Aquest text presenta un recull de les darreres notícies de Sant Just d'Esvern, incloent l'aprovació d'una moció per promoure l'educació inclusiva, commemoracions del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, i actualitzacions sobre batudes de caça programades. També s'informa sobre activitats culturals i una entrevista amb l'artista local Clara Aguilar, nominada als Premis Gaudí pel seu treball en música original per al cinema
Visió general Ple plàcid i amb balanç positiu: tots els punts principals van ser aprovats (excepte una moció), amb especial focus en qüestions econòmiques i d’equipaments. • Patrimoni i equipaments: aprovació definitiva del projecte executiu de consolidació estructural de la Masia de Can Freixes (≈900.000€) i modificació de crèdit (4,25 M€) per finançar el nou pavelló i equipar l’Escola Bressol “Mainada”. • Gestió econòmica: increment del 2,5% de retribucions (personal, dietes i càrrecs electes) i explicació del reequilibri d’endeutament amb retorn de 3,9 M€ gràcies al superàvit 2022. • Polítiques socials i educació: moció per garantir l’educació inclusiva (unanimitat), impulsada per l’AFA Montseny i l’entitat “Sant Justin Clou”, amb accions concretes d’accessibilitat. • Seguretat: moció del PSC per més efectius de Mossos (aprovada) i comiat de Toni Jurado, policia de proximitat molt estimat. Rebuig d’una moció sobre “seguretat dels avis” per paternalisme i perquè moltes mesures ja s’apliquen. "Les coses de 10 no existeixen" — Valoració del ple, tot i ser molt positiva. Temes principals 1) Aprovació del projecte de consolidació de la Masia de Can Freixes Què s’ha aprovat: el projecte executiu per consolidar l’estructura de la Masia (parets, sostres, forjats i terres) amb reforços metàl·lics amagats que actuaran com un “esquelet”. • Objectiu: garantir la seguretat estructural i preservar el caràcter original (distribució, vigues visibles, paviments) per a usos futurs (no definits en aquesta fase). • Pressupost: ≈900.000€; intervenció quirúrgica per consolidar sense alterar l’essència de l’edifici. 2) Increment del 2,5% de retribucions (personal, dietes i càrrecs electes) Marc legal: augment anual conforme a l’Estat. El debat es concentra en càrrecs electes i dietes (el personal genera menys controvèrsia). • Context demogràfic: Sant Just voreja els 20.000 habitants (cal mantenir-ho 2 anys per consolidar el tram). Els escalats poblacionals fixen màxims i mínims retributius per a càrrecs, i el municipi ja es projecta dins la franja baixa >20.000. 3) Educació inclusiva: moció i nova entitat “Sant Justin Clou” Moció aprovada per unanimitat (PSC, Sant Just en Comú i Endavant Sant Just) per garantir l’educació inclusiva segons el decret (2017), impulsada per l’AFA Escola Montseny. • Diagnosi: incompliment sostingut de recursos (vetlladors i personal especialitzat) per part del Departament, que impedeix la plena inclusió als centres a tot Catalunya. • Resposta local: neix “Sant Justin Clou” per agrupar famílies i treballar amb l’Ajuntament. • Accions inicials: “hora tranquil·la” a la Fira de Nadal (reducció d’estímuls sonors) i treball conjunt per fer extraescolars i activitats municipals més inclusives. "Si us plau, es posin els recursos necessaris i es fiscalitzi el compliment del decret" — reclam de la moció. 4) Modificació de crèdit 1/2023: pavelló i Escola Bressol “Mainada” Operació financera: 4,25 M€ per avançar despesa i, al març, retornar 3,9 M€ amb el superàvit 2022, deixant deute gairebé zero (reequilibri entre nou crèdit i retorn). • Destí dels fons: - Nou pavelló: ≈3,3 M€. - Escola Bressol: 350.000€ per mobiliari i utensili davant el retard de subvencions (quan arribin, s’alliberarà crèdit d’altres partides). • Nom oficial: es confirma “Mainada”. • Pavelló: ubicació i mobilitat: - Nova ubicació a Mas Lluí, creant un clúster d’equipaments (esportius, educatius, culturals). - L’opció inicial prop de La Bonaigua es descarta per condicionants del col·lector, que encarien l’obra. - Debat sobre mobilitat i aparcament: el govern subratlla que és una sola pista (impacte inferior a La Bonaigua) i que es preveuen 100 places d’aparcament per evitar pressió al barri. 5) Moció rebutjada: “Per la seguretat dels nostres avis” Proponent: regidor no adscrit Quico Ferrer. Rebuig generalitzat (només vot a favor del proponent). • Motiu del rebuig: part de les mesures ja s’apliquen; Sant Just és municipi amigable amb la gent gran i es critica el to paternalista d’algunes propostes. 6) Efectius policials i comiat de Toni Jurado Moció del PSC aprovada per instar Interior a incrementar els Mossos al municipi, denunciant un dèficit històric d’efectius assignats (des de la creació de la comissaria d’Esplugues). • Abast: les mocions no són vinculants, però expressen posició i pressió institucional (es trameten a Interior). • Reconèixer la proximitat: comiat de Toni Jurado, policia-mediador molt estimat, exemple de policia de proximitat i mediació. "Poseu els efectius policials necessaris... i ho repetirem tantes vegades com calgui" — reclam reiterat a Interior. Decisions clau i vots • Masia de Can Freixes (consolidació estructural) — Aprovat. • Increment retribucions 2023 (2,5%) — Aprovat. A favor: PSC, En Comú, ERC, CUP i regidora no adscrita. Abstenció: Endavant Sant Just i regidor no adscrit. • Educació inclusiva (moció) — Aprovat per unanimitat. Impuls: PSC, Sant Just en Comú, Endavant Sant Just; origen: AFA Escola Montseny. • Seguretat gent gran (moció) — Rebutjat (només vot del proponent, Quico Ferrer). • Modificació de crèdit 1/2023 — Aprovat. A favor: PSC, En Comú, ERC. Abstenció: Endavant Sant Just, CUP i regidor no adscrit. • Efectius de Mossos (moció PSC) — Aprovat. A favor: PSC, En Comú, Endavant Sant Just, ERC. En contra: CUP i regidora no adscrita. Abstenció: regidor no adscrit. Recursos • Vídeo complet del ple al YouTube municipal: @SantJuscat • L’Ajuntament resta a disposició per consultes i aclariments sobre els punts tractats.
Resum Context i sentit de la commemoració 27 de gener: data de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau per les tropes soviètiques. Des del 2005, l’UNESCO proclama el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust per honorar les víctimes i reafirmar el compromís contra l’antisemitisme, el racisme i tota forma d’intolerància. Recordatori del paper dels refugiats espanyols a França que, després de la invasió nazi, foren deportats a camps de concentració. "El 27 de gener és el dia que les tropes soviètiques van alliberar el camp d'Auschwitz-Birkenau." Connexió de Sant Just amb l’Holocaust Francesc/Francisco Casares, veí del barri sud de Sant Just, deportat a Mauthausen i supervivent. Estudi de referència (març 2021): Julio Etxo i Maria Tresacots, "Francesc Casares, l’avi de Sant Just que va sobreviure a l’infern de Mauthausen" (consultable en línia). Família Carcereny: un regidor en època republicana vinculat a Sant Just; el seu germà (resident a Sant Feliu) va morir en un camp de concentració. Sant Just conserva, doncs, memòries locals directament relacionades amb la deportació. Actes commemoratius d’avui (a les escoles) 17.00 h: lectura del manifest (obert a la ciutadania). Interpretació de violí a càrrec d’un intèrpret de l’Escola de Música de l’Ateneu. Inauguració de l’exposició: Dones catalanes deportades als camps nazis, cedida per l’Amical de Mauthausen, a la 1a planta de les escoles (visitables durant 1 mes). Reobertura del Refugi i visita guiada extraordinària fins a les 19.00 h. "Francesc Casares... l’avi de Sant Just que va sobreviure a l’infern de Mauthausen." Reobertura i calendari de visites del Refugi Es reprenen les visites regulars durant aquest any (sense limitacions Covid). Escoles (març), Escola de Català, Escola de Madres i grups de jubilats ja han fet peticions; s’està agendant i coordinant. L’oferta inclourà guies, logística i atenció al factor climatològic (murals i escultures a l’aire lliure). Recursos per a la ciutadania i educació Web del Refugi amb informació històrica, construcció i testimonis: refugi.santjust.net. Arxiu Municipal (Can Ginestà): Ulleres 3D per a una experiència immersiva vinculada al Refugi. 4 jocs de taula sobre la Guerra Civil i Sant Just per aprendre jugant (per grups de 4 jugadors: preguntes i respostes). Memòria activa i viatge de restitució L’Amical de Mauthausen (conveni amb l’Ajuntament) cedeix l’exposició i ofereix viatges de memòria a Gusen i Mauthausen (maig). Jordi Amigó ha estat convidat al viatge (5–8 de maig) i es compromet a retornar a la ràdio el 9 de maig per compartir l’experiència. "Em comprometo... el dia 9 venir a la ràdio a explicar-vos com ha anat el viatge." Possible testimoni viu Es preveu l’assistència d’una persona de 92 anys que afirma haver estat al Refugi els últims dies de la guerra: una oportunitat de memòria oral molt valuosa. Punts clau Memòria, educació i compromís ciutadà contra l’odi i la intolerància. Visibilització local de la deportació a través de Casares i Carcereny. Reobertura del Refugi i retorn de les visites com a eina pedagògica i comunitària. Col·laboració amb l’Amical de Mauthausen: exposicions, viatges, recursos didàctics.
Panorama general Programa matinal amb bloc informatiu local, entrevistes i anàlisi política/jurídica. Els eixos de la jornada són: repàs del ple municipal (Can Freixas, educació inclusiva, nou pavelló i seguretat), commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust amb focus en el refugi de Sant Just, i anàlisi jurídica de temes d’actualitat (cas Dani Alves, reforma penal i política municipal de Barcelona). Informatius i portades (resum executiu) • Notícies locals: aprovació definitiva del projecte de consolidació estructural de la masia de Can Freixas (900.000 €); moció d’educació inclusiva aprovada per unanimitat; lectura del manifest del Dia de l’Holocaust i acte a les 17 h a les Escoles amb visita al refugi. • Portades dels diaris: - Sanitat: vaga de metges manté força; - Política catalana: B40 i pressupostos (ERC–PSC); - Internacional: Rússia respon amb míssils a l’enviament de tancs a Ucraïna; - Societat: casos judicials i seguretat; - Economia/empresa: Mobile i aigua reutilitzada a BCN. Entrevista: Memòria de l’Holocaust i refugi de Sant Just (Jordi Amigó, arxiver municipal) Punts clau • Context històric: 27 de gener, data de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau i proclamació (2005) del Dia Internacional per l’ONU/UNESCO. • Connexions locals: - Francisco Casares, veí de Sant Just, supervivent de Mauthausen; - Cas Carcereny (família vinculada al municipi), mort en camp nazi. • Acte commemoratiu (17 h, Escoles): - Lectura del manifest de l’Amical Mauthausen; - Intervenció musical (violí) de l’Escola de Música de l’Ateneu; - Exposició “Resistents i deportades” (dones catalanes deportades) a la 1a planta (durant 1 mes); - Reobertura del refugi amb visita guiada especial fins a les 19 h. • Refugi i divulgació: - Tornaran les visites escolars i de grups durant l’any (ja s’agenden a partir de març); - Recursos: web del refugi (refugi.sanjus.net), ulleres 3D i jocs de taula sobre la Guerra Civil i la memòria local. "La idea és que aquest any el refugi tornarà a funcionar... ja no hi ha limitacions per la Covid" — Jordi Amigó Repàs del ple municipal (amb Just Fosalba, 2n tinent d’alcaldia) 1) Can Freixas, consolidació estructural • Objectiu: fer l’“esquelet” interior amb reforços metàl·lics (forjats, sostres, murs) per garantir estabilitat i conservar el caràcter original de la masia (segle XVI). • Pressupost: 900.000 €; no defineix encara usos futurs. 2) Retribucions 2023 (+2,5%) • Aplicació legal a personal i càrrecs electes; debat sobre l’escala retributiva en el llindar dels 20.000 habitants (franja poblacional superior). 3) Educació inclusiva (moció aprovada per unanimitat) • Iniciativa impulsada per l’AFA de l’Escola Montseny (marc FAC): reclamar recursos reals (vetlladors, especialistes) per desplegar el Decret d’Educació Inclusiva (2017). • Sant Justin Inclou: nova entitat de famílies per coordinar accions i entorn accessible (ex.: “hora tranquil·la” en activitats municipals). 4) Modificació de crèdit (4,25 M€) • Nou pavelló: finançament ~3,3 M€. • Escola Bressol La Mainada: 350.000 € per mobiliari i equipament mentre no arribi la subvenció prevista. • Deute: reequilibri al tancament 2022 retornant 3,9 M€ per situar-se prop de deute zero. 5) Nou pavelló a Mas Lluí • Ubicació: clúster d’equipaments (Soledat Sans, institut escola, pavelló) i aparcament previst d’unes 100 places. • Alternatives: Torreblanca descartada (parcel·la compartida i oposició de St. Joan d’Espí). 6) Seguretat ciutadana • Moció sobre gent gran (regidor no adscrit): rebutjada (paternalisme, propostes ja existents o improcedents). • Moció PSC sobre efectius policials: reclamar a Interior i Mossos el compliment dels mínims d’assignació de patrullatge (dèficit històric a Sant Just). Anàlisi jurídica i política (Joel Reguant, advocat) A) Cas Dani Alves (agressió sexual) • Cronologia i protocol activat a la discoteca Sutton (assistència, proves i imatges). • Presó preventiva per risc de fuga (doble nacionalitat, activitat a Mèxic, manca d’extradició amb Brasil). • Sobre la renúncia de la víctima a la compensació: una indemnització no és un “benefici” sinó reparació de danys (físics, psíquics, costos legals i teràpia). B) Reforma penal i inhabilitacions (procés) • Sedició derogada i malversació reformulada: petició de l’Advocacia de l’Estat de reduir inhabilitacions (fins a ~50%). • Possibles retorns a la política activa (calibratge d’efectes per a lideratges com Junqueras/Turull, segons càlculs temporals). C) Política municipal de Barcelona • Collboni surt del govern per marcar perfil en campanya (“o alcalde o res”). Moviment per diferenciació respecte a Colau. D) Vagues i debat públic • Setmana amb vagues (metges, taxis, mestres). Condemna d’insults en protestes públiques. Altres destacats Butlletins • 11.00 h (Catalunya Ràdio): B40 i pressupostos; residència fiscal de l’exrei; PIB 2022 (+5,5%); vaga de metges; projectes mediambientals (Pesca Neta); cas Manel Vidal–TV3; Djokovic i esports. • 11.09 h i 12.07 h (Sant Just): reitera acte de l’Holocaust, refugi i Can Freixas; avís de batudes de caça a Collserola. Portades del dia (selecció) • Sanitat: vaga amb alta participació. • Política: moviment d’ERC sobre la B40 per desbloquejar pressupostos; • Guerra a Ucraïna: míssils russos com a resposta a l’enviament de tancs; • Aigua: reutilització i plans per alleujar la sequera. Recursos i informació útil • Refugi: refugi.sanjus.net • Participació ciutadana: preguntes al Twitter del programa (@laJusta_) Idees clau • Conservació patrimonial: consolidació de Can Freixas preservant l’essència del segle XVI. • Drets educatius: el municipi insta a complir el Decret d’Educació Inclusiva amb recursos reals. • Memòria i divulgació: el refugi reobre visites i recursos pedagògics. • Infraestructura esportiva: nou pavelló a Mas Lluí amb aparcament previst. • Seguretat: reclam d’efectius de Mossos acord a mínims. • Anàlisi jurídica: criteris de presó preventiva (risc de fuga) i impacte de la reforma penal en inhabilitacions.
Resum general de l’episodi Episodi de retorn a 2023 ple de recomanacions en format “tops” i descobertes poc evidents. Els conductors combinen humor i autoironia amb una selecció ambiciosa de cinema, videojocs, llibres, còmic, teatre, sèries i música. "En el gueto no hay sitio para historias de amor" — lema clau a ‘Love Gets a Room’ de Rodrigo Cortés Punts forts (highlights) Cinema (Top 3 multitemporal): RRR (Índia): blockbuster èpic, excessiu però irresistible, amb la cançó “Naatu Naatu” (Globus d’Or). Holy Spider (Dinamarca/Irán): thriller fosc que esdevé denúncia política sobre feminicidis i impunitat. Joyland (Pakistan): retrat opressiu i poètic d’identitat, gènere i desig; preselecció als Òscars. Videojocs: Aeterna Noctis (Metroidvania 2D) — món extens, animació a mà i dificultat ambiciosa; esment a ‘Summa Aeterna’. Llibres: Brillo (Luster), de Raven Leilani — sàtira afilada sobre raça, classe i desig; edició Blackie Books. Còmic: Sácamelo todo: Mister Prolapso — humor absurd, irreverent i meta a partir d’un webcòmic viral (Guillermo Lizarán). Cinema (rescat): Love Gets a Room (El amor en su lugar), de Rodrigo Cortés — musical en temps real dins el gueto de Varsòvia: teatre, supervivència i amor. Teatre off: De perres i criades (Sala Pangolí) — monòleg emotiu sobre migració i classe; interpretació de Marta Fons. Sèries: Primal (Genndy Tartakovsky) — animació 2D sense diàlegs, violenta i lírica alhora, sobre supervivència. Música (Top vinils): Emeka Ogboh — ambient i field recordings de Lagos; immersiu i sensorial. Tom Skinner (The Smile / Sons of Kemet) — jazz contemporani amb producció moderna (‘Voices of Bishara’). Bitchin Bajas — psicodèlia analògica: ‘Switched On Ra’ (tribut a Sun Ra) i ‘Bajascillators’. Cinema (Top 3) 1) RRR (Rise • Roar • Revolt) — Índia • Blockbuster històric amb energia desbordant: acció, dansa i èpica; dos herois que esdevenen superhomes. • “Naatu Naatu” guanya Globus d’Or a millor cançó; fenomen coreogràfic. • Crítica entusiasta tot i la hipèrbole i la retòrica patriòtica. • Lament: no enviada per l’Índia als Òscars malgrat el ressò. "És la gran hipèrbole del cinema... però funciona com una bona de marcials: no te l’has de creure per gaudir-la" 2) Holy Spider — Dinamarca (ambientada a l’Iran) • Thriller basat en fets reals (2001, Mashhad): assassí de prostitutes amb impunitat social i institucional. • Giro cap a drama judicial i denúncia política; periodisme com a motor de la veritat. • Premis: Millor Actriu a Cannes (Zar Amir Ebrahimi); preselecció Òscars. • Tons nocturns i bruts; violència suggerida mitjançant el·lipsi i posada en escena. 3) Joyland — Pakistan • Triangle emocional en una família patriarcal; relació entre un jove i una ballarina trans. • Format 4:3 per reforçar la opressió; cromatisme fosforescent de somni inassolible. • Més que un “film queer”, és un fresc social: tothom és presoner d’expectatives i jerarquies. • Estrena propera (aleshores) i preselecció als Òscars. Videojocs Aeterna Noctis (Aeternum Game Studios) • Metroidvania 2D molt extens (16 zones), animació a mà i doblatge cuidat. • Dificultat elevada amb reptes “zero hits” i speedrun (<5 h); opcions d’accessibilitat per dificultat. • Estètica fosca amb punts “gaudinians” (trencadís) i moments anime. • Ecos de ‘Hollow Knight’, ‘Blasphemous’ i ‘Celeste’; menció de l’ecosistema roguelite via ‘Summa Aeterna’. "Hay retos coreanos... muy poca gente será capaz de superar" Llibres Brillo (Luster), de Raven Leilani — Blackie Books • Debut incisiu i irònic d’una autora jove afroamericana; ed. en català/castellà 2022. • Raça, classe, sexe i precariat: una assistent editorial s’involucra amb un sugar daddy blanc d’un matrimoni obert i entra a viure amb la parella. • Mirada crua i autocrítica (sense sermons) a la dissonància entre ideals i pràctiques. • En desenvolupament adaptació HBO Max. Còmic Sácamelo todo: Mister Prolapso — Guillermo Lizarán • Recopilació de tira còmica nascuda a Twitter: absurd extrem, paròdia pop i shitpost editorialitzat. • Referències a Star Wars, Pokémon, Blade Runner, Twin Peaks, Dragon Ball, etc. • Gags recurrents i deliri meta amb llenguatge “mal escrit” com a recurs humorístic. Cinema (Rescat imprescindible) Love Gets a Room (El amor en su lugar) — Rodrigo Cortés • Musical en temps real al gueto de Varsòvia (1942) que barreja escena i bambolines, amb cançons en so directe. • Pla seqüència inicial (12’) i direcció d’actors virtuosa; tensió amb la presència nazi a platea. • Coproducció espanyola rodada a Catalunya; va passar massa desapercebuda en un any de molta competència. "Responsabilitat artística: alegrar la vida del públic enmig de la desesperació" Teatre (off) De perres i criades — Sala Pangolí (Bailèn) • Monòleg d’una dona andalusa gran que revisita la seva vida de migració i treball. • Marta Fons: interpretació magnètica i de gran veritat; text del Fèlix Arzog. • Peça curta (≈70’) de gran intensitat emocional; programació estable (consultar dates). Sèries Primal — Genndy Tartakovsky (Adult Swim / HBO) • Animació 2D per adults sense diàlegs: un humà i un tiranosaure units per la pèrdua. • Violència i bellesa en contrast permanent; banda sonora i paleta de colors molt treballades. • 2 temporades, capítols de 20’ — hipnòtic i contundent. Música (Top vinils) 3) Emeka Ogboh — ‘6°30’33.372”N 3°22’0.66”E’ (Lagos) • Ambient amb field recordings de Lagos: trànsit, mercats, energia urbana. • Escolta immersiva; de vegades, talls amb només enregistrament de camp (immersió total). 2) Tom Skinner — ‘Voices of Bishara’ • Jazz contemporani amb producció moderna (eco del hip hop/trip hop 90s). • Referències: Abdul Wadud (‘By Myself’, 1978) i Tony Williams (‘Lifetime’, 1964). • Títol com a tribut a Bishara Records (“bones notícies”). 1) Bitchin Bajas — ‘Switched On Ra’ (2021/22) i ‘Bajascillators’ (2022) • Psicodèlia analògica amb 19 sintetitzadors, gravació i mescla 100% analògiques. • Tribut a Sun Ra (còsmic jazz), i disc propi a foc lent amb talls llargs i passatge hipnòtic. "Encara hi ha discs que sorprenen pels sentits: so, disseny, tacte i idea" Notes i fils recurrents Autoironia i meta: humor sobre propòsits d’any nou, “gordofòbia” (salutació a Activismo Gordo Uruguay) i el to cuñado domat amb afecte. Premis i calendaris: debat sobre preseleccions als Òscars, Gaudí/Goya i la inoportunitat dels “tops” abans que arribi tot als cinemes. Tècniques i gèneres: Metroidvania, roguelite, ambient, dub, hard bop, avant-garde, krautrock — el programa tradueix tecnicismes a experiència d’usuari.
Panorama general Un primer episodi de "La Salut al dia" (Ràdio d’Esvern) que presenta el nou espai mensual conduït per la infermera Sílvia Granollers i dedicat a temes de salut comunitària. Aquesta estrena se centra en dos pilars clau: nutrició i benestar emocional, amb la nutricionista Belén Gil i la referent de benestar emocional i comunitari Noemi Morcillo (CAP Sant Just). "L’objectiu principal no és baixar de pes, sinó recuperar la salut." Nutrició al CAP: serveis i enfoc Incorporació i treball comunitari • Incorporació de professionals de la nutrició a la sanitat pública amb perfil comunitari. • Ús de l’espai radiofònic per educació en hàbits saludables i per apropar recursos a la ciutadania. Com funciona el servei • Derivació des de metge/infermera; primera entrevista individual amb tests i valoració. • Intervenció grupal (8 setmanes, 1 sessió/setmana) + seguiment individual i mensual posterior. • Treball prioritari en patologies prevalents: diabetis, sobrepès i obesitat. Hàbits nutricionals: què funciona i què evitar Evitar dietes restrictives i centrar-se en hàbits • Fugir de dietes molt restrictives: baixen l’adherència i afavoreixen el “rebot”. • Educació nutricional per aprendre a menjar bé i sostenir el canvi a llarg termini. • Evitar la gana: la restricció augmenta l’ansietat i facilita els atracons. "Després de la restricció ve l’atracó." Informació fiable i treball interdisciplinari • Treball transversal amb benestar emocional (Noemi) per abordar ansietat i relació amb el menjar. • Compte amb mites i desinformació a internet i xarxes: calen professionals sanitaris col·legiats i fonts fiables. Objectius i activitat física Salut per davant del pes • Enfoc en recuperar la salut (diabetis, HTA, hipercolesterolèmia) i relació sana amb el menjar. • Evitar l’obsessió amb la bàscula: no cal pesar-se cada dia. Mou-te de forma sostenible • Recomanacions OMS: 30’/dia d’activitat física moderada o 150’/setmana. • Prioritzar reduir el sedentarisme (passejades a bon ritme) i sumar progressivament. Benestar emocional i prescripció social Rol de la referent de benestar emocional • Avaluació individual, grups psicoeducatius i prescripció social. • Prescripció social: vincular la persona a activitats municipals (centre cívic, lectura, aigua, ioga, exercici) com a part del pla de salut. Hàbits per al benestar emocional • Activitat física: millora l’ànim via neurotransmissors i facilita consciència del present. • Mindfulness/atenció plena: entrenar ser al moment present (p. ex., alarmes 4-5 cops/dia per aturar-se i observar què estàs fent). • Temps per a un mateix: reservar espais personals (activitats físiques, artístiques o casolanes) per reconnectar. • Comunicació i límits: expressar necessitats i posar límits sense culpabilitat per protegir la salut mental. Grups, confidencialitat i derivacions Funcionament dels grups (relaxació i gestió emocional) • Grups de tècniques de relaxació i gestió emocional (p. ex., 7 sessions), amb consentiment i confidencialitat estricta. • Seguiment posterior i itineraris: relaxació ↔ gestió emocional segons necessitats. Captació i circuit • Derivació principal des de metges, infermeria i treball social del CAP. • Valoració inicial per decidir el millor recurs: grup, prescripció social o derivació específica. Idees clau • Sostenibilitat > rapidesa: millor canvis d’hàbits que dietes estrictes. • Salut integral: model biopsicosocial que integra cos, ment i comunitat. • Grups estructurats + seguiment: augmenten l’adherència i creen sinergies positives entre participants. • Comunitat com a recurs terapèutic: la prescripció social amplia el ventall de suports i activitats de salut.
En aquest primer programa de "La Salut al Dia", es parla sobre la importància dels hàbits saludables a càrrec de Belén Gil, nutricionista, i Noemi Morcillo, referent de benestar emocional. S'explica com integrar l'alimentació equilibrada, l'exercici físic, la comunicació i la gestió emocional en la vida diària per millorar la salut i benestar general
En el context de les campanyes de màrqueting, es destaca la rellevància de tenir una pàgina web atractiva i ben dissenyada per garantir una bona conversió. La manca d'atractivitat de les imatges i el disseny pot dificultar l'efectivitat de les campanyes, malgrat un bon trànsit dirigit. Recentment, s'ha introduït un nou servei que permet millorar les pàgines web, cosa que facilitarà les conversions dels clients. També s'explica la importància de l'anàlisi dels resultats per ajustar les estratègies de futur
Resum de la conversa Conversa radiofònica que posa el focus en la ciclicitat femenina i en com l’autoconeixement del propi cicle menstrual permet viure amb més benestar, respecte dels ritmes i autogestió emocional. Es parla de fases com l’ovulació, la fase premenstrual i la menstruació, de la idea de plenipausa (menopausa viscuda en plenitud), i de la necessitat de normalitzar i socialitzar aquesta realitat a la família, a l’empresa i a la societat. "La comprensió ens allibera." "No estàs boja, estàs en premenstrual." "Dona cíclica." Punts clau Respectar els ritmes: el cos no és lineal ni productiu 24/7; cal sincronitzar-se amb el propi pulsar intern. Autoconeixement: entendre les fases del cicle menstrual dona més capacitat d’autogestió i redueix la culpa i el judici. Emocions i límits: en premenstrual, si no s’han posat límites, és més fàcil que aparegui la ira; cal anticipar-se i cuidar-se. Sororitat i suport: compartir l’estat amb amigues/col·legues genera complicitat i evita judicis. Normalització social i laboral: avançar cap a mesures com el permís menstrual retribuït o el teletreball quan cal. Educació menstrual: acompanyar adolescents perquè entenguin que la regla té una lectura sobre autocura, alimentació, son i moviment. Desmedicalització prudent: no córrer sempre a la pastilla; prioritzar descans, delegar i autocura quan el cos ho demana. Fases del cicle i potencialitats Ovulació: alta energia, creativitat, sociabilitat, projecte cap enfora. Premenstrual: descens d’energia, possible irritabilitat si falten límites; necessitat d’introspecció. Menstruació: recolliment, descans, autocura; ritme baix i espai per a la meditació i l’autoescolta. Plenipausa: visió de la menopausa en plenitud, amb respecte i autoacceptació del nou cicle vital. Impacte en entorns clau Família: reconèixer i respectar els temps de cada dona; educar filles en autoconeixement i autorespecte. Empresa: evitar el judici sobre el rendiment; promoure flexibilitat, delegar i mesures com el permís menstrual. Recomanacions pràctiques Planificar el mes segons el cicle; buidar agenda en premenstrual/menstruació i aprofitar l’ovulació per a tasques socials/creatives. Delegar i posar límits quan l’energia baixa. Prioritzar descans, caldit, autocura i meditació. Fer diari del cicle per detectar patrons. Cuidar alimentació, son i moviment de forma sostinguda. Frases destacades "La comprensió ens allibera." "No sempre estic perfecta, no sempre estic ‘ready’." "No estàs boja, estàs en premenstrual." Contacte i tancament Professionals convidades: Mònica Valera (Life Coach) i Lila. Contacte compartit a l’emissió: Mònica Valera – 691 59 83 20 – xarxes: "Mónica Life Coach". La conversa conclou reivindicant visibilitat, autoresponsabilitat i espais d’autoescolta com a camí cap a un "bon viure" cíclic i conscient.
Resum executiu Clara Aguilar comparteix com va crear una música electrònica, fosca i minimalista per a la pel·lícula Suro, la seva primera experiència en un llargmetratge. Tot i que hi ha poca música al film, la seva aportació busca generar tensió i cohesionar l’univers sonor. També repassa la nominació als Premis Gaudí (Millor Música Original), els reconeixements a Sant Sebastià i els seus projectes per al 2023 en cinema i teatre. Punts clau Col·laboració estreta amb el director Miquel Gurrea: música amb to electrònic i fosc per potenciar la tensió. Aportació breu però significativa: hi ha poca música a Suro, però amb una funció clara i precisa. Primera banda sonora de llargmetratge; entrada al món pantalla també amb una sèrie (treball més extens). Reconeixements: Suro guanya 3 Premis Gaudí (Direcció Novell, Protagonista Femenina, Protagonista Masculí) i premis a Sant Sebastià (FIPRESCI, Irizar, entre d’altres). Nominada als Gaudí a Millor Música Original; el premi el guanya Raül Refree per Un año, una noche. Projectes 2023: música per a Creatura d’Elena Martín; peça teatral Rava a L’Altres Lliure amb música en directe; altres projectes fins al Grec. Vincles amb la comunitat: actuació a La Vall Festival (Sant Just Desvern) amb Guillem Alvarí; col·laboracions prèvies amb Arnau Vallvé (Manel). Cites destacades "Hi ha molt poca música a la pel·lícula i ell tenia molt clar per què em volia contactar, perquè era, en concret, per una manera més electrònica... per generar certa tensió." "Va ser una col·laboració molt breu, però va ser divertit." "Entrar al món de la pantalla és un luxe perquè és un desig que tenia." "Jo és que no l'esperava guanyar." Context i reconeixements Suro (òpera prima de Miquel Gurrea) rep una bona acollida crítica i guardons a Sant Sebastià (FIPRESCI, Irizar, etc.). Als Premis Gaudí, s’endú 3 guardons: Direcció Novell, Actriu Protagonista i Actor Protagonista. Música original: Aguilar hi aporta un tractament electrònic i fosc; també hi participa Arnau Vallvé (Manel). El premi Gaudí a Música Original recau en Raül Refree per Un año, una noche. Projectes en curs (2023) Cinema: treball intensiu d’univers sonor per a Creatura d’Elena Martín (més extens i articulat que a Suro). Teatre: Rava (públic familiar) a L’Altres Lliure; Aguilar hi actua com a músic-personatge amb música en directe (direcció escènica i disseny: Sílvia Del Llano). Altres encàrrecs escènics previstos fins al Grec. Trajectòria i metodologia Orígens en música per a teatre i dansa; per a pantalla, cal “col·locar-se a un altre lloc” i fer altres exercicis creatius. En cinema, sovint s’hi entra en fases finals, amb l’univers visual ja tancat, ajustant el to i la coherència sonora. Comunitat i directes La Vall Festival (2022): actuació a Sant Just Desvern amb Guillem Alvarí (company de la banda de post-rock Boira); experiència especial per lligams locals i col·laboració amb la seva germana Júlia Aguilar. Participació 2023: encara incerta. Conclusió Clara Aguilar consolida el seu salt cap a la pantalla amb un enfoc precís i emocional del so, mentre manté una forta presència escènica en teatre. El 2023 es presenta com un any d’ímpetu creatiu, amb projectes que prometen creixement qualitatiu tant en cinema com en arts en viu.
Resum De què va Un diàleg radiofònic presenta el Documental del Mes a Sant Just: Maija Isola. Ella, el color i la forma, un retrat íntim i artístic signat per la directora Kilpeläinen, que aprofundeix en la figura de Maija Isola, icònica dissenyadora i artista finlandesa associada a Marimekko. "És millor i tot que no ho sàpigues perquè es converteix en una sorpresa." Què hi descobriràs Retrat d’autora: la pel·lícula mostra la vessant artística i personal d’Isola, més enllà de l’etiqueta de dissenyadora. Arxiu excepcional: fotografies, dibuixos i pintures animades, diaris personals i postals que entren al seu món intern. Connexió amb la naturalesa: el paisatge com a mirall i motor creatiu; una imaginació desbordant. Viatges i risc: mudances constants (fins al Marroc al final de la seva vida) com a font d’inspiració; una vida valenta que explora la solitud i la recerca vital. Ofici i precarietat: relació amb Marimekko; als inicis no cobrava com a dissenyadora, mostrant les dificultats laborals de l’artista. "A la que comences a veure la pel·lícula és impossible parar-la." La directora i el procés Kilpeläinen és directora, directora de fotografia i guionista: un projecte d’autoria integral. Guió concebut durant el confinament, abans de rodar, estructurant etapes vitals d’Isola. És la tercera pel·lícula de la cineasta i ha tingut gran èxit a Finlàndia. S’hi percep una connexió sensible de la directora amb la protagonista, que dota el film d’una energia i pulsió singulars. Per què val la pena Accessible sense coneixements previs de Maija Isola: la sorpresa i el viatge emocional hi tenen el pes central. Un espectacle pictòric: la bellesa dels arxius i de les pintures t’empeny a seguir. Combina intimitat, creativitat i context professional, amb una mirada íntima i emocional. Informació pràctica Projecció: demà a les 22.00. Lloc: Ateneu de Sant Just (sala Cinquantenària). Cicle: Documental del Mes (DocsBarcelona).
Introducció i avanç del programa • Obertura musical amb “Black is Black” (Los Bravos) i sumari del dia. • Avanç d’entrevistes (no emeses encara en aquest tram): Inoa Chacón (DOC del Mes: “Maija Isola, el color i la forma”), Clara Aguilar (nominada als Premis Gaudí per “Suro”), espai sobre la dona cíclica amb Mònica i Lila Lorenzo, i xarxes socials amb Vanessa Montserrat i Raquel Hidalgo. "Perquè quan parles, fas màgia." — Campanya del Voluntariat per la Llengua Informatiu local (tema real) Obres de la nova Escola Bressol Mainada • Ubicació: a les Basses de Sant Pere, al costat de l’actual Escola Montserrat. • Calendari: obertura prevista setembre 2023 (curs 2023-2024). • Places: 107 infants (P0, P1 i P2), desplegament gradual en 3 cursos (fins 2025-2026). • Seguiment: imatges i vídeos a xarxes dels grups polítics; recull a la web de Ràdio Desvern. 1a Cursa familiar d’orientació (Ateneu de Sant Just) • Data i hora: Diumenge 12 de febrer, 10:00, sortida a la Plaça Antoni Malaret i Amigó. • Durada: ~1 h 30 min (segons destresa d’equip). • Participants: famílies amb infants fins a 6è de primària i joves 12+; grups recomanats 2–4. • Inscripció: formulari a xarxes de l’Ateneu i notícia de Ràdio Desvern; cal nom d’equip i telèfon. Dubtes: 93 371 31 5x. Ple municipal (últim dijous de gener, 19:00) • Punt destacat: aprovació definitiva del projecte executiu de consolidació estructural de la masia de Can Freixas (pressupost 900.000 €; arquitecte Joan Pujà d’Esferrer). • Context: aprovat inicialment a l’octubre 2022, sense al·legacions. • Altres: quatre mocions dels grups municipals i lectura del manifest pel Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener). • Seguiment: presencial a la sala de plens o en directe via YouTube de l’Ajuntament (i a la carta). Portades dels diaris Diari Ara • Algesires: un mort i quatre ferits en atacs a dues esglésies; detingut d’origen marroquí. • Pressupostos: el Parlament evidencia el fracàs; PSC i Junts s’allunyen del Govern; bloqueig dels comptes; desacord pel quart cinturó. • Vagues: metges (ampli seguiment) i docents (menor impacte). • Procés: la Fiscalia rebutja la nova malversació; 45 policies de l’1-O, a un pas de judici. • Esports: el Barça pateix però és a semifinals de Copa (1-0). La Vanguardia • Algesires: cobertura de l’atac i investigació. • Vagues: malestar de metges i docents als carrers (uns 15.000 professionals). • Renovables: es salven desenes de projectes a última hora. • Geopolítica: Washington enviarà 31 Abrams, Europa envia Leopard a Kíiv. • Esports: rècord europeu del Barça femení (50 victòries seguides), i el Barça patint a Copa. • Serveis públics: treva del taxi fins al Mobile, sense boicot a l’ISE. El Periódico • Reportatge: “Regreso a Raqqa”, homenatge als reporters de guerra (Marc Marginedas). • Algesires: investigació com a possible terrorisme jihadista. • Vagues: metges (impacte al carrer), professors iniciant protestes; taxi desconvoca la vaga de febrer. • Pressupostos 2023: PSC i Junts s’alien per debilitar el Govern Aragonès. • Ucraïna: els Leopard europeus tardaran 100 dies a desplegar-se. • Esports: el Barça segueix a la Copa (gol de Dembélé). Esports Futbol sala — Copa del Rei (vuitens) • Sala 10 Saragossa 5–7 Barça (després de pròrroga). • Claus: partit espès del Barça; Pito (3 gols) decisiu al tram final i a la pròrroga; Sergio Lozano tanca a porta buida. • Detall: remuntades i igualades constants; el Saragossa ataca amb porter-jugador i força la pròrroga; el temps aturat (reglament de futsal) incrementa la tensió. El temps • Avui: màxima al voltant de 8 °C (ahir 12,5 °C); sol dominant amb algun núvolet decoratiu. • Tendència: torna el fred rigorós fins dilluns; mínimes a tocar de 0 °C; vent del nord augmenta la sensació de fred a primeres i darreres hores. • Divendres nit: possible roina/precipitació feble segons models americans i canadencs; fins i tot aiguaneu per la baixa temperatura. • Cap de setmana: situació tranquil·la; dissabte amb més núvols, diumenge assolellat però gèlid. • Avís: SMC activa avís de fred de dijous a dilluns. Música i publicitat • Peça destacada: “Pla Quincanal” de Manel. • Campanya institucional: Voluntariat per la Llengua de la Generalitat de Catalunya. Participants a l’episodi • Locutor/a (conducció i sumari) • Lua (informatiu i portades) • Carles (previsió meteorològica)
Resum general Episodi multipart amb tres blocs principals: la vida i el llegat de Benet XVI (Josep Ratzinger), un balanç parroquial 2022 de Sant Just Desvern, i una peça divulgativa sobre la misteriosa ruta dels Reis Mags combinant Bíblia i astronomia. "La consegració de la Sagrada Família va ser la missa més impactant de la meva vida" — Benet XVI Benet XVI: vida, pontificat i llegat Infància, formació i vocació • Naixement (1927) a Baviera, en una família catòlica; guerra i desertor, presoner a Ulm; escrivia poesies en grec. • Estudis (1946–1951) de filosofia i teologia; ordenació sacerdotal (1951) junt amb el seu germà Georg. • Acadèmia i Concili Vaticà II: professorat a Bonn, Tübingen i Ratisbona; perit al Concili enviat pel cardenal de Colònia. De l’acadèmia a la Cúria • Arcabisbe de Munic i president de la Conferència Episcopal Alemanya. • Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (des de 1981), molt proper a Joan Pau II. Elecció, pontificat i renúncia • Participa en tres cònclaves; elegit papa (2005) amb 78 anys. • Renúncia històrica (2013) per manca de forces, la segona renúncia papal voluntària moderna; inicia la figura de papa emèrit i es retira al monestir Mater Ecclesiae. Vida com a papa emèrit (2013–2022) • Vida discreta de pregària, escriptura i música, amb aparicions públiques puntuals (canonització de Joan Pau II, Porta Santa 2015) per no interferir en el ministeri de Francesc. Magisteri i estil • Defensor de la fe i la raó; tria el nom “Benet” evocant Sant Benet i la conservació de la cultura clàssica. • Publica tres encícliques (sobre l’amor, l’esperança i els reptes contemporanis) i tres llibres sobre la vida de Jesús. • Audiències generals molt concorregudes (prop de 3 milions) i diàleg ecumènic i interreligiós. Canonitzacions, reformes i nomenaments • Moltes canonitzacions i beatificacions, inclosa la beatificació de 500 màrtirs espanyols (2008); reforma la litúrgia de les beatificacions per permetre celebracions diocesanes sense presència del papa. • Exemples locals: Josep Samsó (2010) a Mataró i Anna Maria Janer (2011) a la Seu d’Urgell; declara Sant Joan d’Àvila Doctor de l’Església. • Crea 90 cardenals, amb presència destacada d’espanyols. Viatges a Espanya i Sagrada Família • Tres visites a Espanya: València (2006), Barcelona (2010) i Madrid, JMJ (2011). • A Barcelona, consagra i dedica la Sagrada Família (2010), elevant-la a Basílica; peregrina també a Santiago (Any Sant), amb anècdota protocol·lària per evitar polèmiques. Valoració final • Malgrat la timidesa, queda el record d’un gran papa, pastor i mestre, capaç de diàleg entre fe i cultura. Balanç parroquial 2022 — Sant Just Desvern Sagraments i celebracions a Sant Just • Baptismes: 53 • Confirmacions: 6 (després de 9 anys sense) • Primeres comunions: 32 • Exèquies: 83; Casaments: 1 • Reflexió: possible envelliment demogràfic o voluntat de comiat a la pròpia església. Campanya de Nadal — Recollida d’aliments • 1.035 kg recaptats (mitjana 6 anys: 625 kg; any passat: 731 kg). • Alta implicació d’adolescents i joves, i també de famílies amb infants. • Agradiment de Càritas a la solidaritat del poble, transmetent el valor de compartir. La misteriosa ruta dels Reis Mags Tradició local i pregunta inicial • Sant Just celebra una de les cavalcades més boniques i antigues (des de 1951). Però, qui eren realment i quin camí van seguir fins a Betlem? Font bíblica clau • L’única referència evangèlica és Mateu 2: savis d’Orient guiats per una estrella que visiten Herodes i arriben a Betlem per adorar l’Infant. "Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo" (Mt 2) Cronologia i indicis lingüístics • Mateu descriu Jesús en una casa, no un estable; Herodes ordena matar infants fins a dos anys. • Pista filològica: nascut (no «acabat de néixer») suggereix una visita no immediata al naixement. • Deduir: els mags podrien haver arribat fins dos anys després del naixement. Origen dels mags: àrab vs. persa • Hipòtesi àrabs: vinculació amb l’antic regne nabatè (zona de Damasc–Judea). • Hipòtesi perses: iconografia antiga a Betlem i tolerància persa (s. VII) envers imatges amb vestits típics perses. L’estrella de Betlem i l’astronomia • Proposta d’una nova (no un cometa) registrada per astrònoms xinesos i coreans cap al març de l’any 5; suficient marge perquè els mags viatgessin i arribessin a Betlem abans del retorn a Natzaret. • Ubicació aparent entre Capricorni i Àquila, visible primer a l’est i després al sud (coherent amb la geografia Jerusalem–Betlem). Rutes possibles cap a Betlem • Quatre itineraris considerats pels historiadors: - Ruta de l’encens: del nord del Iemen travessant la península Aràbiga fins a Egipte i Judea. - Persèpolis → Babilònia → Síria/Líban → Palestina: itinerari de més de 2.000 km. - Babilònia → Eufrates → Tadmur (Palmira) → Damasc → Amman → Jerusalem → Betlem. - Reproducció experimental (any 2000) amb camells per Iraq–Síria–Jordània–Cisjordània (més de 1.500 km), confirmant la viabilitat però exigint molts dies. Tradició local i tancament • Independentment de la ruta, cada 5 de gener els Reis arriben a Sant Just: l’alcalde els ofereix pa i sal (hospitalitat) i la clau que obre totes les portes; si ens hem portat bé, l’endemà arriben els regals.
La Maria José Anglès, musicòloga i divulgadora, presenta tres sessions al Centre Cívic Joan Maragall sobre òperes icòniques com "Tosca" i "Macbeth". La tercera sessió se centrarà en les òperes del segle XXI amb un focus especial en la compositora Raquel García Tomàs i la seva obra "Alexina B". També reflexiona sobre la visibilitat de les dones en la música clàssica i les emocions que generen les peces musicals en moments significatius
