Tots els episodis

30516 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

19873-19896 de 30516
  • 60 i més del 8/2/2017 — Butlletí municipal, “Quinta Forca” i Dama de la Barceloneta; Strauss i Einstein; xiclets i gominoles; salut (castanyes i envelliment actiu); i la història del gel domèstic - episode art
    60 i més
    56'

    60 i més del 8/2/2017 — Butlletí municipal, “Quinta Forca” i Dama de la Barceloneta; Strauss i Einstein; xiclets i gominoles; salut (castanyes i envelliment actiu); i la història del gel domèstic

    Resum general Programa variat i entretingut de “Seixanta i més” amb notícies locals, secció de curiositats històriques, música clàssica, una biografia essencial, petites històries del dia a dia i salut per a la gent gran, rematat amb una crònica apassionant sobre el gel domèstic. Punts clau • Butlletí municipal amb cultura, serveis socials, mobilitat, medi ambient i cinema local als Òscars. • Curiositats: origen de l’expressió catalana “a la quinta forca”, memòria de les execucions públiques i la llegenda fosca de la Dama de la Barceloneta. • Música: Richard Strauss i els impactants compassos d’Així va parlar Zaratustra. • Biografia: Albert Einstein, vida, obra i cites lapidàries. • Històries quotidianes: xiclets i gominoles, de la saba mexicana a les wine gums angleses. • Salut: les castanyes en la dieta i pautes per envellir amb salut (dieta, exercici i activitat mental). • Història del gel domèstic: dels pous de glaç a la indústria moderna. "Quan em van preguntar si hi hauria un arma capaç de contrarestar el poder de la bomba atòmica, jo vaig respondre: sí, la millor de totes elles, la pau." — Albert Einstein "Hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana; encara que de l’univers no n’estic gaire segur." — Albert Einstein Notícies locals (Butlletí municipal) Cultura, serveis i ciutat • Llibre infantil “Ni jo, princesa, ni tu, granota”, de l’Anna Agulló (comunicació audiovisual) i la il·lustradora Yolanda Sánchez (Laipanda), exalumnes de Sant Just. • Projecte “Serveis Socials més a prop” per contactar personalment 217 persones >80 anys (77 soles), detectar necessitats i informar de recursos. • Obres d’una rotonda al carrer 11 de setembre per millorar la seguretat viària i l’enllumenat. • Nou contenidor de Roba Amiga a Mas Lluí: 50.224 kg de roba usada (gen-set 2016); objectius socials i mediambientals. • “Timecode” (Juanjo Jiménez) amb la ballarina veïna Lali Aiguadé, seleccionat als Òscars (curt de ficció): història d’amor entre dos vigilants d’un pàrquing. • Documental “El Cinturón Rojo” (Fundació Utopia Joan N. García-Nieto; dir. Lluís Campo Vidal) sobre la memòria antifranquista al Baix Llobregat. Curiositats i llegendes La Quinta Forca i les forques a Barcelona • De la prohibició romana de la crucifixió a l’ús de la forca com a instrument de càstig. • Barcelona en va tenir fins a cinc, situades en punts d’accés concorreguts (Pla de Palau, Portal de Sant Antoni, Pla de la Boqueria, límit amb Sants i el Turó de Finestrelles). • La “quinta forca”, la més llunyana, dona origen a l’expressió “ser a la quinta forca” (molt lluny). • Reclams veïnals al segle XIV contra la pudor i l’impacte de les execucions; abolició de les forques a Barcelona el 1832. Execucions i memòria • Del garrot vil a la guillotina: la pena capital com a espectacle públic fins ben entrat el segle XX. La Dama de la Barceloneta (llegenda) • Por ancestral de la ciutat al mar: sacrificis expiatoris periòdics per “calmar els genis del mar”. • La misteriosa Dama de la Barceloneta llança al mar una bota amb un infant i ofrenes; si el mar rebutja l’ofrena, el ritual es repeteix. Relíquies i sants • Al Duomo de Milà, protecció ferrosa de la tomba de Sant Carles Borromeu davant el furor per les relíquies. • Col·leccionisme de relíquies (fins i tot de Felip II) i la proliferació de suposats fragments sagrats en la cristianitat. Música clàssica Richard Strauss — Així va parlar Zaratustra • Context biogràfic del compositor i influències (Liszt, Wagner). • Poema simfònic inspirat en Nietzsche; obertura icònica que evoca el retorn de Zaratustra al món. • Escolta i reaccions a l’estudi; anècdota d’un vol en helicòpter sobre el Gran Canyó amb aquesta música. Biografia Albert Einstein • De Ulm a Princeton: trajecte vital, recerques i el Premi Nobel de Física (1921). • De la relativitat al debat amb la quàntica i la reflexió ètica sobre l’era atòmica. • Selecció de cites sobre pau, coneixement i humanisme. Història de les coses Xiclets i gominoles • Orígens del xiclet: saba gomosa del Manilkara zapota (Mèxic i Centreamèrica); industrialització (Thomas Adams, 1876). • Les gominoles sorgeixen a Anglaterra per atzar amb vi fermentat i espessidor; neixen les wine gums; avui s’empren gels com la gelatina. Salut i benestar Castanyes a la dieta • Hidrats d’absorció lenta, energia sostinguda i paper com a tònic muscular (fatiga, convalescència, lactància). • Millors moderades, cuites, torrades o en receptes; usos a Galícia (amb mel) i França (amb caça). Fer-se gran amb salut • Organitzar l’agenda diària i consensuar rols a casa; corresponsabilitat creixent en feines domèstiques. • Dieta: moderar greixos, sal, sucres i alcohol; combinar hidrats, proteïnes, llegums, fruita i verdura. • Exercici: caminar, bicicleta, nedar o ballar; evitar esforços competitius o grans pesos. • Salut mental: lectura, mots encreuats, interessos culturals; mantenir distància emocional davant l’actualitat per higiene mental. Història del gel domèstic • Antiguitats i edat mitjana: ús de neu i pous de glaç per refredar begudes i fer sorbets. • Segles XVII–XIX: medicina i dietètica del fred (Francesc Micó, 1576); comerç controlat a Barcelona i exportació de neu i gel. • Segle XX: electrificació i indústria de gel artificial (cerveceres com Moritz i Damm); declivi dels pous de glaç i transformació urbana (Jocs del 1992). • Ports pesquers i grans vaixells congeladors: el gel com a logística essencial per al peix.

  • Veus Parròquia del 8/2/2017 — Integritat i buit: Jorge Oteiza, l’art que transforma l’home, la coherència ètica i la pedagogia creativa de Carme Malaret - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 8/2/2017 — Integritat i buit: Jorge Oteiza, l’art que transforma l’home, la coherència ètica i la pedagogia creativa de Carme Malaret

    Resum general Tema central: una conversa amb Carme Malaret sobre la integritat com a valor ètic i creador, a partir de la figura de l’escultor basc Jorge Oteiza. Es parla del seu pensament, la recerca del buit i la desocupació de la matèria, el compromís social de l’artista, i la pedagogia de l’art com a camí de transformació personal. "L’art no transforma res, no canvia la realitat. El que l’artista transforma de debò… és a si mateix." — Oteiza Introducció i context Convidada: Carme Malaret, escultora i pedagoga de Sant Lluís, amb un espai creatiu que fa xarxa i fomenta l’expressió artística. Eix de l’episodi: la integritat com a coherència de vida i fidelitat als propis valors, il·luminada per la trajectòria d’Oteiza (exposicions a La Pedrera/CaixaForum i catàleg com a font). Oteiza: pensament i pràctica Art que transforma l’artista Oteiza concep l’art com a força que transforma l’ésser humà abans que la realitat externa. La cultura té un paper crític: fa pensar, ens fa crítics i pot impulsar el canvi social. Humanisme íntegre i compromís Oteiza és definit com a humanista íntegre, amb el nord posat en l’ésser social i el compromís ètic. Va compaginar art, filosofia i poesia, i va traslladar l’art a l’esfera social i comunitària. De l’escultura a la paraula Crisi existencial juvenil; troba en l’escultura (i l’arquitectura) un sentit. Quan considera que “ja ho ha dit tot” amb la forma, gira cap a la paraula: escriure per expressar la mateixa recerca simbòlica. El buit i la desocupació de la matèria Projecte experimental (1956–58) amb esfera, cub i cilindre per cercar el buit i “desocupar” la matèria. Metàfora d’infantesa: moure pedres per sorprendre’s del lloc buit que deixaven, una intuïció primerenca del seu programa estètic i espiritual. La integritat: definició i exemplificació Integritat = fidelitat als propis valors, coherència i incorruptibilitat; saber dir “sí” o “no” amb convicció. En Oteiza es manifesta com a coherència evolutiva (no repetir-se, no acomodar-se al comercial) i com a compromís social. "Quan estigues convençut que sí, digues sí; i si és no, digues no; però sigues fidel a les teves paraules." — cita evangèlica invocada a la cloenda Cultura, poder i crítica La cultura sovint és relegada perquè desperta esperit crític; tant en règims capitalistes com socialistes, el poder pot preferir un poble menys culte. Referència a “1984” de George Orwell com a advertiment sobre control i manipulació. Comparativa de recepció: Chillida va gaudir de més visibilitat institucional; Oteiza va ser més silenciat pel règim per la seva actitud crítica. El buit i l’espiritualitat de l’espai El buit per Oteiza és espiritualitat i essència: treure el no essencial perquè l’obra s’“ompli d’esperit”. Experiència estètica: una peça que evoca la pau d’una església romànica amb l’interior buit. No cal monumentalitat: una gran obra pot cabre a la mà. Mirar i ensenyar art Com mirar Primer, deixar parlar l’obra; després, conèixer biografia i context pot “vestir-la”. Recepcions diverses a l’aula: des de la indiferència fins a la fascinació lenta; l’art exigeix temps i conversa. Pedagogia de Carme Malaret Metodologia basada en preguntes i en fer emergir respostes personals (no imposar-les: ètica docent i integritat pedagògica). Projectes per conceptes (enguany, el buit) per activar la creativitat innata. "Tothom és creatiu en un àmbit o altre; l’únic és creure-ho i descobrir-ho." Cloenda i missatge final Consell: aturar-se 5 minuts més davant d’una obra; l’art parlarà si li donem temps. Recordatori del poder creador de cadascú i invitació a seguir explorant Oteiza (fundació al País Basc, catàlegs) i l’art com a enriquiment personal.

  • Entrevistes de la Justa del 8/2/2017 — Sant Just 2017: Pressupost, pressió fiscal, Corredor Verd i Carretera Reial, taxa de clavegueram i residus; més tertúlia Barça-Atlético - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 8/2/2017 — Sant Just 2017: Pressupost, pressió fiscal, Corredor Verd i Carretera Reial, taxa de clavegueram i residus; més tertúlia Barça-Atlético

    Temes principals • Pressupost 2017 i pressió fiscal: debat sobre impostos directes, taxes a l’activitat econòmica i ús de l’endeutament. • Inversions i subvencions a entitats: volum d’inversió i revisió de criteris d’ajudes (exemple: associació de caçadors). • Projectes urbanístics: valoració del Corredor Verd i del creixement per la Carretera Reial; ritmes i prioritats del parc d’habitatge. • Cànon de clavegueram (2014): polèmica pel seu cobrament ara via rebuts de l’aigua; petició d’absorbir-ho amb pressupost municipal. • Gestió de residus: obertura a canvis i debat sobre el model porta a porta, amb èmfasi en la implicació ciutadana. • Reptes 2017: ocupació, reducció de pressió fiscal el 2018, pluralitat i cohesió social. • Tertúlia esportiva: classificació del Barça per a la final de Copa i dubtes sobre el joc de l’equip. Resum detallat Pressupost 2017 i pressió fiscal El PP s’absté en un pressupost d’uns 25 M€ (+3 M€ vs. any anterior). Reivindiquen baixar la pressió fiscal, especialment en impostos directes i taxes que afecten l’activitat econòmica (ex.: oficines de >400–500 m² poden pagar entre 2.000–3.000 € segons activitat). Defensen no demonitzar l’endeutament si permet “immediatesa” en actuacions i alleugerir la càrrega al contribuent. Valoració positiva de l’augment de partides socials: habitatge per a risc d’exclusió, visites a domicili i ajuts a qui més ho necessita. "L’endeutament no és sinònim d’una mala comptabilitat... ens pot proporcionar la immediatesa per fer segons quines actuacions." Inversions i subvencions a entitats Tot i un paquet d’inversions d’uns 1,9 M€ en via pública, el PP creu que una pressió fiscal menor no hauria d’afectar necessàriament la inversió. Demanen revisar subvencions amb fort component polític; exemple esmentat: ~10.000 € a l’associació de caçadors. Projectes urbanístics: Corredor Verd i Carretera Reial A favor de fer un municipi més amable i verd (Corredor Verd) per l’impacte positiu veïnal i comarcal. Més cautela amb el creixement per la Carretera Reial: no veuen una “necessitat imperiosa” d’augmentar sostre i població, sinó creixement controlat. Tot i així, van donar suport a la promoció de 54 habitatges (de venda), malgrat preferir fomentar el lloguer. Apunten mancances de consolidació (comerç, infraestructures, transport, escoles) a la zona de Maduí i recelen d’un creixement demogràfic per maximitzar l’IBI. Cànon de clavegueram (2014): cobrament i controvèrsia Crítica a que es cobri ara via rebuts de l’aigua (dos períodes), quan el municipi exhibeix capacitat pressupostària. Proposen absorbir el cost amb comptes municipals. Es qüestiona el retard en el cobrament (“eleccions a la cantonada” aleshores). L’Associació de Veïns ho veu com una decisió moralment discutible. "Crec que moralment l’Ajuntament s’ha passat una mica amb tota la població." Import orientatiu per llar: 60–100 €, que per a moltes famílies és significatiu. Gestió de residus: cap al model porta a porta? Aposten per modernitzar el model de residus; oberts al porta a porta però condicionat a una alta implicació ciutadana i campanyes de comunicació constants i incisives. "Si no hi ha una implicació directa del veí, el Porta a Porta no servirà de res." Canvi cultural necessari, amb Sant Just com a municipi potencialment pioner. Reptes 2017 (segons el PP) • Reduir l’atur i enfortir la promoció econòmica. • Rebaixar la pressió fiscal de cara al 2018. • Fomentar un Sant Just més plural (referència crítica a l’AMI). • Prioritzar cohesió i serveis per davant de creixements demogràfics orientats a recaptació. • Disminuir l’exclusió social. Tertúlia esportiva: Barça-Atlético (Copa del Rei) Després de les falques, tertúlia sobre la classificació del Barça per a la quarta final consecutiva. Tot i el resultat, es remarca mal joc recent, falta de control al mig del camp i dependència d’Iniesta. "El Barça defensa amb la pilota… i no estem controlant els partits."

  • Justa la Fusta del 8/2/2017 — Just a la Fusta: 9-N al Parlament, Barça a la final, agenda de Sant Just (residus, Trump, Josep Pla) i cultura (Casa Vicens, Preljocaj, The Divine Comedy) amb focus musical en La Pegatina i Sam Smith - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 8/2/2017 — Just a la Fusta: 9-N al Parlament, Barça a la final, agenda de Sant Just (residus, Trump, Josep Pla) i cultura (Casa Vicens, Preljocaj, The Divine Comedy) amb focus musical en La Pegatina i Sam Smith

    Resum general del programa Magazín amb actualitat local de Sant Just, repàs de portades i política (judici del 9-N), cultura i agenda, esports (classificació del Barça per a la final de Copa) i un ampli bloc musical. El tram final inclou el butlletí de les 11 h de Catalunya Ràdio i un resum local. Punts clau • Política i país: el debat sobre el judici del 9-N entra al Parlament; Puigdemont parla d’una democràcia “emmalaltida”. • Esports: el Barça passa a la final de Copa; partit intens amb expulsions i polèmiques arbitrals. • Sant Just (local): participació al fòrum internacional de residus municipals; sopar-debat sobre Trump amb la periodista Núria Ribó; cicle SEAS sobre Josep Pla i l’Empordà. • Cultura: restauració i obertura de la Casa Vicens (Gaudí); dansa contemporània d’Angelin Preljocaj al Liceu; concert de The Divine Comedy al Palau. • Música i tendències: experiment de La Pegatina per ressaltar les lletres; efemèrides de Bob Dylan, R.E.M., Billy Ocean i Sam Smith (sona “Stay With Me”). • Successos i societat (11 h): explosió química a Paterna; caixer volat a l’Estartit; cas greu de menors a Almeria; crida a la mobilització per l’acollida de refugiats. Destacats amb cites “La democràcia espanyola ha emmalaltit.” — Carles Puigdemont, sobre el judici del 9-N “Y hoy la fortuna ha estado con nosotros… creo que merecemos estar en la final.” — Luis Enrique, després del Barça–Atlético “Tornar a connectar amb un entorn que ens envolta però que tenim oblidat.” — Tania Giró, sobre l’activitat sensorial a la Seu d’Urgell Temes principals desenvolupats 1) Actualitat local de Sant Just Residus i innovació: participació al fòrum internacional Waste in Progress (objectiu: models cap al 60% de recollida selectiva; aparador d’innovació i connexió públic-privat). Debat polític: sopar-debat (PSC) amb Núria Ribó per analitzar les primeres mesures de Donald Trump. Cultura: conferència i excursió SEAS dedicades a Josep Pla i l’Empordà. 2) Política catalana i 9-N Les portades destaquen el judici a Mas, Ortega i Rigau i les declaracions al Parlament. Eixos: obertura d’escoles, dispositius informàtics, suposada desobediència i pressions. Puigdemont reclama diàleg real i critica el contrast amb l’obertura cap a Trump. 3) Esports Copa del Rei: el Barça, per 4t any consecutiu a la final. Partit amb expulsions (Sergi Roberto, Luis Suárez, Carrasco), penal fallat de Gameiro i gol anul·lat a Griezmann; debat a la premsa de Barcelona i Madrid. 4) Cultura i agenda Casa Vicens (Gaudí): restauració avançada, obertura prevista a la tardor; reviscolament amb elements actuals, aforament controlat. Dansa (Liceu): programa doble d’Angelin Preljocaj (Spectral Evidence amb música de John Cage i Extravaganza). Concert: The Divine Comedy presenta “Foreverland” al Palau (Festival del Mil·lenni). 5) Música i tendències La Pegatina: laboratori sonor per despullar l’embolcall festiu i fer emergir el pes de la lletra; peces com “Una mirada”, “La sombra”, “Celestina”, “Herides de guerra”, “No som d’aquí”. Efemèrides: 42 anys de “Blood on the Tracks” (Bob Dylan, número 1 als EUA). Primeres gravacions de R.E.M. (1981). Billy Ocean número 1 UK (1986). Sam Smith guanya 4 Grammys; sona “Stay With Me”. Aniversari d’un membre de Daft Punk. 6) Butlletí 11 h (Catalunya Ràdio) Parlament i 9-N: declaració de Francesc Homs (testimoni), línia dura de la fiscalia, resposta política i social. Successos: gran explosió química a Paterna (núvol negre; desallotjaments); caixer volat a l’Estartit; cas menors desatesos a Almeria (prostitució de la menor; detencions). Refugiats: crida de la campanya “Casa nostra, casa vostra” a una manifestació massiva per canviar polítiques d’acollida. Esports: ressaca del Barça–Atlético; rècord del món de 2.000 m (Genzebe Dibaba); agenda d’Uni Girona i Barceloneta. Conceptes clau Recollida selectiva, desobediència, portades, programa doble, laboratori sonor, efemèrides musicals.

  • M de Música del 7/2/2017 - episode art
    M de Música

    M de Música del 7/2/2017

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 7/2/2017 — Goya 2017, Figures Ocultes i Jackie; La La Land, Múltiple i Manchester by the Sea; i les pel·lícules del mes: Loving i Paterson - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 7/2/2017 — Goya 2017, Figures Ocultes i Jackie; La La Land, Múltiple i Manchester by the Sea; i les pel·lícules del mes: Loving i Paterson

    Visió general Episodi coral de «Cinema sense condicions» amb tertúlia en tres blocs: impressions dels Goya 2017, crítica d’estrenes i recomanacions (Figures Ocultes, Jackie, La La Land, Múltiple, Manchester by the Sea, Silence…), i la doble «pel·lícula del mes»: Loving i Paterson. El to és àgil i crític, combinant records històrics, valoracions estètiques i lectures polítiques contemporànies. Destaquem • Goya 2017: «Tarde para la ira» guanya Millor Pel·lícula; Bayona (Un monstruo viene a verme) s’endú Millor Direcció. Valoració general de la gala: tèbia i repetitiva, amb bons músics però poc risc. • Figures Ocultes: Història potent (tres dones negres a la NACA/NASA) però tractament massa “feel-good” i convencional; interpretacions sòlides; curiositats tècniques (IBM, Fortran). • Jackie (Pablo Larraín): Focus molt restringit als dies posteriors a l’assassinat de JFK; Natalie Portman, treball d’imitació vocal i gestual notable; alguns troben el guió massa domèstic i dirigit a un públic específic. • La La Land: Obertura espectacular i homenatge al musical clàssic; per alguns, sobrevalorada en comparació amb «The Artist». • Múltiple (Split): Shyamalan torna amb un dispositiu psicològic inquietant; gran exercici interpretatiu; pel·lícula que «et fa pensar» sobre identitat i trastorns mentals. • Manchester by the Sea: Prestigi crític però part de la tertúlia la percep gèlida i distanciada; debat sobre l’“indie de Sundance” (esment a Comanchería). • Silence (Scorsese) i cinema de fe: recepció dividida; s’ofereixen recomanacions paral·leles d’Óscar Parra de Carrizosa per abordar temes religiosos amb delicadesa. • Paterson (Jim Jarmusch): Ritme de rutina poètica, humor mínim i observacional; el gos es roba escenes; debat sobre el valor de la poesia “ordinària” i influència de William Carlos Williams. • Loving (Jeff Nichols): Drama íntim i vigent sobre drets civils; lectura que connecta amb l’era Obama i els reptes socials a l’era Trump (racisme, minories, Virgínia). Temes principals 1) Premis i indústria • Tensió entre premi de pel·lícula (productors) i premi de direcció (autor). • Percepció de gales conformistes i humor irregular; bona execució musical (Film Symphony Orchestra) però poc recorregut conceptual. 2) Representació, raça i gènere • Figures Ocultes i Loving confronten segregació i sexisme; el programa subratlla la vigència d’aquests relats en el context polític actual. 3) Biopic i focus narratiu • Jackie aposta per microscòpia temporal (pocs dies) en lloc d’un retrat panoràmic; debat sobre què es deixa fora i a qui interpel·la. 4) Estil i recepció • Fricció entre fredor autoral i connexió emocional (Manchester by the Sea, Haneke, Shyamalan). • Musical com a dispositiu nostàlgic: celebració vs. sobrevaloració (La La Land). 5) El quotidià com a art • Paterson: la rutina i la poesia de l’ara i aquí; humor deadpan; objectes i animals (el gos) com a contrapunts còmics. Cites destacades «Em va semblar una cosa molt ja vista… No vaig veure cap novetat» (sobre la gala dels Goya) «Una història potent… però massa americana de medalles» (sobre Figures Ocultes) «M’he quedat a fora… la pel·lícula és tan freda que no acabo de sintonitzar» (sobre Manchester by the Sea) Conceptes clau i referències • Premis Goya: «Tarde para la ira», Manolo Solo, Bayona, «Un monstruo viene a verme», «La propera pell». • Figures Ocultes: NACA/NASA, Fortran, IBM 7090, Katherine Johnson, segregació a Virgínia. • Jackie: Natalie Portman, Pablo Larraín, arxiu televisiu i reconstrucció. • La La Land vs. The Artist: risc formal vs. homenatge. • Múltiple: Shyamalan, identitats múltiples, comparació amb Psicosis. • Manchester by the Sea: Kenneth Lonergan, Casey Affleck, etiqueta indie (Sundance), esment de Comanchería. • Silence: Scorsese, fe i martiri; paral·lel amb Óscar Parra de Carrizosa (Bajo un manto de estrellas, L’espina de Dios). • Paterson: Jim Jarmusch, William Carlos Williams, «Hurricane» de Bob Dylan (ecos de Patterson, NJ). • Loving: Jeff Nichols, drets civils, context Obama/Trump.

  • Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — L’Empordanet de Josep Pla: conferència de Llorenç Soldevila sobre paisatge i literatura - episode art
    Entrevistes de la Justa
    9'

    Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — L’Empordanet de Josep Pla: conferència de Llorenç Soldevila sobre paisatge i literatura

    Resum Context i focus En el marc del cicle de geografies literàries del CEES, aquest divendres se celebra una conferència dedicada a l’univers de Josep Pla. El ponent, Llorenç Soldevila (Universitat de Vic), reivindica que el nucli íntim de Pla no és tot l’Empordà, sinó l’Empordanet o Empordà Petit —terme que Pla mateix bateja—, delimitat entre el Montgrí i la Vall d’Aro, i de les Gavarres fins al mar. El paisatge com a eix literari El paisatge és central en l’obra de Pla. Soldevila descriu el seu triangle vital amb vèrtex al Pla de Palafrugell i angles als arxipèlags de les Illes Medes (sota el Montgrí) i les Formigues (davant de Cap Roig). L’espai inclou miradors com el Pedró de Pals i el Far de Sant Sebastià, cales com Aigua Xelida, i al centre el Mas Pla de Llofriu, on l’escriptor va viure, crear i morir. Abast i mètode de Josep Pla Tot i que el nucli és l’Empordanet, l’obra de Pla s’expandeix en cercles concèntrics cap a l’Alt Empordà, Barcelona, la resta de Catalunya i les Illes. Pla escriu tant de llocs trepitjats com de territoris reconstruïts per la memòria i la lectura; sovint el viatge i el moment creatiu no coincideixen. Com serà la conferència Format visual amb diapositives: fotografies actuals i d’època dels llocs clau. Lectura de fragments de Pla sobre els paisatges estimats. Itinerari literari: la platja del Canadell (joventut), Aigua Xelida (maduresa i trobada amb l’Armós), les Voltes de Calella, el Pedró de Pals i el Far de Sant Sebastià. Vigència i recepció de Pla Pla és un clàssic contemporani imprescindible per entendre l’Empordà i l’Empordanet, fins i tot allà on el paisatge ha mutat o s’ha degradat. Crida d’atenció sobre la infralectura i la menor presència dels clàssics a llibreries i al consum cultural actual. "La valoració és la posteritat" "Un clàssic com aquest [...] no hauria d'estar en un racó" Recomanacions de lectura per començar Per lectors amb trajectòria d’assaig i dietaris: El quadern gris (pot requerir context per a lectors més joves). Memòria personal: Girona, un llibre de records i Cadaqués. Dietaris: Notes de capvesprol. Retrats culturals: Homenots (p. ex., sobre Fabra o Ruyra) per entendre la nostra contemporaneïtat. Dades de l’acte Divendres, 20.00 h, a la Sala Piquet de l’Ateneu: "L’Empordà de Josep Pla", amb Llorenç Soldevila.

  • Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — Campanya de donació de sang a Sant Just amb implicació dels alumnes de 4t d’ESO - episode art
    Entrevistes de la Justa
    6'

    Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — Campanya de donació de sang a Sant Just amb implicació dels alumnes de 4t d’ESO

    Resum La conversa presenta la nova campanya de donació de sang a Sant Just, organitzada pel Banc de Sang amb el suport del Casal de Joves i la participació activa d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut de Sant Just. Els joves han definit el lema i el logotip, i han preparat activitats per animar la participació de la comunitat. "Donar sang, salva vides" Context i objectius Implicació educativa i comunitària: l’alumnat s’involucra per conscienciar el veïnat i les famílies sobre la necessitat real de donacions. Fomentar hàbits: es busca crear una rutina de donació per evitar pics estacionals i mantenir reserves estables durant tot l’any. Sensibilització dels joves: encara que molts no poden donar fins als 18 anys, poden mobilitzar l’entorn i conèixer el barri. Dades i horaris clau Quan: avui, de 16:30 a 20:30 (de dos quarts de 5 a dos quarts de 9 del vespre). On: Casal de Joves de Sant Just. Organitza: Banc de Sang, amb suport de l’Institut de Sant Just (alumnes de 4t d’ESO). Requisits per donar sang Edat: de 18 a 65 anys. Pes: més de 50 kg. Documentació: portar DNI o el carnet de donant. Salut i alimentació: venir ben alimentat i, sobretot, trobar-se bé. "La primera norma bàsica essencial és que un mateix es trobi bé" Per què ara? En períodes de vacances (estiu, Nadal) les donacions baixen ~30%. Al gener, la Marató de Catalunya va superar l’objectiu amb més d’11.000 donacions, ajudant a recuperar reserves. Cal evitar dependència de pics: entre donacions han de passar mínim dos mesos, per això és clau la regularitat. Impacte i resultats anteriors L’any passat, la campanya a Sant Just va aconseguir: 52 donacions en total. 11 nous donants que donaven per primera vegada. Es preveu que aquest any la participació iguali o millori aquestes xifres. Missatge clau Donar sang és un gest petit que té un gran impacte. La implicació dels joves i la resposta de la comunitat són essencials per mantenir les reserves i salvar vides.

  • Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — De l’efecte Trump al món a la tertúlia de Sant Just: canvis, incerteses i agenda de Ràdio Desvern - episode art
    Entrevistes de la Justa
    19'

    Entrevistes de la Justa del 7/2/2017 — De l’efecte Trump al món a la tertúlia de Sant Just: canvis, incerteses i agenda de Ràdio Desvern

    Resum 1) Debat 2.20: primers passos de Donald Trump i impacte global Canvi de magnitud històrica: Trump qüestiona protocols polítics, tractats comercials i fins i tot el sistema judicial. "Passar d'Obama a Trump és com girar un mitjó del dret al revés." "Mai un president ha qüestionat el sistema judicial americà." Estil comunicatiu: llenguatge simple i directe, format tuit, i compliment literal de promeses electorals. Malgrat la polèmica, puja l’índex de confiança del consumidor. "Hi ha 63 milions d'americans que han votat Trump." Europa: manca de veu única i posicions vacil·lants (ex. cimera de Valeta, declaracions de Tusk). Pessimisme sobre una política europea conjunta en immigració i refugiats. Polèmica amb el futur ambaixador dels EUA a la UE, crític amb l’euro. Geopolítica: acostament amb Rússia de Putin i incògnites en política exterior. En l’àmbit climàtic i energètic: impuls a oleoductes i retrocés regulatori. Cancel·lació del TPP que obre espai a la Xina a l’Àsia. Impacte intern: incertesa sobre Obamacare, immigració i seguretat social. Promeses contundents vs. complexitat tècnica i legal per revertir-les. "És forma i contingut." 2) Promocions i programació de Ràdio Desvern Anuncis de franges i programes: Smooth Jazz Club, Cinema sense condicions, Emma de música, La música coral, etc. Nous canals de contacte: WhatsApp (610 777 015) i presència digital. Crida cívica: donació de sang (7 de febrer). 3) Tertúlia "Just a la fusta" (Sant Just en directe) Participants: Jaume Campreciós, Jordi Ferraz, Pep Quintana i Josep (incorpora’t durant el programa). To proper i local: anècdotes personals (dentista), neu a Puigcerdà i canvis d’agenda. Comentari polític amb ironia sobre una "romeria" a Barcelona (banderes, simbologia, participació des de Sant Just). Debat sobre percepcions i posada en escena (“aires de la Messeta”, estètica de romeria, autobusos locals). Idees clau: ruptura institucional, nacionalisme econòmic, lideratge comunicatiu disruptiu, debilitat de la resposta europea i incertesa sobre l’impacte real en política interna i global.

  • Justa la Fusta del 7/2/2017 — Judici del 9N, operació anti‑jihadista a Badalona i els primers passos de Trump: Sant Just solidari, cultura, esports i un temps molt variable - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 7/2/2017 — Judici del 9N, operació anti‑jihadista a Badalona i els primers passos de Trump: Sant Just solidari, cultura, esports i un temps molt variable

    Resum general Programa magazín amb notícies, actualitat local i entrevistes. Destaquen el judici del 9N (seguiment de testimonis i reaccions), l’operació de la Guàrdia Civil a Badalona contra la captació jihadista, l’informe d’Amnistia Internacional sobre execucions a Síria, i l’anàlisi amb Núria Ribó dels primers passos de Donald Trump. A nivell local, Sant Just impulsa una campanya de donació de sang i s’adhereix a Casa Nostra, Casa Vostra. Hi ha repàs de cultura i música (Liceu, Cranberries, Tori Sparks, efemèrides) i esports (Barça‑Atlético a Copa). El temps ve marcat per un fort contrast tèrmic i vent del nord. Temes principals Judici del 9N i política catalana • Seguiment del judici a Mas, Ortega i Rigau: portades, testimonis i xoc institucional. • Inspectors i directius d’ensenyament aporten versions contradictòries sobre la cessió d’instituts. • Gran mobilització ciutadana i debat polític al voltant del procés. Seguretat i internacional • Badalona: 2 detinguts (joves marroquins) per adoctrinament, captació i finançament de l’ISIS, especialment via xarxes. • Amnistia Internacional denuncia almenys 13.000 penjaments a una presó siriana (2011‑2015) i reclama observadors de l’ONU. Sant Just solidari i agenda local • Avui, donació de sang al Casal de Joves (17:30‑20:30), amb implicació d’alumnes de 4t d’ESO. • L’Ajuntament s’adhereix a Casa Nostra, Casa Vostra i demana polítiques efectives d’acollida. • 20è aniversari del Casal de Joves; curs bàsic de Photoshop a l’Agrupació Fotogràfica. Cultura i música • El Liceu activa un pla de mecenatge aprofitant el 20è aniversari de la reobertura (2019) amb beneficis fiscals i objectiu d’arribar a 7,5 M€ en 3 anys. • Cranberries anuncien concert acústic amb quartet de corda (4 de juny, Auditori del Fòrum). • Tori Sparks presenta nou disc i concert a Luz de Gas; bloc d’efemèrides (Beatles, Paul Simon, John Lennon, Aretha & George Michael, Blondie, Queen, Michael Jackson). • Descobriments: electrònica de Tornado Wallace (Lonely Planet) i Hand Habits (debut). Esports • Copa del Rei: Barça vs Atlètic (tornada, 21:00). Possible alta d’Iniesta i Busquets confirmada més endavant; prèvies i portades. • NBA: Grizzlies amb Marc Gasol vencen Spurs; Pau Gasol, baixa. Wolves perden; Ricky Rubio 14 punts. • Atletisme: Genzebe Dibaba per rècord mundial dels 2.000 m (Sabadell). Esquí alpí: inicia el Mundial a St. Moritz. El temps • Jornada suau amb màxima de 16‑17 ºC; canvi brusc en 24‑48 h: pluja feble de matinada, vent del nord i descens marcat. • Dijous: sol però màxima al voltant de 9 ºC; seguiment d’un nou front entre divendres i dissabte. Entrevista a Núria Ribó: primers passos de Trump • Gir radical respecte a Obama i Bush en protocols, comerç i immigració. • Compliment literal de promeses de campanya i ús del llenguatge de Twitter. • Riscos: xoc amb el poder judicial, nacionalisme econòmic, desmuntatge de tractats i canvi climàtic. • Europa, sense veu única; Xina com a gran beneficiària si EUA es retira d’Àsia. “Passar d’Obama a Trump és com girar un mitjó del dret al revés.” “Mai un president havia qüestionat així el sistema judicial americà.” Tertúlia • Valoració de la jornada del 9N i del clima mediàtic; participació de Sant Just a les mobilitzacions. • Conversa urbana: barris de Barcelona, multiculturalitat, transformacions urbanes i serveis. • Ventades: afectacions a arbrat, contenidors i civisme; records de grans ventades a Collserola i Vallès. Dades clau • 2 detinguts a Badalona (25 i 27 anys) per captació i finançament de l’ISIS. • 13.000 execucions a Síria (2011‑2015), segons Amnistia. • Màximes de 17 ºC avui i caiguda fins a 9 ºC dijous; mínima prevista 2‑3 ºC a Sant Just. • Objectiu de mecenatge 7,5 M€ (Liceu, 2016‑2019).

  • Just Blues del 6/2/2017 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 6/2/2017

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • l'Audició del 6/2/2017 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 6/2/2017

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.