Tots els episodis

30505 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

6625-6648 de 30505
  • La Rambla del 16/2/2023 — Actualitat de Sant Just a través de la ràdio - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 16/2/2023 — Actualitat de Sant Just a través de la ràdio

    En aquest programa es fan diverses connexions amb temàtiques d'actualitat a Sant Just, incloent les novetats sobre el servei de bicicletes de l'AMB, l'ús del Parc Natural de Collserola, així com curiositats sobre el Walden i el parc de Torre Blanca. També es dóna importància a l'escut del municipi i a les anècdotes dels seus símbols. I es conclou amb una notícia curiosa sobre un streamer català que va presenciar un atropellament a través de Google Street View

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 16/2/2023 — Programa especial de ràdio fusionant xarxes socials i música - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 16/2/2023 — Programa especial de ràdio fusionant xarxes socials i música

    En aquest diàleg entre col·laboradors d'un programa de ràdio, es confirma un programa especial on dues veus, la Vanessa i la Raquel, fusionaran xarxes socials i música en un espai conjunt. Els col·laboradors expressen la seva il·lusió i emoció per aquesta pròxima fusió, que es realitzarà dijous vinent. A més, es destaca la importància de compartir coneixements sobre xarxes socials i música. També s'informa sobre una xerrada tècnica sobre el bici-bús a Sant Just d'Esvern, el concurs de disfresses de carnestoltes i les opinions de la CUP sobre seguretat ciutadana i policia local

  • Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Campionat de billar de l’Ateneu de Sant Just: tradició, present i relleu — entrevista amb Joan Carbonell - episode art
    Entrevistes de la Justa
    16'

    Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Campionat de billar de l’Ateneu de Sant Just: tradició, present i relleu — entrevista amb Joan Carbonell

    Context i convidat Entrevista a Joan Carbonell, president de la secció de billar de l’Ateneu de Sant Just, amb motiu del campionat que es disputa aquest dissabte. Dades clau del campionat Data i hora: dissabte 18 de febrer, 10:00 Lloc: secció de billar de l’Ateneu de Sant Just (sala visible des del restaurant) Format: individual, per eliminatòries, 8 participants Modalitat: lliure Requisits: ser soci de l’Ateneu i soci de la secció de billar (quota modest) Premi: tac d’alta gamma per al guanyador Història i identitat esportiva La secció té una llarga trajectòria al poble, amb records que remunten a la infantesa de Josep Maria Espinàs, que hi anava amb el seu avi. El 1972/73 un grup de socis la van reactivar i, des d’aleshores, el billar a l’Ateneu s’ha mantingut amb activitat continuada. "El billar és un esport." "Les caramboles no es fan mai per carambola: es fan per tècnica, ciència i experiència." Origen i influència francesa: toponímia de jugades com massé, ramassé, bricole. Èmfasi en la precisió, la concentració i la dificultat tècnica. Instal·lacions i activitat 2 taules grans de competició, amb calefacció i condicions adequades. Espai a la planta baixa, al costat del restaurant (les taules pesen ~800 kg cadascuna, amb pissarra; difícil moure-les). Ambient actiu i "moment dolç" de la secció. Participació, formació i relleu Uns 25 socis; diàriament hi juguen 6–8 persones a última hora de la tarda. Mitjana d’edat alta i poca presència femenina (actualment, cap dona a la secció). Voluntat d’actuar com a escola: ensenyar tècnica a qui s’hi incorpori. Cas destacat: noi de 12 anys que s’hi ha apuntat i mostra bona aptitud; s’intenta afavorir el relleu generacional. Repte: la pac iència inicial; aprendre requereix temps i constància. El campionat: funcionament i obertura Inscripcions tancades per aquesta edició (per quadrar eliminatòries), però la secció és oberta a tothom que vulgui venir, mirar o començar. El públic pot acostar-se el dia del torneig i conèixer l’espai. Nivell, modalitats i xarxa de clubs Modalitats: lliure, banda, quadro, tres bandes i fantasia. La més popular mediàticament és tres bandes, però a l’Ateneu es treballa sobretot la lliure com a base tècnica. Nivell de la secció: intermedi en alguns jugadors; majoritàriament aficionats en progrés. Relació amb clubs veïns (Esplugues, Cornellà, Molins de Rei, Sant Feliu) i trajectòries de jugadors que han fet salt de nivell. Referents i projecció internacional Dani Sánchez, campió del món, referent proper i ídol a Corea (amb un volum altíssim de llicències). Alta consideració del billar a França i Bèlgica (referent històric: Raymond Ceulemans). Crida final i valor del billar "El billar és tan exigent que hi passes una estona sense preocupacions, totalment concentrat." Crida a joves i públic general a participar i aprendre. El billar aporta diversió, disciplina i beneficis cognitius més enllà del que la gent es pensa.

  • Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Sant Just en debat: creixement urbanístic i Collserola, habitatge, seguretat i Mossos, bici pública i nous equipaments - episode art
    Entrevistes de la Justa
    26'

    Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Sant Just en debat: creixement urbanístic i Collserola, habitatge, seguretat i Mossos, bici pública i nous equipaments

    Resum executiu • Crítica al model de creixement urbanístic: es considera que ha generat un poble més elitista, amb habitatge majoritàriament en propietat i car, i pisos grans. • Ecologisme vs. legalitat: es qüestiona que la planificació s’ajusti només al marc legal del PEMNAT i no a criteris ecològics més exigents. • Seguretat i Mossos: la CUP rebutja demanar més efectius; defensa enfocaments socials i educatius en lloc d’increment policial. • Serveis i mobilitat: suport a la nova Escola Bressol i a l’AMBici, tot i remarcar limitacions d’interconnexió metropolitana. • Cultura i festes: satisfacció amb el nou format de Carnestoltes i el cicle “Mons”, amb matisos sobre participació juvenil. • Obres i equipaments: finalitzen els vestidors del camp de futbol; la deixalleria es re-licita i es faseja; alerta sobre risc d’inundabilitat i canvi climàtic. "L'única manera de garantir habitatge social aquí al poble era créixer" (posició atribuïda a l’alcalde, contestada per la CUP) "Més policia no implicarà més seguretat" (posició de la CUP) Urbanisme, habitatge i Collserola “Naturalment constructora” i el model de poble • La columna “Naturalment constructora” (inspirada en una infografia d’Amador Saiz) s’utilitza per posar en qüestió els arguments de creixement defensats pel govern. • Es critica que el creixement recent, guiat pel mercat i interessos econòmics, no ha prioritzat el dret a l’habitatge: - Predomini d’habitatge en propietat i preus molt alts. - Índex elevat de pisos >121 m² respecte a la mitjana catalana. • Tensió entre creixement i límits ambientals (Collserola): es rebutja “anar fent mossegades” a l’entorn. "L’única via per l’habitatge social és créixer" vs. la CUP defensa planificació orientada als interessos del poble treballador i contenció territorial. Legalitat versus ecologisme real • Sobre zones com Mas Lluí: tot i la legalitat urbanística (fora d’àrea estrictament protegida), es defensa que l’ecologisme no pot quedar restringit a la legalitat vigent (PEMNAT). • Moltes lluites territorials a Catalunya s’han basat en criteris més enllà del marc legal; reduir-ho a “és legal” és “fer-se trampes”. Equipaments (pavelló, Institut Escola) i manca de planificació • La CUP no s’oposa als nous equipaments, però qüestiona per què s’han ubicat on s’han ubicat. • Denúncia de planificació a cop de totxo: primer el mercat, després l’equipament, fins topar amb la barrera natural de Collserola. Seguretat i Mossos d’Esquadra Moció municipal i posició de la CUP • S’aprova una moció per demanar més Mossos; la CUP hi vota en contra. • Crítica al que qualifiquen de “compra del relat” de la dreta: - Augment de places de policia local, bonificacions, més càmeres. - Es considera un gir securitari sense rumb clar de l’esquerra institucional. • Resposta a l’argument de l’alcalde (que la manca de Mossos fa que la policia local no cobreixi tasques pròpies): no comparteixen el diagnòstic i proposen enfocaments socioeducatius: - Reforç d’educadors socials i del Casal de Joves per tractar incivisme i convivència. • Consideració política i social: la CUP defensa moviments socials que sovint reben repressió; ampliar cossos policials xoca amb aquesta realitat. "Més policia no implicarà més seguretat; és posar un polvorí on hi ha un foc." Municipals: cap primícia encara • Sobre qui encapçalarà la llista de la CUP: sense novetats fins que acabin els processos interns. Es comunicarà oficialment. Festa i jovent: Carnestoltes amb nou format • Separació d’horaris: matí (infantil/AFES) i tarda-nit (adult) amb festa fins a les 4 h al Casal de Joves. • Valoració positiva: permet gaudi intergeneracional i ajuda a trencar el paradigma de “poble dormitori”. Serveis i mobilitat Nova Escola Bressol • Molt necessària per dèficit crònic de places i dependència de l’oferta privada. • La CUP havia proposat espais d’impàs (ex. La Vagoneta) per evitar desplaçaments fora del poble fins a obrir la nova escola. Valoració favorable a l’obra en curs (obertura prevista curs 23-24). Bicicleta pública metropolitana (AMBici) • 6 estacions a Sant Just i connexió amb el Bicing des de l’1 de febrer. • Limitació: Sant Feliu no s’hi integra per pressupost, fet que redueix la continuïtat dels desplaçaments. • Crítica al barnacentrisme: el transport públic metropolità orfe de connexions transversals al Baix Llobregat. Positiu però insuficient. Cultura: Cicle d’Art Contemporani “Mons” (Espai Mercat) • Bona acollida, amb xifres d’assistència i implicació d’entitats i escoles. • S’assenyala que la participació juvenil podria ser menor que la d’altres franges; tot i així, posada en valor d’apropar l’art contemporani a la ciutadania. Equipaments i obres Vestidors del camp de futbol • Finalitzats i en servei després d’una obra llarga; no s’entra en detalls sobre el motiu de la demora. Deixalleria municipal i aula ambiental • Re-licitació per encariment de preus; l’empresa inicial es retira. S’executa en fases: primer la deixalleria, després l’aula ambiental. • Reclam de la CUP d’una bassa de laminació per risc d’inundabilitat de riera; finalment, es preveu mur perimetral (criteri de l’ACA). • Crítica a la dependència del mercat en contractes públics (si no hi ha marge, les obres no es fan), i alerta climàtica: episodis extrems (p. ex. riuades) poden ser més freqüents. "Les lleis no són lleis naturals... el clima està canviant."

  • La Justa del 16/2/2023 — Carnestoltes a Sant Just: actualitat municipal, entrevista amb la CUP, campionat de billar, música (Depeche Mode, Rihanna) i seguretat a les xarxes - episode art
    La Justa
    2h 54min

    La Justa del 16/2/2023 — Carnestoltes a Sant Just: actualitat municipal, entrevista amb la CUP, campionat de billar, música (Depeche Mode, Rihanna) i seguretat a les xarxes

    Resum general de l’episodi "Serà un dia espectacular: ni vent, ni pluja, ni fred." — Carles Rius, sobre el dissabte de Carnestoltes Panorama del programa • Obertura musical i to romàntic post-Sant Valentí, amb avanç de continguts de tres hores de magazín. • Actualitat de Sant Just: serveis municipals (energia, mobilitat escolar sostenible), agenda cultural i Carnestoltes. • Lectura de portades i focus esportiu (Transpyr) amb comentaris d’actualitat. • Previsió meteorològica detallada per al cap de setmana de Carnestoltes i tendència de la setmana següent. • Entrevista política amb Aleix Badia (CUP): urbanisme, Collserola, habitatge, seguretat i serveis locals. • Entrevista esportiva/cultural: campionat de billar a l’Ateneu i crida al relleu generacional. • Secció musical (Raquel Hidalgo): de la música de cambra a novetats de Depeche Mode i el show de Rihanna a la Super Bowl. • Xarxes socials amb Vanessa Montserrat: quines plataformes són més i menys segures i consells pràctics de privadesa (amb focus en Telegram). Notícies i serveis municipals Punt d’Informació Energètica • Servei municipal (des d’abril 2022) amb més de 150 consultes ateses. • Qüestions més freqüents: bonificacions i ajudes, energia fotovoltaica, eficiència energètica i autoconsum compartit. • Contacte: 633 439 802 (dijous 12–14 h i 16–18 h) i correu [email protected]. Bici-bus a Sant Just • Xerrada tècnica (divendres 17/02) amb el col·lectiu Canvis en Cadena (Vic) per implementar el bici-bus al municipi. • Beneficis: autonomia infantil, mobilitat saludable, menys trànsit i contaminació; cal voluntariat i suport municipal (rutes i talls de carrers). Agenda local i cultura • Carnestoltes: concursos infantils al matí (comparses escolars) i categories d’adults a la tarda amb rua i veredicte al Casal de Joves. • Aula Universitària (La Mallola): conferència sobre el saqueig nazi de l’art mundial (Imma Fontanals). Portades i focus esportiu Portades dels diaris • Parlament: debat sobre retribucions i límits de compatibilitat; política escocesa (dimissió de Nicola Sturgeon). • Investigació a l’esport: pagaments del Barça a l’empresa d’Enríquez Negreira (1,4 M€) per assessorament arbitrals. • Economia i societat: pujada d’aliments malgrat baixa d’IVA; infrafinançament sanitari; rècord d’exportacions catalanes (95.000 M€). Esport: Transpyr Coast to Coast • Tretzena edició (11–17 de juny): travessa ciclista dels Pirineus, del Cantàbric al Mediterrani, amb etapes i diverses modalitats (carretera, MTB i e-bike). El Temps (Carles Rius) Cap de setmana de Carnestoltes • Dissabte: sol esplèndid, màximes de 17–18 °C; mínimes al voltant de 4–5 °C; gran contrast tèrmic (capas d’abric recomanades). • Diumenge: sol al matí i some núvols a la tarda; lleu reculada de màximes (~16 °C). Tendència • Dilluns–dimecres: estabilitat, 13–14 °C i sol. • Dijous 23 – divendres 24: possible canvi de temps amb baixada clara de temperatures (màximes 8–10 °C) i probabilitat de precipitacions (10–15 l/m²). Recursos i dades • Estacions de referència: Can Ginestar i Escola Montseny (consulta via weathercloud.net o weatherlink.net). • Nou servei de certificats de dades meteorològiques a meteo.cat (per a tràmits amb assegurances, etc.). Entrevista política — Aleix Badia (CUP Sant Just) Urbanisme, habitatge i Collserola • Crítica al model de creixement recent: habitatge majoritàriament de propietat i grans superfícies que encareixen l’accés. • Alertes sobre l’impacte en Collserola i la necessitat de planificació urbanística orientada a drets socials (no només a la legalitat vigent). Seguretat i policia • Moció aprovada demanant més Mossos d’Esquadra (CUP en contra). Argument de la CUP: • Més policia ≠ més seguretat; aposta per reforçar educadors socials i accions de prevenció. • Preocupació per l’“efecte polvorí” i per l’ús dels cossos policials contra moviments socials. Serveis i projectes locals • Escola Bressol La Mainada: necessària i en marxa (per al curs 23–24). • AMBici (bici elèctrica pública): valoració positiva però limitacions si manca interoperabilitat amb municipis veïns. • Cultura: cicle MONS a l’Espai Mercat, bona eina d’apropament de l’art a la ciutadania. • Equipaments: finalització dels vestidors del camp de futbol; deixalleria municipal relicitada per encariment de preus i nova fase d’execució (moret de protecció segons l’ACA; debat sobre risc d’inundabilitat i canvi climàtic). Entrevista — Campionat de Billar a l’Ateneu "Les caramboles no es fan per carambola: es fan per tècnica." — Joan Carbonell La secció de billar • Larga trajectòria a l’Ateneu (amb taules de gran format i calefacció, nivell competició). • Crida al relleu generacional: incorporació d’un jove de 12 anys i voluntat d’obrir escola de billar. El campionat • Dissabte 18/02, 10 h, a la sala de billar (visible des del restaurant de l’Ateneu). • Format: eliminatòries, modalitat de lliure, 8 participants. • Obert a socis de l’Ateneu i de la secció de billar. Premi: tac d’alta gamma. • Informació/inscripcions: Secretaria de l’Ateneu (16–21 h) o 645 30 36 23 (Joan Carbonell). Música amb Raquel Hidalgo Itinerari musical • Música de cambra: origen, trets (sense director, parts independents), Manuel de Falla — Concert per a clavicèmbal i 5 instruments. • James Blunt — Give Me Some Love: lletra sobre amor propi i superació del desamor. • Depeche Mode — Single nou del disc Memento Mori i revisita a Enjoy the Silence (1990). • Rihanna — Show a la Super Bowl: actuació embarassada, posada en escena espectacular i màrqueting impecable. • Ultravox — Hymn (1983): clau del so new wave/synth pop britànic. • Mumford & Sons — Ditmas: folk alternatiu amb evolució cap a un so més elèctric. • Bad Bunny & Bomba Estéreo — Ojitos Lindos: tancament amb pop llatí contemporani. Xarxes socials i seguretat (Vanessa Montserrat) Plataformes menys segures • Facebook: antecedents de bretxes de dades i desinformació. • Twitter: vulnerabilitats, assetjament i comportaments abusius. • LinkedIn: intents d’estafa i captació de dades. Plataforma més segura • Telegram: xifrat d’extrem a extrem, autodestrucció de missatges i control de la privadesa; canals per a comunitats i marques. Consells ràpids de privadesa • Configura la doble verificació i revisa permisos d’apps vinculades. • Desconfia d’ofertes i enllaços sospitosos (phishing). • Limita la informació personal pública en perfils i publicacions. • Per a incidències (robatori/hackeig): activar protocol de recuperació i contactar suport — servei especialitzat disponible a Ape Social Media. Meteo i agenda en un cop d’ull Meteo • Dissabte (Carnestoltes): sol i 17–18 °C. • Dg lleu baixada; a mitja setmana següent, possible canvi amb pluja i fred (23–24 feb). Agenda • Divendres 17/02: xerrada bici-bus (Soledat Sans, 18:30 h). • Dissabte 18/02: Carnestoltes (matí infants al Parc Maragall; tarda rua i veredicte), Campionat de Billar (Ateneu, 10 h).

  • Cara B del 15/2/2023 - episode art
    Cara B

    Cara B del 15/2/2023

    Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

  • Veus Parròquia del 15/2/2023 — Església i LGTBIQ+: del 'Qui sóc jo per jutjar?' a la discriminació global, els sagraments i la lectura bíblica - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 15/2/2023 — Església i LGTBIQ+: del 'Qui sóc jo per jutjar?' a la discriminació global, els sagraments i la lectura bíblica

    Resum general Episodi dedicat a l’acollida de les persones LGTBIQ+ a l’Església Catòlica i al seu context social global. Es combina una mirada pastoral (amb especial atenció al papa Francesc i la seva cultura de la trobada) amb dades sobre discriminació, reflexions sobre l’accés als sagraments i una relectura de textos bíblics. Punts clau • Avanços d’acollida en algunes diòcesis, parròquies i escoles; pes creixent de les famílies i canvi de mirada del clergat. • Impuls del papa Francesc: llenguatge inclusiu, crida a la trobada i la famosa frase: "si una persona és gai, busca el Senyor i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-la?" • Context global: existència d’homofòbia d’estat, criminalització i delictes d’odi; risc elevat de conducta suïcida en adolescents LGTBIQ+ per factors d’estrès minoritari. • Dins l’Església: debats sobre sagraments i ordenació; crida a una Església oberta; altres confessions (anglicana, luterana) més avançades en benediccions i matrimoni. • Bíblia i interpretació: contextualització de passatges clàssics i recuperació d’exemples d’afecte i fidelitat com David i Jonatan o Rut i Noemí. L’Església i l’acollida LGTBIQ+ • Hi ha diversitat de realitats: comunitats que ja tenen ministeris LGTBIQ+ i altres que encara mantenen distància. • L’obertura de persones LGTBIQ+ i les seves famílies dins l’Església influeix positivament en parròquies i escoles. • El contacte personal (també dins les famílies de clergues) afavoreix passar de categories i estereotips a persones concretes. El papa Francesc i el gir pastoral • Nomenament de líders eclesials acollidors i ús públic de la paraula "gai". Enfocament en la cultura de la trobada i cartes encoratjadores. • Record de Gaudium et Spes: l’Església comparteix alegries i angoixes de la humanitat. "Res genuïnament humà deixa de suscitar un ressò en els seus cors" • Missatge central: acollir i acompanyar, no condemnar; evitar identificar persones amb "pecat" com a etiqueta. Fora de l’Església: discriminació i violència • Homofòbia d’estat: en diversos països hi ha pena de mort o presó per actes sexuals consentits entre adults del mateix sexe. Es citen, entre d’altres: Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria (parcial), Aràbia Saudita, Iemen; i per altres fonts: Afganistan, Qatar, Emirats Àrabs Units, Pakistan, Somàlia. • Restriccions d’expressió i d’associació; patologització històrica i teràpies reparatives/ex-gai. • Salut mental: major risc de conducta suïcida entre adolescents LGTBIQ+ per l’estrès minoritari. • Dades (Espanya, 2021): els delictes d’odi augmenten; l’orientació sexual/identitat de gènere és la segona causa de denúncia, amb internet i la via pública com a àmbits recurrents. • Europa: actitud generalment més oberta, però amb repunt neoconservador i augment de delictes d’odi en el post-Covid. L’Església i els sagraments: límits i camins d’obertura • Debat sobre accés als sagraments en situacions no normatives (ex. divorci i nova unió) i sobre ordenació: fre el 2005 en l’admissió al ministeri de persones amb tendència homosexual. • Crida a una Església oberta, fidel a l’Evangeli: Jesús menja amb "pecadors", defensa la dona adúltera i col·loca la misericòrdia al centre. • Altres esglésies cristianes (anglicana, luterana) ja practiquen benediccions i matrimoni de parelles del mateix sexe. Reconèixer amb taviesa: tradició i resistències • El reconeixement dins la Catòlica és lent; demana una visió renovada de tradició i magisteri i una transformació interior de la jerarquia. • Possibles resistències en parts de l’episcopat, especialment on l’homosexualitat encara és criminalitzada. • Observació sociològica: persones no religioses tendeixen a ser més acceptadores (menys centrades en la categoria de "pecat"). Bíblia: context, relectura i exemples inclusius • Passatges clàssics (Sodoma, Levític, Romans) s’han d’entendre en el seu context històric i cultural; es proposa una relectura menys condemnadora. • Exemples positius d’afecte i fidelitat: - David i Jonatan: amor i amistat d’una intensitat singular. - Rut i Noemí: lleialtat fins a la mort, model d’aliança i inclusió dels "altres". • Referència al centurió i el seu criat com a possible exemple de relació afectiva en el context de l’època. Tancament • Informació de servei: repetició del programa en cap de setmana i comiat als oients.

  • La Rambla del 15/2/2023 — La infantesa de contes i cançons - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 15/2/2023 — La infantesa de contes i cançons

    El programa explora les historietes tràgiques i xocants que es troben darrere de cançons infantils i contes que de petits ens semblaven inofensius. A través d'exemples de personatges i narracions clàssiques, es revela la crueltat i els missatges que transmeten, contrastant amb les versions modernitzades que hem conegut

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 15/2/2023 — Primera jornada de bones pràctiques per a la inclusivitat al Baix Llobregat - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 15/2/2023 — Primera jornada de bones pràctiques per a la inclusivitat al Baix Llobregat

    El divendres 24 de febrer se celebrarà a la sala de plens del Consell Comarcal del Baix Llobregat la primera jornada de bones pràctiques per a la inclusivitat. L'objectiu és oferir un espai de reconeixement i intercanvi d'experiències en matèria d'inclusivitat, centrant-se en la diversitat funcional. L'activitat inclourà presentacions d'experiències locals i dinàmiques en grup

  • Entrevistes de la Justa del 15/2/2023 — Mossos i seguretat, Carnestoltes amb nou format, AMBici, eleccions 2023 i nous equipaments a Sant Just Desvern - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 15/2/2023 — Mossos i seguretat, Carnestoltes amb nou format, AMBici, eleccions 2023 i nous equipaments a Sant Just Desvern

    Resum de l’episodi Temes clau del programa: manca d’efectius de Mossos i coordinació policial, nou format del Carnestoltes, candidatura i panoràmica electoral 2023, servei d’AMBici i connexió metropolitana, nous equipaments 2023 (Escola Bressol, Ateneu, Mas Lluí, deixalleria) i programació cultural amb “Mons”. "En comptes de complementar els Mossos d'Esquadra, el que estem acabant fent és substituir-los, i això és el que no pot ser." Seguretat i Mossos d’Esquadra • Denúncia de manca d’efectius: la comissaria compartida Esplugues–Sant Just havia de garantir 3 patrulles; actualment, el cobriment és insuficient. • Impacte local: la Policia Local es veu abocada a cobrir seguretat ciutadana en detriment del compliment d’ordenances (p. ex. tinença d’animals, convivència). • Roda de premsa (13 h) amb l’alcaldessa d’Esplugues (Pilar Díaz) per reclamar reforços a la Generalitat; reconeixement de noves places (850 + 600) però demanant accelerar calendaris. Carnestoltes: nou format i oci jove • Matí infantil i tarda més festiva per atreure jovent i allargar la festa fins al vespre; forta implicació d’AFAs i escoles. • Enfoc de prova i error: si funciona, es mantindrà; si no, es retornarà al format clàssic. Eleccions municipals 2023 • Joan Bassaganyes serà candidat del PSC per primer cop; presentació de llista i programa prevista a finals de març. • Mapa electoral obert: possibles candidatures de Vox, incògnites a l’espai independentista (Junts, Endavant) i el paper de Quico Ferrer. Mobilitat: AMBici i connexions • AMBici en marxa i connectat amb el Bicing de Barcelona; Sant Feliu queda temporalment fora per manca de partida pressupostària. • L’AMB busca solucions per evitar un sistema “coix” i garantir la connexió amb aquest node ferroviari. Cultura: “Mons. El món orgànic” • Cicle que democratitza l’art contemporani amb visites guiades a escoles, centres de secundària i entitats veïnals. • Reconeixement a la tasca de Laura Baringo i Quim Déu en la dinamització. Nous equipaments i obres 2023 • Escola Bressol: obres avançades; objectiu d’estrena al setembre (107 places). • Ateneu (sala gran): obertura prevista octubre–novembre. • Mas Lluí: pressupost per al nou pavelló esportiu; cessió de sòl pel futur institut-escola; conjunt d’equipaments amb centre cívic Soledat Sants, pàrquing de 100 places i pistes de pàdel. • Deixalleria: la crisi de costos va obligar a relicitar; inici d’expedient de licitació aprovat; previsió d’inici d’obres a l’estiu. • Plaça de la Pau: reurbanització encarant la obertura al març amb seguiment veïnal (Walden).

  • La Justa del 15/2/2023 — Sant Just al dia: exposició a l’Espai Carme Malaret, ajuda al terratrèmol i neteja de la Riera; repàs de premsa (Ucraïna, píndola masculina, “només sí és sí”) i Kilian Jornet - episode art
    La Justa
    2h 53min

    La Justa del 15/2/2023 — Sant Just al dia: exposició a l’Espai Carme Malaret, ajuda al terratrèmol i neteja de la Riera; repàs de premsa (Ucraïna, píndola masculina, “només sí és sí”) i Kilian Jornet

    Resum general del programa "Davant l’ICTUS, truca ràpid al 112." Programa magazine amb to informatiu i cultural. Després d’una introducció i un parell de pauses musicals, el gruix del contingut se centra en notícies locals de Sant Just Desvern, un repàs de portades (Ara, La Vanguardia i El Periódico) i una peça d’esports sobre Kilian Jornet. Notícies locals Espai Carme Malaret: nova intervenció de Raquel Fuster • S’anuncia la primera aparició d’aparador del 2023 a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret, amb l’obra de Raquel Fuster “Horta de Sant Joan”. • Inauguració: dissabte 18 de febrer, 12 h, a l’espai. • Fuster, vinculada a l’espai des de fa anys, és grafista especialitzada en il·lustració creativa i tècnica en producció d’arts gràfiques. Donatiu municipal pel terratrèmol a Turquia/Síria/Kurdistan • L’Ajuntament de Sant Just aporta 3.000 € al Fons Català de Cooperació per ajudar la població afectada pels terratrèmols del 6 de febrer. • Es destaca la gravetat de la crisi (milers de víctimes mortals i ferits, danys materials, risc de còlera). • Crida a la ciutadania a col·laborar amb ONG com Creu Roja, Metges Sense Fronteres, UNICEF, etc. • Possible participació futura a la ràdio de l’experta santjustenca Marc Companys per contextualitzar l’ajuda humanitària. Neteja i restauració de la Riera de Sant Just • Retirada de canyissars (espècie invasora) per millorar la circulació d’aigua i la biodiversitat. • Dades clau: extracció inicial d’uns 1.712 m² (60%) i, posteriorment, 1.093 m² addicionals; ja s’han retirat 30 camions de canyes i rizomes. • Actuació amb retroexcavadora giratòria, sembra de talussos i plantació d’arbrat autòcton de ribera, en el marc d’un conveni de millora paisatgística i ecològica amb Red Eléctrica. • Objectiu: convertir la riera en un passeig més transitable i integrat. Repàs de premsa Diari Ara • Polèmica pels premis de jubilació al Parlament: la Mesa els manté sense canvis. • Noruega alerta que Rússia hauria desplegat vaixells amb míssils nuclears al Bàltic (primera vegada en 30 anys). • Investigació sobre la píndola anticonceptiva masculina; mencions a altres temes (preus, russes que viatgen a l’Argentina per parir, rècord del Port de Barcelona pel gas i el vehicle elèctric). La Vanguardia • Nova confirmació sobre vaixells russos amb armes nuclears al Bàltic i acceleració de l’ajuda de l’OTAN a Ucraïna. • Espanya reforçarà el flanc de l’OTAN amb una bateria NASAMS a Estònia a l’abril. • Negociacions del PSOE sobre la reforma de la llei “només sí és sí” (condicionada per aliats i Igualtat). • Globuss abatuts als EUA: alguns podrien ser de caràcter científic o comercial. • Anticonceptiu masculí amb efecte de poques hores; nova causa per coaccions contra Ada Colau. • Cultura: arriba a Espanya l’epistolari inèdit de H. P. Lovecraft. • Mobile World Capital: entrevista a Francesc Fajula — “la tecnologia ha d’estar al servei de les persones i la sostenibilitat”. El Periódico • UE: avanç cap a la fi del cotxe de combustió el 2035 (malgrat l’oposició de certs grups). • Seguiment del terratrèmol i de la recerca en píndola masculina (resultats en ratolins; efecte limitat en el temps). • Mossos i Guàrdia Urbana xoquen per l’ús d’una base de dades. • Junts va donar suport més cops a propostes de Colau que ERC en plens. • Francesc Fajula diu que el Mobile es quedarà a Barcelona. • EUA analitza els sensors del globus espia xinès i suggereix que altres aparells eren inocus. • Llibre de Francesc Vilanova sobre fotos de la caiguda de Barcelona. Esports Kilian Jornet: possible repte a l’Himàlaia • Jornet valora tornar a l’Everest amb un repte extrem: aresta oest, en solitari i sense oxigen. • Ruta històrica, molt poc assolida (només 16 cops des de 1963; mai en solitari i una vegada sense oxigen el 1986). • Seria el seu quart intent recent a l’Everest; el 2021 i 2019 el mal temps ho va impedir. • Conversa distesa sobre l’excepcionalitat esportiva i el ritme de vida del corredor i el seu entorn. Apunts Pauses i to del programa • Obertura amb música més animada del que és habitual i un interludi musical a mig matí. • Recordatori de servei públic sobre símptomes d’ictus i la crida al 112.

  • Just Blues del 14/2/2023 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 14/2/2023

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 14/2/2023 — Nosferatu (1922): 101è aniversari, restauració i llegat; i debat dels Premis Goya 2023 i el llegat de Saura - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 14/2/2023 — Nosferatu (1922): 101è aniversari, restauració i llegat; i debat dels Premis Goya 2023 i el llegat de Saura

    Panorama general Episodi centrat en Nosferatu (1922) de F. W. Murnau pel seu 101è aniversari: música, restauracions, innovacions formals, codis del cinema de vampirs, lectura simbòlica (plaga/rates), subtextos i la figura de Max Schreck. A la segona part, balanç crític dels Premis Goya 2023, omissions i homenatges, i un repàs del llegat de Carlos Saura, amb reivindicació final del cinema mut. "La sang és vida" Nosferatu: restauració, llenguatge i codis del vampir Banda sonora i versions • S’emet la música reconstruïda (no l’original perduda) atribuïda a Hans Erman, la que hauria sonat a l’estrena de 1922 a Berlín. • Hi ha múltiples versions/muntatges; la còpia més difosa recentment és la restauració 2005-2006, molt neta d’imatge i amb tintats restituïts. Innovacions formals i tècniques • Recuperació dels tintats nocturns (blau) que eviten la confusió dia/nit. • Ús de: - Pel·lícula en negatiu per seqüències fantasmàtiques (carrossa al pas del Borgo). - Variació de velocitat de filmació (maneta) per acceleracions perceptives (carruatge). - Sobreimpressions, fotograma a fotograma (compartiment del vaixell), ombres projectades icòniques (la mà sobre el pit d’Ellen). • Còpia moderna ajustada a 16 fps per recuperar la naturalitat del moviment. Estètica i expressionisme • Tot i elements expressionistes (ombres, angulacions, figura d’Orlok), el conjunt s’apropa més a un naturalisme amb paisatge (Eslovàquia, mar Bàltic) que a l’expressionisme pur; contrast amb el Faust de Murnau, més expressionista. Codis vampírics fixats per la pel·lícula • El sol mata el vampir (a Stoker només l’afebleix). • Altres tòpics (p. ex. els alls) no hi apareixen encara. Mites, metàfores i lectures • Paralllelisme pesta vs vampirisme: les rates (i els dos incisius d’Orlok, com una rata) connecten la mortaldat urbana amb l’arribada del comte. • Possible lectura d’antisemitisme iconogràfic (orelles, pèl, associació a rates) examinada amb cautela i contextualitzada per la condició d’homosexual de Murnau i el seu entorn social. Subtext romàntic i erotisme suggerit • L’atracció d’Orlok per Ellen introdueix una pulsió romàntica i el tema del sacrifici d’ella (final a contrallum). • Erotisme suggerit, mai explícit; l’únic acte de vampirització visible és el final, en penombra. • Ambigüitats potents: telepatia entre Ellen-Hutter-Orlok; impuls d’Orlok cap a Hutter que desvia respecte d’altres versions on actuen les vampireses. Murnau i Max Schreck: figures, mites i biografia • Murnau: formació teatral amb Max Reinhardt; innovador visual i de posada en escena; relació amb operadors com Fritz Arnold Wagner. • Max Schreck (al programa sovint “Max Reck”): físic altíssim, prim i inquietant; mites sobre la seva identitat i la llegenda que fos “un vampir real”. • Controvèrsies sobre si totes les escenes són Schreck; possible ús d’altres intèrprets en plans puntuals. "El maestro ha muerto" • Drets i judicis: Florence Stoker demanda la producció; ordres de destrucció que no eviten la supervivència de còpies a Europa i EUA (estrena a Nova York el 1929). • Biografia fosca: canvi de cognom per qüestions familiars/socials; mort tràgica de Murnau en un accident; posterior profanació del mausoleu familiar a Berlín. Influència i comparatives • Filó vampíric immens: de Dreyer i Coppola a Herzog (1979) que recupera els incisius d’Orlok; ecos visuals a la TV amb Salem’s Lot. • Precedents muds “de vampirs” abans de 1922 sovint eren metàfores de la femme fatale i no de vampirs “reals”. Estructura narrativa i posada en escena • Substitució del diari coral de Stoker per tres documents diegètics: - Registre municipal - Llibre de vampirs que llegeix Ellen - Quadern de bitàcola del capità • Composicions pictòriques i plans seqüència d’alta precisió; contrapicats al vaixell i ús magistral del paisatge com a dramaturgia. Actualitat: Premis Goya 2023, omissions i homenatges • Crítica a la concentració de guardons en pocs títols (amb èmfasi en As bestas) i al repartiment de “premis tècnics” com a consol. • Valoracions: - As bestas (molt bona, però debat sobre l’hegemonia de premis). - Cinco lobitos (interpretacions de Laia Costa i Susi Sánchez). - Modelo 77 (dubtes sobre l’abast dels seus “valors”). - Omissió de Pacifiction (Serra), contrast amb les seves 9 nominacions als César. - Alcarràs: moltes nominacions, cap premi; dissonància amb la seva promoció cap als Òscars. • Cerimònia: ritme correcte però polèmiques (interpretació musical aliena a l’autora original, homenatges insuficients a Villaronga vs atenció central a Saura). Carlos Saura: balanç de carrera i comparatives • Etapes preferides i films clau: La caza, període 60s; debat crític sobre 70s-80s; incursió al cinema quinqui (Deprisa, deprisa); Flamenco/Tango com a retaules estilístics; ambició industrial a El Dorado i comparació amb Aguirre de Herzog. • Record i comiat amb el documental Las paredes hablan (de l’art rupestre a l’art contemporani) com a epitafi artístic. Reivindicació del cinema mut • Crida a veure cinema mut com a escola viva d’imatge i muntatge: - Fritz Lang: La mujer en la Luna, Spione. - Redescobrir els tintats, la cadència de 16 fps i la composició d’un cinema que continua ensenyant a mirar.

  • La Rambla del 14/2/2023 — La crisi energètica a Europa: mercat del gas i l'especulació - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 14/2/2023 — La crisi energètica a Europa: mercat del gas i l'especulació

    En aquesta xerrada a l'Ateneu de Sant Just, Andreu Misser, periodista i director de la revista Alternatives Econòmiques, analitzarà com funciona el mercat especulatiu del gas a Europa, i com afecta als preus de l'energia. Misser abordarà la crisi energètica que ha afectat Europa, les conseqüències de la guerra a Ucraïna, i la necessitat de reformar el sistema de fixació de preus a l'electricitat que, per la seva estructura marginalista, permet que el preu del gas determini el preu de l'electricitat, de manera que les energies renovables es veuen perjudicades