Tots els episodis · 2018

2235 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

49-72 de 2235
  • 60 i més del 19/12/2018 — Festa Donant, Sitges i els indians, Raquel Meller i la història de l’aigua: Nadal, salut i llegendes catalanes - episode art
    60 i més

    60 i més del 19/12/2018 — Festa Donant, Sitges i els indians, Raquel Meller i la història de l’aigua: Nadal, salut i llegendes catalanes

    Panorama general del programa Programa especial de "Seixanta i més" amb to nadalenc que combina crida solidària, història i patrimoni, biografies culturals, divulgació científica, salut pràctica per als refredats, opinió sobre la ciutat i un tram final de llegendes catalanes amb humor. Eixos principals: • Solidaritat: campanya “Festa Donant” per al càncer infantil de Sant Joan de Déu • Patrimoni i memòria: Sitges, el Vinyet i els indians (americanos); obres modernistes i infraestructures • Cultura: Raquel Meller (deessa del Paral·lel) i la polifacètica Juliana Morell • Ciència i medi: la història de l’aigua i la seva gestió, de qanats a depuració moderna • Salut: remeis naturals d’hivern (arrel de lotus, gingebre, caldos, evitar làctics si hi ha mucositat) • Opinió urbana: il·luminació nadalenca de Barcelona i turisme de qualitat • Llegendes i humor: tresors de Serra Llonga, Montsoriu, el Sant Grial i el “moro” Musa "Festa Donant" — crida repetida amb èmfasi per fer avançar la recerca contra el càncer infantil. Solidaritat: Hospital Sant Joan de Déu i la "Festa Donant" El perquè de la campanya Càncer infantil: una realitat dura amb pacients especialment vulnerables. L’Hospital Sant Joan de Déu té un laboratori amb >30 professionals; >70% del pressupost ve de donacions privades. Missatge central Eslògan: “Festa Donant de l’Esperança”. Crida a fer-nos donants per empènyer la ciència i sostenir la recerca. Viatjant per Catalunya: Sitges, el Vinyet i els indians Santuari de la Mare de Déu del Vinyet Localització: a 1,5 km del centre de Sitges, cap a Vilanova i la Geltrú. Documentat des del 1174; interior neoclàssic; campanar de 1872. Llegenda (segons Pep Coll): un esclau moro troba la imatge al peu d’un cep, li trenca la mà per accident, la imatge “retorna” al cep, i s’hi aixeca una capella. Des d’aleshores, els ceps donen un vi aromàtic i dolç: la Malvasia de Sitges. Protecció als pescadors: el mantell de la verge apareixia mullat d’aigua salada al matí, com a senyal de salvament nocturn. Els indians de Sitges i més enllà Dos noms destacats: Don Facundo Bacardí (rom, Cuba) i Bartomeu Carbonell (vins, moscatell). Coincideixen a Sitges el 1925. Empremta modernista i d’infraestructures: el “passeig dels americanos” i obres finançades per indians arreu (hospitals, jardins, vies fèrries, túnels del Garraf, etc.). Exemples citats: • Parc Samà (Cambrils) • Palau de la Plana Novella (Garraf) • Túnels del Garraf (porta el ferrocarril a la comarca, 1881) • Trasllat de fàbrica a Santa Coloma de Cervelló (Colònia industrial) • Plaça de la Vila de Vilanova i Porxos d’en Xifrer (Barcelona) • Ferrocarril Barcelona–Mataró (impulsat per Miquel Biada) “Els indians van deixar una bona petja” — filant progrés industrial, prestigi i mecenatge. Cultura i memòria Raquel Meller, deessa del Paral·lel Nom real: Francisca Marqués López (Tarazona, 1888); criada al Poble-sec. Debut el 1908; triomf al Teatre Arnau (1911). Popularitza “La Violetera” i “El Relicario”; eleva el gènere del coplet a salons burgesos i intel·lectuals. Projecta internacional: cinema mut a Espanya i França; gira pels EUA; portada de TIME (26/04/1926). Guerra Civil i canvis d’era (cinema sonor, nous ritmes) apaguen gradualment la seva estrella. Mor el 1962. Juliana Morell, erudita poliglota del XVII Nascuda a Barcelona (1594), educada intensament per preceptors humanistes. Als 7 anys: llatí, hebreu i grec; als 12: castellà, àrab, siri, italià, francès, lògica i moral; als 17 escrivia en 14 idiomes. Decideix entrar a les dominiques; continua escrivint, traduint i exercint de priora; reconeguda intel·lectualment. Homenatjada per Lope de Vega (versos a l’Aula de l’Apolo, 1630). Ciència i medi: la història de l’aigua i la seva gestió De l’enginy ancestral a la ciutat moderna Qanats: galeries subterrànies (Pròxim Orient, >1.000 aC) que porten aigua per gravetat. Aqueductes romans: d’Aqua Appia (312 aC) a Aqua Alexandrina; l’Aqua Virgo encara alimenta fonts com la Fontana di Trevi. Edat Moderna: rodes hidràuliques a Londres (Tàmesi) i París (Seine); elevació d’aigua al Toledo de Turriano. Revolució Industrial: bombes a vapor i, més tard, grans xarxes urbanes. Avui: Nova York canalitza aigua des de ~200 km amb túnels de ~4 m de diàmetre i una xarxa de canonades gegantina. Salut pública i depuració Robert Koch demostra el paper dels gèrmens; s’estenen la filtració i la cloració de l’aigua. Conflictes i governança Aigua com a recurs estratègic: risc de tensions pel domini i l’acaparament. Tribunal de les Aigües (València): justícia consuetudinària eficaç. “Parla vostè, calla vostè” — ritual sumari i pràctic per resoldre conflictes de regadius. Salut d’hivern: remeis naturals per refredats Arrel de lotus (infusió/decocció) Remullar rodanxes seques 5–10’, trossejar i picar, tornar a l’aigua, afegir sal i unes gotes de shoyu, bullir i coure 15’. Objectiu: eliminar mucositat i alleujar refredats, sinusitis i tos crònica. Altres consells clau Si tens fred: aporta escalfor externa (abrigar-se) i interna (menjar i beure calents). Gingebre: estimulant i preventiu; atenció si el gust/picantor no agrada. Brous: reconfortants i digestius en episodis de fred. Evitar làctics si hi ha mucositat (per a algunes persones poden agreujar-la). Opinió: Nadal a Barcelona, llums i turisme Valoració crítica: poca il·luminació a carrers principals (Pl. Catalunya, Sant Jaume), decepció en plena temporada alta de turisme. Reivindicació: impulsar turisme cultural de qualitat a l’hivern; coordinació entre Ajuntament, patronals i cambres. Eficència energètica: amb LEDs el consum és baix; caldria una aposta més decidida. “Les forces vives... que es posin les piles” — crida a una ciutat més acollidora i lluminosa. Llegendes i humor (Xavier Sust) Serra Llonga: sortides per cercar el tresor del bandoler a les Guilleries; advertiments pràctics (serps, guants gruixuts). Castell de Montsoriu: ritual per accedir al tresor la nit de Sant Joan, amb calavera i espelma, caminant marxa enrere fins a un rierol. Sant Grial: versions que el situen al Pirineu o a Montserrat; defensa afable del calze de la Catedral de València. Moro Musa (Montserrat/Collbató): joies amagades a la cova de Salnitre i mai reclamades. Interludis musicals “Jingle Bells” (ambientació nadalenca). “El noi de la mare” — Josep Carreras. “The First Noel”. Cloenda Felicitació de Nadal i anunci de retorn després de festes. Conceptes clau Indians (americanos): emigrants catalans enriquits a Amèrica que van retornar i van finançar patrimoni i infraestructures. Qanat: galeria subterrània que condueix aigua per gravetat. Coplet: gènere popular que Raquel Meller eleva a categoria artística.

  • Veus Parròquia del 19/12/2018 — Judaïsme, tradició i modernitat: arrels de l’antisemitisme, sionisme i convivència Israel-Palestina; sinagogues a Catalunya i laïcitat política - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 19/12/2018 — Judaïsme, tradició i modernitat: arrels de l’antisemitisme, sionisme i convivència Israel-Palestina; sinagogues a Catalunya i laïcitat política

    Resum general En aquesta conversa a Veus de la Parròquia, amb l’educador i representant de diàleg interreligiós Jorge (Jordi) Burman de la Comunitat Israelita de Barcelona, s’aborden temes clau del judaisme contemporani i històric: des de les arrels de l’antisemitisme a Europa, passant pel sentit del sionisme i la fundació de l’Estat d’Israel, fins a la convivència Israel–Palestina i la realitat de les sinagogues a Catalunya. També es reflexiona sobre el futur de la fe jueva, la transmissió familiar de les tradicions i la necessitat de laïcitat en el llenguatge polític per evitar prejudicis. Punts clau del diàleg • Arrels històriques de l’antisemitisme a Europa: la calúmnia del deïcidi, la imposició de viure en guetos i l’estigma vinculat a la usura, en contrast amb períodes de convivència més normalitzada a països de tradició islàmica. • Sionisme i retorn: el sionisme s’explica com a sinònim espiritual de Sió/Jerusalem i com a aspiració d’autodeterminació després de segles d’exili, culminant amb la partició de l’ONU (1947) i la fundació d’Israel (1948). • Convivència Israel–Palestina: es remarca la vida quotidiana compartida i la cooperació (fins i tot sanitària), alhora que s’assenyalen interessos geopolítics i d’indústries armamentístiques com a combustible del conflicte. Exemple de pau: els acords amb Egipte (Anwar Sadat). Esperança en resolucions de l’ONU i en les noves generacions. • Futur del judaisme: la pràctica és viscuda a la llar (la veritable “sinagoga”), amb festes com Sukkot i Pésah centrades a casa. Es preveu més entesa interreligiosa i reconeixement de similituds. • Sinagogues i patrimoni a Catalunya: definició de Beit ha-Kneset (casa de reunió), evolució del culte després de la destrucció del Segon Temple, i mapa actual de sinagogues a Barcelona i Girona. Patrimoni del Call i iniciatives de memòria històrica. • Laïcitat i prejudicis als EUA: crítica a l’etiqueta de “lobby jueu” i a la barreja de religió i política; es reclama llenguatge laic per evitar prejudicis, xenofòbia i racisme. Temes principals 1) Arrels i persistència de l’antisemitisme • Calúmnia històrica del deïcidi i politització del poder clerical a l’Europa antiga. • Guetos/Aljames: pèrdua de drets i professions restringides (estigma del “jueu i els diners”). • Contrast amb períodes de convivència en contextos islàmics fins ben entrat el segle XX. 2) Sionisme, ONU i fundació d’Israel • Sionisme = arrel espiritual de Sió/Jerusalem i aspiració de retorn present en la pregària diària. • ONU 1947: proposta de dos Estats; 1948: proclamació d’Israel. • Autodeterminació com a resposta a la manca de drets i a l’Holocaust. 3) Israel–Palestina: convivència, interessos i vies de pau • Vida quotidiana i cooperació (atenció sanitària a israelians/palestins, siris atesos a hospitals israelians). • El conflicte s’alimenta d’interessos de potències i indústries d’armes. • Model de pau: Egipte–Israel (Sadat). Records d’Yitzhak Rabin i l’esperança en la pau. • Respecte institucional: la comunitat religiosa no parla en nom de l’Estat d’Israel; suport a resolucions de l’ONU. 4) Futur de la fe i transmissió • La família com a nucli del culte: la casa és la “veritable sinagoga”. • Festes com Sukkot i Pésah donen sentit actual a la tradició. • Optimisme: creix la comprensió mútua entre religions. 5) Sinagogues i memòria a Catalunya • Origen i funcions de la Beit ha-Kneset: pregària, estudi, trobada social. • Després del Segon Temple: del sacrifici (korban) a la pregària i pas de cohen a rabí. • A Barcelona: CIP (Avenir 24, oberta 365 dies), comunitats Mazortí/Conservadores, Bet Shalom, Chabad Lubavitch… A Girona, recuperació d’espais i museus del Call. 6) Laïcitat, mitjans i política als EUA • Crítica al tòpic del “lobby jueu”: és un prejudici. • Cal despolititzar la religió i evitar etiquetar col·lectius en notícies (font de xenofòbia i violència). • Migracions religioses cap als EUA per persecucions europees; avui cal un llenguatge inclusiu i laic. Cites destacades “El que ataca un jueu ataca la humanitat… Quan cau un palestí, cau un ésser humà.” “Quien no nace para servir, no sirve para vivir.” (recordant el Papa Francesc, Laudato Si’) Conceptes clau • Sionisme: vinculació espiritual i històrica amb Sió/Jerusalem i dret a l’autodeterminació. • Beit ha-Kneset: “casa de reunió”; sinagoga com a espai de pregària, estudi i vida comunitària. • Korban: ofrena/sacrifici com a proximitat al sagrat; substituït per la pregària després del Segon Temple. • Shalom: pau i integritat; salutació que evoca plenitud (shalem = “sencer”). Notes i context • La Comunitat Israelita de Barcelona (CIP) no representa l’Estat d’Israel; per posicions oficials, remet a l’ambaixada. • CIP: C/ Avenir, 24 (Barcelona), sinagoga oberta 365 dies/any. • Visibilitat mediàtica: TV3 ha emès el Hanukkà en el marc d’un espai de festes de diferents religions.

  • La Plaça Mireia del 19/12/2018 — Solidaritat i tradicions de Nadal a Sant Just: Cap Infant Sense Joguina, app de la Policia Local i reforestació ALNUS; desmuntant mites (Tió, Sants Innocents, Pessebre, Pare Noel) i avanç de les 12 campanades de cinema 2018 - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 51min

    La Plaça Mireia del 19/12/2018 — Solidaritat i tradicions de Nadal a Sant Just: Cap Infant Sense Joguina, app de la Policia Local i reforestació ALNUS; desmuntant mites (Tió, Sants Innocents, Pessebre, Pare Noel) i avanç de les 12 campanades de cinema 2018

    Panorama general Programa magazine amb to informal i molt participatiu que combina actualitat local de Sant Just Desvern, un tram d’entreteniment (“Triturats” amb l’Imanol), un bloc divulgatiu sobre tradicions de Nadal (història, mites i llengua) amb la Carla i el Carles, i un butlletí informatiu. També s’anuncia un especial de cinema: “12 campanades” amb les 12 millors pel·lícules del 2018 (avanç, sense secció completa en aquest tall). Destaquem Solidaritat: Campanya municipal Cap Infant Sense Joguina (com participar-hi i punts de recollida). Seguretat i tecnologia: Nova app de la Policia Local de Sant Just (emergències geolocalitzades, incidències anònimes i avisos oficials). Medi ambient: Crida d’ALNUS per al manteniment de la reforestació al torrent de Can Cortés (voluntariat, data i lloc). Cultura popular: Desmuntant mites del Nadal (orígens pagans del 25/12, Tió, raïm de Cap d’Any, pessebre i Pare Noel), i cinc recomanacions de bon ús lingüístic. Informatius: Actualitat nacional/internacional (Vandellòs II, Mossos, ONU i DDHH, Trump i Síria) i esports; tancament amb notícies locals (que reforcen els temes solidaris i ambientals del municipi). Contingut Introducció i to del programa Presentació, agenda del dia i música d’obertura. Avís de l’especial “12 campanades” (cinema 2018) previst per a la segona hora. Entreteniment – “Triturats” amb l’Imanol Banter i intuïció: conversa desenfadada sobre seguir la intuïció en la vida i els viatges (amb humor recurrent sobre el “gat” Quentin i l’estudi). Cap Infant Sense Joguina: com col·laborar comprant joguines a comerços locals (Cal Llibreter, Papereria Escrivà, Janine Patchwork, Cistelleria Ballart); distribució coordinada per l’Ajuntament (via Serveis Socials). App Policia Local Sant Just: funcionalitats clau • Enviament de missatges i trucades d’emergència geolocalitzades • Incidències anònimes (sense rastre del telèfon) • Avisos oficials (estat de la ciutat, primers auxilis, seguretat vial i civisme) • Marcació ràpida a cossos de seguretat i recursos d’atenció a la dona • Accés directe “invisible” per a casos de violència de gènere ALNUS – Reforestació Can Cortés: denúncia d’actes vandàlics que han malmès arbres plantats i crida de voluntariat per tasques de manteniment (diumenge 23/12, 11:00–13:00, zona del torrent de Can Cortés, prop del camí de Can Biosca i Can Candeler). Tradicions de Nadal – Veritats i mentides (Carla i Carles) Orígens pagans i 25 de desembre: l’Església va adaptar celebracions paganes (solstici d’hivern) al calendari cristià. El Tió: possible arrel en l’avet nòrdic i, sobretot, en el valor de la llenya com a “regal” que donava calor a l’hivern; avui, ritual familiar (buscar el tronc al bosc, “cagar” regals). Raïm de Cap d’Any: tradició amb origen comercial (1909, excés de collita) popularitzada a Madrid cap a 1911; pes del raïm d’Aledo (Vinalopó). Pessebre: mosaic de tradicions; discrepàncies entre Mateu i Lluc (nombre de mags, etc.); els mags esdevenen reis i reben noms al s. VII–VIII; bou i mula afegits tardans; impulsor modern: Sant Francesc d’Assís (s. XIII), consolidació a Itàlia (s. XIV). Data del naixement de Jesús: poc probable a l’hivern (ramats a l’aire lliure); correlació històrica amb Herodes fa pensar en un naixement entre 6–4 aC. Pare Noel i Coca-Cola: la icona vermella de 1931 (H. Sundblom) la globalitza, però ja existien representacions prèvies de diversos colors; no “l’inventa” Coca-Cola. Sants Innocents (28/12): el relat de la matança d’Herodes no està corroborat històricament; culturalment, festa de bromes (avui també amb marques i mitjans). "Tant de bo me n’anés a dormir i no em despertés fins passat Reis" — reflexió (Carles Berger) sobre la pressió i l’ansietat que pot generar el Nadal. Llengua – 5 apunts ràpids (Carla) No dir “Nadals”: en català, el Nadal (singular). Tió (el tronc); “cagatió” és l’acte. No “Nit Bona”/“Nit Vella”: nit de Nadal i nit de Cap d’Any. Millor bon any (nou) que “feliç any”. No “Reis Mags”: Reis d’Orient. Informatius (Catalunya Ràdio) i bloc local Nacional/internacional: Vandellòs II (fuita al circuit primari, reactor refredat), Mossos (reclams laborals), informe ONU sobre drets i líders independentistes, Trump anuncia retirada de Síria; BarnaSants (Uruguai convidat), i esports (Murillo al Barça, semifinal Mundial de Clubs, etc.). Local Sant Just: recordatori de Cap Infant Sense Joguina, campanya i app de la Policia Local i jornada d’ALNUS. Moments i idees clau Tecnologia per a la seguretat: l’app municipal integra emergència, prevenció i protecció de víctimes. Comunitat activa: voluntariat ambiental per revertir el vandalisme i cuidar el bosc. Pensar críticament les tradicions: molts costums nadalencs barregen arrels paganes, adaptacions religioses i màrqueting modern. Consciència emocional: el Nadal no és joiós per tothom; cal respectar límits i cuidar el benestar. Nota sobre l’especial de cinema Es fa un avanç de l’especial “12 campanades” (les 12 pel·lícules del 2018 segons Dani Martínez). En aquest tall no s’arriba a emetre la secció completa, però s’esmenten títols com Bohemian Rhapsody, La forma de l’aigua i s’escolta una peça de The Greatest Showman com a pausa musical.

  • Entrevistes de la Justa del 19/12/2018 — Pintades al PSC de Sant Just, campanya Cap Infant Sense Joguina, escultura modernista a Can Ginestà i The Strokes (amb tancament en bucle) - episode art
    Entrevistes de la Justa

    Entrevistes de la Justa del 19/12/2018 — Pintades al PSC de Sant Just, campanya Cap Infant Sense Joguina, escultura modernista a Can Ginestà i The Strokes (amb tancament en bucle)

    Resum general Podcast informatiu i cultural amb quatre blocs principals: incidència vandàlica a la seu del PSC de Sant Just, campanya solidària de Nadal "Cap Infant Sense Joguina", agenda cultural sobre l’escultura modernista catalana i interludi musical amb The Strokes. El tram final presenta un tancament reiterat amb salutacions de comiat. "21D, tombarem el règim" — pintada atribuïda a l’organització RAN, apareguda a la façana del PSC de Sant Just. Temes principals 1) Incidència vandàlica a la seu del PSC (0s–19s) • Façana pintada a la seu municipal del PSC de Sant Just. • Missatge visible: "21D, tombarem el règim" i firma atribuïda a l’organització RAN. • Punt clau: acte vandàlic amb càrrega política i referència explícita al 21D. 2) Campanya solidària de Nadal: "Cap Infant Sense Joguina" (20s–37s) • L’Ajuntament de Sant Just impulsa, un any més, la recollida de joguines. • Objectiu: garantir regals de Nadal a famílies que no els poden aconseguir per altres vies. • Clau social: foment de la solidaritat local i la cohesió comunitària. 3) Agenda cultural: escultura modernista catalana (38s–53s) • Proposta de Can Ginestà: xerrada sobre l’escultura modernista catalana. • Detalls: conferència de Xesco Ramos, avui dimecres a les 19:00 a la Sala Isidor Cònsul. • Context: posada en valor del patrimoni i del moviment modernista. 4) Interludi musical: The Strokes – "Is This It" (54s–224s) • Tramo musical amb la cançó "Is This It" de The Strokes. • To: indie rock de tall introspectiu; la lletra evoca fatiga, dubte i desacord. • Nota: cap al final hi ha frases més disperses/fragmentades, possiblement per qualitat d’àudio o edició. 5) Tancament amb "Fins demà!" (225s–531s) • Secció de comiat iteratiu amb repeticions de "Fins demà!". • Sensació: possible loop tècnic o estètica d’eco de tancament. 6) Cloenda prolongada amb "Bona nit" (532s–2121s) • Llarg tram final amb "Bona nit" repetit de manera sostinguda. • Interpretació: tancament en bucle o pista de continuïtat fins a l’extinció de l’àudio. Idees clau • Vandalisme polític al PSC de Sant Just amb referència al 21D i atribució a RAN. • Solidaritat nadalenca: recollida de joguines per a infants de famílies vulnerables. • Cultura local: focus en l’escultura modernista, amb conferència de Xesco Ramos a Can Ginestà. • Interludi musical amb The Strokes que aporta un to emocional i reflexiu. • Tancament en bucle amb repeticions de comiat: "Fins demà!" i "Bona nit". Citacions destacades "21D, tombarem el règim" "Fins demà!" "Bona nit"

  • Justa la Fusta del 19/12/2018 — Sant Just en directe: pintades al PSC, obres i campanya solidària; portades del dia, efemèride del futbol, tertúlia esportiva, agenda cultural i especial meningitis - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 19/12/2018 — Sant Just en directe: pintades al PSC, obres i campanya solidària; portades del dia, efemèride del futbol, tertúlia esportiva, agenda cultural i especial meningitis

    Visió general Resum complet i estructurat del programa amb els temes clau del dia a Sant Just i l’actualitat general. Destaquen: pintades a les seus del PSC, pla d’obres municipals, campanya solidària “Cap Infant Sense Joguina”, repassada de portades, efemèride del primer partit de futbol, tertúlia esportiva, agenda cultural de Nadal i especial de salut sobre la meningitis. Notícies locals (Sant Just) Pintades al PSC i context 21D • A la seu local del PSC apareixen pintades signades per Arran amb el missatge “21D tombarem el règim”. • El fenomen s’estén a una dotzena llarga de seus socialistes a l’àrea metropolitana. El context és la setmana del Consell de Ministres a Barcelona i la possible reunió Sánchez–Torra. Obres i urbanisme: quatre grans actuacions i millores • Pavimentació del carrer Girasol finalitzada (pendent d’enllumenat). • Quatre obres de gran envergadura anunciades pel final de mandat: - Urbanització del parc de Can Freixes (espais per espectacles, botànica i oci infantil/jove/gent gran). - Remodelació de la façana posterior del mercat (nova placeta i places d’aparcament). - Reforma del complex esportiu La Bonaigua (nova pista coberta i adequacions). - Construcció del Centre Cívic Soledat Sants (Mas Lluí). • Altres projectes: Can Sagrera (fins a 40 places d’aparcament: 30 soterrades i 10 en superfície), millores de pavimentació i drenatge (ex. passadís davant l’escola bressol que s’inundava). Campanya solidària: Cap Infant Sense Joguina • Iniciativa municipal per garantir joguines noves i adequades per edats a famílies que no se’n poden fer càrrec. • Es pot col·laborar comprant a: Cal Llibreter, Papereria Escrivà, Janine Patchwork i Cistelleria Ballar. Portades i actualitat del dia Estatals i digitals • El País: pujada salarial del 2,5% als funcionaris (variable segons PIB). Acomiadament de Mourinho al United. • El Mundo/La Razón: focus en el judici del procés i el cas de Laura Luelmo. Debat sobre registre públic d’agressors. • Público: mesures de Sánchez per a la seguretat i llibertat de les dones; Europa condemna Espanya per drets humans; escàndol de dades de Facebook (cessions a Netflix/Amazon). • Nació Digital (última hora): reunió Sánchez–Torra a Pedralbes; dimissió del primer ministre belga; detingut confessa el crim de Laura Luelmo; polèmica a Brians per amenaces al director i debat sobre tecnificació i càmeres a presons. “T’ensenyen a no anar sola per llocs foscos, en lloc d’ensenyar els monstres a no ser-ho.” — cita viral vinculada al cas Laura Luelmo (s’explica que la víctima la va retuitar, aportant context i verificació) Catalans • Ara/La Vanguardia/El Periódico: prèvies del judici de l’1-O, Vox com a acusació popular, possible minicimera Sánchez–Torra, i apujada del 2,25% (fins 2,75%) per a funcionaris. • Altres: lloguers a l’àrea de BCN disparats, Londres es prepara per un Brexit sense acord. Efemèride del dia: el primer partit de futbol (1863) • 19 de desembre de 1863: primer partit amb regles de la Football Association (Barnes FC vs Richmond FC, 0-0) a Mortlake, Londres. • A partir d’aquí, es fixa la base del reglament modern: durada, fora de banda, penals, córners, faltes, mesures del camp, etc. Casals d’hivern i comunitat • Intent d’entrevista amb Júlia Viladot (Patim Patam) sobre el Casal d’Hivern a la Vagoneta; queda pendent concretar dates (dies a finals de desembre i 2–4 de gener) i inscripcions en una propera connexió. • Serveis locals (butlletins de mig matí i migdia): - Aplicació de la Policia Local per a seguretat ciutadana (missatges i trucades geolocalitzades, alertes, accés ràpid a emergències i funcionalitats pensades per a casos de violència masclista). - Alnus convoca jornada de manteniment de la reforestació al torrent de Can Cortès (23/12, 11–13 h; portar eines, guants i calçat adequat; menors amb adult acompanyant). Tertúlia esportiva • Bàsquet: el Barça irregular a l’Eurolliga; bona posició a ACB però amb ensopegades recents. • Champions (emparellaments destacats): Lyon–Barça, Liverpool–Bayern, Atlético–Juventus, Schalke–City, Ajax–Madrid, Roma–Porto, entre d’altres. Debat sobre estat de forma i calendari (aturada fins al febrer). • Club World Cup: el Madrid afronta semifinal vs Kashima; River Plate eliminat a penals per l’Al Ain. • Barça futbol: problemes a la línia defensiva (lesions d’Umtiti i Vermaelen; dependència de Piqué i evolució de Lenglet). Debat sobre Rabiot (caràcter, rol com a mig centre, situació contractual) i manca de recanvi natural per a Jordi Alba. • Espanyol: dinàmica negativa (5 partits sense guanyar), proper duel complicat a l’Atlético i opció de recuperar sensacions contra el Leganés (4/01). Agenda cultural de Nadal (Maica Dueñas) • Pastorets a l’Ateneu (Sala Cinquantenari renovada): 21/12 (21 h), 22–23 i 26/12 (19 h). Adaptació ambientada el 1918, amb la família Crotal i molts infants a escena. Entrades: 8 € (web de l’Ateneu/TicTacTicket o taquilla). • Concert solidari “Lluïs Gospel Cor” (22/12, 21 h, Església de Sant Just i Pastor). 3 € a benefici del Banc d’Aliments (rebost de Càritas local). Gospel, espirituals i musicals (ex. Maria Magdalena de Jesucristo Superstar). • Concert de Nadal (25/12, 21 h, Església): Orfeó Enric Morera, Cor Ajo i Santi Vilarrubla (orgue). Repertori nadalenc i clàssic. • Familiar: “Baboyà” (Companyia La Claca) a CaixaForum (22–31/12). Titelles, ombres i música en directe (Debussy, Ravel). Preu general 6 €; 50% descompte clients CaixaBank. • Teatre: “Nit de Reis” (Shakespeare) als Pirates Teatre, Teatre Acadèmia (fins 13/01) i “Troia, una veritable odissea” (Cor de Teatre) al TNC (Purcell, Bach, Händel, Mozart, Verdi, Wagner). • Sala Beckett: “L’Alegria” (Marilia Samper), destacada per sensibilitat i interpretacions. Salut: especial meningitis (amb el Dr. Joan) • Què és: infecció/inflamació de les meninges; el cervell està protegit per la barrera hematoencefàlica i la majoria de microbis no la travessen; el dany s’origina a les membranes. • Agents habituals: meningococ (tota edat, més freqüent en joves), pneumococ i, en infants, Haemophilus influenzae (avui molt reduït per la vacuna). També hi ha meningitis tuberculosa. • Evolució: comportament endèmic amb onades epidèmiques cada 10–20 anys. Incidència actual molt baixa (<1/100.000), lluny dels pics dels 70–80. • Transmissió: via faringe. Hi ha portadors sans (10–15% en escolars en context no epidèmic). • Quadres clínics: - Forma sèptica (meningococèmia fulminant): d’alta gravetat, amb taques equimòtiques a la pell i evolució molt ràpida. - Forma meníngia: més freqüent i benigna amb antibioteràpia precoç. • Prevenció: - Quimioprofilaxi per a contactes estrets (ex. rifampicina 1–2 dies) per eliminar portadors a la faringe. - Vacunes: C (incorporada al calendari; ha reduït notablement els casos) i B (disponible en farmàcia des de 2015 per via privada; bona seguretat i protecció, difícil quantificar-ne l’eficàcia poblacional per incidència baixa). • Missatge clau: consulta mèdica urgent davant símptomes compatibles i lesions cutànies sobtades; la detecció i el tractament precoç són essencials.

  • M de Música del 18/12/2018 - episode art
    M de Música

    M de Música del 18/12/2018

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 18/12/2018 — Juli (Carlos Acosta) amb Laia Colet: rodatge a Cuba, so i color; recomanació top d’“Un assumpte de família” (Kore‑eda) i decepció amb “Silvio y los otros” (Sorrentino); també “Miriam miente” - episode art
    Cinema sense condicions

    Cinema sense condicions del 18/12/2018 — Juli (Carlos Acosta) amb Laia Colet: rodatge a Cuba, so i color; recomanació top d’“Un assumpte de família” (Kore‑eda) i decepció amb “Silvio y los otros” (Sorrentino); també “Miriam miente”

    Resum general En aquest episodi de Cinema sense condicions, amb la presència de la directora d’art Laia Colet, l’equip comenta estrenes i petites joies, i dedica la segona meitat a desentranyar el procés creatiu i de producció de “Juli” (biopic de Carlos Acosta dirigit per Icíar Bollaín). • Recomanació forta: “Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda). • Desaconsellada: “Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino). • Descoberta: “Miriam miente” (Rep. Dominicana). • Focus: making‑of de “Juli”: rodatge a l’Havana, prioritats de so, paleta de color, càsting, VFX, context polític i logística a Cuba. Crítiques i recomanacions de la setmana “Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino) — No recomanada • Estructura malmesa per la versió internacional que fusiona “Loro 1” i “Loro 2” en una peça de 150’ (quedarien 54’ fora), amb salts de guió i poca coherència. • Manca de contrast i d’anàlisi: el film queda tancat en la bombolla Berlusconi, sense context ni contrapunt. • Tò i posada en escena: arrencada tipus “calendari Pirelli” i un excés de música “enganxosa” que intenta fer-la més digerible. • Recepció a taula: avorrida i repetitiva; la crítica al berlusconisme no hi arriba. “És avorridíssima… i la música és horrorosa: si tens un enemic, li regales el CD.” “Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda) — Recomanadíssima • Palma d’Or a Canes. Joia magistral que combina tendresa i pertorbació amb naturalitat. • Millor d’arribar‑hi amb poca informació: comença d’una manera i s’obre a gir(s) subtil(s) que reconfiguren el sentit. • Temes clau: família i supervivència en la societat actual; punts de contacte universals més enllà de la cultural japonesa. • Interpretacions excel·lents i direcció humanista del mestre Kore‑eda. “Una cinta que pot robar el cor tant als amants del cine d’autor com als espectadors més convencionals.” “Miriam miente” (Natália Cabral i Oriol Estrada) — Joia petita • Retrat adolescent a la Rep. Dominicana, centrat en una noia mulata que prepara la festa dels 15 i s’enfronta a classisme/colorisme i expectatives socials. • Direcció senzilla i clara, càmera discreta, i mirada fina sobre amistat, identitat i pressions de “blanquejament” simbòlic. • Producció amb connexió catalana i context d’una indústria dominicana en creixement per incentius fiscals. Entrevista a Laia Colet (directora d’art de “Juli”) L’escenari clau: l’ISA (Universitat d’Arts de l’Havana) com a metàfora • Complex nascut de la Revolució en un antic camp de golf; projectes inacabats (teatre, música, dansa) convertits en ruïnes plenes de sentit. • Espais oberts, sense portes ni parets, pensats com a alegoria de l’aire nou revolucionari; avui, metàfora d’una utopia interrompuda. • Carlos Acosta fa anys que vol restaurar l’espai per a una escola de dansa (amb suport Foster; pendents d’acords amb el govern). D’origen a pantalla: del llibre a la pel·lícula • Carlos Acosta escriu “Sin mirar atrás”; la BBC s’hi interessa, el guió passa a Paul Laverty i la producció a Morena Films. • Biografia contrària a “Billy Elliot”: un pare que l’obliga a ballar fins que ell descobreix la vocació i vola cap a l’èxit internacional. Rodar a Cuba: localitzacions i l’impacte d’Irma • Rodatge majoritari a l’Havana i barris populars; logística dura i materials escassos. • Huracà Irma en plena preproducció: equip atrapat sense llum/aigua; la ciutat es refà amb una resiliència comunitària admirable. “L’endemà de la inundació, la gent ja jugava a dòmino amb l’aigua als turmells.” So per sobre de l’estètica: una decisió d’autoria • Icíar Bollaín és directora d’actors i prioritza el so directe: evitar doblatge (amb no‑actors) i escollir localitzacions “nete” sonorament. • Renúncia a la preciosa Escola Nacional de Dansa per soroll de trànsit; es transforma una casa en escola real (amb tarima de fusta construïda a pols, fusta difícil d’aconseguir post‑huracà). • El públic destaca el so: microdettall de passos i moviments que amplifica la intimitat del personatge. Color i espais: orientar l’espectador • Contrastos entre exteriors lluminosos i un espai d’assaig negre (pintat), gairebé una cova, per marcar l’actualitat i ubicar els salts temporals i coreogràfics. Coreografies, arxiu i càsting del nen • El moment icònic de “Romeu” s’integra via imatges d’arxiu (Lausana) justificades en un televisor. • Càsting del nen: es prioritza veritat emocional per sobre de la tècnica; per a passos exigents, s’utilitzen dobles i trucatge digital de canvi de cara en plans concrets. • Breakdance: combinació de aprenentatge intens i doblatge puntual amb recursos de posada en escena (gorra baixada). Carlos Acosta: implicació i actuació • Sorprenentment, poca implicació creativa prèvia (agenda plena); les coreografies les signa Maria Rovira. • A l’última setmana entra com a actor; temors inicials, però un resultat sòlid, amb nominació al Goya (Actor revelació). • La companyia d’Acosta protagonitza el tram coral final: nivell tècnic altíssim i cultura de dansa molt arrelada a Cuba. Format i rodatge de dansa • Composició d’imatge que ressalta el porte d’Acosta. • Ús de Steadicam per “ballar amb la càmera”: plans seqüència que s’acosten a braços i cames sense perdre el moviment; repeticions limitades per fatiga dels ballarins; estudi previ de coreografies (assaigs gravats amb mòbil) per dissenyar trajectòries. Subtext polític i recepció a Cuba • A Cuba, la pel·lícula ressona com a verbalització de tabús: “La pel·lícula verbalitza coses que els cubans no poden verbalitzar.” • Diàlegs crítics sobre turisme sexual i espais restringits per a locals (hotels/oci): rodatge amb prudència i oïdes “oficials” a prop; alguns escenaris reubicats. • Coproducció amb equip local clau per permisos i resolució d’imprevistos (“sense cubans, no s’hauria pogut fer”). Equip i tancament • Taula: Pol Diggler, Carme Nabot, Joan Sardà, Pep Armengol, i la convidada Laia Colet. • Crida a veure “Juli” la primera setmana per garantir continuïtat en cartell. • Comiat i bones festes.

  • La Plaça Mireia del 18/12/2018 — Pintades al PSC a Sant Just, Voluntariat Europeu i Escultura Modernista | Plaça Mireia #343 - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 51min

    La Plaça Mireia del 18/12/2018 — Pintades al PSC a Sant Just, Voluntariat Europeu i Escultura Modernista | Plaça Mireia #343

    Visió general Programa 343 de la Plaça Mireia (última setmana de 2018), obert amb Joaquín Sabina i una presentació amb to distès. El tram central el ocupa "Els triturats" amb Imanol López, on es tracten notícies locals: pintades a la seu del PSC de Sant Just, una xerrada sobre Voluntariat Europeu i una conferència sobre escultura modernista. Al final, pausa musical amb "Promises" (Calvin Harris, Sam Smith, Jessie Reyez). Temes principals • Pintades a la seu del PSC de Sant Just: acció reivindicativa amb el missatge “21D, tombarem el règim”, signada per Arran i Endavant, en un context de diverses seus del Baix Llobregat pintades la mateixa nit. • Voluntariat Europeu (Casal de Joves): sessió informativa sobre oportunitats de mobilitat 18–30 anys, amb finançament Erasmus+; el Casal actua com a punt d’informació i entitat d’acollida. • Escultura modernista a Can Ginestà: conferència de Xesco Ramos (repàs de Clarassó a Llimona) com a activitat complementària a una exposició recent. • Altres (anunciats per més tard al programa): repàs de millors cançons alternatives 2018 amb Pau Martínez (Club Alternatiu), conversa amb Noe Puigdangola sobre absència emocional i consumisme per Nadal, i secció de tecnologia amb Eric i Humbert (incloent la curiosa “granja d’escarabats” a la Xina). Detall dels temes 1) Pintades al PSC de Sant Just (context 21D) • Façana de la seu local del PSC apareix pintada amb lemes vinculats al 21D; el partit ho denuncia a Twitter. • L’acció s’inscriu en una sèrie de pintades similars en seus socialistes del Baix Llobregat la mateixa nit; Arran se’n atribueix la responsabilitat en xarxes. • Context: setmana del Consell de Ministres a Barcelona i possible trobada Sánchez–Torra; el dia abans, visita de Miquel Iceta a Sant Just. “21D, tombarem el règim” • Debat periodístic: s’assenyala la coincidència temporal amb actes polítics; es fa seguiment de comunicats a Twitter d’Arran Sant Just i Sant Feliu. 2) Sessió informativa: Serveis de Voluntariat Europeu • Dia i lloc: dimecres 19/12, 19:30 (dos quarts de vuit), Casal de Joves. • Objectiu: aproximar nous projectes europeus de mobilitat per a joves (18–30 anys), amb finançament Erasmus+. • Punt clau: el Casal és punt d’informació, acull voluntariat i assessora; encara no és entitat enviadora (cal acreditació específica). • Exemple: presència actual d’una voluntària (Lynn) al Casal i vinculació amb entitats locals. • Missatge als joves: aprofitau la mobilitat europea quan no hi ha lligams; oportunitats finançades i accessibles. 3) Conferència: Escultura modernista a Can Ginestà • Dia i lloc: dimecres 19/12, 19:00, Sala Isidre Cònsul (Can Ginestà). • Ponent: Xesco Ramos. • Contingut: repàs de l’escultura modernista catalana, de Enric Clarassó a Josep Llimona; contextualització cultural (segona meitat segle XIX) després d’un període de decadència. • Activitat complementària de l’exposició “Cartells Teatrals Modernistes” (Centre Cívic Joan Maragall, octubre). Altres moments Obertura musical i presentació • Obertura amb “19 días y 500 noches” de Joaquín Sabina (versió en directe). To proper; comentaris sobre la veu de la presentadora i el número capicua del programa (343). Crida a xarxes i participació ciutadana • Es demanen fotos del “mercat de Nadal” de la plaça Camuapa per compartir a les xarxes del programa. • Canals: Twitter de la Plaça Mireia i WhatsApp de la ràdio 610-777-015. Pausa musical • “Promises” – Calvin Harris, Sam Smith & Jessie Reyez. To i anècdotes • Conversa distesa entre Mireia i Imanol: jocs de paraules (capicua), destí “vikings”, i alguna confusió esportiva amb els emparellaments de la Champions, donant un to d’humor a l’entrada dels titulars. Cites destacades “21D, tombarem el règim” “És un punt on pots anar simplement a informar-te i saber què pots fer —o què no pots fer— i què et ve de gust fer.”

  • Entrevistes de la Justa del 18/12/2018 — Entrevista a Joe Alexander: “Palas i Héctor”, l’estil propi i l’escriptura com a esport d’elit - episode art
    Entrevistes de la Justa
    20'

    Entrevistes de la Justa del 18/12/2018 — Entrevista a Joe Alexander: “Palas i Héctor”, l’estil propi i l’escriptura com a esport d’elit

    Resum estructurat Context ràpid Emissió a Rallo Desvern (98.1), programa “Just a la Fusta”. Entrevista a l’escriptora Joe Alexander arran de la publicació de la seva tercera novel·la: “Palas i Héctor” (Acantilado). Trajecte: “Estranyes criatures” (1998), “L’hivernacle” (2009), “Palas i Héctor” (2018). Punts clau Evolució i maduresa: ha passat de l’obra d’iniciació escrita als 19 anys a una maduresa estilística clara. Veu pròpia i no-convencionalitat: aposta per la veu pròpia i rebutja la novel·la convencional de “Hi havia una vegada…”. Influències: Marguerite Duras, Thomas Bernhard, Yasmina Reza i “Memòries d’Àfrica” com a crònica no ficcional inspiradora. “Palas i Héctor”: amor tèrbol i sensual entre germanastres; to tragicomèdic i marcat per la fatalitat; homenatge al personatge d’Hèctor de la Ilíada (sense paral·lelismes directes de caràcter). Procés creatiu exigent: escriure és per a ella un “esport d’elit del cervell”; treball lent, depuració extrema i recerca obsessiva del to. Música i literatura: doble vessant creativa; finalment prioritza la literatura, però concep novel·les i cançons com a formes de composició. Arrelament local: viu a Sant Just, fa “poble” i destaca el valor de la llibreria local (presentarà el llibre allà). Influències i criteri lector No li agraden la majoria de novel·les que li cauen a les mans; és exigent amb el nivell. Prefereix obres que “no semblen novel·les” i trencadores de tòpics. Llegir molt és essencial per perfeccionar l’ofici. “Tu has de parlar amb la teva pròpia veu.” Orígens i motivacions Primeres influències adolescents: Jack Kerouac i Henry Miller. Mestra decisiva (Assumpció Castell): la va impulsar a escriure i a presentar-se a concursos escolars. Sobre “Palas i Héctor” Temàtica: amor entre germanastres amb una sensualitat fosca i perillosa (“sensual a l’europea”). To: tèrbol, incòmode, amb aroma de tragèdia i fatalitat. Homenatge nominal a Hèctor de la Ilíada, però sense equivalències morals: el seu Hèctor és misteriós, “d’una altra època”, i “condemnat”. Personatges: Pales (40 anys) li va sorgir natural; no és autobiogràfica però hi porta “tints” propis per proximitat d’edat. Continuïtats d’estil amb “L’hivernacle” (encara que en llengües diferents: català vs. castellà). “És un llibre molt sensual… sensual a l’europea, aquesta sensualitat fosca i perillosa.” Procés d’escriptura i disciplina Triga anys entre llibres; escriu cada dia. Recerca del to: quan el troba (després de 2–4 pàgines), sap que aquell camí arribarà a publicació. Depura molt: escriu molt i descarta molt (fins i tot esquinça físicament allò que no considera al nivell). Motivació esportiva: pensa en figures d’elit per no rendir-se. “Escriure és un esport d’elit del cervell.” Temes futurs i amplitud tonal Familiars li suggereixen temes més lleugers o còmics; ho valora però defensa l’autenticitat: el to ha de ser veritable i “portar-se a dins”. Altres vessants Ha treballat com a guionista i en reportatges a televisió. Vincle amb Sant Just: vida de poble, relació amb comerciants i suport a la llibreria local on presentarà el llibre. “Jo em considero compositora de novel·les i de música.”

  • Justa la Fusta del 18/12/2018 — Just de la Fusta (18/12/2018): Notícies de Sant Just, Portades, Meteo, Celebracions i entrevista a Jo Alexander - episode art
    Justa la Fusta
    2h 53min

    Justa la Fusta del 18/12/2018 — Just de la Fusta (18/12/2018): Notícies de Sant Just, Portades, Meteo, Celebracions i entrevista a Jo Alexander

    Resum general "Bon dia, Sant Just. Són les 10 i 9 minuts. Benvinguts al Just de la Fusta, el programa més matiner de Ràdio d'Esbert." L’episodi arrenca amb diverses falques i autopromocions de Ràdio d’Esbert, seguides d’una falca institucional del servei 012 de la Generalitat adreçada a dones. Tot seguit, el programa Just de la Fusta s’obre amb la presentació del dia i el sumari de continguts previstos per al 18 de desembre de 2018. Cal remarcar que, en la gravació facilitada, després del sumari hi ha una llarga transició/prova d’àudio amb la paraula “Bona nit” repetida i gairebé cap desenvolupament dels temes anunciats. Per tant, el resum recull principalment el que es va anunciar que s’abordaria, i els fragments efectivament audibles. Temes principals previstos (anunciats a l’obertura) Notícies locals de Sant Just (amb Imanol López) Repàs a les portades impreses i digitals de la premsa Predicció meteorològica (amb Carles Rius) Efemèrides i celebracions internacionals del 18 de desembre Entrevista a l’escriptora Jo Alexander sobre la seva tercera novel·la Espai de desenvolupament personal (amb Paula Folk) Reemissió del programa “Sant Justenques” (conduït per Sergi Pont) El més destacat audible Falques i programació de la ràdio: mencions a espais com Smooth Jazz Club i Emma de Música (presentat per Maria Quintana), i franges horàries de la graella. Servei públic 012: recordatori de recursos de l’Institut Català de les Dones (assessorament jurídic i psicològic, salut, violència masclista, etc.). Obertura del magazine: salutació, data i sumari clar del que s’havia de tractar durant el programa. Notes sobre la gravació Després de l’obertura (≈ 225s), hi ha una llarga seqüència sense contingut temàtic (repetició de “Bona nit”) que sembla correspondre a música/ompliment o proves de línia. Apareix puntualment la paraula “Alexander” (≈ 4247s), possiblement com a referència a l’autora Jo Alexander, però sense que es desenvolupin preguntes o respostes d’entrevista en el fragment disponible. Conclusions Els temes centrals del magazine queden anunciats però no desenvolupats en l’àudio proporcionat. La part útil per a l’orientació de l’oient és la introducció i el sumari; la resta és transició/ompliment sense contingut periodístic o d’entrevista.

  • l'Audició del 17/12/2018 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 17/12/2018

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Santjustenques del 17/12/2018 - episode art
    Santjustenques

    Santjustenques del 17/12/2018

    Una sèrie d’entrevistes radiofòniques a setanta dones de Sant Just que van viure en primera persona el final de la dictadura franquista i la posterior transició a la democràcia. Avui Agustina Sabaté i Margalef