
Cinema sense condicions del 6/3/2018 — Oscars 2018, ‘IPIS’ i el canvi de paradigma: Netflix/HBO/Amazon, amb crítica d’En la sombra
Panorama general del programa "Cinema sense condicions" posa el focus en una gala dels Oscars repartida, un curtmetratge propi amb ambició formal i un debat profund sobre el futur del cinema en l’era de les plataformes. • Programa amb tres blocs principals: Oscars 2018, curtmetratge IPIS i plataformes (Netflix/HBO/Amazon), amb una crítica destacada d’En la sombra (Fatih Akin). Oscars 2018: gala equilibrada i poca sorpresa Balanç global • Percepció d’una gala “bastant fluixeta” i molt repartida (cap film domina aclaparadorament: màxim 4 premis; diversos empats a 3). • Menys soroll del previst sobre Me Too i reivindicacions racials; en canvi, sensació de repartiment polític dels guardons. Títols clau i sorpreses • "La forma de l’aigua" (Guillermo del Toro): debat intern sobre el seu to romàntic/naïf i l’ús de l’al·legoria; part de la taula la percep massa publicitada i comparada amb fenòmens com La La Land o Amélie. • "Tres anuncios en las afueras": per alguns, la més encertada i la que “feia més cinema d’acadèmia”. • Àmbit tècnic: Blade Runner 2049 i Dunkirk s’enduen els premis d’oficis. • Sorpresa: Get Out (Déjame salir) guanya guió original, inesperat per part d’alguns oients i tertulians. ‘IPIS’ (Qui paga mana): un curt de 25’ sense diàleg que parla amb la música i el so Concepte i llenguatge • Curtmetratge de 25 minuts, sense diàlegs i amb la protagonista muda: la narrativa se sosté en actuació, fotografia, so i música. • Gènere: thriller amb elements de tensió i terror; to “pseudo-tecnològic” on la pantalla i els xats esdevenen part de la posada en escena. • Idea visual clau: el joc de tancar un ull alternant (percepció/punt de vista), que guia l’espectador sense mastegar-li la informació. So, música i decisions formals • No es va gravar so directe; tot el disseny de so i foley es crea en postproducció (Reaper), amb música original (Ableton) d’Ariad i Miquel Soler. • El so i la música “parlen” per la protagonista; aposta conscient per confiar en l’espectador. Producció, rodatge i postproducció • Desenvolupament: impulsat després d’un networking a Sitges; subvenció ICEC i suport de Film Commissions (Barcelona i Cerdanya), Catalan Films i FIFH (Hospitalet). • Rodatge: Blackmagic 4K, acabat a 2K; format 2.40:1; equip reduït i molt cohesionat; anècdota de “barbacoa” durant el rodatge que reflecteix el clima de família. • Eines: Premiere i After Effects per a edició i grafismes; el gruix de postproducció s’allarga fins a 5 mesos per la càrrega de pantalles i so. Direcció, guió i interpretacions • Roser (protagonista): interpretació expressiva i sostinguda sense paraules; la progressió emocional (de la calma a l’angoixa) es treballa escena a escena. • Guió: reescriptura col·lectiva abans del rodatge; sense storyboard formal, però amb planificació clara i marge d’improvisació útil al set. • Valoració global: fotografia meravellosa, tensió sostinguda i ús innovador de la tecnologia com a motor dramàtic. Crítiques breus: ‘Lady Bird’ i ‘En la sombra’ Lady Bird • Opinió d’una part de la taula: mediocre per a estàndards d’Oscars; debat sobre nominacions per raons comercials. En la sombra (Fatih Akin) • Recomanació destacada: Diane Kruger carrega el film amb una interpretació colpidora. • Basada en fets reals sobre terrorisme d’extrema dreta a Alemanya (2000–2007) contra persones d’origen turc. • Estructura en tres parts; el judici subratllat com a cim dramàtic. • Debat sobre el final: per a uns, justificat i sense moralina; s’apunta una diferència generacional en la recepció. Plataformes i canvi de paradigma: Netflix, HBO i Amazon VOD i premis • De la TV lineal al Video On Demand: consum sota demanda i menys dependència de publicitat. • Netflix/Amazon arriben als Oscars (documentals, guions, interpretacions); es qüestiona: què és “cinema” si no passa per sala? Cinema vs streaming: debat obert • Postures puristes (e.g., Christopher Nolan) vs. nova realitat d’estrenes directes a plataforma. • Experiència: sala vs casa. Millora tècnica a la llar i qualitat desigual d’algunes sales alimenten el canvi d’hàbits. Catàlegs, inversions i identitat de marca • Inversions 2018: Amazon ~4.500 M$, Netflix ~8.000 M$ en producció pròpia; objectiu d’arribar a 50% contingut original. • Identitats editorials percebudes: - HBO: més seriosa/autor; sèries com The Sopranos, The Wire, True Detective, The Young Pope. - Netflix: amplitud i varietat; originals com House of Cards, Orange is the New Black. - Amazon: risc i propostes estranyes/singulares (e.g., adaptacions com American Gods). • Mercat espanyol: pes de Movistar en drets i finestres, que condiciona la disponibilitat de sèries a altres plataformes. Serialització i convivència • El cinema s’serialitza (franquícies tipus Star Wars), mentre la TV fa films d’autor; les fronteres es difuminen. • Conclusió compartida: convivència entre sales i plataformes. Més riscos i veus noves a l’streaming, però cal filtre per la sobreoferta. Avanç del proper programa • Invitació d’un expert en SIDA (Josep Malloles, Hospital Clínic) per parlar de cinema i VIH: Philadelphia, Dallas Buyers Club i altres títols.














