Cinema sense condicions del 20/5/2025 — Centaures de la nit: crítica a peu de carrer (Poblet, B/N, música i referents) + Especial DOCS Barcelona (memòria, denúncia i premis)
Tema central: Centaures de la nit (Marc Reixa, 2024) Per què cal veure-la • Cinema d’autor en blanc i negre amb una posada en escena rigorosa i contemplativa, rodada durant diversos anys i al marge dels circuits comercials. • Retrat espiritual i íntim: una exploració de l’ànima humana a través d’un viatge a Poblet, amb capes simbòliques i lectures obertes. • Tres focus dramàtics: el pare abat de Poblet, la Joana (Montse Germán) i l’Àlex (Lluís Soler), que articulen el relat en tres blocs d’intensitat i profunditat. • Interpretacions destacades: Lluís Soler, imponent; Montse Germán, treballada amb gran complicitat de direcció; càsting dels cecs molt potent visualment. • Fotografia i enquadres: ús de contrapicats i petits moviments que evoquen un alè wells-ia; enquadraments d’una gran uniformitat i autoritat visual. • Referents sense pastitx: ecos de Pasolini, Buñuel i Cuerda en escenes corals i imatges icòniques; no obstant, el film manté una veu pròpia. • Disseny sonor i música: so atmosfèric exquisit (aigua, pedra, animals), amb el però d’alguna mescla de diàleg poc clara; partitura de Marc Parrot, diversa i emotiva. • Escenes memorables: el ball dins l’església; aparició inesperada de l’acordeonista entre vinyes; el ritual tàctil amb escultures. • Final i interpretació: deixa inquietud i ambigüitat (lectura possible de records/visions), incentivant múltiples visionats. "No deixeu d’anar a veure Centaures de la nit i després en parlem." Sinopsi (sense espòilers) • Als anys 60, l’Àlex impulsa una excursió a Poblet amb un minibús i una institutriu; hi irromp la història d’uns monjos eslovens (i un fotògraf) que reactiven el monestir després de la Guerra Civil, creuant memòria, relíquia i desig. Claus estètiques i temàtiques • B/N que afegeix densitat i textura espiritual al paisatge arquitectònic i natural. • Llum sobre llum: pantalles reflectores i llum impossible que eleven el registre visual. • Diàlegs amb ressonància brossiana: moments d’absurd significatiu que obren capes de sentit. • Respecte pels secundaris: els cecs tenen identitat pròpia, primers plans d’obertura i tancament —no són figurants. • Títol potent i polisèmic: Centaures de la nit com a éssers que cavalquen en les ombres; guiño inevitable a "Centauros del desierto" de John Ford. Making-of de la banda sonora (tall de 3’) Idees força del fragment • Cerca d’una sonoritat amb ànima, mínima i textural, que modula entre nostàlgia i tragèdia. • Voluntat d’accessibilitat sonora: "És una pel·lícula que volem que fins i tot els cecs puguin estar motivats amb la sonoritat." • Direcció musical cap a més expressivitat romàntica: "Més romàntic en aquest sentit." • Apunt cinèfil intern: "Això era molt Hitchcock, aquest final." Especial DOCS Barcelona (8–18 maig) Línia editorial del festival • Testimonis de tragèdies humanes i injustícies polítiques (Palestina, Sudan, Ucraïna, Geòrgia, Iran, pobles indígenes d’Amèrica, Amazònia). • Innovació de llenguatge i transversalitat de mirades en més de 40 pel·lícules. Guardó principal • Premi a "La memòria de les mariposes" (Tatiana Fuentes Sadowski, Perú): - B/N, imatges trobades (1911) d’una tribu massacrada pel cautxú; poesia visual i duresa formal. Idiomes: quechua i parles locals d’Iquitos. Documentals destacats • "Riefenstahl" (Andrés Bail, Alemanya): revisita la directora d’El triomf de la voluntat i la maquinària de propaganda. • "Un Animal" (Sally Jacobson, Tuva Bjorn): narració d’Isabella Rossellini; desigual però amb moments afortunats sobre la relació humans-animals. • "Trains" (Masi J. Drigas, Polònia): de les primeres locomotores a la crònica del segle XX (anys 20, Gran Depressió, feixisme i camps d’extermini) a través del tren. • "Free Leonard Peltier" (David France, Jesse Short Bull, EUA, 2025): - El cas Peltier (Lakota, AIM) elevat a símbol universal d’injustícia judicial. - Joe Biden commuta la pena a arrest domiciliari als 82 anys, tancant 50 anys de tortura institucional. Valoració i recomanacions • "Centaures de la nit": recomanadíssima per espectadors oberts al cinema d’autor, a la litúrgia visual i a les lectures obertes. Guanya en segons i tercers visionats. • DOCS Barcelona: programació imprescindible per entendre el món contemporani des del documental de denúncia i la memòria col·lectiva.
