
Smooth Jazz Club del 30/6/2022
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
30511 episodis disponibles

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de l'entrevista Context i objectiu Conversa en directe a Ràdio Desvern amb Conxita Safon, responsable del taller de gestió de les emocions. El taller s'està desenvolupant actualment a l'equipament Salvador Espriu i finalitza el 18 de juliol. Enfocament eminentment pràctic: menys teoria i més eines aplicables al dia a dia. Punts clau Eina central: tècniques de relaxació aplicades a la gestió emocional (resultats estudiats i consistents). Emocions treballades: por, culpa i autoestima, amb èmfasi en com es relacionen i es retroalimenten. Identificació de distorsions cognitives com autoexigència, autocrítica i lectura del pensament. Procés de canvi basat en pràctica, visualitzacions i reprogramació emocional des d'un estat de relaxació profunda. Missatge clau: no cal lluitar contra la por; cal cultivar la tranquil·litat perquè vagi guanyant espai. "No cal lluitar contra la por. És com una llavor plantada: cultiva la tranquil·litat i deixarà menys lloc a la por." Enfocament del taller Primera sessió: beneficis de la relaxació (reducció d'estrès mental, físic i emocional; millor oxigenació; sensació de seguretat interna). Sessió rere sessió: conscienciació d'emocions habituals i dels seus efectes; com donar-los la volta. Ús de visualitzacions en estat relaxat per sentir amb claredat l'emoció i la seva oposada, i així reprogramar patrons (ajuda la neuroplasticitat). Emocions clau treballades Por: molt present i sovint apresa. Quan és persistent (p. ex., por a perdre l'estimació, a dir que no), erosiona l'autoestima. Culpa: associada al càstig i a dramatitzar l'error. El contrapunt saludable és la responsabilitat (aprendre de l'error sense trencar l'autoestima). Autoestima: vinculada a fortalesa i també a l'acceptació de fragilitats. Es veu afectada pel diàleg intern i pels patrons apresos. Distorsions cognitives més habituals Autoexigència: llistó massa alt, insatisfacció crònica i dificultat per sentir la satisfacció. Quan fa mal, indica una estima a revisar. Autocrítica: diàleg intern dur i estricte ("no n'hi ha mai prou"). Pot frenar reptes i generar frustració. Lectura del pensament: creença que sabem què pensen els altres de nosaltres; en realitat projectem el que pensem de nosaltres mateixos. Context cultural: consum elevat d'ansiolítics i antidepressius a Catalunya, indicador d'un patró cultural d'estrès i autoexigència. Origen i aprenentatge emocional L'arquitectura emocional es construeix fins als 6–7 anys, bàsicament per imitació de figures adultes significatives. Pors com la fòbia a les aranyes il·lustren reaccions apreses i fisiològiques (pell de gallina, alarma corporal), difícils d'"argumentar" racionalment. Metodologia de canvi Estat de relaxació profunda que redueix l'activitat prefrontal i dona pas a zones més sensitives: es perceben millor les emocions. En comptes de lluitar contra l'emoció negativa, es conrea l'emoció positiva desitjada (p. ex., tranquil·litat en context de por). Pràctica sostinguda però àgil: no calen molts mesos per notar canvis; al principi cal reorientar-se sovint, però el procés es consolida. Tancament Alt seguiment i aprof itament del taller. Invitació a futurs espais amb la participació d'alumnes per compartir aprenentatges i valoracions.

Resum de l’entrevista Context i protagonistes Entrevista a Arnau Solà, membre de la Secció Jove de les CEAS, per fer balanç del primer any i presentar la sortida nocturna al Ventolau. Punts clau Primer any excel·lent: creixement constant i ambient “de 10”. Organització consolidada: unes 10 persones es reuneixen cada dos dimarts per planificar rutes amb antelació. Participació a sortides: mitjana d’uns 10 participants; pics de fins a 17 (raquetes de neu). Ascensió nocturna al Ventolau (2.851 m): ruta circular d’uns 23,5 km i ~1.600 m de desnivell; inici a Servi (Pallars Sobirà). Nivell tècnic: fàcil (camí de muntanya); exigència física moderada-alta per distància i desnivell. Logística: tendes cedides per la secció excursionista (adults); repartiment de pesos entre el grup. Preus assequibles: 4,50 € no socis; 3 € socis. No cal ser soci per participar. Canals: web amb informació, mapa virtual i inscripció; Instagram i Gmail per consultes. Properes activitats: previst barranquisme el 23 de juliol (en planificació). Itinerari de la sortida nocturna Inici a Servi (a prop d’Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà). Pujada pel barranc de Nyiri fins a un estany (esmentat com Carverante). Plantada de tendes a l’estany i ascensió prèvia al cim per veure la posta de sol. Descens de nit fins al campament; retorn per un altre barranc passant pel riu Unarre cap a Servi. Coincideix amb la il·luminació de cims al Pirineu. “L’ambient era de deu, tothom em va acollir perfectament.” “Vam enfocar aquesta nit per veure tot el Pirineu il·luminat.” Dates i horaris Caps de setmana 2 i 3 de juliol. Es va esmentar sortida divendres i tornada dissabte; es recomana consultar la web per confirmar horaris definitius (hi havia una mica de dubte en directe). Inscripcions i informació Web: esmentada com secciójovaceas.cat (a l’antena també es va dir “secciójoveseas.com”). Subscriu-te a la newsletter per rebre activitats i novetats. Instagram: fotos i cròniques de sortides. Gmail: canal habitual per dubtes i alta a activitats. Missatge final Crida a participar: ambient cordial, acollidor i apte per qui vulgui descobrir la muntanya en grup. Experiència destacada: posta de sol al cim i Pirineu il·luminat la mateixa nit.

Resum general Programa matinal amb una primera hora informativa centrada en l’actualitat de Sant Just d’Esvern i el repàs de portades. S’anuncien també les entrevistes i col·laboracions de la resta del magazín. "És el temps, no s’hi pot fer res" Avanç de continguts destacats (sumari inicial) • Entrevista a Arnau Solà (CEAS Jove Sant Just): ascensió nocturna al Ventolau (2 i 3 de juliol) i balanç del primer any de la secció jove. • Conxita Safon (Associació Salut Mental Baix Llobregat): taller de gestió de les emocions a les escoles amb testimoni d’un alumne. • Frank Rigol (coach): espai d’assessorament. • Rafael Osorio (economia): què és la deflació i com es calcula. Informatiu local Exposició "Monts sense ombres" d’Ernest Prat (Can Ginestà) • Inauguració avui a les 18:00 (avançada per coincidir amb el ple municipal de les 19:00). Visitable fins al 5 d’agost (Festa Major). • 57 obres creades en pandèmia com a procés de gestió i creixement emocional i artístic, amb peces que representen cançons, emocions i dedicatòries. • Fil conductor: inseguretats, passions i expectatives de l’artista; la recta final esdevé un “mosaic” crític i reflexiu sobre la societat actual, amb el “jo” al centre. • Obres amb codis QR per escoltar les cançons vinculades (element distintiu de l’autor). Crida al voluntariat: Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple • El 10 de juliol, jornada solidària a piscines d’arreu de Catalunya. • Al Baix Llobregat es demanen voluntaris, per exemple, a la Piscina Municipal del Parc dels Torrents (Esplugues), d’11:00 a 14:00. • Es busquen persones sensibilitzades i dinàmiques per informar sobre l’EM i col·laborar en la recaptació de fons per a serveis i recerca. • Possibilitat de fer voluntariat en parella o en família (amb fills i filles). Projecte Life Rethink Waste a Sant Just d’Esvern: resultats • Metodologia GxC (Generació per Coneixement) amb el circuit "Coneix el que llences" (missatges personalitzats via WhatsApp, Telegram o SMS amb dades, reptes i qüestionaris; estratègies de gamificació). • Contenidors intel·ligents (orgànica i resta) que s’obren amb targeta identificativa per domicili. • Resultats 2019–2022: - +8% de recollida selectiva, superant el 66%. - −5% de producció de residus per càpita. - −30% de fracció resta (més material ben separat a origen). • Recordatori cívic: evitar deixar bosses a fora; usar la targeta al lector del contenidor. El temps (Sant Just) • Dijous i sobretot divendres, temperatures normals per l’època; divendres màxima d’uns 26 °C. "Temperatures per sota del que tocaria per l’època" (fet excepcional aquest estiu) • Cap de setmana en ascens: dissabte ~28 °C; diumenge >30 °C. • Punt àlgid dilluns (~32 °C) i nits amb mínima al voltant de 24 °C: nit tropical i dificultats per conciliar el son. • Possibles tempestes de tarda avui a zones del nord i interior (Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà); a Sant Just, núvols decoratius i baixa probabilitat de precipitació. • Efemèride: 30/06/2017, tempesta matinera notable amb pedregada a la costa barcelonina i descens brusc de la temperatura. Portades del dia (selecció) Diari Ara • OTAN es reforça contra Rússia (amenaça directa) i Xina (desafiament sistèmic); EUA amplien presència a Europa i els 30 aliats apunten al 2% del PIB en despesa militar. • PAU: dos estudiants (Sabadell i Sant Vicenç dels Horts) obtenen 10 i volen estudiar Medicina (UPF). La Vanguardia • L’OTAN protegirà la integritat del flanc sud (Ceuta i Melilla); desplegament militar més gran des de la Guerra Freda. • Inflació 10,2%: màxim des de 1985; pèrdua de poder adquisitiu de les famílies. • Laura Borràs, processada per frau i malversació; futur polític enlaire. • Cambra de Comerç: anul·lació d’eleccions i resposta de la Junta. • Separació Shakira–Piqué (en clau familiar). El Periódico • IPC desbocat malgrat mesures del Govern; experts proposen pacte de rendes. • L’OTAN veu Rússia com amenaça directa i garanteix Ceuta i Melilla. • Festival Grec: obertura amb tres propostes de NDT. • Melilla: cadena d’errors de la policia marroquina hauria provocat el drama. • Submissió química: l’alcohol com a substància més habitual. • PAU: confirmació dels 10 de Sabadell i Sant Vicenç. Idees clau • Sant Just reforça la cultura local amb l’exposició d’Ernest Prat i consolida el canvi d’hàbits en residus amb gamificació i tecnologia. • El voluntariat segueix sent clau per a iniciatives solidàries com Mulla’t per l’EM. • Calorada a la vista amb nits tropicals a l’inici de setmana. • En clau internacional i econòmica, les portades destaquen rearmament de l’OTAN i inflació a màxims.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Resum general Episodi temàtic sobre la memòria que obre amb una editorial lírica sobre la seva fragilitat i subjectivitat, i com la cultura funciona com a testament inmaterial del que som. Des d’aquí, el programa entra en tres blocs culturals que exploren la memòria des de perspectives diferents: un còmic extrem escrit per una nena de 9 anys, un recorregut per l’obra de Marià Fortuny i una lectura sensorial de la pel·lícula “Memoria” d’Apichatpong Weerasethakul. "La memoria es cruel y caprichosa, nos persigue cuando huimos de ella, y huye de nosotros cuando más la necesitamos" — Jorge R. Rueda Còmic • El món d’Itzel (Isaac Soler) Concepte clau: una "memòria invertida". En lloc de les memòries d’una persona gran, Itzel (9 anys) dicta històries i el seu tiet Isaac Soler les il·lustra amb un traç ràpid, humor negre i violència gore. El projecte • Origen: joc familiar que evoluciona en un llibre còmic “molt bèstia” amb guió literal de la nena. • L’Isaac actua com a “esclau” creatiu: no canvia el text, només corregeix ortografia mínima. • Estructura en tres parts: 1) Heavymetal extrem (micro-relats de 2 pàgines, girs bruts i finals abruptes), 2) un apèndix "Disney" (històries d’aventures prèvies, tendres i cuquis), 3) Q&A final (gustos i preferències d’Itzel, il·lustrades). Moments i cites • "Lo que ha iniciado esta historia es mi sobrina de 9 años... yo no he quitado ni he puesto nada de texto". • "Me van a matar, los padres me matan, seguro" — preocupació inicial de l’autor. • Recepció a llibreria: "t’has pasado un huevo"; algú ho titlla de "corrupción de menores". Solució: posar el llibre molt amunt a la prestatgeria. Per què importa • Memòria generacional i catarsi creativa infantil: canalitzar pors/violència a través de la ficció. • Joc meta entre autoria i creació (separa la persona de l’obra, encara que el material sigui obscur). • Disponibilitat: Amazon i estands d’autor; difícil de rastrejar en línia (ecos de “censura”/discreció). Art • Marià Fortuny (memòria pictòrica i modernitat) Trajecte: de Reus al món. Formació a l’Escola de la Llotja (influències del nazarè i el Quattrocento), primerencs retrats veristes (Vera Efigies) i pintura religiosa en temps de còlera (literalment, durant una epidèmia). Clau d’èxit i estil • Lliga amb París via pintura de gènere rococó (luxes d’interior, exquisidesa tèxtil i de metall/vidre). • Obres clau: La vicaria (desplegament social i tècnic) i la Batalla de Tetuan (visionada com a “ultrapana” western: cel calmat vs terra caòtica). • Orientalisme etnogràfic al Magrib amb Josep Tapiró: respecte i detall del costumari local. Lectura de memòria • Fortuny com a corresponsal pictòric: fixa en pintura la memòria d’un conflicte (Tetuan) i figures històriques (O’Donnell, Prim) amb energia cromàtica i compositiva moderna. • Col·leccionista de màscares, armes i teixits; paradoxalment la seva màscara funerària tanca la col·lecció: memòria, oblit i la temptació d’“embalsamar el temps”. "La memòria no és només rescatar una època o un cos, és també lluitar contra l’oblit". Cinema • “Memoria” (Apichatpong Weerasethakul) Context: trobada entre Tilda Swinton i Apichatpong (Cannes 2004) que cristal·litza anys després a Colòmbia. Film en castellà/anglès que s’allunya del relat convencional i aposta per l’experiència sensorial. Premissa • Jessica (Swinton) desperta amb un so estrany, contundent que només ella percep. • Inicia una investigació del so: contacte amb tècnics de so, sanitaris, antropòlegs i gent del camp. • El film sosté el misteri i desplaça la necessitat d’explicació cap a l’experiència del so, l’espai i el temps. "Memoria supone una experiencia cinematográfica imprescindible que convierte la necesidad explicativa de cualquier narración en mero capricho" — reflexió compartida al programa Per què importa • Memòria com a ressò: el so opera com a traça invisible del passat present. • Forma lliure, coherència total: no hi ha caos, hi ha disseny; menys trama, més percepció. • Diàleg amb l’obra prèvia d’Api (de “Tropical Malady” a “Cemetery of Splendour”) i circuit festivals (Cannes). Idees clau que travessen l’episodi • La memòria és selectiva i maleable: efecte Rashomon, capes com una ceba; temps no lineal. • Cultura com a arxiu viu: del còmic autodidacta a la pintura historiogràfica i el cinema sensorial. • Ètica de la recepció: separar creadors/creacions; gestionar l’impacte (xoc, humor negre, trauma, fascinació). • Memòria local i global: Fortuny al Magrib, "Memoria" a Colòmbia, i el relat personal d’Itzel a casa. Cites remarcables "Los recuerdos son como plastelina, se estiran, se acortan, se adaptan a nuestra subjetividad" "Diviértete buscando las faltas de ortografía de este cómic" (paratext d’Itzel) "T’has pasado un huevo" (reacció a llibreria) Crèdits • Interlocutors: Pol Dígler, Ferran Pujol, Adriana Caldero, Carles Martínez. • Emissió: Ràdio d’Esvern / Radio Fabra.

Resum general Un episodi en dos actes clarament diferenciats: una balada íntima de desamor i comiat que explora la vulnerabilitat, el perdó i l’aprenentatge; i un llarg tram minimalista amb la repetició de "Bona nit" com a mantra per induir calma i descans. Punts clau • Desamor i renúncia: la veu poètica admet el final d’una relació i el propi límit emocional. • Perdó i responsabilitat: hi ha reconeixement de les mancances pròpies i una disculpa explícita. • Fragilitat i creixement: assumir que encara s’està aprenent a estimar i a sostenir el dolor. • Gir cap a la resiliència: un breu pont mira endavant i reivindica que els errors enforteixen. • Transició al descans: la repetició prolongada de "Bona nit" crea un clima hipnòtic i reparador. Temes principals Desamor i comiat • Acceptació d’un final inevitable i del buit que deixa. • Llenguatge directe i confessió emocional. Perdó, vulnerabilitat i autoacceptació • Disculpes i consciència de no haver arribat a temps. • Admetre la petitesa i la incertesa com a part del procés. Resiliència i nou començament • Capgirament d’actitud: dels errors neix força i direcció. Sons per al descans (mantra) • Repetició de "Bona nit" com a ancora d’atenció i ritme respiratori. • Minimalisme sonor: pocs elements, màxim efecte calmant. Cites rellevants "Say something, I’m giving up on you" "I’m sorry that I couldn’t get to you" "My mistakes will make me strong" Lectura ràpida • Acte 1 (0–279 s): balada de pèrdua amb arc d’acceptació → perdó → aprenentatge → insinuació de resiliència. • Acte 2 (280–1809 s): secció extensa de mantra "Bona nit" pensada per acompanyar el son o la desconnexió mental.

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum Context i objectiu de la conversa Conversa amb Judit Subiracs (historiadora de l’art i directora de l’Espai Subirachs) sobre la xerrada d’avui, “Matèria i forma”, a l’Espai Marcart, en el marc del cicle “El món reflex”. La sessió busca redescobrir la trajectòria de Josep Maria Subiracs, més enllà de la Sagrada Família, i contextualitzar la seva obra en la postguerra i la segona avantguarda catalana. Punts clau L’exposició i el prejudici: Els comissaris Laura Beringo i Quim Déu inclouen dues obres de Subiracs al costat de sis artistes en actiu —una aposta que qüestiona el prejudici de barrejar generacions. Trajectòria i polivalència: Subiracs, conegut sobretot com a escultor, va ser polifacètic: escultura, dibuix, pintura, gravat, litografia, cartells, escenografia, joieria i tapissos. S’han catalogat prop de 10.000 obres (catàleg en curs), amb més de 60 anys de producció. Obra pública vs experimentació: Obra monumental en espai públic (sovint d’encàrrec). Obra de petit i mitjà format (més experimental i de col·leccionisme), menys coneguda pel gran públic. Sagrada Família i eclipsi mediàtic: L’encàrrec als 60 anys dels grups escultòrics de la Façana de la Passió va ser polèmic i mediàtic, i ha eclipsat injustament la resta de la seva obra. Subiracs ha patit menysteniment per part de cercles hegemònics i alguns mitjans, arran d’una ortodòxia avantguardista. Context i aportació històrica: Fill d’una família humil del Poblenou, marcat per guerra, postguerra i dictadura. Va ser clau en la segona onada d’avantguarda i pioner en col·locar escultura abstracta a l’espai públic (des de 1957), integrant-la sense demagògies. Mirada i metodologia de Judit: Parla com a historiadora de l’art (no com a crítica ni només com a filla), amb distància crítica: reconeix etapes desiguals i aporta informació de primera mà. Pensament de Subiracs: L’obra no és decorativa; té rerefons simbòlic i recursos plàstics i conceptuals. Defensa la tríada idea–matèria–forma: la idea es materialitza en una matèria (fusta, pedra, ferro, bronze) fins a la forma final. Abstracció vs figuració: Al s. XX (era de fotografia i cinema), l’abstracció és natural; però Subiracs incorpora elements figuratius per fer l’obra més accessible al públic sense renunciar al fons abstracte. Format de la xerrada: Sessió visual amb moltes imatges i voluntat de diàleg amb el públic. Cites destacades "Sis artistes i un prejudici." "L’obra d’art no és un element simplement decoratiu." "La idea, la matèria i la forma." Detalls de la sessió Quan: Avui, a les 19:00. On: Espai Marcart, dins del cicle El món reflex. Format: Presentació amb imatges + diàleg obert amb els assistents.

Resum Dades clau del festival Data i horari: 9 de juliol, tallers des de les 19:00 i música de 20:00 a 03:00 Format: 2 escenaris que s’altenen perquè el públic no es perdi cap actuació Ubicació: La vall de Sant Just (entorn natural, prop de la riera) Entrada: Gratuïta "Entrada lliure i gratuïta" Pagaments al recinte: Bar, sopars i merchandising només amb efectiu Ambient: Familiar, de proximitat i amb artistes i públic barrejant-se a l’espai Artistes al cartell Marta Knight (indie-pop; ha passat per Primavera Sound i festivals als EUA) Momi Maiga Mabris ft. Karma Sound Monte Vista Drive (rock lisèrgic; banda local amb el mateix Pol Gómez a la guitarra) Clara Aguilar i Vino (Clara, DJ i productora electrònica de Sant Just) Sobre Monte Vista Drive: "haureu de vindre al concert" — no tenen temes publicats encara. Tallers i activitats Ceràmica amb argila de Sant Just (Carme Malaret i Lluna Palau, Can Ginesta) Investigació i creació amb argila de quilòmetre zero Estat: Places exhaurides, però es pot anar a observar i escoltar les explicacions a partir de les 19:00 Totebags amb henna (Casal de Joves) Obert i participatiu el mateix dia Escenaris i horaris Escenari Molí Fariner (escenari “petit” amb molt d’encant) Escenari Pit Roig (nom d’un ocell habitual a la vall) Funcionament: alternança entre escenaris per veure tots els concerts Logística i serveis Sopar: a càrrec del Bar del Mil·lenari (entrepans, tapes) Merchandising: totebags i samarretes amb imatge gràfica feta a partir de fulles i branques de Collserola escanejades (disseny d’Amador Sait i Pol Pérez) Pagament: recordatori que tot es paga en efectiu (bar, sopars i merch) Recomanació: portar jaqueta per la nit (fresca i humida) Voluntariat i organització Organització 100% voluntària, posada en marxa en només dos mesos amb “temps i il·lusió” Busquen voluntaris per al dia del festival (barres, logística, etc.) Obsequis per voluntaris: sopar, consumicions, totebag i samarreta Un festival fet des del poble i per al poble: "win-win" entre organització i voluntariat. Context i anècdotes 1a edició el 2019 (pre-Covid), amb nit fresca i molta humitat El 2020 estava en marxa però es va cancel·lar per la pandèmia Record d’escenari humit: un pianista arribant a eixugar el teclat pel degoteig de la nit. On seguir el festival Web: lavallfestival.com (cartell, horaris, tallers, contacte) Instagram: @lavallfestival (recordatoris, inscripcions a voluntariat via formulari o DM)

Panorama general • Programa matinal “La Justa” amb tres grans blocs: notícies locals, ressenya de portades i previsió meteorològica. "Gaudim d'aquestes temperatures... perquè després la cosa se'ns complicarà una miqueta" (sobre el canvi de temps imminent). Notícies locals de Sant Just Nova Escola Bressol Municipal “Mainada” • S’inicien les obres de la nova llar d’infants al barri de les Basses de Sant Pere; obertura al curs 2023-2024. • Capacitat màxima: 107 infants (1 grup de P0 i 3 de P1/P2), desplegament gradual en 3 cursos (2023-26). • Fases d’obertura: 2023-24 (P0, P1, P2); 2024-25 (P0, 2×P1, 2×P2); 2025-26 (totalitat de grups). • Nom escollit per votació: “Mainada” (50,6%), davant de “Quixalla” (31,2%) i “Baileta” (18,2%). • Comentari de context: esment de possibles confusions amb altres escoles anomenades “Mainada” a l’entorn (Esplugues, Granollers), tractat en to distès. Carril bus d’entrada a Barcelona per la B‑23 • El Departament de Territori licita les obres d’un tram de 7 km entre la connexió amb l’A-2 (Sant Feliu) i l’Av. Diagonal. • Objectiu: reduir fins a 15 minuts el temps dels busos interurbans (uns 600 serveis/dia, ~4 M passatgers/any) i afavorir el transport públic. • Pressupost: 19,2 M€; termini d’execució: 21 mesos; finançament Next Generation. • Marc estratègic: reduir un 25% l’ús del vehicle privat a l’AMB. Ajuts europeus (Next Generation) per a rehabilitació • Xerrada informativa al Centre Cívic Joan Maragall (18:30 h) sobre subvencions per rehabilitació d’edificis i millora energètica d’habitatges. • Ajuts de fins al 80% (convocatòria oberta fins 2026, dotada amb 100 M€ a l’àmbit metropolità). • Requisit: millora mínima del 30% en eficiència energètica de l’edifici. • Un cop assolida, totes les obres són subvencionables: conservació, accessibilitat i seguretat estructural. • Recursos: informació al web de Ràdio d’Esvern i simulador d’ajuts del Consorci Metropolità de l’Habitatge. Ressenya de portades (premsa) Diari Ara • Portada curiosa: dúplex de luxe a BCN (Diagonal/Pg. de Gràcia) per 40 M€; debat sobre el sentit d’aquesta peça a portada i el mercat de vivenda de luxe. • OTAN – Cimera de Madrid: Erdogan retira el veto a Suècia i Finlàndia; el G7 eleva la pressió sobre Rússia i insta la Xina a frenar la guerra. • Sánchez–Biden: acord per ampliar destructors nord-americans a Rota; reforç de l’aliança. • Condemna a Espanya per filtració del DNI de jutges sobiranistes (indemnitzacions). • Escòcia: planteja referèndum consultiu el 2023 (consulta al Tribunal Suprem). La Vanguardia • Eix central: unitat OTAN davant Rússia; cooperació antiterrorista per salvar la qüestió kurda esgrimida per Erdogan. • G7: conferència per a la reconstrucció d’Ucraïna. • Tragèdia a Texas: almenys 50 migrants morts per asfíxia en un camió aprop de San Antonio. • Espanya envia gas al Marroc després dels fets a la tanca de Melilla. • Grec Festival: arrencada amb escenaris a tota la ciutat. • Sanitat: estiu amb més Covid i menys metges (estrès del sistema). El Periódico • Biden demana rearmament a Espanya, a qui qualifica d’aliat indispensable; OTAN preparada per fer front a l’agressió russa; Turquia aixeca el veto a Suècia i Finlàndia. • Complicitat reial a la foto de família de la cimera. • Melilla: Fiscalia d’Estrangeria investigarà la tragèdia. • Llei de Memòria: reconeixement de la persecució del català durant el franquisme. • Aerolínies: previsió d’alta saturació a l’estiu. • Creus de Sant Jordi: per Estopa, la Dharma, Tortell Poltrona i Carme Elias. Previsió meteorològica (Sant Just) • Context: màxima d’ahir 29,7 ºC (18–19 h) i mínima 18,6 ºC; nit encara confortable. Avui ambient assolellat amb alguns núvols al vespre. Avui i propers dies • Avui: sol dominant, núvols al vespre; màxima ~28 ºC, ventet de SE (6–10 km/h); mínima ~19 ºC. • Dijous: més núvols al matí, clarianes a la tarda; màxima ~27 ºC. • Divendres: més ennuvolat però amb clarianes; màxima ~26 ºC (el dia més fresc dels pròxims 14–15). Cap de setmana i tendència • Dissabte: esplèndid, ~28 ºC (mín. ~18 ºC). • Diumenge: inici de calor intensa; >30 ºC, vent de sud, mala visibilitat; nits més càlides (>21 ºC). • Setmana vinent: estabilització càlida 30–31 ºC diaris, nits 21–23 ºC, sense precipitacions; possible entrada de pols sahariana i persistència d’ambient xafogós. "Divendres és l’últim dia d’una certa frescor... a partir de diumenge la cosa s’enfila."


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Introducció Episodi centrat en dues peces clau del cinema: la lectura crítica i apassionada de Viva Zapata (1952) d’Elia Kazan, i un tram final dedicat a Irma Vep d’Olivier Assayas (film de 1996 i sèrie d’HBO). També s’anuncia que és l’últim programa d’estiu i el retorn al setembre. Viva Zapata (1952): política, símbols i posada en escena Arrencada personal i connexions íntimes • Un dels tertulians comparteix un relat autobiogràfic sobre com el film el va marcar de jove, connectant-ho amb històries familiars d’exili a Mèxic i la cultura popular (Adelita, cançons, cavalls, haciendes). • La primera visió del Potemkin (Eisenstein) i després Viva Zapata va crear un pont mental entre la iconografia revolucionària soviètica i la mexicana. Temes clau i posicionament ideològic • Viva Zapata és una pel·lícula d’esquerres, però no comunista: Kazan rebutjava l’estalinisme; el film defensa una reforma agrària i una idea de democràcia de tall nord-americà. • Zapata hi és retratat com a líder pràctic: vol que la terra torni als camperols (en comunitat rural), no a l’Estat. • Personatge-contrapunt: l’ideòleg oportunista (Aguirre) com a ombra del poder que canvia de bàndol segons convingui. "Nuestra democracia ha de ser com la democràcia americana" "L’única revolució útil és la revolució permanent" Context industrial i polític • Producció Fox (Darryl F. Zanuck) amb guió de John Steinbeck, documentalment informat (viatges a Mèxic, testimonis). • Any clau (1952): Kazan és cridat al Comitè d’Activitats Antiamericanes (HUAC). El clima anticomunista condiciona el discurs del film. • Polèmiques: • Rodatge parcial als EUA per reticències institucionals mexicanes. • Casting: Brando imposat vs. proposta mexicana (Pedro Armendáriz). • Anglès com a llengua del film, fet que molestà a Mèxic. • Decisió discutible: Brando es modifica els ulls per semblar més “mestís”. Simbolisme del cavall blanc • El cavall blanc travessa inici, nus i desenllaç: símbol d’ideal/herència que sobreviu als homes; un fil que alguns llegeixen com a metàfora de la “immortalitat” del sistema democràtic que el film exalta. • Subtext de «culpa/redempció» de Kazan, llegit per alguns com a primer gest per convèncer-se després del HUAC. Estètica, fotografia i muntatge • Fotografia de Joseph MacDonald: plans generals i gran profunditat de camp, enquadraments amb figures en primer terme i acció al fons; èmfasi èpic i social. • Documentació iconogràfica d’Agustín Casasola (arxiu fotogràfic de la Revolució Mexicana). • Empremta d’Eisenstein en la composició i el ritme (picats, masses, acció coral). • Seqüències clau: • Alliberament al camí (creixement rítmic amb música d’Alex North, idea aportada per Anthony Quinn des de tradicions mexicanes). • Entrada a l’arsenal i emboscada final (muntatge paral·lel, tensió, “ull” del cavall, ecos de Peckinpah). • Parallels amb Spartacus (1960): l’heroi contra el poder, música d’Alex North, i un arc ètic sobre el sacrifici. Lectura política i vigència • El film es pot llegir com un nihilisme polític: el poder tendeix a corrompre i les revolucions es fossilitzen si no són “permanents”. • Crítica a la continuïtat d’aparells (exèrcit) que sobreviuen als canvis de règim; paral·lelismes amb la Transició espanyola. • Actualitat del diagnòstic: rebrots autoritaris, interessos instal·lats que no vetllen pels problemes populars. Direcció d’actors i anècdotes • Kazan, gran director d’actors: 21 interpretacions nominades als Oscars al llarg de la seva carrera (9 premis). • Brando, segons Kazan, millor deixant-lo “fer” sense sobreindicacions; Anthony Quinn (premi secundari) creix al costat d’un protagonista magnètic, amb certa gelosia productiva a plató. Irma Vep (1996) i la sèrie d’HBO: metacinema i homenatge Del clàssic mut a la relectura contemporània • Assayas revisita Les Vampires (1915-16) de Louis Feuillade a través d’un rodatge caòtic: metaficció sobre la indústria francesa, els nervis del set i el mite de Musidora (Irma Vep com a anagrama de “Vampire”). • El film del 1996 (amb Maggie Cheung) i la sèrie d’HBO actualitzen el diàleg amb el clàssic, alternant fragments reconstruïts i joc autorreferencial. Interpretacions i troballes • A la sèrie, Alicia Vikander aporta carisma i fragilitat en una actriu en crisi; Vincent Macaigne (René Vidal) compon un director genial i desbordat, entre la comèdia i la pena. • Assayas, admirador de Feuillade, connecta amb tradicions franceses i la Nouvelle Vague (ecos de La nuit américaine de Truffaut). Influències i genealogia • L’imaginari de Feuillade (societats secretes, serials, urbs) influí Fritz Lang (Dr. Mabuse, Espione), Hitchcock, Buñuel i Georges Franju (Judex). • Irma Vep funciona com a pont entre el cinema primerenc i la contemporaneïtat, celebrant el poder del setè art per reescriure’s. Idees destacades (en síntesi) • Viva Zapata articula una èpica social visualment poderosa i una tesi sobre terra, poder i revolució permanent. • El cavall blanc condensa el símbol d’un ideal que transcendeix l’heroi. • El film de Kazan dialoga amb Eisenstein en composició i muntatge; la música d’Alex North enllaça amb Spartacus. • Irma Vep d’Assayas és un exercici de metacinema que homenatja Feuillade i interroga el rodatge contemporani. • Vigència: el diagnòstic sobre la corruptibilitat del poder i la necessitat de vigilància democràtica.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

L'actualitat de Sant Just Desvern

L'episodi analitza la recent derogació de la llei Roe vs. Wade als EUA, que elimina el dret a l'avortament i possibilita que cadascun dels estats legislin al respecte. Es posa en relleu la importància del dret a decidir sobre la pròpia maternitat, així com les conseqüències negatives que aquesta decisió pot tenir sobre les dones. També es discuteix com l'antipatia cap a l'avortament sovint prové d'arguments ideològics i religiosos, i es destaca la necessitat de garantir drets reproductius sense condicions