
Smooth Jazz Club del 27/2/2023
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
30504 episodis disponibles

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

En el darrer butlletí informatiu de Sant Just d'Esvern s'han tractat diversos temes d'interès local, com la convocatòria d'un procés participatiu per definir la programació de concerts de la festa major del 2023, les opinions dels grups polítics sobre la mobilitat de Mas Lluí i les activitats d'oci i cultura programades per la setmana. Destaca la mobilització ciutadana per l'educació i la recent nevada que ha afectat la zona

Context i objectiu de la conversa Espai en directe des de la ràdio local de Sant Just amb Carles Sánchez (coordinador d’En Bici Sense Edat al municipi), acompanyat de la Teresa Jiménez (usuària particular) i la Montse Parés-Garcia (delegada d’Accent Social). L’objectiu: donar veu al testimoni d’una usuària que viu a casa i explicar com s’articula la col·laboració per arribar a més persones grans. Participants i rols Carles Sánchez — Coordinador d’En Bici Sense Edat a Sant Just. Teresa Jiménez — Usuària particular que viu a casa seva i fa passejades en tricicle amb el projecte. Montse Parés-Garcia — Delegada d’Accent Social, entitat que connecta persones grans amb el servei. Per què són aquí avui Presentar el testimoni en primera persona d’una usuària particular (no provinent de residència o centre de dia). Explicar la sinergia entre En Bici Sense Edat i Accent Social per combatre la soledat i promoure la participació social. Compartir la vivència d’un passeig d’hivern amb neu, records i història local. La veu de la Teresa: experiència i impacte La Teresa fa temps que participa i ja ha fet diverses sortides (6-7 o més). Destaca que el projecte: Ajuda la gent que està sola a sortir i relacionar-se. Ofereix companyia de qualitat i un ambient molt agradable: “molt macos, tots”. Permet recuperar memòries del poble i compartir històries locals. Experiències remarcables: Sortides llargues com la de la Setmana de la Mobilitat Sostenible (Baix Llobregat) i l’encesa de llums de Nadal a Cornellà. Passejos per espais emblemàtics com la Masia de Can Freixes i vista a la Penya del Moro nevada. Sobre el confort: amb manta i sense vent, es va càlid i còmode malgrat el fred. "Que l’estan fent molt bé... i ajuden a la gent que estem sols, que sortim un ratet." Accent Social: pont i difusió del projecte La Montse explica que el projecte a Barcelona se centrava en residències/centres, però a Sant Just s’ha ampliat a usuàries particulars gràcies a la col·laboració local. Objectius compartits: Qualitat de vida i benestar de les persones grans. Evitar la soledat i l’aïllament. Fomentar la cohesió comunitària i noves amistats entre participants. Tasques clau d’Accent Social: Difusió a través de la coordinació de l’atenció domiciliària. Informació i orientació a famílies i usuàries. Animar la participació tant d’usuàries com de voluntariat. Logística, seguretat i clima Les sortides es programen principalment en caps de setmana. Es té especial cura amb la meteorologia: consulta de radars i previsió local; si hi ha vent o mal temps, es reprograma. Els tricicles garanteixen comoditat i protecció (manta, cadira frontal, ritme pausat). Cultura i memòria local: el relat de la Teresa La Teresa viu a Sant Just des de petita (6-7 anys) i aporta records vius del municipi. Can Freixes: ha vist l’evolució del parc, de tancat i amb brossa a espai obert i cuidat; espera entrar a la Masia un cop rehabilitada com a Casa de les Dones. Crida final al voluntariat "Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l’oblit. Fes-te d’En Bici Sense Edat." El projecte necessita voluntariat per continuar portant vida, memòria i companyia a la gent gran. Més informació: justsolidari.cat i enbicisenseedat.cat Idees clau Impacte social real: reducció de la soledat i augment de la participació. Col·laboració exitosa entre entitat social i voluntariat comunitari. Memòria i identitat: els passejos activen records i històries locals. Seguretat i confort garantits, fins i tot en èpoques fredes, amb criteri meteorològic.

Temes principals Pont de Mas Lluí i mobilitat del barri: debat al ple, mocions oposades i posicionaments dels grups. Planificació urbana i serveis: crítica a la manca d’estratègia global i deficiències a Mas Lluí (equipaments, connectivitat, comerç). Nomenclàtor als Garrofers: nous carrers amb noms de dones, destacant Isaura Martínez. Escultura de benvinguda: bases d’un concurs públic amb votació ciutadana i ubicació a la rotonda d’entrada. Plagues urbanes: pròrroga del contracte i proposta de “tractament de xoc” coordinat amb guia veïnal. Aparcament a l’Escola Montserrat: retirada d’una moció per reformular-la i cercar consens. Pont de Mas Lluí i mobilitat a Mas Lluí Mocions del ple i posicions • Rebutjada la moció del regidor no adscrit sobre un pla d’estalvi del projecte del pont; Endavant Sant Just hi vota en contra per considerar-la oportunista i poc treballada en equip. • Aprovada la moció per la millora de la mobilitat a Mas Lluí; la CUP demana que els grups aclareixin si el pont hi està inclòs i quin és el seu posicionament real. Posicionament d’Endavant i context històric • Endavant Sant Just afirma de manera inequívoca: sí al pont; ho defensa des de 2011–2015 i ho ha inclòs reiteradament als seus programes (2015, 2019). "Ja ho vam dir el 2015... Sempre hem presentat el pont." Planificació, serveis i creixement • Crítica a la manca de planificació prèvia en nous barris: mobilitat, equipaments, serveis (interconnectivitat amb el centre) i estratègia de poble. • Problemes a Mas Lluí: mobilitat, manca d’equipaments, i connexió a internet insuficient (afectant famílies que fan teletreball), així com incidències amb correus i la necessitat d’una oficina municipal al barri. "La connexió a internet és un servei bàsic... si no, no pots treballar." • Nous desenvolupaments: a l’antic solar de Cerros Vergara es preveuen 600 habitatges (~1.500 persones); es reclama previsió d’equipaments i mobilitat i s’alerta sobre l’impacte al comerç local i el desconeixement del pàrquing del Mil·lenari. • Mas Lluí no és “oblidat”, però està a l’agenda sobretot perquè hi ha problemes fruit d’una planificació deficient. Nomenclàtor als Garrofers: carrers amb noms de dones • Aprovada inicialment la denominació de carrers a la nova urbanització d’Els Garrofers (Vallsolleig), destacant el carrer Isaura Martínez, la primera dona regidora (1979–1983) i regidora d’educació impulsora de l’Escola Montseny. • Objectiu: més presència femenina al nomenclàtor i visibilitzar referents que “van obrir camí”. • Altres noms: Clàudia Cortés Fernández, Maria Assumpció Petit Matas, Marga Miró Colea i el col·lectiu Elna. Escultura de benvinguda al municipi • Compromís inclòs al Pressupost 2022: crear un monument d’entrada que reforci la identitat de Sant Just. • Aprovades les bases per a un concurs públic obert a escultors/es locals; es triaran 3 propostes finalistes i la ciutadania votarà la guanyadora. • Ubicació prevista: rotonda gran d’entrada venint per l’autopista, la que concentra la major part d’accessos. • Es diferencia d’altres bases d’ajuts a projectes artístics (multidisciplinaris) aprovades anteriorment amb ERC: són processos diferents. Plagues urbanes: paneroles i rates • Aprovada la 3a i última pròrroga del contracte de control de plagues, incorporant peticions d’una moció d’Endavant (juliol) per fer un estudi del clavegueram i reforçar el servei. • L’estiu passat va ser especialment dur (obres arreu, augment de paneroles i rates). • Limitació d’àmbit: l’Ajuntament pot actuar en espai públic, però cal implicació privada; es proposa un “tractament de xoc” coordinat i una guia veïnal amb recomanacions i calendari per actuar conjuntament. "Per fer-ho bé, tothom alhora... però això és complicat." Aparcament a l’Escola Montserrat • Endavant retira una moció per reformular-la i cercar consens de cara al ple de març. • Problema: la implantació de la zona verda a Can Modulany ha desplaçat vehicles a l’entorn de l’escola, generant embussos a entrades i sortides. • Realitat d’ús: moltes famílies arriben en cotxe per horaris laborals; es demanen mesures concretes per minimitzar l’impacte. • El ple va tenir algun moment distès quan es van retirar mocions en directe.

Context i ambient del programa • Matí de dilluns amb postal hivernal a Sant Just: neu a Collserola i la Penya del Moro. S’obre amb Samara Joy (“Can’t Get Out of This Mood”) i crida a compartir fotografies de la nevada a les xarxes de Ràdio d’Esvern. Avanç de continguts del magazín • Primera hora: notícies locals, repàs de portades amb la Lua López i meteorologia. • Segona hora (avanç): punts destacats del ple municipal de febrer amb Aia Flotats (Endavant Sant Just) i entrevista amb Carles Sánchez (En Bici sense Edat), Teresa Jiménez (usuària) i Montse Parés (Accent Social) sobre coordinació social i passejades inclusives. • Tercera hora (avanç): Centre d’Estudis Sant Justenc amb Maria Quintana i tertúlia esportiva (Richi Gafarot, Carles Rius, Carles García i Pol Bruny). Notícies locals Nevada i actuació municipal • Nevada lleu però visible: 1–3 cm a la zona urbana i 5–10 cm al Parc Natural de Collserola. • Crida a la participació: enviament de fotos i vídeos a les xarxes de l’emissora per fer-ne un recull. • Prevenció: serveis municipals han escampat sal als carrers amb fort pendent i a accessos d’escoles i equipaments. Procés participatiu – Festa Major 2023 • Consulta oberta fins al 10 de març per definir estils i grups dels concerts, i propostes d’activitats per a joves de 12–16 anys. • Criteris i límits: ajust a pressupost, disponibilitat, i criteris tècnics com paritat i diversitat. • Com participar: formulari (Google Forms) des de la notícia a la web de Ràdio d’Esvern; s’hi poden suggerir fins a tres grups/ artistes i estils preferits. • Nota: l’enquesta és anònima, però pot demanar correu per a comunicacions de seguiment. Cultura – “Bukowski Essencial” amb Marcel Riera • Presentació dimecres 1 de març (19:30 h) a la llibreria del c. Bonavista, 81, amb el traductor Marcel Riera i l’editora Esther Andurrà. • Context: antologia en català de Charles Bukowski, amb recitació i comentari; ambientació “al to” del poeta, regant l’acte amb bourbon. • Perfil: Riera, poeta i traductor guardonat (Carles Riba, Jocs Florals, Maria Manent), ha apropat Brodsky, Larkin o Hardy al català. Portades del dia Diari Ara • DGAIA tutela 113 nadons/any: 65,5% per negligència familiar i 34,5% per maltractaments físics o psíquics. Prop d’un miler de menors l’any en global. • Mobile World Congress: focus en com es distribueixen els diners que deixa el congrés; imatge del sopar inaugural. • Advocats de l’Estat: meitat en el sector privat o a la política; 20 consells de l’IBEX35 en tenen. • Migració: desenes de morts en el naufragi a Calàbria. • Esports: el Barça cau 1–0 a Almeria i veu retallar l’avantatge a 7 punts. La Vanguardia • Seguretat: inquietud pel “niu jihadista” que creix al Sahel; risc que UE i OTAN, centrades en Ucraïna, oblidin el flanc sud. • Mobile: sopar inaugural amb rei, Sánchez i Aragonès; el rei destaca el paper creador d’oportunitats. • Ciberseguretat: Carme Artigas anuncia 500 M€ d’inversió en la indústria. • Sequera: pla per enviar aigua de Sau a Susqueda. • Esports: Barça, derrota i aire per al Madrid. El Periódico • Mobilitat: llicències de taxi a Barcelona es traspassen per 120.000 €; el sector planta cara a Cabify; els VTC no abaixen el preu dels permisos. • Mobile i Ucraïna: el congrés “abraça” Ucraïna al sopar inaugural. • Tragèdia a Calàbria: almenys 60 migrants morts. • Política europea: Von der Leyen i Sunak negocien el protocol d’Irlanda del Nord. • Judici a Laura Borràs: declaració amb incògnites. • Cultura: Sofia Otero (9 anys) triomfa a la Berlinale. Esports • Rugbi femení: la selecció catalana guanya l’estatal autonòmic per segon any consecutiu (22–5 a Galícia, final a Sitges). A la fase de grups: 55–5 vs. Castella i Lleó i 38–0 vs. Madrid. Claus de reglament (context) • Assaig (try): 5 punts, quan es recolza la pilota a la zona de marca. • Transformació posterior: 2 punts si la pilota passa entre els pals; l’executa el/la colpejador/a. Missatges i música “Davant l’ictus, truca ràpid al 112.” • Missatge de servei amb la nedadora Mireia Belmonte: símptomes d’alarma (pèrdua de força unilateral, parla alterada, asimetria facial) i trucada urgent al 112. • Peces musicals del programa: Samara Joy, Nathalie Bergman (“Keep Those Teardrops from Falling”) i Miley Cyrus (“Flowers”). Notes i agenda • Aniversari de Ràdio d’Esvern: dijous 2 de març (prop de 38–39 anys d’emissió). • Agenda: 1 de març, presentació “Bukowski Essencial”; 10 de març, data límit de la consulta de Festa Major.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Visió general Programa dedicat a l’associació Conex (CONeixement + EXperiència), una entitat de voluntariat de Barcelona amb gairebé 40 anys d’història que promou la socialització de la gent gran a través del coneixement compartit. El capítol combina la conversa amb els responsables de Conex amb seccions culturals i històriques. "No és un centre on es fan coses per la gent gran; és un centre on la gent gran fa coses." Conex: missió i model Què és Conex i per què existeix • Associació de voluntariat gestionada íntegrament per persones voluntàries. • Objectiu central: socialitzar persones de més de 55 anys mitjançant cursos, tallers i trobades, posant en valor el binomi coneixement + experiència. • Conex neix de la idea fundacional d’Agustí Comas Passola: mantenir il·lusió, creativitat i aprenentatge després de la jubilació. • Postpandèmia: rebrot d’activitat i reforç de la comunitat. Filosofia i diferència clau • No és assistencialisme: les persones grans són protagonistes i generadores d’activitat. • Les classes són un mitjà; la xarxa relacional és el fi principal. "Reps més del que dones" — tòpic del voluntariat que es confirma a Conex. Estructura de voluntariat • Junta renovable per mandats (per evitar enquistaments i garantir relleu). • Dues grans columnes: • Voluntariat docent (professorat de matèries molt diverses). • Voluntariat de suport (recepció, gestió, manteniment, comunicació). • Projecte social destacat: Cangur Amic (visites setmanals a persones grans soles a domicili o residència; servei gratuït i vocacional). Activitats i cursos destacats Oferta variada i viva • Àrees: tecnologia (ordinadors, alfabetització digital), idiomes (anglès, francès), història de l’art, música (llenguatge musical), enologia, arts plàstiques (pintura sobre sorra) i més. • Criteri: actualització constant segons interessos dels usuaris. Activitat física i sortides • Caminades setmanals (10 km aprox., dificultat moderada) per Barcelona i AMB (Collserola, litoral fins a Montgat, Sitges–Vilanova…). • Marxa nòrdica incorporada recentment; públic sovint diferent del de caminades (més enfoc d’“exercici”). • Visites culturals guiades i sortides temàtiques. Espai de lletres i Edicònex Taller d’escriptura creativa • Conduit per Josep Lluís Benet i Vidal (psicòleg, pintor i escriptor). Grup reduït, treball d’escriptura amb feedback col·lectiu. • Des de 2016, múltiples “promocions” d’autors i autores. Naixement d’Edicònex • Servei (no editorial comercial) de suport a l’autoedició per a persones grans: de manuscrit (Word) a llibre. • Sense lucre, amb propietat 100% de l’autor i suport en presentacions i difusió bàsica (web i xarxes); la distribució queda a mans de l’autor. • Xifra aproximada: 40–45 llibres acompanyats. Serveis de suport i comunicació Sàmics • Assessoria gratuïta i imparcial en temes clau per a la maduresa (herències, testament vital, hipoteca inversa, fiscalitat bàsica…). • No tramita; orienta i deriva a la gestoria/administració pertinent. També ofereix xerrades (p. ex. sobre inflació i productes d’inversió). Fira Gran i Cinefòrum • Participació amb estand a Fira Gran. • Cinefòrum mensual (primer dimarts): projecció + debat per compartir mirades (molt bona acollida). Comunicació • Interna: grups de WhatsApp/Telegram per a logística i avisos; web corporativa. • Externa: impuls d’estratègia de comunicació i presència a xarxes (Instagram, Facebook) i mitjans locals. Dades clau de l’associació • Usuaris (alumnes): ~950 • Voluntaris totals: ~120+ (dels quals uns ~80 són professors) • Socis amb dret a veu i vot: 70–80 (aprox.) • Perfil de participació: majoritàriament dones (70/30); es promou més presència masculina. • Seus: Gran Via/Casanova i Travessera de Gràcia (zona Collblanc). • Matrícula anual: 30 € (serveix per a múltiples cursos). Cost per curs anual: 35 € (1h30/setmana, d’octubre a juny). Motivacions i impacte del voluntariat • Benefici personal: sentit de propòsit i benestar emocional en compartir coneixement i construir comunitat. • Benefici col·lectiu: teixit social que combat la soledat i fomenta noves amistats en la maduresa. "Sigui feliç… i ara què?" Conex ofereix l’alternativa organitzada a la rutina postjubilació. Seccions culturals del programa Joan Mateu — Homenatges i anècdotes • Homenatge a Raimon i l’exposició a Xàtiva. • Anècdotes històriques divulgatives: Vercingetòrix, la República de l’Illa de les Roses (1968), les guerres mèdiques (medes i perses) i Jack Johnson (combat a Barcelona, 1916). Pep — Barcelona, 6a Flota i monuments • Context històric: 6a Flota nord-americana a Barcelona (anys 50–80): impacte econòmic, oci i contradiccions socials. • Accident de 1977 (49 mariners morts) i monument al Port (golondrines — Port de la Pau). • Monument a Galceran Marquet (Pl. Duc de Medinaceli): història, atribucions i crítica patrimonial. Tancament • Crida oberta a futurs voluntaris professors i participants: a Conex, el que compta és el temps generós i el desig de compartir experiències i coneixement.

L'actualitat de Sant Just Desvern

En aquesta tertúlia es tracta la importància de la regulació dels règims econòmics matrimonials, els canvis en la relació entre famílies i escoles, i la sobreprotecció dels fills per part dels pares. També es debat sobre la necessitat d'un debat sobre l'habitatge a Sant Just i sobre la relació entre els mestres i els alumnes en el context actual

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

En l'edició d'avui de Sant Just Notícies, es destaca la concentració de silenci en favor de la pau, les mocions sobre mobilitat al barri de Maslluí que van ser discutides en el ple municipal, i l'aprovació de la denominació de nous vials amb noms de dones. També es menciona l'imminent fòrum del projecte educatiu de ciutat per definir polítiques educatives a Sant Just d'Esvern

Resum general Ple centrat en acords tècnics i decisions de ciutat, amb especial atenció a: - l’actualització de la plusvàlua (IIVTNU), - el nomenclàtor amb noms de dona i reconeixements locals, - el nou model participatiu d’escultures a l’espai públic, - la pròrroga del control de plagues, - la continuïtat del bus urbà amb l’AMB, i - el debat estratègic sobre la mobilitat a Mas Lluí i el seu pont. "La mobilitat és com una gran cadena: si poses un element al mig però no arregles el següent pas, no servirà de res." Economia i Sostenibilitat Declaració d’obres d’interès públic (ICIO) • Reparació de la tribuna d’una casa catalogada al c/ Creu, 10. • Bonificació del 50% de l’ICIO per tractar-se d’un bé catalogat. • Tràmit aprovat en ple per aplicar el descompte. Actualització de la plusvàlua (IIVTNU) • S’aprova provisionalment l’ordenança fiscal núm. 4: sistemes de càlcul per valor cadastral amb nous coeficients. • Objectiu: un mètode més just, especialment quan el preu de venda és inferior al de compra. • Afavoreix finques més antigues; ajusts d’acord amb indicacions del govern estatal. Mesura tècnica i obligada. Planificació territorial, habitatge i medi ambient: Nomenclàtor Cinc carrers amb noms de dona (La Bonaigua – Garrofers) • Isaura Martínez: primera regidora (1979) en un consistori d’homes. • Clàudia Cortés: regidora (1983), impuls clau per a l’ambulatori local. • Assumpció Petit: pionera amb la primera escola de dansa (Totoguri); trajectòria artística al Liceu. • Marga Miró: trajecte vital marcat per l’antifeixisme, resistència francesa i exili. • Maternitat d’Elna: reconeixement a la tasca humanitària amb mares refugiades. Altres reconeixements • Lluís Ramban: placa a l’espai del Mil·lenari (aportacions a cultura popular: Drac, gegants). • Robert Amírez: placa en una placeta interior prop de l’Ajuntament (2n alcalde de la democràcia, 1981–83). • Avinguda de Ricardo Bofill: l’actual av. del Baix Llobregat passarà a portar el nom de l’arquitecte, figura local de projecció internacional. Procés i criteris de la Comissió de Nomenclàtor • Propostes mixtes: entitats, partits i particulars; debat i consens a la Comissió de Nomenclàtor. • Criteri de mínim impacte: prioritzar espais “nets” per no afectar veïnat ni numeracions; possibles revisions futures amb suport administratiu. Serveis a les persones Bases d’ajuts per a escultures a la via pública • Nou model participatiu: convocatòries obertes (punt extra per arrelament local) per obres inèdites. • Primera convocatòria: rotonda gran de la futura av. Ricardo Bofill; joc tipogràfic amb “Sant Just”. • Pressupost fins a 40.000 € per peça (considerant materials i instal·lació) i exposició pública 30 dies de les bases comunes. • Encàrrecs directes en curs: obra del Dògni (innocència i utopia) a Soledat Sans; peça de Bori en record del Guillem (actor amb síndrome de Down, fita educativa local). Control de plagues urbanes • Tercera i última pròrroga del contracte amb Loquímica: el calor intens i el canvi climàtic han afavorit la cria de rosegadors i paneroles. • Intervencions amb productes fitosanitaris aprovats; creix la resistència de les plagues. • L’Ajuntament actua a espai públic; als solars privats cal manteniment dels propietaris. • Possibilitat d’increment pressupostari (actualment ~18.000 €/any) en la nova licitació. Transport públic (AMB) • Aprovada l’adenda de pròrroga del conveni amb l’AMB (ajust legal 4+2 anys). • Continuïtat garantida del servei d’autobusos; cap canvi operatiu ni de finançament. Mocions i debat polític Suport al Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat (aprovada per unanimitat) • Pensions: risc d’ingressos insuficients en un context d’encariment; cal assegurar vida digna postjubilació. • Salut: degradació de l’atenció primària, manca de professionals i previsió de relleus; cal dignificar la primària. Aparcament a l’escola Montserrat • Moció d’Endavant Sant Just per millorar l’aparcament: retirada; el debat s’ajorna un mes. Mobilitat a Mas Lluí i el pont • Moció del regidor no adscrit Quico Ferrer (pla d’estalvi del pont): rebutjada. • Moció alternativa del PSC i Sant Just en Comú: aprovada. Eixos clau: - Estudis integrals i tècnics de mobilitat (ambiental, costos/beneficis, viabilitat), aprofitant una dotació d’1 M€ assolida a Madrid per a estudis. - Comissió amb tots els grups i l’Associació de Veïns de Mas Lluí per fer seguiment i transparència. - Coordinació comarcal: cal parlar amb Sant Feliu i Sant Joan Despí i resoldre enllaços (p. ex., rotonda de l’Esclat i accés a la B-23) abans de decidir. - Multimodalitat i futur: si es fes, que no sigui només per cotxes sinó també per vianants, bici i VMP. - Finançament incert: el pont s’estima en ~15 M€; és inabastable per al pressupost local i exigiria aportacions d’altres administracions. - No precipitar-se: primer dades i garanties; després, decidir la millor solució de connectivitat per al barri.

Panorama general del programa 314è magazín de matins de Ràdio d’Esvern. Absència de la Mireia per grip; el programa el condueix la Ua López. Estructura del dia: notícies locals, repàs de portades, agenda i esport; a la segona hora s’anuncia l’entrevista sobre el ple municipal i, més tard, música. "Mai perdonarem aquells que ataquen i tampoc sabem com perdonar aquells que estan sense fer res." — Maia Zolidova, santjustenca d’origen ucraïnès Notícies locals i internacionals 1 any de la invasió d’Ucraïna i accions locals per la pau • Avui fa 365 dies de l’inici de la guerra (24/02/2022). Putin va anunciar una operació militar especial per "desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna". • Conseqüències destacades: destrucció massiva, milers de víctimes i milions de desplaçats. • Testimoni local: la santjustenca Maia Zolidova posa l’accent en el dolor i les famílies trencades. • Acció al municipi: 5 minuts de silenci davant l’Ajuntament (12:00), convocats per l’ACM en favor de la pau. Ple municipal de febrer: nomenclàtor i canvis de denominació • Aprovació inicial de nous vials a Garrofers amb noms de dona (treball de la Comissió de Nomenclàtor): - Isaura Martínez i Silva (primera regidora dona de la democràcia, regidora d’Educació). - Clàudia Cortés Fernández (activista veïnal; regidora de Serveis Socials i Salut 1983–1991). - Assumpció Petit Matas (pionera, fundadora de l’Acadèmia de Ballet al municipi). - Margarida Miró-Colea (vinculada a la Maternitat d’Elna; resistència i salvament de presoners). - Col·lectiu de la Maternitat d’Elna (carrer dedicat al col·lectiu). • Nous espais interiors del Mil·lenari: - Espai amb el nom de Lluís Rambani Jordà. - Espai Robert Ramírez d’Ivalcells (plaça interior del carrer Mercat). • Canvi de denominació: Avinguda del Baix Llobregat → Avinguda de Ricardo Bufill Levi. • Votacions: - Vials de Garrofers: aprovat amb PSC, En Comú Sant Just, Endavant Sant Just–ERC, regidors no adscrits; abstenció de la CUP. - Espais interiors i canvi d’avinguda: aprovació per unanimitat. Agenda i ciutat educadora: Fòrum del PEC • Demà (25/02), a La Vagoneta (Plaça de la Pau), a partir de 10:30: Fòrum del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Sant Just d’Esvern. • El PEC (iniciat el 2005) és un instrument estratègic per una ciutat educadora amb objectius i accions consensuades. • Principis clau del PEC: - Educació en sentit ampli i comunitari: família i escola com a primers agents; convertir tots els espais i moments en contextos educatius. - Participació: finalitat i principi d’acció; educar en i per a la participació amb espais reals de decisió. - Transversalitat: corresponsabilitat de tots els agents i educació com a eix de model de ciutat. • Es pot recuperar l’entrevista al regidor d’Educació Just Fos Salva al magazín de tardes "La Rambla" al web de l’emissora. Repàs de portades (Ara, La Vanguardia, El Periódico) Ara • Focus: Any 1 de guerra a Ucraïna. • Esports: Barça eliminat de l’Europa League (2–1 a Old Trafford). • Societat: Tragèdia de Sallent; alarma per l’augment de risc de suïcidi en adolescents trans i per casos de bullying. La Vanguardia • Any en guerra: Sánchez a Kíiv; defensa la dignitat d’Ucraïna i promet més tancs. • ONU: Rússia continua aïllada; alerta pel fantasma nuclear i l’enduriment del poder tou europeu. • Esports: derrota del Barça (2–1); Lliga i Copa com a objectius. • Política: PNB (Hortuzar) vol renovar i votar l’Estatut de Guernica; trobada discreta Aragonès–Bolaños. • Societat: cas Sallent — la família arribarà fins al final. El Periódico • Portada: Guerra, any 1; encaixada Sánchez–Zelensky i compromís d’enviar més material militar. • Crònica: "Acumular forces per a la primavera"; entrevista a Iryna Vereshchuk: condició per negociar, retirada de Rússia. • ONU: 141 països reclamen l’aturada de la guerra. • Salut: intents de suïcidi en menors es tripliquen postpandèmia; complexitat del cas Sallent (Mossos). • Cultura/Esdeveniments: Festival de Pedralbes passa a organitzadors de Cap Roig. • Economia: Espanya s’arrisca a pagar 2.500 M€ si no reforma les pensions. • Esports: Barça diu adéu a Europa (2–1). • Oci: guia "On Barcelona" — millors hamburgueses. Esports • Atletisme: 5 catalans convocats per l’Europeu indoor (Istanbul, 2–5 de març): - Jael Bestué — 60 m tanques. - Esther Guerrero — 1.500 m. - Xenia Benac — 60 m tanques. - Adel Mechal — 3.000 m (bronz a Torun 2021; objectiu tornar al podi). - Jaime Guerra — llargada. • Estat de forma: tots cinc arriben forts (campions estatals recents). • Dades clau: Guerrero i Guerra tenen la 3a millor marca d’inscrits en les seves proves. El temps • Cap de setmana d’hivern: sol, però amb tramuntana/mestral i ambient fred. • Diumenge tarda-vespre: augment de núvols i pluja de matinada (diumenge→dilluns) que podria ser intensa. • Dilluns–dimecres: fred rigorós — màximes ≤ 5–6 ºC i mínimes prop de 0 ºC. • Possibles sorpreses de neu a cotes baixes pròximes (serralades de Collserola i Garraf); seguiment en funció de la depressió mediterrània. • A partir de dijous: millora i valors més normals (~12 ºC màx.). Música destacada del programa • Esbetlana (feat. Ari Llobet) — "Superlesbiana". • Carlanges — "Passeïtos Port Madrid". • Ben L’Oncle Soul — "Is It You" i "Something New". • Bloc soul/pop i jingles diversos al llarg del programa.

Context i participants • Programa: La Salut al Dia (Ràdio d’Esvern) — emissió dedicada a l’obesitat. • Participants: Belén Gil (nutricionista) i Noemi Morcillo (referent de benestar emocional i comunitari) del CAP Sant Just. "No són obesos, són persones amb obesitat." L’obesitat com a malaltia multifactorial Factors biològics i hormonals • Malaltia multifactorial: no és només “menjar massa”; intervenen l’edat (metabolisme més lent), el sedentarisme i els canvis hormonals. • Sexe femení: embaràs, lactància i condicions com el síndrome d’ovari poliquístic poden augmentar el risc. • Raça: s’observen taxes més altes en població afroamericana i hispana. Medicació i factors socioculturals • Medicació: alguns antidepressius i ansiolítics poden alterar el metabolisme dels greixos i afavorir acumulació abdominal. • Desigualtats: menor nivell educatiu i econòmic dificulta l’accés a aliments de qualitat i afavoreix l’ús d’ultraprocessats. • Mites de cost: menjar bé no ha de ser car; cal educació nutricional per derruir el “menjar saludable és car”. Organització i hàbits • Ritme de vida: manca de temps per cuinar; proposta de batch cooking (planificació setmanal, tàpers, congelador i etiquetes). • Hàbits de risc: alcohol, tabac i ultraprocessats empitjoren el perfil metabòlic. Classificació i riscos (IMC i comorbiditats) IMC segons OMS • Normopès: 18,5–24,9. • Sobrepès: 25–29,9 — moment clau per prevenir. • Obesitat: ≥30. Tipus 1: 30–34,9 Tipus 2: 35–39,9 Tipus 3 o mòrbida: ≥40 • El càlcul de l’IMC: pes (kg) / alçada² (m²). Comorbiditats • L’obesitat comporta hipertensió, hipercolesterolèmia i diabetis tipus 2, entre d’altres. • Objectiu principal: recuperar salut, no només baixar pes. Obesitat infantil: percentils i enfoc familiar • S’utilitzen percentils (no IMC com a adults). A partir de P85: sobrepès (ja cal vigilar). Per sobre de P95: obesitat infantil. • EnfoC: no “dietes”, sinó aprenendre a menjar bé i hàbits saludables amb canvis petits i constants. • El modelatge familiar és clau: canvia l’entorn, no només el nen. • Genètica vs hàbits: ~30% genètica i ~70% hàbits i ambient; la predisposició es pot modular amb l’estil de vida. Factors psicològics i socials Relació amb el menjar i menjar emocional • El menjar s’utilitza com a premi o per paliar emocions desagradables; activa neurotransmissors que donen alleujament temporal. • Celebracions i socialització sovint giren al voltant de menjar energètic. "No hi ha aliments prohibits; hi ha aliments de consum ocasional." Autoestima, estigma i pressió estètica • Estigma i culpa (“no s’esforça”, “menja molt”) danyen l’autoestima i dificulten el canvi. • Pressió estètica i xarxes socials imposen cossos “normatius” que generen vergonya i insatisfacció corporal. Canvi d’hàbits i assertivitat • El canvi requereix temps, constància i acceptar errors sense “llençar la tovallola”. • Assertivitat: aprendre a dir no a plans centrats en menjar i proposar alternatives actives (ex. caminar). Recursos i programes al CAP Sant Just • Grups d’intervenció (8 sessions, cíclics): Part de nutrició (Belén Gil) i part de gestió emocional (Noemi Morcillo). Treballen motivació pel canvi, gestió d’emocions, adherència d’hàbits i habilitats socials. • Actualment enfocats a persones amb obesitat; es plantegen grups per a sobrepès (prevenció), tot i que costa captar conscienciació. • Horaris sobretot de tarda; opció de matins si hi ha demanda. Idees clau • L’obesitat és una malaltia; evita etiquetes estigmatitzants. • Intervenen múltiples factors: biològics, psicològics, socials i ambientals. • Actuar aviat en el sobrepès facilita el retorn a la salut. • No hi ha aliments prohibits; treballa la relació amb el menjar i l’assertivitat social. • Suport grupal i educació nutricional milloren l’adherència i els resultats.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Visió general • Episodi temàtic dedicat al terrorisme i a com la cultura n’articula el relat, el dol i la memòria. Des del trauma de Charlie Hebdo i Bataclan fins a la censura i la llibertat d’expressió a casa nostra. • Punt de partida editorial: el terror com a eina de control versus caos, i el paper de la cultura per metabolitzar l’horror. “El horror tiene una cara… Y debes hacer del horror tu amigo.” Idees clau El terror té moltes cares: del jihadisme a la censura, passant per la memòria de conflictes com ETA/GAL o el cas Aldo Moro. La cultura com a teràpia i testimoni: còmic, cinema i música aborden trauma, memòria i identitat sense espectacularitzar la violència. Llibertat d’expressió: recorregut per casos paradigmàtics (El Papus, El Jueves, Mongolia, TV3, Rubianes) i els seus límits, contradiccions i conseqüències. Còmics — “Seguir dibuixant” (Coco) i Charlie Hebdo L’obra i el context Títol: Seguir dibuixant (fr. “Dessiner encore”). Autora: Coco (Corinne Rey), dibuixant de Charlie Hebdo i supervivent de l’atac del 7/1/2015. Publicació: França (2021) i traducció a Espanya (2022, Bang Ediciones). Marc històric: atemptat amb 12 morts aquell dia i víctimes posteriors (total 17), arrel de caricatures de Mahoma. Què explica i com ho fa Relat en primera persona del trauma: culpa del supervivent, teràpia, estrès posttraumàtic, ambiciosa profunditat filosòfica i emocional. Estil visual: traç senzill de tira satírica combinat amb irrupcions de color aquarel·lat i fosos a negre que materialitzen memòria fragmentada i onírica. To: entre la sàtira pròpia de Charlie Hebdo i el pes de l’horror; no melodramàtic, sinó lluitant per “seguir dibuixant” com a dic de contenció contra l’absurd. Llibertat d’expressió — casos i fronteres (Espanya i Catalunya) Revista i premsa satírica El Papus (1977): atemptat de la triple A (extrema dreta) per una portada; antecedent clau de violència contra la sàtira. El Jueves (2007): portada requisada (prínceps i “xec-nadó”); ruptura editorial i naixement d’Orgullo y Satisfacción. Mongolia: portades polèmiques (Casa Reial, religió), i cas Ortega Cano (judicialització i costos). Televisió i humor TV3: polèmiques i censura (gags a Bricoheroes/Està Passant, cas Zona Franca-Manel Vidal), antecedents (Persones Humanes, Plats Bruts). Pepe Rubianes: símbol del xoc entre humor i política. “La unitat d’Espanya… [Rubianes fa una invectiva explícita i iconoclasta]” • Reflexió final: aplaudim la llibertat d’expressió en abstracte, però en la pràctica s’hi posen límits selectius; la sàtira també incomoda quan apunta al poder de torn. Cinema — “Un año, una noche” (Isaki Lacuesta) i el trauma de Bataclan La pel·lícula Títol: Un año, una noche (2022). Direcció: Isaki Lacuesta; guió amb Isa Campo i Fran Araújo. Base literària: “Paz, amor y death metal” de Ramón González (víctima i testimoni), relectura no mimètica en pantalla. Context: atemptats de París 2015 (S. Bataclan). El film segueix un any de dol d’una parella després d’“una nit” determinant. Enfoc i llenguatge Clau: no és cinema de terror ni thriller; és drama sensorial sobre memòria, por i identitat. Ètica de la representació: evita cosificar la violència; terroristes fora de focus o en reflexos; se centra en la experiència de la víctima. Escriptura i muntatge: memòria fragmentada, sons intrusius i muntatge altern per mostrar records contradictoris entre la parella. Repartiment: Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart; cameos propers al públic: Quim Gutiérrez, Natalia de Molina, C. Tangana, Enric Auquer. Premis: destacada als Gaudí (so, muntatge, música de Raül Refree). Disponibilitat: sales independents i pas a Movistar Plus. “Una pel·lícula no s’ha de consumir; s’ha de consumar, com l’amor.” — Isaki Lacuesta Música — 3 discos per pensar el terror, el cos i la memòria 1) Rian Treanor & Ocen James — “Saccades” (2023, Nyege Nyege Tapes) Col·laboració entre electrònica experimental (Treanor) i tradició acholi d’Uganda (Ocen James, mestre del violí d’una sola corda). Concepte: saccades (sacades oculars) com a polirritmia i salts microperceptius. Simbiosi digital-analògica: modelatge físic del adungu (arpa) per dialogar amb el rigi rigi. So: percussió trencada, síncopes vertiginoses, textures inèdites. Un xoc sensorial que incomoda i fascina. 2) Jako Maron — “The Electro Maloya Experiments of Jako Maron” (2018/2023, Nyege Nyege Tapes) Des de La Reunión: el maloya (cants i ritmes d’origen esclau de plantacions de sucre, s. XVII) filtrat amb sintetitzadors modulars. Història viva: de rituals d’ancestres a protesta (anys 60), a censura (associacions amb el comunisme), avui reimaginat en clau dance/electrònica hipnòtica. So: loops trance, base rítmica poderosa, misticisme i catarsi col·lectiva. 3) Sam Gendel — “Blueblue” (2023, The Living Records) Jazz “leftfield” íntim i mercurial; 14 peces que dialoguen amb patrons del sashiko (bordat japonès). Gravació: estudi flotant en un afluent del riu Columbia (Oregon), amb pols rítmic orgànic que impregna el disc. So i clima: crepuscular permanent, nostàlgia i introspecció; guitarra i electrònica subtils al servei de l’atmosfera. Altres temes i recomanacions (Agenda) Cinema: Ant-Man and the Wasp: Quantumania; Almas en pena de Inisherin (McDonagh); Oro puro (Reingold) de Fatih Akin; Joyland; El triángulo de la tristeza (Östlund). Sèries: The Last of Us (HBO) — renovada; Apagón (creació coral amb episodi de Lacuesta). Apunts editorials: Esterno Notte (Marco Bellocchio) sobre el segrest d’Aldo Moro i el paper de l’Estat. Conclusió La conversa traça un fil comú: fer intel·ligible l’horror sense convertir-lo en espectacle. Còmic, cinema i música esdevenen espais de memòria, crítica i cura. El debat sobre llibertat d’expressió continua obert: la cultura convoca disensos, però també antídots contra la por i l’oblit.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

L'actualitat de Sant Just Desvern

El dissabte 25 de febrer, Sant Just d'Esvern organitzarà un fòrum obert a la ciutadania per a la definició del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC). L'esdeveniment es durà a terme a la vagoneta a les 10:30 i té com a objectiu establir quatre línies d'actuació en relació a l'escola, les transicions educatives, la ciutat educadora, i el fora escola, per tal d'enfortir l'educació i les oportunitats per a tots els ciutadans. La jornada comptarà amb la participació de professionals de l'educació i ciutadans interessats en el tema

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

En el programa d'avui de Sant Just Notícies, es repassa l'actualitat local, centrat especialment en el primer aniversari de l'atac rus a Ucraïna, amb l'entrevista a la veïna Maia Zolidova, qui comparteix les seves experiències i la situació dels refugiats ucraïnesos. A més, es destaca la programació de diferents esdeveniments culturals, com la projecció del documental "Un viatge de marbre" i l'arribada del Soul Beat Tutu Fest. També s'informa sobre el debat sobre l'habitatge i la nova formació online sobre el perfil d'empresa a Google