
Smooth Jazz Club del 23/2/2018
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
30531 episodis disponibles

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de l’entrevista Detalls del concert Quan i on: Diumenge, a les 19:00, a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu (Sant Just). Cicle: Segon concert de les Estones de Clàssica, el primer cicle de música instrumental i vocal de l’Ateneu de Sant Just. Formació: Quartet de corda — dos violins, viola i violoncel. Intèrprets: Clàudia Padilla (violí), Isabel Arcs (violí), Gabriel Torner (viola) i Berta Planell (violoncel). Repertori i concepte artístic Obres: Ludwig van Beethoven — Quartet en do menor, Op. 18 (etapa de joventut). Maurice Ravel — Quartet en fa major (obra primerenca). Idea central: tot el programa gira al voltant de la joventut — tant la del conjunt (quartet jove i emergent) com la dels compositors en el moment de crear aquestes obres. Caràcter musical: Beethoven: llenguatge més familiar i d’entrada més directa. Ravel: harmonies impressionistes i molt boniques, que brillen amb contextualització. "Estic convençut que pot enganxar a tothom" "Tot gira al voltant de la joventut" Trajectòria del Quartet Torner Quartet jove format al Conservatori del Liceu; músics amb experiència en orquestres i beques. Han actuat arreu de Catalunya, inclòs el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Porten un any rodant aquest mateix programa amb èxit. Accessibilitat i pedagogia per al públic Abans de cada part, l’organitzador Xavier García farà explicacions introductòries per contextualitzar les obres. Objectiu: que el públic —tant iniciat com novell— pugui entendre millor i gaudir més del concert. Preus i informació pràctica Entrada general: 10 € Socis de l’Ateneu: 8 € Menors de 25 anys: 5 € Proper concert del cicle Data: Diumenge 18 de març, 19:00. Programa: Recital d’òpera i cançó espanyola. Intèrprets: Xavier García (piano) i Paula Sánchez Valverde (soprano). Idea clau Un concert de nivell, amb interpretacions expressives i tècnica depurada, pensat per enganxar públic divers i consolidar el nou cicle Estones de Clàssica a l’Ateneu de Sant Just.

Panorama general L’episodi havia de centrar-se en una entrevista amb Jusfo Salva, segon tinent d’alcalde de Sant Just, per comentar el ple municipal de febrer. No obstant això, per un malentès amb el Departament de Comunicació de l’Ajuntament, el convidat no arriba a l’emissió. El programa omple l’espai amb música —principalment la peça “Boig al món”— i es manté una llarga espera en antena sense que l’entrevista tingui lloc. Punts clau • Entrevista prevista amb el segon tinent d’alcalde per parlar del ple municipal de febrer. • Malentès de comunicació: el convidat no rep (o no confirma) la citació i no compareix. • Contingut substitut: emissió musical (tema “Boig al món”) i posterior espera sense contingut editorial. • Tema principal pendent: no s’arriba a tractar cap punt del ple ni es fa debat o anàlisi. Moments i temes per blocs Obertura i incidència amb el convidat (0–37 s) • El locutor anuncia l’entrevista i explica el malentès amb Comunicació de l’Ajuntament de Sant Just. "posem una mica de música, tot esperant que arribi el Jus del segon tinent d'alcalde" Bloc musical: “Boig al món” (38–267 s) • Emissió del tema “Boig al món”, que ocupa el tram central inicial de l’episodi. • Serveix com a farciment mentre s’espera el convidat. Insercions tècniques/farciment (292–450 s) • Repeticions de “Sous-titrage Société Radio-Canada”, probablement senyals o etiquetes de subtitulat inserides per error o residu tècnic. Espera prolongada sense contingut (480–1722 s) • Trams amb silenci/farciment i sense noves intervencions editorials. • No hi ha cap actualització sobre l’arribada del convidat ni contingut alternatiu. Cites destacades "11 i 13 minuts d'aquesta hora tenim programada una entrevista..." "Sembla que hi ha hagut un malentès amb el Departament de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Just." Estat del tema principal • El contingut sobre el ple municipal de febrer queda pendent d’una futura emissió o reprogramació de l’entrevista.

Resum general Podcast de magazine local amb focus a Sant Just Desvern. Es tracten, amb to informatiu i d’entrevista, els acords del ple municipal, la nova marca del municipi, mesures de mobilitat nocturna, una previsió meteorològica destacada per onada d’aire fred, cultura (cicle Estones de Clàssica), un ampli bloc d’esports internacionals i una peça d’història de l’esport (Kubala), més butlletins i agenda. Temes principals • Ple municipal de febrer: rebuig a la moció per col·locar el retrat del rei a la sala de plens; bonificació de la plusvàlua a l’Ateneu; creació d’una plaça de tècnic/a de mobilitat; modificació del PGM al Mas Lluí per a una nova deixalleria; i línies d’educació a mig termini (possible cessió de solars per a equipaments). • Nova marca de municipi: “Sant Just, naturalment de Collserola” per reforçar el vincle urbà-natural i fer-lo transversal a polítiques urbanes, socials, culturals i educatives. • Mobilitat nocturna: prova pilot de parades intermèdies a demanda al Nitbus (línies N1 i N9) per a dones i menors, per millorar la percepció de seguretat. • Meteorologia: s’anuncia una irrupció d’aire siberià amb fred rigorós a tot el país i risc de neu a cota molt baixa si coincideix amb un front a partir de dilluns a la nit-dimarts. • Cultura: entrevista sobre el cicle “Estones de Clàssica” (Quartet Torner; obres de Beethoven i Ravel) amb explicacions prèvies per facilitar l’audició a tots els públics. • Esports: prèvia de futbol internacional (Premier, Bundesliga, Serie A, Ligue 1), clàssic d’Eurolliga Barça–Madrid, agenda NBA dels catalans i les finestres FIBA, motor (Superbikes i presentació del McLaren d’Alonso) i Jocs Olímpics d’Hivern (cloenda). • Històries de l’esport: Ladislau Kubala, la seva influència al Barça i la ciutat, i l’episodi final amb l’Espanyol. Municipi i política local Ple municipal (claus) • Retrat del rei: la moció de Ciutadans va ser rebutjada (PP s’absté). Es debat la jerarquia legal i el ROM municipal. “És el ple, el que és sobirà a l’hora de triar simbologies a la sala” (argument de govern). • Ateneu: bonificació del 95% de la plusvàlua per la transacció de la Sala Gran, per protegir l’activitat d’interès municipal. • Tècnic/a de mobilitat: nova plaça per centralitzar i impulsar una mobilitat més sostenible (prioritat vianant–bicicleta–cotxe), carrils bici i aparcaments soterrats. • PGM Mas Lluí: reordenació per ubicar una deixalleria nova, més connectada i amb serveis de reparació i educació ambiental. • Educació: cessió de solars a la Generalitat per futurs equipaments; es valora EBM, ampliacions i fins i tot institut-escola segons creixement demogràfic. • Mocions socials: suport a l’aturada del 8M i a la recuperació del poder adquisitiu de pensionistes. Nova marca municipal • “Sant Just, naturalment de Collserola”: aposta per integrar el 51% del terme (Parc de Collserola) al relat i a l’acció pública. • Transversalitat: urbanisme, educació, cultura i espai públic “més verd” i connectat amb la serra. • Substitueix la històrica Poble i Ciutat amb un missatge més consensual i ambiental. Mobilitat nocturna • AMB prova parades a demanda al Nitbus (N1 i N9) per a dones i menors. • Funcionament: usuària indica punt aproximat i el/la conductor/a tria el lloc segur dins ruta. • Objectiu: augmentar l’ús femení del nitbus (actualment 47% vs. 66% de dia) i la seguretat percebuda. Meteorologia Onada d’aire fred (model europeu) • Entrada siberiana: dimarts–dijous amb fred rígid; probabilitat de neu a cota molt baixa si entra front de llevant/dorsal al mateix temps. • Cap de setmana previ: estable i assolellat, màximes 11–13 °C, nits fredes. • Risc principal: col·lapse si hi ha precipitació intensa amb temperatures 0–1 °C a litoral. Cultura Estones de Clàssica (Ateneu) • Quartet Torner: Beethoven i Ravel; prèvies explicatives per facilitar l’escolta a públic no avesat. • Entrades: 10 € general, 8 € socis, 5 € <25. Esports Futbol internacional • Partits destacats: Man. United–Chelsea, Arsenal–Man. City, Roma–Milan, PSG–Marsella. • Lligues: lideratges sòlids (City, Bayern – marge +19, Nàpols/Juve frec a frec, PSG encarrilat). • Anècdota històrica: únic club francès amb Champions: Olympique de Marsella (1993). Bàsquet • Eurolliga: clàssic Barça–Madrid (Barça arriba com a campió de Copa). • Finestra FIBA: Bielorússia–Espanya amb absències d’Eurolliga i NBA. Motor i JJOO • Superbikes: inicia el Mundial (Phillip Island). • F1: presentació del McLaren d’Alonso (taronja “papaya”). • PyeongChang: cap de setmana de cloenda dels Jocs. Històries de l’esport • Kubala: figura clau del Barça (multiplica afició, impulsa el Camp Nou), etapa final a l’Espanyol i trajecte vital entre Hongria–Espanya. “Kubala va canviar la història del club.” Agenda local (caps de setmana) • Xerrada d’astronomia (Casal de Joves). • Documental del mes: L’hora dels deures (Ateneu). • Visita guiada a la Catedral de Barcelona (Centre Cívic). • Corracant: inauguració d’espai per a gossos amb exhibició d’agility. • Jugateca Ambiental: taller “Construïm un molinet”. • Trobada amb regidors de proximitat. • Conjunts corals: Orfeó Enric Morera (missa TVE2). • Concerts: Telemann 250 (Orquestra Barroca de Barcelona) i Estones de Clàssica (Quartet Torner). Idees clau • Govern local actiu en mobilitat, medi ambient i educació, amb mirada de llarg termini. • Seguretat i inclusió al transport nocturn amb parades a demanda. • Onada de fred potencialment significativa: preparació i seguiment recomanats. • Cultura de proximitat amb formats pedagògics. • Esports amb grans cites i context històric enriquidor.

Resum general Programa cultural amb to distès i molt coral. Es presenten col·laboradors i el sumari del dia, i s’entra en un recorregut per teatre, una exposició fotogràfica, llibres i un bloc central de cinema amb diverses nominades als Oscars, més una comèdia francesa i un debat encès sobre Blade Runner 2049. "És una pel·lícula elegantíssima" (sobre El hilo invisible) "Deixa'm sortir… perquè si no aquí…" (sobre Get Out) Teatre "Temps" de Quim Masferrer (monòleg) • Idea central: un home amb 90 minuts de vida afronta el compte enrere amb un cronòmetre a escena. • To i estil: monòleg amb humor constant, interacció mesurada amb el públic i un to catàrtic per "buidar el pap". • Subtext actual: referències a la situació política catalana; l’obra connecta sobretot amb públic català pro-independència. • Recursos escènics: arrenca escèptic i deriva cap a desinhibició i comptes pendents; detalls picants i irreverents (gag final "ensenya el cul"). • Valoració del grup: vetllada "agradable", bon ritme de riures i sensació de benestar; Masferrer "dona bon rotllo". Exposició "Escoles d’altres mons" al Celler de Can Ginestà • Contingut: 50 fotografies d’escoles arreu del món, majoritàriament en contextos de misèria i precarietat. • Lectura crítica: interès més social que artístic-fotogràfic; impacte quan t’hi atures a llegir i a mirar amb calma. • Context ampliat: record del documental El camí a l’escola (rutes perilloses, ponts de corda, internats llunyans, viatges de dies als Andes/Àsia/Amazònia). • Missatge: visibilitzar desigualtats educatives i les dificultats reals per accedir a l’escola. Llibres Ken Follett — "Una columna de fuego" • Marc històric: segle XVI; Guerres de religió entre catòlics i protestants; Matança de Sant Bartomeu; pes de l’Imperi espanyol (Felip II). • Escenaris clau: Sevilla (port d’entrades d’Índies, plata i comerç; arxius), i Països Baixos. • Protagonisme: trama d’"serveis secrets" (personatge ficcionat), entrellaçant fets històrics. • Estil: prosa simple i molt llegidora, enganxa per anècdotes i ritme. Contrast amb Paul Auster (dens, exigent). • Nota històrica: com en Els pilars de la Terra o La catedral del mar, hi ha llicències i detalls constructius/històrics discutibles, però la novel·la funciona com a entreteniment. Cinema (Oscars i altres) El hilo invisible (Phantom Thread) — Paul Thomas Anderson • Premissa: a la Londres de l’alta costura 50’s, el geni Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) crea vestits per aristocràcia; la seva germana Cyril (Lesley Manville) estructura el seu món. Entra Alma (Vicky Krieps), musa que li planta cara. • Personatges i dinàmiques: perfeccionisme, control i dependències (mare absent, germana omnipresent). Alma equilibra el joc de forces i desafia el creador. • Forma: elegància extrema, càmera i muntatge exquisits, contenció interpretativa i una música de piano hipnòtica. • Capa fosca: pátina malaltissa i relació de parella disseccionada amb fredor i precisió. • Moments clau - > "No juguessis això… que jo guanyo" (Alma a Reynolds) • Valoració: excel·lent en interpretacions (Day-Lewis, Manville, Krieps) i posada en escena; una de les peces fortes del dia. Lady Bird — Greta Gerwig • Coming-of-age a Sacramento: una noia d’institut (Saoirse Ronan) vol volar a Nova York i xoca amb la mare (Laurie Metcalf). • To i factura: senzilla, fresca i natural, amb tuf de cinema independent; ritme àgil i encant discret. • Oscars: merescuda nominació (direcció d’una dona debutant), però el grup no la veu guanyadora per la seva aparença d’obra "petita". Déjame salir (Get Out) — Jordan Peele • Arrencada: parella interracial; visita als sogres que sembla cordial… fins que deriva en malson. • Gir de gènere: de comèdia/romanç incòmode a thriller amb crítica ferotge al racisme i a la “façana” liberal. • Clau temàtica: sota la cordialitat hi ha "un negoci" on algú és la "mercaderia"; metàfora clara sobre minories a l’EEUU profund. • Oscars: sorprèn a alguns que estigui nominada, però la seva mala llet intel·ligent pesa. Perfectos desconocidos — Álex de la Iglesia • Joc: sopar de set amics; tots els mòbils sobre la taula, es llegeix tot el que arriba. • Efecte: flux de secrets, gelosies, pactes i girs (motiu de la lluna i canvi de registre). • Base: adaptació del film italià Perfetti sconosciuti; segons el propi director italià, la versió espanyola acaba “millor” que l’original, tot i el desgavell emocional. • Interpretacions: destaca Belén Rueda com a peça que encén el polvorí. Blade Runner 2049 — Denis Villeneuve • Acords i desacords: - Pros: potència visual, respecte a l’univers original sense calc, cadència hipnòtica que alguns abracen. - Contres: ritme molt lent, música repetitiva (eco de Vangelis sense igualar-lo), personatges menys carismàtics (paper de Jared Leto "sobra" per alguns), i contingut percebut com més magre. • Recomanació del tauler: veure-la sense comparar-la obsessivament amb l’original per valorar-ne la proposta pròpia. Quiero ser italiano (L’Italien, 2010) — Olivier Baroux • Comèdia francesa amb Kad Merad: un algerià es fa passar per italià ("Dino Fabrizzi") per prosperar com a venedor de Maserati a Niça. • Eix: farsa d’identitat que acaba esclatant entre feina, família i parella; subtext sobre integració i papers. Sales de cinema locals (apunt breu) • Cinebaix (Sant Feliu): valorat com a cinema de proximitat. • Esplau (Cornellà): queixes de soroll, menjar i neteja; experiència de centre comercial. Idees clau • Catarsi i humor al teatre per parlar de present polític. • L’exposició posa el focus en el dret universal a l’educació i els obstacles per exercir-lo. • En llibres, triomfa la narrativa històrica accessible per descomprimir després de lectures denses. • Al cinema, mosaic que va de l’elegància malaltissa (Phantom Thread) al thriller social (Get Out), passant per l’indie fresc (Lady Bird) i el joc coral (Perfectos desconocidos), amb debat apassionat sobre Blade Runner 2049.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general de l’episodi Agenda local i cultura • Proposta cultural destacada: projecció del documental del mes, “L’Hora dels Deures”, a l’Ateneu (reflexió sobre els deures al sistema educatiu francès i el fracàs escolar). • Divulgació científica: xerrada d’“Introducció a l’Astronomia” i observació de la Lluna des de l’Observatori del Mil·lenari (segons el temps, sense planetes visibles). • Comunitat: anècdota sobre un cartell misteriós de “xocolatada” al poble i crida als oients per localitzar-lo. Política catalana (secció amb Pau Rama) • Cas Llarena – Ana Gabriel: ordre de detenció a territori espanyol; Suïssa no extradeix per motius polítics; moviments per internacionalitzar el cas. • 1-O i “A por ellos”: Llarena rebutja investigar els crits d’“A por ellos” i la compareixença d’observadors internacionals o responsables sanitaris; debat sobre el concepte de delicte d’odi. • Sixena (Sijena): debat sobre la climatització del monestir, el retorn d’obres i el recurs de cassació; crítica a la “obsessió” tèrmica per traslladar pintures murals del MNAC. • Rovira i Pascal al Suprem: comitives, increpacions i qüestionaments al dispositiu policial. • Model lingüístic: pressió des de l’Estat per “liquidar” la immersió; debat sobre la casella lingüística, el trilingüisme i el bilingüisme real; competició PP–Cs per escorar el debat cap a la dreta. • Censura a ARCO (Presos polítics): retirada d’una obra malgrat la petició de l’Ajuntament de Madrid; debat públic i contradiccions polítiques sobre el terme “presos polítics”. “No és censura… és que al govern no li molestava i perquè no li moleste l’hemos quitado.” — Helga de Alvear • Humor polític: “humorista per sorpresa” amb casos del PP (tuit del “ximpanzé amb ballesta”, l’“Espe” i “no tener cash”, i el vídeo d’Agustín Hernández embrutant un riu per denunciar la brutícia). Butlletins informatius (Catalunya Ràdio i Sant Just Notícies) • Drets humans: Amnistia Internacional carrega contra la violència de l’1-O i la presó preventiva dels “Jordis”. • Pensions: mobilitzacions arreu de l’Estat contra la pujada del 0,25%. • Dret laboral: el TJUE avala l’acomiadament d’una embarassada en ERO amb requisits. • ETA: planteja la dissolució definitiva. • NRA (EUA): defensa la segona esmena i acusa de “politització” el debat post-Parkland. • Cultura i esports: Festival de Circ Elefant d’Or a Girona; novetats Barça, Espanyol i Copa d’hoquei. • Sant Just: ple municipal (PGM Mas Lluí, nevera vacunes CAP, aparcament Mil·lenari); mocions (8M, pensions, retrat del rei a la sala de plens, cessió de solars per equipaments educatius). • Recordatoris locals: projecció del documental “L’Hora dels Deures” i la xerrada/observació d’astronomia. Música en directe: Marc García canta Brassens • Context: projecte d’homenatge a Georges Brassens, amb traduccions pròpies al català i castellà, i banda amb Marc García, Albert García i Jordi Pujol. • Perfil Brassens: cantautor de culte (1950–60), estil punyent, ideològic i lliure, llenguatge directe i políticament incorrecte, àmpliament traduït. • Temes interpretats en directe: • “Qui et va parir” (adaptació de “Putain de toi”) — desamor àcid i humor negre. • “La noia del duro” (La fille à cent sous) — versió popularitzada per Serrat; traducció de Josep M. de Sagarra? (al programa s’atribueix al pare d’UDC, amb to humorístic). • “L’Orage” (La tormenta) — versió que va fer cèlebre Javier Krahe a La Mandrágora. • Detalls del concert: BarnaSants, Centre Cultural Albareda (Poble-sec), dissabte 24/02, 20:00. Web: margarciacantabracens.org. • Curiositats: aparició del kazoo (“cazú”) o “mirmitó” i notes d’humor sobre pronúncia i vida de Brassens. Idees clau • Educació: el documental interpel·la famílies i docents sobre el valor i l’impacte dels deures. • Drets i justícia: debats sobre extradició política, tractament del 1-O i llibertat d’expressió/creació. • Llengua i escola: tensió política sobre la immersió i el model lingüístic català. • Cultura: de la censura en art contemporani al cant d’autor i la traducció d’obra canònica. • Comunitat: proximitat de la ràdio local i participació ciutadana, fins i tot per a una “xocolatada” misteriosa. Glossari de conceptes • Ordre de detenció nacional: mandat per aprehendre una persona dins del territori estatal. • Delicte d’odi: tipificat per incitar a la discriminació/violència contra col·lectius; objecte de polèmica en l’episodi. • Recurs de cassació: mecanisme per demanar l’anul·lació o revocació d’una sentència per causes jurídiques. • Immersió lingüística: model educatiu on la llengua pròpia (català) és vehicular per garantir competències en totes dues llengües oficials.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum Context i participants Conversa amb Adolf Gasol, director artístic de l’Orquestra Barroca de Barcelona (OBB). Presentació del concert de dissabte, 19 h, dins la Temporada de Música Antiga de Sant Just, a l’Ateneu de Sant Just. "Intentem sentir-nos com se sentiria Vivaldi o Corelli quan tocaven a l’època…" Estil i criteris interpretatius Especialistes en música antiga (segles XVI–XVIII). Ús d’instruments originals (o còpies) i criteris històrics d’interpretació. Sonoritat amb arcs originals i cordes de budell, buscant l’autenticitat de l’època. Repertori del concert Homenatge a Peleman pel 250è aniversari de la seva mort. Obres destacades: Suite "La Bizarra" (caràcter sorprenent i variat). Concert per a viola solista (Peleman), amb Núria Pujolras com a solista. Sinfonia concertant per a violí i viola (Stamitz) per Gis Collart (violí) i Núria Pujolras (viola), aportant un to més classicista. Solistes i formació Núria Pujolras (viola) Formació a Olot, Girona i ESMUC; màster a Suïssa en música antiga; retorn a l’ESMUC per màster d’interpretació. Experiència amb diverses orquestres barroques dins i fora del país. Cap de violes de l’OBB; solista del concert de viola. Gis Collart (violí i direcció musical) Violinista i director suís, formació a Ginebra; debut amb la London Symphony als 18 anys. Trajectòria internacional (Europa, Amèrica, Àsia). Cap del Departament de Música Antiga del Conservatori de Tolosa i director musical de l’Orquestra de Cambra de la ciutat. Director musical titular col·laborant amb l’OBB des de 2015. Formació de l’OBB: habitualment 12 músics (variació segons programa: 10–15). Per què val la pena Programa atractiu i variat: del barroc a un classicisme lluminós. Alt nivell interpretatiu amb dos solistes de prestigi. Experiència sonora immersiva i històricament informada. "Jo crec que la gent que vingui a escoltar el concert disfrutarà moltíssim." Detalls pràctics Quan: dissabte, 19:00. On: Ateneu de Sant Just (Temporada de Música Antiga de Sant Just). Qui: Orquestra Barroca de Barcelona, amb Núria Pujolras (viola) i Gis Collart (violí i direcció musical).

Resum de l’episodi Introducció i xerrada d’astronomia amb Astrodesvern Conversa amb Oriol Rigat sobre la xerrada “Introducció a l’astronomia” i les activitats d’observació del grup. • Objectiu de la sessió: acollir persones de tots els nivells i adaptar una introducció bàsica segons interessos i coneixements. • Missatge clau: l’astronomia és propera i observable des de casa, no reservada només a la NASA o grans observatoris. "És un lloc per conèixer una mica més l’astronomia... és una cosa tangible que tenim a prop." Públic destinat i to de la xerrada • Obert a tothom (de 8–10 anys en endavant, i també infants més petits si els interessa). • No cal formació prèvia en física o química; es tracta de perdre la por i apropar el cel amb criteri. Observacions i calendari: per què el quart creixent • La xerrada és sense observació; l’endemà hi ha sessió d’observació amb telescopi al Mil·lenari. • El grup programa observacions mensuals coincidint amb el quart creixent: el terminador (frontera clar/fosc) fa la Lluna més contrastada i assequible a primera hora del vespre. • Planetes: ara mateix Urà està disponible però és poc vistós; a la primavera/estiu millora Júpiter i Saturn. Què veurem: Lluna, planetes i constel·lacions d’hivern • Lluna: cràters, relleu i detalls si la visibilitat acompanya. • Constel·lacions: protagonisme per Orió (amb la seva nebulosa) i Taure. • Expectatives: les nebuloses i galàxies al telescopi visual es veuen tènues i en blanc i negre; les imatges de colors provenen d’astrofotografia amb llargues exposicions. "El nostre ull de nit fa una ‘visió nocturna’ i ho veiem tot en blanc i negre." Desmitificar l’astronomia i evitar el sensacionalisme • Cal combatre la idea que “tot ha de ser espectacular”; el cel és variable i natural, com un bosc que canvia. • Objectiu: esperit crític i gaudi tranquil, lluny de titulars de “superllunes” i “magufades”. El gran tema: Plutó és un planeta? • Oficialment, no: des de 2006 és planeta nan. • Context històric: com amb els asteroides (p. ex. Ceres), definir categories evita acabar amb 15–25 “planetes”. • Descobriments post-1992 al cinturó de Kuiper (p. ex. Eris, Sedna) mostren molts cossos similars a Plutó, alguns de >2.000 km i amb llunes. • Missió New Horizons: va revelar Plutó com un sistema doble amb Caront, amb atmosfera tènue, glaciars i activitat geològica inesperada. "Geològicament estava una mica viu... quasi es mereixeria continuar sent planeta." Activitats d’Astrodesvern i divulgació • Observacions gratuïtes i obertes, calendaritzades al blog “Astros d’Esvern”, ajustant horaris a l’entrada de la nit. • Reforç dels conceptes bàsics (cicles lunars, moviments planetaris) per evitar confusions i fake news. Tertúlia dels dijous (segona part) Dilemes morals i decisions impossibles • Conversa sobre dilemes extrems (qui salvar en una tragèdia), distingint entre dubte i dilema per la seva transcendència i conseqüències. "És molt difícil... té més transcendència que no una opció." Cos i funcionalitat: el valor dels dits • Anècdotes sobre la importància funcional de cada dit i esments de reflexologia a mans i peus. Llenguatge inclusiu i gramàtica • Debat sobre l’ús de termes com “portavoza” o “miembras”: es remarca que “portaveu/portavoz” ja incorpora el gènere per l’ús de la veu. • Crida a un equilibri entre inclusió i correcció lingüística, evitant neologismes confusos. "De ‘voz’ ja en fem ‘la voz’: es pot dir ‘el portavoz’ i ‘la portavoz’."

Notícies d'obertura Economia: Repsol ven paquet d'accions • Venda de 200 milions d'accions de l'energètica a 19 € per títol. • Comunicació a la Comissió del Mercat de Valors i presidència d'Antoni Brufau. • Operació amb plusvàlues d’aprox. 400 M€. Turisme a Catalunya (gener) • Ocupació hotelera al 40%, amb pernoctacions +3% interanual i viatgers +4%. • Estada mitjana estable: poc més de dos dies. • Catalunya: 2a destinació d’estrangers (darrere de les Canàries) i 3a dels espanyols (darrere d’Andalusia i Madrid). Premis de periodisme a Girona • Nominació de la sèrie de reportatges "Als altres nous catalans" (integració i convivència a Girona; focus a Salt) al Premi Miquel Diumer de ràdio dels Premis Carles Rahola (Col·legi de Periodistes de Girona). • El jurat destaca: funció de normalització i visibilització, cobertura de tots els àmbits socials i bona utilització de recursos radiofònics. • Altres nominats: "Govern i Oposició" (Ràdio Capital de l’Empordà) i especial 1-O (Ràdio Banyoles). Esports Jocs Olímpics d’hivern (esquí alpí) • Marcel Hirscher (eslàlom) i Lindsey Vonn (combinada) queden fora en sortir de pista. • Or per André Myhrer (SWE) i Michelle Gisin (SUI). • El català Quim Salarich no completa el recorregut. Altres titulars esportius • Ander Mirambell no és elegit com a nou membre del COI. • Hoquei gel femení: Estats Units derrota Canadà a la final. • Hoquei patins, Copa del Rei a Lloret: duels Noia–Igualada i Liceu–Lloret. El porter local Ferran Serra avisa: "És un equip molt fort físicament, que té també molta qualitat i que si volem passar a l’eliminatòria o almenys competir, haurem de fer les coses molt i molt bé." • Futbol, Lliga de Campions: Sevilla 0–0 Manchester United; Shakhtar 2–1 Roma. • Lliga espanyola: Leganés 1–3 Real Madrid. • Recopa Sud-americana: Grêmio Porto Alegre supera Independiente als penals (5–4); Arthur no juga (lesionat). • Handbol, Lliga Asobal: Barça 28–20 Ademar; Granolllers 26–28 Teucro. Inici del magazín local "Just a la Fusta" • Indicatius d’emissora i salutació: "Bon dia, Sant Just". • El programa arrenca a les 10:06 del dijous 22 de febrer a Ràdio Desvern (Sant Just Desvern). Avanç de continguts (no emesos encara en aquest tall) • 1a hora: notícies de Sant Just, repàs de premsa i previsió meteorològica local. • 2a hora: entrevista amb Oriol Rigat (Astrodesvern) sobre curs d’introducció a l’astronomia; tertúlia amb Alina Santabarbre, Joan Algarra, Montse Larrea i altres. • 3a hora: conversa amb Adolf Gasol (director artístic de l’Orquestra Barroca de Barcelona) abans del concert de dissabte a Sant Just; secció amb Albert Macià (Ateneu), Josep Farigola (Celler de Can Mata), Arnau Cònsol i Silvana Boc (Cal Llibreter) sobre llibres i efemèrides. Pausa i possible anomalia d’àudio • Després de l’avanç, s’indica pausa musical amb repeticions de "Fins ara!". • A continuació, el registre mostra una repetició persistent de "Bona nit" (probable bucle/errada d’àudio o tall prolongat sense contingut nou).

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum general Episodi coral on el programa combina tradició i patrimoni amb industrialització, cultura i oci contemporani: de la defensa de la festa dels Tres Toms i els seus animals a la història de la xocolata a Barcelona, el relat de La Canadenca i l’electrificació, un misteri urbà de 1908, una pausa musical, la travessa històrica del Camí dels Bons Homes, un homenatge a la biblioteca Joan Margarit, la biografia de Santiago Rusiñol i, de propina, una guia ràpida d’esports de risc. Festa dels Tres Toms i debat sobre l’animalisme Context: presentació de la festa dels Tres Toms de Molins de Rei i lectura d’un manifest no signat que defensa la tradició. Tesi del manifest: els qui conviuen amb els animals al món rural els cuiden i estimen, i els carros que semblen carregats són sovint un “truc” escènic (carros buits per dins) per preservar la màgia de la festa. Crítica: es qüestiona un animalisme urbà que “humanitza” els animals i desconeix la seva naturalesa i la cultura pagesa. Dada clau: un cavall de tir pot arrossegar aproximadament el doble del seu pes; sovint els carros van amb dos o més animals. "Arribaria el dia en què caldria demostrar que les fulles dels arbres són verdes." (atribuït a Chesterton) • Idea central: Preservar la tradició rebutjant tant la violència innecessària contra els animals com la seva humanització, i mostrar-la al jovent perquè perduri. Pioners de la xocolata a Barcelona Des de l’artesania al vapor Pista històrica: una làpida a Sant Just i Pastor amb una rajola de xocolata recorda Josep Rosés i Malla (c. 1781) com a figura rellevant. Ofici i gremis: el gremi de droguers monopolitza la fabricació als s. XVII–XVIII; neix el conflicte entre els de la pedra (qualitat) i els mecànics (producció i higiene), fins a constituir el gremi dels moliners. Tecnologia: del molí de 4 cavalls a la força del vapor, Barcelona esdevé pionera de la fabricació mecànica; la indústria s’expandeix i l’aprofiten també francesos i suïssos. • Clau: la xocolata passa de procés manual precolombí a indústria moderna, amb examen d’ofici, requisits socials i gran prestigi econòmic del col·lectiu xocolater. La Canadenca: l’arribada de la llum i el seu llegat Emprenedoria, guerra i patrimoni Inicis: electricitat a Barcelona des de 1882; el 1883 s’obre la primera central elèctrica d’Espanya (c. Mata). Insuficient per al creixement. La Canadenca: Pearson (canadenc, experiència al Niàgara, Mèxic i Brasil) i Emili Montanyà impulsen la Barcelona Traction, Light and Power; volen controlar producció, distribució i consum. Compren tramvies i companyies (1912). Xoc històric: la Primera Guerra Mundial talla finançament i subministraments; Pearson mor en un naufragi després d’un atac submarí. Montanyà sosté el servei; neutralitat espanyola dóna aire temporal. Desenllaç: als 40, FECSA adquireix els actius en una operació qualificada d’estafa del franquisme. La central del Paral·lel tanca als 60, però queden les Tres Xemeneies com a símbol del passat industrial. • Missatge: valor del patrimoni industrial i la memòria de les grans obres d’infraestructura que van transformar el país. La Casa dels Sorolls (1908) Misteri urbà a la Ronda de Sant Antoni, 9: multituds nocturnes, “cops de bombo” i versions que van de l’ànima en pena a les bromes i conspiracions polítiques (Solidaritat Catalana). Epíleg satíric: versos de L’Esquella de la Torratxa retraten amb humor l’episodi fins a la intervenció de la policia. "Pom, pom, pom... entra en joc la policia i cessen els sorolls per fi. Tómatelo como quieras." Música per gaudir: Fandango de Doña Francisquita Peça de la sarsuela d’Amadeu Vives, interpretada per l’Orquestra Simfònica de RTVE (dir. García Asensio). • Un clàssic líric com a respir musical del programa. Camí dels Bons Homes: ruta càtara pirinenca Història, exili i senderisme Context: segles XIII–XIV, la Inquisició persegueix els càtars (bons homes i bones dones). Els camins de transhumància esdevenen via d’exili cap al sud del Pirineu. Ruta: sender GR-107 entre Montsegur i la Cerdanya (variants per l’Arièja). Llocs clau: Pla dels Cremats (memorial), gorges de la Frau, coll de Pimorent, Portella Blanca d’Andorra, Hospitalet, valls boscoses i nuclis occitans. Llegendes: el Sant Greal associat als càtars, cerques modernes (incloent-hi els nazis) al voltant de Montserrat. • Una travessa de memòria històrica i coneixença mútua entre occitans i catalans, amb valor natural i cultural. Biblioteca Joan Margarit (Can Ginestar) Equipament municipal cèntric, modern i molt utilitzat per totes les edats; integra biblioteca, sales i jardí per a tallers, exposicions i activitats. Identitat: honor al poeta i arquitecte Joan Margarit; símbol del nivell cultural del municipi. "El saber i el llegir ens farà lliures." — Santa Teresa de Jesús • Espai clau per a la vida cultural i la cohesió veïnal. Biografia de Santiago Rusiñol Pintura, modernisme i Cau Ferrat Vocació: contrari al destí industrial familiar, es forma amb Tomàs Moragas; vida entre Barcelona i París (realisme, vida urbana), amistats amb Ramon Casas i ecos de Toulouse-Lautrec. Sitges i modernisme: llum i paisatge com a motor creatiu; crea el Cau Ferrat, col·lecció d’arts (incloent-hi El Greco) i epicentre modernista. Darrers anys: passió pels jardins (Aranjuez); mor el 1931 mentre pinta. Anècdotes vitals que reflecteixen una personalitat lliure i provocadora. • Figura central del modernisme català: pintor, escriptor i dinamitzador cultural. Esports de risc: adrenalina amb criteri Clau: buscar l’equilibri entre benefici i risc, amb bon material, formació i seguretat. Modalitats: ràfting i aigües braves; salt de pont; parapent; escalada lliure (cas extrem d’Alex Honnold a El Capitan, en free solo); paracaigudisme i BASE jump. • Recomanació: triar empreses serioses, conèixer el propi nivell físic i tècnic, i respectar el medi. Cloenda Comiat amb horaris de reemissió i breu falca final local.

Resum general El programa “Paraula Viscuda” conversa amb el periodista Sergi Pont i Sánchez sobre el llibre “El Niño 44” de Tom Rob Smith. La tertúlia se centra en els dilemes morals que planteja la novel·la en el context de l’URSS estalinista, especialment el del protagonista, en Leo, forçat a triar entre denunciar la seva dona per sostenir el règim o protegir-la a risc de perdre-ho tot. A través del llibre, els participants reflexionen sobre la por, la censura, el tràfic d’influències i la desconfiança sistèmica d’un estat totalitari, i ho connecten amb els dilemes quotidians de qualsevol vida. "Mi mujer es inocente" — el punt d’inflexió que condensa el dilema central del protagonista. Temes principals El llibre i el seu estil “El Niño 44” és una novel·la negra d’alta tensió, escrita amb prosa cinematogràfica (l’autor és guionista), molt gràfica i immersiva. Ambientada en un paisatge gèlid i hostil de l’URSS, reforça la sensació d’asfíxia i control. Context polític i social Règim estalinista amb MGB/KGB, on “o estàs amb nosaltres o contra nosaltres”. Acceptació oficial que “a la Unió Soviètica no hi ha crims”: censura i manipulació per projecció de paradís igualitari. Tràfic d’influències i lluita pel poder: enveges, delacions, supervivència i posicions de privilegi. Dilema ètic central En Leo, agent de seguretat, es debat entre lleialtat al règim i lleialtat a la veritat i a la família. La tria té conseqüències extremes: protegir la dona implica posar en perill la família i ser considerat enemic; denunciar-la suposa trair els propis valors. Dilemes a la vida quotidiana Trasllat del tema a situacions reals: les nostres decisions poques vegades són tan extremes, però totes tenen conseqüències. Referència a la pel·lícula “La decisió de Sophie”, paradigma del dilema tràgic. Misèria i grandesa humanes El llibre retrata misèria material i moral, però també generositat i amor; ningú viu plenament tranquil: els poderosos temen perdre-ho tot, els humils conserven la consciència. Lectura bíblica i connexió Evangeli de la Transfiguració (Mc): des del “confort de la muntanya” a la crida al compromís i la decisió; paral·lel amb el fil conductor del programa: triar i actuar. Moments destacats i cites Dilema formulat: • “O estàs amb nosaltres o contra nosaltres” (clima de coacció) • “A la URSS no hi ha crims” (negació institucional per propaganda) Clímax del capítol llegit: “Mi mujer es inocente” — resposta d’en Leo davant l’oferta d’ascens a canvi de la delació. Reflexió pràctica sobre decisions: • Prendre decisions amb coherència amb els propis valors. • Evitar el penediment estèril: un cop triat, assumir i avançar. Conclusions i recomanacions “El Niño 44” és molt recomanable per qui busqui una lectura intensa, densa i èticament estimulant, no “lleugera per passar l’estona”. Serveix per pensar els dilemes: no només el què triem, sinó les conseqüències de cada tria. L’evangeli final ajuda a il·luminar el tema: sortir del confort i comprometre’s amb decisions que alinein valors i accions.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general Programa variat amb notícies locals, un ampli bloc musical MediWaves amb debat i recomanacions, butlletins informatius i una secció de cinema amb estrenes destacades. Els temes centrals van des de l’actualitat cultural de Sant Just fins a crítiques musicals i previsió de festivals, per acabar amb un repàs d’estrenes cinematogràfiques premiades. Punts clau Actualitat local: caminada del centenari de l’Ateneu de Sant Just i inauguració de l’exposició fotogràfica "5 Mirades del Capvespre". MediWaves (música): Debat sobre la versió de l’himne d’Espanya per Marta Sánchez i reaccions mediàtiques. Crítica al single "Nacidos para creer" d’Amaya Montero. Descobertes i playlist: King Gizzard & The Lizard Wizard, The Black Angels, Núria Graham, Beach Fossils… Escena local: crònica de concert de Bet Violet i pas a la final del concurs; Festivals: avanços del Rainbow Machine Fest (Holy Bouncers, Alien Tango) i Crònica del Burger Invasion amb focus a l’àlbum "Plum" de Wand i el directe de The Garden. Butlletins: resum polític, social i esportiu (Catalunya Ràdio) i notícies de Sant Just. Cinema: ressenyes de Lady Bird, I, Tonya, All the Money in the World, i les europees La enfermedad del domingo, En la sombra i l’animada Una familia feliz. "Vaig arribar a l'orgasme sonor" — sobre el directe de Bet Violet. "La veritat no existeix. Cadascú tenim la nostra veritat" — tràiler d’“I, Tonya”. Notícies locals i agenda Cultura i entitats • Caminada Sant Just – Santa Creu d’Olorda (CEAS) pel centenari de l’Ateneu, amb dinar de germanor. • Exposició fotogràfica: “5 Mirades del Capvespre” a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (fins al 25/2). MediWaves: música, debats i concerts Debat: Marta Sánchez i l’himne • Anàlisi de la versió amb lletra de l’himne d’Espanya, to i recepció pública. • Comentaris sobre la llibertat d’interpretar himnes fora d’actes oficials i comparació amb tradició nord-americana. Crítica: Amaya Montero — "Nacidos para creer" • Valoració negativa de la lletra i posada en escena del videoclip (to i narrativa poc coherents). • Reflexió sobre rumb artístic i gestió. Recomanacions i descobertes • Energia i psicodèlia amb King Gizzard & The Lizard Wizard; crítica social de The Black Angels. • Reivindicació del talent de Núria Graham. • Altres pistes indie/alt: Beach Fossils, etc. Escena local: Bet Violet • Crònica d’un directe intens; textures de soroll blanc i capes electròniques. • Nota tècnica: qüestions de mescla de veu en directe i relació amb tècnics. • Bones notícies: passen a la final del concurs (proper concert a determinar, possiblement a la primavera). Festivals i cròniques • Rainbow Machine Fest (Jägermeister): Holy Bouncers + Alien Tango; Entrades en trams de preu (8€ primeres 20, després 12€ i 15€). Alien Tango: indie molt personal, vocació performativa. • Burger Invasion (crònica): Wand – “Plum”: indie/psych de capes, dinàmic; menció a peces com "Bee Karma" i directes a KEXP. The Garden: xou híbrid amb base de hip-hop i energia punk; component performàtic elevat. Butlletins informatius • Catalunya Ràdio: negociacions ERC–Junts, ordre de detenció d’Anna Gabriel (àmbit espanyol), declaracions d’Artur Mas, ATLL, finançament de recerca universitària, mort de Billy Graham, La Marató dedicada al càncer, esport (Piqué, Lliga, Camp Nou). • Sant Just Notícies: cicle de música clàssica al Centre Cívic Salvador Espriu, documental del mes “L’hora dels deures” a l’Ateneu. Cinema: estrenes i recomanacions • Lady Bird (Greta Gerwig): comèdia dramàtica indie sobre identitat i relació mare-filla. Globus d’Or i nominacions a l’Oscar. • I, Tonya (Craig Gillespie): drama biogràfic i sàtira negra al voltant del cas Harding–Kerrigan i el patinatge artístic 90s. • All the Money in the World (Ridley Scott): thriller de segrest basat en fets reals (Getty III); menció a la nominació a Christopher Plummer. • La enfermedad del domingo (Ramon Salazar): drama íntim mare-filla, fotografia acurada. • En la sombra (Fatih Akin): drama de venjança després d’un atemptat (coproducció DE–FR). • Una familia feliz: animació familiar amb gir “monstres” i to lleuger. Cloenda i música • Tancament amb Els Amics de les Arts i Yael Naim. • Recordatori de llistes de Spotify de Pau Martínez: Club Alternatiu, XTRA Club.