Introducció Programa matinal Just a la Fusta (Ràdio Desvern), divendres 29 de gener de 2021. Entrevista a la pintora Clara Vidal, membre del col·lectiu Set Just, amb motiu de l’exposició al nou espai MercArt (planta superior del mercat de Sant Just). "És un luxe tenir un espai tan gran" "Això ho fan en un lloc més important de Barcelona i tothom faria cua" Sobre la sèrie “Arquitectures silencioses” Conjunt de pintures i dibuixos centrats en cadires considerades com a veritables arquitectures. Inspiració principal en el moviment modern i la enginyeria del disseny (tot i valorar peces antigues). Les cadires representades són reals, extretes de llibres i catàlegs (ex.: La Cillipèdia), incloent dissenys de la Bauhaus i d’autors icònics. Motivació personal: passió per l’interiorisme, el color i les textures, present des de la infantesa. "Arquitectures silencioses és una sèrie de cadires... la majoria són dissenys d'arquitectes" Obres exposades i peces destacades Total aproximat: 12 obres. Uns 10 dibuixos de cadires. 2 oli sobre tela. Peces destacades: Cadira de Charlotte Perriand (mencionada com “Perriant”), dissenyada per a una estació dels Alps, encara en ús. Quadre vermell amb sofàs Cubus de Josef Hoffmann (dos sofàs que semblen petits cubs). Estructura d’una cadira de Jean Prouvé (mencionat com “ja en provee”). Procés i tècnica Dibuixos sobre paper a la pedra (suport sintètic) per aconseguir aigües i fons treballats. Tècnica mixta: grafit i tinta xina, amb incorporació progressiva de color. Olis sobre tela amb poca càrrega de pintura, molt friccionada; ús del cúter per rascar i dibuixar. Resultat: superfícies planes, sense textura aparent, a base de posar i treure capa. "No és una cosa econòmica dedicar-se a la pintura" Mirada sobre el disseny i diàleg amb l’exposició La primera impressió en un interior: l’ambient, el mobiliari i els tons que l’atrauen. Valoració de les escultures i instal·lacions de l’exposició: gran riquesa de llenguatges. Origen curatorial: idea inicial de Dolors Puigdemont (aigua/aire) i evolució cap a la diversitat de mitjans. Recepció, trajectòria i reconeixements Feedback positiu del públic sobre la seva obra i el conjunt de l’exposició. Ha exposat a Can Ginestà, Espai Carme Malaret i altres galeries/sales; també al mercat abans de la remodelació. Formació i inici: Arquitectura d’interiors i pas per l’Acadèmia Tàrrega (Barcelona), que li desperta la pràctica pictòrica. Reconeixements: Primer premi de pintura Zeferina Oliver (Reus). L’obra guardonada forma part d’una col·lecció privada de la Fundació Redis. Finalista i mencions d’honor en diversos concursos durant uns 10 anys de trajecte. Vida d’artista i logística No ha viscut exclusivament de l’art; l’art és el que l’omple. Treballa en un estudi propi, amb espai per alternar oli, collage i dibuix segons el moment creatiu. Gestió d’obra: algunes peces es transformen amb el temps o es pinten a sobre (especialment teles), per cost d’emmagatzematge i conservació. Costos a càrrec de l’artista: materials, transport i muntatge; dificultats logístiques en format gran (encara més en escultura). Visites i recomanació final Exposició al MercArt (planta superior del mercat de Sant Just), espai ampli per passejar i gaudir amb calma. Visites guiades a càrrec de Pilar Montserrat i Montse Sastre; els artistes hi col·laboren quan hi són. Recomanació clara d’aprofitar el confinament municipal per descobrir l’exposició. "És un luxe... i no us l’hauríeu de perdre"
Panorama de l'episodi Programa matinal de Ràdio d'Esbert (98.1 FM), Just a la Fusta, emès el divendres 29/01/2021. L’àudio disponible recull la sintonització, la presentació i sumari del dia, alguns indicatius/talls promocionals i, posteriorment, un tram llarg amb contingut repetitiu que no desenvolupa els temes anunciats. "El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just." El que s’anuncia al sumari (no desenvolupat a la pista facilitada) • Titulars de Sant Just amb Lua López i el Dia Internacional del 29 de gener. • Premsa i 5 claus informatives del dia. • Predicció meteorològica amb Carles Rius (anunciada per a les 10:50). • Entrevista cultural: la pintora santjustenca Clara Vidal, del col·lectiu Set Just, exposant a Mercart (espai artístic al mercat). • Espai de feminisme “La Tatera” amb la periodista Anna Sebriant. • Càpsules de comerç local de la campanya comerç sense anar més lluny: conversa de Mireia amb Anna Torrella (estratègia i gestió de negocis), responsable de l’empresa santjustenca Eina (assessorament legal, fiscal i empresarial). • Ressenyes i novetats literàries amb el llibreter Arnau Consul (Cal Llibre Temp). Temes principals previstos Notícies locals i premsa • Actualitat de Sant Just i 5 claus del dia, amb mirada de proximitat. • Lectura de portades i selecció de titulars (contextualització local i general). Cultura: Mercart i Set Just • Focus en arts visuals: entrevista amb Clara Vidal, artista local, dins l’exposició del col·lectiu Set Just a Mercart (nou espai artístic a la planta superior del mercat). Feminismes: La Tatera • Espai conduït per Anna Sebriant: temes transversals amb la dona com a eix central. Comerç de proximitat • Càpsules de la campanya municipal comerç sense anar més lluny, amb consells pràctics de gestió i estratègia per a negocis locals (entrevista a Anna Torrella, d’Eina). Llibres i novetats editorials • Ressenyes i recomanacions amb Arnau Consul (Cal Llibre Temp). Servei públic • Predicció del temps amb Carles Rius (anunciada per a les 10:50) i recordatoris d’agenda local. Observacions d’àudio i qualitat • No s’escolta el desenvolupament de cap secció anunciada més enllà del sumari inicial. • A partir del segon ~209, l’àudio entra en un bucle repetitiu amb el text "Sous-titrage ST' 501" i el missatge "Bona nit" reiterat cada pocs segons, incongruent amb un magazín matinal. • Probable incidència tècnica o pista incompleta; per tant, els marcatges temporals de seccions s’ajusten únicament al que realment s’escolta (sintonització, sumari i indicatius). • Les frases soltes entre els indicatius (p. ex. "400 pisos per vendre" o "Tu t’equivoques en un penal en un Barça-Madrid...") semblen talls promocionals i no l’inici de cap bloc temàtic.
Resum Entrevista a Nati Yesares, responsable de Medi Ambient i Projectes de Solidança, sobre el projecte europeu Nou(s) Horitzons per avançar cap a un model de gestió del residu tèxtil més circular, amb més valor social i aliances transfrontereres (Balears–Occitània–Catalunya). "L'objectiu és tornar a fer fil." "És la segona indústria en contaminació en emissions de CO2 mundial." "Hi ha un 88% de residu que s'està incinerant o va als abocadors." Punts clau Objectiu central: impulsar la recollida selectiva, la reutilització i el reciclatge del tèxtil per tancar el cercle i sumar inserció laboral dins l’economia social. Ecosistema de socis: Deixalles (Illes Balears, lideratge), Solidança (Catalunya), xarxa francesa d’economia social d’Occitània (CREES), i el clúster de moda MODACC com a soci estratègic empresarial. Eixos de treball: Reciclatge: mapar capacitats, teixir aliances i impulsar innovació (especialment en postconsum). Reutilització: ampliar la segona mà, encara poc desenvolupada a Catalunya i Espanya però en creixement. Destins del tèxtil reciclat: prioritat a tornar a fer fil; també farciments, aïllaments i tapisseria (automoció, aviació). Dades clau: Només un 12% del tèxtil generat s’arriba a recollir selectivament; l’88% restant s’incinera o va a abocador. Objectiu UE: fins a 65% de recollida selectiva (horizon 2025/2030, segons fracció). Solidança va recollir 4.000 tones (2020) amb contenidors Roba Amiga (Baix Llobregat, Barcelona, Maresme, Anoia, Bages…). Impacte ambiental i social: la moda és la 2a indústria en emissions de CO2; llargs recorreguts de producció (Sud-est Asiàtic, Índia, Pakistan) i condicions laborals precàries. La circularitat redueix emissions i malbaratament de recursos. Paper de MODACC: mobilitzar pimes del sector per integrar circularitat i donar sortida a materials recuperats; creix la moda sostenible (fibres naturals, producció local, disseny reciclable). Sensibilització: campanyes i tallers a escoles sobre petjada ecològica i social de la roba; pautes per comprar amb criteris ecològics i reutilitzar/donar. Altres línies Solidança: reutilització d’electrodomèstics i projecte Reparatrac (unitat mòbil per aprendre a reparar aparells) amb adaptacions online i presencials a l’aire lliure. Impacte COVID-19: activitats adaptades; dificultats econòmiques puntuals i ERTO; reducció de l’índex d’inserció laboral del 65% al 41% el 2020, però mantenint llocs de treball i serveis essencials. Crida a l’acció Porta la roba als contenidors Roba Amiga i opta per la segona mà. Dona suport a la moda sostenible i a les iniciatives d’economia social que creen ocupació i redueixen residus. Participa en tallers de reparació i sensibilització per allargar la vida dels productes.
Resum del programa Introducció breu • Ambient distès i musical per arrencar, amb referències a “Work From Home” (Fifth Harmony) i al bon temps de la jornada. • La presentadora avança els temes del dia: nou espai de nutrició, còmics, xarxes socials i una entrevista sobre economia circular del tèxtil. “Amb aquest Work From Home us donem la benvinguda… avui començarem també un nou espai de nutrició.” 1) Espai de nutrició: Microbiota, mascaretes i (pre/pro)biòtics Concepte clau: què és la microbiota? • La microbiota és el conjunt de microorganismes (bacteris) que viuen al nostre cos: pell, boca, nas, pulmons, vagina i especialment l’intestí. • Té un paper essencial en el sistema immunitari: entre el 60–70% de la resposta immune es troba vinculada a l’intestí. “Hi ha més bacteris al nostre cos que cèl·lules… qui mana el cos?” Mascaretes i possible impacte • Observacions clíniques apunten a més alteracions cutànies i aftes; encara és d’hora per atribuir-ho només a l’ús de mascaretes, però podria afectar la microbiota oral i intestinal. • Recomanació transversal: més aigua i activitat física. Probiòtics vs. Prebiòtics • Probiòtics: microorganismes vius que “treballen per nosaltres”. • Prebiòtics: l’“aliment” que nodreix aquests microorganismes. “Els probiòtics treballen per nosaltres, però nosaltres els hem d’alimentar.” Aliments probiòtics (fermentats) destacats • Iogurt i kèfir (inclosa opció d’aigua per a qui evita làctics). • Olives no pasteuritzades (granel, no de pot), vinagre de poma. • Encurtits/pickles i xucrut. • Salsa de soja o tamari (sense gluten): afegir en fred per no matar els bacteris. • Sopa de miso (pasta fermentada de soja/cereals) i kombucha (beguda fermentada). • Alguns formatges amb cultius vius. Aliments prebiòtics i antioxidants • Fruita i verdura (fibra soluble i fermentable), fruits secs; midó resistent (s’avança que en parlaran més endavant). • Polifenols (antioxidants): fruits vermells (groselles, nabius, maduixes), cacau, espècies. • Sinergia clau: els probiòtics ajuden a absorbir millor els polifenols. Idea pràctica i motivadora • Xocolata negra ≥85% com a prebiòtic: combinar amb iogurt o kèfir per un postre de “pro+pre”. 2) Sense anar més lluny (comerç local): Eina, Estratègia i Negoci Punts principals • Entrevista a Anna Torrella, economista i autònoma, cofundadora de la plataforma de gestió de negocis “Eina, Estratègia i Negoci”. • Objectiu: ser un “far” que guia la gestió i obligacions formals de petites empreses/autònoms. • 2020: manteniment de clients i adaptació al treball online; la proximitat i el boca-orella continuen essent clau. 3) Còmic: “Suffragista” (Sally Heathcote) – ressenya crítica Obra i autors • Novel·la gràfica històrica sobre la lluita pel sufragi femení a l’Anglaterra eduardiana. • Autoria: guió de Mary M. Talbot i Bryan Talbot; dibuix de Kate Charlesworth. • Protagonista: Sally Heathcote (fictícia) immersa en fets reals (WSPU, Emmeline Pankhurst, manifestacions, repressió i presó). Continguts i estètica • Il·lustració en grisos amb accents en els colors del moviment (púrpura, blanc i verd). • Recursos gràfics potents (p. ex., maquetació que evoca barrots a la presó). • Crítica constructiva: excés de quadrícula 3x3 i personatges a vegades massa similars; malgrat això, molt recomanable (també per a instituts). “La lluita no desapareix… sempre has d’estar lluitant.” Context i pont amb el present • Paral·lelismes amb debats actuals sobre la visibilitat del feminisme a l’espai públic. 4) Bloc informatiu Titulars destacats (Catalunya Ràdio i notícies locals) • Arrenca la campanya del 14F amb adaptacions per la Covid; test als membres de mesa (sense vacunació). • AstraZeneca defensa l’eficàcia >65 anys; primer cas a Espanya de la variant sud-africana. • TC anul·la el decret sobre lloguer social previ a desnonaments; recurs als preus del lloguer. • Pablo Hasél: termini de 10 dies per a l’ingrés voluntari a presó. • Sant Just: reubicació de col·legis electorals i impuls del vot per correu. 5) Xarxes socials: 8 claus per llançar la teva marca al món digital Les 8 claus (Vanessa Montserrat) Defineix el propòsit: la missió que t’empeny i orienta les decisions. Investiga el mercat: competència, nínxols afins, tendències i on tenen més engagement (inclou explorar TikTok). Posiciona’t amb 3 vies: trànsit pagat (ADS), orgànic (hashtags, paraules clau, SEO social) i guanyat (col·laboracions amb influencers per intercanvi). Contingut de qualitat: 80% valor educatiu / 20% venda; mostra “què hi ha darrere” (no siguis només un catàleg). Branding coherent: logo, paleta, tipografies i estil visual que identifiquen la marca. Planifica i organitza: calendari mensual, treball per blocs, anticipa efemèrides (p. ex. Sant Valentí). Presència omnicanal: web (encara que sigui senzilla) + blog per posicionament + xarxes socials que portin trànsit cap a casa teva. Marca real i orientada a ajudar: comunica l’essència i com millores la vida del client; acompanya la venda amb suport i atenció. “Vendre en automàtic és molt bo, però els clients també necessiten suport i atenció.” 6) Economia circular del tèxtil: Projecte europeu “Nous Horitzons” (Solidança) Objectiu i aliances • Crear un model de gestió del residu tèxtil més circular i amb valor social entre Balears, Occitània i Catalunya. Quatre eixos de treball • Reciclatge: innovació per tancar el cercle (especial interès en tornar a fer fil de roba postconsum). • Reutilització: impuls del sector de segona mà (encara poc desenvolupat a Catalunya/Espanya). • Sensibilització: tallers i campanyes (escoles, etiquetatge ecològic, Roba Amiga). • Aliances sectorials: treball amb el Clúster Moda de Catalunya (pimes i moda sostenible), més que amb grans multinacionals. Dades i impacte • Només ~12% de la roba es recull selectivament; la resta s’incinera o va a abocador. • Objectiu europeu: cap al 65% de recollida selectiva (2025/2030). • La indústria tèxtil és la 2a en contaminació global per emissions de CO₂; reciclar i reutilitzar redueix petjada ambiental i social. • Recollida a través de contenidors taronja “Roba Amiga”; 2020: ~4.000 tones recollides malgrat la pandèmia. Inserció i reparació • Projectes d’inserció laboral amb retallada temporal per la Covid (del 65% al 41% d’insercions), però amb continuïtat. • Reparatrac: formació i assessorament en reparació d’aparells (a l’aire lliure, amb cita prèvia). 7) Tancament • Cloenda amb menció musical a “Smells Like Teen Spirit” (versió del grup 70) i recordatori dels espais del dia següent. En síntesi: un programa molt complet que combina salut i nutrició (microbiota i (pre/pro)biòtics), cultura (“Suffragista”), emprenedoria digital (8 claus pràctiques), i sostenibilitat (circularitat del tèxtil amb impacte social), tot plegat amb actualitat informativa i focus local.
Espai d’entrevistes a les persones responsables dels comerços del municipi. L’Ajuntament i les associacions de comerç (Desvern Comerç i Empresa, Dona i Empresa i el Mercat Municipal) han treballat conjuntament en la creació d’aquesta campanya.
Resum de l’entrevista Context Programa: Matinal de Ràdio d'Esberna – Just a la Fusta Data: 28/01/2021 Convidada: Júlia Ramiro, fotògrafa de Sant Just Desvern, freelance per a Platanomelon i autora del projecte personal Pepino de Mar Estudio. Qui és la Júlia Ramiro Fotògrafa d’estudi especialitzada en producte i bodegó amb una estètica de colors vius i composicions juguetones. Porta el seu propi estudi a casa i compagina encàrrecs comercials, fotografia d’estoc i venda de làmines. Feina a Platanomelon Rol principal: “Pensar com il·lustrar temes d’educació sexual” i fer fotografia de producte “d’una manera més divertida”. Estètica definida amb paleta cromàtica fixa i llenguatge visual coherent. Procés creatiu: Recepció de temàtiques a tractar. Generació de 3-4 esbossos per tema i sessió de selecció amb l’equip. Producció (compra d’atrezo, il·luminació, shooting) i retoc final. Treball en equip i pressió: "Som un equip gegant" que dona suport i pautes, reduint la pressió de l’audiència nombrosa a Instagram. Inspiració i llenguatge visual Referents ràpids a Google Imatges per captar l’imaginari col·lectiu (p. ex., orgasme com a colors, explosions, focs d’artifici) i reelaborar-lo. Combina idees, simbolismes i una estètica lúdica per fer educació sexual visual accessible. Trajectòria i formació Inicis al batxillerat artístic (optativa de fotografia que li desperta l’interès). Estudis formals de fotografia (toca tots els pals) i s’especialitza en producte/bodegó. Inserció laboral: enviament de porfoli a marques fins a aconseguir el primer encàrrec important amb Platanomelon. Pepino de Mar Estudio (projecte personal) Compte d’Instagram on penja feines pròpies, estoc i experiments visuals. El nom simbolitza la bellesa del quotidià i la dualitat: objectes “lletjos” vistos de manera estèticament potent. Viu de la fotografia d’estudi: clients + estoc + venda de quadres/làmines. Visió del sector i consells Oportunitats: "Fotos, tot té fotos... Totes les marques necessiten ensenyar el que venen." Hi ha mercat, malgrat la por de fer-se autònom/a. Actitud: "No hi ha plan B" quan és el que realment vols fer. Consells pràctics: Fes porfoli i dispara en l’estil que t’agrada: et trucaran per allò que mostres. Contacta marques (truca, envia mails): "Et poden dir que no cent vegades que no fa mal." Què és un porfoli? Un àlbum seleccionat de la teva feina; si no tens encàrrecs, crea projectes simulats (p. ex., compra unes bambes i fes-ne fotos com si fossin per una marca). Tècnica i eines Estudi i il·luminació a casa; produccions amb atrezo i composicions molt pensades. Fotomuntatge i postproducció intensiva: una imatge final pot integrar 5–15 fotos. Aprenentatge de 3D per complementar la fotografia, encara en progrés. On trobar la seva feina Instagram: Pepino de Mar Estudio (enllaç a la bio cap a web, botiga i altres recursos). També es poden veure treballs a Platanomelon. "Pensar menys i fer més" com a motor creatiu del seu treball personal.
Resum general del programa • Magazine matinal amb informatius locals, efemèrides i premsa, anàlisi de la vacunació Covid-19 i economia, predicció del temps, butlletins, i entrevista cultural. • Temes clau: acord d’espais per a la campanya del 14-F a Sant Just, Dia de la Protecció de Dades (GDPR), escassetat de vacunes i impacte en el calendari, canvi de temps amb vent fort el cap de setmana, i entrevista a la fotògrafa Júlia Ramiro (Platano Melon) sobre creativitat i educació sexual. "La segona dosi s’ha de rebre entre 21 i 42 dies després de la primera" — Josep Maria Argimon Informatius locals (Titulars) Eleccions 14-F a Sant Just d’Esvern • Acord municipal per repartir espais de propaganda electoral signat per tots els partits (Cs, ERC, PDeCAT, PSC, En Comú Podem, CUP, Junts, PNC). • El TSJC decidirà com a molt tard el 8 de febrer sobre l’ajornament; mentrestant, el vot per correu registra xifres rècord (84.000 sol·licituds, gairebé el doble de les darreres autonòmiques). Esport i salut • El Consell Esportiu del Baix Llobregat proposa cross virtual al Parc de Torreblanca (Sant Joan d’Espí, Sant Feliu, Sant Just) amb circuits per edats, QRs per registrar temps i obert fins al 30 de maig de 2021. Energía i serveis • Endesa inverteix 2 M€ al Baix Llobregat (2020) i instal·la 98 telecomandaments per gestionar incidències remotament des del centre de control (Barcelona), reduint temps d’interrupció del subministrament. Dia Internacional de la Protecció de Dades (28 de gener) Marc legal i principis clau • El Consell d’Europa va proclamar el dia (2006). A la UE, el GDPR (RGPD) va entrar en vigor el 2018 amb multes elevades i requisit de consentiment exprés. • Figura del Delegat/da de Protecció de Dades (DPD) i dret a l’oblit reforçat (sentència TJUE 2014, cas Google). Decàleg de bones pràctiques (APDCAT) • 1) Menors i protecció reforçada. • 2) Dades mèdiques i categories especials. • 3) Xarxes socials: perfils personals, empreses i esdeveniments. • 4) Intel·ligència artificial i tractaments automatitzats. • 5) Teletreball i seguretat. • 6) Internet de les coses (IoT). • 7) Dispositius mòbils i protecció. • 8) Consentiment i drets (informació clara, opció d’oposició). • 9) Videovigilància. • 10) Funcions del DPD. “No ens enganyin: consentiment lliure, específic, informat i inequívoc.” Repàs a les portades (Ara, La Vanguardia, El Periódico) Vacunes i crisi sanitària • “Crisi europea per l’escassetat de vacunes” i retards (AstraZeneca, Pfizer). Catalunya podria esgotar reserves, afectant segones dosis. • Espanya: només 0,37% immunitzats en aquell moment; l’objectiu del 70% a l’estiu es veu molt difícil. Política i societat • Campanya 14-F: la més incerta; el TSJC podria resoldre en breu. Partits desaconsellen trencar confinament per assistir a mítings; impuls d’actes online i streaming. • Miquel Iceta assumeix Política Territorial; Carolina Darias, Sanitat. Missatge d’“Espanya unida i diversa”. • Comerç al Gòtic ofegat per restriccions; pla de 11.000 M€ fins 2025 per digitalització de pimes i administracions. • Esports: el Barça passa a quarts de Copa. Anàlisi Covid-19 a Catalunya i economia Vacunes: reserves i planificació • El Departament de Salut utilitza 20.000 dosis de reserva per cobrir segones dosis i residències en “vermell”. • 10.000 persones podrien rebre la segona dosi amb retard dins la finestra (21–42 dies), per retards de Pfizer i Moderna; incertesa amb AstraZeneca. • Argimon descriu el subministrament com una “muntanya russa” i demana al Govern espanyol fermesa amb els contractes. Impacte econòmic (PIMEC) • 29% de petites indústries van reduir plantilla el 2020 malgrat els ERTO; 6 de cada 10 empreses esperen augmentar facturació el 2021. • PIMEC valora l’allargament dels ERTO fins al 31 de maig i demana flexibilitzar l’obligació de mantenir l’ocupació 6 mesos. El Temps (Carles Rius) Avui i demà: “primavera” breu • Temperatures molt suaus: avui fins a 18–20 °C; demà divendres podria superar-se els 20–21 °C. • Sol amb núvols prims i vents de S–SO escalfant l’ambient. Cap de setmana: torna l’hivern amb vent • Dissabte: normalització de màximes a 12–13 °C i vent fort (cops 50–60 km/h o més). Sensació més freda. • El vent podria allargar-se fins diumenge i dilluns, amb el pic dissabte. “Divendres serà primavera; dissabte, hivern un altre cop.” Butlletins i notícies • Descens d’ingressats Covid però UCIs estables; 2,5% de catalans amb una dosi; 23.000 amb dues. • Universitats demanen recuperar presencialitat; el Congrés vota decret dels fons europeus. • TEDH: personatges públics han d’acceptar més crítiques; dades d’atur 2020 negatives a Catalunya. • Operació conjunta a Andorra contra estafes d’inversions i criptomonedes; esports internacionals. • Reiteració dels butlletins locals amb els tres titulars de Sant Just (14-F, cross, Endesa). Entrevista: Júlia Ramiro (fotògrafa; Platano Melon) Qui és i què fa • Fotògrafa de Sant Just, freelance per Platano Melon. Crea imatgeria per a educació sexual i fotografia de producte amb estètica viva i paleta cromàtica pròpia de marca. Procés creatiu i tècnic • Briefing per temàtiques mensuals, esbossos i selecció en equip, producció amb il·luminació d’estudi (estudi propi al Baix Llobregat) i edició. • Inspiració: imaginari col·lectiu (p. ex. buscar conceptes a Google Imatges) i metàfores visuals (explosions, focs d’artifici per “orgasme”). • Pressió? “Hi ha molta gent mirant”, però treballa amb equip gran i pautes de marca que donen seguretat. Formació i inicis • Batxillerat artístic amb optativa de fotografia que va despertar l’interès; la connexió telefònica es talla quan començava a explicar el pas al Saló de l’Ensenyament i estudis posteriors. “Fugint de l’objecte en blanc i prou: busquem peces divertides i significatives.” Música i espais publicitaris • Pauses musicals destacades: “Afterglow” (Ed Sheeran), “Bad Romance” (Lady Gaga, anunciada), “Vida de Rico” (Camilo). • Promocions i campanyes institucionals: Espai Marc Art (nova sala d’exposicions a Sant Just), campanyes de la Generalitat (producte local, voluntariat lingüístic, seguretat viària) i programes de la ràdio. Punts clau per recordar • Acord d’espais per a la campanya del 14-F i auge del vot per correu. • GDPR i el Decàleg APDCAT: consentiment, drets i nous riscos (IA, IoT, teletreball). • Vacunes: ús de reserves, retards i finestra de 21–42 dies per a la segona dosi. • El temps: pic càlid fins divendres; vent fort i fred de sensació el cap de setmana. • Creativitat visual aplicada a l’educació sexual amb Júlia Ramiro i Platano Melon.
Resum general Programa magazine amb cultura local, cinema, llengua i economia. La presentadora obre amb música i sumari i, a partir d’aquí, s’encadenen els espais temàtics. Destacats del programa • Cultura i patrimoni local: presentació del Museu Virtual del Centre d’Estudis Sant Justencs i recorregut per peces clau (de la prehistòria a l’època contemporània), grafitis emblemàtics i el refugi antiaeri. • Tertúlia de cinema: novetats i tendències (WandaVision), sèries premium (The Crown), anime clàssic (Cowboy Bebop) i cinema 2019 (Parasite, The Lighthouse, The Irishman). Debat sobre models d’estrena setmanals i plataformes. • Llengua i cultura popular: expressions i dites sobre la feina, alternatives no discriminatòries, etimologies i referents mítics (Hèrcules), religiosos i moderns (Marx, Rubianes). • Economia pràctica: ajudes i pensions finançades amb impostos, reequilibri de partides de la Seguretat Social, impacte de la Covid (ERTO/atur) i dèficit cobert amb transferències estatals. • Informatius i proximitat: Butlletí de Catalunya Ràdio (Generalitat, vacunes, cultura/esports) i notícies de Sant Just (economia circular tèxtil, campanyes de comerç i farmàcia solidària). “Feina feta no fa destorb.” I també: “Anem per feina.” Cultura i museus: Museu Virtual del Centre d’Estudis Sant Justencs (CESJ) Què és i com visitar-lo • Museu 100% en línia amb fotografies i fitxes: origen de la peça, lloc de troballa, mesures, procedència, localització actual i període històric. • Recorregut cronològic: Neolític (edat dels metalls), món íber, romà, medieval, modern i contemporani. Algunes peces rellevants s’han cedit al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Peces i àmbits destacats • Bandera republicana (amagada del 1939 al 1975, recuperada i exposada). • Premsa de vi i col·leccions de numismàtica i filatèlia, documentació d’entitats, plaques i fites de terme. • Sitges/dipòsits subterranis de Can Modolell (s. XVI; aprox. 4 m diàmetre x 5 m alçada; centenars de peces). • Oficis i objectes contemporanis: eines de barberia, fusteria, i patrimoni festiu (gegants: Justa i Pastor; Montserrat i el Gentil; “flor de neu”). • Grafitis com a art: trobada internacional (2009) a la Riera; mural del Carribador molt conegut — es reclama preservació i neteja del voltant. • Fris ceràmic del Parador (Rambla de Sant Just 25): execució de Javier Modulell i Lluc, disseny atribuït a Josep “Quinovar”. • Refugi antiaeri: visites amb cita prèvia (limitacions Covid), experiència 3D a la inauguració i “ruta de les bombes”. • Espai MarcArt (nova sala municipal al Mercat): exposició col·lectiva “Sets Just” fins al 27/02; visites i horaris anunciats. “Hi ha molta gent que potser no coneix el Museu Virtual — cal fer-ne més difusió (p. ex., a Mas Lluí).” Tertúlia de cinema (Marco, Víctor i Pol) Sèries i models d’estrena • WandaVision (Marvel, setmanal, capítols ~30’): episodi 3 (ambientació anys 70), expectativa de gir a partir del 4t. Format sitcom per dècades (50-70; ve el 80). Comparacions amb l’estrena setmanal de The Mandalorian. • Debat sobre tràilers per episodi i consum escalonat vs. marató. • Plataformes i catàlegs: Disney+, Movistar, Prime Video (canals addicionals), ús de VPN (legalitat i pràctica) per veure catàlegs d’altres països. Recomanacions • The Crown (Netflix): producció excel·lent (guió, fotografia, música, muntatge), canvi de càsting cada dues temporades, temporada amb Lady Di i Margaret Thatcher. Valoració molt alta; reflexió sobre recepció a la Casa Reial. • Cinema d’autor: Yorgos Lanthimos (The Favourite, The Lobster, Dogtooth, The Killing of a Sacred Deer) amb ecos kubrickians. Kristen Stewart a “Spencer” (Lady Di). • Anime: “Cowboy Bebop” (26 cap., western espacial, gran banda sonora; bounty hunters l’any 2070). • 2019 essencial: “Parasite”, “The Lighthouse”, “The Irishman” (els tres com a obres top). “No jutgeu actors per sagues juvenils: Pattinson i Stewart ho han demostrat de sobres.” Dites i frases fetes: la feina (Oriol Lluc) Etimologies i sinònims • Treball: del llatí vulgar tripaliare (instrument de tortura “tripalium”), amb pas cap a l’esforç i l’ofici. • Pencar (possibles orígens: apencar o “penca”), currar (del caló), feina (del català antic facenda, “coses a fer”). • Teletreball: definició i pràctica (ja extensa abans de la pandèmia). Expressons i alternatives inclusives • Evitar “treballar com un xino/negro” → millor “treballar com un animal”, “feina de rellotger”, “feina de micos” per tasques meticuloses o repetitives. • Treballar de sol a sol (origen al camp), treballar a jornal vs. a preu fet (pagament per hores vs. per producció). • Treballar pel dimoni (malesa o esforç sense profit), treballar/dibuixar “com el cul” (mal fet). • Altres: anar per feina, feina feta no fa destorb, els cansats fan la feina (reconeixement al pencaire), doblegar l’esquena, guanyar-se el pa/les garrofes, cremar oli, trencar-se el cap / cremar-se les celles / posar-hi colzes (esforç mental). Referents i marcs • 12 treballs d’Hèrcules/Heracles: prova de força i astúcia (ex.: el lleó de Nemea) i relació amb els déus (Atena). • Bíblia (Gènesi): “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front” → treball com a càstig diví. • Marx: “El treball dignifica l’home” (debat i ironia). “El treball dignifica… però com diu Rubianes, a les 6 del matí no tothom va ‘cantant i ballant’ a la feina.” “Treballar a destajo” (origen) • Tajo com a unitat de mesura a la mineria (metres avançats / superfície trencada) i pagament per producció. • Estajanovisme: d’Alexei Stajanov (URSS, Donbass) — 102 tones de carbó en 6 hores; base simbòlica de “treballar a destajo”. Economia amb Rafel: ajudes, pensions i impostos Reequilibri i finançament • Partides “impròpies” de la Seguretat Social es cobreixen amb impostos (IRPF, IVA, societats): naixements i cura de menors, reduccions de cotització, jubilacions anticipades, pensions a favor de familiars, complements de maternitat, etc. Magnitud aproximada: ~14.000 M€. • Pressupost SS 2021: necessitats ~157.000 M€ vs. ingressos ~125.000 M€ → transferències estatals ~30–31.000 M€. • SEPE i Covid: reforç ~4.700 M€ per ERTO i prestacions d’atur. Riscos i impacte pandèmic • Hipòtesis pressupostàries optimistes (millora a inicis d’any) vs. 3a onada: caiguda d’activitat (hostaleria, cultura, etc.), menys cotitzacions, més dèficit. • Efecte ERTO/atur en cotitzacions: el gruix el fa la quota patronal (~26%) — si puja l’atur, baixen ingressos de la SS i augmenta la despesa. • Deute públic: el Banc Central Europeu sosté el finançament; risc si redueix compres. Debat sobre pujar cotitzacions (impacte en inversió i ocupació) vs. retallades/eficiències en despesa pública. “Quan baixa l’activitat i pugen les prestacions, l’Estat ha de transferir més fons per quadrar la Seguretat Social.” Informatius i proximitat Catalunya Ràdio — Notícies i esports (18.00) • Salut: consellera Alba Vergés confinada; reorganització assistencial per àrees (Vall d’Hebron, Clínic, Sant Pau, Bellvitge, Germans Trias). • Vacunes: retards i risc de no posar 2es dosis a temps; immunitat de grup lluny. • Sitges: reducció del 50% d’aportacions als grups municipals (estalvi 40.000 €) per destinar a recursos públics. • FGC: pla d’inversions 900 M€ fins 2030 (prioritzant línia del Llobregat). • Canes 2021 ajornat a juliol; Berlinale, al juny. • Esports: Copa (Rayo–Barça), fitxatge d’Eric Garcia; Mundial d’handbol (quarts: Espanya–Noruega). Sant Just — Notícies locals • Solidança en el projecte europeu “Nous horitzons” (model circular per al residu tèxtil amb valor social). • Comerç: campanya 3 Sants (IG: 3_Sants) a Sant Just – Sant Joan Despí – Sant Feliu; Marketplace Sant Just (santjustmarket.cat) per a comerços i serveis locals. • Farmàcia Calduc s’adhereix al Banc Farmacèutic (fons social de medicaments). Comerç local: CopiFlash (Gema Rivera) • Serveis: fotocòpies, gran format, pòsters (amb cartó ploma), tasses, imants, samarretes, planells, enquadernacions (alta demanda per treballs de recerca). • Impacte Covid: menys volum de feina; entregues a domicili al confinament; aforament limitat (3 persones); mesures sanitàries. • Contacte: copiflash.com (xarxa de botigues: Sant Just, Gavà, Sant Boi) i Instagram “CopiFlash Sant Just”.
Espai d’entrevistes a les persones responsables dels comerços del municipi. L’Ajuntament i les associacions de comerç (Desvern Comerç i Empresa, Dona i Empresa i el Mercat Municipal) han treballat conjuntament en la creació d’aquesta campanya.
Context i objectiu Entrevista amb Pere Ruiz (Tècnic de Promoció Econòmica) sobre dues iniciatives clau per a la digitalització del comerç local i l’augment de la seva visibilitat. • Dues accions principals: un perfil d’Instagram compartit entre municipis i un marketplace propi de Sant Just. • Objectiu: impulsar el teixit comercial i de serveis, connectar comerços amb nous públics i reduir barreres digitals. "Avui en dia la presència online és superimportant." Iniciativa 1: Instagram “Tres_Sants” Què és i com funciona • Perfil compartit per Sant Just Desvern, Sant Joan d’Espí i Sant Feliu: @Tres_Sants (Tres_barra baixa_Sants). • Un fotògraf visita els comerços i fa 2 fotos; la publicació inclou descripció, ubicació, serveis i l’@ del comerç. • Publicacions barrejades per municipi i sector per garantir diversitat i evitar saturació. Participació i abast • Contacte via Promoció Econòmica (Ajuntament o correu: [email protected]) per concertar la sessió de fotos. • Obert tant a botigues com a serveis (també es pot fotografiar la persona responsable si no hi ha establiment físic). • Ja s’hi han sumat ~70 comerços; l’estratègia d’etiquetatge fomenta l’efecte xarxa. "És una campanya per donar visibilitat i ajudar… fer la piloteta una miqueta més gran." Iniciativa 2: Marketplace santjustmarket.cat Estat i a qui s’adreça • Web en producció: santjustmarket.cat; fase d’onboarding durant el mes de febrer amb suport personalitzat (2 persones del servei). • Adreçat a comerços i serveis de Sant Just (àmbit municipal propi). Operativa i experiència d’usuari • Venda amb pagament amb targeta i enviaments personalitzables per cada botiga (flexibilitat logística). • Obert també a serveis professionals: poden crear catàlegs encara que no venguin productes físics (sense “afegir al carret”). • Categories modulables segons s’incorporin comerços i productes. • Compra amb o sense registre de client, segons preferència. Difusió, adhesions i suport • Difusió via mailings i associacions (Esvern Comerç i Empresa, Dona i Empresa). • 60–65 comerços interessats per a la primera onada d’alta. • Materials d’ajuda pas a pas: vídeos i guia en PDF, més acompanyament per evitar barreres digitals. "Ha de ser una eina complementària a la venda tradicional." Origen i visió • La pandèmia va evidenciar que els negocis amb presència online van resistir millor. • El marketplace és una manera de fer pinya i accelera la digitalització sense exigir que cada comerç tingui web pròpia. • No substitueix la botiga física: és un canal extra per sumar vendes i visibilitat. Estat del disseny i següents passos • La web encara és en ajustos de disseny amb les associacions per millorar l’atractiu visual. • S’està familiaritzant els comerços amb l’eina: alta de perfils, creació de productes i gestió bàsica. Com participar i contactar • Comerços/serveis de Sant Just: contactar Promoció Econòmica (Ajuntament o [email protected]) per sumar-se a l’Instagram i/o al marketplace. • Seguir i amplificar: @Tres_Sants i santjustmarket.cat. Tancament i bloc musical • Cloenda amb crida a l’acció: sumar-s’hi i seguir els canals. • Segment musical final amb lletres multilingües (castellà/francès/català) com a tancament del programa.
Resum general Ambient i obertura • El magazín matinal Just a la Fusta (Ràdio Desvern, 98.1 FM) arrenca amb sintonies i presentació. • La Núria dona la benvinguda i avança l’agenda del dia. • Breu conversa amb la Lua López sobre la previsió d’un "estiuet" dins de l’hivern per al cap de setmana, que anima l’ambient. "Vé una mena d’estiuet dins de l’hivern... a mi el fred no m’agrada!" Notícies de Sant Just 1) Ple municipal de gener i renúncia de Jordi Porta (Esquerra) • Dijous a les 19 h, ple ordinari de gener, amb el punt destacat de la renúncia de Jordi Porta Pruna com a regidor, després de 6 anys a la corporació. • Repàs dels seus càrrecs: durant 2015-2019 va ser regidor de Transports, Mobilitat i Seguretat Viària; actualment era a l’oposició. • Urbanisme: votació sobre la conformitat al text refós de la modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) a l’àmbit Carretera Reial–Torreblanca–Can Biosca. • La nova ordenació proposa situar l’edificació en paral·lel als blocs existents, augmentant la separació entre edificis fins a 25 m i millorant la continuïtat dels espais verds. • Participació ciutadana: el ple es podrà seguir en directe al YouTube de l’Ajuntament i es poden enviar precs i preguntes per correu fins a les 12 h del mateix dia del ple. "Pregs i preguntes: [email protected] (fins a 24 h abans i el mateix dia fins a les 12 h)." 2) Economia circular tèxtil: Solidança/Roba Amiga al projecte europeu "Nous Horitzons" • L’entitat sense ànim de lucre amb seu a Sant Just, Roba Amiga Solidança, s’integra al projecte transfronterer "Nous Horitzons" per a un model de gestió del residu tèxtil més circular i amb valor social a l’Euroregió Pirineus Mediterrània. • Projecte impulsat per l’Euroregió i liderat per la Fundació de Xalles, amb participació de Balears, Catalunya i Occitània (França). • Objectius: intercanvi d’experiències, reutilització i reciclatge del residu tèxtil, assentar bases per a un futur EPR (responsabilitat ampliada del productor) del tèxtil amb objectius ambientals i socials. • Context: només un 12% de recollida selectiva del tèxtil i dificultats de reciclatge; es treballa en plans estratègics per millorar-ho. • La Núria destaca el paper local de Solidança i descriu, d’experiència pròpia, el detallat procés de triatge (per edats, tipus de peça, etc.). 3) Accés als medicaments: la Farmàcia Calduc s’adhereix al Banc Farmacèutic • La Farmàcia Calduc (c/ Reverter, 22) s’incorpora al projecte Fons Social de Medicaments del Banc Farmacèutic, per cobrir el cost de tractaments a persones amb pocs ingressos. • Abans, l’únic punt proper era la farmàcia de Torreblanca (Sant Joan Despí). • Com participar-hi: com a particular-mecenes o inscrivint-hi la farmàcia (més info a bancofarmaceutico.es). • Compromís del programa d’entrevistar la farmàcia per explicar el funcionament i resoldre dubtes. "Que cap pacient hagi de renunciar al seu tractament per manca de recursos." Pauses i continguts d’entreteniment • Música: peça pop llatina (romàntica) a primera hora. • Falques i promocions: programes de la casa, campanya Voluntariat per la Llengua i identificació d’emissora. • Es presenta una nova pausa musical amb "Mamma Mia – Voulez-Vous" abans de reprendre amb el Dia Internacional i la premsa (no inclosos al tall transcrit). Què ve després (anunciat a l’inici) • Dia Internacional (27 de gener) i lectura de portades de premsa amb les 5 claus del dia. • Predicció meteorològica amb en Carles Rius (prevista a les 10:50). • Entrevista a Pere Ruït (Promoció Econòmica) i espais de cinema, comerç local, cuina i rànquing informatiu (horaris previstos però no contingut en aquest fragment).
