Tots els episodis

30502 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

5905-5928 de 30502
  • Empanada Cultural del 1/6/2023 — Muntanyes a la pantalla: Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i l’ascens a Celeste - episode art
    Empanada Cultural
    1h 59min

    Empanada Cultural del 1/6/2023 — Muntanyes a la pantalla: Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i l’ascens a Celeste

    Visió general Programa temàtic d’Empanada Cultural sobre la muntanya com a metàfora vital, recorreguda i monstruosa. Tres peces centrals: dues pel·lícules i un videojoc. El fil conductor és com la muntanya articula amistat, identitat, por i superació. • Eix temàtic: la muntanya com a prova d’autoafirmació, testimoni del temps i espai de fantasia/terror. • Format del dia: 2 pel·lícules + 1 videojoc, amb comentaris tècnics (direcció, fotografia, música) i lectura temàtica. Pel·lícula 1 — Les vuit muntanyes (Le otto montagne) Context i autoria • Adaptació de la novel·la de Paolo Cognetti; coproducció Itàlia–Bèlgica–França. • Direcció: Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (primera codirecció). • BSO: Daniel Norgren (to folk, melangia viatgera). • Fotografia: Rubén Impens; format quadrat (1:1) que aporta proximitat i certa opressió. • Guardons tècnics (Seminci) i reconeixement al treball visual. De què va (sense espòilers) • No “va de 8 cims”, va d’una amistat masculina entre Pietro (urbà, Torí) i Bruno (salvatge, alpí), des de la infància fins a l’edat adulta. • La muntanya com a testimoni del pas del temps i com a mirall d’un to existencial: trobar el lloc al món, gestionar herències familiars i ruptures generacionals. • Elipses ben integrades que fan avançar la vida “com un cop de vent”. El que destaca • Interpretacions sòlides (Luca Marinelli i Alessandro Borghi). • Composició i color molt cuidats; la natura no només com a postal, també com a espai dur (l’hivern pesa). • Subtema paternofilial que enriqueix la lectura de la identitat. Reserves • Música i veu en off de vegades subratllen massa l’emoció; funcionaria encara millor amb més contenció. "No pensaba de encontrar un amigo como Bruno en la vida." — Tràiler Per a qui • Si t’atrauen els drames d’amistat amb mirada slice of life, fotografia poderosa i una muntanya que és metàfora vital. Pel·lícula 2 — La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods) Maridatge de gènere i metajoc • Clàssic modern que barreja terror, fantàstic i comèdia negra amb lectura meta: homenatge crític als tòpics del gènere (sense caure en la paròdia tipus Scary Movie). • Tensió ben sostinguda i ritme d’atracció: entretinguda a primer visionat, plena de referències al segon. Clau creatives i anecdotari • Guió i direcció: Drew Goddard (òpera prima com a director), coescrita amb Joss Whedon; rodada el 2009 i estrenada després (cruïlla pre/post Marvel). • Chris Hemsworth, pescat aquí pre-Thor; • Fotografia: Peter Deming (bagatge amb Raimi i terror de culte). • Càsting sorpresa: aparició homenatge de Sigourney Weaver. • Obertura “trampa” perquè el públic dubti de si és a la sala correcta: declaració d’intencions meta. • Referències delicioses: Possession Infernal, Hellraiser (puzzle), The Shining, Scream (el “sabiondo” que explica les regles), ecos d’1984. Efectes i monstres • FX pràctics i prostètics a dojo (fins a ~50 monstres); treball de FX Studio amb la participació de Heather Langenkamp (sí, la Nancy de Pesadilla en Elm Street). • Comptatge lúdic: ~69 morts en pantalla. On veure-la • Disponibilitat esmentada: Movistar Plus i Filmin. Per a qui • Fans del terror que vulguin un homenatge lúcid i divertit als codis del gènere, amb una capa filosòfica sota l’espectacle. Videojoc — Celeste Per què és important • Fenomen indie (2018) amb pluja de premis: Game Awards (Millor joc independent), disseny de nivells, art, so i narrativa en diversos festivals. • Converteix “pujar una muntanya” en una oportunitat d’auto-superació mecànica i emocional. Mecàniques i disseny • Plataformes 2D pixel art d’alta precisió; dificultat satisfactòria: morir–aprendre–reintentar. • Assist Mode per a accessibilitat, B-sides (nivells alternatius), i comunitat que crea nous mapes (obrint “vies” com a l’alpinisme real). • Sense combat: ets tu i la muntanya. Temes i música • Protagonista: Madeline i la seva ombra (Badeline): ansietat, autoestima, depressió i autoconeixement traduïts en gameplay. • Música hipnòtica de Lena Raine, cíclica i integrada al repte. Qui hi ha al darrere i on jugar • Creat per Matt/Maddy Thorson (Matt Makes Games) amb un equip mínim: cas d’estudi d’autoria indie. • Plataformes: PC, PlayStation, Xbox, Switch; edició física recent/ imminent. "La muntanya no és l’enemic; és el mirall." Agenda i recomanacions Cinema • The Boogeyman (Stephen King): feedback crític molt positiu; de plataforma a estrena en sales. • Asteroid City (Wes Anderson): repartiment coral i divisió d’opinions; curiositat per la resolució narrativa. • Recordatori de Rebel i Los osos no existen. Còmic i animació • La cumbre de los dioses (Jiro Taniguchi): manga fonamental sobre l’obsessió alpinística; adaptació d’animació francesa a Netflix. Festival • Mostra Dr. Mabuse (9–11 de juny, Barcelona): selecció de curtmetratges internacionals amb molta qualitat. Idees clau que queden • La muntanya com a metàfora inesgotable: amistat, identitat, obsessió, por i transcendència. • Tres mirades complementàries: drama existencial (Le otto montagne), meta-terror (Cabin in the Woods) i game design com a catarsi (Celeste). • La forma importa: format quadrat, veu en off, FX pràctics, lup de dificultat —tècniques diferents per a una mateixa pregunta: com s’escala una vida?

  • La Rambla del 1/6/2023 — Sant Just inclou: Una nova entitat per a la inclusió social - episode art
    La Rambla
    1h 50min

    La Rambla del 1/6/2023 — Sant Just inclou: Una nova entitat per a la inclusió social

    Sant Just inclou és una nova entitat creada per donar suport a famílies amb infants amb diversitat funcional i per impulsar la inclusió social al municipi. Les seves fundadores, Montserrat Sorroca i Natàlia Bravo, expliquen els objectius de l'associació, la importància de la consciència sobre la diversitat i els detriments de la societat envers les famílies amb necessitats especials. La botiga Granel, on Montserrat treballa, promou una alimentació més conscient i sostenible, mentre que Natàlia ofereix teràpies per fomentar el benestar emocional

  • Entrevistes de la Justa del 1/6/2023 — Salut Mental i IA: Reptes Socials i Tecnologia Musical - episode art
    Entrevistes de la Justa
    42'

    Entrevistes de la Justa del 1/6/2023 — Salut Mental i IA: Reptes Socials i Tecnologia Musical

    La lluita per la Salut Mental L'entrevista central del programa se centra en l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, entitat nascuda a Sant Just Desvern fa tres dècades. • L'origen i l'evolució: Els inicis van estar marcats per la lluita contra l'estigma social i la por a la malaltia mental. • Empoderament de les persones: Actualment, s'ha produït un canvi crucial on les "primeres persones" (els afectats) participen activament en l'associacionisme defensant els seus propis drets. • Responsabilitat col·lectiva: Es destaca la importància de superar l'actitud de mirar cap a una altra banda. Tal com cita el llibre Malestamos, es tracta d'un problema que afecta tota la societat. Recursos a Sant Just "Aquí a Sant Just Desvern ho tenim molt bé; és l'únic ajuntament de la comarca que té una persona dedicada a salut mental." Intel·ligència Artificial en la Música El segon bloc del programa aprofundeix en com la tecnologia transforma la creació musical: • Funcions de la IA: Composició autònoma, sistemes de recomanació, masterització i identificació melòdica. • Reptes ètics i creatius: Tot i la capacitat de generar ritmes i melodies, s'assenyala la sensibilitat i l'art com a qualitats intrínsecament humanes que la tecnologia encara no pot replicar completament.

  • La Justa del 1/6/2023 — Actualitat de Sant Just, Efemèrides, Temps, Salut Mental, Música i Xarxes Socials — La Justa (1 de juny) - episode art
    La Justa
    2h 58min

    La Justa del 1/6/2023 — Actualitat de Sant Just, Efemèrides, Temps, Salut Mental, Música i Xarxes Socials — La Justa (1 de juny)

    Resum general La Justa (1 de juny) arrenca amb la benvinguda, hora, data i temperatura a Sant Just, i un avanç complet del que s’havia de tractar al programa: actualitat municipal, dies internacionals i efemèrides, el temps, una entrevista sobre salut mental i seccions de música i xarxes socials. Tanmateix, el contingut principal no arriba a emetre’s: després del sumari, hi ha una incidència tècnica que deriva en un llarg bucle d’àudio amb la frase “Bona nit” que s’estén fins al final de l’arxiu. "Benvinguts a La Justa, el matinal de ràdio d’Esvern." "Ara són justament les 10 i 10. No marxeu, que comencem." Punts clau Presentació i context: dijous 1 de juny, 10:07 h, 98.1 FM Sant Just, 19 ºC, amb la Raquel Hidalgo. Continguts previstos (no emesos): Actualitat municipal amb Mariona Salas. Dies internacionals i efemèrides amb Enric Riba. El temps per al cap de setmana amb Carles Rius. Entrevista a Montserrat Giró (Associació Salut Mental del Baix Llobregat). Secció musical: l’ahir a les cançons (exemples especials). Xarxes socials amb Ava Anés. Incidència tècnica greu: després del sumari, l’àudio entra en un bucle “Bona nit” gairebé fins al final. Introducció i obertura Dades inicials • Hora i data: 10:07 h, dijous 1 de juny. • Emissora: 98.1 FM (Sant Just). • Temperatura: 19 ºC al municipi. • Presentadora: Raquel Hidalgo. • Música d’inici: tema anunciat com "Miracle". "Esteu sintonitzant el 98.1 FM, és a dir, l’emissora de Sant Just." Continguts previstos (sumari) Primera hora • Actualitat al municipi amb Mariona Salas. • Dies internacionals i efemèrides amb Enric Riba. Segona hora • El temps a Sant Just (final de setmana i cap de setmana) amb Carles Rius. • Entrevista del dia a Montserrat Giró (Associació Salut Mental del Baix Llobregat). • Secció musical: l’ahir a les cançons (exemples especials). Última hora • Xarxes socials amb Ava Anés al seu espai habitual dels dijous. "No marxeu, que comencem." Incidència tècnica • Després de l’anunci "I, a més, avui..." i dues entrades de "Gràcies", el flux d’àudio queda interromput. • A partir del segon ~242, s’inicia un bucle repetitiu de "Bona nit" que s’allarga fins al tancament de l’arxiu. • Això implica que els temes anunciats no s’escolten realment en aquest enregistrament. "Bona nit" (repetit en bucle)

  • Veus Parròquia del 31/5/2023 — La sogra de Pere, les dones a la Bíblia i el celibat: guarició, servei i una Església inclusiva - episode art
    Veus Parròquia
    30'

    Veus Parròquia del 31/5/2023 — La sogra de Pere, les dones a la Bíblia i el celibat: guarició, servei i una Església inclusiva

    Idea central de l’episodi Aquest episodi gira al voltant del relat de la sogra de Pere als evangelis i el que implica per a la vida eclesial: la visibilitat de les dones (sovint sense nom), el debat sobre el celibat i la necessitat d’una Església més inclusiva i menys patriarcal. A partir d’aquest passatge, es desplega una lectura que posa l’accent en la guarició, el gest de Jesús i el “servei” com a resposta activa i digna, no pas com a submissió. "Jesús no va deixar normes ni estructures… ens va deixar una manera de viure." "…que el celibat no sigui una obligació, sinó una opció en llibertat." Convidada i context Marta Ruiz: llicenciada en Filologia Anglesa, professora i voluntària activa a la parròquia (grup de dones, Càritas, Sant Just Solidari). Compromís social: alfabetització de dones migrants (Índia, Pakistan, sud-est asiàtic) i sensibilitat per l’ecologia i l’aprofitament responsable. Temes principals Dones a la Bíblia i invisibilitat: moltes dones no apareixen amb nom; la “sogra de Pere” n’és un cas destacat que obre lectures significatives. Pere casat i el celibat: si Pere tenia sogra, estava casat; s’interroga la teologia patriarcal i es proposa el celibat com a opció, no imposició. De la sinagoga a la casa: pas del temple a l’àmbit domèstic com a espai de comunitat, on les dones haurien pogut tenir lideratge i presidència inicials. Guaricions de Jesús: el contacte (tocar, agafar la mà) i el verb grec egeirō (aixecar/ressuscitar) com a símbol d’alliberament i nova vida. Servei com a resposta: la sogra de Pere “s’aixeca i serveix” no com a submissió, sinó com a acollida i lideratge comunitari. Malaltia i fe: superar la idea de “càstig de Déu” i entendre les malalties en clau humana i social, amb responsabilitat compartida. Transgressió de la llei (sàbat): Jesús posa la persona per davant de la llei; la comunitat cristiana és cridada a discernir en aquesta línia. Moments clau i arguments 1) Dones a la Bíblia i la “sogra de Pere” • Dades compartides: a l’Antic Testament hi ha moltes dones, però en gran part sense nom; al Nou Testament, també abunden les anònimes (samaritana, hemorroïssa...). • El cas “sogra de Pere” mostra invisibilització però també desencadena una pregunta: Pere era casat i, tot i això, esdevé referent comunitari. 2) Celibat, patriarcat i Església integradora • Es qüestiona la teologia patriarcal i es reclama revisió de les estructures heretades, a la llum de l’Evangeli. • Proposta: celibat com a opció lliure, no obligatòria, i inclusió de les dones en el ministeri i la vida comunitària. 3) De la sinagoga a la casa: comunitats primitives • Jesús surt de la sinagoga (espai de la Llei) i entra a casa de Pere (espai comunitari i d’acollida). • En les primeres comunitats, la casa podria haver estat presidida per dones, amb funcions d’organització i lideratge. 4) Lectura del relat: guarició i servei • Estructura comuna als sinòptics: arribada de Jesús → guarició → servei. • La febre (en aquella cultura) podia llegir-se com a impuresa o càstig; Jesús trenca aquesta lògica amb un gest de proximitat i tendresa. • El contacte (tocar, agafar la mà) comunica dignitat i alliberament. • El verb grec egeirō (“aixecar”) remet a ressurrecció: la guarició és nova vida i missió. 5) Servei: no submissió, sinó lideratge i gratitud • “S’aixeca i serveix” indica autonomia i iniciativa: la dona coneix la seva missió i acull la comunitat. • El servei s’entén com a lideratge hospitalari, no com a rol subordinat. 6) Malaltia i responsabilitat • Es desmunta la idea de la malaltia com a càstig diví; es llegeix com a part de la condició humana i de dinàmiques socials. • Crida a unir fe, responsabilitat i humilitat davant el sofriment. 7) Profecia i confiança • Es vincula el relat amb Isaïes: Jesús porta les febleses del poble. • La confiança (Simó que demana per la seva sogra) i la llibertat humana són claus per a una fe madura. 8) Sàbat i primacia de la persona • Jesús cura en sàbat: la llei queda al servei de la vida i la misericòrdia. Paraules clau • Dones a la Bíblia • dones sense nom • sogra de Pere • Pere casat • celibat opcional • patriarcat • Església inclusiva • comunitats primitives • casa vs sinagoga • guaricions de Jesús • servei • egeirō • Isaïes • sàbat • Maria Magdalena • fe i confiança • malaltia i fe • migrants i alfabetització • Càritas • ecologia

  • La Rambla del 31/5/2023 — Anàlisi de l'activitat cultural i social de Sant Just el 31 de maig - episode art
    La Rambla
    1h 50min

    La Rambla del 31/5/2023 — Anàlisi de l'activitat cultural i social de Sant Just el 31 de maig

    En el programa de la Rambla del 31 de maig, s'analitzen diverses activitats culturals i de vins amb la participació de l'Astrid Goldstein i l'Albert Macià. Es destaca la implicació de la comunitat en esdeveniments culturals, com l'activitat Ox & Wine a l'Ateneu, amb la valoració de la cultura popular i la importància de la participació ciutadana. A més, es presenten les seccions informatives de la ràdio, centrades en notícies locals i diades mundials, com el Dia Mundial Sense Tabac, el Dia Mundial dels Lloros i el Dia Mundial de les Nútries

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 31/5/2023 — Activitats i notícies a Sant Just durant la setmana - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 31/5/2023 — Activitats i notícies a Sant Just durant la setmana

    El text detalla les diferents activitats i notícies que es duran a terme a Sant Just, incloent conferències sobre nutrició i literatura, el Mercat de la Llúlia, i la inauguració de diversos esdeveniments culturals i socials. També s'informa sobre el Bicibús, una iniciativa per promoure la mobilitat sostenible entre els nens, així com altres temes rellevants com la dimissió de Sergi Seguí com a portaveu d'Esquerra Republicana i l'estrena de l'espectacle teatral "El despertar de la primavera"

  • Entrevistes de la Justa del 31/5/2023 — Paisatges contemporanis al Baix Llobregat: parc agrari, sobirania alimentària, biodiversitat i governança metropolitana - episode art
    Entrevistes de la Justa
    31'

    Entrevistes de la Justa del 31/5/2023 — Paisatges contemporanis al Baix Llobregat: parc agrari, sobirania alimentària, biodiversitat i governança metropolitana

    Resum general de l’episodi Conversa amb Janoveva Català (Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat) sobre la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat (2 i 3 de juny). L’episodi traça el paper del Centre d’Estudis (quasi 50 anys d’història) i desplega el programa de la jornada, centrat en el parc agrari, la producció i el proveïment alimentari, la protecció de la biodiversitat i la governança dels espais agraris i naturals en el context de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. "La jornada vol ser un espai de trobada que proporcioni coneixements, faciliti el debat i sigui útil davant la presa de decisions pel futur de la comarca." Punts clau Centre d’Estudis: entitat de recerca i divulgació, d’utilitat pública, amb prop de 50 anys d’història; compromís amb el territori, la cohesió social i l’entorn territorial. Orígens de les jornades (2013): sorgeixen arran de la mobilització contra Eurovegas, transformades en una taula pel desenvolupament sostenible del Delta i del parc agrari; el Centre hi aporta coneixement per a decisions informades. Eixos de la 8a Jornada: Context històric de l’agricultura al Baix Llobregat i mirada europea de l’agricultura en àrees metropolitanes. Sistemes alimentaris sostenibles, models productius (Agritech 4.0, proximitat, agroecologia). Protecció del territori: ecosistemes aquàtics, espais naturals i agricultura; governança del parc agrari i dels espais naturals del Delta. Reptes territorials: pressió urbanística i d’infraestructures, emergència climàtica, necessitat d’infraestructura verda i d’encaix entre usos; marc del PDU metropolità. Cultura i drets: la cultura com a dret a acostar a tothom; memoròria i arrels com a identitat. Dates i format de la jornada Divendres (18:00–20:00): context històric i mirada metropolitana europea. Dissabte (10:00–14:00): proveïment alimentari, models productius, protecció del territori i governança. Programa destacat (selecció de ponents i temes) Context i mirada europea Dra. Gemma Tribó: evolució històrica de l’agricultura al Baix Llobregat (1860–1930): exportació, consolidació pagesa, nous paisatges agraris. Sònia Callau (Diputació de Barcelona): agricultura i àrees metropolitanes d’Europa. Proveïment i models productius Montse Lligadas (Unió de Pagesos): sistemes alimentaris sostenibles. Anna Pallí (IRTA): Agritech 4.0 i innovació. Terra Pagesa: organització, producció i distribució de proximitat. Joan Marull (UAB): model agroecològic. Protecció i governança Narcís Prat: importància dels ecosistemes aquàtics i la seva biodiversitat. Josep Maria Carrera (DEPANA): protecció d’espais naturals. Rafa Bellido (Centre d’Estudis): protecció de l’agricultura. Helena Perchacs (Parc Agrari): governança dels espais agraris. Maria José Albadalejo (Consorci Delta): governança dels espais naturals del Delta. Context metropolità i reptes PDU metropolità: marc de planificació urbanística (aire i clima sense fronteres), pressió sobre sòls agrícoles i naturals. Infraestructura verda metropolitana: parcs naturals, espais fluvials, platges, sòls agraris, espai públic; més de 60 hàbitats i 5.300 espècies. Comarca amb 46% d’espai boscós i prop del 9% agrícola: equilibri delicat i necessitat de polítiques de conservació i sobirania alimentària. Cloenda i invitació Recordatori d’activitats recents (p. ex. el conte de l’Arrel sobre el poblat iber de la Penya del Moro, Sant Just Desvern) i reivindicació de la memòria: "Qui perd els orígens, perd la identitat." Invitació a assistir-hi a peu (proximitat a Mas Lluí, Sant Just i Sant Feliu).

  • La Justa del 31/5/2023 — La Justa (31/05): Actualitat de Sanjos, Efemèrides, Meteo, Centre d’Estudis, Miscel·lània, Cànons de Bellesa i Coaching - episode art
    La Justa
    2h 58min

    La Justa del 31/5/2023 — La Justa (31/05): Actualitat de Sanjos, Efemèrides, Meteo, Centre d’Estudis, Miscel·lània, Cànons de Bellesa i Coaching

    Resum general Matinal de Ràdio d’Esvern conduït per Raquel Hidalgo amb presentació d’horari, emissora i temperatura a Sanjos. El programa obre amb música i un sumari detallat dels continguts del dia. La transcripció disponible recull principalment la introducció, el sumari i dues peces musicals, i després entra en un bucle d’àudio amb frases de comiat. "No marxeu, que comencem." Punts clau • Hora i context: dimecres 31 de maig, 10:06 h; Ràdio d’Esvern 98.1 FM; 20 ºC a Sanjos. • Sumari anunciat: actualitat municipal, dies internacionals i efemèrides, temps a Sanjos, entrevista amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, secció de miscel·lània, cànons de bellesa (amb èmfasi en cirurgia estètica), i coaching. • Música en antena: Good Day i Yellow Cloud. • La gravació facilitada no inclou el desenvolupament efectiu de les seccions; després del sumari es detecta un bucle amb “Fins demà!” i “Bona nit”. Continguts anunciats (sumari) Primera hora • Actualitat al municipi amb Mariona Salas. • Dies internacionals i efemèrides (31 de maig) amb Enric Riba. • El temps a Sanjos (final de setmana) amb Carles Rius. Segon espai • Entrevista del dia: iniciatives i activitats del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. • Miscel·lània de la vida amb Pep Quintana. Última hora • Cànons de bellesa amb èmfasi en l’auge i la normalització de les operacions estètiques, amb Glòria Conesa. • Coaching amb Frank Rigol. Música en antena • Inici amb el tema musical: Good Day. • Abans de començar els blocs: Yellow Cloud. Observacions sobre la transcripció • Aquesta transcripció recull l’obertura, l’anunci del dia i les pistes musicals, però no els blocs de contingut desenvolupats (actualitat, efemèrides, meteo, entrevista, cànons de bellesa, coaching). • Des del segon ~176 s’observa un bucle d’àudio amb missatges de comiat (“Fins demà!” i “Bona nit”), que no correspon a l’estructura típica del matinal. Cites destacades "Benvinguts a la Justa, el matinal de Ràdio d’Esvern... la temperatura al municipi ara mateix és d’uns 20 graus centígrads." "Iniciem el matinal, com sempre, fent un sumari del que parlarem a la jornada d’avui." "Avui farem especial èmfasi a l’auge de les operacions estètiques i a la normalització d’aquestes."

  • Just Blues del 30/5/2023 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 30/5/2023

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 30/5/2023 — Vèrtigo (Hitchcock): color verd, Herrmann i la dolly zoom d’una obsessió; més el palmarès de Cannes 76 - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 30/5/2023 — Vèrtigo (Hitchcock): color verd, Herrmann i la dolly zoom d’una obsessió; més el palmarès de Cannes 76

    Context i presentació • El programa se centra en Vèrtigo (1958) d’Alfred Hitchcock, amb motiu del seu 65è aniversari. • S’elogia el film com a obra d’“art total”: música (Bernard Herrmann), fotografia Technicolor (Robert Burks), disseny de títols (Saul Bass), muntatge (George Tomasini) i disseny de producció a San Francisco. "Ja des dels crèdits mateix [Saul Bass], Hitchcock donava la impronta del seu sistema de fer i de comunicar a través de les imatges." Font literària i recepció crítica • Basada en la novel·la francesa D’entre les morts (Boileau-Narcejac). • Es comenta el llibre d’entrevistes El cinema segons Hitchcock (Truffaut), destacant la coincidència dels dos directors a considerar Vèrtigo com una fita. Clau temàtica i dramàtica: del misteri al suspens • Hitchcock prefereix el suspens al misteri i decideix revelar el “gir” (la identitat Judy/Madeleine) cap als tres quarts de pel·lícula. • Això crea un doble suspens: - • El del públic, que ja sap la veritat. - • El de la pròpia Judy, que tem ser descoberta. "Aquí ja tenim un suspens: el públic sí sap la trampa. I després en tenim un segon: el de la pròpia Judy." • Debat sobre l’“escena de la carta”: Hitchcock volia treure-la; un mogul de l’estudi ho va impedir. L’univers estètic: música, color i ciutat • La partitura de Bernard Herrmann estructura i intensifica l’obsessió, amb leitmotivs que omplen de matisos cada seqüència. • El Technicolor de Robert Burks s’exalta: imatges de gran puresa cromàtica, comparables en èxtasi visual a Centaures del desert (John Ford). • El color verd domina l’atmosfera: l’Empire Hotel (neó verd intermitent) i la famosa aparició de Judy des del bany amb llum verdosa; una posada en escena que suggereix retorn “d’entre els morts”. Eros, control i necrofília • Vèrtigo és una pel·lícula molt crua: l’obsessió de Scotty es converteix en manipulació i reconfiguració violenta de la identitat de Judy. • El film desplega una sexualitat sovint insinuada però evident: el rescat a la badia, la Judy despullada al llit, detalls de vestuari i cabell (el monyo en espiral). "El vestir-la de gris l’ha despullada… i quan surt amb el monyo, és el moment en què l’abraça —el ‘petó esfèric’." • Moment clau: l’abraçada amb travelling circular a l’habitació verda —una unió amorosa filmada com a necrofílica (Scotty “refà” la morta). La visió del penjoll de la Carlota Valdés el torna a la realitat i revela l’engany. Kim Novak: ambigüitat interpretativa i càsting • Inicialment Hitchcock volia Vera Miles; finalment roda amb Kim Novak (cessió de Columbia a canvi de fer Bell, Book and Candle amb James Stewart). • Es debat si Novak diferencia prou les dues identitats: per alguns, la seva ambigüitat afavoreix el joc de miratge; d’altres ressalten el contrast de classes (fina Madeleine vs. Judy més terrenal). Culpabilitat, religió i moralitat • S’analitza el tema de la culpa (arrel protestant a l’imaginari hitchcockià) i la transformació de Scotty: de figura “innocent” a monstre obsessiu. • “Ningú se’n salva”: Judy és coautora d’un assassinat; Gavin Elster és l’instigador; Scotty maltracta Judy en voler-la reconfigurar. • Final irònic: Scotty supera l’acrofòbia just quan descobreix la veritat, un alleujament egoista que accentua la duresa moral del desenllaç. Forma, ritme i direcció de l’espectador • Vèrtigo és una de les pel·lícules més lentes de Hitchcock, però el tempo és necessari per a la fascinació i la construcció de l’obsessió. "Hitchcock és tan bon director d’actors com —potser encara més— director d’espectadors." • El clímax és un “cop de martell” emocional, després d’un mantell romàntic que deixa al descobert la cruesa dels personatges. Enginy tècnic: dolly zoom i muntatge • Hitchcock “inventa” la famosa dolly zoom per visualitzar el vertigen (maquetes i combinació de travelling + zoom). • El travelling circular de l’habitació verda integra transparències i decorats d’estudi, barrejant espais (habitació/missió) per amplificar la sensació fantasmagòrica. • Es comenta el campanar de la Missió de San Juan Bautista (set d’estudi, construcció parcial) i la planificació del crim (fora de camp, muntatge paral·lel, versemblança controlada). Trampes de guió i detalls • Inici: la supervivència de Scotty penjat al terrat és poc versemblant. • Després del rescat a la badia, logística dels cotxes poc explicada. • Es va rodar un final alternatiu amb Midge i una notícia a la TV que anunciava la detenció de Gavin Elster. Influència i lloc en la filmografia • Influència sobre la Nouvelle Vague (Truffaut, Chabrol) i Brian De Palma (amb empremta del giallo italià). • Context de la dècada prodigiosa de Hitchcock: del 1953 al 1964 (de Crim perfecte i La finestra indiscreta a Psicosi i Els ocells; culminant amb Frenesí ja als 70). • Paradoxa: Hitchcock mai no va guanyar un Òscar competitiu, fet que qüestiona el valor dels premis. Cannes 76: palmarès i destacats • Palma d’Or: Anatomy of a Fall (Justine Triet). • Gran Premi del Jurat: The Zone of Interest (Jonathan Glazer). • Premi del Jurat: Fallen Leaves (Aki Kaurismäki). • Millor direcció: Tran Anh Hùng (La passion de Dodin Bouffant). • Interpretació femenina: Merve Dizdar (About Dry Grasses). • Interpretació masculina: Koji Yakusho (Perfect Days, Wim Wenders). • Guió: Yuji Sakamoto (Monster, Hirokazu Kore-eda). • Notícies locals: Elena Martín guanya amb Creatura el premi a la millor pel·lícula europea. • Honorífics: Michael Douglas i Harrison Ford; reconeixement a la trajectòria per Ken Loach. • Fuera de premi però d’interès: Cerrar los ojos (Víctor Erice), Killers of the Flower Moon (Scorsese), La chimera (Alice Rohrwacher), Rapito (Bellocchio), Asteroid City (Wes Anderson). Idees força • Vèrtigo és una síntesi de romanticisme i crueltat, on l’obsessió deriva en violència simbòlica i control del cos femení. • El color verd, la música de Herrmann i els recursos com la dolly zoom fan visible el vertigen emocional i moral. • El revelat prematur del gir converteix el film en una trampa per a l’espectador: sap la veritat, però pateix mirant com Scotty i Judy s’hi encaminen inexorablement.