Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

9121-9144 de 30511
  • Club Alternatiu del 14/1/2022 - episode art
    Club Alternatiu

    Club Alternatiu del 14/1/2022

    Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/1/2022 — Rossini gourmet, Experiències Immersives i Baix Llobregat: Gastronomia, vins i història local - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 28min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/1/2022 — Rossini gourmet, Experiències Immersives i Baix Llobregat: Gastronomia, vins i història local

    Introducció gastronòmica Sibarita, gourmet i gourmand • Sibarita: persona de gustos refinats i vida plaent, no només en menjar sinó també en viatges, música, roba, etc. • Gourmet: paladar educat i selectiu; gaudeix de tastar i diferenciar allò més exquisit. • Gourmand: golafre; plaer en menjar i beure, sovint sense gaire selecció i amb tendència a l’excés. • Gastronomia: conjunt de coneixements, ingredients i tècniques de l’art culinari; també l’afició a menjar bé i a gaudir d’una bona estona. Rossini: del geni de l’òpera al mite gastronòmic Vida i gir cap a la cuina • Gioachino Rossini (1792–1868), gran figura de l’òpera del primer terç del segle XIX. • Amb 37 anys i després de 39 òperes en 19 anys, es retira de l’òpera per dedicar-se a la seva veritable passió: la gastronomia. • A París (des de 1851) organitza banquets setmanals amb artistes i polítics; improvisa peces per piano anomenades “Pecats de vellesa”. Plats “a la Rossini” i productes fetitxe • Clàssics dedicats o creats: tournedos Rossini, canelons Rossini (farçits de foie gras), ous a la Rossini, pernil trufat, risotto, rap, llenguado, suprema de faisà, filet mignon, i fins i tot una vinagreta “a la Rossini” (oli de Provença, mostassa anglesa, vinagre francès, llimona, sal, pebre i làmines de tòfona). • Productes icònics: tòfona blanca del Piemont (“el Mozart dels fongs”) i foie gras. Anècdotes delicioses • Amistat amb el xef Antoine Carême i cercles intel·lectuals parisencs (Brillat-Savarin, Alexandre Dumas). • Invenció i tècnica: injectar foie gras amb xeringa dins de macarrons gairebé com canelons; pioner de la “tecnocuina”. • Naixement del tournedos: al Café Anglais, Rossini demana cuinar el filet davant seu; el xef s’hi nega per timidesa i Rossini respon: “Eh bien, faites-le tourner de l’autre côté… tournez-moi le dos.” Així bateja el plat com a “tournedos Rossini”. • Humor punyent: preferia el vi als “raïms en pastilles” i rep una bota de Château Lafite com a resposta. Entrevista a Toni Cot (Experifan): gastronomia i immersió Concepte i valor diferencial • Entorns immersius que “relativitzen espai-temps” per viure moments històrics com si hi fóssim. • Gran tret diferencial: combinar immersió audiovisual amb alta gastronomia, activant 4 sentits (vista, oïda, gust, olfacte) per una experiència total. • Dada clau: menjar/beure incrementa un 18% la retenció i la comunicació durant una activitat. On i com experimentar-ho • Seus: Reial Cercle Artístic (Barcelona), Hotel Casa Fuster (experiència Gaudí), Basque Culinary Center (Sant Sebastià). • Format mòbil: muntatge immersiu a qualsevol lloc (inclòs domicilis), amb aplicacions de màrqueting territorial (p. ex., Costa Brava a Europa) i de marca. Catàleg d’experiències actuals • Ruta 66 (EE. UU.) i delivery temàtic a casa. • La volta al món (Jules Verne): Londres–París–Suez–Índia–Japó–EUA–Anglaterra (cultura del te). • Plaers Celtes: Escòcia, Irlanda, Gal·les, Illa de Man, Cornualla. • Emocions: contes amb moral per motivació d’equips. • Pirateria històrica (vaixell, vida marinera i cultura del rom). Projectes i agenda • En desenvolupament: balneari immersiu a Andorra, projecte amb club de futbol de Barcelona, aniversaris immersius (recreació de l’any de naixement i evolució cultural). • Agenda: experiència Gaudí a Casa Fuster (data anunciada: 28 de gener), amb alta cuina i ambient modernista. Preus i contacte • Preu orientatiu (segons proposta gastronòmica): 75–120 € per persona. • Contacte: experifan.com | [email protected]. Operen en seus pròpies i en ubicacions de tercers (hotels, museus, clubs, domicilis). Vins i territori • Conversa sobre Château Lafite (Bordeus) i l’origen del Garona (referència a la Vall d’Aran), tot contextualitzant el vi i la geografia vinícola. Història local: el monestir viatger de Santa Maria de Montsió • Recorrent trasllat del convent dominic (des del segle XIII): Drassanes → Hospital d’en Colom → Portal de l’Àngel → Eixample (Rambla Catalunya) → Esplugues (Can Casanovas), amb trasllat “pedra a pedra” del claustre gòtic. • Avui: església a Esplugues, claustre visitable l’últim diumenge de mes; comunitat dissolta per manca de vocacions (redistribució de monges). Viatges de proximitat: Baix Llobregat Patrimoni i paisatge • Ibèrics i medievals a Sant Feliu (Penya del Moro), coves d’Or/Encantats, Via Augusta i viles romanes (Ermita del Bonviatge, Les Begudes, etc.). • Molí de Can Pedrosa (1306) i altres fites. Modernisme i arquitectura • A Sant Just: Can Ginestà (reformada 1904) i Gaudinset de Ricard Bofill (1975). • A Sant Joan Despí: obra de J. M. Jujol (Can Negre, Torre dels Ous…). • A Esplugues: Museu de Ceràmica “La Rajoleta”, claustre de Montsió. Cultura popular i homenatges • Tradicions locals: “Rifenyo” (malnom històric dels santjustencs) i Correfoc. • Homenatge a Joan Margarit amb lectura de poema. • Opinió editorial sobre responsabilitat col·lectiva de la vacunació. Tancament • Resum d’inicis del 2022: Rossini, Experifan, història de Barcelona i Baix Llobregat; propòsit de seguir amb 40+ programes i nous homenatges (p. ex., a Joan Margarit).

  • La Justa del 14/1/2022 — Tres Toms a Sant Just, portades del dia i fred rigorós: notícies locals, PIB comarcal, actualitat COVID i previsió meteorològica - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 14/1/2022 — Tres Toms a Sant Just, portades del dia i fred rigorós: notícies locals, PIB comarcal, actualitat COVID i previsió meteorològica

    Visió general El programa d’avui (nº 71) combina informació local i d’actualitat amb cultura i meteorologia. Els punts forts són: Tres Toms de Sant Just: context històric, agenda i el debat sobre benestar animal. Repàs informatiu local: exposició “Ara i abans dels Tres Toms”, concert de jazz i dades d’economia comarcal (PIB). Portades dels diaris: tests d’antígens a 2,94 €, desallotjament a Badalona, esport femení al Camp Nou, príncep Andreu, esclerosi múltiple. Previsió del temps: fred rigorós de Setmana dels Barbuts i domini de l’anticicló. Butlletins: actualitat COVID, Badalona, Ucraïna (ciberatac), Xina (comerç), sentències a la Vall Fosca, esports (Djokovic, Dakar). "No tinc un altre lloc per viure" — testimoni d’un desallotjat de la nau del carrer Progrés (Badalona) Temes principals Notícies locals (Sant Just) • Tres Toms: diumenge 16 de gener, missa i benedicció d’animals a l’Església, passades a la plaça Verdaguer. Inauguració de l’exposició “Ara i abans dels Tres Toms” a Can Ginestà (fins al 28/02). • Cultura – On Air Jazz Series: primer concert de l’any amb Fèlix Rossi i Martín Meléndez a la sala Cinquantenari de l’Ateneu (22 h). Entrades: 12 € (general), 10 € (socis), 8 € (<30). • Economia – PIB comarcal: el Baix Llobregat és la 3a comarca en PIB de Catalunya (11,2% del total). Sant Just té 976 M€ de PIB; descens del PIB per càpita més pronunciat de la comarca (−2.300 €/hab.), i entre els municipis amb menor PIB per població ocupada (70.350 €). Portades dels diaris • Diari Ara: preu màxim dels tests d’antígens a 2,94 €; tercera dosi per a 18–39 i quarta per a immunodeprimits; aclariment d’Educació sobre no obligatorietat del test a l’aula; investigació de Harvard sobre l’origen viral de l’esclerosi múltiple; príncep Andreu sense honors; èxit de venda d’entrades del Barça femení al Camp Nou. • La Vanguardia: desallotjament de la nau de Badalona (càrregues dels Mossos); emergència sanitària (tercera i quarta dosis, tests a 2,94 €); Moncloa rebutja referèndum i amnistia; entrevista a Ricky Rubio (“D’aquí un any tornaré més fort”); comiat a la rata antimines Magawa. • El Periódico: la sisena onada porta més nens a l’hospital (sense casos greus); preu dels tests; focus en el conflicte polític (via Estatut, sense referèndum); esport: millores pendents al Barça; troballa de crani iber; príncep Andreu sense honors per escàndol d’abusos. Tres Toms: tradició i debat de benestar animal • Context: festivitat de Sant Antoni Abat (protector dels animals) al voltant del 17 de gener; ritual central de fer tres voltes amb cavalls i carros per dins del poble; benedicció d’animals (també mascotes). • Debat social: col·lectius animalistes critiquen l’ús d’animals a cercaviles i demanen alternatives educatives o no finançar amb diners públics. Es citen protestes a Barcelona (2019), incidents puntuals (ex.: mort d’una euga a Torrelles), suspensions/ajornaments (Molins de Rei, 2019) i denúncies per incompliments normatius. A Sant Just, la festa es manté amb normalitat. Previsió del temps (Meteo Sant Just) • Situació: anticicló molt potent (centrat a Illes Britàniques), estabilitat i fred rigorós de Setmana dels Barbuts. • Temperatures: mínimes prop o sota 0 °C (fins i tot per sota d’1 °C els propers dies); màximes de 9–11 °C; sensació de fred marcada, especialment a primera hora. Més fred a zones elevades i exposades a vent (ex.: Mas Lluí). • Cel: domini del sol i absència de precipitacions 7–15 dies vista; algun núvol decoratiu. Butlletins d’actualitat • Catalunya: alça d’indicadors COVID (risc de rebrot ~4.700, positivat ~28%); debat sobre final de fase amb Òmicron; tests a 2,94 €. Desallotjament a Badalona: la majoria pernocta a la plaça, poca acceptació d’alternatives municipals. • Internacional/Economia: ciberatac massiu a webs governamentals d’Ucraïna; la Xina es reforça com a potència exportadora (2021) amb superàvit elevat. • Justícia/Consum: la jutgessa de Trem dóna la raó a veïns de la Vall Fosca per l’IVA en rebuts elèctrics (recurs d’Endesa). • Esports: Djokovic amb visat anul·lat i risc de deportació d’Austràlia; Dakar: Sam Sunderland (motos) i Nasser Al-Attiyah (cotxes) guanyadors; tenis taula: Borges juga quarts de l’Europa Cup. Apunts i cites “Si no veus l’esport femení t’estàs perdent la meitat de l’esport.” Hashtag comunitari: #MeteoSantJust per compartir imatges de gebrada i informació local.

  • Entrevistes de la Justa del 13/1/2022 — Dia Mundial contra la Depressió: símptomes, prevenció, tractaments i impacte de la pandèmia — conversa amb l’Anna Plaza - episode art
    Entrevistes de la Justa
    21'

    Entrevistes de la Justa del 13/1/2022 — Dia Mundial contra la Depressió: símptomes, prevenció, tractaments i impacte de la pandèmia — conversa amb l’Anna Plaza

    Resum de la conversa Context i presentació En motiu del Dia Mundial contra la Depressió (13 de gener), la psiquiatra Anna Plaza —coordinadora del programa d’intervenció en crisi i prevenció del suïcidi— aborda què és la depressió, com es manifesta, com prevenir-la i tractar-la, i l’impacte de la pandèmia. "La depressió és una malaltia i no un caprici" Què és la depressió i a qui afecta Malaltia multifactorial: components biològics, psicològics i socials. Prevalença a Espanya: prop de 6 milions de persones; ~9% d’homes i >16% de dones. Impacte: segona causa de discapacitat al món i segona causa de baixa laboral a Espanya. Símptomes clau Ànim deprimit i pèrdua de plaer (anhedònia). Fatiga i dificultat per iniciar activitats (ex.: costa aixecar-se al matí). Pensaments negatius i atribucions pessimistes. Insomni (inicial o de manteniment) i irritabilitat. Sovint s’associa ansietat. En formes moderades/greus: idees de mort o suïcidi. "Un 70% de les persones que s’han suïcidat presentaven símptomes de depressió" Risc de suïcidi: en depressió greu, >20% per sobre de la població general. Prevenció i detecció precoç Sensibilització social: reconèixer que és una malaltia, validar els sentiments i escoltar sense minimitzar. Formació: metges de primària i agents comunitaris (escoles, oci, empreses) per a la detecció precoç. Grups de risc: joves, gent gran i dones. Circuit assistencial: iniciar-se a atenció primària i derivar a salut mental o psicologia segons severitat. Tractament: psicologia i farmacologia Antidepressius: eficàcia global >60–70%, però amb latència de 15 dies a 3 setmanes. Psicoteràpia: clau en casos lleus i com a complement en moderats/greus (estratègies d’afrontament). En depressions resistents, explorar canvis de fàrmac o combinacions (perfils diferents). "Més del 80% de les depressions es recuperen totalment" Recurrència: haver-ne patit una episodis augmenta el risc de repetició (1 → més risc; 2 → encara més risc). Impacte de la COVID-19 Increment d’ansietat i símptomes depressius per l’estrès sostingut i la incertesa. Professionals sanitaris: col·lectiu especialment afectat (estrès laboral i emocional molt elevat). Recursos específics: dispositius interns als hospitals i la Clínica Galatea (atenció confidencial a sanitaris). Factors de risc i context vital Gènere (ser dona), vulnerabilitat genètica i traumes en infància/adolescència (abusos o maltractaments) incrementen el risc. Esdeveniments vitals estressants (duel per pèrdua d’éssers estimats, feina, malaltia crònica) poden precipitar episodis. Tendències i expectatives generacionals Ja hi havia augment en les dues últimes dècades. Expectatives irreals de felicitat contínua i la possibilitat que la generació de 20–30 anys no superi el nivell de vida dels pares contribueixen a la desesperança i la tristesa. "La desesperança és un símptoma nuclear: no veure sortida ni en el present ni en el futur" Missatges clau Reconeixement i validació: essencials per acompanyar qui pateix. Demana ajuda aviat: la detecció precoç millora el pronòstic. Tractament funciona: combinació de psicoteràpia i, si cal, psicofàrmacs; alternatives en casos resistents. Cuidar els que cuiden: via recursos específics per al personal sanitari.

  • Entrevistes de la Justa del 13/1/2022 — Sigues Original (7a mostra): 41 artistes, format 11×26, art accessible per Nadal i el centenari de Guillem Viladot - episode art
    Entrevistes de la Justa
    1h 26min

    Entrevistes de la Justa del 13/1/2022 — Sigues Original (7a mostra): 41 artistes, format 11×26, art accessible per Nadal i el centenari de Guillem Viladot

    Resum general Entrevista amb Carme Malaret i Laura Baringo (Espai de Lliure Creació) sobre la 7a mostra “Sigues Original”, una proposta nadalenca d’obra recent en petit format, i sobre el suport al centenari del poeta visual Guillem Viladot. Temes principals • Valoració de la mostra: resposta molt positiva amb 41 artistes i nova fornada de participants. • Format i renovació: peces de 11×26 cm (vertical, horitzontal, pla o volum); cada any es canvien les mides per forçar obra nova i evitar repeticions. • Curadoria i muntatge: criteris de línia d’ulls i decalatge per crear nuclis propis per a cada artista; respecte i equitat en la col·locació. • Difusió i vendes: impuls a Instagram com a galeria digital; 20–25% d’obres venudes; preu màxim 300 € per democratitzar l’art i fomentar els regals culturals. • Filosofia “Sigues Original”: interpel·lació al públic comprador per regalar art (ventall 50–300 €) i trencar la rutina de regals convencionals. • Preus i valoració: el preu el fixa l’artista (amb límit superior); equilibri entre caché, temps invertit, materials i relació amb galeries. • Experiència del visitant: atenció personalitzada, pedagogia i descoberta d’artistes; creació d’una comunitat/família al voltant de l’espai. • Properes passes: preparatius de la pròxima edició (comunicació de mides abans de l’estiu; lliuraments fins a últim moment). • Centenari Guillem Viladot: adhesió al manifest i programació de poesia concreta a l’espai al setembre, en diàleg amb la retrospectiva a Espai Volart (Fundació Vila Casas) i la tasca de la Fundació Lo Pardal (Agramunt). Punts clau (claus en negreta) Valoració i participació • 41 artistes i força noves incorporacions: bona resposta malgrat la incertesa. • Públic satisfet i bones crítiques; voluntat d’atreure encara més visitants. Format, obra nova i diversitat • Format fix 11×26 cm: garants d’obra recent i de reinventar disciplines. • Diversitat de llenguatges: pintura, fotografia, tapís, vidre, etc. Algunes peces arribaren “calentes”, acabades poc abans d’inaugurar. Curadoria i muntatge • Muntatge amb línia d’ulls i decalatge per donar espai propi a cada artista i evitar barreges confuses. • Totes les peces es tracten amb respecte i equitat, independentment de preferències personals. Difusió, vendes i accés • Impuls a xarxes (Instagram) durant i després de la pandèmia com a aparador i via de contacte amb compradors. • Vendes: 20–25%; èmfasi en la funció pedagògica i de mediació amb el públic. • Preus limitats a 300 € i ventall des de 50 €: aposta per la democratització de l’art i el regal cultural. Preus i criteris de valor • El preu el posa l’artista (dins del límit), tenint en compte trajectòria, materials i temps. • Alguns artistes amb caché alt ajusten preus per participar i ser accessibles; d’altres declinen si el valor supera el límit. Experiència i comunitat • L’espai ofereix mediació personalitzada: context d’obra i artista, i descoberta de nous noms. • Es consolida una comunitat que torna any rere any i planifica regals d’art. Properes edicions • Planificació en trams trimestrals; comunicació de mides abans de l’estiu per facilitar la producció. • Sovint hi ha lliuraments d’última hora (dinàmica prevista i assumida). Centenari Guillem Viladot • Adhesió al manifest; al setembre, poesia concreta de Viladot a l’espai, amb Pau Minguet com a guia i nexe amb Lo Pardal. • Reflexió sobre la perifèria cultural i la necessitat de visibilitzar creadors més enllà de la metròpoli. Cites destacades “L’art és una manera de traspassar emocions i fer regals.” “Sigues original… tu: canvia la teva manera de pensar el regal.” “Totes les peces les tractem amb molt de respecte i els busquem el lloc més adequat.” Conceptes clau • Curadoria • Democratització de l’art • Poesia concreta • Petit format • Mediació cultural • Perifèria cultural

  • La Justa del 13/1/2022 — Sant Just avui: detenció d’un vehicle robat, motos elèctriques compartides (AMB), nou mapa de Collserola i portades d’El Periódico (Covid i Barça-Madrid) - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 13/1/2022 — Sant Just avui: detenció d’un vehicle robat, motos elèctriques compartides (AMB), nou mapa de Collserola i portades d’El Periódico (Covid i Barça-Madrid)

    Resum executiu Magazín local amb focus en actualitat de Sant Just Desvern. El tram inclou el sumari del dia, una ronda de notícies municipals i un repàs de portades (amb èmfasi en El Periódico). També hi ha interludis musicals i una falca institucional. "Catalunya redueix a la meitat els tràmits de baixes per Covid" (titular destacat d’El Periódico) El que realment es tracta en aquest tram del podcast Notícia 1 — Seguretat ciutadana (Sant Just / Esplugues): • Detingut el conductor d’un vehicle robat gràcies a càmeres lectores de matrícules. • L’individu estava relacionat amb robatoris i atracaments a benzineres amb arma de foc. • La persecució acaba amb la detenció a Esplugues de Llobregat. Notícia 2 — Mobilitat metropolitana (AMB): • L’AMB analitza la viabilitat d’un servei metropolità de moto elèctrica compartida. • Objectius: marc estable de diàleg tècnic, identificació de qüestions clau i regulació de llicències per a una gestió òptima i sostenible. • Dades actuals: 10 operadors a Barcelona (6.040 llicències), la meitat dona servei a altres municipis. Notícia 3 — Natura i lleure (Collserola): • Publicat un nou mapa-guia del Parc Natural de la Serra de Collserola amb prop de 400 km de pistes i corriols. • Promou l’accés en transport públic i recull bones pràctiques de visita. • Disponible en paper i versió digital/interactive a la web del parc. Portades dels diaris — El Periódico (selecció): • Covid-19: Catalunya agilitza les baixes; debat sobre el pas de pandèmia a endèmia que Espanya vol impulsar a la UE. • Guia per a pares: protocols i passos a les escoles. • Esports: Barça 2–3 Madrid (Supercopa); el Barça dona símptomes de millora (gol de Luuk de Jong). • Política: Aragonès desafia l’Estat a “atrevir-se a guanyar un referèndum”. • Barcelona: inseguretat i neteja, principals preocupacions ciutadanes. • Mitjans: Javier Moll (Premsa Ibérica) — “la nostra meta és ser els millors”. • Cultura: Raphael s’obre en canal a Movistar Plus (60 anys de carrera). Temes anunciats per a hores posteriors (encara no tractats en aquest tall) Cultura local: Valoració de la 7a edició de la mostra Sigues Original a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (format 11×26 cm; prop de 100 obres; preus 30–300 €). Salut mental (13 de gener, Dia Mundial contra la Depressió): Conversa amb la psiquiatra Anna Plaza sobre xifres i riscos postpandèmia. Tendències digitals 2022: Amb Vanessa Montserrat, les xarxes socials que “triomfaran” aquest any. Meteo i ambient S’assenyalen temperatures molt baixes i gebre a Collserola a primera hora; recordatori del hashtag #MeteoSantJust. Música i falques Obertura musical amb re-interpretació de Bittersweet Symphony (Gamper & Dadoni amb Emily Roberts). Interludi: Heaven d’Avicii. Fons notícies: No Room de Nana Adjoa. Tancament de bloc: Elton John — I’m Still Standing. Falca institucional 012: recursos per a dones (atenció psicològica i assessorament jurídic gratuït). Idees clau Tecnologia al servei de la seguretat: les càmeres lectores de matrícules resulten decisives en una detenció. Mobilitat compartida: l’AMB busca regular i ordenar el servei de moto elèctrica compartida per a una metròpolis més sostenible. Patrimoni natural: el nou mapa-guia de Collserola facilita un ús responsable i accessible del parc. Actualitat Covid: es consoliden mesures per agilitzar tràmits i s’obre el debat endèmia a escala europea.

  • Empanada Cultural del 12/1/2022 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 12/1/2022 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

    Visió general Un episodi vibrant i polifònic d’Empanar Cultural que gira entorn de la neurosi com a fil conductor: des d’un sketch inicial de monòleg interior a una anàlisi entusiasta de la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), un viatge per l’expressionisme alemany culminat amb El crit de Munch, i una immersió en la distopia periodística del còmic Transmetropolitan de Warren Ellis. "La mediocridad es aburrida... El delirio, la neurosis, eso es muchísimo más interesante y provechoso." Bloc 1 — Cinesèries: Doctor Portuondo (Filmin) Per què importa Primera sèrie original de Filmin (6x25’), dirigida per Carlo Padial, amb to de post-humor i referències a Woody Allen. Basada en el llibre homònim i en les teràpies reals de Padial amb el psicoanalista cubà Dr. Juan Antonio Portuondo (Barcelona, finals 60s–2005). Un retrat intel·ligent i divertit de la neurosi contemporània: obsessió, autoanàlisi i la paradoxa del psicoanàlisi. Punts clau Portuondo, figura colossal: psicologia clínica, psicoteràpia, psicoanàlisi, test de Rorschach. Heterodòxia metòdica, carisma abrasiu i tendresa intermitent. El tàndem actoral: Jorge Perugorría (Portuondo) i Nacho Sánchez (Padial) — interpretacions aplaudides, “més convincent que el mateix Padial”. Estil i to: interiors molt aprofitats, sessions individuals i teràpia grupal com a “teatre” d’idees; banda sonora de Javier Rodero que transita del festiu a l’ambient gairebé terrorífic; combinació de comèdia, drama i suspens. Cames i cameos: Berto Romero, David Pareja, ecos Vengamonjas; aparició muda del trapper Lil Moss; personatge d’“Estela” especialment potent al tram final. Frases lapidàries i títols d’episodis com a dispositius de pensament: • “Cuando la bestia ruge, la razón tiembla.” • “Confía en ti. Lo único que te impide conseguir tus sueños son 15 años de malas decisiones.” La gran paradoxa psicoanalítica: “Cuanto más consciente eres, más sufres.” Idees força Neurosi útil: el deliri com a motor creatiu i coneixent. Mètode Portuondo: veritats dures amb humor i imatges terrenals (“visualiza tus metas… y sigue comiendo doritos”). Rescat d’una eminència: Portuondo mereix més presència canònica; la sèrie el torna a posar al mapa cultural. Bloc 2 — Art: El crit d’Edvard Munch i l’expressionisme alemany Marc històric i estètic L’expressionisme alemany (finals s. XIX–1933) aposta per la distorsió per transmetre emocions; fons d’industrialització, ansietat i autoritarisme. Ecos al cinema: Nosferatu (Murnau), Metropolis i El testament del Dr. Mabuse (Fritz Lang); influència en el film noir americà. Banda sonora conceptual: dodecafonisme d’Arnold Schoenberg com a correlat sonor de tensió i dissonància. Munch en context Amor i dolor: arquetip de la “femme fatale” com a vampirització sensual; anticipacions del noir. El crit (Skrik): 4 versions; oli sobre cartró a la Galeria Municipal d’Oslo. Temes: • Por i angoixa existencial (biografia familiar: malaltia, pèrdues, salut fràgil). • Solitud radical: figura andrògina en un pont, “cridant en silenci” mentre el món l’ignora. • Composició: diagonal violenta (passarel·la) vs. ondulacions del cel i l’aigua; color irreal i vibrat com a imatge-angoixa. “Enfermedad, muerte y locura fueron los ángeles negros que velaron mi cama.” — Munch Curiositats i llegat pop Inscripció confirmada (2021): “Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco” — probablement autoironia lúcida i acceptació de la bogeria com a essència humana. Icona pop: la màscara de Ghostface (Scream, 1996) s’inspira en El crit. Bloc 3 — Còmic: Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson) De què va Saga (1997–2002, 60 números; reedicions actuals en volums) ambientada en una mega-metròpoli futurista. Protagonista: Spider Jerusalem, periodista Gonzo — cínic, brillant, drogoaddicte, icònic (calb, tatuatges, ulleres asimètriques verd/vermell). Tornada a la ciutat per complir un contracte i escriure una columna al diari “The World”. Temes principals Distopia política i mediàtica: campanyes electorals amb candidats monstruosos (La Bèstia, el Somrient Gary, Bob Heller feixista); propaganda, manipulació i proto-fake news. Cyberpunk social: transhumanisme, modificacions corporals, religió + tecnologia, tràfic i explotació (inclosa prostitució infantil), corrupció sistèmica. To i forma: sàtira ferotge, humor negre, energia punk; traç hiperexpressiu de Darick Robertson i paleta cromàtica expansiva. Per què continua vigent Anticipa la polarització, la infoxicació i la postveritat. Dificultat d’adaptació audiovisual (com passa amb The Boys) per la seva radicalitat i volum de contingut, però potencial altíssim si es respecta l’esperit punk i el nervi periodístic. “Transmetropolitan és el punk dins del cyberpunk.” Takeaways clau Neurosi com a motor creatiu: de la consulta de Portuondo al crit de Munch i al periodisme gonzo de Spider Jerusalem. Ponts entre disciplines: psicoanàlisi, plàstica i narrativa gràfica convergeixen en la representació de l’angoixa moderna. Claredat dins del caos: humor, frases-ganxo i metàfores visuals ajuden a fer digerible allò indigest.

  • Veus Parròquia del 12/1/2022 — Estrella de Maria a la Sagrada Família, orgues a Barcelona i Sant Just, i la festa de Sant Antoni (amb Sant Sebastià) - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 12/1/2022 — Estrella de Maria a la Sagrada Família, orgues a Barcelona i Sant Just, i la festa de Sant Antoni (amb Sant Sebastià)

    Visió general Programa “Veus de la parròquia” després de Nadal amb un repàs de patrimoni i tradicions: la nova estrella de Maria de la Sagrada Família, els orgues de Sant Felip Neri i de Sant Just, i la festa de Sant Antoni Abat (i la memòria de Sant Sebastià com a copatró). També s’anuncia voluntariat per a gent gran i es dona l’horari de reemissió. "El poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum" — lectura d’Isaïes que introdueix la llum de l’estrella de Maria a Barcelona. Tema 1 — Sagrada Família: l’estrella de Maria i l’ambició de Gaudí Context i visió de Gaudí • Origen del temple: Josep Bocabella impulsa el projecte (1882) amb Francesc de Paula de Villar; el relleu passa a Antoni Gaudí. • Projecte monumental: 3 façanes (Naixement, Passió, Glòria) i 18 torres: 12 apòstols, 4 evangelistes, 1 per Maria i la central de Jesucrist. • Mesura icònica: la torre de Jesucrist farà 172,5 m, lleugerament per sota de Montjuïc (173 m), per humilitat davant la naturalesa. "No puc superar aquesta mida" — principi de Gaudí en relació a l’alçada de Montjuïc. Estat de les obres i finançament • Avui hi ha 9 torres acabades: 8 d’apòstols i la de Maria; les restants (evangelistes, Jesucrist i façana principal) avancen en paral·lel. • Interior consagrat el 2010 (Papat de Benet XVI); fort augment de visites fins a la pandèmia, que frena el calendari previst (objectiu 2026 per a les torres). • La Fundació Sagrada Família s’autofinança amb entrades i donacions (sense diners públics); la recuperació de visitants ha permès culminar la torre de Maria. La torre de Maria i la seva estrella • Disseny seguint dibuix de 1906 i escrits de 1922: simborri dedicat a la «Turris Davidica» culminat amb una estrella lluminosa. • Arquitectura: estructura moderna (acer laminat + pedra), peces tipus puzle amb tensors interns per resistència al vent; franges de granit blau de Bahia per evocar el mantell blau de Maria. • Ornament: lletres en llatí de l’Ave Maria i flors simbòliques (jessamins, lliris, atzabenes/atzosenes, muguet). • Pinacle de 18 m amb trencadís blau-blanc-groc. • L’estrella: dodecaedre estrellat de vidre texturat i acer inoxidable (123 peces, 3 capes, antireflex), 7,5 m de diàmetre, raigs de 2,90 m, 5.500 kg. • Fabricació i llum: vidre a Mataró, corona de 12 estrelles a Alpens, estructura a França; brilla amb sol de dia i 12 focus LED de nit (baix consum). Cost total del conjunt: ~1,5 M€. • Simbolisme visual: connexió amb el vitrall del Naixement (estrella de Betlem) i models geomètrics que Gaudí penjava al taller. Tema 2 — Orgues: Sant Felip Neri (Barcelona) i Sant Just Desvern Sant Felip Neri, Barcelona • Inauguració de l’Orgue Barroc (projecte iniciat el 1967) amb Montserrat Torrent als 95 anys. • Especificacions (1a fase): 49 registres, 3.481 tubs, 3 teclats (56 notes) i pedaler (32 notes). Sant Just d’Esvern: tradició i nou orgue (2005) • Tradició musical parroquial des de 1917; antic orgue d’Aquilino Amezua (arribat el 1950) acabà inviable per deteriorament. • Decisió de fer un orgue nou d’estètica barroca aprofitant la llum del vitrall de Sant Just i Sant Pastor; construcció encarregada a Joan Carles Castro. • Finançament comunitari: subvencions, suport de Josep Manuel Carles i concert al Liceu («La festa del cant per l’orgue d’un poble»). • Especificacions: 2 teclats (56 notes), pedaler (30 notes), 796 tubs. • Inaugurat el 19/11/2005; benedicció de Joan-Enric Vives i presència de José Montilla. Orgull local: «el més important del Baix Llobregat». Tema 3 — Festa de Sant Antoni Abat a Sant Just Programa actual • Diumenge 16 de gener (litúrgicament 17): després de la missa d’11 (~12:00), benedicció de mascotes i animals a la plaça Verdaguer (o espai habilitat). • Després, Tres Toms amb carros i carruatges; encapçalen el capità de bandera, el banderer (bandera de Sant Antoni) i dos cordonistes, tots a cavall. Tradició local i evolució • Arrels rurals: masies, carreters i animals com a motor econòmic; gran devoció a Sant Antoni («dels Burros»/«del Porquet»). • Antigament: ofici solemne, carros engalanats, animals beneïts, repartiment de borregos i venda de tortells de Sant Antoni (amb figureta de porquet). Rifes (garrinet, aviram) i ball a l’Ateneu. • Declivi amb tractors i camions; revifalla el 1993 (Can Pedrosa) i consolidació amb entitats de tot Catalunya; crida a relleu generacional per no perdre la festa. Tema 4 — Sant Sebastià: copatró i memòria del vot del poble • Sant Sebastià, capità de la guàrdia pretoriana i màrtir; invocat contra epidèmies des del 683. • Tradició del Vot del Poble: prometença col·lectiva (missa solemne, goigs, veneració de relíquia) cada 20 de gener. • A Sant Just és copatró i ha quedat eclipsat per Sant Antoni; es proposa recuperar la festa d’hivern en el seu dia. Altres continguts • Obertura amb anunci de voluntariat: «Bici sense edat» per combatre la soledat de la gent gran (passejades en tricicle, tornar a sentir «el vent a la cara»). • Horari de reemissió del programa: dissabtes, 10:30 (dos quarts d’onze). • Tancament musical amb una peça en anglès («Tell the world… There’s no greater love»).