorn bipolar, TLP, Alzheimer. • Factors de risc: torns i horaris desajustats, sous baixos i cost de l’habitatge, pressió productiva, incidència de la IA i problemes tècnics que recauen en la persona. 4) Itineraris i inserció (joves i fundacions) • Importància de la detecció precoç i d’evitar sobremedicació si no cal. • Fundacions i convenis d’inserció laboral per a joves amb trajectòries vulnerables (incloses addiccions), formació d’oficis i acompanyament. 5) Barreres del sistema • Persones que amaguen el trastorn per l’estigma; dificultats amb baixes mèdiques. • Crítica a la sobremedicació i a les llistes d’espera; manca de psicòlegs/psiquiatres. • Estimació social: 1 de cada 4 pot patir un problema de salut mental. 6) Bona pràctica: La Fageda (Garrotxa) • Empresa social que integra persones amb problemes de salut mental en tota la cadena de valor (producció i administració). • Producte de qualitat que competeix amb multinacionals (Danone, Nestlé). Model replicable per PIMEs. 7) Manifest i demandes • Lema 2024: “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” • Reforçar mesures contra estigma i discriminació, especialment per a dones (rols de gènere i càrregues invisibles). • Polítiques actives: contractació de persones amb certificat de discapacitat, entorns laborals saludables, confiança i suport, flexibilitat i conciliació familiar, espais de cura i autocura. • Idees finals: fomentar rotació de tasques, creativitat i respecte al coneixement de les persones. Punts destacats • 186 M€: xifra clau per assegurar atenció a temps a Catalunya • Estigma laboral com a forma de discriminació efectiva • Més professionals i menys dependència exclusiva de medicació • La Fageda com a prova que la inclusió crea qualitat i competitivitat • Dones més afectades per rols de gènere i sobrecàrrega Cites destacades “Solament amb 186 milions d’euros podríem atendre els malalts quan la necessiten.” “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” “Les persones amb problemes de salut mental ens enfrontem a nombrosos obstacles en el món laboral.”
En aquesta edició de la tertúlia de Transbaix Power, parlem sobre la representació del col·lectiu trans als mitjans de comunicació, la importància de la visibilitat, la despatologització del gènere i la lluita contra la discriminació. Amb la participació del Jordi Salgado, qui recentment s'ha unit a la tertúlia, es discuteixen les dificultats que les persones trans poden trobar en la societat, tant a nivell laboral com social. A més, es mencionen esdeveniments recents i la importància del respecte vers la diversitat
En aquest informatiu destaquem l'inauguració de l'exposició "El sentit d'una vida" de Puri Martín al celler de Can Ginestà, que es podrà visitar fins al 20 de novembre. També es presenta el documental "El que em queda de tu" sobre l'envelliment, que es projectarà a la Taneu de Sant Just. A més, s'informa sobre un itinerari literari a l'esquerra de l'Eixample que connecta amb grans escriptors catalans. Les activitats inclouen replantacions d'arbres al municipi i una campanya per fomentar la convivència intergeneracional
El Festival de Sitges 2023 ha conclòs amb la pel·lícula "El bany del diable" com a guanyadora del premi a la millor pel·lícula. Altres reconeixements inclouen millors guions per "A Different Man" i actuacions destacades de John Lithgow i Jeffrey Rush. A més, s'han premiat les pel·lícules "Desert Road" i "Els" en categories de millor fotografia i efectes especials respectivament, mentre que "The Talent Society" ha estat reconeguda pel públic
Context i motiu del programa Canvi de guió per un homenatge: l’equip de Cinema sense condicions ajorna el clàssic previst (Profundo carmesí) per retre homenatge a l’Armand Garcia, company de la casa i ànima del programa de blues i jazz dels dimarts. La tria per honorar-lo és la pel·lícula Blues in the Night (1941). • Objectiu: celebrar l’esperit del blues i el jazz a través del cinema • Tancament musical: tema “Blues in the Night” en versió d’Ella Fitzgerald (1961) • Missatge central: el blues com a música que neix del poble i articula esperances, somnis i dolors compartits Blues in the Night (1941): fitxa i context Credencials • Director: Anatole Litvak • Guió: col·laboració amb Robert Rossen; intervé Elia Kazan (també com a actor) • Música: Heinz Roemheld i Ray Heindorf; direcció musical de Leo Forbstein • Fotografia: Ernest Haller (B/N notable) • Muntatge: Edwin Marsh (amb la mà primerenca de Don Siegel al departament) • Productora: Warner Bros. Context històric (1941) • Any majúscul al cinema nord-americà: estrena de Citizen Kane • El país encara sota l’ombra del crac del 29; impuls a una certa espontaneïtat i energia popular que el film transpira • Curiositat: el film no es va estrenar a Espanya Repartiment: encerts i febleses • Priscilla Lane i Betty Field: presència rellevant però amb interpretacions irregulars • Richard Whorf (pianista, conductor del grup): versemblant al piano, però actoralment limitat • Secundaris que eleven el conjunt: Lloyd Nolan, Jack Carson, Wallace Ford • Elia Kazan com a actor: presència viva malgrat filmografia interpretativa breu Anatole Litvak: trajecte vital i filmografia De Kíiv al món • Naixement a Kíiv (1902); primeres passes com a maquinista i escenògraf • Berlín: treball amb G. W. Pabst (muntatge) i pas per UFA • França (anys 30): èxit amb “Sueños de príncipe” que li obre la porta a Hollywood • Warner (1937–41): drames de crim i suspens; aquí s’inscriu Blues in the Night Etapes clau • WWII: s’allista i col·labora amb Frank Capra a la sèrie documental “Why We Fight” • Postguerra: The Snake Pit (1948), fita del drama psicològic sobre salut mental • Retorn a Europa: culmina amb “La noche de los generales” (1967) Lectura del film: del melodrama al film noir • Estructura en tres trams: - Inici de ritme frenètic amb to de melodrama musical - Secció central més coreografiada i utòpica (ecos de musicals clàssics) - Viratge final cap al film noir, amb violència i foscor ben resoltes • Identitat de gènere: combinació de musical, road movie (ús expressiu dels trens) i noir • Virtuts de posada en escena: planificació sòlida i pulsió de carretera • Límits: interpretacions principals desiguals que resten força dramàtica El tema “Blues in the Night”: pes cultural • Cançó omnipresent: el tema ha aparegut a més d’una dotzena de bandes sonores (de 1942 a 2001), incloent títols populars • Motiu melòdic icònic: la tonada “tariro-tariro” forma part de la memòria col·lectiva • La versió d’Ella Fitzgerald (1961) clausura l’homenatge amb alt nivell interpretatiu La cita del pianista: una poètica de grup “Vull una banda que no siguin només músics, sinó cinc persones que sentin, visquin i pensin igual; una sola ànima en cinc cossos, respirant al mateix ritme, amb energia pròpia i estil personal — com els cinc dits d’una mà dins d’un guant.” • Ideari: el blues com a llenguatge comú i comunitari • Valor humà: l’amistat desinteressada i la lleialtat sostenen el grup per sobre de la frivolitat Crònica: “Ciutadà Welles més enllà del cinema” (Esteve Riambau) • Inauguració de cicle a l’Auditori Maria Rosa Campreciós (Esplugues) • Esteve Riambau (exdirector de la Filmoteca) desgrana la polifacètica obra de Orson Welles: ràdio, teatre, TV i cinema (guionista, director, actor) • Connexió espanyola: estades, rodatges, “Campanades a mitjanit” (Cardona), amistat amb Antonio Ordóñez (cenres a Ronda) Píndola de cinema: el muntatge com a llenguatge Aprendre cinema, fent cinema… i a l’escola • Defensa del binomi: pràctica professional i base acadèmica (experiència a l’ESCAC) • Rols i cadenes d’ofici: del meritori a l’assistent i responsabilitats creatives El muntatge és el llenguatge • El muntador ha de dominar el llenguatge cinematogràfic gairebé com el director • Diferència essencial teatre/cinema: el cinema manipula el temps no real (flashbacks, anticipacions) • La importància del “primer pla” (inici): la primera imatge condiciona el segon pla i l’estil narratiu • Exemple pràctic: del gran primer pla d’un telèfon al pla general — coherència d’accions, magnitud dels plans i ritme com a decisions de sentit Cloenda i avanç • Homenatge musical a l’Armand amb Ella Fitzgerald • Avanç del proper clàssic: Profundo carmesí (Arturo Ripstein), disponible a Filmin