Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8281-8304 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Pere Oliver Zaragoza: 40 anys de Planeta Còmic, del quiosc al manga i el futur del sector - episode art
    Entrevistes de la Justa
    11'

    Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Pere Oliver Zaragoza: 40 anys de Planeta Còmic, del quiosc al manga i el futur del sector

    Resum de l'entrevista Context i convidat Pere Oliver Zaragoza, exdirector creatiu de Planeta Còmic, aclareix que està jubilat, però continua col·laborant amb la Vall d’Avers (Sant Just), el Xurro Ilustrado (Madrid) i altres projectes. "Jo ja no sóc director artístic ni treballador de Planeta. Sóc ex..." 40 anys de Planeta Còmic: onades i punts d’inflexió Evolució en onades: pujades i baixades del mercat. Anys 80: apogeu del producte de quiosc (revistes d’història, humor, eròtica, fascicles, TVOs). Des de 1995: davallada sostinguda del quiosc. Rebranding i memòria de marca: d’Ediciones Fórum a Planeta Còmic i viceversa (revista informativa gratuïta amb el segell “Fòrum”). Cinema i vendes: les pel·lícules impulsen superherois i títols com La Espada Salvaje de Conan. Del quiosc a la botiga especialitzada i a la xarxa Avui el còmics es venen sobretot en botigues especialitzades i al Saló del Còmic. Revistes gratuïtes amb novetats de Planeta disponibles als estands. Xarxes socials i internet han substituït en part el quiosc des de finals dels 90. "Les xarxes socials... han substituït, en certa manera, el quiosc." El boom de Bola de Drac i la salut actual del còmic 1992: irrupció de Bola de Drac amb tiratges setmanals massius: 85.000 en català i 80.000 en castellà. 30 anys després, vigència del personatge i del seu univers. Estat actual: salut bona però de nínxol, amb lectorat col·leccionista (ja no es veuen còmics “tirats al carrer”). Mercats: en castellà, públic repartit a Espanya i Amèrica Llatina; en català, funcionen títols amb gran coixí com Bola de Drac, Detectiu Conan, Shin-chan, Doraemon i revistes com Cavall Fort. Públics, gènere i manga Les noies han entrat massivament al còmic amb el manga. El manga destaca per diversitat i representació LGTBIQ+ (personatges trans, gais, lèsbics), trencant amb l’antic model de “herois supercatxes”. Recordatori dels còmics per a noies d’abans (Florita, Elita), amb rols de gènere i noms cursis propis de l’època. Mitjans, titulars i premsa escrita Canvi d’hàbits: la Generació Z tendeix a consumir titulars en línia i no llegir articles de fons. Defensa de la premsa escrita per a l’anàlisi profunda. Moltes revistes especialitzades han migrat a llibreries més que a quioscos. "El titular et diu... Però el que explica en profunditat... és la premsa escrita." Amenaces i radicalismes Històricament, redaccions amb amenaces tant de l’extrema dreta com de l’extrema esquerra. Denúncia del patriarcat i regressions en drets (p. ex., debat sobre l’avortament als EUA). "El radicalisme mai és bo... Els que per defensar una idea volen que desapareixin les altres, malament anem." "La dona vesteix la llar i els homes la ciutat." Territori i comerç local Sant Just Desvern: desaparició de punts de venda; l’antic Pedroseta va tancar. Dificultats per trobar material de dibuix (p. ex., pèntel pinzell). Carrera de Pere i projectes actuals Com a dibuixant “recreatiu”, va treballar en personatges aliens: Picapedra, Ós Yogui, Doraemon, Shin-chan. Ara crea personatges propis: Perot Correcuit (Vall d’Avers, Sant Just) Perico Correlimos (Xurro Ilustrado, Madrid) Perot Llobarro (Calella de Palafrugell) Col·laboracions amb el butlletí del Club Natació Mediterrània Celebracions i agenda del Saló 40 anys de Planeta Còmic, 40 del Saló del Còmic, 30 de Bola de Drac, 20 de l’Associació d’Autors de Còmic d’Espanya. Activitats: productes a bon preu, revistes gratuïtes (Fòrum), còctel al Saló, festa al Museu Marítim. Recorregut d’estands: Panini, Norma Editorial, Dolmen, Down Entertainment, i editorials petites. Recomanació: visitar estands per obsequis, novetats i actes fins diumenge a la tarda.

  • Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Sant Just: Ple d’abril, reciclatge amb xip, nous equipaments i Festa Major 2022 amb Jaume Plensa - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Sant Just: Ple d’abril, reciclatge amb xip, nous equipaments i Festa Major 2022 amb Jaume Plensa

    Resum Conversa d’actualitat municipal amb èmfasi en el balanç del ple d’abril, la implantació del reciclatge amb xip, l’obertura i dinamització de nous equipaments (25 anys del Casal de Joves i inauguració del Centre Cívic Soledat Sants), els ajustos de zona verda/blava i l’avanç de la Festa Major 2022 amb pregó de Jaume Plensa. "El xip funciona" "És una bona notícia, però té algunes consideracions que s’han de tenir en compte" (sobre la gratuïtat d’I2) "Jaume Plensa serà el pregoner" Punts destacats del Ple d’abril Aprovacions clau: el SAT i el ple de jardineria (contracte imprescindible per al manteniment de zones verdes). Canvi de denominació: el grup municipal passa a dir-se oficialment Sant Just en Comú. Mocions: es van aprovar un parell de mocions sense grans polèmiques. Durada: ple àgil, finalitzat cap a les 22:00. Gratuïtat d’I2 a escoles bressol A partir del setembre (si hi ha acord de govern), l’escolarització del grup de 2 anys (I2) serà gratuïta als centres públics; el menjador i serveis complementaris es continuaran pagant. El Departament d’Educació aportarà 1.600 € per infant; impacte i corresponsabilitat per a ajuntaments i famílies. Valoració: bona notícia, amb consideracions a tenir en compte sobre el finançament i la implementació. Reciclatge amb xip als contenidors Dades: mentre el municipi recicla un 48%, els barris amb xip arriben al 60% (+12 punts). Amb la deixalleria s’acostaria al 70% que demana la UE. Acceptació alta: en dues setmanes, >90% de targetes repartides a Mas Lluí, Plana-Bisolats i Torre Blanca (millor que experiències similars a Tarragona/Girona, ~70–75% en un mes). Incidències: casos minoritaris però visibles d’ús incorrecte (bosses fora, manca de targeta). Suport i feedback constant de les associacions veïnals per resoldre averies i incidències. 25 anys del Casal de Joves Trobada de “casaleros” amb més de cent persones. Reconeixement a una aposta pionera d’un equipament exclusiu per a la joventut fa 25 anys, ara model estès. Centre Cívic Soledat Sants (inauguració 14 de maig) Equipament de barri amb obertura de la planta baixa: Aules d’estudi amb horari ampli (i futura obertura amb mòbil). Espai de l’Associació de Veïns. Sala polivalent/expositiva per xerrades i conferències. Programació per testets: activitats com ioga i esport per ajustar l’oferta. Intervenció artística del Carrer Blau; voluntat d’acabar el mur aquest maig. Vandalisme (peces arrencades, grafitis): es rebutja tancar l’espai; es demana convivència, empatia i corresponsabilitat veïnal. Mobilitat i aparcament: zona verda/blava Ajustos recents (p. ex. carrer Bonavista): places blaves poc usades passen a verdes per cobrir la residència. Criteri: la blava és per a rotació comercial; si no hi ha ús, es converteix a verda. Enfoc de prova–error i avaluació contínua. Festa Major 2022 (3–7 d’agost) Recuperació del format prepandèmic: punt de trobada, gincana pagesa, dinar popular, barraques (divendres i dissabte), correfocs, havaneres, i activitats grocs vs. blaus. Pregó a càrrec de Jaume Plensa; ubicació a decidir entre Plaça Verdaguer i Can Ginestà.

  • La Justa del 5/5/2022 — Sant Just al dia: portades amb el cas Pegasus, serveis municipals i reciclatge, i 40 anys de Planeta Còmic (amb Just Fosalba i Pere Oliver) - episode art
    La Justa
    2h 48min

    La Justa del 5/5/2022 — Sant Just al dia: portades amb el cas Pegasus, serveis municipals i reciclatge, i 40 anys de Planeta Còmic (amb Just Fosalba i Pere Oliver)

    Panorama del programa Magazín matinal de Ràdio d’Esvern (5 de maig de 2022) amb informatius, portades, entrevista d’actualitat municipal i cultura. Punts més destacats • Portades: protagonisme del cas Pegasus, l’incendi mortal de Santa Coloma i l’impuls del vehicle elèctric (SEAT/VW). • Sant Just: balanç del ple d’abril, gratuïtat del P2 a les escoles bressol, reciclatge amb contenidors intel·ligents, 25 anys del Casal de Joves, obertura del Centre Cívic Soledat Sants, ajustos de zones verda/blava i Festa Major amb Jaume Plensa de pregoner. • Cultura i indústria del còmic: 40 anys de Planeta Còmic, boom de Bola de Drac i del manga, canvi del quiosc a les botigues especialitzades i a les xarxes. • Butlletins: carburants i possible revisió d’ajudes, vagues a l’ensenyament, compareixença del CNI pel cas Pegasus, successos i esports. "El xip funciona" — Just Fosalba, sobre el sistema de contenidors intel·ligents a Sant Just "Avui sembla que amb els titulars molta gent en té prou" — Pere Oliver, sobre hàbits informatius i premsa Notícies locals (matí) Salud, esport i cultura • Reclam de recursos per a l’atenció primària al Baix Llobregat. • Nova xerrada del cicle Escola Trail Barcelona (valors a l’esport, amb Lluc Sau). • Cultura: tanca el cicle La Virse amb Clara Gispert; entrades a Entràpolis. Portades dels diaris Temes principals • Cas Pegasus: tensió Moncloa–Defensa; el CNI aportarà autoritzacions judicials parcials. • Incendi a Santa Coloma: tres víctimes; investigació en curs. • Economia: SEAT/VW presenten plataforma per al vehicle elèctric (7.000 M€ d’inversió potencial); afiliació supera els 20 M. • Mercat laboral: puja la quota de contractes indefinits. • Esports: la remuntada del Madrid el porta a la final de Champions. Entrevista municipal amb Just Fosalba Ple d’abril, serveis i espai públic • Ple d’abril: aprovació del plec de jardineria i algunes mocions; sessió breu i sense grans polèmiques. • Gratuïtat P2 (2 anys) a les escoles bressol públiques: 1.600 € per infant (escolarització), a l’espera d’acord de govern; menjador i serveis, a part. • Reciclatge amb xip: el barri pilot supera el 60,65% de recollida selectiva vs 48,35% municipal; 90% de targetes repartides en dues setmanes als nous barris; objectiu UE del 70% a l’abast amb deixalleria. Incidències visibles però minoritàries. • Casal de Joves (25 anys): celebració amb gran participació; aposta pionera per polítiques de joventut. • Centre Cívic Soledat Sants (inauguració 14/05): aules d’estudi (horaris amplis, futur accés via mòbil), espai per a l’Associació de Veïns, sala d’actes/expositiva i “tastets” d’activitats (ioga, esport, etc.). Intervenció artística del Carrer Blau al mur de l’equipament. • Vandalisme i espai públic: danys al mobiliari i retir de peces del mural; crida a la corresponsabilitat veïnal i a canals d’expressió artística ordenats. • Aparcament (zona verda/blava): reequilibri a favor de verda on la blava no tenia rotació útil pel comerç. • Festa Major (3–7 d’agost): Jaume Plensa, pregoner; retorn del format prepandèmic (gimcana, barraques, correfoc, “dia blau/groc”). Entrevista amb Pere Oliver (Planeta Còmic) 40 anys, boom del manga i el nou ecosistema • Història recent del sector: auge del quiosc als 80 (revistes, superherois, Conan), davallada des de 1995 i transició a botigues especialitzades i internet. • Bola de Drac (1992): tiratges setmanals de 85.000 (cat) i 80.000 (cast); el manga guanya centralitat i públic jove. • Hàbits informatius: substitució parcial del quiosc per xarxes; risc de quedar-se només amb titulars i pèrdua d’articles de fons. • Salut del còmic: minoritària però bona; públic fidel i col·leccionista; manga amplia perfils (més lectors joves i dones, temàtiques LGTBIQ+). • Sàtira i pressions: experiències d’amenaces tant de l’extrema dreta com de l’esquerra en èpoques de redacció. • Obra pròpia: tires de Perot Correcuit (Sant Just) i Perico Correlimos (Madrid), entre d’altres. • Celebració: 40 anys de Planeta Còmic, 30 de Bola de Drac; activitats i obsequis al Saló del Còmic. Butlletins (12 h) Economia, educació, seguretat i esports • Carburants: la CNMC investiga; el govern podria revisar la bonificació si es constata absorció per operadors. • Ensenyament: sindicats convoquen vaga (25/05 i 9/06) i aturades parcials; demanen retirada de currículum i revertir retallades. • Pegasus/CNI: compareixença a porta tancada; el CNI defensa autoritzacions judicials parcials. • Mossos (2017): demanda d’indemnització per seqüeles psicològiques. • Successos: investigació per homicidis d’homes gais a Bilbao; cirera amb collita -40% per glaçades. • Esports: Copa d’hoquei, bàsquet femení (Uni/Cadí a remuntar), lesió de Piqué, i final Liverpool–Madrid. • Sant Just (12:07): confirmació de Jaume Plensa com a pregoner i dades de recollida selectiva amb contenidors intel·ligents.

  • Empanada Cultural del 4/5/2022 — Ucraïna en guerra: Donbass (Sergei Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares) - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 4/5/2022 — Ucraïna en guerra: Donbass (Sergei Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares)

    Editorial i context "Avui el groc i el blau són els colors que planten cara a la invasió russa" El programa s’obre amb una cronologia contundent de la invasió russa d’Ucraïna (febrer–abril 2022), recordant bombardejos a Kíiv, Khàrkiv, Odessa i el Donbass, i crims com Butxa o l’hospital infantil de Mariúpol. Es dedica el capítol a Ucraïna per la injustícia, l’acarnissament i la crisi de refugiats, i es reivindica la cultura i l’esperit crític com a resposta a la barbàrie. • Punts clau: - Invasió a gran escala i declaració de la llei marcial per Zelensky. - Crims i destrucció: Butxa, Mariúpol, Txerníhiv, Irpin. - Recordatori del conflicte iniciat el 2014 (Crimea, Donetsk, Lugansk). Benvinguda i objectius del programa Es defineix el to: menys geopolítica i més cultura per entendre Ucraïna en profunditat. Es parla de donatius simbòlics (p. ex. a festivals de cinema) i de la necessitat de contrastar si l’ajuda realment arriba. Humor lingüístic (Ucraïna/Ucrania) i repàs ràpid a referents culturals populars (boxa: Usyk, Lomachenko, germans Klitschko; música: guitarristes i cantautors), tot ubicant el capítol com una mirada cultural plural. • Idees clau: - Evitar paternalisme: escoltar i difondre la cultura ucraïnesa. - Objectiu: aportar llum des de cinema, art i videojocs. Cinema: Sergei Loznitsa — Donbass (2018) Resistència musical i cultura pop Relat de la viralització d’una cançó patriòtica ucraïnesa cantada a capella pel líder de Boombox i remezclada per The Kiffness; Pink Floyd hi respon amb “Hey, Hey, Rise Up”. Exemples de solidaritat cultural transnacional i recaptació per a Ucraïna. • Clau: la peça remet a una cançó popular de la I Guerra Mundial (poema de Stepan Charnetsky) i esdevé símbol nacional. Anàlisi de Donbass: guerra, grotesc i veritat Loznitsa, documentalista reconegut, filma Donbass (2018) en 12 episodis inspirats en vídeos i fets reals (2014–2015) per mostrar una guerra on només hi ha víctimes i una realitat contaminada per fake news i propaganda. • Què explica: - El Donbass com a escenari d’insurreccions prorusses (Donetsk, Lugansk) i guerra larvada des de 2014. - Sàtira amarga i grotesca per incomodar tothom: denúncia d’abusos i manipulació informativa (de qualsevol bàndol). - Límit difús entre documental i ficció: estil propi, entre thriller i cinema antibèl·lic. • Referents estètics: - Buñuel (El fantasma de la libertat) per l’irreverència i el trencament de la lògica. - Ecos de Kobayashi (La condició humana) en la mirada sobre la condició humana sota pressió. "Quan s’anomena pau a la guerra, quan la propaganda es presenta com a veritat... la vida comença a assemblar-se a la mort." Tràiler i to Inserció del tràiler (doblat), que posa el focus en el deliri quotidià de guerra: espoli sota pretextos, amenaces, ciutadans atrapats en el caos. Loznitsa: posicions públiques i polèmica • Crítica a la tibiesa de l’Acadèmia de Cinema Europea (carta de renúncia). • Contra la russofòbia indiscriminada en l’àmbit cultural: defensa que no s’ha de vetar creadors russos contraris a la guerra. • Expulsió de l’Acadèmia de Cinema Ucraïniana per una concepció cosmopolita en temps d’unitat nacional. • Perfil: nascut a la Bielorússia soviètica, format a Moscou, matemàtic i documentalista; revisita críticament el passat soviètic per entendre el present. Art: Maria Primachenko — art naïf, folklore i memòria De Malevich a Primachenko Es valora i es descarta Malevich (suprematisme) per centrar-se en una veu popular i genuïna. Breu menció a Ivan Marchuk com a contemporani surrealitzant. Estil i obres clau Primachenko (1909–1997), autodidacta de món rural, crea un bestiar fantàstic i escenes de costums amb colors vius, cenefes i formes desinhibides: un art naïf poètic arrelat al folklore ucraïnès. • Obres destacades: - Bou Blau (1947) — animal convertit en tapís de textures. - Pollastre de Dos Caps (1977) — continuïtat del seu zoo imaginari. - May that nuclear war be cursed — al·legoria antimilitarista en plena Guerra Freda. • Reconeixement: - Admiració de Chagall i Picasso (“m’inclino davant el miracle artístic d’aquesta brillant ucraïnesa”). - Guardó Taras Xevtxenko (1966) i Any Primachenko per la UNESCO (2009). Guerra i patrimoni en perill • Notícia greu: incendi del museu d’Ivankiv per bombardeig rus — pèrdua de 25 obres de Primachenko. • Denúncia del dany irreparable al patrimoni cultural (museus, òperes) com a cara oblidada de la guerra. • Imatge final: coloms de la pau com a crida a la cultura per salvar-nos del caos. Videojocs: The Sinking City (Frogwares, 2019) Estudi i influències Frogwares (Kíiv, fundat el 2000), conegut pels Sherlock Holmes d’investigació, crea un títol propi inspirat en Lovecraft: misteri, terror còsmic i cultes ocults. Sinopsi i ambient • Protagonista: Charles Reed, detectiu privat i veterà. • Lloc i època: anys 20, Oakmont (Massachusetts), ciutat semi-inundada per marees estranyes. • To: ambient aquós i opressiu, visions, sectes amb túniques i monstres inefables. Mecàniques i experiència • Estructura detectivesca: rastreig d’indicis, reconstrucció d’escenes, decisions morals. • Combina aventura i terror amb èmfasi en el desconegut i l’angoixa psicològica. • Exemple de talent ucraïnès en videojocs i d’exportació cultural en temps convulsos. Conclusions • La cultura com a resistència: cinema, art i videojocs serveixen per entendre Ucraïna més enllà del front. • Donbass incomoda i desemmascara el relat; Primachenko preserva l’ànima popular; The Sinking City mostra creativitat i indústria. • Missatge transversal: cal esperit crític i cura del patrimoni enmig de la guerra.

  • Veus Parròquia del 4/5/2022 — Precarietat laboral a Espanya: dualitat del mercat, joves i reforma laboral 2022 - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 4/5/2022 — Precarietat laboral a Espanya: dualitat del mercat, joves i reforma laboral 2022

    Panorama general Episodi centrat en la precarietat laboral a Espanya, amb èmfasi en la dualitat del mercat de treball, els seus efectes sobre la productivitat i, sobretot, sobre la joventut (emancipació i fecunditat), el paper de la Covid-19 i els ERTE, i el recorregut de reformes fins a la reforma laboral de 2022 vinculada als fons Next Generation EU. "El títol seria: Contra la precarietat laboral." Diagnòstic: què passa amb la temporalitat? Dualitat del mercat laboral: coexisteixen treballadors amb contracte fix i temporals, amb una bretxa de protecció i estabilitat molt marcada. Temporalitat molt superior a la UE en tots els sectors i ocupacions, no explicable per la composició sectorial. Educació no protegeix prou a Espanya: "Un treballador amb estudis universitaris a Espanya té la mateixa probabilitat de tenir un contracte temporal que un treballador amb únicament educació primària a la UE." Joves especialment afectats: Taxa de temporalitat juvenil al voltant del 60% a qualsevol nivell educatiu. "Un 40% dels que tenen un contracte temporal als 20 anys el continuen tenint als 40." Quatre impactes clau de l’alta temporalitat 1) Productivitat i capital humà Baixa inversió en formació específica per part d’empreses i treballadors en contextos inestables. Caiguda de la productivitat, la “gran assignatura pendent” de l’economia espanyola. 2) Projecte vital dels joves: emancipació i fecunditat Retards d’emancipació i fecunditat molt baixa. "La fecunditat d'Espanya es situa en 1,23 fills per dona en edat fèrtil." Precarietat juvenil com a factor clau d’aquests resultats demogràfics. 3) Xoc Covid-19, ERTE i mercat dual Els ERTE van protegir contractes indefinits i alguns temporals de llarga durada, però els temporals curts van desaparèixer (no renovats) amb les restriccions de març de 2020. Factors estructurals que agreugen l’impacte: Sector serveis i turisme molt pesants i estacionals. Estructura empresarial amb moltes pimes i dificultat d’accés a finançament. 4) Justícia intergeneracional i “efecte cicatriu” Dues recessions en una dècada han deixat cicatrius permanents en salaris i oportunitats dels joves. "La precarietat laboral està afectant a un 66% dels joves a l'inici de la seva carrera laboral." Si no se supera la precarietat inicial en 5 anys, és molt difícil revertir-la. Model productiu i risc de cronificar la precarietat La dualitat fomenta activitats de baix valor afegit on la temporalitat és avantatge, no obstacle. Risc d’enquistament d’un model poc competitiu si no es canvien els marcs reguladors. Objectiu: avançar cap a un model més sostenible i d’alt valor afegit. D’on venim: 1984–2012 1984: descausalització del contracte temporal per combatre l’atur (>21%), iniciant una temporalitat inèdita a Europa. Successives reformes (1997, 2001, 2002, 2006, 2010, 2012) no aconsegueixen reduir la precarietat de forma significativa. Cap a la reforma de 2022 i el seu contingut Marc europeu: Pla de Recuperació i condicionalitat dels fons Next Generation exigien reforma de la temporalitat. Tramitació parlamentària amb moments rocambolescos: rebel·lió de dos diputats d’UPN i error telemàtic d’un diputat del PP; aprovació per 175 a 174. Contingut clau de la reforma: Contracte ordinari = indefinit. Temporalitat només per causes concretes: circumstàncies de la producció o substitució. Simplificació a tres modalitats: indefinit, temporal i de formació. Penalitzacions per frau de llei i excés de contractes de curta durada. Implementació amb període transitori i atenció a l’estacionalitat (turisme). Conclusió Sense canvis de fons en el marc regulador i el model productiu, la temporalitat tornarà a nivells molt alts post-crisi. La reforma de 2022 és necessària, però la seva eficàcia dependrà de l’aplicació i de polítiques que impulsin productivitat, formació i estabilitat. • Idea central: reduir la precarietat i la dualitat és clau per a la cohesió social, el futur dels joves i la competitivitat de l’economia.

  • Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — Envasar el temps: projecte participatiu a Sant Just per preservar la memòria en pots - episode art
    Entrevistes de la Justa
    16'

    Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — Envasar el temps: projecte participatiu a Sant Just per preservar la memòria en pots

    Resum de l’entrevista Context i objectiu Conversa amb la Carme Malaret i la Teresa Ferró sobre l’acció participativa Envasar el temps a l’Espai de Lliure Creació de Sant Just. Proposta oberta a tothom per preservar records i vivències en un pot, creant una peça col·lectiva que sigui una “fotografia” d’un temps i d’una comunitat. "preservar-lo de l'oblit" Concepte clau: què vol dir “envasar el temps”? Encapsular en un pot allò que cadascú vol salvar de l’oblit: objectes, textos, olors, idees o fins i tot deixar-lo buit. S’assembla a una càpsula del temps o a la “primera pedra” d’un edifici, però aplicada a la vida i sentiments de cada participant. Doble dimensió del temps: el de l’acció (decidir i omplir el pot) i el de la perdurabilitat (que perduri i es pugui revisitar). Participació i abast Obert a tothom: no cal ser artista ni ser de Sant Just. Es pot enviar per correu si no es pot venir. Es recullen i reparteixen pots idèntics per garantir la unitat formal de la peça col·lectiva. Calendari i logística Presentació del projecte: demà, 19:30 h (dos quarts de vuit), a l’Espai de Lliure Creació. Data límit de retorn dels pots: 2 de juny (coincidint amb la presentació de “Les noves claus”). Exposició col·lectiva de tots els pots rebuts: 18 de juny a l’Espai. Voluntat de donar la peça al poble per a una instal·lació permanent en espai públic. Format del pot i instruccions Dimensions aproximades: 9 cm de diàmetre x 12 cm d’alçada; pot transparent amb tapa metàl·lica. Es pot posar qualsevol cosa que hi càpiga: objectes, escrits, fotos adaptades, una llavor, perfumar-lo, o deixar-lo buit. Es pot intervenir l’interior (pintar-lo, folrar-lo) per preservar la intimitat; l’exterior no es toca. Dins del pot hi ha instruccions mínimes; informació ampliada al web: L’Espai C&M. Recursos i volum de participació Subvenció guanyada del programa municipal de Foment de la Creació (1a edició), que ha permès comprar pots i fer disseny i web. Disponibilitat aproximada: 330 pots (inicialment 240; ampliats per demanda). Equip impulsor (8 persones) Laura Beringo: idea inicial i disseny. Quim Déu: disseny gràfic. Olga Álvarez: comunicació. Janira Romero; Pau Vinguet: textos i conceptualització. Toni Malaret: logística. Carme Malaret: conceptualització i coordinació de l’equip. Teresa Ferró: tresoreria i gestió de llistats/logística de pots. Idea força La uniformitat del continent (pots iguals) ressalta la diversitat del contingut: una obra col·lectiva feta d’individualitats. "Com va el teu pot?" Com participar (en breu) Vine a la presentació, recull el teu pot, pensa què vols envasar i retorna’l abans del 2 de juny. L’obra completa s’exposarà el 18 de juny i es buscarà perdurar al poble.

  • Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — May the 4th: Star Wars, del mite de 1977 al fenomen Disney — orígens, trilogies, merchandising, The Mandalorian i la sèrie d’Obi‑Wan - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — May the 4th: Star Wars, del mite de 1977 al fenomen Disney — orígens, trilogies, merchandising, The Mandalorian i la sèrie d’Obi‑Wan

    Resum de l’episodi Entrevista especial del 4 de maig (May the 4th) amb Santi (Cine Actual) sobre Star Wars: l’origen de l’efemèride, el naixement de la saga el 1977, el seu impacte com a game changer, l’estructura en trilogies, l’era Disney i l’univers expandit (The Mandalorian, Obi‑Wan), l’evolució de l’humor, i el paper combinat d’art + indústria (merchandising, innovació tècnica) que ha convertit la franquícia en un fenomen intergeneracional. Idees clau May the 4th: joc de paraules amb "May the Force" que s’ha consolidat com a dia oficial (i comercial) per celebrar Star Wars. 25 de maig, Dia de l’Orgull Friqui: vinculat a l’estrena de 1977, símbol de normalització de la cultura friqui. Star Wars com a aventura universal: inspirada en el camí de l’heroi (Joseph Campbell) i influències com "La fortalesa amagada"; més aventura que ciència-ficció dura. Impacte industrial: George Lucas combina art i indústria, innova en tecnologia i consolida el model de merchandising (un percentatge per l’autor, productes omnipresents). Saga en tres trilogies: originals, preqüeles i seqüeles (era Disney), amb to més familiar per captar nous fans. Univers expandit: èxit de The Mandalorian a partir d’un personatge mínim a pantalla; nova sèrie d’Obi‑Wan amb el retorn de Darth Vader. Efectes especials: equilibri actual entre CGI i efectes pràctics (maquetes, maquillatge) per reforçar la versemblança emocional. Humor en evolució: present a totes les èpoques, adaptat al temps; l’última trilogia pren un to més proper al model MCU. Fenomen intergeneracional: icones (Stormtroopers, Chewbacca, Amidala…) presents en disfresses i cultura popular; arriba a totes les edats. Context i orígens El 4 de maig s’aprofita per celebrar i, també, per impulsar el diàleg i el consum al voltant de la saga. El 25 de maig (Orgull Friqui) connecta directament amb l’estrena del 1977, marcant l’inici del fenomen i la seva “democratització”. Star Wars beu del camí de l’heroi i d’arquetips clàssics: heroi en descobriment, princesa, malvat absolut; d’aquí la seva universalitat. La saga i el model industrial Trilogies: originals (70–80), preqüeles (finals 90–2000) sobre l’origen de Darth Vader i la família Skywalker, i seqüeles (era Disney) orientades a nous públics. Lucasfilm sota Disney expandeix l’univers amb sèries i spin-offs (The Mandalorian, The Book of Boba Fett, Obi‑Wan Kenobi), consolidant un model a l’estil MCU. El merchandising és clau: de motxilles a fruita tematitzada; Star Wars és sinònim d’ecosistema de producte. Estil i tècnica Més aventura que ciència-ficció dura: coherència interna de noms, idiomes i sons (anècdotes com la veu de Chewbacca en postproducció). Efectes especials: del 1977 fins avui, cada entrega introdueix innovació; retorn intel·ligent a pràctics per millorar el link amb el públic. Cultura i recepció Intergeneracional i transversal: de pares a fills, de disfresses a esdeveniments; icones reconeixibles arreu. Taquilla i plataformes: les seqüeles entre les més taquilleres de la història; a Disney+ figuren entre el més vist. Humor adaptable: del duet C‑3PO/R2‑D2 a l’estil més familiar de l’era Disney. Recomanacions i recursos Santi celebra el dia veient Una nova esperança (1977), recordant el mític crawl groc. Podcast del convidat: Cine Actual (Spotify, iVoox, Apple Podcasts…), amb notícies, especials i sèries dedicades a sagues. Cita destacada "La fórmula Star Wars no falla… Ho té tot: aventura, humor, drama i amor. Arriba a tothom." Conceptes clau Camí de l’heroi, merchandising, preqüeles, seqüeles, spin-off, CGI, efectes pràctics, univers expandit.

  • La Justa del 4/5/2022 — Especial May the 4th i agenda local: notícies de Sant Just, Star Wars amb Cine Actual, història, exposicions i «Envasar el temps» - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 4/5/2022 — Especial May the 4th i agenda local: notícies de Sant Just, Star Wars amb Cine Actual, història, exposicions i «Envasar el temps»

    Visió general Programa magazine local amb obertura musical, benvinguda i un ampli sumari dels continguts que vindran durant el matí. Es destaca l’efemèride de May the 4th (Dia de Star Wars) i s’anuncien converses i seccions sobre notícies municipals, portades de diaris, previsió del temps, una xerrada sobre l’univers Star Wars amb un col·laborador de Cine Actual, història de Sant Just, exposicions i el projecte participatiu «Envasar el temps». El tall acaba amb una pausa musical i un llarg tram de continuïtat sense contingut editorial nou. "May the 4th (Be With You) — avui és el dia d'Star Wars." Temes principals anunciats Actualitat local (10–11 h) • Notícies de Sant Just • Repàs a portades de diaris • Previsió del temps Especial Star Wars (a partir de les 11 h) • Celebració de May the 4th • Conversa amb Santi (professor i col·laborador de l’podcast Cine Actual) • Evolució de la saga, futur immediat i arribada a públics de totes les edats Altres continguts de la segona hora • Història de Sant Just amb Pep Quintana • Exposicions amb Glòria Conesa • Projecte «Envasar el temps» amb Carme Malaret (Espai de Lliure Creació) Moments i estructura del tall Obertura musical i benvinguda Selena Gomez — «Look at Her Now» obre el programa i dona pas a la benvinguda. El/la presentador/a situa l’horari: són les 10:08 del matí i 4 de maig. Sumari i efemèrides Es detalla l’agenda de la primera hora (notícies, portades i temps). Es posa el focus en May the 4th: especial Star Wars amb Santi de Cine Actual. Avanç de història local, exposicions i «Envasar el temps» (activitat prevista per l’endemà a la tarda/vespre). Identificació d’emissora i música Identificació de l’emissora: «Ràdio d’Esbert, 98.1» (Ràdio de Sant Just). Pausa musical: «Ride It» de Rigard (Regard) amb fragment de lletres. Tram final amb missatge repetit «Bona nit» (continuïtat sense contingut editorial nou en aquest tall). Destacats clau Efemèride central: May the 4th i homenatge a l’univers Star Wars. Contingut local: notícies de Sant Just, portades i temps. Cultura i memòria local: història de Sant Just, exposicions i acció col·lectiva «Envasar el temps» a l’Espai de Lliure Creació. Notes Aquest tall inclou l’avanç dels continguts, però les converses promeses (Star Wars amb Santi, Pep Quintana, Glòria Conesa i Carme Malaret) no s’hi desenvolupen dins del fragment proporcionat. Hi ha un llarg tram musical/continuïtat amb el missatge «Bona nit» repetit, sense nou contingut editorial.

  • Just Blues del 3/5/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 3/5/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 3/5/2022 — BCN Film Fest: Palmarès i crítiques de “La Conferència”, “L’Acusat”, “Jezabel”, “Pig” i més + Entrevista a la productora Teresa Enric Mas (finançament, distribució i trajectòria amb Villaronga) - episode art
    Cinema sense condicions
    57'

    Cinema sense condicions del 3/5/2022 — BCN Film Fest: Palmarès i crítiques de “La Conferència”, “L’Acusat”, “Jezabel”, “Pig” i més + Entrevista a la productora Teresa Enric Mas (finançament, distribució i trajectòria amb Villaronga)

    Panorama general de l’episodi • Programa dividit en dues parts: repàs del Barcelona Film Festival (6a edició) i entrevista en profunditat a la productora Teresa Enric Mas. • Debat crític sobre el palmarès i diverses pel·lícules destacades: “La Conferència” (premi a millor pel·lícula), “L’Acusat”, “Jezabel”, breus apunts de “Eugénie Grandet” i “Maigret”, i anàlisi extensa de “Pig” (Michael Sarnoski) amb Nicolas Cage. • A l’entrevista: inici de carrera (de professora de matemàtiques a regidora), funcions clau de producció, criteris de selecció (primer el guió), cases de finançament (AIE, ICO, TV, plataformes), futur de l’exhibició i experiències amb Agustí Villaronga (“Tras el cristal”, “El ventre del mar”) i censura. Barcelona Film Festival (6a ed.) Valoració general del festival • Edició amb nivell notable: bona qualitat de continguts i pluralitat de gèneres (documentals, art, comèdia). • Es destaca una “perla” del festival (JFK d’Oliver Stone, en context general de qualitat). “Hi ha molt bon gust en la selecció.” Palmarès i observacions • Millor pel·lícula: La Conferència (M. Jaskónek) — drama històric sobre la “solució final”. • Millor director: Iván Attal per L’Acusat; també premi a millor guió (Attal i Yaël Langmann). • Millor actor: Gabriel Agüero per Jezabel (ex aequo amb Olivia Gourmelon per Eugénie Grandet). • Premi de la crítica (ÀSEC): Deception d’Arnaud Desplechin. • Debat: absència de premis per a films catalans/espanyols tot i bona presència, especialment en comèdia. Crítica de “La Conferència” (Alemanya) • Reunió de dirigents nazis el 1942 per planificar la solució final; fredor burocràtica i banalitat del mal retratades amb rigor. • Segueix fil per randa les actes històriques; posada en escena sòbria i interpretacions excel·lents. • Comparació amb el telefilm de Branagh: aquesta versió cuida més la sociologia interna (orígens nobles/prussians vs personatges d’origen popular i complexos de classe). “La pel·lícula aglaça el cor… parlen dels jueus com si fossin ramat.” Crítica de “L’Acusat” (França, Iván Attal) • Drama judicial sobre una acusació de violació entre joves d’entorns acomodats; focus en hipocresies mediàtiques i morals. • Guió valorat com funcional però amb trampes i subtrames gratuïtes (aventura del pare, locutor famós), malgrat que enganxa i planteja el dilema “paraula contra paraula”. “Quan l’acusat és el teu fill, es fon la pàtina de civilitat.” Crítica de “Jezabel” (Veneçuela) • Retrat dels excessos oligàrquics (orgies, drogues) i salt temporal per esquivar censura situant l’epíleg en un futur proper. • Per alguns, un thriller trampos: usa visions mentals sense advertència; resolució amb gir polític final per “presentar-se en societat”. Apunts: “Eugénie Grandet” i “Maigret” • “Eugénie Grandet” (Balzac): comentaris positius de recepció, vista parcial pel grup. • “Maigret” (Patrice Leconte) amb Depardieu: to nihilista i retrat ombrívol a l’estil Simenon. Anàlisi de “Pig” (Michael Sarnoski) amb Nicolas Cage • Anti-thriller de venjança en slow burn: Cage fa un dolor contingut i demostra registre dramàtic. • Subtext sobre el món gastronòmic i la fragilitat del prestigi; escena clau on el protagonista desmunta el somni d’un xef. • L’eix emocional no és l’ofici sinó l’afecte: “No vull la trufa; vull la porca perquè l’estimo”. Entrevista a Teresa Enric Mas Inicis i salt al cinema • De professora de matemàtiques a regidora a “L’Urgia” (Bellmunt) gràcies a una oferta inesperada de Pere Giné. • Carrera passant per totes les escales: regidoria → ajudant → cap de producció → direcció de producció → productora. Què fa cada rol de producció • Productor: té la productora (estructura legal) i impulsa projectes. • Productor executiu: peça clau i creativa del disseny total; pressupost general, càsting, contractació de caps d’equip, viabilitat i finançament. • Director de producció: organitza el rodatge i tanca el pressupost real; logística, localitzacions, gestió diària. • Cap de producció: “capatàs de l’obra”; vetlla per transports, càtering, localitzacions i funcionament a set. Criteri de selecció: guió abans que director • Prioritza el guió: si funciona, es busca el director adequat. A vegades ve paquetitzat amb director. Amb Agustí Villaronga: autor i censura • Va produir “Tras el cristal” (debut de Villaronga): peça molt negra; anècdota amb Pilar Miró, que demanà un rètol d’avís ètic abans de projecció. • Sobre “El ventre del mar”: obra d’autor exigent, d’alta potència poètica i estètica; reconeixement fort a Màlaga, pot esdevenir cult movie. “Quan tens un autor com l’Agustí, tot passa pel seu filtre.” Futur de l’exhibició i plataformes • Les sales resistiran per a cinema-espectacle (formats grans). • El cinema “petit” trobarà millors audiències a plataformes i pantalles domèstiques grans. Finançament: d’on surten els diners • Els distribuïdors ja no avancen P&A: el productor ha d’incloure un mínim del 10% del pressupost en publicitat. • Claus: TV, plataformes, ICAA/ICEC, crèdits (ICO com a avançament de contractes), i sobretot AIE (Agrupacions d’Interès Econòmic) per a desgravacions fiscals de grans empreses. • Diferència: Product placement és màrqueting; AIE és operació financera i fiscal. Festivals i estratègia • Primer decidir públic objectiu i viabilitat; després, on encaixa: Berlín si internacional, Màlaga si local/espanyol. Premis i ecosistema • Crítica als Gaudí per diverses injustícies; reivindicació de “Chavalas” com a petita gran pel·lícula ben feta i popular. Càrrecs institucionals • Vicepresidenta de l’Acadèmia de Cinema amb Álex de la Iglesia; etapa dinàmica i reformista. • Pas per l’ICEC: experiència poc satisfactòria per rigidesa política i limitacions d’acció. Coproduccions a Sud-amèrica • Experiència intensa: 84 documentals en coproducció; aprenentatges i connexions internacionals. Idees clau • “La Conferència”: fredor administrativa de l’horror i excel·lent treball interpretatiu. • “L’Acusat” i “Jezabel”: debats sobre manipulació narrativa i ètica del relat. • “Pig”: Nicolas Cage en clau anti-venjança, amb ànima gastronòmica i emotiva. • Producció: el productor executiu és el motor creatiu-financer; AIE i plataformes són avui estructurals. • L’exhibició canvia: sales per espectacle, la resta a casa/plataformes. • Trajecte de Teresa Enric Mas: de regidoria a productora referent i col·laboradora de Villaronga; visió clara de finançament, festivals i ecosistema.