Resum Context i crèdits Gràvid és una peça audiovisual híbrida: videopoema, curtmetratge i videoclip. Creada per joves artistes de Sant Just: Roger i Rubén Córdova i Maria Rebollo. Convida a la interpretació oberta del públic. "Cada persona pot treure un significat d'aquesta peça" Origen i procés creatiu Neix d’un viatge a l’Ilha das Flores (Azores): illa tropical fosca, volcànica i de contrastos. Durant la pandèmia s’hi integra un poema de Rubén que creix i fa variar el muntatge: procés evolutiu i gairebé improvisat que es retroalimenta entre imatge, paraula i so. "És un videopoema... també és curtmetratge i videoclip" Temes i simbolisme Eix central en la maternitat i l’embaràs: la Maria n’és la protagonista (imatges del primer embaràs; ressonàncies del segon, més intens físicament i emocionalment). Dualitats: bellesa / ombra, por / llum, gravidesa / gravetat (el títol juga amb aquests sentits i amb el terme mèdic de test d’embaràs). Monstres com a símbols de pors reals; la peça n’explora l’acceptació i el potencial protector. "Molts cops aquests monstres... el que estan intentant fer és defendre'ns" Viatge interior fins a la llum (naixement); inclou un pla clau d’un túnel a Sant Just. Visuals i artesania Il·lustracions de Rubén: fetes a mà (paper i llapis) i després digitalitzades; cada figura suggereix una por concreta. Un "monstre" prové d’una imatge real: escultura-tòtem amb cadera de vaca, fusta i tècnica de shibari (col·laboració amb Gabriel Briones), procedent de l’obra exposada a Can Ginestà: "Redención Entrópica". Història de fons: os trobat al bosc, pèrdues posteriors i decisió d’agafar i contenir la por per transformar-la en imatge i sentit. "Agafar les pors i posar-les davant... generar una imatge maca" On veure-ho i recorregut Disponible a: YouTube (canal de Roger Córdova) i Instagram (Weekend Song i Roger Córdova). Circuit de festivals llatinoamericans via Eterum. Estrena local a Sant Just a la Casa del Far (espai de creixement): sessió amb maridatge i xerrada. Recepció Feedback molt positiu: la peça emociona i connecta amb vivències personals. "M’és impossible no acabar amb la llagrimeta"
Resum de l’entrevista Context i testimoni Entrevista a Maia Zolidova, veïna de Sant Just d’origen ucraïnès, quan es compleix un any de la guerra. Comparteix angoixa, tristesa i l’impacte emocional d’un any molt complicat per a les famílies ucraïneses. "És la pitjor pel·lícula que has vist a la teva vida —imagina’t dins d’aquesta pel·lícula amb la teva família." Vivències de l’acollida i retorns Algunes mares i fills acollits han tornat a Ucraïna per la dificultat de gestionar la separació i la nostàlgia del país, malgrat tenir recursos aquí. Altres famílies continuen a Sant Just, fora de perill, però amb por constant i incertesa prolongada. Situació a Ucraïna Bombardejos a tot el país, inclosa Kíiv, amb escalades coincidint amb dates simbòliques i visites internacionals. Sentiment persistent de por i falta de final a la vista. "Mai perdrem la por que tornin els russos." Projectes solidaris i acció local Participació de Sant Just i Barcelona en iniciatives de suport humanitari: Banc d’Aliments i Creu Roja: recollida d’aliments, roba i medicaments. Centres d’ajuda per a refugiats (Pl. Espanya, Via Laietana, Pl. Catalunya, etc.) amb mancances recurrents. Institut Desvern: projecte de pròtesis i logística per a persones amb mutilacions, tant civils com militars. Enviaments de calefactors, piles i materials bàsics davant talls de llum i onades de fred. Com pot ajudar la ciutadania Aportacions econòmiques a entitats fiables (p. ex., Creu Roja, Banc d’Aliments). Donacions de: Aliments bàsics, productes d’higiene i medicaments. Roba d’hivern, mantes, calefactors i piles. Voluntariat en centres d’acollida i suport a tràmits (p. ex., homologació de títols, orientació laboral). Sensibilització i difusió d’informació contrastada. "Cap ajuda és petita: tota s’agraeix i s’aprofita." Èxode i futur incert Flux constant de noves arribades: persones que han resistit un any al país ara fugen davant la indefinició del conflicte. Dificultats laborals: homologació lenta, feines temporals i projectes de vida en suspens. Fractura emocional amb Rússia Dol profund per la ruptura entre pobles germans i famílies mixtes. Reconeixement de russos dissidents sense veu, però ferida per la inacció percebuda. Agraïments i missatge final Maia expressa agraïment al veïnat de Sant Just, a l’Ajuntament i a l’emissora pel suport continuat, que dona vida i esperança.
Panorama general del programa Programa 313 del magazín matinal de Ràdio d’Esvern amb obertura musical i repàs de la graella del dia. Es destaquen bones notícies culturals locals, un debat sobre l’habitatge, i la fusió de música i xarxes socials de la franja final del dijous. També hi ha servei públic de meteorologia i campanyes institucionals. • Meteo d’inici: 10,4 ºC i 84% d’humitat a l’estació de Can Ginestà; cel més tapat que ahir segons el meteoròleg Carles Rius (previsió anunciada per a més tard). • Avanç de continguts: entrevista prevista amb Maia Zulidova (iniciativa solidària amb Ucraïna), nova peça audiovisual “Gravit” dels germans Roger i Ruben Córdova amb Mari Rebollo, i espai conjunt de xarxes + música (TikTok/Instagram) amb Raquel Hidalgo i Venesa Montserrat. "Tindrem bona teca de xarxes socials i música; si us agraden les dues coses, és el vostre espai." Agenda local i cultura 1) Docs del Mes: “Un viatge de marbre” (Sean Wang) • Projecció a la sala del Cinquantenari de l’Ateneu (divendres 24/02, 20:00). • El film segueix els blocs de marbre de Grècia a la Xina i de retorn com a souvenirs; una mirada visualment poderosa a la globalització, l’autenticitat i l’absurditat econòmica. • Comentaris a l’antena: gran valor visual i reflexió sobre cadenes globals de valor. "Un viatge al·lucinant per la ruta del marbre... divertit i revelador." 2) Soul Beat Tutu Fest: grafiti i hip-hop local • Dissabte 25/02, des de les 19:00 (C/ Bonavista, 106). • Documental “Just Grafit: una història local” (Crick Crack Productions; direcció: Miquel Ardebol i Eric de Gispert): orígens del grafiti a Sant Just i connexió amb la cultura hip-hop europea. • Estructura en 3 capítols: • Pioners de l’old school. • La riera de Sant Just com a referent internacional. • Inicis locals (grafitis de la colla de la Sargentana). • Continuació amb Urban Dance Show i Music Session (DJ i Cat Complex). Entrada lliure. • Impacte local: el documental ha inspirat mocions municipals i ha esgotat sales en projeccions anteriors. 3) Debat d’habitatge (La Vall de Verç) • Títol: “L’habitatge a Sant Just: conservar les arrels o haver de marxar”. • Dijous 02/03, 20:00, a la sala del Cinquantenari de l’Ateneu; seguiment també en línia (web de La Vall de Verç). • Ponents: Carme Arcarazo (Sindicat de Llogateres), Guifré Amat (Amat Immobiliaris), Gina Pol Borràs (1a tinenta d’alcaldia). Moderació: Olga Vallejo. Avisos i logística • Calçotades cancel·lades (Ateneu i AVV Bellsolà/Plana Pedrosa) per mal temps; retorn d’entrades confirmat per l’Ateneu. Portades dels diaris: focus internacional i social • Guerra a Ucraïna (1 any d’invasió). • Frase clau a la portada: > "Mai perdrem la por que tornin els russos" (ARA). • Bombardejos russos a Kherson i memòries a la Plaça de la Independència de Kíiv. • Fons Next Generation: el Parlament Europeu demana més claredat i menys burocràcia; sense fraus detectats però amb manca de transparència (ARA/El Periódico). • Tragèdia de les bessones de Sallent (12 anys): investigació oberta i debat sobre salut emocional juvenil; possible assetjament escolar en investigació (La Vanguardia/El Periódico). • Geopolítica: Xina- Rússia estrenyen llaços; pla de pau de Pequín en preparació (La Vanguardia). • Altres titulars: • Arsenal espanyol gairebé buit per l’ajuda a Ucraïna (El Periódico). • Entrevista a Slavoj Žižek: “El capitalisme s’acosta a un neo-feudalisme” (La Vanguardia). • Centenari de la visita d’Einstein a Barcelona. Esports • Patinatge de velocitat sobre gel: el pratenc Nil Llop (júnior) es classifica per primer cop per al Mundial absolut (Països Baixos, 2–5 de març), en les proves de 500 m i 1.000 m. Objetiu de temporada aconseguit. Música, xarxes i servei públic • Bloc musical amb peces virals a xarxes (Rosalía) i pop internacional (Julia Michaels, Harry Styles). • Campanyes institucionals: • Salut: davant símptomes d’ictus, trucar 112 amb rapidesa. • Igualtat: No normalitzar actituds quotidianes que amaguen violències masclistes. Idees clau • Cultura local en auge: documental de grafiti i nou curt “Gravit” d’artistes santjustencs. • Debat públic obert sobre habitatge i arrelament al municipi. • Context internacional marcat per Ucraïna i el paper de la Xina. • Esport català amb projecció internacional (Nil Llop).
Panorama general Episodi amb notícies breus i un dossier central sobre la celebració del 150è aniversari de les Germanetes dels Ancians Desemparats i la seva petjada a Sant Just Desvern. Es combina informació d’actualitat local i diocesana, patrimoni cultural i memòria històrica amb dades concretes, noms propis i context social. "Cuidar els cossos per salvar les ànimes" Notícies breus fora de Sant Just Ecumenisme al Bisbat de Sant Feliu • Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians (gener): actes de germanor entre diverses esglésies cristianes. • Es destaquen pregàries i trobades a Viladecans, Vilafranca del Penedès i Sant Feliu de Llobregat, amb presència de bisbe Agustí Cortés i representants evangèlics i ortodoxos. • Elements comuns a totes les celebracions: cirial pasqual i Bíblia com a símbols compartits. Iniciativa parroquial: “Cafè amb Fe” a Sant Just • Trobada mensual després de la missa d’11 per conèixer i acollir feligresos, reforçar vincles i afavorir la comunitat. • Pràctica inspirada en experiències similars a Escòcia (te/cafè i conversa als jardins de les esglésies). • El menjar és secundari: l’objectiu és la fraternitat i la proximitat. Patrimoni: Sant Pere Romaní (Molins de Rei) • L’Ajuntament signa compromís de compra-venda del conjunt (ermita i torre de guaita) per restaurar i crear un centre d’interpretació de l’arc romànic. • Bé cultural d’interès nacional; negociacions de 12 anys. Preu acordat: 35.000 €. • La torre, del segle XVI, va tenir una estació de telegrafia òptica (element singular conservat). Dossier central: 150 anys de les Germanetes dels Ancians Desemparats Introducció i connexió local • Festes mundials del 150è aniversari (24–27 de gener) de l’orde que gestiona l’asil del c. Montseny, a Sant Just: la Llar Nostra Senyora de Lourdes. • Conjunt ubicat en un jardí excepcional d’una finca històrica del municipi. Santa Teresa Jornet: biografia i carisma • Nascuda a Aitona (Lleida) el 1843; formació de mestra i vocació de servei. • Impulsada pel sacerdot Saturnino López Novoa, funda la congregació a Barbastre (1873). • Tenacitat i organització: funda prop de 130 llars per a ancians sense recursos. • Mor a Llíria (València) el 1897; després és beatificada i canonitzada. Missió central: atendre els ancians pobres en ambient familiar (materials i, sobretot, espirituals i d’afecte). La Congregació: fundació, expansió i figures • Primera casa d’acollida a València; la Casa de Santa Mònica esdevé Casa Mare. • Expansió per Espanya i Amèrica (Cuba, i més tard 19+ països). Avui: ~2.380 religioses en 206 llars. • Figures destacades: la santa fundadora i diverses beates; presència missionera internacional. Celebració a Sant Just: el tridu i la missa • Tridu d’acció de gràcies (tres dies de celebracions/misses preparatòries). • Clergues participants: Mn. Xavier Sobrevia, P. Francesc Barola (Camils), Mn. Joan Pere Polido. • Cloenda amb missa presidida pel bisbe Agustí Cortés i set sacerdots; assistència d’autoritats, residents i col·laboradors; recordatori amb termòmetre de ceràmica i dinar festiu. La vellesa: ahir i avui • Al segle XIX, sense seguretat social ni pensions, molts treballadors quedaven desemparats cap als 50–55 anys. • Avui hi ha pensions i sanitat universal, però l’envelliment és més llarg i complex; calen cures i acompanyament. La Llar Nostra Senyora de Lourdes: origen i evolució • Emplaçada a la històrica finca Cal Meliton/Cal Cònsul (torre i jardins dominants sobre el Baix Llobregat). • Usos al segle XX: incautació (1936), episodi armat (1937) i residència del cònsol Richard Ford (1952–1957). • El 1964 la finca passa a les Germanetes; s’inaugura la Casa Asil (1964) amb primeres comunitats religioses i suport local. • Finançament inicial amb almoina mensual; després, aportació de pensions dels residents. • Dificultats urbanístiques superades: primera pedra (1966), pavellons de Sagrada Família (1968) i Santa Rita (1969). El 1979 s’estrena una església moderna sobre la sala d’actes. Situació actual i serveis • Capacitat per a 157 persones (50 dependents, 107 vàlides). • Comunitat de 7 religioses i 62 treballadors (fisioteràpia, teràpia ocupacional, cuina, neteja, metge...). • Serveis: podologia, perruqueria i assistència religiosa. Preguntes obertes i felicitacions • Qüestions plantejades: l’ús del català per part de la comunitat; idoneïtat de l’hàbit tradicional en tasques assistencials. • Invitació a gaudir dels jardins oberts a la ciutadania. • Cloenda amb felicitació a les Germanetes i desig de llarga continuïtat a Sant Just. Cloenda • Agraïments a diverses persones per la informació facilitada. • Recordatori d’horaris de l’emissora i promoció d’un espai musical posterior.
Aquest text repassa la vida de la cantant Amy Winehouse, des de la seva infantesa, el descobriment del seu talent musical, fins a la seva etapa de fama amb l'àlbum "Back to Black". Es descriu la seva relació amb les drogues i l'alcohol, les conseqüències devastadores en la seva salut i carrera, així com les seves lluites personals. La seva mort a l'edat de 27 anys la converteix en una de les icones de la música que van morir joves, deixant un llegat musical impressionant
Avui, 22 de febrer, destaca la xocolatada solidària organitzada per les AFES Montseny i Montserrat, que ha recaptat més de 740 euros per al càncer infantil. També s'informa de l'aturada de les obres de Garrofers per part de l'Ajuntament. A més, es presenta un nou museu a l'aire lliure dedicat a la dona artista a Sant Feliu de Llobregat i la conferència de Núria Ribó sobre Joe Biden
Resum Context i protagonistes Conversa a l’emissora amb la creadora Raquel Fuster i la gestora cultural Carme Malaret. Presentació de l’aparador de temporada (hivern-primavera) a l’espai de lliure creació del carrer Bonavista, 105. El projecte porta per títol: Horta Street Joan. El projecte "Horta Street Joan" Inspirat a Horta de Sant Joan (Terra Alta), poble d’arrel familiar de l’artista i escenari de connexió personal amb la natura. Neix en el context postpandèmic, com a sèrie fotogràfica d’intuïció i no-control. Predomini de «colors B» i motius vegetals visibles als vidres de l’espai. "no vull pensar, vull connectar a mi mateixa" Procés creatiu i tècnic Trajectòria: de disseny gràfic a il·lustració i estampació manual; direcció del projecte de materials d’estampació RiteGraf (botiga física i online, L’Hospitalet). L’obra reaprofita la matriu de serigrafia com a peça final: Estructures amb marcs i malla (nàilon/polièster) desencaixades del marc per convertir-les en teles translúcides tipus tul. La imatge fotogràfica es transfereix a la malla i s’instal·la als vidres, visible tant des del carrer com des de dins. Equip de muntatge: Janira Romero i Olga Álvarez. "Sempre he sigut molt apassionada de les matrius" Inauguració i recepció Inaugurat coincidint amb Carnestoltes; bona assistència i debat obert sobre tècnica i sentit del projecte. Raquel comparteix el repte d’escala (de formats diminuts a metres de vidre) i el procés de confiança amb l’espai. "Vaig tenir un pànic escènic brutal" Calendari i invitació Aparador en exhibició fins al maig (convivint amb activitats internes de l’espai). Experiència canviant de dia i de nit per la llum i les transparències. Inauguració amb festucs de collita familiar d’Horta de Sant Joan; encara en queden per als visitants. Idees clau Relació emocionada amb el territori: Horta de Sant Joan com a eix afectiu i paisatgístic. Experimentació: la matriu com a obra, no només com a eina d’impressió. Vincle històric entre Raquel i l’espai de la Carme (projecte Custòdia i col·laboracions prèvies). Accessibilitat del discurs tècnic: explicacions clares per connectar amb el públic general.
Resum de l’episodi Entrevista amb Sergi Seguí (portaveu d’ERC i regidor a Sant Just) sobre actualitat local: Carnestoltes, urbanisme (obres dels Garrofers), procés participatiu de La Bonaigua, calçotada i presentació de candidatura d’ERC, ple municipal i seguretat (Mossos/Policia Local). Carnestoltes: nou format amb horaris separats "Fer aquesta separació trobo que és interessant" • Valoració positiva del nou model: matí per a infants i escoles i vespre per a adults. • Alta participació a la plaça Maragall gràcies a la implicació de les tres escoles. • Les xarxes socials ajuden a seguir l’ambient, tot i que no substitueixen l’assistència. • Possibilitat de consolidar el format si la valoració de Ajuntament, AFES i participants és bona. Urbanisme: aturada de les obres dels Garrofers i actualització del planejament "Han hagut de fer un decret per aturar-ho i que ho repensin" • L’Ajuntament va aturar les obres (6 de febrer) per mitjà d’un decret d’alcaldia per demanar l’actualització del pla aprovat el 2006. • ERC ja havia advertit que la urbanització no podia seguir una normativa de fa 20 anys i calien canvis (p. ex. voreres més amples, doble col·lector). • Crítica a la manca de comunicació i seguiment amb l’oposició: s’hauria pogut evitar pèrdua de temps fent els requeriments a l’inici de l’obra. Participació ciutadana: “Repensem la Bonaigua” (informació insuficient) "Primera notícia" • El procés per repensar l’entorn de La Bonaigua, el complex esportiu municipal i la plaça de la Pau no s’ha traslladat a l’oposició, segons Sergi Seguí. • Demanda de transparència i d’informació a tots els grups. Política local: calçotada i presentació de la candidatura d’ERC • Diumenge 5 de març, 12 h: calçotada oberta i presentació de tota la llista d’ERC. • Tiquets: Serveis de Can Mata i Vainilla Coco (plaça Maragall/carrer Nord). Preu: 18 €. • Cap de llista: Sergi Seguí, amb Desiré Triller (2) i Dani Delgado (3); aposta per continuïtat i proximitat. Ple de febrer: estratègia d’ERC sobre mocions "Nosaltres vam decidir que no jugaríem amb aquestes coses" • ERC ha optat per no presentar mocions programàtiques en precampanya; prefereix treballar amb veïnat i traslladar incidències per canals formals. • Al ple es debatran 4 mocions (d’altres grups); ERC hi participarà selectivament. Seguretat: Mossos, conveni amb Esplugues i coordinació policial "Més que reclamar a la Generalitat més agents, jo reclamaria una revisió del conveni" Context i posició • Es demana a la Generalitat més patrulles de Mossos per a la comissaria compartida Esplugues–Sant Just. ERC hi vota a favor. • Seguí apunta que el conveni és de fa 20 anys (canvi d’escenaris com el centre comercial d’Esplugues) i cal revisar-lo. • Assenyala una campanya del PSC situant la seguretat al centre de l’agenda a 94 dies de les eleccions. Dades i matisos • En curs una promoció de 850 Mossos i una convocatòria de 850 més (total 1.700 pròximament). • La comissaria d’Esplugues ha augmentat els efectius >20% en dos anys, però hi ha rotació (trasllats) i càrrega administrativa que limita agents de carrer. Enfocament integral de la seguretat • No tot depèn de patrulles: també il·luminació, urbanisme segur, i disseny de ciutat que afavoreixi la percepció i l’ús segur de l’espai públic. • Cal coordinació operativa Mossos–Policia Local: repartir rols, dispositius conjunts, i model de proximitat per a la policia local. "La policia local no pot inhibir-se" • Sobre que la Policia Local faci tasques “no pròpies”: és cert a mitges; la policia ha d’actuar segons el que observi. La coordinació ha de clarificar funcions. Conclusions clau • Carnestoltes: el model separat per franges d’edat funciona i podria consolidar-se. • Garrofers: aturada per actualitzar normativa; cal millor comunicació govern–oposició. • La Bonaigua: oposició sense informació; cal transparència en processos participatius. • ERC: calçotada per presentar la llista completa i fomentar proximitat. • Ple: ERC evita mocions electorals i aposta pel treball de base. • Seguretat: suport a més Mossos, però prioritat a revisar el conveni i coordinar cossos, amb un enfocament urbà i preventiu complementari.
Visió general • Butlletí local amb cultura, agenda i esport de proximitat (museu a l’aire lliure de dones artistes a Sant Feliu, conferència de Núria Ribó, exposicions, i èxits d’esquaix d’Oriol Sàlvia). • Repassa de portades: un any de guerra a Europa, Putin suspèn el tractat nuclear New START, respostes de Biden, cas Negreira, pensions i avís de la UE, Dani Alves, SEAT i transició automobilística, i altres temes. • Esports: rècord mundial de Femke Bol als 400 m en pista coberta (49.26), superant una marca vigent des de 1982. "Ucraïna, mai serà una victòria per a Rússia" — Joe Biden (resumit des de Varsòvia a les portades) Notícies de Sant Just i rodalia Cultura i espai públic • Neix un nou concepte de museu a l’aire lliure dedicat a la dona artista a Sant Feliu de Llobregat. Durant mesos s’han substituït pintades de genitals per referències a dones artistes invisibilitzades. • Recorregut accessible via Instagram i Google Maps (mapa disponible des del 23 de febrer). • Presentació pública amb Carme Malaret i cinefòrum posterior amb el documental Beyond the Visible: Hilma af Klint (Cine Baix, 19:30 h; entrada gratuïta). • Inauguració d’exposició multidisciplinària del procés (Taller Garage 23, c/ Sant Llorenç 21, Sant Feliu; 25 de febrer, matí i tarda; gratuïta). Agenda i pensament • Conferència de Núria Ribó: “Joe Biden, un govern demòcrata en temps trumpistes” (Aula d’Extensió Universitària; Residència La Mallola, Esplugues; 18:00 h). • Contrast entre retòrica trumpista i el missatge de Biden sobre llibertat, justícia i democràcia. Fotografia i sortides culturals • Exposició col·lectiva a l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just (consulta i visites via web de l’entitat). • Sortida cultural a Vic anunciada per al 24 de març (més informació properament per part de l’associació). Esport local • Esquaix: l’Oriol Sàlvia (Mèlix Esports Club) signa un gran paper al French Junior Open (U15): semifinalista i bronze, i puja a la 3a posició del rànquing europeu sub-15. Portades del dia: clau internacional, política i esport Guerra d’Ucraïna (1 any) • Putin suspèn el tractat nuclear New START; escalada retòrica i posada en escena de poder a Rússia. • Biden respon des de Varsòvia: OTAN “més forta que mai” i missatge de fermesa davant Moscou. Estat i economia • Pensions: la Comissió Europea adverteix que penalitzarà Espanya si la reforma no garanteix sostenibilitat (risc per a fons Next Generation). • Automoció: SEAT (Wayne Griffiths) alerta de pèrdua d’ocupació amb la nova normativa d’emissions; petició de vet estatal. • Energia: prova de parc eòlic marí a Roses impulsada per la Generalitat. Successos i esport • Dani Alves: l’Audiència manté la presó preventiva per risc de fuga. • Cas Negreira: el conjunt de clubs (excepte el Real Madrid) demanen investigació sobre els pagaments; el Barça obre recerca externa. Cultura i altres • Portades recullen també peces sobre escriptors russos anti-Putin a l’exili i novetats editorials (p. ex., història del primer jueu que va evadir-se d’Auschwitz). Esports: rècord mundial de Femke Bol (400 m indoor) Dades clau • Marca: 49.26 (Campionat dels Països Baixos, pista coberta). • Rècord anterior: 49.59 de Jarmila Kratochvílová (1982) — més de 40 anys vigent. • Palmarès recent: Bol (23 anys) ja acumulava rècords als 300 m tanques (36.86) i 500 m indoor (1:05.63). Per què importa • Trencar una marca tan longeva confirma una nova referència en velocitat femenina indoor i reforça el debat sobre el binomi entrenament + genètica en el rendiment d’elit.
Panorama de l’episodi • Episodi dividit en dos blocs: anàlisi aprofundida de “Casablanca” (1942) i conversa amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Bassaganyes, sobre ciutat, habitatge i cinefília. • Moments destacats: el mite de la frase mal atribuïda (“Toca-la, Sam”), el caos creatiu del rodatge i guió, subtext polític i final de sacrifici, i, al tram local, polítiques d’habitatge (Promunsa), seguretat i urbanisme. "Allò era un caos" — record sobre el rodatge atribuït a Ingrid Bergman. Bloc 1 — Casablanca (1942) Mites i context • La famosa frase “Toca-la un altre cop, Sam” és falsa: a la pel·lícula només se sent “Toca-la, Sam”. El malentès es popularitza amb “Play It Again, Sam” de Woody Allen. • Context d’estrena (1942) amb Casablanca als titulars per la conferència Churchill–Roosevelt i l’impuls aliat. La Warner i Michael Curtiz no anticipaven el mite que esdevindria. Forma i posada en escena • Curtiz treu suc visual a l’estudi: enquadraments, travelings, plans de seqüència i una fotografia/il·luminació impecables al set del Rick’s. • Ritme i cadència que no decauen en 100 minuts: trames entrellaçades (espionatge, refugiats, triangle amorós) amb diàlegs punyents. Guió, rodatge i muntatge • Guió en construcció contínua (Epstein, Howard Cook, Casey Robinson), amb l’escena final escrita a última hora (“l’inici d’una gran amistat”). • Caos de rodatge i muntatge delegat; malgrat això, un resultat rodó i vibrants diàlegs cínics. Personatges i microhistòries • La parella búlgara il·lustra el codi ètic de Rick: ajuda discretament perquè puguin marxar sense “contrapartides”, reflectint el seu fons moral. • El triangle Rick–Ilsa–Laszlo es desplega en flashbacks i revelacions, equilibrant passió privada i deure públic. Censura i doblatges • A Espanya (estrena 1946) es retallen referències al passat antifeixista de Rick (Guerra Civil espanyola) i a Etiòpia contra Mussolini (censura italiana). • Diversos doblatges en castellà al llarg de dècades; el primer, amb talls, no es conserva. Curtiz i el sistema d’estudis • Curtiz, artesà prolífic i exigent al set, s’adapta als canvis de repartiment/guió i roda múltiples títols per any dins la maquinària Warner. • Relació professional intensa amb Errol Flynn i tàndems amb Olivia de Havilland; direcció ferma malgrat friccions. Context històric i subtext polític • Ambient temporal (1941) versemblant; lectura americana pro-democràcia abans i durant la guerra. • Cínics que no ho són tant: Renault i Rick evolucionen; el clímax consagra el sacrifici personal de Rick pel bé comú (la resistència). Repartiment i estil • Cast internacional amb molts refugiats europeus, aportant autenticitat a l’atmosfera d’exili. • Empremtes d’expressionisme en altres obres de Curtiz; a “Casablanca” predomina claredat clàssica amb llum elegant. Bloc 2 — Sant Just Desvern: ciutat, reptes i solucions (amb l’alcalde Joan Bassaganyes) Diagnosi general • Problemes abordables des del món local; satisfacció per la capacitat municipal d’actuar i veure resultats tangibles. Teixit associatiu • Entre 30–35% de la població participa activament en entitats; 25% coneix poc la realitat local. Les entitats són clau per a cohesió i programació cultural. Treball i atur • Atur 5% (estructural/tècnic), un dels més baixos del Baix Llobregat; plans d’ocupació enfocats a col·lectius amb dificultats. Seguretat ciutadana • Risc principal: robatoris en domicilis (no violents). Resposta amb càmeres, tecnologia i més efectius. Fenomen cíclic per bandes itinerants. Urbanisme i creixement • La històrica cimentera Samson va frenar expansions accelerades dels 60, permetent un creixement més planificat en democràcia: zones verdes, equipaments, HPO. Habitatge i polítiques públiques • Principat repte: habitatge. Des dels 90, l’empresa municipal Promunsa impulsa HPO: 1.200 de 7.800 habitatges (percentatge alt) que preserven diversitat social. Diversitat i identitat urbana • Imatge externa de residencial de nivell matisada per la heterogeneïtat: Walden, barris nord/sud dels 60–70 i molts HPO dels 90. • Walden: crisi de seguretat als 80/90; decisió de preservar-lo (no enderrocar), avui icona de l’skyline local. Equipaments i memòria • Can Ginestà com a pol d’equipaments (inclosa la Biblioteca Joan Margarit). Record emotiu del poeta, molt present a la vida quotidiana del poble. Bloc 3 — Cinefília local i preferències personals Cine a Sant Just • Cineclub actiu (cicles, documentals, cicle Gaudí). Ja no hi ha sala estable; memòria del Cinema Texas (tancat a finals dels 80). Records i influències • Infància cinèfila amb Cinema Paradiso i llibres dels Òscars. Vocació primerenca de director. • Fascinació per produccions exigents: “Apocalypse Now” (complexitat de rodatge), “El Padrí” com a bíblia del cinema. Pel·lícules i política • Preferències: “El secreto de sus ojos” (romanç i fons polític) i “Argentina, 1985” (judicis a les Juntes). Comparativa: a Espanya manca de frontalitat política al cinema comercial. Hàbits de consum • Amb fills petits, més plataformes i menys sala; objectiu d’una sortida al mes al cinema per estar al dia.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
Ràdio Tosbert presenta un programa amb Núria Garcia que inclou una entrevista amb Darío Nogués, terapeuta especialitzat en el dol pel suïcidi i president de l'associació APSES. Darío comparteix la seva experiència personal i el seu nou llibre "Después del suicidio", el qual busca visibilitzar el dol i el suport als supervivents. A més, el programa aborda el silenci que envolta el suïcidi, la necessitat de sensibilització social, i les iniciatives per ajudar les persones afectades tant a través de l'associació com en el context educatiu
En aquesta edició de les notícies de Sant Just d'Esvern, es destaca l'inici de les portes obertes als centres educatius, la recollida de donacions de sang, i una conferència sobre la realitat actual de Veneçuela impartida per l'experta Marc Companjalet. També s'informa sobre un nou projecte educatiu que incorpora documentals a les aules i la creació d'una nova entitat en suport de famílies amb diversitat funcional
Resum principal Entrevista amb Puri Martín, coordinadora dels tallers d’arts plàstiques Creant Art a Can Ginestà, per repassar l’estat del curs (temàtica: Cossos) i fer una crida urgent d’inscripcions per al nou monogràfic de cultura audiovisual amb Eloi Trullàs. Punts clau Temàtica del curs 2023-24: Cossos (no només humans; també geomètrics, lineals, etc.). Monogràfic de cultura audiovisual (teoricopràctic): llenguatge audiovisual, guió, personatges i rodatge d’un curt amb el telèfon mòbil. Dates i horari: 1, 8, 15 i 22 de març, de 18.30 a 20.30. Mínim d’inscrits: 6 persones; ara mateix només n’hi ha 1. Inscripcions: a consergeria de Can Ginestà. Cost orientatiu: 58–68 € (per confirmar al centre). Si no s’assoleix el mínim al març, es reofertarà al maig i, si cal, als monogràfics d’estiu. Destacats A pintura predomina el cos humà femení, tot i que hi ha diversitat de propostes. Bona participació intergeneracional (ja hi ha alumnes de 12–14 anys), i paritat en algunes aules. Difusió: xarxes (Twitter/Instagram) i cartelleria a Can Ginestà; es busca més abast entre el jovent. "Tothom tenim un mòbil a la butxaca" i, amb quatre nocions d’Eloi Trullàs, "ja tenim una pel·lícula". Acció recomanada Apuntar-se al monogràfic (març) a Can Ginestà – consergeria. Si no és possible al març, maig o estiu com a segones oportunitats. Notes finals Puri comparteix també la seva vessant artística: al Carnestoltes han obtingut 3r premi malgrat una incidència tècnica de so; van gaudir ballant en estil lliure.
