Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8473-8496 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 8/4/2022 — Enquesta de satisfacció a Sant Just Desvern: mobilitat i habitatge al focus, avenços en reciclatge i nova fotolinera a l’Escola Montserrat - episode art
    Entrevistes de la Justa
    27'

    Entrevistes de la Justa del 8/4/2022 — Enquesta de satisfacció a Sant Just Desvern: mobilitat i habitatge al focus, avenços en reciclatge i nova fotolinera a l’Escola Montserrat

    Resum complet de l’episodi Panorama general • Satisfacció ciutadana molt alta: 9 de cada 10 persones estan satisfetes de viure a Sant Just Desvern, amb una valoració global de la gestió municipal de 6,5. • Temes al focus: mobilitat (aparcaments i trànsit), habitatge públic i seguretat ciutadana. El transport públic millora respecte fa 4 anys, però encara es perceben marges de millora. • Reciclatge i medi ambient: desplegament de contenidors tancats amb targeta a tres barris i objectiu europeu del 65% de recollida selectiva a l’horitzó. Sant Just està al 58% i la prova a la Miranda ha sumat +10 punts. • Nova fotolinera: instal·lació de càrrega lenta finançada per l’AMB a l’entorn de l’Escola Montserrat, acordada amb l’AFA i optimitzada per aprofitar l’energia solar també a l’equipament escolar quan no carreguen vehicles. • Habitatge social: conveni amb Promunsa i primeres convocatòries per a col·lectius en risc d’exclusió, responent a una demanda clau, encara que no sigui la primera preocupació en el rànquing. "El 90% de la gent està contenta de viure a Sant Just... i la valoració global és d’un 6,5." Context d’actualitat Normalització postpandèmia i Sant Jordi • A partir del 19 (mes en curs), mascaretes no obligatòries en interiors excepte en transport públic, centres sanitaris i residències. • Es normalitza que qui vulgui la dugui per decisió personal (p. ex. per prevenció o contaminació): canvi cultural semblant a l’evolució de l’ús del casc a la moto. Enquesta municipal (metodologia i resultats) Metodologia i sèries històriques • Enquesta encarregada per l’Ajuntament a una empresa especialitzada (mètode contrastat), sobre mostra de 400 persones (representativa per edat, gènere i estudis en un municipi de ~20.000 habitants). • Continuïtat temporal: qüestionari comparable amb fa 4 i 8 anys (i possiblement 12) per analitzar tendències més enllà de la “foto fixa”. Resultats clau • Satisfacció de residència: ~90% de satisfets (bastant o molt) amb viure a Sant Just. • Valoració de govern: 6,5 (aprovat alt, gairebé notable), amb millores sostingudes en diversos serveis. • Transversalitat política: resultats homogenis entre opcions ideològiques, sense biaixos partidistes rellevants. "No hi ha un sesgo partidari; el resultat és molt transversal." Àrees a millorar i prioritats • Notes més baixes (aprovat just): - Aparcament: 5,3 - Habitatge públic: 6,1 - Trànsit: 6,3 • Mobilitat com a paraigua de diverses preocupacions (aparcament, trànsit, espai públic, transport públic). • Transport públic: percepció de millora respecte fa 4 anys, però amb recorregut pendent. • Prioritats encomanades al govern: habitatge, seguretat ciutadana i mobilitat interna (més enllà del transport metropolità). • Mapa de preocupacions: no hi ha un “gran problema” únic; diverses sensibilitats posen l’accent en àmbits diferents. Gestió de residus i reciclatge Contenidors tancats i targetes d’accés • Des del 4 d’abril, contenidors de rebuig i orgànica amb obertura amb targeta a: Vellsolets, Mas Lluí i Torreblanca. • Implementació: entre 75–80% de targetes repartides; es fa una segona passada per arribar als pendents; canals oberts d’atenció. • Incidències: queixes puntuals per abocaments fora i caixes de cartró sense plegar; campanya de pedagogia i corresponsabilitat veïnal. "Reciclar més i millor només és possible amb la complicitat de la ciutadania." Objectius i impacte esperat • Objectiu UE del 65% de recollida selectiva; Sant Just al 58% actualment. • L’experiència a la Miranda ha suposat +10 punts de recollida selectiva; si es consolida a la resta, s’evitaran sancions i sobrecostos futurs. • Estratègia: desplegar amb temps i seguiment per arribar a l’objectiu abans que entrin en vigor penalitzacions europees. Energia i fotolinera a l’Escola Montserrat Què és i com funciona • Fotolinera: pèrgola fotovoltaica sobre places d’aparcament que permet càrrega lenta de vehicles elèctrics. • Finançament i criteri AMB: ubicació al costat d’un equipament públic per derivar l’energia excedentària a l’equipament si no hi ha vehicles carregant. Ubicació i consens amb la comunitat educativa • Canvi d’emplaçament inicial (zona de Can Ginestà passarà a parc) cap a l’entorn de l’Escola Montserrat. • Diàleg amb l’AFA: reubicació cap al tram central de la franja d’aparcament (banda esquerra mirant des de la Generalitat) per facilitar l’espai d’autocars i garantir la millor orientació solar. • Seguretat: estructura elevada i segura; cap afectació a l’ús diari de l’escola o l’aparcament. "Si no hi ha cotxes carregant, l’energia la farà servir l’escola i reduirà la factura elèctrica." Habitatge social Conveni i convocatòries • Aprovació en ple del conveni amb Promunsa per impulsar habitatges de protecció i atenció a col·lectius en risc d’exclusió. • Primeres convocatòries obertes per anar omplint els habitatges, alineades amb les prioritats socials detectades.

  • La Justa del 8/4/2022 — Sant Just avui: Notícies i Meteo, Política Municipal (PSC), Teana i el nou EP, Astrologia (Júpiter–Neptú) i Psicologia (Responsabilitat vs. Culpa) - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 8/4/2022 — Sant Just avui: Notícies i Meteo, Política Municipal (PSC), Teana i el nou EP, Astrologia (Júpiter–Neptú) i Psicologia (Responsabilitat vs. Culpa)

    Panorama general del programa • Magazine matinal amb música, notícies locals i nacionals, entrevista política, conversa musical, secció d’astrologia i espai de psicologia. "L'actitud no ens faltarà mai" — Xavi Hernández, sobre l’1-1 a Frankfurt Notícies locals de Sant Just Caminada del Dia Mundial de l’Activitat Física • Més de 160 participants en la caminada (recorregut curt i llarg, 4 km). • Parada a l’Ajuntament, foto amb l’alcalde i classe de zumba final. • Obsequis i sorteig d’un pom de flors. Tecball al Casal de Joves (12 d’abril) • Esport que fusiona futbol i tennis taula amb taula corba; requereix agilitat i elasticitat. Setmana Santa a la parròquia • Diumenge de Rams: benedicció de palmes/palmons i missa (11 h) + benedicció festiva (12.30 h) a Plaça Verdaguer. Biblioteca Joan Margarit (horari especial) • Dilluns i dimarts (11–12/04): obert de 15:45 a 20:15. • Del 13 al 18/04: tancat (també les bústies de retorn fins al 19/04 al matí). Portades dels diaris • ONU suspèn Rússia del Consell de Drets Humans (guerra a Ucraïna). • Sánchez–Marroc: reobertura de fronteres i suport a l’autonomia per al Sàhara; distància amb Feijóo en receptes econòmiques. • Carburants: moderació de preus (amb descompte, nivells prepandèmics). • Barça: 1–1 a Frankfurt; Ferran Torres rescata empat. "Hem de ser autocrítics. No hem fet un bon partit" — Xavi Hernández Previsió meteorològica (Carles Rius) • Dijous amb pujada sobtada per vent de SW (fins a 24 ºC, màxima de l’any). • Avui (divendres): 22–23 ºC i alguns núvols vespre. • Cap de setmana: vent de SE, temperatures més normals (15–16 ºC de màxima) i sol. • Inici de setmana estable; dimarts 12 i dimecres 13/04: entrada d’agregal i pluja generalitzada (20–30 l/m²) si es confirma. • Recomanació: capes i precaució amb constipats pels canvis bruscos. Política municipal (PSC) — Josep Maria Ranyer Enquesta ciutadana • 9 de cada 10 satisfets de viure a Sant Just; nota global 6,5 a la gestió. • Preocupacions: mobilitat/trànsit, aparcament i habitatge. • Millora percebuda en transport públic, però amb marge. Residus i contenidors intel·ligents • Expansió de targetes per obrir contenidors d’orgànica i resta (Miranda, Torreblanca, etc.). • Objectiu: superar el 65% de recollida selectiva (ara ~58%); a la Miranda +10 punts. • Crida a la coresponsabilitat veïnal per plegar cartró i usar correctament els punts. Fotolinera a l’Escola Montserrat • Pèrgola fotovoltaica per a càrrega lenta de vehicles i autoconsum de l’escola. • Reubicació per guanyar espai a autocars i millor insolació; consens amb l’AFA. Habitatge • Conveni amb Promunsa per a habitatge de protecció social; convocatòries en marxa. Música — Teana (Àlex Ruiz) • Presentació del nou EP “Kill Your Ego” (17/06) i singles (mix castellà/anglès). • Tema a un anunci TV (impuls de visibilitat). • Debat sobre plataformes: Spotify paga ~0,003 €/stream; Tidal paga més (recomanat per suportar músics). • Sales a BCN: formats de lloguer i risc econòmic; bona experiència a Sala Taro (model accessible). • Concert a Sidecar amb quatre bandes i merch. Butlletins (internacional, economia, salut, esports) • Ucraïna: atac a l’estació de Kramatorsk; reacció de Zelenski i crida a processar la cúpula russa. • Estat espanyol: PP condemnat (cas Gürtel – Boadilla); alerta de tràfic de persones entre refugiats d’Ucraïna. • Aliments: rècord mundial de preus (FAO). • Covid: contagis i UCIs a la baixa però amb alguns indicadors que repunten. • BCN: prohibit fumar a totes les platges. • Esports: Barça empata a Europa League; bàsquet i motor (Ferrari dominen entrenaments a F1 Austràlia). Astrologia — Aranxa Limón • Context de foc i aigua: activació d’Àries (acció) i Peixos (intuïció). • Venus a Peixos: més fluïdesa afectiva, inspiració i gaudi. • Mercuri: d’Àries a Taure (11/04) — ment més lenta i sensorial; atenció a ombra pre-retro des del 26/04 (malentesos, tecnologia, tràmits). • Clímax (12/04): conjunció Júpiter–Neptú a Peixos — auge d’intuïció, fe i inspiració; risc d’idealisme/desencant si no es concreta. • Consell: connectar amb la natura, rituals de calma, i aterrar idees en accions. Psicologia — Responsabilitat vs. Culpabilitat (David Fernández) • La culpa encalla en el passat; la responsabilitat permet aprendre i avançar. • Fer-nos responsables de decisions i conseqüències redueix victimisme i augmenta autonomia. • Eina pràctica: transformar el “hauria d’haver…” en “què puc aprendre i fer ara?”. Tancament • Acomiadament amb música tranquil·la i recordatori del cap de setmana i la Setmana Santa.

  • #53 - Entrevistes de La Rambla del 7/4/2022 — La situació de la comunitat a Sant Just durant la pandèmia - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    22'

    #53 - Entrevistes de La Rambla del 7/4/2022 — La situació de la comunitat a Sant Just durant la pandèmia

    En aquesta conversa, es discuteix com la comunitat de Sant Just ha anat recuperant-se durant el darrer any i mig. També es parla sobre les persones que encara tenen por de sortir de casa i com la parròquia porta la comunió als malalts que no poden anar a l'església. A més, es destaca l'aparició de nous membres de l'església i la importància d'ajudar als refugiats

  • Entrevistes de la Justa del 7/4/2022 — Ciutat Satèl·lit: vis-à-vis entre Jordi Rucosa i Abdó Martí a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret - episode art
    Entrevistes de la Justa
    17'

    Entrevistes de la Justa del 7/4/2022 — Ciutat Satèl·lit: vis-à-vis entre Jordi Rucosa i Abdó Martí a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret

    Resum Trobada- diàleg entre els artistes Jordi Rucosa i Abdó Martí a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (carrer Bonavista, 105), centrada en la relació entre art, territori postindustrial i llibertat creativa, amb el teló de fons de la història social del Baix Llobregat i la noció de “ciutat satèl·lit”. "Fer moltes preguntes i poques respostes" —principi del diàleg proposat Context i idea força L’encontre forma part d’un format vis-à-vis que confronta i fa confluir dues mirades: la maximalista, sorollosa i postindustrial de Rucosa i la minimalista, còsmica i contemplativa d’Abdó Martí. L’art s’entén com a recerca de llibertat i com a satèl·lit que orbita al voltant de les urgències socials (economia, guerres, pobresa), aportant pensament crític i poètica. Els artistes Jordi Rucosa Arrelat a Cornellà i al Baix Llobregat, treballa amb espais postindustrials desocupats, apropiant-se’n per a instal·lacions, performances i escultures amb elements trobats. Es defineix com barroc/maximalista, amb obra eclèctica i no adscrita a corrents; utilitza escriptura manuscrita (llibretes, notes) com a suport conceptual. Defensa l’art com a llibertat individual: > "La llibertat és per mi l’art... la recerca de la llibertat." Abdó Martí També de Cornellà; treball més universal i còsmic, de procés interior i silenciositat, en contrast complementari amb Rucosa. La trobada (Ciutat Satèl·lit, Art i Creació a l'extraradi) Diàleg obert amb el públic per explorar pensament, processos i contextos, més enllà de “presentar el llibre”. Confluència impulsada per Carme Malaret, artista-activista que practica una alquímia de materials i ara d’idees, fent interseccionar dos mons creatius. Temes clau del diàleg Extraradi i postindustrialitat: de la perifèria dels 50–70 a l’àrea metropolitana actual; memòries de moviments socials (estudiants, obrers, comissions) i la seva empremta cultural. Ocupació d’espais i creació en naus industrials: del buit productiu a l’energia artística. Maximalisme vs minimalisme: dues estètiques que es toquen “als extrems”, generant punts de conjunció. Escriptura i obra: ús de notes manuscrites i catàleg il·lustrat com a fil narratiu de l’obra. Ofici i supervivència: ètica de treball i autogestió fora de circuits de comissariat i mercat. L’obra de Jordi Rucosa (apunts destacats) Treball amb materials trobats i instal·lacions site-specific. Catàleg il·lustrat que recull ocupacions d’espais, processos i intervencions. Personatges i estructures ferroses de gran presència, amb un univers barroc i eclèctic. Espai-taller a l’antiga zona Siemens (Cornellà), amb obra en funcionament/instal·lació i obertures esporàdiques. Ciutat satèl·lit i extraradi De l’orgull perifèric a la megàpolis metropolitana; desaparició de guetos clàssics i nous vincles urbans. L’art com a satèl·lit d’allò útil: "Satèl·lits d’allò que és útil... l’art, la filosofia... donen voltes mentre aprenem altres maneres de ser." Dades de l’esdeveniment Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret, c/ Bonavista, 105. Format: Vis-à-vis i debat amb el públic. Protagonistes: Jordi Rucosa i Abdó Martí. Frases destacades "La llibertat és per mi l’art... la recerca de la llibertat." "Fer moltes preguntes i poques respostes." "Als extrems sempre es toquen."

  • Entrevistes de la Justa del 7/4/2022 — Art Botànica, brodats i cosmogonia personal: Margarita Mascaró sobre jardins, tècniques mixtes i la connexió amb la natura - episode art
    Entrevistes de la Justa
    26'

    Entrevistes de la Justa del 7/4/2022 — Art Botànica, brodats i cosmogonia personal: Margarita Mascaró sobre jardins, tècniques mixtes i la connexió amb la natura

    Panorama general Entrevista a Margarita Mascaró amb motiu de la inauguració d’“Art Botànica” al Celler de Can Ginestà (més de 40 obres). Inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre i romandrà oberta fins al 13 de maig. • Obra centrada en el món vegetal com a “mestre” de formes i vitalitat. • Cada peça és concebuda com un “jardí personal” i, alhora, un jardí en si mateix. Temes principals • Cosmogonia personal i introspecció: l’art com a filtre interior per comprendre perquè ens atrauen formes i colors; recerca de “claus” a través de les obres i textos associats. • Trajectòria i performance: els inicis en performance (finals 80/principis 90, grup “Los Inseparables”, presència al MACBA) marquen la gestió de l’espai, tot i que no apareix directament a l’exposició. • Art botànica i simbolisme: el món salvatge vegetal, referents com “El jardí simbòlic” i plantes amb fort simbolisme (palmera, figuera). • Tècniques i materials: acrílic sobre paper, col·lage, papers creats, relleus subtils; i els dibuixos d’agulla (gran format) com a forma de brodat improvisat. • Alquímia de les flors i observació: fascinació pel creixement vegetal i l’abstracció prèvia a la floració; origen i impuls creatiu durant la pandèmia. • Sèrie sobre algues: “Algae” com a mirada a les formes de vida més antigues i la seva profunditat “abismal”. • Connexió amb la natura: crida a apropar-s’hi també des de la ciutat (jardins urbans, plantes a casa). • Procés creatiu: temps concentrat per crear un corpus coherent, perseverança i creure en un mateix malgrat els dubtes. • Taller de pintura creativa: projecte pedagògic amb llibres d’artista i temes com ciutat, poètica i botànica. Tècniques i processos Pintura i col·lage • Acrílic sobre paper com a segell propi (només una tela a l’exposició). • Col·lage integrat per construir formes i relleus lleugers. • Papers creats des de zero i encapsulats (ex. “Jardí de Llum”). Brodat i “dibuix d’agulla” • Brodats de gran format (1×1 m) com a “dibuix amb agulla”, improvisats, lents i contemplatius. • Ús de diferents puntades per modular volums, plens i buits. • Interessada en el simbolisme històric del brodat i en una possible “escriptura creativa” a partir de petits símbols. Conceptes i símbols Cosmogonia personal • L’artista filtra la percepció del món per entendre preferències (colors, formes) i construir un llenguatge propi. • Escriu textos a posteriori per cada obra, trobant “claus” interpretatives. Jardí i botànica simbòlica • Referència constant a “El jardí simbòlic” i a la lectura simbòlica de plantes. • Palmera com a imatge d’“aigua i foc” (arrels-sol/fulles), figuera i altres espècies amb càrrega simbòlica. Alquímia de les flors • Observació del “moment alquímic” del creixement: formes geomètriques sorprenents prèvies a l’obertura de la flor. • Origen del focus botànic durant el confinament, dibuixant plantes de casa i terrassa. L’exposició (què s’hi trobarà) • Diversos espais: pintura, relleus escultòrics i parts temàtiques. • Quarta sala: “Jardí de dibuix”: horitzó de dibuixos diaris de plantes fets durant la pandèmia. • Sèrie “Algae”: peces amb profunditat, quasi com “peixeres”, que evoquen l’inici de la vida. Connexió amb la natura • Reivindicació d’una relació activa amb el vegetal per aprendre i millorar com a persones. • Propostes per a ciutat: microjardins, cura de plantes, col·laboració en verd urbà. Procés creatiu i inspiració • Cal una empenta llarga de treball concentrat per generar un corpus coherent; després, ritmes més lents. • La inspiració s’assimila a confiança i resistència: seguir la intuïció malgrat els dubtes. Altres projectes • Taller de pintura creativa (WordPress): llibres d’artista temàtics, treball amb alumnes i artistes; etapa online durant la pandèmia; previsió de reprendre’l. Cites destacades “Sempre he estat amb el llapis… no imagino una altra manera més sincera d’expressar-me.” “Cada obra és un jardí personal.” “Has de seguir la teva intuïció… és com resistència.”

  • La Justa del 7/4/2022 — Art i Sant Jordi a Sant Just, El SuperMés al Baix Llobregat i Portades: fi de mascaretes, Ucraïna i TRAM - episode art
    La Justa
    2h 52min

    La Justa del 7/4/2022 — Art i Sant Jordi a Sant Just, El SuperMés al Baix Llobregat i Portades: fi de mascaretes, Ucraïna i TRAM

    Resum general Programa magazín matinal de Ràdio Desvern (La Justa), edició 131. Una emissió molt viva amb agenda cultural local, crida a l’audiència, notícies de proximitat i un extens repàs de premsa. Destaquen: anuncis d’exposicions i xerrades d’art a Sant Just, preparatius de Sant Jordi, promocions turístiques al Baix Llobregat, 18 anys del TRAM i obres de connexió, i a les portades: fi de les mascaretes en interiors el 20 d’abril, la guerra a Ucraïna, la situació a Xangai i altres titulars d’actualitat. Agenda i entrevistes previstes (avançades al sumari) Exposició “Art Botànica” de Margarita Mascaró a Can Ginestà (inauguració a les 19:30). L’artista defineix la seva obra com una cosmogonia personal on se superposen geometria, figura humana, natura i escriptures. També es recorda la seva mostra “Art Llibre” (2019) a la Biblioteca Joan Margarit. Vis-à-vis Jordi Rocosa i Abdó Martí a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret, motivat per la publicació del llibre “Atlas i l’il·lustrat JRG”. Retrospectiva creuada de trajectòries separades per una dècada però connectades. Sant Jordi a Sant Just: preparatius amb centres de jardineria, floristeries, papereries i llibreries locals. Es preveu una diada molt propera a la normalitat, amb paradetes als Jardins de Can Ginestà. Xarxes socials: amb la comunicadora Vanessa Montserrat sobre per què invertir en publicitat a TikTok (tant per marques i serveis com per comptes personals amb enfocament comercial). Crida a l’audiència i comunitat Recordatori del perfil de Twitter: @lajusta_. Especial Star Wars (4 de maig): obert a la participació d’oients i fans locals. "May the fourth be with you" Notícies locals i de territori El SuperMés al Baix Llobregat Campanya per “premiar les famílies” amb experiències completes al territori i posicionar el Baix Llobregat com a destí d’escapades. Promocions: descomptes del 10–20%, 2x1 i activitats gratuïtes per a totes les edats (visites, jugateques, parc vertical, via ferrada, etc.). Sortejos: propostes com rocòdrom (2 adults + 2 infants), Catalunya en Miniatura + circuit d’aventura, i àpats familiars. Recursos: • turismebaixllobregat.com • elsupermes.cat 18 anys del TRAM i obres de connexió Aniversari: primer trajecte el 3 d’abril de 2004 (18 anys). Sant Just disposa de 4 parades (Rambla/Sant Just/Walden, Torreblanca, Sant Feliu Consell Comarcal) dins del terme municipal. Campanya d’abril: cinc sortejos per seguidors del TRAM amb regals culturals (entrades a festivals, circ, teatre musical, llibres). Infraestructura: inici de les obres per connectar TramBaix i TramBesòs per l’Avinguda Diagonal. En marxa el projecte d’ampliació entre Sant Just i Esplugues per carretera per reduir el temps de viatge cap a Barcelona. Comentari distès: el recorregut complet seria llarg, però també una manera “turística” de veure la ciutat. Portades del dia Diari Ara Fi de les mascaretes en interiors el 20 d’abril; es recomana ús a persones vulnerables i es manté en hospitals, residències i transport públic. Ucraïna: imatge de Butxa i testimoni "Em vaig sentir com una jueva a l’Alemanya nazi" Barcelona: 30 M€ per endreçar l’esport a les platges. TSJC: lliurar l’espau només en català és “discriminatori”. Ciència: investigadors catalans obren portes a fàrmacs contra càncer i Alzheimer. Art: 502 anys d’una bellesa “dolorosament perfecta” de Rafael. La Vanguardia Zelenski insta la població de l’est d’Ucraïna a fugir davant l’escalada al Donbass. EUA sanciona dues filles de Putin i dos bancs. Xangai: polèmica per la segregació de menors amb Covid; rectificació parcial en casos excepcionals; 26 M d’habitants confinats. Política espanyola: Sánchez rep Feijóo amb poques expectatives d’acord; crítiques a mesures “disperses” contra la crisi. Hisenda: campanya de la renda 2021 enfocada a criptomonedes i lloguers. Recordatori: mascaretes en interiors deixen d’ésser obligatòries el 20 d’abril. Tecnologia: Facebook hauria pagat per desprestigiar TikTok. Barcelona: 28 M€ en pla esportiu del front marítim. El Periódico El Papa condemna les matances de civils i exhibeix una bandera trobada a Butxa; la UE assumeix que pot perdre el gas rus (Borrell quantifica 35.000 M€ ingressats per Moscou des de l’inici de la invasió). Mobilitat a Barcelona: el cotxe cedeix un terç d’espai en 15 anys; la reducció de carrils empitjora el trànsit pel dèficit de transport públic. Sánchez–Feijóo: primera trobada amb “voluntat d’entesa”. Hisenda adverteix els que han venut criptomonedes de l’obligació de declarar. Successos: investigada per homicidi la residència de Premià; es parla de “patiment gratuït” i de fins a 87 morts. Ciència/Exposició: el CosmoCaixa obre Micrarium, viatge al món microscòpic. Debat i reflexió Els presentadors aprofundeixen en el cas de Premià: denúncies de desatenció (fins i tot deshidratació), la vulnerabilitat de la gent gran i la necessitat de control i transparència a les residències. Reflexió més àmplia sobre ètica i violència: des del maltractament a la gent gran fins a la guerra i la pèrdua d’innocents. Música i transicions Pausa musical amb Tom Odell – “Another Love”. Més endavant, Jay-Z & Alicia Keys – “Empire State of Mind” i Ed Sheeran – “Shivers” per acompanyar les transicions del programa. Idees clau Fi de mascaretes en interiors (20 d’abril) amb excepcions sanitàries i de transport. Ucraïna i Xangai com a focus internacionals rellevants. Promocions familiars al Baix Llobregat i obres estratègiques del TRAM. Participació de l’audiència: especial Star Wars i canal de Twitter de la Justa.

  • Veus Parròquia del 6/4/2022 — Hospitalitat i joves migrats: Quiricú, DGAIA i els papers — integració, reforma d’estrangeria 2021 i xarxa comunitària - episode art
    Veus Parròquia
    23'

    Veus Parròquia del 6/4/2022 — Hospitalitat i joves migrats: Quiricú, DGAIA i els papers — integració, reforma d’estrangeria 2021 i xarxa comunitària

    Punts clau de l’episodi Quiricú: centre d’emergència per a joves migrats sols gestionat per la DGAIA, clau en la primera acollida i derivació a recursos adequats. Procés de documentació (“els papers”): empadronament i targeta sanitària, aportació de documents a Fiscalia, alternatives quan no hi ha passaport (com la cèdula d’inscripció), i canvis de la Llei d’Estrangeria (2021) que han agilitzat i flexibilitzat l’accés a la residència. Xarxa i comunitat: programes de mentoria, famílies col·laboradores i col·laboracions amb entitats com Càritas, Creu Roja i Solidança per a l’ocupabilitat, habitatge i suport bàsic. Itineraris d’integració: derivació a pisos d’inserció laboral, aprenentatge de llengua, inserció laboral i social; la majoria acaben obtenint permís de residència i treball. Context migratori: variació de rutes (pressió a fronteres, via Illes Canàries), i particularitats dels refugiats d’Ucraïna, que solen arribar amb xarxa familiar o d’adults. "Al cap de 90 dies ja es comencen a iniciar els processos de documentació." "La majoria volen treballar, formar-se i fer xarxa." Què és i com funciona Quiricú Primera acollida i derivació • Centre d’emergència per a joves migrats sols: criba inicial, estudi del procés migratori i situació familiar, i derivació a serveis adients. • Quiricú va néixer com a resposta a l’emergència social (2018) i va augmentar places a mesura que arribaven joves. • El nom s’inspira en el conte africà de Quiricú, com a símbol de valentia i connexió cultural. Itineraris posteriors • Amb la majoria fent 18 anys, es creen pisos d’inserció laboral (Lleida, Reus, Barcelona, Maresme) per continuar l’acompanyament en formació i ocupabilitat. • Actualment Quiricú té places més reduïdes i està a L’Hospitalet de Llobregat. Els “papers”: recorregut i canvis legals Passos inicials • Empadronament i targeta sanitària com a base d’accés a drets. • Si hi ha documentació (certificat de naixement, passaport, etc.), es presenta a Fiscalia. Amb documentació vàlida, sovint s’evita la determinació d’edat. Quan no hi ha passaport • En països com Guinea-Conakry hi ha dificultats per emetre passaports biomètrics. • Alternativa: cèdula d’inscripció (gestió notarial i tramitació a estrangeria), equivalent al passaport per tramitar residència. Reforma de la Llei d’Estrangeria (2021) • De 9 mesos d’espera a 90 dies per iniciar la documentació. • S’elimina l’exigència rígida d’un contracte de 40h/any amb SMI per acreditar mitjans. • S’accepta l’informe de mitjans de l’entitat tutelar (quan assumeix despeses). • Cobertura fins als 23 anys per a casos excepcionals i regularitzacions pendents. Xarxa comunitària i entitats clau Participació de la ciutadania • Mentoria, famílies col·laboradores, parelles lingüístiques i suport en oci/temps lliure per reduir l’aïllament i facilitar la integració. • L’Ajuntament de Sant Just va empadronar ràpidament tots els joves, facilitant formació i tràmits. Entitats socials • Càritas: ventall ampli (habitatge, alimentació, ocupabilitat). • Creu Roja: serveis múltiples i especialitzats segons necessitats. • Solidança: formació i millora de l’ocupabilitat. "Indispensables perquè sostenen moltes d’aquestes persones." Context d’arribades i integració Rutes i primeres identificacions • Variació de rutes segons pressió a fronteres; augment de la via Illes Canàries. • En primer contacte policial, alguns reben NIE provisional que pot mantenir el mateix número en el definitiu. Refugiats d’Ucraïna • Sovint arriben amb xarxa familiar o d’adults i no solen entrar al circuit d’infància i adolescència. Llengua i vida quotidiana • Molts joves aprenen català i l’entenen bé; persisteix certa vergonya a l’hora de parlar-lo en públic. • La integració és un procés llarg: després del “gran viatge”, comença un altre trajecte administratiu i social. Resultats i casos d’èxit • Són majoria els joves que aconsegueixen residència i treball. • A Sant Just, una experiència modèlica: xarxa comunitària (festa major, esport, casal jove), normalització de la presència dels joves i fins i tot casos d’èxit esportiu (prova al Villarreal).

  • Entrevistes de la Justa del 6/4/2022 — Somnis entre realitat i ficció: Núria Ruano al Cubo d’Obrador — oli a l’aigua, pigments naturals, paisatge i boira, de Sant Just a Miami i Zuric - episode art
    Entrevistes de la Justa
    2h 5min

    Entrevistes de la Justa del 6/4/2022 — Somnis entre realitat i ficció: Núria Ruano al Cubo d’Obrador — oli a l’aigua, pigments naturals, paisatge i boira, de Sant Just a Miami i Zuric

    Context i convidats Programa en directe de Ràdio 2B amb la col·laboradora Glòria Conesa i l’artista santjustenca Núria Ruano, que presenta l’exposició “Somnis entre la realitat i la ficció” al Cubo d’Obrador (Gràcia, Barcelona). Temes principals Estil i tècnica de Núria Ruano • Predomini de la pintura a l’oli; també treballa amb llapis, grafit i aquarel·la. • Ús d’oli a l’aigua (water-mixable oil) durant la pandèmia per evitar dissolvents a casa. • Treball amb pigments naturals (terres) per modular colors i tons propis. • Rebuig de l’acrílic per assecatge ràpid i sensació plàstica; prefereix l’oli per la capacitat de mescla i difuminat. Paisatge i botànica com a eixos • Inspiració constant a l’entorn de Sant Just: varietat de flors tot l’any i una paleta rica de verds. • Repte principal: traslladar els colors naturals a la tela amb fidelitat i matís. Procés i llenguatge visual • Parteix de fotografies pròpies (no fa plein-air) i porta el motiu “al seu terreny”. • Pintura sense relleu: capes fines, sense textura física, però amb profunditat visual. • Estètica de difuminats i “boira” com a tret distintiu, que emmarca la sèrie de somnis. Exposicions i espais • Exposició col·lectiva prèvia a Can Ginestà (quatre pintores, estils diferents). • Mostra actual al Cubo d’Obrador (laboratori d’art amb “cub” expositiu al fons del taller), amb una cura curatorial perquè l’obra “respiri”. • Aproximadament 40 obres, moltes de petit format botànic (grafit i grafit aquarel·lable). Concursos i internacionalització • Participació en concursos sobretot a Catalunya per logística. • Selecció d’obra i projecció digital a Miami i Zuric (pantalles en lloc d’obra física), per reduir costos de transport i assegurança. Reconeixements i impacte personal • Accèssit del Premi Ricard Camí (2017) a Terrassa. • Venda de tres peces el dia de la inauguració de l’exposició actual. • Obra en col·leccions a Suïssa i Mèxic. • Per a l’artista, ser seleccionada ja és un premi; no crea pensant en concursos. Vincle personal amb la neu • Relació de llarg recorregut entre Glòria i Núria a través de l’esquí i estades a la neu, que també travessa l’imaginari de la sèrie (p.e. “Somni blanc”). Cites destacades "Passar el color que tenim naturalment de la natura a la tela ja és un repte." "Treballo amb unes pintures molt líquides... i continuen sent molt plans [sense relleu], però amb profunditat." "Només que em seleccionin ja és un premi." Detalls clau de l’exposició Lloc: Cubo d’Obrador, Carrer Fraternitat, 14 (Gràcia, Barcelona) Dates: Tot el mes d’abril Horari: Dimarts a dissabte, de 10:00 a 20:00 (dilluns tancat) Obres: ~40 (inclou una sèrie de botàniques petites en grafit i grafit aquarel·lable) Notes sobre materials i procés Oli a l’aigua: permet treballar l’oli sense dissolvents nocius en entorns domèstics; no és aquarel·la, manté propietats de l’oli però es neteja amb aigua. Pigments naturals (terres): descoberts en una drogueria antiga; barrejats amb dissolvent i una mica d’oli per crear paletes pròpies. Acrílic vs oli: l’acrílic s’asseca massa ràpid per al seu mètode de difuminat; l’oli facilita transicions suaus i control del to. Conclusions Núria Ruano consolida una poètica del paisatge i la botànica amb un segell de boira i difuminat, fruit d’un treball pacient amb oli (incloent-hi oli a l’aigua) i pigments naturals. La mostra al Cubo d’Obrador evidencia coherència de línia (2017–avui) i una cura curatorial que potencia la lectura de les obres. Els concursos i projeccions digitals han ampliat la seva visibilitat internacional minimitzant barreres logístiques, mentre que els reconeixements i vendes reforcen l’impacte de la seva trajectòria.

  • Entrevistes de la Justa del 6/4/2022 — Antoni Algaró: de la impressió al packaging — nova etapa pública, oferta completa d’arts gràfiques i Portes Obertes - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 6/4/2022 — Antoni Algaró: de la impressió al packaging — nova etapa pública, oferta completa d’arts gràfiques i Portes Obertes

    Panorama general Conversa amb la direcció i coordinació pedagògica de l’Institut de Formació Professional Antoni Algaró (Sant Just) sobre la nova titularitat pública, l’oferta completa de cicles d’arts gràfiques i arts i disseny, el perfil de l’alumnat i la Jornada de Portes Obertes. "Som l’únic centre que ofereix tots els cicles de la família d’arts gràfiques i l’únic a Catalunya amb el cicle de postimpressió." Nova titularitat i equip • L’institut ha passat a ser de titularitat pública, amb equip directiu i professorat del sector públic. • Reestructuració global: ampliació d’oferta formativa i renovació d’estructura i professionals. Oferta formativa (GM i GS) Grau Mitjà (família arts gràfiques) • Preimpressió digital • Impressió gràfica • Postimpressió i acabats gràfics — únic a Catalunya Grau Mitjà (arts i disseny) • Assistència a la producció de gràfica interactiva — nou cicle Grau Superior • Disseny i edició de productes multimèdia • Disseny i gestió de la producció gràfica • Gràfica publicitària (projectes com el «Mons») "Hi ha molta demanda laboral en impressió i postimpressió, especialment en packaging." Perfil d’alumnat i orientació • GM: majoritàriament joves de 15–17 anys, sovint en procés d’orientació. • GS: grups molt diversos, incloent adults (40–50 anys), professionals del sector que busquen titulació per progressar. Coordinació pedagògica • Orientació individual i amb famílies, seguiment de casos i xerrades preventives. • Treball en valors: formar persones preparades pel món professional. • Objectiu: reduir absentisme i desànim, reorientar dins del sistema quan cal. Trajectòries i sortides • Itinerari habitual: GM → GS → (universitat) o inserció laboral. • En dos anys s’obté un títol amb ocupabilitat immediata; opcionalment, continuar per ampliar competències. Instal·lacions i tecnologia • Tallers molt potents i especialitzats: zones d’impressió i postimpressió, i àrea digital diferenciada. • Aules (2a planta) amb un ordinador per alumne i programari específic d’arts gràfiques. • Suport principal: Apple, en línia amb el 90% de la indústria. Projectes i metodologia • Creativitat aplicada a packaging amb component d’enginyeria de disseny. • Exercici emblemàtic: prova de l’ou (dissenyar un embalatge amb material flexible, sense cola, que protegeixi un ou en caiguda de 3–4 m). • Resultats: solucions estructuralment sòlides i visualment atractives. • També es treballa flexografia i packaging avançat. Demanda, volum i procedència • Gran demanda en impressió i postimpressió (impuls del sector d’embalatge). • GM: 30 alumnes per grup; actualment 227; previsió 350–400 a curt termini. • Procedència: Baix Llobregat, Barcelona, Sabadell i altres províncies; l’oferta singular atreu estudiants d’arreu. • Impacte local: necessitat de serveis de transport i restauració; reactivació de l’economia de l’entorn. Portes Obertes • Lema: "Tria el color del teu futur". • Data i hora: divendres 8 d’abril, 19:00–21:00. • Format: visita guiada en grups de 10–15 persones per conèixer instal·lacions, parlar amb alumnat i equip. • Recomanació: preinscripció via web per organització i atenció adequades. • Accessibilitat: espais adaptats; es fomenta la visita prèvia per famílies amb necessitats específiques. Contacte i xarxes • Web de l’institut amb informació actualitzada (preinscripcions, Portes Obertes). • Instagram i Twitter actius; més contingut imminent (vídeos de Portes Obertes). Tancament • Recordatori d’horaris i comiat de les convidades. • Bloc musical: "Happier Than Ever" (Billie Eilish).