
Music Club Selecció Migdia del 25/1/2023
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
30506 episodis disponibles

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

En l'edició del 25 de gener dels Sant Just Notícies, es destaca que Sant Just d'Esvern ha rebut una ajuda de trànsit per millorar la seva seguretat viària. També s'anuncia l'obertura d'un nou centre de la cadena de gimnasos Metropolitan aquest any. En l'àmbit cultural, es presenta el documental sobre l'artista Maïja Isola que es projectarà a l'Ateneu, i demà tindrà lloc una conferència sobre la revolució americana amb Alberto Pellegrini. Finalment, es menciona la programació del festival de cinema asiàtic de Cinebaix, que inclou diverses projeccions destacades

Resum de l'entrevista Context Converses amb en Jordi, pilot de camió que ha completat el seu cinquè Dakar (categoria camions; anteriorment clàssics). Any marcat per alta dificultat tècnica, molta nocturnitat a les dunes i una volcada suau sense conseqüències personals. Punts clau Edició molt tècnica i estressant: molta conducció de nit entre dunes; nervis constants durant 14 dies per risc de volcada i caiguda a forats/“olles”. Incident de volcada: a 2 km d’un CP (control de pas), relaxació mínima + baixa velocitat a la duna ⇒ el camió s’atura massa i bolca suaument. Només xapa i pintura; equip il·lès. Dificultat vs. Sud-amèrica: a l’Aràbia, dunes més petites però traïdores, amb “olles” de 15–20 m que atrapen camions; sortir-ne és dur. La nit duplica la dificultat. Ordre de sortida: els camions surten últims, sovint es fa de nit. Queixes recurrents però justificació tècnica (motos obren pista; camions destrossen traçat i duen recanvis). Assistència entre participants: aturar-se si hi ha ferits; si no, no és obligatori. Jordi demana disculpes per no veure un camió bolcat darrere d’un altre en una zona complicada. Seguretat: a l’Aràbia, molta policia però certa incertesa (especialment prop d’Oman i Iemen). Anècdota d’anys anteriors: uns joves es pugen al camió de matinada; jugaven, però genera inquietud. Classificació: molt pocs finishers (6–7 de 54 camions). L’equip, amb avaria de turbo, entra en Dakar Experience (acaba el recorregut però no computa a la classificació general). Equip i rols: Jordi (pilot), Claudio (mecànic i també pilota), Xavier “Mogó” (copilot; timings, navegació i gestió d’horaris). Organització: bona en seguretat i roadbook, però detalls a polir (p. ex. esmorzar esgotat aviat), mentre que altres milloren (lavabos, aquest any perfectes). Patrocinis i pressupost: Palibex com a principal + ~15 micro patrocinadors. Pressupost total d’uns 150.000 €; aportacions de 500 a 10.000 € sumen el projecte. El camió i logística: vehicle molt alt (vista del pilot a ~3,60 m), visibilitat limitada en entorns urbans; pot circular per a exposicions i trasllats (ITV al dia). Trasllats rodant (p. ex. Marsella–casa). Ritme i risc: fins a 140 km/h en pistes de terra; cal “flotar” sobre sots no sempre marcats al roadbook (avisos com perill 3 per a forats grans). Futur: ganes de tornar, però depèn de patrocinadors. Ja “sembren futur” amb reunions; realisme fins a octubre/novembre. Cites destacades "Quan fas alguna cosa que t'agrada és molt guai." "La nit amb les dunes són molt enemics." "Jo sempre m'ho he dit: sóc un dels 800 privilegiats de tot el món que pot anar al Dakar." "No diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat." Dades i xifres 5è Dakar de Jordi (categoria camions) 54 camions inscrits; només 6–7 finishers Pressupost total: ~150.000 € Velocitat màxima: 140 km/h en terra Alçada de la vista del pilot: ~3,60 m Dunes amb “olles” de 15–20 m de profunditat Mirant endavant Jordi vol repetir amb camió (li agrada la sensació de potència i l’equip ja està muntat), però dependran del suport econòmic i de consolidar acords. Mentrestant, continuen la difusió mediàtica per retornar valor als patrocinadors i assegurar continuïtat.

Resum de l’entrevista Iona Palau, artista de Sant Just, presenta un projecte on transforma la deformació —tant del fang vermell cuit a 1.200 °C com de la seva pròpia escoliosi— en llenguatge estètic i identitari. L’obra neix com a treball final del Grau Superior de Ceràmica Artística i es mostra en una exposició col·lectiva a l’Escola Tràs. Context i idea central Punt de partida: la deformació del fang vermell a 1.200 °C (es deforma però no es fon) com a metàfora de la seva escoliosi (42°). Gir conceptual: convertir el que socialment es percep com a defecte en valor estètic i discursiu. Línia formal: dels càntirs inicials als cilindres que evoquen el tors humà. "El càntir aquell era jo" Procés tècnic i recerca Fang vermell: tradicionalment de baixa temperatura; per sobre de 1.200–1.240 °C es fon “com lava”. A 1.200 °C s’aconsegueix la deformació controlada sense fondre. Control de gruixos (aprimant parets en punts concrets) i variació de posicions al forn (dalt/baix) per modular el resultat. Tècniques: majoritàriament a torn; proves combinant torn i xurros. Producció i prova-error: 16 peces, fornades obertes i ajustos minut a minut per captar el “llindar” de deformació. "Cada fornada em diu alguna cosa" De “defecte” a afecte Relectura del prefix D-: defecte/deficiència vs. efecte/eficiència. Reconciliació personal amb l’esquena: de la incomoditat a veure’n la bellesa i convertir-la en signatura pròpia. "Reivindico el defecte com a una cosa positiva" Imatge i fotografia (amb Laia Mores) Sessió que juxtaposa cos i peces: l’esquena i la corba natural dialoguen amb les deformacions del fang. Decisions estètiques: pantaló marró (harmonia cromàtica), línia recta de la costura per contrastar amb la corba de l’escoliosi. La posició natural (sense forçar) és la que millor mostra la curvatura. Materials i tradició: revaloritzar el fang vermell El fang vermell sovint es limita a usos tradicionals o didàctics i quasi no apareix a la ceràmica contemporània de galeria. Reivindicació matèrica: portar-lo al centre del discurs actual. Connexió amb Carme Malaret: mestra i referent que ja defensava aquesta línia; continuïtat d’una mirada crítica i expressiva. Recerca local: proves amb argila de Sant Just a 1.200 °C; exploració d’identitat territorial del material. Exposició i camí artístic Exposició col·lectiva a l’Escola Tràs (Barcelona), ja desmuntada; proper trasllat previst a Sant Just (espai Carme Malaret, per confirmar). Convivència amb ceràmica funcional d’altres alumnes; l’obra d’Iona s’inscriu en la ceràmica artística i experimental. Consolidació d’una signatura pròpia: peces deformades com a codi personal. Futur immediat: ampliar la recerca (més formes, més materials, més control del llindar de deformació). Idees clau Metàfora poderosa: la deformació del material com a mirall de la deformació corporal. Catarsi artística: del trauma a la afirmació estètica. Experimentació tècnica: domini del llindar tèrmic i dels gruixos per dirigir la forma. Reivindicació del material: el fang vermell com a suport contemporani, no només tradicional. Arrelament local: argila de Sant Just com a camp d’investigació. Fotografia com a extensió del discurs: cos + peça per consolidar el relat visual.

Resum general L'episodi consisteix exclusivament en la repetició de la salutació «Bona nit» a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins aproximadament el segon 9.987 (≈ 2 h 46 min). No s’hi introdueixen temes nous ni desenvolupaments. Contingut central: repetició de «Bona nit» sense variacions. Dinàmica: ritme estable i cíclic, sense transicions ni canvis de to. Conclusió: no hi ha cap conversa, entrevista o secció temàtica; es tracta d’un patró sonor minimalista. "Bona nit" Punts clau Absència de temes: no es tracten notícies, entrevistes ni debats. Estructura en bucle: una sola frase es repeteix al llarg de tot l’episodi. Regularitat temporal: aparicions aproximadament cada 30 segons. Observacions de timing Inici: 0 s — comença la repetició de «Bona nit». Freqüència: ~cada 30 s fins al final. Final: 9.987 s — última ocurrència registrada de «Bona nit». Possibles interpretacions (no confirmades) Banda sonora/ambient: peça minimalista per acompanyament nocturn. Prova d’àudio o marcador temporal: ús tècnic per calibratge o pautat de temps. Termes clau «Bona nit»: salutació nocturna en català. Bucle: repetició d’un patró sense variació.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Panorama del programa • Programa de La Ràdio Desvern dedicat a: anàlisi de Children of Men (2006), homenatge a Agustí Villaronga, repàs als Premis Gaudí, i crítiques de Babylon i Tár. Children of Men (Cuarón, 2006): distopia propera, virtuosisme visual i mirall social Context i mirada al futur • Distopia de 2027 que avui es percep “properíssima”: encerta l’ambient apocalíptic i algunes tendències socials, però fallida en la predicció de la tecnologia quotidiana. • Comparada amb Kubrick (2001): Kubrick anticipa més bé la tecnologia; Cuarón, en canvi, prioritza temes socials i filosòfics. Temes clau • Migració i estat policial: Regne Unit fortificat, camps d’internament i violència institucional. Reflexió punyent sobre drets humans i absorció d’onades migratòries. • Pandèmies i col·lapse: el món ve d’una grip devastadora; paral·lelismes amb por sanitària i fragilitats sistèmiques. • Vigilància i control: ecos de 1984 d’Orwell; sospita de manipulació política i d’“espectacles” d’atemptats per desviar l’atenció. “Vés a saber si no ha estat el propi govern; cada vegada que un polític té un problema, esclata una bomba.” Posada en escena i tècnica • Direcció de fotografia d’Emmanuel Lubezki: càmera immersiva, textura freda i bruta, realisme gairebé documental. • Els memorables (i sovint “falsos”) plans seqüència es construeixen amb el sistema DogiCamp System, cosint fragments en continuïtat invisible. • Escenes icòniques: l’atac al cotxe (mort de Julianne Moore), batalla final “a l’estil reporter de guerra”, i el pla inicial de la bomba al bar. Moments i capes • Michael Caine: personatge i escena clau on es narra la tragèdia íntima dels protagonistes; gran “altura moral”. • Religió i ironia: ressons bíblics (mare verge, salvació) tractats amb un to més aviat laic i irònic per Cuarón. • Detalls sociourbans: transport públic com a jungla, teletreball ja normalitzat, aparició de mototaxis i ciutat degradada; museus i art “rescatat” com a símbol d’un món en ruïnes. Valoració • Dura i incòmoda, però cinematogràficament brillant. La sinceritat de Cuarón sobresurt malgrat el modest encert tecnològic. Homenatge a Agustí Villaronga: llegat i sensibilitat Trajectòria essencial • Títols destacats: Tras el cristal (1987), El niño de la luna (1989), El mar (1999), Pa negre (2010), Incerta glòria (2017), El ventre del mar (2021). • Col·laboracions amb directors de fotografia: Jaume Peracaula i Josep Maria Civit; música del compositor Marcús J.G.R. en la darrera etapa. Últim treball • Estrena pòstuma el 2023: Loli Tormenta, culminada segons la seva voluntat, fins i tot prioritzant-ne el finalització. Valoració • Autor d’una obra poètica i d’alt dramatisme, amb cim en Pa negre. Homenatge sentit a una de les veus més singulars del cinema català. Premis Gaudí (15a edició): guanyadors i debat Guanyadors clau • Un año, una noche (Isaki Lacuesta): 5 premis. • Alcarràs: 4 premis + Premi del Públic; guardons majors: Millor pel·lícula, direcció i guió original. • Suro: 3 premis (Direcció novella, interpretacions principals: Vicky Luengo i Pol López). • Pacifiction (Albert Serra): 3 premis (Pel·lícula no catalana, fotografia i direcció artística). • Premi d’Honor Miquel Porter i Moix per a Jaume Figueras. Apunts crítics i omissions • Discussió sobre l’“inevitabilitat” d’Alcarràs i el tracte als actors no professionals en edicions anteriors. • Reivindicacions: Mantícora (Carles Vermut) i No matarás con pistolas (Maria Ripoll) com a títols a tenir en compte. Crítica: Babylon (Damien Chazelle) Ambició i excés • Fresc sobre Hollywood del pas del mut al sonor (finals 20–50), entre orgia visual i sàtira negra de l’Star System. • Música de Justin Hurwitz amb ecos molt marcats de La La Land. Personatges i temes • Brad Pitt (arquetip a l’estil John Gilbert), Margot Robbie (estrella nata i autodestructiva), Diego Calva (Manny, la mirada llatina que ascendeix i cau). • Temes: sacrifici per l’èxit, destrucció de l’individu pel sistema, hipocresia mediàtica i poder de la premsa groga. Punts forts i febles • + Posada en escena vibrant i moments memorables. • – Durada excessiva (3h10) i acumulació de tòpics que dilueixen el discurs. Veredicte • Espectacle gran i desmesurat amb idees potents sobre el preu de l’ambició, però irregular en ritme i profunditat. Crítica: Tár (Todd Field) Sinopsi i personatge • Retrat d’una directora d’orquestra tirànica i genial (Cate Blanchett) en el món clàssic contemporani, entre l’èxtasi creatiu i els abismes del poder. Escena clau i tensions culturals • Classe magistral on s’enfronten canons musicals (Bach) i identitats/lectures contemporànies; l’edició a xarxes tergiversa paraules i precipita la caiguda pública. Eixos temàtics • Art com a contacte amb “el diví”, relacions de poder, ètica professional, bales perdudes de la cancel culture i fragilitat de la reputació digital. Veredicte • Film magistral i penetrant, dominat per una interpretació colossal de Cate Blanchett. Cites destacades “Qualsevol pot morir.” (sobre l’aleatorietat brutal a Children of Men) “L’‘smart TV’ és el gran germà.” (deriva del debat sobre vigilància digital) Termes clau • Pla seqüència: escena filmada (o aparentment filmada) sense talls. • DogiCamp System: tècnica per cosir preses i simular continuïtat. • Teletreball: treball remot integrat a la diegesi de 2027. • Star System: maquinària industrial de creació/destrucció de celebritats.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

L'actualitat de Sant Just Desvern

Un estudi del grup de recerca Food Lab de la UOC analitza l'acceptació del consum d'insectes com a font d'alimentació. A través d'una enquesta, es revela que la majoria de la població no ha consumit insectes però estaria disposada a fer-ho si es presenten en formats més acceptables, com farina o barres energètiques. Els insectes aporten benefici alimentari i una menor petjada ambiental en comparació amb altres fonts proteiques tradicionals. Malgrat això, la seva acceptació social a Catalunya continua sent un repte

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'informatiu edició migdia repassa diverses notícies rellevants de Sant Just d'Esvern. Entre elles, la valoració positiva de l'entitat "Bici sense edat" del seu any 2022, la nova edició de la mostra de Cinebaix amb cinema asiàtic, la participació d'estudiants de 2n d'ESO en el programa Mar XXI i la decisió de la Plataforma per una Alcaldia Republicana de no presentar candidatura a les pròximes eleccions municipals. També es menciona la queixa d'Esquerra per descobrir la ubicació del nou pavelló a través de la ràdio

Resum Novetats d’espai i horaris Obres finalitzades als nous banys de Can Ginestar: menys soroll i pols, i accés més pràctic a la biblioteca amb dos passadissos. "Si no vols que et vegi ningú entrar, t’amagues pel bany." Aules d’estudi: última setmana d’horari ampliat; el diumenge és el darrer dia d’obertura excepcional. Alta afluència d’estudiants i oferta complementària al Centre Soledat Sans. Clubs de lectura (places i properes lectures) Club del Dijous (generalista) Febrer (2/02): El que mou el món, de Kirmen Uribe — ple. Març: Dissabte, d’Ian McEwan — inscripcions obertes. Club del Dimarts (generalista) 21/02: L’estiu sense homes, de Siri Hustvedt — queden places. Següent: Por encima de la lluvia, de Víctor del Árbol. Club de Teatre (TNC) amb Roger Cònsul Sessió imminent de l’obra en cartellera; propera lectura: peça de Maria Aurèlia Capmany (estrena al TNC el 16 de març). Lectura i anada al teatre. Club de Novel·la Negra 14/02: Tres dies i una vida, de Pierre Lemaitre — ple. Abril: Societat negra, d’Andreu Martín. (4 lectures/any.) Club d’anglès 29/03: The Sense of an Ending, de Julian Barnes — places disponibles. Clubs de català (Servei Local de Català – Marta Mossac) La biblioteca proporciona els lots; gestió del club des del Centre de Normalització. Organització dels clubs: feina de coordinació i previsió per garantir lots (p. ex. 25 exemplars) i calendari. Reconeguda la tasca del Nacho en aquest engranatge. Autor del mes: David Foenkinos Obres destacades: La delicadesa (i adaptació cinematogràfica), Charlotte (novel·la en vers), La biblioteca dels llibres rebutjats, Cap a la bellesa, Número dos (ficció sobre el noi que va quedar segon al càsting de Harry Potter). Recursos: entrevistes i contingut a YouTube. Criteris de tria: qualitat i interès, fons disponible, efemèrides. Agenda i activitats especials BCNegra (6–12 de febrer) — tema: doble vida. Premis, xerrades, presentacions, podcasts i clubs. Exposició recomanada: Ha Ha Bank (humor a la novel·la negra i policíaca) en una biblioteca de L’Hospitalet (la Bòbila). Quinzenes cinematogràfiques a xarxes Tancament de gener: Cinema mut. 1a quinzena de febrer: Cinema negre. 2a quinzena de febrer: Ciència-ficció + exposició itinerant pel centenari del gènere en cinema, literatura, teatre i art. Secció infantil Hora del conte de Carnestoltes. Exposicions de novel·la negra i misteri per a públic infantil: enigmes, escape rooms, i més. Sala infantil reoberta al 100% després de problemes tècnics. Recursos digitals i xarxes Nova web municipal (apartat Biblioteca): horaris, activitats, clubs i agenda unificada. Xarxes: Facebook/Twitter/Instagram: Bip Joan Margarit; Spotify: Biblioteca J. Margarit. Contingut: quinzenes musicals, calendari d’advent musical i playlists lligades a les quinzenes de cinema (inclosa música per a cinema mut). "no és que ens dediquem a arribar a obrir la porta i esperar que acabi el temps. Fem moltíssimes coses" — etiqueta: #QuèFemALesBíblios Recomanació final Rafael Tasis, trilogia pionera de la policíaca en català: La Bíblia valenciana; És hora de plegar; Un crim al Paral·lel. Ambientada a la Barcelona de la preguerra i postguerra, amb personatges arquetípics del gènere i gran detall de la quotidianitat. Ideal per descobrir els pioners de la novel·la negra en català.

Resum de l’entrevista Context i objectiu de la mostra CineBaix organitza la Mostra de Cinema Asiàtic a Sant Feliu de Llobregat del 26 al 30 de gener. Propòsit: acostar cinematografies asiàtiques al públic local, oferint alternatives al domini del cinema americà i europeu. Es projecten 10 pel·lícules de 8 països (Xina, Indonèsia, Cambodja, Pakistan, Índia, Corea del Sud, Myanmar, etc.). “El cine s’ha de viure al cinema.” Inauguració i film d’obertura Dijous 26, 19:30: inauguració amb Return to Dust (Xina). Recorregut destacat: competició a Berlín i Espiga d’Or a Valladolid. Valoració: considerada “la millor pel·lícula xinesa de l’any passat”. Imprescindibles i possible recer mediàtic A més de Return to Dust, es recomanen: Retorn a Seül (Cambodja) Joyland (Pakistan) Ambdues van entrar a la shortlist dels Òscars a Millor Pel·lícula Internacional. Dades clau: Pakistan no ha estat mai nominat; Cambodja només una vegada. Cinefòrums destacats Joyland: cinefòrum LGTBIQ+ (dissabte 28) amb Rosa Maria Maristany (TransBaix Power). Trama: jove d’una família tradicional pakistanesa treballa en un local de burlesque i s’enamora de la cap, una dona trans. Diaris de Myanmar (diumenge 29): Millor Documental a Berlín, film col·lectiu del Myanmar Film Collective. Autoría anònima per seguretat i por a represàlies. “No van poder mostrar la seva cara, ni dir qui eren.” Estat del CineBaix i experiència a sala Impacte de la pandèmia: encara es nota la davallada; el públic torna a poc a poc. Competència de plataformes, però el valor diferencial és la experiència col·lectiva a sala. Cinema familiar funciona bé; públic d’autor i sènior en recuperació. Sala 7 (virtual) i retrospectives Complement digital: Sala 7 amb retrospectives asiàtiques. Hirokazu Kore‑eda (Palma d’Or per Un assumpte de família), drames socials i familiars. Zhang Yimou: títols com La casa de les dagues voladores, Hero, Ju Dou i la recent Cliff Walkers. Criteris de selecció i festivals d’origen Selecció a càrrec de Xavi, Laura Palacín (projeccionista) i Màrius Vilà. Procedència principal: Berlinale i Cannes (Un Certain Regard). Títols destacats: La novel·lista i la seva pel·lícula (Hong Sang‑soo, Corea): Gran Premi del Jurat a Berlín (segon guardó després de l’Ós d’Or). Retorn a Seül i Joyland: presentades a Un Certain Regard i amb ampli recorregut internacional. Públic i versions Perfil: públic inquiet culturalment, obert a altres cultures i llenguatges cinematogràfics. Diferències d’interpretació i posada en escena respecte del cànon de Hollywood. Versió original subtitulada (VOS): Generalment en castellà; En català per a La novel·lista i la seva pel·lícula. Cicles anuals de CineBaix La mostra asiàtica és una de les quatre grans cites anuals: Mediterrània (novembre) Asiàtica (gener) Llatinoamericana (març‑abril) Africana (maig‑juny) Dades essencials (recordatori) Dates: 26–30 de gener. Lloc: CineBaix, Sant Feliu de Llobregat. Oportunitat de veure estrenes i títols inèdits que potser no arribaran a circuits comercials. “Podran veure pel·lícules que encara no s’han estrenat i que potser no s’estrenaran.”

Resum general L’episodi 291 de la magazín matinal «La Justa» (Ràdio Desverna) s’obre amb la cançó «The Love I Need» de Girlhood i una benvinguda a l’audiència. El presentador fa un avanç de continguts: notícies de Sant Just, portades dels diaris i previsió del temps amb Ua López i Carles Rius; a la segona hora, conversa sobre la Mostra de Cinema Asiàtic de CineBaix amb Màrius Vilar; després, espai amb la Biblioteca «Eixo amb Margarit» per repassar l’agenda i novetats; i a la tercera hora, economia amb Rafael Osorio i podologia amb Teresa Montero (Clínica de Podologia, plaça Maragall 2). Tanmateix, a l’àudio disponible només hi consta l’obertura i el sumari. A partir del segon 152, es repeteix en bucle la frase «Bona nit», cosa que indica una probable incidència tècnica i fa que els temes anunciats no arribin a començar a la gravació. Temes principals anunciats • Notícies locals de Sant Just i portades de la premsa • Previsió del temps local amb Ua López i Carles Rius • Cultura i cinema: Mostra de Cinema Asiàtic a CineBaix amb Màrius Vilar • Biblioteca «Eixo amb Margarit»: agenda, novetats i activitats • Economia amb Rafael Osorio • Salut: podologia amb Teresa Montero (Clínica de Podologia, plaça Maragall 2) Estat del fitxer d’àudio • Des del 00:02:32 (s. 152) fins al final, només s’escolta «Bona nit» repetida periòdicament. • No hi apareixen les entrevistes ni les seccions anunciades. • Recomanació: revisar o recuperar l’enregistrament original per accedir al contingut complet. Cites destacades "Això és la Justa." "no barrejats, per això, eh?"

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

A l'emissió de la ràdio d'Esbert de Sant Just, conduïda per Núria Garcia, es presenta el programa "La Rambla" que inclou un espai dedicat a la natura amb el Quim Calonja, una trucada al casal de joves per comentar les activitats programades i una tertúlia amb membres del col·lectiu Trans. La programació busca oferir contingut divers i rellevant per a la comunitat

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

En l'edició d'avui de Sant Just Notícies es destaca el commemoració del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, on es podrà visitar el refugi antiaeri. També s'informa sobre el canvi d'ubicació d'un nou pavelló esportiu, que va ser anunciat a través de Ràdio d'Esvern, generant queixes d'Esquerra. A més, es preveu neu a Catalunya, amb un llindar superant els dos centímetres. També s'obre la inscripció per una ruta literària a Mallorca. Finalment, es repassen diverses activitats programades a Sant Just per aquesta setmana