Actualitat Municipal i Festivitats de Nadal L'edició del Sant Just Notícies (edició migdia) de Ràdio Desvern destaca la preparació de la 74a cavalcada de Reis i les mesures de seguretat ciutadana davant nous fraus. Celebracions i Tradicions • La Cavalcada de Reis, organitzada per Cavaltombs, començarà el 5 de gener a les 16:00h des del Casal de Joves. L'acte central tindrà lloc a la plaça Verdaguer, on l'alcalde Joan Basagañas lliurarà la clau màgica a Ses Majestats. • L'Espai Carme Malaret impulsa una rifa artística amb 20 creadors locals per substituir el clàssic esdeveniment Sí que és original. Les butlletes són petites cadires de ceràmica de col·leccionista. • El Mercat Municipal celebra els 15 anys de la parada de l'Ester, posant en valor el producte delicatessen i el tracte personal davant el consum digital. Avisos de Seguretat i Serveis • L'Ajuntament alerta d'una estafa telefònica (número 612 53 82 50) que reclama falsos deutes. Es recorda que les notificacions sempre són administratives i oficials. • S'habiliten les aules d'estudi a la Biblioteca Joan Margarit i al Centre Cívic Soledat Sans Serafini fins al 25 de gener per al període d'exàmens. • Es preveuen reforços en el Trambaix, metro i autobusos per la nit de Cap d'Any, tot i que el servei finalitzarà abans la nit de Nadal. Debat Polític i Gestió de Residus Crítiques de l'oposició Laia Flotats, portaveu d'Endavant Sant Just, ha expressat el seu fort desacord amb la gestió municipal: • Denúncia el "desgavell" de la taxa de residus i demana la dimissió del regidor de Medi Ambient. • Reclama que la taxa es reincorpori a l'IBI i que es suspengui la part variable pels errors en el cens de dades. "Portem tres anys, tres taxes diferents, i la població de Sant Just està cansada. No ens feia falta fer un canvi de contenidors ni posar xips." Ple Municipal de Desembre • S'ha formalitzat l'entrada del nou regidor de CUP–AMUNT, Lluc Tost. • S'ha aprovat la modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) per a la instal·lació d'un equipament de pasturatge (Ovelletes bomberes) a la Vall de Sant Just. Mobilitat i Medi Ambient • Sant Just es consolida com a líder metropolità en l'ús de la bicicleta. • Les Jugatecambientals als parcs de Torreblanca i del Mil·lenari tanquen l'any amb més de 2.000 participants.
En aquesta edició especial de Ràdio Desvern des del Mercat Municipal de Sant Just, visitem la parada d'alimentació de qualitat gestionada per l'Esther. Amb una trajectòria de 15 anys, l'Esther ens explica com la seva parada s'especialitza en productes delicatessen ideals per a les festes de Nadal, destacant el pernil, el salmó, el foie i una selecció exclusiva de formatges francesos, com el bri trufat. L'episodi reflexiona sobre el canvi en els hàbits de consum dels santjustencs, que tot i buscar la màxima qualitat, sovint opten per solucions ràpides i productes preparats a causa de la manca de temps. També comptem amb el testimoni de la Cristina, una clienta habitual que exemplifica la confiança que genera el comerç de proximitat. Finalment, es fa una crida a reivindicar els mercats municipals davant la comoditat de les compres online, tot subratllant el valor humà i la garantia de producte que ofereix l'entorn local a Sant Just Desvern.
Celebració Nadalenca i Actualitat Local L'episodi d'avui de La Rambla es desplaça al Mercat Municipal de Sant Just Desvern per copsar l'ambient festiu i parlar de les tradicions, la gastronomia i l'actualitat del municipi. El programa combina informació de servei amb espais de tertúlia i entrevistes a comerciants locals. Serveis i Activitats de Nadal • Cavalcada de Reis: Sant Just es prepara per la 74a edició amb un recorregut que inclou punts clau com el Casal de Joves i l'entrega de la clau màgica per part de l'alcalde Joan Basagañas. • Transport Públic: S'anuncien reforços i ampliacions d'horaris al Trambaix, metro i nitbus per facilitar la mobilitat durant les nits clau de celebració. • Cultura i Oci: Destaca el campionat d'escacs per a joves a la Sala Utopia i el sorteig de la loteria de Nadal, que ha deixat premis repartits per tot l'estat. Gastronomia i Comerç de Proximitat • Entrevista a l'Esther (Alimentació de Qualitat): Es destaca la importància de la cuina de xup-xup i el valor del producte de proximitat com el formatge trufat, el foia i el pernil. • Tancament de Foodies: Tancament d'aquest establiment a Mas Lluí per motius de conciliació familiar, malgrat el seu èxit. • Vins i Maridatges: En Jordi Clavero proposa vins de qualitat (blancs amb fusta i garnatxes del Priorat) per acompanyar els plats típics com l'escudella o els canelons. Actualitat Esportiva • El Barça es proclama campió d'hivern després de la victòria a Villarreal. • El Girona tanca l'any en una situació difícil a la classificació. • L'Atlètic Sant Just acomiada l'any amb un empat al camp del Júpiter. "La ràdio sempre té màgia, especialment quan podem portar-la al carrer i compartir moments familiars amb la gent del poble."
Visió general de l’episodi Aquest resum de La Rambla (a Ràdio Desvern) recupera diverses entrevistes de la setmana amb un fil conductor clar: cultura nadalenca i comunitat, debat polític municipal i iniciatives locals. "El Nadal és una trobada plena d'emoció i una cosa més interna." Temes principals 1) Cultura i Nadal al carrer: Poema de Nadal de Sagarra • Roger Cònsol presenta un recital de música i poesia basat en el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, amb acompanyament musical de Flouc davant del mercat. • Es defensa una lectura del Nadal allunyada del consumisme i centrada en comunitat, emoció i espiritualitat. • S’explica per què l’espai públic (davant del mercat) potencia la “comunió de poble” i la memòria col·lectiva. 2) Debat polític municipal (I): Vox i el ple, pressupostos i seguretat • Gina Clavijo (portaveu del grup municipal de Vox a Sant Just) critica el govern municipal per “propaganda” i reclama més seguretat, neteja, manteniment i alleujament fiscal. • Sobre pressupostos, defensa que són continuistes i que no resolen el dia a dia. • Es tracten les tensions per protestes i detencions, amb una posició de “tolerància zero” davant vandalisme i suport a la policia. 3) Debat polític municipal (II): Alcaldia, pressupost 2026 i serveis • Joan Basagañas destaca el pressupost 2026 com a eina central i fixa tres eixos: • Finalitzar grans inversions (p. ex. Mas Lluí i equipaments). • Reforçar manteniment d’espai públic i equipaments. • Millorar l’atenció a la ciutadania i serveis a les persones. • Aclareix que el Fons Social és per relacions laborals internes, i diferencia això de les ajudes directes a la ciutadania (serveis, suport familiar, vulnerabilitat i habitatge). • Mobilitat: es parla de millores i coordinació amb l’ATM, i es citen serveis com Justram i connexions de bus. • Habitatge: es valora la compra dels 118 habitatges de Mas Lluí i la futura gestió amb Promunça. • Civisme i salut pública: nova ordenança amb mesures com el Registre d'ADN caní per sancionar la no recollida d’excrements. • Medi natural: es tracten les restriccions a Collserola per la Pesta Porcina Africana (PPA) i la resposta ciutadana. 4) Cultura local i participació: rifa artística de Nadal • L’Espai Carme Malaret impulsa una rifa amb dues paneres d’art amb obres de creadors locals. • Es detalla el contingut (llibres, fotografia, peces artístiques) i el format de participació amb “cadiretes” numerades com a objectes artístics. • Es connecta la iniciativa amb el suport a la creació i la dinamització comunitària. 5) Debat polític municipal (III): Endavant Sant Just i la Taxa de residus • Laia Flotats (portaveu d’Endavant Sant Just) centra la crítica en la Taxa de residus i la seva Part variable: • Denuncia canvis successius i manca d’estabilitat del model. • Impulsa recollida de signatures per descomptar la taxa de l’IBI i replantejar el sistema. • Urbanisme: es critica l’ús d’urgència en modificacions i es menciona el Pla General Metropolità (PGM). • Medi ambient i prevenció: es menciona el projecte d’Ovelletes bomberes. • També es fa valoració del ple interromput i de la tensió institucional, reclamant respecte als espais de participació. Idees clau que travessen l’episodi • Nadal com a cultura compartida (recital, mercat, activitats) versus consumisme. • Governança local: pressupostos, urbanisme i serveis com a eixos del debat. • Convivència i civisme: seguretat, protestes, mediació i mesures sobre animals. • Habitatge i cohesió social: lloguer assequible, vulnerabilitat i parc públic. • Cultura de proximitat: suport als creadors locals i participació comunitària.
Just Sardanes, presentat per en Josep Solé i Pareta, és un programa on s'hi radien sardanes (tant les seleccionades per l'equip del programa com les sol·licitades pels oients), s'hi fan entrevistes d'interès, s'hi informa de l'activitat sardanista que té lloc a Sant Just Desvern i comarca i més coses...
Visió general de l’episodi Programa de tarda d’El Refugi a Ràdio Desvern amb Jaume Elias: arrenca amb actualitat informativa (internacional, estatal i local), passa per una entrevista llarga sobre Fórmula Student i vehicles autònoms, incorpora una secció d’història cultural sobre rivalitats (“beef”) i tanca amb tertúlia esportiva centrada en el Barça i el Villarreal, més un comiat musical amb una peça i un mini perfil de l’artista. Temes principals 1) Actualitat informativa (internacional, estatal i municipal) • UE i Ucraïna: acord d’un préstec (sense usar directament actius russos congelats), amb garanties alternatives i tensions polítiques internes a la UE. • Política estatal: friccions entre PSOE i Sumar després de peticions de remodelació del govern; es descriu un clima de desconfiança. • Sanitat/ramaderia: seguiment del brot de pesta porcina africana i declaracions sobre la manca d’indicis que l’origen sigui un laboratori; es remarca que la investigació continua (auditories i seqüenciació genètica). • Catalunya: ajuts del Pla de Barris i Viles 2025-2029 per rehabilitació urbana i lluita contra desigualtats. • Conflicte social i habitatge: desallotjament d’un assentament a Badalona amb crítica d’entitats i relators de l’ONU. • Eleccions a Extremadura: polèmica per robatori de vots per correu; mesures per repetir el vot dels afectats. • Sant Just Desvern: titulars municipals sobre ple, taxa de residus (part variable), canvis urbanístics i programes ambientals i educatius. 2) Música del dia i efemèride • La “cançó del dia” es presenta amb context emocional i pistes abans de sonar. • Efemèride: record de l’estrena de Titanic (1997), destacant impacte cultural, emoció col·lectiva i música com a motor de memòria. 3) Entrevista: Formula Student i conducció autònoma Entrevista amb Òscar Medrano (UPC, equip BCN eMotorsport): explicació entenedora del que és la Fórmula Student, el procés de dissenyar i construir un monoplaça (elèctric i, en alguns casos, autònom), i el funcionament de les competicions. Idees clau • Construcció d’un cotxe des de zero amb equips d’estudiants i una organització per àrees (xassís, aerodinàmica, electrònica, control, percepció, etc.). • Tecnologia de conducció autònoma basada en lidar i algoritmes: • detecció de cons i límits de pista • planificació de trajectòria • control d’acceleració, frenada i direcció • Pressupost i patrocinis: costos elevats (ordre de magnitud de sis xifres) i importància dels espònsors. • Competicions: classificació via proves/exàmens, inspeccions tècniques estrictes i proves dinàmiques (acceleració, maniobrabilitat i resistència). • Resultats esportius: fita històrica i bon rànquing a Alemanya, amb comparativa internacional. 4) Secció “On és el passat”: rivalitats culturals i històriques Converses sobre com el conflicte i la rivalitat apareixen al llarg de la història (de l’art a la política i el cinema), connectant-ho amb “beefs” contemporanis. Rivalitats tractades • Leonardo da Vinci vs Miquel Àngel: visions artístiques enfrontades i competició de prestigi a la Florència renaixentista. • Góngora vs Quevedo: xoc estètic (culteranisme vs estil més directe) i escalada cap a l’atac personal. • Clara Campoamor vs Victoria Kent: debat polític sobre el sufragi femení (objectiu compartit, desacord en el “quan” i el “com”). • Joan Fontaine vs Olivia de Havilland: rivalitat familiar a Hollywood, èxits i tensions al llarg de la vida. "Ell és un tigre i jo soc un lleó. La llei de la selva diu que no podem estar juntes." (atribució explicada a la secció sobre les germanes Fontaine/de Havilland) 5) Tertúlia esportiva: Barça, Villarreal i context de temporada Amb Àlex Masdeu: prèvia de Villarreal-Barça, lectura del moment de forma del rival, reflexió sobre estils (bloc baix vs joc obert), i conversa sobre opcions del Barça a la Lliga. • Es posa el focus en la regularitat del Villarreal a la competició domèstica i en la idea que al Barça li pot anar millor contra equips que proposen i deixen espais. • Es comenta l’estat físic de Pedri (dubte per sobrecàrrega) i la importància de gestionar descans. 6) Tancament musical i perfil d’artista El programa tanca amb una cançó i una peça final de context sobre Quevedo: orígens, estil, impacte i consolidació en l’escena de música urbana. Fil conductor • El programa alterna informació dura (butlletins i titulars) amb contingut cultural i divulgatiu (cinema, història, tecnologia) i esport, mantenint com a eix la idea de “posar context” (què passa avui, com s’explica i com es connecta amb el públic).
Visió general L’episodi de Sant Just Notícies (edició migdia) a Ràdio Desvern (19 de desembre) repassa l’actualitat municipal amb quatre blocs principals: el ple de desembre (taxa de residus i incorporació d’un regidor), el balanç de les Jugatecambientals, una proposta familiar sobre intel·ligència artificial de La Tribu a La Vagoneta, i una entrevista amb Laia Flotats (Endavant Sant Just) centrada en la crítica a la gestió de la taxa d’escombraries. El tram final recull una agenda d’activitats nadalenques del cap de setmana. Política municipal i acords del ple Incorporació d’un nou regidor i mesures econòmiques • El ple ordinari de desembre incorpora Lluc Tost López com a nou regidor. • S’aprova no liquidar la part variable de la taxa de residus del 2025 per errades detectades i corregides en el sistema de comptabilització (base de dades d’obertures/targetes). Altres punts destacats • Actualització de l’inventari de béns immobles municipals (solars, edificis i patrimoni municipal) amb dades tancades a 31/12/2024. • Aprovació de l’increment de retribucions del personal municipal (2025-2026) i resolució/rectificació d’errors de les ordenances fiscals (2026). • Modificació puntual del planejament a l’entorn de la Vall de Sant Just i Mas Lluí. • Suport institucional al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Educació ambiental: Jugatecambientals El municipi consolida la participació familiar a les Jugatecambientals: • 2.194 participants en 25 sessions durant el 2025. • Activitats als parcs Parc de Torreblanca i Parc del Mil·lenari, amb tancament de temporada amb una activitat final al Jardí Botànic de Barcelona. • En clau metropolitana, creix el volum d’accions (festes al parc, propostes comunitàries, hora del conte i jugateca viatgera), reforçant la sensibilització ambiental. Tecnologia i creativitat en família: IA en joc La Tribu organitza a La Vagoneta la jornada IA en joc (gimcana familiar): • Activitat orientada a explorar la relació entre IA, creativitat i art. • Format de matí amb esmorzar saludable, espai de joc infantil i proves creatives de gimcana. • Tancament amb un espectacle participatiu conduït per una persona experta que recull conclusions. • Participació amb inscripció prèvia i enfoc comunitari. Entrevista: Endavant Sant Just i la polèmica de la taxa Crítica a la gestió de la taxa de residus La portaveu Laia Flotats centra el seu balanç en la taxa de residus i manté la petició de dimissió del regidor de Medi Ambient. "Portem tres anys, tres taxes diferents i la població de Sant Just està cansada. És un embolic." • Considera un “desgavell” haver d’anul·lar la part variable 2025 per errors de cens/base de càlcul. • Argumenta que el municipi ja complia objectius de separació (abans del 2025) i que els canvis (xips, contenidors, part variable) han confós i “marejat” la població. Campanya i propostes alternatives • Impulsen recollida de signatures per: • Restar la taxa de residus de l’IBI (defensant que el servei ja hi estava inclòs). • No cobrar part variable fins que el sistema sigui fiable. • Plantegen alternatives com bonificar l’ús de la deixalleria en lloc de comptabilitzar obertures. Pressupost, ordenances i procediment d’urgència • Justifica el vot en contra al pressupost 2026 i ordenances per desacord amb el model d’ingressos (IBI i taxa). • Critica que una modificació de planejament a la Vall de Sant Just i Mas Lluí es tramiti per urgència sense explicar-ne el motiu: "Una modificació de planejament no és una qüestió sobrevinguda." Tensions polítiques i investigacions • Valora la interrupció del ple d’octubre, responsabilitza l’alcalde de no garantir seguretat i condemna actituds. • Sobre detencions (Festa de Tardor), demana prudència i que, si hi hagués abús policial, hi hagi conseqüències. Cultura i agenda d’activitats (cap de setmana) El tram final és un repàs d’agenda amb propostes comunitàries i nadalenques: • Donació de sang al Casal de Joves. • Pastorets a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • Jam-session de circ i música amb Cul Actiu a la Sala Utopia (Casal de Joves). • Cantades i concerts de Nadal (incloent actuació de Just Gòspel Cor a l’Església dels Sants Just i Pastor a benefici del Rebost de Càritas). • Recital del Poema de Nadal amb Roger Cònsul i Flowk. Tancament L’episodi conclou amb un resum de titulars que reitera els eixos principals: decisions del ple sobre la taxa, èxit de les Jugatecambientals, proposta IA en joc i l’entrevista política a Endavant Sant Just.
A Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, Laia Flotats (Endavant Sant Just) analitza els plens recents i centra la crítica en la taxa de residus, que considera un desgavell amb canvis constants i una base de dades poc fiable (motiu pel qual es decideix no cobrar la part variable del 2025). Defensa que el municipi ja complia els objectius europeus de recollida selectiva i denuncia que s’està experimentant amb la ciutadania. Anuncien una recollida de signatures per exigir descomptar la taxa de l’IBI i aturar la part variable fins que el sistema sigui clar, plantejant alternatives com vincular-la a l’ús de la deixalleria. També rebutgen el pressupost 2026 i les ordenances fiscals per manca de canvis, i critiquen que una modificació de planejament es tramiti d’urgència. Sobre detencions i l’episodi d’interrupció del ple d’octubre, demanen prudència i investigació, però reclamen responsabilitats si hi ha abús policial i carreguen contra la mala gestió institucional de l’aforament i la seguretat.
Obertura i to del programa (Nadal i cures) El conductor de La Rambla a Ràdio Desvern arrenca amb una reflexió nadalenca sobre el dol i la necessitat de pausa i cura, reivindicant que celebrar també és “aturar-se” i reconèixer-se. "celebrar no és només festa... és aturar-se, és mirar-nos i reconèixer-nos" Actualitat local: titulars municipals (Sant Just) Ple municipal de desembre: fiscalitat, territori i personal Es resumeixen els principals acords del ple: • Incorporació de Lluc Tost López com a nou regidor de la CUP-AMUNT. • Taxa de residus: decisió de no liquidar la part variable del 2025 per errors detectats en el recompte d’obertures associades a les targetes. • Territori: actualització de l’inventari de béns municipals i modificació puntual del Pla General Metropolità a l’entorn de la vall de Sant Just i Mas Lluí. • Personal municipal: aprovació d’increments retributius per al 2025 i 2026. • Suport institucional pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Medi ambient i educació: activitats familiars • Jugatecambientals: balanç de participació (més de 2.000 persones) en sessions al Parc de Torreblanca i al Parc del Mil·lenari, reforçant l’educació ambiental familiar. • La Tribu impulsa a La Vagoneta la proposta IA en joc, una gimcana familiar per explorar la relació entre intel·ligència artificial, creativitat i art, amb inscripció prèvia. Repàs de portades i conversa d’actualitat La secció de premsa recull grans temes del dia: • Crisi d’habitatge i regulació de lloguers (incloent l’impacte polític i possibles recursos). • Referències a la Pesta Porcina Africana (PPA) i investigacions sobre l’origen del brot. • Notes d’internacional i cultura (Trump i polèmiques, cinema i conversa distesa sobre Avatar i formats com 4DX). Efemèrides i espai meteorològic Efemèrides del 19 de desembre Es recorden fets com la publicació de A Christmas Carol i efemèrides vinculades a la ràdio i a missions espacials, amb suport musical. Previsió del temps: inestabilitat i possible fred intens Carles Rius explica un escenari de fronts atlàntics desviats per un anticicló al nord d’Europa: • Cap de setmana amb possibilitat de pluja intermitent. • Setmana següent amb descens notable de temperatures. • S’apunta la possibilitat (encara incerta) d’un Nadal molt fred i fins i tot un “White Christmas” en zones interiors. • Es comenten afectacions a actes: suspensions o canvis d’ubicació, com la Cantada Popular de Nadales del CAL. Entrevista central: Laia Flotats (Endavant Sant Just) Crítica a la gestió de la taxa de residus Laia Flotats centra bona part de l’entrevista en la taxa de residus, amb una lectura política i de gestió: • Denuncia canvis constants i “desgavell” (diverses fórmules en pocs anys). • Defensen que Sant Just ja complia nivells de separació elevats i que el municipi s’ha fet servir com a “conillets d’Índies”. • Reclamen descomptar la taxa de l’IBI (argumentant que històricament el servei hi quedava integrat) i aturar la part variable fins a disposar d’un sistema fiable. • Expliquen una campanya de recollida de signatures per canalitzar el malestar ciutadà. Pressupost 2026 i ordenances fiscals • Vot contrari al pressupost 2026 perquè, segons el grup, depèn d’ingressos vinculats a IBI i taxa de residus sense correcció. • S’assenyala que no s’han acceptat al·legacions a les ordenances, més enllà de correccions tècniques. Urbanisme i planejament (PGM) • Veuen correcte regularitzar elements del “parador” (ajust de qualificacions entre zona verda i equipaments). • Critiquen que la modificació sobre la vall de Sant Just i Mas Lluí entrés com a urgència, reclamant respecte pels procediments. • Es menciona la ubicació d’un futur equipament agroramader i la idea d’“ovelletes bomberes” per gestió del territori. Detencions i tensió al ple (festes de tardor) • Defensen presumpció d’innocència i esperar resultats d’investigacions, però demanen conseqüències si hi hagués abús policial. • Valoren molt negativament la interrupció del ple d’octubre per part del públic, i subratllen la necessitat de respectar els espais de participació establerts. Debat d’actualitat amb Joel Reguant Badalona: desallotjament i batalla política S’analitza el desallotjament massiu a Badalona i el debat sobre: • Seguretat, convivència i ocupació. • Vulnerabilitat social i absència d’alternatives. • El relat polític i les responsabilitats entre administracions. Habitatge: límits als lloguers de temporada i habitacions Es tracta la reforma per evitar que el mercat esquivi topalls amb: • Lloguer de temporada i per habitacions. • Possibles recursos i debat sobre efectes en l’oferta. Pesta Porcina Africana (PPA) i geopolítica S’explica el cas de la PPA i l’ombra sobre laboratoris, i s’enllaça amb: • Dinàmiques europees. • Conflictes internacionals (Rússia-Ucraïna) i decisions sobre fons congelats. Secció d’astrologia (Aranxa) Lluna nova i tancament d’any S’interpreta la lluna nova com un moment per revisar creences i projectes: • Energia de Sagitari (sentit, visió, impuls) amb tensió de Saturn/Neptú (límit, realisme, confusió). • Recomana intencions realistes, pas a pas, i atenció al cansament emocional. • Es connecta amb el context de Nadal: expectatives familiars, preguntes incòmodes i la importància de l’autenticitat. Secció de psicologia (David Fernández) Nadal: límits, vulnerabilitat i convivència Es posa el focus en el costat emocional de les festes: • Dol i absències. • Situacions delicades com trastorns de la conducta alimentària i pressió social. • Consum d’alcohol i comentaris que poden ser detonants. • Estratègies: posar límits, evitar justificacions, buscar aliats dins la família i prioritzar l’autocura. “Resaca emocional” post-celebració S’aborda el baixó després de dies intensos i es normalitza: • Acceptar el que se sent. • Entendre que les llàgrimes poden ser també expressió d’afecte i connexió. Tancament El programa resumeix els blocs del dia: informació local, premsa, efemèrides i temps, entrevista política municipal, actualitat general, i el tancament amb astrologia i psicologia en clau de Nadal.
El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.
Visió general de l’episodi El Refugi (a Ràdio Desvern), amb Jaume Elias, emet un especial de Nadal que combina un primer tram informatiu i cultural amb una segona hora més distesa basada en converses amb col·laboradors i recomanacions per a les festes. 1) Actualitat i servei públic ### Zoom informatiu (Catalunya i món) • Reforma de la llei d’habitatge: es tanca el buit legal del lloguer de temporada i d’habitacions amb topall de preus a zones tensionades; es demana justificació documental en alguns casos. • Nova llei per garantir drets LGTBIQ+: ampliació del règim sancionador (multes elevades), dret a l’autodeterminació de gènere i prohibició explícita de teràpies de conversió. • Desallotjament a l’antic Institut B9 de Badalona: impacte social i manca d’alternatives habitacionals per a moltes persones afectades. • Investigació sobre un brot de pesta porcina africana i escorcoll al laboratori IRTA (UAB). • Notícies polítiques i internacionals (inclòs balanç polític i econòmic als EUA). ### Titulars municipals (Sant Just) • Agenda de concerts i cantades de Nadal al municipi. • Activitat juvenil: Jam Session de Circ i Música al Casal de Joves. • Mobilitat: previsió de mantenir bonificacions del 50% al transport públic (amb actualització tarifària anunciada). ### Esports • Actualitat del Barça femení a la Champions i peces breus del futbol estatal i internacional. 2) Cultura i to nadalenc ### Cançó del dia El programa presenta una cançó pop en català (amb referències a Tió, torrons, neules i retrobaments), reforçant el fil conductor: Nadal com a memòria, família i esperança. ### Efemèride: Dia Internacional del Migrant Reflexió amb un to empàtic i social: • Migrar com a acte de valentia i ruptura (família, llengua, records). • Crítica als discursos que demonitzen el col·lectiu i recordatori del seu paper en feines essencials. "Darrere de cada persona que arriba hi ha coratge, sacrifici i molta esperança" 3) Bloc temàtic: especial de Nadal amb col·laboradors A partir del tram central, l’episodi canvia de registre: conversa informal i participativa. ### Introducció i ambient d’estudi Entra un primer grup de col·laboradors, amb bromes internes, to distès i complicitat; serveix de pont cap a les seccions. ### FoodCat (història d’un club) Víctor Cortinas dedica la secció a l’Associació Esportiva Prat: • Orígens i antecedents històrics al Prat de Llobregat. • Etapes d’ascensos i descensos ("club ascensor") i moments de risc. • Figures clau, etapes d’èxit i evolució fins a la situació actual. • Mirada final de present i projecte: aposta per base/pedrera i consolidació. ### Taula “Què és el Nadal?” (joves col·laboradors) Conversa amb un grup jove sobre: • Què agrada més del Nadal: retrobaments, descans, tradicions. • Menjar preferit (escudella/sopa de galets, pernil, etc.). • Carta als Reis, regals i hàbits: Tió, arbre, pessebre, llums de Barcelona i Fira. ### Recomanacions de jocs de taula (per regalar) Els responsables d’un espai de jocs proposen títols per edats i perfils: • Jocs per als més petits orientats a emocions. • Jocs familiars ràpids i addictius. • Opcions d’interacció social i party games. • Un joc de cartes de bosc/natura amb combos i profunditat per jugadors més habituals. ### Conversa “amor i Nadal” (to humorístic) Debat informal sobre: • Expectatives de parella per festes i pressió social. • Pros/contres de tenir parella per Nadal (logística familiar, compromisos). • Anècdotes personals (ruptures, “ghosting”) explicades amb un registre còmic. ### Tancament amb col·laboradors de cultura i comunitat Últim tram amb col·laboradors que parlen de: • Moments preferits del Nadal (especialment quan hi ha criatures a la família). • Tradicions catalanes: canalons, el caganer i el pessebre. • Loteria i plans festius (activitats, música i trobades). Idees clau • Especial de Nadal que alterna informació, cultura i tertúlia festiva. • Servei públic: habitatge, drets LGTBIQ+, desallotjaments i salut pública. • Identitat local: agenda i activitats de Sant Just, vida associativa i col·laboradors. • Nadal com a comunitat: tradicions, regals, jocs, retrobaments i converses en to humorístic.
Visió general de l’episodi Edició de Sant Just Notícies (edició migdia) (18 de desembre) amb un recorregut per l’agenda nadalenca del municipi, cultura local, novetats en transport públic, informació institucional (ple i pressupostos) i mesures sanitàries que afecten l’accés al medi natural. Cultura i Nadal a Sant Just Concerts i cantades (18–29 de desembre) • Calendari d’actes nadalencs amb concerts, cantades populars i actuacions en diversos espais del municipi (Ateneu, església, residències i carrer). Proposta jove i participativa: circ + música • Activitat de CUL Actiu: jam session de circ i música a la Sala Utopia del Casal de Joves. • Format obert i sense inscripció: improvisació musical, escalfament, entrenament lliure i estiraments finals. Art local i comunitat: rifa de l’Espai Carme Malaret • Espai Carme Malaret impulsa una rifa de dues paneres d’art local (sorteig el 5 de gener). • Participació de 20 creadors i aposta perquè la mateixa butlleta sigui una peça artística (petites cadires de ceràmica). "Finalment vam decantar que el nostre era l'obra d'art, la creació..." Mobilitat metropolitana: bonificacions i tarifes • L’ATM preveu mantenir les bonificacions del 50% el 2026 si l’Estat n’assegura el finançament. • S’anuncia una actualització tarifària mitjana del 3,5% per sostenir costos operatius. • Missatge central: equilibri entre accessibilitat i sostenibilitat econòmica del sistema. Política municipal i gestió local Ple ordinari de desembre • Anunci de ple amb incorporació de Lluc Tost López (grup CUP-AMUNT). • Revisió de la taxa de residus (no liquidació de la part variable 2025 per errades detectades i corregides). Entrevista a Joan Basagañas: pressupost, inversions i serveis • Joan Basagañas presenta el pressupost 2026 amb tres eixos: • Finalitzar inversions (p. ex. Mas Lluí i Teatre Ateneu) • Reforçar manteniment d’equipaments i espai públic • Millorar l’atenció a la ciutadania (ajuts i serveis) Mobilitat local i habitatge • Anunci d’extensió de la línia X30 fins a Sant Feliu i plans de millora del Justram. • Habitatge: compra de 118 habitatges a Mas Lluí per ampliar parc públic. Convivència i ordenances • Nova ordenança d’animals amb enduriment de sancions i creació del registre d'ADN caní. • Referència als incidents i detencions relacionats amb les Festes de Tardor i voluntat de gestió dialogada. Salut animal i accés a l’entorn natural • Actualització de mesures per la Pesta Porcina Africana (PPA). • A Collserola, reobertures parcials i condicions: limitacions d’activitats organitzades, restriccions de pas i protocols preventius. Serveis a l’estudi i agenda setmanal • Aules d’estudi ampliades a Biblioteca Joan Margarit i Centre Cívic Soledat Sans. • Repàs d’activitats: Hora del Conte a Can Ginestar (Sala Isidor Cònsul i Giribet), proposta de l’AUGGE amb Pol Avinyó, actes de Nadal, i recordatori dels Pastorets de Sant Just (a la Sala del Cinquantenari). Tancament L’episodi es tanca amb un resum de titulars: Nadal cultural, jam session al Casal, bonificacions de transport i la rifa artística de l’Espai Carme Malaret.
A Entrevistes de La Rambla (Ràdio Desvern), la Carme Malaret i la Teresa Ferró presenten la rifa de Nadal de l’Espai Carme Malaret: dues paneres farcides d’obres d’art i cultura creades amb la participació de 20 creadors i creadores. La iniciativa vol allunyar-se de la panera típica (pernil, vi, torrons) i posar el focus en la creació local, fins al punt que la mateixa panera es considera una peça especial feta per a l’ocasió. Per participar, no es compren paperetes: es compren “números” en forma de cadiretes de ceràmica (el logo de l’espai) en tres mides, amb 1, 2 o 3 números; així, encara que no toqui premi, el participant es queda una peça artística. El sorteig es farà el 5 de gener a les 12 h, presencialment a l’espai i amb retransmissió per Instagram. També s’avancen activitats futures, com una proposta sobre habitatge i l’interès per formats com el videojoc i la mediació cultural.
Visió general de l’episodi L’edició d’avui de La Rambla (a Ràdio Desvern) combina actualitat local, agenda cultural nadalenca, servei públic (temps i mobilitat) i entrevistes temàtiques. L’obertura inclou una reflexió pel Dia Internacional del Migrant, posant el focus en humanitzar la migració i en el paper de l’escolta per fer comunitat. "Escoltar és el primer pas per conviure millor. Donar veu, posar context i humanitzar el relat també és fer comunitat." 1) Actualitat local i servei públic Notícies de Sant Just • Agenda de concerts i cantades de Nadal (18–29 desembre) amb corals, escoles i entitats en diversos espais del municipi. • Aniversari del Casal Popular La Sala (20 desembre) amb cantada, taula rodona antirepressiva, dinar popular i música. • Mobilitat metropolitana: l’ATM preveu mantenir les bonificacions del 50% als títols més utilitzats el 2026 (pendent d’aportació estatal), amb una actualització tarifària mitjana del 3,5% i pujada del bitllet senzill a 2,90 €. Repàs de portades Es revisen titulars destacats de premsa (conflicte a Ucraïna, política estatal, habitatge, desallotjaments i altres temes d’actualitat), amb comentaris puntuals sobre formats i curiositats (com la futura emissió dels Òscars). 2) Efemèrides i cultura Efemèrides del 18 de desembre • El Trencanous de Txaikovski (estrena el 1892) com a efemèride musical i símbol de Nadal. • Altres fets i naixements destacats: Titanic (1997), Spielberg i Brad Pitt, entre d’altres. 3) Agenda nadalenca a Sant Just El programa amplia la cartellera local amb propostes familiars, juvenils i solidàries: Cultura i tradicions • Recordatori de concerts i cantades. • Pastorets de Sant Just (inici de temporada) a la Sala del Cinquantenari. • Activitats infantils: Hora del Conte a Can Ginestar amb Mercè Martínez, organitzada per la Biblioteca Joan Margarit. Joventut • Propostes al Casal de Joves i a la Sala Utopia (tallers, activitats i esdeveniments). Solidaritat • Campanya Cap Infant Sense Joguina (vals solidaris) i mencions a accions de suport comunitari. 4) El temps: previsió detallada Carles Rius descriu una pausa de sol avui i demà, però amb pluja molt probable dissabte. S’anticipa: • Divendres: augment de núvols i possible pluja cap al vespre. • Dissabte: jornada plujosa (quantitats encara amb incertesa segons models). • Diumenge–dimarts: baixada notable de temperatures i entrada de vent del nord. • Mirada llarga: possibilitat de Nadal amb precipitacions i cota de neu més baixa (escenari encara condicionat). 5) Entrevista: rifa artística de l’Espai Carme Malaret A l’entrevista central, es presenta la rifa de Nadal de l’Espai Carme Malaret, que substitueix el format habitual per dues paneres amb obres d’art de creadors locals. Què és i què inclou • Participació d’uns 20 creadors i creadores amb peces diverses: llibres, fotografia, dibuix, pintura i altres formats. • La panera també és concebuda com a peça (fet artesanal) i es reforça la idea que la cultura pot ser el centre del regal, no només el consum alimentari típic. Com participar • Compra de números en format cadiretes de ceràmica (identitat visual del projecte): qui participa ja s’endú una peça. • Sorteig: 5 de gener a les 12 h, en directe a l’espai i amb retransmissió per Instagram. Mirada a futur S’avancen línies del trimestre vinent amb propostes que poden abordar l’habitatge i nous formats com el videojoc com a eina cultural i de mediació. 6) Xarxes socials: trends de Nadal amb consciència Vanessa Montserrat explica com aprofitar els trends nadalencs sense caure en la còpia ni en el consumisme. Idees clau • Un trend és un llenguatge col·lectiu: funciona perquè genera conversa, retenció i interacció. • Fer-lo servir no és copiar: és adaptar-lo a la veu i valors propis. • Nadal és un moment emocional: millor connectar que pressionar. Línies recomanades • Storytelling (històries reals del negoci/equip/aprenentatges). • Contingut menys perfecte i més humà (reduir la distància amb l’audiència). • Regalar valor (consells, guies, reflexions) en lloc de només producte. • Tancament d’any: comunicar des del propòsit i “vendre millor”, no necessàriament vendre més. 7) Nutrició: com menjar bé sense renunciar al Nadal A l’espai de nutrició, Elvira Sánchez proposa una pauta centrada en moderació i escolta corporal per evitar excessos. Recomanacions pràctiques • Evitar arribar als àpats amb fam: arribar amb apetit. • Si hi ha aperitius tipus “bufet”, servir-se en un plat el que agrada i controlar quantitat. • No saltar-se menjars per “compensar”: millor una pauta regular i àpats més lleugers abans del gran banquet. • Estratègia de tente en peu abans del sopar: fruita (ideal vitamina C) + làctic (iogurt/kèfir) + fruits secs. • Alcohol amb aigua per facilitar el metabolisme i evitar retencions. 8) Teatre: propostes i idees per regalar cultura Maica Dueñas recomana espectacles (amb especial atenció a un recital/peça sobre Miguel Hernández) i reivindica que regalar teatre és un bon regal. Missatges destacats • Hi ha opcions de diferents preus i formats; el teatre té costos d’assaig i producció i és un sector sovint precari. • Es recorden propostes de temporada (musicals, reposicions i formats nadalencs) per triar segons gustos. Tancament L’episodi tanca amb el resum del dia i el fil conductor nadalenc: agenda local, cultura com a eix comunitari, servei públic i peces pràctiques (xarxes, nutrició i recomanacions escèniques).
Context i presentació del programa Paraula Viscuda és un espai de reflexió religiosa emès a Ràdio Desvern dins l’àmbit parroquial de Sant Just Desvern. En aquest episodi, conduït per Montserrat Giro Selma amb la participació de Dolors Cardona Pera, es continua el cicle dedicat a 20 dones de l’Antic Testament, centrant-se avui en la figura de Rebeca. Les locutores parteixen de la seva experiència en grups de dones de l’Església (col·lectiu Dones en l’Església, Sembra Veu i grup Nostra Dona de la parròquia) i situen la reflexió en clau de lectura bíblica amb sensibilitat feminista. Marc bíblic: Gènesi, patriarcat i matriarcat Què és el Gènesi? • El Gènesi és presentat com un llibre del Pentateuc que parla dels orígens: la prehistòria de la humanitat i el naixement del poble d’Israel. • Es distingeixen dues grans parts: • Una primera secció més mítica/simbòlica (creació d’Adán i Eva, Caín i Abel, el diluvi de Noè…), en paral·lel a altres relats d’altres pobles antics. • Una segona part, que és la que interessa al programa, dedicada a l’origen del poble escollit i als patriarques i matriarques (Abram, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, etc.). Patriarcat i matriarcats bíblics • El context és patriarcal: fa uns 4.000 anys, «és la veu de l’home» la que compta socialment i jurídicament. • Tot i això, les ponents remarquen que les dones sempre hi són presents en la història de la humanitat i de la fe: • De manera activa, agosarada, desinteressada i de servei. • Amb tasques de responsabilitat en el desenvolupament del missatge de Déu. • Es diferencia entre: • Patriarcat: estructura on el poder formal recau en els homes. • Matriarques: dones com Sara, Rebeca, Raquel i Lia, que tenen un paper decisiu en la descendència del pacte diví. • S’assenyala que ja hi havia antics cultes matriarcals religiosos abans que Israel fos escollit com a poble de Déu, on es venerava la figura de la mare o deessa. En aquest marc, les figures femenines bíbliques –tot i viure en patriarcat– demostren una gran força i influència. Recordatori de Sara i Agar com a precedents Sara, mare del poble • Sara queda com la mare del poble d’Israel, la que vincula les promeses de Déu a Abram i infanta el fill que encetarà una descendència nombrosa. • El programa subratlla que: • Sara no és només origen de la història d’Israel, sinó origen també de la història dels creients cristians. • Els qui creuen en Jesús –fill d’Israel– reconeixen en Sara una mare en la fe, i volen tenir el seu mateix esperit obert i confiat al camí de Déu. Agar, mirada feminista • Des d’una lectura feminista, Agar és destacada com l’única dona que rep directament paraules del missatger del Senyor sobre la descendència. • Agar es converteix en una mena de teòloga: • Pren consciència del que ha succeït. • Dóna nom a Déu («el Déu que veu»), a partir de la seva experiència amb l’àngel. • Utilitza la seva capacitat de lectura espiritual del que ha viscut. • Amb Sara i Agar ben situades, el relat bíblic del Gènesi introdueix Rebeca. Qui és Rebeca dins el Gènesi? Identitat i lloc en la genealogia • Rebeca és presentada com un personatge clau de l’Antic Testament, tot i que sovint ha quedat poc visibilitzada. • El Gènesi la descriu així: • Filla d’Abetuel i germana de Laban, del mateix clan familiar que Abram havia deixat en escoltar la crida de Déu. • Esdevé esposa d’Isaac, fill d’Abram. • És mare d’Esaú i Jacob, els dos bessons que marcaran dues nacions. • A la història bíblica, Rebeca queda emmarcada entre dues grans figures: • D’una banda, Abram i Sara, iniciadors de l’aliança. • De l’altra, el seu propi fill Jacob, pare de les tribus d’Israel. • Per això, sovint és vista només com un esglaó en la cadena que porta al naixement del poble escollit. El programa reivindica que, tot i això, la seva acció és decisiva. El relat de Rebeca: crida, decisió i matrimoni L’encàrrec d’Abram i el viatge del servent • Quan Abram s’adona que envelleix, vol garantir la continuïtat del clan escollit per Déu. • Manda el seu servent de màxima confiança perquè torni al seu antic clan i busqui esposa per a Isaac: • No vol que el seu fill es casi amb dones d’altres pobles. • Vol mantenir el llinatge vinculat a la promesa de Déu dins el mateix clan. • El servent emprèn el viatge amb camells i arriba a una zona amb un pou, un lloc de trobada molt simbòlic: • El tema de l’aigua i el pou apareix sovint a la Bíblia com a espai de vida, convivència i trobada (Agar, la samaritana, etc.). La trobada al pou i la veu de Rebeca • Rebeca hi apareix com una noia jove, valenta, espavilada i bonica que ha anat a buscar aigua. • El servent queda impressionat pel seu tarannà actiu i decidit i li demana que el presenti a la seva família. • Un fragment clau del Gènesi remarca el dret de paraula de Rebeca: «Cridem la noia i demanem el seu parer». • Li pregunten si vol marxar amb aquell home, missatger d’Abram. Podia quedar-se uns dies a casa, però ella respon de seguida que sí. Això mostra la seva llibertat interior i capacitat de decisió sobre un punt que li canviarà la vida. Benedicció familiar i acollida per part d’Isaac • La família la beneeix amb unes paraules solemnes: «Tu ets la nostra germana, que de tu en surtin milers de miriades». • En arribar a Canaan, Isaac la instal·la a la tenda on havia viscut Sara i la pren per esposa: • Col·locar-la a la tenda de Sara és un gest simbòlic d’una gran força. • Mostra que Rebeca hereta el lloc d’honor de Sara i és acollida com a nova matriarca estimada pel poble. • Després de la mort d’Abram, Isaac i Rebeca passen a conduir el camí del poble dins l’aliança amb Déu. Rebeca mare de bessons: Esaú i Jacob L’oracle sobre els dos pobles • Rebeca queda embarassada de bessons, cosa que el Gènesi carrega de fort simbolisme. • El text bíblic recull l’oracle del Senyor sobre el seu ventre: «Hi ha dues nacions en el teu ventre. Dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre i el més gran servirà el més petit». • Això anticipa que Esaú, el primogènit, acabarà servint Jacob, el petit, trencant l’ordre habitual del patriarcat. El naixement i la primogenitura • El relat subratlla el significat teològic del naixement: • El primer en sortir és Esaú, descrit com roig i pelut com un mantell. • Tot seguit surt Jacob, agafat al taló d’Esaú, imatge de lluita i rivalitat des del naixement. • L’episodi de la primogenitura venuda per un plat de llenties és presentat com un primer gran moment de conflicte: • Esaú torna exhaust de caçar i demana del guisat de llenties que cuina Jacob. • Jacob, amb intenció calculadora, li diu que només li’n donarà si li ven els drets de primogenitura. • Esaú accepta, menyspreant a la pràctica el seu dret d’hereu. • D’aquí neix l’expressió popular «vendre la primogenitura per un plat de llenties» com a imatge de perdre alguna cosa molt valuosa per una gratificació immediata i irrellevant. Preferències i tensions familiars • El programa remarca la dinàmica afectiva complexa dins la família: • Isaac simpatitza amb Esaú, el més fort, caçador, capaç de portar pràcticament el pes del clan. • Rebeca s’estima més Jacob, sensible, dolç i d’un altre tarannà. • Aquesta preferència materna genera rivalitat i necessitat de protecció per part de Rebeca envers Jacob. El gran gir: la benedicció robada Isaac envelleix i prepara la benedicció • Amb la vellesa, Isaac queda cec i sent que s’acosta la seva hora. Decideix que ha de beneir el seu hereu per transmetre-li la continuïtat del llinatge. • En aquest context, el programa insisteix que cal entendre l’actuació de Rebeca no només com una manipulació sinó com resposta a una crida interior de Déu: • Ella també se sap cridada. • Coneix bé el caràcter dels dos fills i discernirà qui és més adequat per encarar el futur del poble. L’engany dissenyat per Rebeca • Rebeca trama una estratègia perquè la benedicció recaigui en Jacob, en sintonia amb l’oracle que havia rebut: • Sap que Esaú és pelut i que Isaac està cec, de manera que confia en el tacte del pare. • Fa vestir Jacob amb pells suaus (pell de be) per tal que, en tocar-lo, Isaac cregui que és Esaú. • Isaac, enganyat pel tacte i l’olor, beneirà Jacob com a primogènit, tot i que oficialment ho hauria d’haver estat Esaú: • Un cop feta la benedicció, no es pot desfer, i aquest gest consagra Jacob com a hereu del projecte de Déu per al poble. Conseqüències: ruptura i exili de Jacob • Quan Esaú descobreix l’engany, se sent traït profundament. A partir d’aquí s’enceta una cadena de ressentiments i enganys. • Davant el perill, Isaac envia Jacob lluny i s’obre una nova etapa del relat bíblic: • Jacob marxa a la terra d’origen del clan d’Abram. • Allà es trobarà amb Lia i Raquel, dones que seran també protagonistes del Gènesi. • El programa destaca l’astúcia de Rebeca, però a la vegada la interpreta com a dona forta que discerneix el camí de l’aliança, confiant que Jacob és el més idoni per continuar el projecte de Déu. La visió teològica i de fe: llinatge i fidelitat Configurant el llinatge d’Israel • La història de Rebeca s’emmarca en un temps en què la humanitat cerca el seu Déu o els seus déus. Hi ha diversos cultes i deesses, però el poble d’Israel manté una línia de fidelitat a un Déu únic. • Mitjançant decisions com les de Rebeca, el poble va teixint el seu camí de fe: • Es procura que l’hereu (Jacob) busqui esposa dins el clan d’Abram. • Es vol evitar matrimonis amb dones hitites, com havia fet Esaú, que haurien diluit o desviat el projecte religiós del clan. • El teixit del llinatge es fa així pas a pas, amb una barreja de lliure decisió humana, enganys, preferències i, alhora, providència divina. Envelliment i final de Rebeca • Amb el temps, Rebeca també es fa gran. El programa remarca el seu final en clau simbòlica: • És enterrada a la cova de Macpela, juntament amb Abram, Sara i Isaac. • Aquest lloc és vist com una penyora de les promeses de Déu sobre la terra que donarà al seu poble. • Així es tanca la trajectòria de Rebeca com a dona forta i decidida, que fa gairebé 4.000 anys va obrir-se pas en un món dur i difícil, mentre Déu anava mostrant a poc a poc el seu rostre enmig de la història. Tancament: connexió amb el Nadal i la migració Advent i naixement de Jesús • En la part final, les locutores connecten el relat bíblic antic amb el temps litúrgic present: • Són al tercer diumenge d’Advent, a les portes de Nadal. • Nadal és presentat com el naixement de l’infant Jesús, el Fill que Déu dona a la humanitat. • Es destaca la humilitat i vulnerabilitat d’aquest naixement: • Neix en una cova, fora de casa, en context de precarietat. • Els pares de Jesús han d’emigrar, de manera que la migració apareix ja unida des del principi a la seva vida. Actualització del missatge • Les ponents subratllen que la vida dels pobles està marcada per moviments, desplaçaments i migracions, i hi veuen una resonància actual del relat bíblic. • El programa es tanca amb un agraïment a l’audiència i al tècnic Carles, i amb una salutació final: • «Bon Nadal, Bon i Sant Nadal», tot desitjant continuar el camí de fe l’any vinent. Nota sobre el fragment final • A partir aproximadament del segon 1492, la gravació canvia bruscament a un tall d’un altre programa esportiu radiofònic (no relacionat amb Paraula Viscuda), amb tertúlia sobre: • El discurs del president del Barça, Joan Laporta, i el retorn de «l’alegria al barcelonisme». • Qüestions econòmiques del club i campanya electoral implícita. • Modificacions del reglament del fair play de La Lliga i possibles efectes sobre el Barça. • Aquest fragment no forma part del programa religiós inicial, sinó que és un enganxament tècnic d’emissió d’un altre espai.
Visió general de l’episodi El Refugi d’avui combina actualitat política, crònica esportiva, cultura del vi, recomanacions de cinema i sèries i agenda local de Sant Just Desvern, tot amb un to molt pre‑Nadal. 1. Zoom informatiu: política, societat i llengua Política i corrupció a l’Estat espanyol • Declaració de Santos Cerdán al Senat pel cas Coldo: es presenta com a víctima d’una persecució política, nega vincles amb l’empresa Servi Navar i denuncia el suposat estat profund. • El relat xoca amb proves incriminatòries que apunten que sí que tenia relació amb l’empresa. • Assegura que tot s’intensifica arran de la negociació de l’amnistia amb Junts i la foto amb Carles Puigdemont. Desallotjament massiu a Badalona • Desallotjament de l’antic Institut B9 al barri de Sant Roc, on hi vivien unes 400 persones. • Operatiu amb gran desplegament de Mossos, Policia Nacional, serveis socials i SEM. • Moments de molta tensió, llançament d’objectes i presència de col·lectius de suport com el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. • Entitats denuncien manca total d’alternatives d’habitatge mentre l’alcalde Xavier García Albiol defensa l’enderroc per construir-hi una comissaria. Trama de la joventut de Vox • La marca juvenil La Revuelta, afí a Vox, hauria recaptat centenars de milers d’euros per la DANA que no haurien arribat als destinataris. • Àudios filtrats apunten que Vox coneixia les irregularitats i buscava controlar l’organització juvenil i desmarcar-se de l’escàndol. • Denúncia presentada per Arturo Villarroya, ex president de La Revuelta i assessor a Brussel·les. • Vox nega desviament de fons i acusa PP i PSOE d’orquestrar la polèmica; Santiago Abascal defensa la “neteja” del partit. Neologisme de l’any • “Vespreig” és escollit neologisme de l’any 2025. • Defineix l’activitat de sortir al vespre a fer un beure, tapes i conversa, equivalent al tardeo castellà. • Ha guanyat amb un 25,6% dels vots a la convocatòria de la Universitat Pompeu Fabra, IEC, TERMCAT i 3CAT; darrere queden IA i neurodivergent. Escalada EUA – Veneçuela • Donald Trump ordena el bloqueig total dels petrolers sancionats que entrin o surtin de Veneçuela. • Washington acusa Nicolás Maduro de finançar narcotràfic, terrorisme i tràfic de persones amb el petroli. • Caracas denuncia un bloqueig naval il·legal i un intent d’apropiar-se de les riqueses del país. • L’objectiu dels EUA seria asfixiar les exportacions de petroli, sobretot cap a la Xina. • La població veneçolana viu entre el desig de canvi polític i el rebuig majoritari a una intervenció militar. 2. Actualitat de Sant Just Desvern Titulars municipals • Ple de desembre: entrada d’un nou regidor, revisió de la taxa de residus, actualització de l’inventari de béns i suport a la declaració pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Agenda juvenil i cultural • Casal de Joves: monogràfic d’estilisme i vestuari en arts escèniques (20 de desembre), per a joves de 12 a 40 anys, a la Sala Utopia. Treball de colors, textures, simbologia i expressivitat escènica. • Aula d’Extensió Universitària: conferència “Pavarotti” a càrrec de Pol Avinyó a l’Auditori de la Residència La Mallola. Repàs biogràfic i musical de la figura del tenor. Entrevista a l’alcalde Joan Basagañas • L’alcalde de Sant Just, Joan Basagañas, destaca l’aprovació definitiva dels pressupostos 2026 com a gran fita del darrer ple. • Tres grans eixos pressupostaris: - Finalitzar grans inversions del mandat (pista poliesportiva de Mas Lluí, teatre de l’Ateneu de Sant Just). - Reforçar el manteniment d’equipaments i espai públic. - Millorar l’atenció a la ciutadania, amb 2 M€ per ajudes directes (Servei d’Atenció Domiciliària, teleassistència, extraescolars, habitatge). • L’entrevista completa es pot escoltar al web de Ràdio Desvern. 3. Esports: Copa del Rei i premis FIFA Resultats i prèvies de Copa • El FC Barcelona es classifica pels vuitens de Copa del Rei guanyant 0–2 al Guadalajara (Primera RFEF): - Gol de Christensen de cap al minut 76. - Rashford sentencia al descompte després d’una gran acció assistida per Lamine Yamal. • Avui juguen Reial Madrid – Talavera i Atlètic de Madrid – Atlètic Balears, entre d’altres eliminatòries destacades. Premis The Best de la FIFA • Aitana Bonmatí i Ousmane Dembélé són escollits millors jugadors 2025. - Aitana suma el tercer The Best consecutiu, fita històrica. • Luis Enrique (PSG) és designat millor entrenador masculí. • Serena Wiegman rep el premi a millor entrenadora femenina. • Pedri i Lamine Yamal entren a l’11 ideal, amb l’absència destacada de Raphinha. • En el femení, clara majoria de jugadores espanyoles i del Barça. Notícia bomba al tennis • Carlos Alcaraz trenca la relació professional amb el seu entrenador Juan Carlos Ferrero. Anuncia a Instagram que és una separació amistosa però que toca “separar camins”. Altres apunts esportius • Barça femení juga a París a la Champions; una victòria assegura el primer lloc de grup i el pas als quarts. • Jornada intensa de bàsquet europeu i d’handbol (Granollers a la Lliga Asobal). 4. Cançó del dia: nostàlgia i retorn a casa “Deslocado” – NAPA (Portugal, Eurovisió) • Tema en portuguès, molt viral a xarxes, estrenat el març de 2025 i participant a Eurovisió. • Cançó íntima i emocional sobre: - El desarrelament i la nostàlgia. - La sensació de no pertinença a una gran ciutat de formigó. - El vincle profund amb el lloc d’origen (mar, calma, identitat). • La idea de casa va més enllà de l’espai físic: és memòria, relació emocional i possibilitat de retorn. • La lletra contraposa: - La ciutat anònima, on “mai pertanyeré a aquella ciutat”. - L’illa natal (Madeira) com a espai de pau i reconeixement: “A minha casa, ilha, paz, Madeira”. • El presentador reflexiona sobre com molta gent emigra per feina o necessitat i viu aquesta tensió entre futur i identitat. 5. Efemèride: l’arribada de “Els Simpsons” (1989) Impacte cultural • El 17 de desembre de 1989 s’emet per primera vegada “Els Simpsons”. • Sèrie d’animació que passa de simple entreteniment a fenomen cultural global. De la rialla a la crítica social • Present a les tardes després de l’escola, sopars, caps de setmana i moments familiars. • Amb la mirada adulta es descobreix una sàtira molt intel·ligent: - Crítica a desigualtats socials, racisme, classisme. - Retrat del consumisme desmesurat i del somni americà. • Han creat un univers reconeixible amb personatges imperfectes i humans que fan riure i pensar alhora. “No només celebrem l’aniversari d’Els Simpsons, sinó el valor d’una sèrie que ha sabut entretenir, emocionar i fer reflexionar.” 6. Secció «El món del vi» – Celler Albet i Noya (DO Penedès) 6.1. Context: una visita de tancament d’any • Jaume Elias i Jordi Clavero visiten el celler Albet i Noya (Sant Pau d’Ordal, DO Penedès) i en fan un especial de final d’any. • Zona de vinyes, oliveres i presseguers, molt vinculada al sector primari i encara poc coneguda molt a prop de Barcelona. 6.2. Història del celler i pioners de l’ecologia • Orígens el 1903 amb Joan Albet Rubirósa, que arriba com a masover a la finca Can Vendrell de la Codina. • El masover vivia en una casa annexa i cobrava un percentatge de la collita. • Dècades després, Josep Maria Albet i Noya compra la finca quan els propietaris burgesos no volen fer-se càrrec de la casa i la troben en ruïnes. • Als anys 70, el celler es converteix en el primer de Catalunya en apostar per l’agricultura ecològica, en un context en què se’ls veia com “hippies i bojos”. • Josep Maria Albet, vegetarià i animalista, es nega a matar bestiar i defensa una filosofia avançada de respecte a la natura. 6.3. Entrevista amb la sommelier Núria Origen del nom i naixement del projecte • Albet i Noya són els cognoms del propietari, Josep Maria Albet i Noya. • L’empresa neix com a tal als anys 80, però el punt clau és el 1978, quan una empresa danesa demana vins ecològics per exportar. • A Catalunya ningú en feia, en una època d’“entusiasme químic” al camp; per la seva trajectòria personal, Albet és el candidat ideal per provar-ho. 100% ecològics i influència a la DO Penedès • Des del 1978 elaboren vins 100% ecològics i han contribuït a impulsar el sector. • La DO Penedès es converteix recentment en la primera DO de l’Estat 100% ecològica. • També formen part de Clàssic Penedès per als vins escumosos, amb criança mínima de 15 mesos, i prefereixen parlar de vi escumós en lloc de cava. Varietats i vins especials • La sommelier destaca: - El xarel·lo com a varietat identitària del Penedès i de la casa (fan quatre vins 100% xarel·lo, tots diferents). - Una línia de vins experimentals, varietats recuperades i resistents, mirant al futur. Canvi climàtic i varietats resistents • Denuncia un clima d’extrems (sequera o pluja intensa) que dificulta trobar l’equilibri. • Projecte propi de creació de varietats resistents: - Per suportar millor la sequera. - Per reduir tractaments contra míldiu i oïdi en anys plujosos. • Defensa que, provat que es pot fer vi d’alta qualitat sense pesticides, la deriva cap a l’ecologia és irreversible. Canvi de gustos del consumidor • Cada cop costen més els negres pesants i tànics. • Creixen els vins blancs i sobretot els escumosos: - Més frescos, menys graduació alcohòlica. - Ideals per beure fàcilment en celebracions. Recomanació de Nadal • Núria sentencia: “No hi ha Nadal sense bombolles.” • Recomana apostar pels escumosos d’Albet i Noya per aquestes festes. 6.4. Punts clau de Jordi i tast de vins Conceptes que destaquen Jordi i Jaume • Importància del xarel·lo a la casa i al Penedès. • Vinya d’assaig per a varietats PIWI (resistents a fongs): menys tractaments i coherència amb la filosofia ecològica. • Recuperació de varietats autòctones: - El fundador anava literalment al bosc a buscar vinyes salvatges. - Recuperen varietats com balat i Maria Carrión, autèntic patrimoni vitícola de Catalunya. Vins tastats durant la visita La Volada (blanc de varietats resistents) • Vi molt fresc, aromàtic i floral, ideal per: Vermuts de Nadal (olives, patates, pica‑pica) sense necessitat de vermut clàssic. Beure a copes, ben fred. Fànio (blanc de xarel·lo amb criança complexa) • Elaboració en tres recipients: Barrica de fusta. Ou de formigó (moviment constant de lies i líquid). Tina d’acer inoxidable. • Boca untuosa, amb cos i cremositat, ideal per maridar plats contundents: Steak tàrtar, canelons, plats de rostit. Bosc Negre (blanc brisat / orange wine) • Blanc elaborat amb macració amb pells, que li dona color taronja i estructura. • Sensacions molt properes a un vi negre: cos, tanicitat, persistència. • Maridatges recomanats: Roast beef nadalenc. Croquetes de rostit, fricandó. • Ideal per sorprendre amants del vi que creuen que un blanc no pot tenir cos. Balat (negre de varietat recuperada) • Varietat autòctona balat, similar en estil a la Pinot Noir, però catalana. • Vi fresc, de tànnins suaus i bona finor. • Jordi insisteix que recuperar aquesta vinya salvatge és com salvar patrimoni de Catalunya. Les Granes (escumós rosat) • Escumós rosat brut, amb punt lleugerament dolç. • Bombolla fina i elegant (18 mesos de criança). • Maridatge: cheesecake, formatges blaus i postres làctics. Les Nords (escumós de llarga criança) • Escumós 2021 amb 36 mesos de criança. • L’han rebut com a regal de Núria i el guarden per Cap d’Any com a vi per a una ocasió molt especial. 6.5. Compres de Nadal i consells de botiga Compres del Jordi • Per satisfer els gustos del pare, molt de Rioja: - Ramon Bilbao Crianza 2019 (tempranillo, cos mitjà, estil clàssic elegant). - Hacienda López de Haro Reserva 2018 (tempranillo + graciano, 20 mesos de barrica). • Preu molt competitiu (menys de 10 € per ampolla), fàcils de trobar en grans superfícies com Carrefour. Blancs escollits • Protos Verdejo amb criança sobre lies fines (uns 7 €); fresc però amb volum. • L’Ermita d’Espiells (Juvé & Camps): - Blanc penedesenc amb macabeu, xarel·lo, chardonnay, parellada i viognier. - Ampolla molt vistosa, ideal per fer “bona impressió” a taula sense un cost alt. Compres de Jaume i dificultats amb el vi català • Busca el vi Mireia de Pinord i vins d’Albet i Noya i Domènia Wines a Vila Viniteca, però no els troba. • constata que la botiga té molt pes en vins internacionals i d’altres DO i poca presència de vi català més enllà de DO Penedès i Priorat. • Jordi recomana botigues especialitzades en vi català: - Divi Montaner (focus en DO catalanes). - Vinyasons i Masia (amb projectes dins i fora de DO per filosofia pròpia). 7. Anàlisi Barça – Guadalajara (Copa del Rei) 7.1. Plantejament del partit • Taula rodona amb Jordi Clavero i Daniel Aragón. • Partit duríssim davant un Guadalajara molt ordenat al darrere, amb blocs molt junts a l’àrea pròpia. • Sensació de partit “típic de Copa” per al Barça: - Molt domini, però poca claredat per trencar el mur. - Risc que una contra al minut 80 et castigui. 7.2. Clau tàctica i ambient • Defensa molt física del Guadalajara i arbitratge permissiu amb les entrades. • Estadi ple i ambient hostil per al Barça, amb instruments sonant constantment (la famosa “gaita/bubuzela” que recorda Sud-àfrica 2010). • El rival gairebé no genera ocasions, però hi ha un xut perillós de Mendes que obliga Ter Stegen a intervenir. 7.3. Ter Stegen vs. Iñaki Peña i el debat de la Copa • Gran tema: el retorn de Marc-André ter Stegen a la porteria. • Jaume defensa que, si Ter Stegen es queda, seria just que fos el porter de la Copa per jerarquia i trajectòria. • Dani creu que: - El més probable és que la Copa sigui per Iñaki Peña. - El millor per Ter Stegen podria ser una sortida a l’hivern, per tenir minuts i consolidar-se com a porter titular d’Alemanya. • Es comenta el “hate” a xarxes quan es va anunciar que jugaria Ter Stegen i el pes mediàtic de la seva lesió i decisions recents; tot i això, tots coincideixen en el respecte que mereix el porter alemany. 7.4. Paper de Lamine Yamal i de Fermín • Partit molt complicat per a Lamine Yamal: - És un jugador de 1 contra 1, però es troba davant dues línies de 4–5 jugadors enganxats a l’àrea. - Malgrat això, genera desequilibri i participa a l’assistència del segon gol. • S’insisteix que, amb l’edat que té, és normal que hi hagi irregularitat i partits menys lluïts. • Fermín és considerat el jugador ideal per aquest tipus de duels: - Coneix bé els camps petits i les batalles físiques. - Aporta intensitat, pressió, arribada i lectura d’espais. 7.5. Aspiracions del Barça a la Copa • Coincideixen que el Barça és clar candidat a revalidar el títol. • Recorden la tradició especial del Barça amb la Copa, fins i tot en temporades difícils. • Apunten també l’Athletic Club com a altre gran especialista històric de la competició. 8. Prèvia de Lliga: Villarreal – Barça 8.1. Villarreal, revelació silenciosa • El Villarreal és tercer amb dos partits menys; si els guanyés, quedaria a només dos punts del Barça. • Equilibra una Lliga excel·lent amb una Champions nefasta, on encara no ha guanyat cap partit i ha perdut fins i tot contra rivals com el Copenhaguen o el Pafos. 8.2. Fortaleses del “submarí groc” • Equip molt ben construït, capaç de refer-se tot i vendes importants (com Yeremy Pino). • Plantilla plena de jugadors de nivell: - Gerard Moreno com a davanter referència i “esperico” perillós. - Rafa Marín en defensa, Thomas Partey al mig, Mikautadze, Moleiro, Nicolás Pépé, Ayose Pérez, Buchanan, Solomon… - Dani Parejo, veterà cervell de l’equip (36 anys i encara clau en la creació). • Dades curioses: han marcat 8 davanters diferents, cosa que els fa menys dependents d’una sola estrella. 8.3. Clau del partit i pronòstics • Es remarca que el Barça juga millor contra equips que busquen l’atac (com el Madrid) que contra blocs tancats com l’Osasuna. • Clau: marcar aviat per evitar sofrir i que el partit es compliqui. • Porres: - Jordi: 0–3, amb un 70% de probabilitats de victòria culer. - Dani: també 0–3, amb un 75% per al Barça, confiant en la velocitat de Rashford, Lamine, Vitor Roque o Ferran Torres. 9. Cinema i sèries: “La pantalla gran” amb Daniel Aragón 9.1. Què estan veient? • Jaume està immers a “Stranger Things” (temporada nova) i en el documental històric “La mort de Iugoslàvia”. • Dani recomana el documental de 50 Cent sobre P. Diddy (Diddy, Puff Daddy) a Netflix, on es mostren vídeos íntims que havien de servir de defensa i acaben incriminant-lo. 9.2. Guerra de gegants: Netflix, Warner Bros. i Paramount • Continua el pols corporatiu: - Netflix i Warner Bros. impulsen una gran aliança i ja han publicat una web conjunta on celebren la unió. - Malgrat l’OPA hostil de Paramount, Warner ha demanat als accionistes no acceptar-la. • A la web conjunta hi apareixen combinats universos com: - Harry Potter, Stranger Things, Superman, Demon Hunters, Joc de Trons, Glass Onion (Punyales por la espalda 2) o Wednesday. • El missatge implícit de Netflix: confien que no hi haurà veto per monopoli i que la fusió tirarà endavant. 9.3. Marvel: filtracions massives Avengers: Doomsday • Suposat teaser vist en preestrenes d’“Avatar”: - Es veu Chris Evans novament com a Capità Amèrica (Steve Rogers) vivint al passat. - Escenes on guarda l’uniforme i apareix amb un nadó als braços, fill seu amb Peggy Carter. - Es suggereix que un fet del passat provoca la tragèdia de Doctor Doom (pèrdua de família) i la seva venjança. • Marvel planificaria tres teasers individuals (Capità Amèrica, Robert Downey Jr. com a Doom, Chris Hemsworth com a Thor) i un tràiler general. Spider-Man: Brand New Day • També s’hauria filtrat un teaser amb: - Aparició del Punisher. - Participació de Sadie Sink (Max a Stranger Things) en un paper encara desconegut. • Dani creu que Sadie Sink té potencial per ser la gran estrella futura de la generació Stranger Things, potser fins i tot per sobre de Millie Bobby Brown. 9.4. Recomanació principal: “Punyales por la espalda: Entre los muertos” (Knives Out 3) • Tercera entrega de la saga “Knives Out” (Punyales por l’esquena), dirigida per Rian Johnson amb Daniel Craig com el detectiu Benoit Blanc. • Cada pel·lícula és un whodunit independent (es pot veure sense les anteriors): - 1a: misteri clàssic en una mansió familiar. - 2a (Glass Onion): cas en una illa de luxe; Dani la troba la més fluixa. - 3a (Entre los muertos): crim en una església, amb el pare mort i els feligresos com a sospitosos. Cast i punts forts de la tercera part • Repartiment de luxe: Cailee Spaeny, Andrew Scott, Mila Kunis, Jeremy Renner, Glenn Close i Josh O’Connor. • Dani destaca especialment Josh O’Connor (el pare Jot), que es “roba” la pel·lícula. • Elements clau: - Tracta fe i religió, fidelitat i hipocresia. - Explora per què la gent creu o deixa de creure. - Flashbacks amb colors i enquadraments diferents segons el punt de vista del narrador, mostrant com dues versions poden ser simultàniament certes. • Dani lamenta que s’estreni essencialment a Netflix i no al cinema comercial, perquè la fotografia i posada en escena mereixen pantalla gran. 10. El “top 4” de Jaume al Letterboxd (pel·lícules preferides) 10.1. 4) Cinema bèl·lic – “1917” • Jaume agrupa el seu amor pel cinema bèl·lic (Salvar el soldado Ryan, Fury, etc.) i tria “1917” com a representant. • Pel·lícula rodada com un fals pla seqüència continu, que submergeix l’espectador en una missió de missatgers a la Primera Guerra Mundial. • Retrata un tipus de soldat poc vist: el que ha de portar un missatge decisiu travessant el front. • Es recomana també veure “Civil War” (A24) com a complement, sobre una guerra civil als EUA des del punt de vista de fotoperiodistes. 10.2. 3) “Green Book” • Basada en la història real del pianista afroamericà Don Shirley i el seu xofer italoamericà Tony Lip. • Road‑movie pel sud profund dels EUA, marcadament racista, guiats pel “Green Book”, guia d’hotels on poden dormir persones negres. • Mostra com el xofer, inicialment ple de prejudicis, va transformant la seva visió a mesura que coneix realment el pianista. • Jaume subratlla que és una pel·lícula que fa millor persona a qui la mira; Dani recorda que Mahershala Ali va guanyar l’Òscar a millor actor secundari. 10.3. 2) “El padrí” • Clàssic absolut de Francis Ford Coppola. • Jaume en destaca la construcció del mite mafiós i el pes de figures com Marlon Brando (Vito Corleone) i Al Pacino (Michael Corleone), malgrat el lapsus inicial amb els noms. • Considerada la gran referència del cinema de màfia, amb impacte gegant sobre tot el cinema posterior. 10.4. 1) “El club de la lluita” (Fight Club) • Pel·lícula preferida de Jaume i una de les que més impacte li ha causat. • Interpretacions brillants de Brad Pitt, Edward Norton, Helena Bonham Carter i Jared Leto. • Pel·lícula que no es pot espatllar amb espòilers: el gir final canvia completament la percepció de tot el metratge. • Dani remarca que és d’aquelles obres (com El sexto sentido) que s’han de tornar a veure un cop entès el gir. • Temes claus: - Crítica al consumisme, la masculinitat tòxica i l’alienació moderna. - La necessitat de sentit vital més enllà de la feina i el consum. • Per a tots dos, és una pel·lícula imprescindible que tothom hauria de veure. 11. Tancament del programa • L’episodi acaba anunciant un programa especial de Nadal d’El Refugi per l’endemà. • S’insisteix en el to festiu: combinar vi, futbol i cinema per celebrar les festes. • Es mantenen les falques habituals de Càritas Sant Just (Cafè de les 3), la Generalitat (polítiques d’habitatge) i la promoció de programes de Ràdio Desvern com La Rambla.
