
Sant Just Notícies (edició vespre) del 3/5/2022
L'actualitat de Sant Just Desvern
30511 episodis disponibles

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Context i objectiu de l’episodi Entrevista a la Laura Baringó i en Quim Déu, comissaris de la segona part del cicle “Mons”, titulada “Mont Reflex”, que s’inaugura el dissabte 7 de maig a les 12 h a l’Espai Mercart (Sant Just). L’episodi explica el marc conceptual, la selecció d’artistes, el disseny expositiu, les activitats educatives i un dispositiu anomenat “el prejudici”. "La indiferència és molt avorrida." Marc conceptual de Mont Reflex • Inspirat en Martin Heidegger: Umwelt (món que ens envolta), Mitwelt (món amb els altres) i Selbstwelt (món propi). • “Mont Reflex” se situa entre el Mitwelt i el Selbstwelt: relació amb l’altre com a “efecte mirall” que activa la pròpia identitat. • Idea central: dualitats i diàlegs entre obres que generen tensió, preguntes i relacions més que no pas una lectura “de vitrines”. Els 6 artistes i les seves aportacions Pete Sans (disseny, iconografia i dualitat funcional/escultòrica) • Peça icònica: cadira “Coqueta” (Delta d’Or 1986 de l’ADI-FAD) posada en diàleg amb una cadira actual funcionalista d’exterior. • Contrapunt: disseny escultòric dels 80 vs. disseny apilable, econòmic i d’ús massiu contemporani. • Clau: mirall de qualitats (el que té una, li falta a l’altra) per pensar el disseny com a llenguatge artístic. María María Acha-Kutscher (obra nova, activisme i llenguatge visual) • Artista visual i activista feminista; recent exposició al Reina Sofía. • Obra nova per a l’exposició: tres impressions enganxades a la paret amb aire de cartell urbà. • Clau: reflex del moment actual (contingut social i feminista) i potència visual immediata. Dominica Sánchez (paper, pastel, emoció i línia) • Trajectòria internacional (França, EUA); aquí menys coneguda. • Tècnica: paper, pigments de pastel i llapis; dialèctica entre corba-línia i compactes quasi-geomètrics. • Reivindicació: trencar tòpics d’edat i gènere en l’art contemporani (dona, 76 anys) i donar veu a discursos potents. Alfonso Alzamora (escala, color i diàleg emocional) • Tres peces grans, color molt potent; en diàleg amb Dominica Sánchez. • Al centre, una escultura “buida” com a punt de connexió/relació entre ambdós universos. Alberto Peral (llindars, dualitat i abstracció) • Del cos humà a formes pures i geomètriques; treball constant de la dualitat. • Vincle amb la seva mostra a Tecla Sala; obres actuals en sala. Mar Arza (paraula, paper imprès i repetició) • Materialitat apropiada: llibres, factures, papers de loteria, llenguatge i frase. • Presentació principal en vídeo en loop (~6’), subratllant la repetició i el caràcter efímer de les seves “escultures” de paper. També peça petita de record. Muntatge i criteris curatorials • Aposta arriscada: no mostrar “convencionalment” sinó provocar preguntes i lectures múltiples. • Diàlegs/tensions deliberats entre peces (pintura amb pintura, disseny amb disseny, etc.) per activar el “reflex”. • Disseny expositiu com a procés viu: col·locar obres i descobrir-ne diàlegs emergents a la sala. • Espai: el “córner” educatiu és més petit perquè les peces necessiten respirar i més espai. "Volem que el públic entri en diàleg i es qüestioni coses." Activitats i programes educatius • Escola Canigó: visites el 9, 10 i 11 de maig; exposició de treballs infantils el 25 de maig. • Integració del teixit cultural i pedagògic local (escoles d’art i projectes del municipi) amb treballs i mostres. • Objectiu: activar comunitat i vincular públics diversos a l’art contemporani. El “prejudici” com a experiència de visita • Dispositiu expositiu: desplaçar la cartela de l’autor per convidar a mirar “en blanc”. • Pregunta clau: t’agrada o no abans de saber qui ho ha fet? • Crítica al culte pop a l’autoria: valorem peces per la signatura més que per l’obra. • Reflexió: els artistes tenen cicles i obres mestres puntuals; cal netejar biaixos i escoltar la mirada pròpia. Balanç de “Món Propi” (fase 1) • Durada: 2 mesos i 3 setmanes; ~800 visitants. • Moltes visites comentades (escoles i particulars) i xerrades (Anadot & Miquel Planas amb Alberto Peñín; Museu de Solsona; poesia i música amb Joan Olpinell, etc.). • Valor afegit: el públic surt tant amb l’activitat (xerrada/poesia) com amb la descoberta de l’exposició i el llibret. Dades pràctiques i cloenda • Inauguració “Mont Reflex”: dissabte 7 de maig, 12 h, Espai Mercart (Sant Just). • Música: Clara Aguilar (DJ set a l’exterior). • Presència d’artistes: la majoria hi seran (dubte amb Acha-Kutscher des de Madrid i Peral per agenda). • Missió curatorial: contemporaneïtat, diversitat de narratives i transversalitat (disseny, arquitectura, dansa, música) al llarg de les tres parts de “Mons” (3a part: utopies, a la tardor).

Visió general Butlletí amb el focus en un estudi de l’AMB sobre els parcs metropolitans (dades 2020) i, més endavant, un anunci institucional que convida a participar en la Conferència sobre el Futur d’Europa. La resta de l’àudio inclou fragments repetits de comiat. Informe socioambiental dels parcs metropolitans (16s–74s) Dades clau (any 2020) • Absorció anual: 132 tones de carboni. • Accessibilitat: més d’1,4 milions de persones viuen a 15 minuts a peu d’un parc metropolità. • Biodiversitat: 195 espècies d’ocells observades als parcs i entorns. • Confort tèrmic: la presència d’un parc pot reduir la temperatura fins a 1,3 °C. • Residus: 0,64 kg/m² recollits. Abast de l’estudi • 32 indicadors repartits en 7 àmbits: característiques generals, ecologia, residus, qualitat ambiental, aigua, energia i ús públic. Utilitat per a la gestió "Aquests indicadors són un instrument molt útil per avaluar l'estat dels parcs i poder definir objectius desitjables i projectar polítiques de gestió integral... per fer-ne una millora contínua." Anunci institucional: Futur d’Europa (541s–570s) Missatge clau • Catalunya es reivindica europea i es convida la ciutadania a participar en el disseny del nou futur d’Europa. • Temes destacats: canvi climàtic, salut, drets civils, protecció del català, migracions. • Crida a entrar al portal de la Conferència sobre el Futur d’Europa i dir-hi la teva. • Eslògan: > "Escolta Europa, Europa ets tu." Fragments no editorials i tancament Altres trams • (92s–95s) Tancament del butlletí i avís del següent informatiu (12 h). • (626s–965s) Repeticions de "Fins demà!". • (986s–2995s) Repeticions de "Bona nit" fins al final de l’àudio.

Resum general Programa matinal amb actualitat local, repàs de portades i previsió del temps. Destaquen la projecció de la travessa alpina Chamonix–Zermatt, la segona exposició de ‘Mons’ —El món reflex—, un estudi de l’AMB sobre els parcs metropolitans i el seguiment del cas Pegasus a la premsa, junt amb la guerra d’Ucraïna i l’onada de calor a l’Índia i el Pakistan. El tram final inclou la meteo amb Carles Rius. Temes principals Notícies locals i cultura • Projecció Chamonix–Zermatt (CEAS): crònica d’una clàssica ruta d’esquí de muntanya (Felip Linares i Jordi Bosch), dijous 5 de maig, 20 h, sala Piquet. • ‘Mons’ – El món reflex: inauguració dissabte 7 de maig, 12 h, sala Mercart (Mercat Municipal). Participen 6 artistes i música de Clara Aguilar. Forma part del cicle amb tres exposicions: El món propi, El món reflex i El món utòpic. Medi ambient • Estudi AMB sobre parcs metropolitans (2020): els arbres absorbeixen anualment 132 tones de carboni i redueixen la contaminació; 1,4 M de persones tenen un parc a 15 min a peu; s’han observat 195 espècies d’ocells; els parcs poden refredar fins a -1,3 ºC de mitjana (fins a -3 ºC en alguns casos); s’han recollit 0,64 kg/m² de residus; i el nombre d’arbres creix un 4% en dos anys. • Fauna urbana: vídeo d’un senglar a Mas Lluí; reflexió sobre la convivència i el límit entre espai urbà i natural. Portades dels diaris • Pegasus: el mòbil de Pedro Sánchez i Margarita Robles hauria estat espiat; tensió política i petició de comissió d’investigació; dubtes sobre la seguretat de l’Estat i l’autoria (software israelià). • Ucraïna: evacuacions de civils dificultoses (Mariúpol, Luhansk) i atacs a combois; simultàniament, rescat i acollida de supervivents jueves de l’Holocaust a Berlín. • Crisi climàtica: onada de calor extrema a l’Índia i el Pakistan (fins a ~50 ºC); imatges d’ombres i aigua per combatre la xafogor. • Economia i societat: Sareb i habitatge buit a Catalunya; pressió fiscal fins al 2025 i debat sobre l’IRPF; civisme (plans contra els orins de gos); entrevista a Jordi Mas (Boqueria) sobre l’equilibri local-turisme; cultura: Manolo García critica la tecnologia a la música; Alcarràs supera els 60.000 espectadors el primer cap de setmana. Previsió del temps (Sant Just Desvern) • Situació de ruixats intermitents i nuvolades, amb el fenomen de virga (pluja que s’evapora abans de tocar terra) i cortines d’aigua visibles però amb poca precipitació efectiva. • Avui: variabilitat; ruixats més probables a l’interior; a Sant Just, alguna gota al vespre no descartada. • Dimecres: més estable i assolellat; temperatures suaus (mín. ~14 ºC, màx. ~20–21 ºC). • Dijous-divendres: lleu ascens tèrmic (fins a ~22 ºC); possible roina de matinada o mitja tarda per convecció a l’interior. • Cap de setmana: tendència tranquil·la; diumenge una mica més variable (sol i núvols; quatre gotes puntuals poc probables). "La pluja cau a mil metres, però s’evapora i no arriba a tocar terra" — sobre la virga detectada al radar. Notes i context • A l’inici, el/la locutor/a avança temes i convidats de la jornada (Ball Festival; teatre ‘Orgasmes’; podologia sobre onicomicosi i dermatomicosi), però la conversa temàtica real comença més endavant amb el bloc informatiu i, posteriorment, la meteo.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de l’entrevista Context i protagonistes Conversa amb Maria Rosa Sorribas i Carolina Urgillers sobre els tallers d’escriptura creativa per a dones vinculats al Premi Delta i la dinamització de la literatura en clau femenina al Baix Llobregat. Es destaca el paper de la Mònica Cano com a docent i dinamitzadora. "És bianual" — sobre la periodicitat del Premi Delta. Experiències als tallers: sororitat, aprenentatge i motivació Ambient de sororitat i confiança: espais només per a dones on es comparteixen inquietuds, lectures i processos creatius. Metodologia inspiradora de la Mònica Cano: propostes temàtiques i exercicis curts (p. ex., 30 minuts per escriure i lectura en grup). Lectura compartida com a clau de millora: es rep feedback i es reconeixen estils propis. Continuïtat prevista del taller a Sant Just a la tardor (setembre-octubre). "Ens vam quedar totes amb ganes de més." Impacte personal i creatiu: dels exercicis al llibre publicat La Carolina Urgillers publica dos llibres: Entre Xemeneies i Talers i Una nova vida (el més recent). Els tallers han estat determinants per atrevir-se a escriure i finalitzar obres llargues. Feedback del públic: acollida molt positiva del darrer llibre. "És molt important... que algú el llegeixi i ho comparteixi; si no, no té sentit l’escriptura." “Una nova vida”: temàtica i marc històric Novel·la ambientada entre 1914 i 1935: de la Primera Guerra Mundial a l’entrada dels nacionals. Trama que entrellaça dues generacions d’una família amb la història de Catalunya/Espanya. Contextos clau: grip espanyola (1918), Exposició de 1929 i transformacions socials. Possibles elements autobiogràfics? La autora ho deixa obert: "Això no es pot dir." Associacionisme: dones escriptores d’Esplugues Naixement d’una associació de dones escriptores d’Esplugues arran dels tallers: presentacions, sortides culturals, escriure després de visitar museus, miniconcursos per Sant Jordi. Aturada per la pandèmia; intenció de reactivar activitats al setembre i captar noves sòcies. Organigrama: Anna Maria (presidenta), Carolina Urgillers (secretària), Maria Rosa Sorribas (sòcia). On trobar els llibres i properes presentacions Disponibilitat a la Llibreria Esplugues (carretera, prop de l’Ajuntament) — especialment per a Entre Xemeneies i Talers. Sant Jordi complicat; voluntat de fer noves presentacions. Ja s’ha fet una presentació a la biblioteca d’Esplugues amb bona resposta del públic. Possible futura presentació a la Biblioteca Joan Margarit (Sant Just), pendent de gestionar. "La professora... et motiva i et fa somiar."

Resum general Entrevista amb Laia Flotats (Endavant Sant Just) sobre l’actualitat municipal. Es destaquen el nou contracte de jardineria, la moció de protecció de Collserola i l’aplicació del PEPNat, l’actualització del conveni de la Biblioteca Joan Margarit, la posada en marxa d’aules d’estudi al Centre Cívic Soledat Sants, la reclamació d’un pla de neteja contra grafitis, i les millores en tramitació de llicències i al CAP. "El 51% del terme municipal és Parc de Collserola." "Hem perdut l’oportunitat d’aterrar la moció al que ja fem a Sant Just." Tornada a la presencialitat i agenda local Recuperació d’activitats al carrer després de la pandèmia: Dia de la Dansa, Sant Jordi i la Festa del Comerç (8 de maig). Ambient de normalitat: alguns amb mascareta, d’altres sense; èmfasi en la vida comunitària a places i carrers. Ple municipal: punts clau Contracte de jardineria i espai públic Aprovats els plecs de la nova licitació amb ampliació del servei. Es corregeix una mala planificació de l’antic contracte que no va preveure nous desenvolupaments (p. ex. Mas Lluí). Inclou la previsió d’espais a incorporar en 4 anys (p. ex. Garrofers i la zona Bómer i Frigicói, amb un nou barri de ~600 habitatges). Objectiu: parcs nets i ben mantinguts, amb atenció especial a les zones infantils. Relació amb la qualitat de vida i els impostos locals. Protecció de Collserola i PEPNat Moció aprovada per unanimitat; Endavant reclama “aterrar-la” a nivell local. Recordatori: el PEPNat (pla especial) és recent (aprov. definitiva juny 2021); cal temps d’aplicació abans de demanar reforços genèrics. Finançament i competències: paper de AMB, Diputació de Barcelona i Generalitat. Accions locals ja en marxa a Sant Just: • Ramaderia per a gestió agroforestal: equipament per a un ramat de 500 cabres i ovelles (2018) per a neteja de sotabosc. • Franges de protecció d’incendis als barris limítrofs, impulsades arran d’una moció del propi grup. Convivència amb la natura: porcs senglars visibles a Mas Lluí; orgull i cura del parc. Biblioteca Joan Margarit i Centre Cívic Soledat Sants Conveni actualitzat amb la Diputació (ajust normatiu) sense canvis pràctics per a l’usuariat. 15.000 € anuals per renovar el fons bibliogràfic. Sinergies de la xarxa: préstec interbibliotecari i activitats, especialment per a infància. Aules d’estudi: ampliació d’horaris (fins a 2–3 h en períodes d’exàmens) també al Centre Cívic Soledat Sants. Inauguració del Centre Cívic: 14 de maig. Neteja i grafitis (“brutícia vertical”) Denúncia de grafitis en parets públiques i privades, senyals i mobiliari urbà; manca d’un pla de neteja específic. Petició d’assignar recursos (brigada/neteja) i d’explorar mesures preventives i tractaments per facilitar manteniment. Proposta d’espais habilitats per a grafit artístic per evitar pintades vandàliques. "Si s’ha decidit que una paret ha de ser blanca, ha de ser blanca." Llicències d’obres i d’activitats Queixes recurrents per retards, comunicació deficient i criteris poc clars en els requeriments. Demanda de millora d’atenció al públic, compliment d’horaris i transparència en els criteris per evitar esmenes repetides. Compromís de portar el tema a ple amb propostes concretes. CAP de Sant Just Amb >20.000 habitants i canvis post-COVID, es percep que els serveis no s’han recuperat del tot. Voluntat d’abordar-ho, possiblement també al ple. Agenda i comiat Recordatori d’esdeveniments imminents: Festa del Comerç (8 de maig) i Festa de l’escola Canigó. Cloenda amb esperit de normalitat i activitats sense mascareta.

Resum general del programa Programa magazín amb repàs de portades, butlletins informatius i agenda/local de Sant Just. Els temes clau van girar al voltant de la guerra d’Ucraïna, les mobilitzacions del 1 de Maig i la inflació, l’energia i la transició verda, i, en l’àmbit local, els ajuts d’IBI, la Mitja d’Esvern i una xerrada sobre drets humans. Destacats clau • Ucraïna i Mariúpol/Azovstal: evacuació d’un centenar de civils amb mediació de l’ONU i la Creu Roja; esperança de continuar els corredors humanitaris. • 1 de Maig i salaris: sindicats reclamen pujada salarial per compensar la inflació; avís de conflictivitat si no hi ha acords amb la patronal. • Transició energètica: debat obert a Espanya sobre accelerar vs. suavitzar el final dels fòssils; auge d’aliances en hidrogen i revisió de plans de descarbonització. • UE i sancions energètiques: es negocia embargament al petroli rus; Hongria manté el veto; Alemanya, favorable però no immediat; Finlàndia cancel·la projecte nuclear amb empresa russa. • Controvèrsia diplomàtica: Israel exigeix disculpes a Serguei Lavrov (Rússia) per comentaris sobre suposats orígens jueus d’Hitler. • Laboral a Lleida: el conflicte dels autobusos urbans va als jutjats; la plantilla reclama el 7% d’augment pactat al conveni. • Cultura True Crime: torna “Crims” a TV3; temporada viva amb possibles canvis, segons Carles Porta. • Esports: títols europeus del Palau de Plegamans (hoquei patins femení) i del Barça de futbol sala; a LaLiga, victòria del Barça (2–1) amb retorn d’Ansu Fati i lesió de Piqué; John Rahm i Adri Arnaus triomfen en golf. • Sant Just: obertura d’ajuts socials de l’IBI (termini fins al 30 de juny); resultats de la Mitja d’Esvern; xerrada de Morena Herrera (drets de les dones, El Salvador) dins de Ciutats Defensores dels Drets Humans i exposició de l’ICIP. Repàs de portades (ARA, La Vanguardia, El Periódico) El diari ARA • Administració pública: la Sindicatura de Comptes ha pagat triennis a exsíndics (338.822 € des de 2004). També, membres de la Mesa del Parlament amb cotxe oficial cobren dietes de desplaçament. • Ucraïna: imatges de Mariúpol i evacuació de civils d’Azovstal. • Mobilitat: l’ATM eliminarà els bitllets magnètics el 2023 cap a títols digitals. • 1 de Maig: sindicats reclamen pujada de sous per la inflació i pèrdua de poder adquisitiu. • Entrevista: Ko Tazawa, catalanòfil japonès: > "estic malalt però seguiré treballant fins a l’últim moment". La Vanguardia • 1 de Maig a Barcelona: manifestació a Via Laietana en ambient festiu i reivindicatiu; focus en pujades salarials per contrarestar la inflació; avís sindical de conflictivitat amb la CEOE si no hi ha acord; disturbis a París. • Ucraïna: primera evacuació de civils de l’assetjada Azovstal; esperança per treure la resta d’atrapats. • Economia i política: Marc Puig (Institut de l’Empresa Familiar) critica manca de suport de la Generalitat a l’empresa familiar; Feijóo reafirma el rumb del PP. • Esports: Barça 2–1 Mallorca amb retorn d’Ansu Fati. • Societat: “Senyals d’alerta” per detectar violència masclista juvenil. El Periódico • Guerra i transició verda: la guerra replanteja la transició energètica a Espanya; dilema accelerar o suavitzar l’adéu als fòssils; empreses revisen plans; hidrogen impulsa noves aliances. • Ucraïna: confirmada evacuació d’uns 100 civils d’Azovstal. • 1 de Maig: UGT i CCOO exigeixen actualitzar sous a la inflació; avisen de mesos de protesta si no hi ha avenços. • Educació i convivència: receptes contra el bullying. • Esports: Barça recupera el pols davant el Mallorca (2–1). • Ciutat: turisme massiu a la platja de Barcelona en diumenge assolellat. Butlletí informatiu (internacional, política i esports) UE i energia • Ministres d’Energia dels 27 negocien noves sancions: focus en petroli rus; Hongria manté el veto; Alemanya oberta però no immediat; Finlàndia cancel·la projecte nuclear amb empresa russa. Diplomàcia • Israel condemna i demana disculpes a Serguei Lavrov pels comentaris sobre Hitler. Laboral • Autobusos de Lleida: l’assemblea rebutja proposta del Tribunal Laboral (pujada fraccionada 7,5% en 2 anys) i el conflicte va al jutjat social. “Pensem que tenim raó i que la justícia ens la donarà; el 7% l’han d’acabar pagant.” — Paco Morales, president del comitè d’empresa Cultura • Torna “Crims” (TV3). Carles Porta destaca la dificultat de producció i avança temporada viva amb possibles canvis: “Aquesta temporada encara està viva i és possible que fem algun canvi sobre la marxa.” — Carles Porta Esports • Campions d’Europa: Palau de Plegamans (hoquei patins femení) i Barça (futbol sala). • LaLiga: Barça 2–1 Mallorca; Ansu Fati reapareix; Piqué cau lesionat (adductor). • Golf: victòries de John Rahm (PGA Mèxic) i Adri Arnaus (DP World Tour, Caldes de Malavella). Notícies locals de Sant Just Ajuts socials de l’IBI (2021) • Obert el termini de sol·licituds (fins al 30 de juny). Beneficiaris: propietaris/es o llogaters/es amb residència habitual a Sant Just i pocs recursos. Tramitació en línia o presencial. Mitja d’Esvern (cursa de muntanya) • 500+ participants. Objectiu: combinar esperit competitiu i natura (Parc Natural de Collserola). • Guanyadors/es: - 21 km: Pau Galí (1:36:40) i Marta Carrasco (1:49:56) - 15 km: Rafael Duran (1:04:48) i Alba de Blai (1:19:14) - 8 km: Carlos Gómez (32:45) i Mamen del Castillo (42:34) • Resultats complets: web de la Mitja d’Esvern i notícia de Ràdio d’Esvern. Drets Humans: xerrada de Morena Herrera • Avui, 19:00, a “les Escoles”: Morena Herrera (El Salvador), referent en drets de les dones i cofundadora de la Col·lectiva Feminista a Centreamèrica. • Treball: abordatge de violència masclista, atenció emocional, assessoria legal i xarxes de Família Solidària; activisme per la despenalització de l’avortament (El Salvador té una de les lleis més dures del món). • Vinculada a l’exposició de l’ICIP: Cara a cara amb les violències: relats de resiliència a Centreamèrica (itinerant 2022). • Organitzen: Fons Català de Cooperació i CCAR, amb l’Ajuntament de Sant Just. Nota de servei Previsió meteorològica (ajornada) • Per manca de temps, l’espai del temps s’ajorna a segona/tercera hora. Informació disponible a l’Instagram de Ràdio d’Esvern i a la secció El Temps del web.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Panorama general Episodi amb tres eixos principals: Periodisme i periodisme gastronòmic: definicions, ètica i evolució històrica fins als orígens del terme “gastronomia” (França, s. XIX) i l’impacte actual. Entrevista a Judit Càlix (directora de la revista CUINA): trajectòria, retorn a la direcció, línia editorial, evolució de la cuina catalana en 20 anys, menús i tendències (proximitat, sostenibilitat i flora silvestre). Seccions finals: viatge sonor a Istanbul (curiositats, història i cultura) i crònica històrica sobre el naixement del metre amb protagonisme barceloní, més un comiat emotiu sobre el valor del davantal antic. Periodisme i periodisme gastronòmic Definició i deontologia del periodisme: contrastar, donar veu a les parts i perseguir l’objectivitat. Branques i formats: premsa escrita, ràdio, televisió i multimèdia. El periodisme gastronòmic avui és omnipresent: receptes, crítiques, entrevistes i tendències. Pistes històriques: de l’efecte memòria de la Madeleine de Proust a l’auge burgés del s. XIX i l’“Almanach des Gourmands”. “Es diu periodisme el que serà menys interessant demà que avui.” — André Gide Entrevista a Judit Càlix (Revista CUINA) Trajectòria i retorn a la direcció Torna a la direcció de CUINA després d’haver-ne estat la primera directora i cofundadora del projecte. Experiència àmplia en el sector editorial, especialment en no-ficció il·lustrada i llibres de cuina amb xefs (Albert Adrià, Torres, etc.). Valor del moment fundacional: la cuina catalana eclosionava globalment; el projecte neix en el moment oportú. Filosofia de cuina i transmissió Apassionada de l’acte de cuinar: guisats i forn com a recursos versàtils i assequibles. Idea clau: “La cuina no només és transmissió oral; és també transmissió visual.” Defensa de l’“autoequilibri” en el menjar i la vida social gastronòmica. Llibre “Àpats” i projecció exterior Presentació d’“Àpats” (Alba Sunyer, Detroit): receptes catalanes apadrinades per grans xefs (Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, Torres, Maria Nicolau…), pensat per difondre la cuina catalana (inicialment en anglès, traduït al català). 20 anys de CUINA i el valor del paper CUINA, revista de gamma alta amb edició i fotografia cuidades; 75.000 lectors mensuals. Forma part del grup Àbacus/Sàpiens (Sàpiens, Descobrir, El Món d’Ahir, RELS, Petit Sàpiens…). Debat paper vs digital: el llibre/revista en paper manté el seu valor romàntic, tangible i aspiracional. Evolució de la cuina catalana (20 anys) Del moment gloriós amb Ferran Adrià, els Roca i Ruscalleda a una escena plural, amb alta qualitat arreu del país. Reequilibri cap a la cuina tradicional i el patrimoni culinari, sense renunciar a l’avantguarda. Principi metodològic a la cuina: “Primer s’ha de fer bo; després s’ha de fer bé.” Què cuina la Judit i menús Predilecció pels guisats (xup-xup), el forn i plats de fons (arrossos ben executats, gra sencer, cocció precisa). Propostes: Primers: • Ensaladilla “Càlix” (amb tonyina salada i pernil; maionesa/aïoli al gust) • Fideus a la cassola (verdures “de nevera” i carn) • Arrossos secs amb “sucarrat” • Cigrons amb espinacs (simplices i saludables) Segons: • Espatlla d’anyell al forn • Pollastre rostit a la cassola • Sarsuela de peix (reivindicada, malgrat que als restaurants predomini el suquet) Postres: • Amor pels pans de pessic i la crema catalana, però sobretot plata de fruita pelada com a opció estrella a restauració. Línia editorial de CUINA Oberta a totes les cultures gastronòmiques, però amb èmfasi en producte de proximitat i cuina catalana. Educació per evitar el malbaratament (p. ex., donar segones vides a ingredients com el llevat nutricional o productes “de rebost”). Crítica als envasos plàstics excessius; defensa de la sostenibilitat. Tendències i paisatge alimentari Producte local com a eix de futur (sostenibilitat, defensa del territori, paisatge i varietats locals). Interès creixent per flora i brots silvestres (ex. Iolanda Bustos): tendència complementària que amplia la diversitat culinària. Reivindicació de plats i formats tradicionals (coques de recapte) i mercats (Boqueria) com a espais de producte i cuina directa. Secció Joan — Istanbul: curiositats que enamoren Tres noms i tres èpoques: Bizanci, Constantinoble i Istanbul. Ciutat pont entre Europa i Àsia (Bòsfor), amb >3.000 mesquites. Cultura quotidiana: • Ciutat de gats (cura i convivència) • Debat cafè turc vs te (çay); el te s’imposa per facilitat de cultiu • Metro antic (1875), afició a la pesca (pont de Gàlata) i als jocs de taula (backgammon) Icones i curiositats: • Tulipes (origen anatòlic) • Atatürk (pare de la república, reformes laiques) • Hammams, teteries i el mite de l’Orient Express Recursos moderns: apps per a les crides a l’oració. “Ciutat higiènica: quan Europa no tenia fonts, Istanbul en tenia milers.” Secció Pep — Barcelona i el metre: ciència i geodesia Naixement del sistema mètric (Acadèmia de Ciències de París, 1791) i definició natural del metre. Triangulació geodèsica de Dunkerque a Barcelona (Mécháin i Delambre), amb cims catalans (Montjuïc, Montserrat, Matagalls, Rocacorba...). Tècnica: cercle de Borda, punters lluminosos amb greix de balena, càlculs nocturns i logística dura. Obstacles: guerres, recels locals, restriccions militars i naufragis (pèrdua de barres patró). Evolució de definicions del metre: de meridià terrestre a llengua de llum (SI, 1983). Meridià zero: conferència de 1884 imposa Greenwich; França s’hi resisteix (París, Hierro) abans de cedir. Comiat: el davantal antic Homenatge al davantal com a eina polivalent i emotiva: • Protegir la roba, agafar paelles, eixugar llàgrimes, portar ous, patates o llenya, fer de “cistell” a l’horta. • Seny domèstic i memòria de les àvies. “Passaran molts anys abans que algun objecte pugui reemplaçar el davantal en memòria de les nostres àvies.”

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.