** Notícia sobre diverses activitats a Sant Just, com ara una exposició artística, una xerrada sobre l'energia Yin i Yang, una excursió a l'Estany Negre de Cabanes i l'èxit de l'equip de futbol local. També s'aborda el tema del Pla d'Urbanització de la Bona Aigua i altres esdeveniments al municipi. **
En aquesta entrevista de La Rambla, el magazín de la Ràdio Desvern, el presentador Daniel Martínez conversa amb Nacho Palacios sobre l'ascens històric de l'Atlètic Sant Just a la Lliga Elite. El futbolista detalla el sacrifici i la passió necessaris per compaginar el treball i els estudis amb una competició tan exigent, sense ser professionals. Es posa l'accent en la importància del treball de l'entrenador Marc Abastán i el pes fonamental de l'afició local en aquest èxit. A més, s'aborda el creixement del projecte de futbol femení dins del club i el rol dels jugadors veterans del primer equip, que actuen com a referents i entrenadors per a la base, consolidant una identitat basada en uns valors compartits i la cohesió del grup.
La Rambla és un magazin matinal de Ràdio d'Esvern que s'emet de dilluns a divendres de 10 a 1. Presentat per Núria Garcia, el programa es centra en l'actualitat de Sant Just, incloent notícies locals, entrevistes, seccions variades i col·laboracions amb entitats del poble. Aquest dijous, l'entrevista destacada és amb Nacho Palacios de l'Atlètic Sant Just Futbol Club. També es tracta de temes com la història contemporània, teatre i xarxes socials
Panorama general Conversa del programa “Veus de la parròquia” (espai Paraula Viscuda) amb la convidada Núria Jiménez sobre Marc 16,1-8: la trobada de les dones amb el sepulcre buit, el missatge pasqual i el paper de les dones en l’anunci, llegit des d’una lectura contextual i la teologia feminista, amb mirades a la tradició primerenca (Pau) i als concilis. "Ha ressuscitat, no és aquí... Aneu a dir als deixebles i a Pere que ell va davant vostra a Galilea." Temes principals Marc 16,1-8: el relat del sepulcre buit Dones que van per ungir Jesús, pedra remoguda, missatger vestit de blanc i crida a anar a Galilea. Final sobtat de Marc: “no van dir res a ningú perquè tenien por”. Dones com a primeres testimonis Valor i límits socials: en aquell context, les dones no podien testimoniar en tribunals, però obren camí en l’anunci pasqual. De la por a l’empoderament: la por inicial no les paralitza. Lectura bíblica contextual Distingir elements culturals i simbòlics dels nuclears de la fe. Marc és escu i directe, altres evangelistes amplien detalls (aparicions, Pere, Emaús). Tradició primerenca i marc teològic Pau: de perseguidor a apòstol, cartes i construcció de comunitats amb presència de dones. Debats dels orígens: circumcisió i Concili de Jerusalem; cristal·lització cristològica al Concili de Nicea. Teologia feminista i vida comunitària Relectura crítica: fer-se preguntes, escriure, i homilia compartida (homes i dones) per una mirada més vinculada a la vida. Punts clau del comentari • Les dones van al sepulcre per un gest cultural d’ungir, no per cercar un ressuscitat; troben el signe i el missatge. • Galilea com a símbol del camí del deixeble: sortir, caminar, no quedar-se tancats en la por. • El final de Marc deixa la porta oberta perquè la comunitat continuï el relat amb la seva fe i testimoni. • Els evangelis recullen veus de comunitats; no són cròniques lineals, sinó testimoni teològic. • La teologia feminista aporta mètode: rellegir, contextualitzar i preguntar per recuperar el pes de les dones en l’Evangeli i en l’Església. "Que la por no ens paralitzi." Moments destacats Dones i sepulcre buit • Resolució i iniciativa femenina malgrat la pedra “molt grossa”. • El missatger: “No us espanteu… Ha ressuscitat”. De la por a l’anunci • Por inicial compartida també pels deixebles (tancats, incrèduls, Tomàs). • Malgrat tot, l’anunci prospera: si no, no hi seríem. Lectura en clau de deixeble • Marc comença contundent: “Evangelio de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. • El deixeble mira endavant i camina cap a Galilea. Església i comunitat avui • Cal vincular vida i Evangeli en petites comunitats. • Homilies compartides enriqueixen la paraula amb l’experiència de tota la comunitat. Conclusions i invitació Clau de lectura: Distingir entre el nucli de fe i els condicionaments culturals per actualitzar el missatge en el segle XXI. Valoració: Les dones són primera memòria pasqual; reconèixer-ne el lideratge en l’anunci i en la vida comunitària. Invitació de Núria: participar en grups de revisió de vida i estudi compartit de l’Evangeli (simbolisme, context i discerniment) per créixer personalment i comunitàriament. "Vivim en aquest segle i no fa 21 segles": llegir, rellegir i viure l’Evangeli avui.
Aquest text detalla diverses activitats i notícies rellevants a Sant Just d'Esvern, com ara l'homenatge a dues dones amb noves plaques de carrers, l'inici de la Universitat d'Estiu amb conferències sobre literatura i història, una entrevista a l'alcalde sobre temes d'actualitat política, jornades de portes obertes als tallers d'Arts Plàstiques i altres esdeveniments com la donació de sang i concerts
Es discuteix la mobilitat i l'ús de pistes poliesportives al barri del Mas Lluís, destacant la importància de fomentar el futbol femení a Sant Just. També es detalla el procés d'aprovació de projectes, amb referència a les possibles controvèrsies
L'article reflexiona sobre la diferència entre professionals de la nutrició i influencers que donen consells dietètics. S'adverteix sobre els perills de seguir les recomanacions d'influencers, que sovint promouen dietes extremes, restrictives i no personalitzades, la qual cosa pot perjudicar la salut. Es destaca la importància de l'assessorament professional en nutrició i s'assenyala la vulnerabilitat dels adolescents davant d'aquestes influències
Resum general de l’episodi Un episodi dedicat a All That Jazz (1979) de Bob Fosse, considerat pels locutors una obra mestra. El programa alterna context biogràfic, lectura temàtica i anàlisi formal: muntatge i metacinema, representació de la mort (Jessica Lange com a Àngel), estil coreogràfic Fosse (mans de jazz, bombins, cadires, plomes), i detalls musicals com l’ús recurrent de Vivaldi (RV 151, "Alla rustica") per a la rutina matinal del protagonista. També hi ha recordatoris de la carrera de Roy Scheider, l’eco autobiogràfic de Fosse i una relectura amb el pas del temps. • Idea central: cinema sobre el procés creatiu i sobre la pròpia vida, amb una posada en escena i un muntatge que barregen realitat, memòria i fantasmes amb una claredat narrativa exemplar. • Punt fort: guió mil·limetrat i muntatge brillant que funcionen com un tutorial de com es fa un musical i com es pensa el cinema des del muntatge. • Subtext vital: autodestrucció, pecat/masclisme, amor i comiat; el film dialoga amb la seva pròpia condició de peça premonitòria de la mort de Fosse. Bob Fosse i All That Jazz Perfil i biografia • Fosse (Chicago, 1927 – Washington D.C., 1987): ballarí, coreògraf, actor i director. Vida curta (60 anys), marcada per excés de treball i hàbits nocius (tabac, pastilles, alcohol) que ressonen al film. • All That Jazz dramatitza un període amb atac de cor i cirurgia a cor obert, i funciona com a autoretrat i premonició. Estil coreogràfic (“estil Fosse”) • Postura i moviment: genolls cap a dins, arrossegaments laterals, espatlles enrotllades i les icòniques “mans de jazz”. • Accessoris i fetitxes escènics: bombins i barrets, bastons, cadires, guants (complex personal amb les mans) i plomes d’estruç amb càrrega eròtica. • Influències i ecos: Cabaret, Pina Bausch (per l’ús de la cadira), i l’admiració per Fred Astaire. Interpretacions i personatges clau • Roy Scheider ofereix una interpretació “canalitzada”: esdevé Fosse en cos i ritme. Es repassa part de la seva filmografia (Jaws, Marathon Man, 2010...). • Jessica Lange interpreta l’Àngel de la Mort: una mort seductora però inexorable, en contrast amb representacions com la del Setè Segell de Bergman. • Ann Reinking, Leland Palmer i la filla (Erzsébet/Elizabeth Foldi): números emocionants, especialment el duet filla-amant que posa el protagonista davant el mirall de les seves decisions. Temes principals Mort, dol i pacte amb l’Àngel • El film articula el comiat seguint les 5 fases de Kübler-Ross: - • Ira - • Negació - • Negociació - • Depressió - • Acceptació • L’Àngel (Lange) encarna un diàleg lúdic i lúgubre amb el final, que el protagonista retarda amb treball, sexe i espectacle. Creativitat en dues trinxeres: teatre i cinema • El protagonista dirigeix simultàniament un musical a Broadway (en fase de càsting i assaig) i muntatge d’un film (amb Moviola i equip de postproducció). • L’episodi subratlla el metacinema: el cinema es mostra mentre es fa — i això es narra amb una alternança clara i viva. Pecat, masclisme i autoindulgència • El programa assenyala la autoconsciència culpable del protagonista: infidelitats, dany a les parelles i a ell mateix; tractament benevolent però crític del seu masclisme. Humor i contrast de tons • Entre el tràgic i el ridícul: gags com el metge fumador introdueixen respiracions còmico-amargues dins d’un relat sobre mort i desgast. Música, muntatge i forma Vivaldi, “morning routine” i coreografia del dia • Repetició musical de Vivaldi (RV 151, Alla rustica) per ritualitzar el despertar: “Showtime!” interior que el personatge es força a repetir. • Comparació amb La Nuit Américaine (Truffaut) i la música clàssica de Georges Delerue per mostrar rutines de rodatge: imatge i música en fricció productiva. Muntatge i tempo • Guió sense grapa sobrera: cada línia i situació serveix al conjunt. • Muntatge amb respiració: pauses de malaltia i creixendos als números musicals; alternança cirurgia/coreografia d’un poder sensorial enorme. "El moment de cantar és quan el teu nivell emocional és massa alt per limitar-te a parlar; el moment de ballar és quan les teves emocions són massa fortes per limitar-te a cantar." — Bob Fosse Relectura amb els anys i on veure-la • Els conductors destaquen com l’edat afegeix capes de lectura: el film colpeja més fort amb experiència viscuda (malaltia, pèrdues, treball creatiu). • Disponibilitat: Filmin (còpia neta i de bona qualitat) i possibles còpies a YouTube.
L'informe destaca diverses activitats locals a Sant Just d'Esvern, com la celebració de l'ascens de l'Atlètic Sant Just a la Lliga Elite, una conferència sobre les exposicions universals de Barcelona, una sessió oberta per treballar el pla d'acollida municipal, i altres activitats culturals i esportives. També es destaquen les activitats relacionades amb el Dia de l'Orgull LGTBIQ+ i la col·laboració del municipi en projectes com Gamesports Electrònics
L'episodi d'avui se centra en la tasca educativa que realitza el Centre de Formació de Persones Adultes de Sant Just Desvern. La directora, Lorena Salgado, i l'alumna Cristina Igueras fan una crida per al nou curs 2024-2025, el qual arrenca amb un període de preinscripcions del 20 al 28 de juny. El centre ofereix una educació pública i gratuïta que inclou anglès, informàtica Competic, castellà per a estrangers i l'ESO per a adults (GESO). Durant l'entrevista, es posa èmfasi en el tracte personalitzat que reben els alumnes adults, sovint persones que busquen tant un desenvolupament personal com l'acreditació de mèrits laborals. S'ha destacat també el paper del Consell Escolar, que fomenta la participació i la cohesió del grup. Les convidades animen a tothom a acostar-se al centre per realitzar la prova de nivell i començar el seu camí formatiu en un ambient proper, professional i totalment adaptat a les necessitats de cadascú.
El programa "La Rambla", emès a Ràdio d'Esvern, es presenta cada dia de dilluns a divendres de 10 a 13 hores. Conduït per Núria García, el programa inclou un repàs de les notícies destacades de Sant Just, seccions amb col·laboradors, entrevistes i efemèrides. Avui s'entrevistarà la directora del Centre de Formació de Persones Adultes i es discutiran temes d'actualitat com l'estalvi d'aigua en emergència per sequera
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.