Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

9721-9744 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 15/10/2021 — Festes de Tardor 2021 a Sant Just: Corre Llengua, homenatge a Isabel Clara Simó i activitats per la llengua - episode art
    Entrevistes de la Justa
    10'

    Entrevistes de la Justa del 15/10/2021 — Festes de Tardor 2021 a Sant Just: Corre Llengua, homenatge a Isabel Clara Simó i activitats per la llengua

    Resum Context i objectiu Festes de Tardor 2021 a Sant Just Desvern (13–24 d’octubre) amb diversos actes culturals i participatius. La CAL Sant Just (que celebra 25 anys) impulsa el Corre Llengua 2021 després d’un 2020 amb activitat mínima. Retorn progressiu al carrer i a la vida cultural després de les restriccions sanitàries. Què és el Corre Llengua? Moviment i acte festiu que promou l’ús social del català i la cultura popular arreu dels Països Catalans. Format lúdic i comunitari per “portar el català al carrer”. Homenatge a Isabel Clara Simó Reconeixement a la seva vida i obra (escriptora, periodista i veu referent del país). Lectures a càrrec de Roger i Arnau Cònsul. Missatge central sobre la llengua: "si no salvem la llengua no salvarem el país." La llengua com a ADN de Catalunya i eix de memòria, cultura i identitat. Estat de la llengua i crida a l’ús social Segons la Mercè Gràcia, l’ús del català retrocedeix entre els joves a l’espai públic per dinàmiques socials, no pas per manca de vitalitat. Crida a iniciar les converses en català de manera natural i adaptar-se només si cal per fer-se entendre. Referència a altres llengües com el basc en la importància de preservar el patrimoni lingüístic. Activitats destacades A l’Ateneu: conferència d’obertura “Com es va formar el feixisme a Espanya” i acte del Corre Llengua amb homenatge a Isabel Clara Simó. Dissabte (davant del mercat municipal): A les 11 h: jocs de paraules, jocs infantils i xocolatada. A les 12 h: vermut musical amb Marcel Marimón en directe. Activitats obertes a tothom. Participació i col·laboracions Agents implicats: El Llibreter, Ajuntament de Sant Just, Ateneu, Centre d’Estudis Santjustencs (Maria Quintana i Palmira; la Palmira crea el Joc de Paraules), La Granjeta (Raúl i Teresa), Òmnium Cultural i Seyer de Can Mata (suport logístic i vermut). Pandèmia: restriccions i reactivació Organització condicionada per tanques, gels i distàncies; ara, directrius més laxes i coordinació amb l’Ajuntament per espais. El 2020: només una exposició a l’Ateneu; les Nadales no es van poder fer. Properes cites Nadales previstes el 18 de desembre (últim dissabte abans de Nadal), davant del mercat. Tancament musical del programa amb “Cançó de Suburbi” de Marcel Marimón i Aina Torres.

  • La Justa del 15/10/2021 — Sant Just en Festa: Correllengua i Festes de Tardor, dol perinatal i economia circular; portades del dia, reaccions al Tribunal de Comptes i previsió del temps del cap de setmana - episode art
    La Justa
    2h 48min

    La Justa del 15/10/2021 — Sant Just en Festa: Correllengua i Festes de Tardor, dol perinatal i economia circular; portades del dia, reaccions al Tribunal de Comptes i previsió del temps del cap de setmana

    Visió general de l’episodi Punts clau • Focus local a Sant Just Desvern: Festes de Tardor i el retorn del Correllengua 2021, amb entrevista a Mercè Gràcia (CAL Sant Just) i agenda d’actes. • Salut i comunitat: commemoració del Dia Internacional del Dol Perinatal i Gestacional amb xerrades i tallers a la Biblioteca Joan Margarit (amb Petits amb Llum). • Economia circular: crida a portar roba als contenidors taronja de Roba Amiga per fomentar la reutilització i la inserció sociolaboral. • Actualitat general: reaccions a la decisió del Tribunal de Comptes i repàs de portades (judicial, Rodalies, Vall d’Hebron, Naturgy, bisbe Novell, etc.). • El temps amb Carles Rius: cap de setmana variable, dissabte estable per actes i el musical Mamma Mia (sense pluja apreciable), diumenge més tapat amb algun ruixat possible migdia; dimecres repunt tèrmic notable. “Si no salvem la llengua, no salvarem el país.” — Isabel-Clara Simó (citada al Correllengua) Notícies de Sant Just Dol perinatal i gestacional • 15 d’octubre: visibilització d’un dol que afecta entre el 10% i el 20% dels embarassos, encara amb tabú social. • Cicle a la Biblioteca Joan Margarit amb l’associació Petits amb Llum: - Xerrada “Dol perinatal, la mort del fill abans de néixer” (avui, 18 h, Les Escoles), amb la Dra. Maria Pissonier i Ewa Sitko. - Taller “Buscant embaràs després d’una o més pèrdues perinatals” (dj. 21/10, 18 h), amb Cristina Cruz i Daniel Bonàvia. • Objectiu: trencar el tabú, crear espais de suport i aprenentatge amb professionals. Correllengua 2021 i agenda cultural • Presentació del llibre “Tots els focs, totes les pistoles” de Jordi Benavente (ds. 16/10, 13.30 h, davant de Cal Llibreter), presentat per Anna Gual i Jaume Pons Alorda. • Activitats del Correllengua (ds. 16/10, des de les 11 h, davant del mercat): - Jocs de paraules i xocolatada infantil - Vermut musical amb Marcel Marimón (12 h) Economia circular i donació de roba • Crida de Solidança a portar roba neta i plegada, calçat aparellat i tèxtil llar als contenidors taronja de Roba Amiga. • Impacte: creació d’ocupació i inserció sociolaboral; reducció de residus, CO2, fertilitzants i pesticides. Portades i titulars del dia Polític i judicial • Tribunal de Comptes: rebutja els avals de l’ICF; ordre d’embargament a dirigents del procés per l’“acció exterior”. • PSOE–PP: acord per renovar diversos òrgans constitucionals, però amb el CGPJ fora del pacte. Infraestructura i economia • Rodalies: el govern espanyol executarà ~22% del pressupostat; pèrdua acumulada a Catalunya. • Naturgy: l’opa d’IFM queda en el 10,8%. • Vall d’Hebron: projecte d’actualització i ampliació (276 M€ fins a 2028). Societat, cultura i esport • Camp Nou: deficiències conegudes des de 2012; reparacions en marxa. • Bisbe Novell: tràmits per casar-se civilment. • Exposicions: Miró, viatge a l’escultura contemporània. El temps (Carles Rius) Dissabte • Matí amb clarianes, tarda ennuvolada; models indiquen precipitació inapreciable (~0,1 l/m² cap a les 14 h). • Actes com el Mamma Mia i activitats de Festes de Tardor no haurien de perillar. Diumenge • Cel tapat i ambient gris; possible ruixat al migdia (caràcter irregular). Tendència setmana vinent • Dl–Dt: estabilitat, sol i núvols, sense pluja; termòmetre contingut. • Dc 20/10: entrada de vents rescalfats; repunt a 24–25 °C. • Dj: retorn a la normalitat de tardor, amb opció de pluja. • Cap de setmana següent (Festes de Tardor, Shopping Night, Sant Just al carrer): sol i ambient suau dv–ds; més núvols dg però sense pluja prevista. Actualitat nacional (butlletí Catalunya Ràdio) • Reaccions a la decisió del Tribunal de Comptes: partits i entitats independentistes asseguren que no s’aturaran. “...amb una voluntat de portar a la mort civil a més de 30 persones.” • Jaume Giró insistirà amb entitats financeres per reactivar avals. • Divisió d’Afers Interns deté quatre Mossos (soborn, robatori amb força, revelació de secrets... — secret d’actuacions). • COVID-19: infectats mantenen anticossos als 15 mesos; vacunats perden títol anticorpal però millora la immunitat cel·lular (cèl·lules B de memòria). • Llengua i audiovisual: Jaume Roures critica que s’ha arribat tard a protegir el català a la llei audiovisual; caldrien ajuts al subtitulat. • Cultura: equipaments nacionals al 100% d’aforament amb entrades especials (10 €; Liceu 30 €). • Lleida: plaga de rates segons veïns; la Paeria defensa el control. • Esports: Paula Badosa a semis d’Indian Wells; Eurolliga (Barça); Rally Catalunya (Evans líder parcial). Entrevista: Mercè Gràcia (CAL Sant Just) — Correllengua i llengua Missió i context • El Correllengua promou l’ús del català i la cultura popular als carrers dels Països Catalans; a Sant Just des de 2003 (excepte 2020). • Homenatge a Isabel-Clara Simó amb lectures i record del seu compromís. Estat de la llengua • Preocupació pel retrocediment d’ús social entre jovent i en espais informals, malgrat ser una llengua viva. “Si no salvem la llengua, no salvarem el país.” Agenda i col·laboracions • Dissabte davant del mercat (11 h): jocs de paraules, xocolatada, i vermut musical amb Marcel Marimón (12 h). • Entitats implicades: Cal Llibreter, Ajuntament, Ateneu, Centre d’Estudis Santjustencs, La Granjeta, Òmnium Cultural, Celler de Can Mata. • Millora de restriccions facilita la logística (espais oberts, vermut al carrer). • Avanç: Cantada de Nadales prevista per al 18 de desembre. Notes de producció • A l’inici s’anuncien continguts com el musical Mamma Mia i una secció de psicologia (“El preu de no ser un mateix”), però en aquest tall de programa no se’n recullen els fragments complets.

  • Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Dol perinatal: suport, acompanyament i trencament del tabú — Petits amb Llum, Vall d’Hebron i iniciatives locals - episode art
    Entrevistes de la Justa
    20'

    Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Dol perinatal: suport, acompanyament i trencament del tabú — Petits amb Llum, Vall d’Hebron i iniciatives locals

    Introducció Converses sobre el dol perinatal i gestacional, un tema encara tabú, amb la participació de Cristina Cruz (Petits amb Llum) i Maria Teresa Pissonier (doctora en Psicologia, experta en dol perinatal). Es destaquen les xerrades i tallers a la Biblioteca Joan Margarit i iniciatives com l’espai memorial al cementiri (obra de Nil Nebot). "No hi ha batec" — la frase que inicia sovint un procés de dol complex i profund. Petits amb Llum: què fan i per a qui Grups d’ajuda mútua (GAM) per a pares, mares i familiars que han patit una pèrdua durant l’embaràs o després del part. Tipologies de grups: Dol gestacional general (presencial i online). Dol per interrupció de l’embaràs (voluntària per causes mèdiques). Nous embarassos després d’una pèrdua. Objectius clau: Trencar la solitud i el silenci. Reconeixement del dol i del rol de pares. Espais segurs per parlar del part, del fill i de l’estat emocional. Per què el dol perinatal és diferent Múltiples pèrdues: no només el fill, sinó també el futur imaginat i els plans projectats. Dimensió imaginària i familiar: nom, habitació, expectatives i vincles creats abans de néixer. Experiència corporal de la mare: vincle íntim i creixent; la buidor física i emocional quan es perd. Invisibilitat legal i social: Nounats que viuen ≥ 5 minuts es poden registrar; nats morts no consten i “no són ningú” administrativament. Afegeix dolor al no-reconeixement social. "És un dol que s’ha de fer bé; no hi ha drecera." Acompanyament sanitari que ajuda Necessitat d’un circuit continuat des del primer moment (diagnòstic d’hòbit fetal o malformació amb interrupció mèdica). Bones pràctiques (exemple a Vall d’Hebron): Entregar el nadó a la parella, temps i intimitat per acomiadar-se. Ritualitzar i validar l’experiència: reconèixer que "això ha passat" i que són pares. Formació específica de l’equip i suport als professionals (grups per gestionar el propi impacte emocional). Impacte: Facilita el procés de dol i prevé complicacions. Un pare: "Mai m’hagués imaginat que marxaria tan tranquil i amb tanta serenitat... i que els professionals també estimaven el meu fill." El paper de la parella, la família i la societat Parelles: proximitat i presència són clau; el dol pot ser diferent en ritmes i necessitats. Evitar frases que minimitzen: "ets jove, ja en tindràs un altre". Reconeixement social i espais de paraula redueixen el tabú i la sensació d’aïllament. Procés, temps i integració del dol Temps orientatiu: al voltant de 6 mesos per integrar el que ha passat (molt individual i variable). Permetre’s: Tristesa, plor, baixa laboral i el temps necessari. Acompanyament de família, serveis sanitaris i GAM. Objectiu: reconvertir el dolor en força interior i integrar el fill en la història familiar (parlar-ne amb germans, recordar-lo amb amor). Dades i context A l’Estat espanyol: 2.500 nadons moren cada any durant la gestació o el primer mes de vida (sense comptar avortaments involuntaris i altres complicacions). 15 d’octubre: Dia Mundial del Dol Gestacional i Neonatal. Agenda i recursos Biblioteca Joan Margarit / Escoles: Avui: taller sobre dol (18–20 h). 15 d’octubre: xerrada amb Maria Teresa Pissonier i Ewa Sitko (18–19:30 h). Proper dilluns: nou embaràs després de la pèrdua. Inscripcions: directament a la Biblioteca. Missatge clau Parlar-ne amb naturalitat, reconèixer la pèrdua i cuidar l’acompanyament sanitari i comunitari són essencials per a un dol sa i integrador.

  • Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Ple de setembre, Mas Lluí (llum, cobertura i equipaments), nous contenidors i mobilitat, Festes de Tardor, COVID i retorn dels CARS - episode art
    Entrevistes de la Justa
    35'

    Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Ple de setembre, Mas Lluí (llum, cobertura i equipaments), nous contenidors i mobilitat, Festes de Tardor, COVID i retorn dels CARS

    Panorama general de l’episodi Entrevista amb l’alcalde Joan Basanyes sobre un conjunt de temes municipals. Els eixos principals són: el ple de setembre (i la presa de possessió pendent de la CUP), serveis i equipaments a Mas Lluí, nous contenidors i canvis de mobilitat, Festes de Tardor (Shopping Night i Sant Just al Carrer), situació de la COVID-19 i retorn de la cursa CARS. Ple municipal de setembre (2020-2021) • Tema clau: la presa de possessió del nou regidor de la CUP, Aleix Abadia, no es va poder fer al setembre perquè les credencials van arribar tard (ja a l’octubre). • L’Ajuntament havia preparat la participació d’Abadia, però no hi havia marge legal per endarrerir el ple (és obligatori i l’últim dijous de mes). • S’espera que el regidor prengui possessió a l’octubre amb normalitat. "No hi havia cap possibilitat de suspendre o d’endarrerir aquest ple." Mas Lluí: serveis i equipaments Microtalls elèctrics • S’ha dialogat amb Endesa; l’avaria s’hauria localitzat i resolt. En les últimes setmanes no consten queixes. • Es mantindrà seguiment perquè les solucions provisionals poden fer reaparèixer incidències. Telefonia mòbil i antenes • Doble problema: edificis nous amb gran aïllament (menys cobertura interior) i manca d’antenes. • Les comunitats sovint són reticents a autoritzar antenes a cobertes; l’Ajuntament fa de mediador i ofereix equipaments municipals per instal·lar-ne. "Tenir un bon accés a la telefonia és essencial." Equipaments: centre cívic i parcel·la educativa • Centre cívic Soledat Sants: obertura endarrerida, però amb dimensions considerables per donar serveis al barri. • Parcel·la reservada per a equipament educatiu: el Departament d’Educació ha dit que no la preveu. Explora ampliar l’Escola Montserrat com a institut-escola. • L’Ajuntament valora reorientar la parcel·la a ús esportiu (hi ha pressió d’entitats), però cal consens i informe del Parc de Collserola per compatibilitat ambiental. Connexió Mas Lluí – Barri Sud • En marxa el projecte d’un itinerari amable per a vianants i bicicletes amb una passera al costat de la Masia de Can Jalabert fins al c. Juan Ramón Jiménez (durada aproximada: 6 mesos). • El pont per a vehicles es va descartar: els estudis de mobilitat indicaven més problemes a la Carretera Reial dels que solucionava. Residus i mobilitat urbana Nous contenidors de 2.000 l i logística • Arriben nous contenidors (més capacitat) i s’incorporen camions de càrrega lateral. • Calendari: a partir del 25 d’octubre, substitució setmana a setmana per fraccions (convivència d’uns 1,5 mesos amb models antics). Objectiu: inici de novembre operatius. Canvis de sentit al centre (Montserrat i Ateneu) • Reunió prèvia amb el veïnat; balanç de pros i contres. Es manté el disseny previst i es monitorarà la congestió al c. Creu. • Si cal, l’Ajuntament rectificarà ràpid amb canvis a Verge del Pilar i Bonavista per restablir sortides alternatives. • Es garanteix el model de proximitat: una bateria de contenidors a tots els carrers (molt valorada per la gent gran). "Si no funciona, rectificarem. Són modificacions ràpides: senyalètica i pintura." Sistema amb xip: estat i aprenentatges • El xip s’activarà després d’instal·lar els contenidors nous i repartir les targetes a totes les llars. • Al pilot de Canigó–Miranda, el problema ha estat la fragilitat dels contenidors antics (trencaven l’aparell del xip en el bolcatge), però el comportament ciutadà ha estat molt bo i el reciclatge ha millorat. Festes de Tardor i esdeveniments • Campanya Sant Just Residus present a Sant Just al Carrer (24 d’octubre) amb punt informatiu, tallers i jocs per sensibilitzar sobre la recollida selectiva. • Shopping Night: dependrà de les noves restriccions (previstes el 15 d’octubre). Objectiu: recuperar el format habitual si és possible. • Sant Just al Carrer es trasllada a l’Avinguda Indústria per seguretat (més espai i millor evacuació). Si funciona, podria consolidar-se o combinar-se amb altres espais. COVID-19: situació sanitària • Dades molt bones a Sant Just: alguns grups confinats puntuals, però incidència baixa i >80% vacunats. • El CAP funciona amb normalitat, tot i que al novembre coincideixen vacunació de la grip i tercera dosi de COVID per a col·lectius vulnerables (pot haver-hi pic de demanda). • La mascareta probablement es mantindrà més temps en espais tancats i sanitaris per criteri de reducció de riscos. "Sembla que estem al final del túnel i aviat podrem recuperar la normalitat." Cursa CARS (13–14 de novembre) • Després de la suspensió de 2020 (primera en 44 anys), es vol recuperar la cursa amb públic si la normativa ho permet. • L’organització preferia sense públic abans que amb el públic assegut i perimetrat; ara, amb relaxació de mesures, l’objectiu és la normalitat. "L’espectacle no és complet sense el públic."

  • La Justa del 14/10/2021 — Cursa de Carts ajornada i possible públic; ajuts de mobilitat sostenible; nominacions als Premis Butaca; portades (Villarejo, llum i pressupostos) i previsió del temps del cap de setmana - episode art
    La Justa
    2h 49min

    La Justa del 14/10/2021 — Cursa de Carts ajornada i possible públic; ajuts de mobilitat sostenible; nominacions als Premis Butaca; portades (Villarejo, llum i pressupostos) i previsió del temps del cap de setmana

    Introducció i sumari del programa Magazín matinal de Ràdio d’Esvern, “La Justa”, amb la Mireia Redondo. A l’obertura es presenta el guió del dia: actualitat local, portades dels diaris, entrevista prevista amb l’alcalde Joan Bassaganyà (segona hora), agenda de Festes de Tardor i afectacions per les noves mesures de la Covid-19, i a la tercera hora, converses sobre el dol perinatal amb la Biblioteca Joan Margarit i l’associació Petits amb Llum. El fragment transcrit se centra sobretot en: • Notícies de Sant Just Desvern • Portades dels diaris (focus a El Periódico) • Previsió meteorològica del cap de setmana "Volem que les seccions apuntin al moment on comença el tema realment" — es respecta: la part d’obertura és sumari, els temes desenvolupats comencen després. Notícies de Sant Just Desvern (amb Lua) 44a Cursa de Carts de Coixinets: inscripcions ajornades i escenari amb públic • L’obertura d’inscripcions s’ajorna per les noves mesures del Procicat que entren en vigor el 15 d’octubre, amb aforament al 100% en molts sectors, inclosos equipaments esportius a l’aire lliure. • L’organització revisa el funcionament per adaptar-se al nou marc; encara no hi ha nova data d’inscripcions. • Possibilitat que hi hagi públic als revolts (abans era inviable pel control d’aforament i distàncies). • Es manté l’ús de mascareta en aglomeracions a l’aire lliure. "Olora a públic, sí senyor, perquè és un esdeveniment esportiu." Ajuts de mobilitat: transport d’estudiants, bici i patinet elèctric • Obertes les sol·licituds fins al 12 de desembre de 2021 (o fins esgotar pressupost) per: 1) targetes de transport públic per a estudiants que estudien fora del municipi; 2) subvencions per a la compra de bicicleta elèctrica o patinet elèctric per a joves. • Requisits clau: empadronament a Sant Just des de l’1/01/2021 i renda familiar < 45.000 € anuals. • Objectiu: fomentar transport públic i mobilitat sostenible, segura i accessible. • Bases i formularis: web de l’Ajuntament de Sant Just i notícia a Ràdio d’Esvern. Cultura: nominacions als Premis Butaca 2021 • Les santjustenques Clara Segura (millor actriu per Filomena Marturano, muntatge també nominat) i Àlia Iguadé (millor intèrpret femenina de dansa per Gisaki i millor coreografia per Hiden, amb la seva companyia) reben nominacions. • L’obra Mare de Sucre competeix a millor muntatge teatral; hi ha participat la santjustenca Clàudia Barberà (animació de vídeo). • Gala presencial: 15 de novembre al Teatre Monumental de Mataró. Votació oberta a premisbutaca.cat/vota. Portades dels diaris (El Periódico) • Judici a Villarejo: “Finta fallida” — el tribunal rebutja l’intent d’aturar in extremis el primer judici a l’excomissari. • Factura de la llum i decret elèctriques: pugna per rebaixar l’impacte; el PNB vol protegir la indústria; Brussel·les dilata el pla per abaratir la llum. • Pressupostos 2022: Catalunya rebria el 17,2% de la inversió; les pensions absorbeixen 4 de cada 10 euros; el Cercle d’Economia alerta del risc d’“irrellevància econòmica”. • Generalitat: investigació per sobresous al Consorci de Serveis Socials. • Les Corts (Barcelona): el barri lliura batalla contra la brutícia entre molts locals tancats. • Esport femení: Marion Rousse, directora del primer Tour de France femení. Previsió meteorològica (Carles) Avui (dijous) • Jornada estable: sol amb intervals de núvols. Mínima 13,9 °C; màxima prop dels 20 °C (una mica per sota de la mitjana de tardor local). • Anticicló potent sobre el Mediterrani que bloqueja fronts atlàntics: temps tranquil però pluja escassa. Divendres i dissabte • Vent de tramuntana/mestral als extrems amb rebuf a la costa central: més núvols baixos. • Divendres: cel més tapat; poden caure 4 gotes esporàdiques. T. màx.: 20–21 °C. • Dissabte: nuvolositat amb llevant de poc recorregut (núvols poc carregats); plugims a migdia/primera hora de la tarda. Màx.: 18–19 °C. • Nit de dissabte (activitats a l’aire lliure, p. ex. “Mamma Mia” a Can Ginestà): 14–15 °C a les 23 h, amb humitat. Recomanació: abrigar-se. Diumenge i tendència • Diumenge: més sol al matí, tarda amb alguns núvols; màx.: 20–21 °C. Bon temps per a les Festes de Tardor, Esbart, gegants i activitats a Can Ginestà. • Inici de setmana: dilluns-dimecres, pujada suau a 21–22 °C; a partir de dijous, nova baixada i més núvols. La pluja més probable arribaria cap al 25 d’octubre. "Parlar de precipitacions és utòpic ara mateix" — només s’esperen ruixats molt febles si escau. Música i falques • Sintonies i temes entre blocs: Manel (obertura), peces en anglès (p. ex. Valerie), “No vull baixar”, Nil Moliner – Libertad, falca institucional de la Generalitat, i altres. Idees clau • Ajustos per noves mesures Covid-19: retorn al 100% d’aforament condiciona esdeveniments locals (Cursa de Carts). • Impuls a la mobilitat sostenible: ajuts per estudiants i per a e-bikes/patinets. • Reconegut talent local: nominacions als Premis Butaca. • Meteo: anticicló persistent, poca pluja, cap de setmana suau però amb més núvols i lleugera fresca dissabte.

  • Empanada Cultural del 13/10/2021 — Jodorowsky desfermat: El Papa Terrible, Dune i El Incal; Lourdes de Jessica Hausner; i agenda Sitges (Titane, Benedetta) - episode art
    Empanada Cultural
    1h

    Empanada Cultural del 13/10/2021 — Jodorowsky desfermat: El Papa Terrible, Dune i El Incal; Lourdes de Jessica Hausner; i agenda Sitges (Titane, Benedetta)

    Panorama general del programa • To desenfadat i irònic amb retorn de col·laboradors i presentació de xarxes del programa. • Eix temàtic doble: religió i poder vist a través del còmic d’Alejandro Jodorowsky, El Papa Terrible, i del cinema amb Lourdes (2009) de Jessica Hausner. • Deriva cinèfila sobre Dune (Lynch i Villeneuve) i el projecte no filmat de Jodorowsky, i tancament amb agenda (Sitges, Titane, Benedetta, etc.). Còmic: El Papa Terrible (Jodorowsky) Context i punt de partida • Còmic ambientat el 1503, després de la mort d’Alexandre VI, amb un ‘joc de trons’ per accedir a la Santa Seu. Protagonista: Giuliano della Rovere (el futur papa Juli II), retratat com a ambició, nepotisme, extorsió i violència. • Jodorowsky assumeix llicències històriques (anacronismes, personatges barrejats) per bastir una sàtira política-religiosa coral (Borgia, Miguel Ángel, Maquiavel com a ‘mà dreta’). To, temes i límits • Còmic per a majors d’edat: erotisme explícit i transgressor (sodomia, masoquisme, incests), violència i sàtira anticlerical. No hi ha gratuïtat: la provocació serveix el discurs. • El protagonista funciona com a antiheroi; el terme maquiavèl·lic queda quasi superat per un ‘julianesco’. L’obra és una sàtira política en clau de House of Cards papal amb pulsió Manara (erotisme integrat a la narració). Equip artístic i traç • Guió d’Alejandro Jodorowsky. Dibuix principal de Teo (estil franco-belga, gran detall); darrer volum amb canvi de mà que redueix el detall. • Comparacions amb altres obres de Jodorowsky en còmic: Os Borgia, l’univers d’El Incal, Megalex, Metabarones, Tecnopadres. ‘Jodorowsky és un genial constructor d’històries… amb una obsessió pel sexe anal, el menyspreu a l’església, la màgia i la filosofia marciana’ — crítica citada irònicament al programa. Jodorowsky, el creador • Artista polifacètic (cinema, còmic, teatre), provocador però amb discurs i sentit de la posada en escena. Es parla de la seva psicomàgia i de la seva figura pública tan magnètica com controvertida. De Jodorowsky a Dune i l’univers d’El Incal El Dune que no va ser i el que va inspirar • Documental recomanat: Jodorowsky’s Dune. Gran preproducció (Pink Floyd, Dalí, Giger, Stones) i un dossier visual que va irradiar disseny cap a altres sagues: ecos a Star Wars i Alien (via Giger). • Frustrat el film, Jodorowsky canalitza la visió a El Incal (amb Moebius) i derivats; un univers dens que concentra la seva grandiloqüència de ciència-ficció. Dune al cinema • Comparativa Lynch (1984) vs Villeneuve (2021): la nova versió excel·leix visualment i en escala, però alguns la perceben emocionalment incompleta (esperant segona part i expansions). Cinema: Lourdes (2009), de Jessica Hausner Lourdes, el lloc • La ciutat (15.000 habitants) rep milions de pelegrins: turisme religiós amb botiguetes, records, ampolletes per l’aigua de la gruta de Massabielle i una logística mastodòntica. • Convivència entre fe i ‘verificació’: oficina de constatació mèdica i comitè mèdic internacional per als suposats miracles. El programa ironitza el maridatge fe–ciència. Sinopsi i personatges • Protagonista: Christine (Sylvie Testud), amb esclerosi múltiple, viatja a Lourdes buscant canvi i consol més que no pas fervor. S’hi creuen desig, gelosia, esperança i cinisme en el si de la comunitat (voluntaris de l’Ordre de Malta, infermeres, malalts…). • La posada en escena: plans fixos i llargs, to gèlid i naturalista, construcció a foc lent que exposa la doble moral i les misèries humanes darrere l’aparença de bondat col·lectiva. ‘Per què jo? Creu que algú que pot utilitzar les cames és necessàriament més feliç?’ — reflexió de Christine (tràiler) Lectura temàtica • La pel·lícula deixa millor a l’Església (institució) que als fidels: la comunitat revela hipocresia, egoisme i fragilitat. • Equilibri entre humor i tendresa vs. cinisme; crítica sense crueltat gratuïta, amb empatia per la vulnerabilitat humana. Interpretacions i premis • Sylvie Testud (compassada, matisos a la mirada), amb secundaris com Léa Seydoux, Bruno Todeschini i Elena Lowenson. • Guardons: Premi FIPRESCI a Venècia; Millor pel·lícula (Sevilla, Varsòvia); Millor actriu europea (2010) per a Testud. Jessica Hausner i ecos amb Little Joe (2019) • Directora austríaca, estil autoral, precís i hipnòtic (Lovely Rita, Hotel). • Little Joe (2019): anticipa imagineria de pandèmia; comparteix debat sobre sanació vs. acceptació i el paper del sistema; més efectista que Lourdes però amb posada en escena coherent i control del timing. Agenda i estrenes Sitges i voltants • Titane (Julia Ducournau): Palma d’Or a Cannes; to físic i radical, present a Sitges i cartellera. • Benedetta (Paul Verhoeven): provocació religiosa en clau de convent i desig; en diàleg amb el to transgressor del còmic de Jodorowsky. • Dune (Villeneuve) i altres títols del moment (Last Night in Soho, etc.) en l’horitzó post-festival. Idees clau • Religió com a teatre de poder: al còmic (papa Juli II) i al cinema (Lourdes), el focus és la comunitat i les seves contradiccions. • Provocació amb propòsit: Jodorowsky estira els límits per il·luminar hipocresies i pulsions; Hausner refreda el to per mostrar la mateixa veritat amb sutileza. • Imaginari transvasat: el Dune no filmat de Jodorowsky fecunda el cinema posterior; el seu univers cristal·litza en El Incal i derivats.

  • Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE

    Presentació i marc del programa • Benvinguda a Montserrat Regidell i presentació del nou espai “De l’hostilitat a l’hospitalitat”. • Context eclesial: el Papa impulsa una Església “a les fronteres”, en contacte amb la realitat social. • Tema central del curs: la immigració com a qüestió social candent i el pas de la hostilitat a la hospitalitat. "Emigrar no és cap ganga" Dades i humanitat de la migració • Lectura d’un fragment que subratlla que la migració afecta molts oficis i perfils: de paletes a programadors, de treballadores de la llar a treballadors sexuals. • Xifres clau: 150 milions de persones viuen fora del seu país, només el 3% de la població mundial. • Realitat dura: feines dures, brutes i perilloses, sous baixos, estigmes i riscos de mort al trànsit (vaixells, camions) per millorar la vida familiar. “Aquest és el món de la immigració.” De l’hostilitat a l’hospitalitat: definició i camí • Hostilitat: rebuig, apartament, por. • Hospitalitat: acollida, recepció, repartiment de riquesa, repartiment de treball i de legalitat. • Objectiu: transitar cap a una societat d’homes i dones hospitalaris. Frontera sud i fluxos per la Mediterrània • Focus geogràfic: Ceuta, Melilla i la Mediterrània com a punts crítics d’entrada. • Reconèixer la complexitat dels fluxos i els factors d’atracció i expulsió. Memòria de fets recents i drets vulnerats Tarajal (Ceuta) • Intent d’entrada a nedo rebutjat amb material antidisturbis (incloses pilotes de goma). • 15 joves morts ofegats; tombes numerades, contradiccions oficials i absència de responsabilitats depurades. • Invocació problemàtica del “concepte operatiu de frontera”. Devolucions en calent • Crítiques de la UE, advocacia, justícia, Església i entitats socials a les devolucions en calent. • Malgrat això, el govern les legalitza: normalització d’una pràctica que comporta vulneracions de drets. Repressió al Marroc • Forces policials marroquines repel·leixen salts a les tanques de Ceuta i Melilla i desmantellen campaments (com el de Gurugú) amb violència. • Paradoxa: agressió a propis nacionals en funció d’acords de control migratori. Mites i prejudicis a desmuntar • “Porten malalties (p. ex., èbola)”: fals. • “Ens prenen la feina i les subvencions”: fals. • Principi: igualtat de drets, no privilegis ni discriminació. Reivindicació d’un canvi social de mirada envers la gent immigrada. Exemple local d’acollida efectiva • Cas d’“Usman” (Guinea Conakry): l’empadronament municipal obre l’accés a la sanitat i permet una operació d’oïda complexa a la Seguretat Social. • Aprenentatges: la coordinació Ajuntament–entitats fa possibles itineraris d’inclusió real. Control fronterer: espiral d’enduriment i ineficàcia • Malgrat murs, concertines i militarització, l’entrada no s’atura: es diversifiquen rutes i augmenta el cost humà. • Espiral autojustificativa que sepulta recursos públics i estàndards de drets humans. • Cal mirar més enllà de les tanques: hi ha fronteres invisibilitzades i rutes menys visibles. Fronteres externalitzades • La frontera europea es desplaça cap al Nord d’Àfrica mitjançant acords: subcontractació del control i la repressió dels fluxos. • Condicionalitat: accés a fons de cooperació i tractats comercials a canvi de contenció migratòria. • Problemes: “ombra jurídica”, impunitat davant abusos, i eurocentrisme que ignora la migració interafricana. Fins a quin punt Europa es fa responsable dels abusos comesos per tercers? Fronteres internalitzades (dins del territori) • CIE (Centres d’Internament d’Estrangers): 8 a l’Estat espanyol; privació de llibertat per irregularitats administratives. • Denúncies: condicions infrahumanes, accés limitat o nul a salut i assistència lletrada, violència i fins i tot morts. • Efecte performatiu: l’etiqueta “sense papers”, “il·legal” crea estigma i exclusió. Exclusió social i mercat de treball • Obstacles a drets: padró municipal denegat en alguns municipis; exclusió sanitària (des de 2012); impossibilitat de treball regular. • Realitat econòmica: incorporació a l’economia submergida i cobertura de feines de cures (avis, llars), sovint mal pagades i invisibilitzades. • Lectura crítica: el sistema fronterer produeix vulnerabilitat estructural d’un col·lectiu de treballadors pobres. Cloenda • Crida a passar de la hostilitat a la hospitalitat amb polítiques d’acollida i redistribució. • Avanç del proper programa: actualitat i cultura de la parròquia, amb un bloc d’història local. “Mou, Senyor, mou la meva ànima” — invocació a una hospitalitat activa i concreta.

  • La Justa del 13/10/2021 — Sant Just al dia: Cursa de Coixinets, Festes de Tardor, Salut Mental, Portades de la premsa i Previsió del Temps - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 13/10/2021 — Sant Just al dia: Cursa de Coixinets, Festes de Tardor, Salut Mental, Portades de la premsa i Previsió del Temps

    Resum general del programa Data i to d’arrencada: Dimecres 13 d’octubre. Obertura musical amb Ed Sheeran ("Shivers") i pregunta del dia sobre el pont. La Mireia avança els continguts i horaris del programa. "Ja sabeu, en plena normalitat, avui, demà i divendres." Notícies del municipi (Lua López) Biblioteca Joan Margarit: Any Internacional de les Fruites i Verdures • La biblioteca dedica una secció especial a la fruita i la verdura com a base d’una alimentació equilibrada. • "Tast de llibres" i exposició d’obres d’alumnes d’arts plàstiques (Gaudim Crea en Art de Can Ginestà). • A la sala infantil, un petit “hort de llibres” amb contes i informatius sobre llegums, hortalisses i fruites. "Doneu-li una oportunitat al bròquil, Albert." (Banter simpàtic a plató) 44a Cursa de Cars de Coixinets: inscripcions i format • Inscripcions: del 13 al 27 d’octubre (online a cardsdecoixinets.org). • Cursa: 13 i 14 de novembre. • Protocol Covid: adaptacions PROCICAT; s’estudia públic als revolts segons noves mesures; streaming multipantalla i possible pantalla gegant al poble. • Objectiu: bona experiència per corredors/es i seguidors/es, tot pendent de la flexibilització d’aforaments. Festes de Tardor (13–24 d’octubre) • Inici amb la conferència "Com es va formar el feixisme a Espanya" (Ferran Gallego, UAB). • Actes destacats: Correllengua, 20è aniversari d’Acció Solidària i Logística, musical Mamma Mia, activitats a Jardins de Can Ginestà (Hora del Conte), exposició Alta Fidelitat (Sala Mercat), concert nocturn Maja Party, Shopping Night i Sant Just al Carrer. • Entrades: reserva a santjust.cat/inscripcions. Alguns actes exhaurits (Mamma Mia, Hora del Conte, etc.). Recomanen acudir in situ per possibles alliberaments de localitats en començar l’acte. Salut Mental: taula rodona i avanços del 2n bloc • Taula rodona “Suport comunitari en salut mental” (18 d’octubre, sala Isidor Cònsul, Can Ginestà). • Modera: Gina Pol (regidora de Salut). Ponents: Núria Boquera (educadora social), Darío Nogués (APSES), M. Àngels Horta (psicòloga clínica), Carles Descalzi (Grup Sant Pere Claver). • Organitzen: Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, Ajuntament de Sant Just i biblioteques del Baix. • Inscripció prèvia per correu; també en streaming via plataforma digital. • Avanç: entrevista a la segona hora amb Núria Boquera i dues usuàries (Mònica Marsol i Gemma Ocanya). Portades dels diaris Diari Ara • Pandèmia: el Govern retira gairebé totes les restriccions; torna el 100% d’aforament a cultura, esports a l’aire lliure, bars i restaurants (amb matisos a interiors, oci nocturn i esport cobert). • 12 d’octubre: polèmica per la patrulla àguila i la bandera “gairebé republicana”. Tensions Sánchez–Casado. • Economia: l’FMI rebaixa el creixement 2021 per Espanya i modera l’eufòria. • Energia: França reactiva l’opció nuclear davant la crisi del gas (nous petits reactors). La Vanguardia • Catalunya postrestriccions: es manté la mascareta, però principals sectors recuperen el 100% d’aforament. • Esports: el Clàssic del dia 24, amb la grada plena. • 12 d’octubre: desfilada recuperada, xiulades a Sánchez; absències d’alguns líders autonòmics. • FMI: ajust a la baixa per 2021, millor per 2022. • Habitatge: promotors veuen escassa la compensació del 30% de pisos socials. • Clima: la pujada del mar amenaça un 15% de la població costanera. El Periódico • FMI i inflació: alerta als bancs centrals per estar preparats per actuar. • Covid: cap al final de la majoria de limitacions, mascareta en interiors es manté. • Investigació: irregularitats al Consorci de Serveis Socials (era època CiU). • Barça: Espai Barça, costos de 600 a 1.500 M€ en 7 anys. • Mobilitat i geopolítica: pàrquings de bici col·lapsats? Xina vs EUA. • Cas Alcoa: detinguts haurien buidat l’empresa amb bitcoins. El temps (Carles Rius) Dimecres–Dijous • Ambient de tardor: sol amb núvols poc importants, sense pluja. • Màximes: 20–21 ºC; mínimes: ~13 ºC; molt de contrast tèrmic. Divendres–Diumenge: arriba aire fred en alçada • Entren bosses d’aire fred a capes altes del nord d’Europa: més núvols i inestabilitat. • Divendres: possible ruixat de nit. • Dissabte: més fresc (màx. ~19 ºC), núvols i probabilitat de ruixats entre les 14–17 h. • Diumenge: més clarianes al matí; tarda amb núvols. Màximes 20–21 ºC. • Alta incertesa: models poc coincidents. "No ens ho hem d’agafar com una seguretat." Setmana vinent i Festes de Tardor • Fins dimarts: variabilitat, temperatures per sota la mitjana. • A partir del 20/10: possible “estiuet” suau (23–24 ºC al migdia), nits fresques; atenció a encostipats pel contrast. • Si es confirmen les noves mesures, les festes podrien viure una normalització d’aforaments i formats més tradicionals. "Estem tornant a poc a poc a ser com abans, com érem el 2019."