Tots els episodis · 2018

2235 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1633-1656 de 2235
  • 60 i més del 21/3/2018 — Pensions i Article 50, La Segarra i Cervera, Tramvies de Barcelona, Casa de les Ànimes, Georges Sand, Maria Callas i el laberint de la cita prèvia - episode art
    60 i més
    58'

    60 i més del 21/3/2018 — Pensions i Article 50, La Segarra i Cervera, Tramvies de Barcelona, Casa de les Ànimes, Georges Sand, Maria Callas i el laberint de la cita prèvia

    Panorama del programa • Espai magazine amb actualitat, curiositats, música i història conduït per la taula de redacció de 60 i més. Intervencions clau • Veu editorial crítica sobre pensions i compliment constitucional. • Viatge cultural per la Segarra, amb focus en castells i Cervera. • Curiositats històriques dels tramvies i el Tibidabo a Barcelona. • Relat d’esoterisme barceloní: la Casa de les Ànimes. • Biografia de Georges Sand (Aurora Dupin): escriptora, feminista i activista. • Música: Bob Dylan, The Carpenters i Maria Callas. • Servei públic: reflexió sobre la “cita prèvia” i un bon exemple al CAP de Sant Just. • Mobilitat: nou límit de 80 km/h a carreteres secundàries i multes. Editorial: pensions, Article 50 i poder adquisitiu • Es critica l’augment del 0,25% de les pensions i el “no hi ha diners” del govern. • Es contraposa el discurs de creixement econòmic amb la pèrdua de poder adquisitiu de la gent gran. • Es qualifica d’“xantatge” condicionar increments de mínimes i viduïtat a l’aprovació de pressupostos. • Es reclama el compliment de la Constitució. "Els pensionistes han de mantenir sempre el poder adquisitiu des que es van jubilar" — referència a l’article 50. • Crida a noves manifestacions i a atendre les persones més febles del país. Meteo i agenda local Neu tardana i primavera • “Any de neu, any de bé”: nevada tardana (fins a 12 cm) a cotes altes; esperances de millora d’aqüífers i fonts. Comunitat de Sant Just Desvern • Aclariment: la Coral Harmonia és la de l’Associació de Gent Gran de Sant Just. • Invitació a cantar i xerrada de salut (treballadora social Mireia Soler Boada) al Mil·lenari. Viatjant per Catalunya: La Segarra • Retrat líric d’una terra de frontera mil·lenària, amb castells, torres i fossats. • Continuïtat històrica: poblat ibèric, municipi romà i medievo defensiu. • Focus en Cervera: corts de 1359 (institució de la Generalitat) i única universitat del país durant més d’un segle (post 1714); monumentalitat inesperada. • Itinerari per Talavera, Pallerols, Montfarr, Civit, l’Alta Segarra; notes d’arquitectura: pedra dura “escardelenca” i caràcter constructiu. • Patrimoni romànic poc conegut (Cellers, Palagalls, Allor, Guspí, Pallerols) i places porxades (La Sentiu/Sanaüja) d’empremta medieval. • Gastronomia i paisatge: elaboració ecològica coherent amb l’entorn rural; “colors calents i perfums aspres”. Curiositats: tramvies i el Tibidabo (Barcelona) • Origen del tramvia al s. XIX: de les vagonetes mineres a l’rail d’Alphonse Loubat (ferro i acer). • Barcelona: projecte 1864; inauguració de tramvia de cavalls el 26/05/1872 (Passeig de Gràcia). • Tramvia de vapor (1877) i posterior tramvia elèctric (1895): modernitat i velocitat “vertiginosa” per l’època. • Tibidabo: Dr. Salvador Andreu crea (1898) la societat; Avinguda del Tibidabo (1901) i primer funicular d’Espanya (1901); Tramvia Blau per accedir-hi. • Recordatori de Gaudí i el tramvia; debat sobre el retorn del tramvia i el soroll/contaminació acústica. Esoterisme barceloní: la Casa de les Ànimes • Llegenda urbana d’un casalot al camí de Montjuïc (c. de la Cera): espectres, finestres negres i misterioses fumarades. • Personatge de la crònica negra: una pagesa dita “les Recollons”, vinculada als fets de 1835. • Desenllaç tràgic i aparicions nocturnes: fantasmes que suraven un instant a l’aire abans de desaparèixer. Biografia il·lustre: Georges Sand (Aurora Dupin) • Escriptora, feminista i activista del s. XIX; prolificitat (llibres i articles) i vida intel·lectual intensa. • Infantesa adversa; educació clàssica i filosòfica; equitació i vestimenta masculina com a opció pràctica i simbòlica. • Matrimonis i amors: separació pionera amb jurisprudència sobre béns propis; relacions amb Alfred de Musset i Frédéric Chopin (estada a Valldemossa), i Alexandre Manceau. • Compromís polític: 1848, comitè revolucionari, defensa de la república i dels drets de la dona; interès pel socialisme (Pierre Leroux). • Obra i llegat: autobiografia “Histoire de ma vie”; mort el 1876; figura clau de la modernitat literària i el feminisme. Música Cançons • Bob Dylan — “Blowin’ in the Wind”: record generacional i missatge atemporal. • The Carpenters — “Yesterday Once More”: nostàlgia i melodies que “encara brillen”. Òpera • Maria Callas — “O mio babbino caro” (Puccini, Gianni Schicchi): veu inconfusible, dramatisme i musicalitat sense rival; Orquestra del Teatro alla Scala, dir. Victor de Sabata. Servei públic: la “cita prèvia” • Crítica a la deshumanització: contestadors que demanen codis, DNI i imposen hores poc flexibles; dificultats per canviar cita i per atendre sense cita fins i tot amb mostradors buits. • Proposta: quan s’implanta un sistema, cal seguiment i criteri per assegurar l’eficàcia i el bon servei. • Bon exemple: CAP de Sant Just (extraccions de sang). Cita amb opció de canvi, revisió de documents, número i atenció fluïda. Eficiència i satisfacció del pacient. Mobilitat i seguretat viària • Canvi normatiu: a les carreteres secundàries de doble sentit, el límit baixa de 90 a 80 km/h. • Avisa sobre multes i amenaces de retirada de carnet; debat sobre proporcionalitat i efecte real. Idees clau • Pensions i compliment de l’Article 50: dignitat i poder adquisitiu. • Patrimoni i identitat: La Segarra com a territori de frontera amb riquesa medieval i romànica. • Mobilitat urbana: evolució del tramvia i accessos al Tibidabo; debat contemporani. • Memòria i llegenda: la Casa de les Ànimes dins l’imaginari barceloní. • Dones i cultura: Georges Sand com a icona de llibertat creativa i social. • Servei públic: la “cita prèvia” ha de servir les persones, no a l’inrevés.

  • Veus Parròquia del 21/3/2018 — Fer pinya: castells com a model de lideratge i valors empresarials; expatriació, arrels i Diumenge de Rams - episode art
    Veus Parròquia
    30'

    Veus Parròquia del 21/3/2018 — Fer pinya: castells com a model de lideratge i valors empresarials; expatriació, arrels i Diumenge de Rams

    Context i convidats • Programa: Veus de la Parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio Desvern) • Conducció: Lina i Montserrat Xilló. Convidada: Iolanda García (psicòloga, exregidora a Sant Just, actualment a l'Ajuntament de Molins de Rei). • Tema central: el llibre "Fer pinya" de Jordi López del Tell i com els castells inspiren el lideratge i la gestió de persones. El llibre "Fer pinya" i per què escollir-lo Per què aquest llibre? • Iolanda el tria pel seu pas per recursos humans i perquè el llibre la va frapar. • El protagonista és un directiu expatriat amb por de pèrdua d'estatus i dubtes de futur; el retorn a les arrels i l’amistat d’un cap de colla castellera li serveixen de mirall i guia. • Eixos temàtics: amistat, valors, empatia, compromís, difèrencia i diversitat, i gestió d’emocions. Metàfora castellera aplicada a l’empresa • Les empreses són persones: sense coneixement de les persones i empatia, no hi ha lideratge eficaç. • Els castells mostren un compromís voluntari que només es sosté si el lideratge és respectuós i inclusiu: sense bona gestió, la gent “desenganxa”. • Intergeneracionalitat: del més petit a l’experimentat, tothom aporta segons la seva etapa vital; a l’empresa, junior i sènior sumen. • Fracàs com a aprenentatge: es pot “carregar” i no “descarregar”; encara així, s’hi celebra l’esforç col·lectiu i es converteix en millora. • Escolta de la base: la pinya sosté el castell. Trasllat empresarial: cal escoltar la base i donar veu a tothom. • Igualtat d’estatus: a la colla, fora càrrecs; tots són iguals dins la pinya. S’enforteix el sentit de pertinença. • Col·laboració intercolles: ajuda mútua fins i tot entre “competidors”. Paral·lelisme amb empreses col·laboratives i ecosistemes. Valors clau del lideratge (aprenent del cap de colla) • Força, equilibri, valor, compromís i seny com a marc d’acció. • Team building amb colles: casos reals on caps de colla (p. ex. de Vilafranca) treballen valors amb directius globals. Diversitat i acceptació • El llibre denuncia la tendència d’algunes organitzacions a excloure la diferència per comoditat. "Acceptar els qui són diferents en comptes de rebutjar-los... potser estem enterrant la llavor del coneixement que a curt o mitjà termini necessitem." • Liderar és donar temps, delegar i respectar ritmes (evitar el “ja ho faig jo”), o s’acaba centralitzant i generant estrès. Vida, felicitat i arrels • L’amic renuncia a una gran multinacional per dirigir una empresa local: felicitat com a coherència amb valors i vida comunitària. • Final emotiu: conversa pare–fill. El fill (17–18 anys), després de 10 anys a Hongria, afirma les seves arrels, amics i projecte esportiu i demana estabilitat. El pare entén el valor d’arrelar. • L’arrelament i la diversitat es veuen també a la colla (ex.: enxaneta d’origen africà), reforçant el lligam social. Cites i recursos del llibre "La glòria més gran no consisteix en no haver caigut mai, sinó haver-se aixecat després de cada caiguda." — Confuci "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer." — Companys • Estructura amigable: capítols curts amb aforismes (de filòsofs i cultura popular: Star Wars, Harry Potter...) i reflexions aplicades. Bloc final religiós: Diumenge de Rams • Explicació de la litúrgia del Diumenge de Rams: benedicció de palmes i llorer, i lectura de l’Evangeli. • Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc sobre l’entrada humil de Jesús a Jerusalem, muntat en un pollí. • Comiat i desig de Bona Pasqua als oients. Idees clau per endur-se • Lideratge humà: sense empatia i escolta, no hi ha pinya. • Fracàs productiu: caure i aixecar-se com a motor d’aprenentatge col·lectiu. • Base empoderada: donar veu i reconeixement a qui sosté l’organització. • Diversitat com a avantatge: acceptar diferències per anticipar futurs i innovar. • Col·laboració: construir xarxes més enllà de l’empresa pròpia. • Arrels i sentit: la carrera només té sentit si s’alinea amb valors, família i comunitat.

  • Entrevistes de la Justa del 21/3/2018 — Alga Simón: poesia, límits i retorn a Sant Just per al Dia Mundial de la Poesia - episode art
    Entrevistes de la Justa
    14'

    Entrevistes de la Justa del 21/3/2018 — Alga Simón: poesia, límits i retorn a Sant Just per al Dia Mundial de la Poesia

    Resum Context i motiu de l’entrevista Conversa a Justa de Fusta (Ràdio Desvern) amb la poeta santjustenca Alga Simón arran del Dia Mundial de la Poesia i el seu retorn a Sant Just. Simón comparteix la seva trajectòria, temes del seu poemari, el procés creatiu i la relació entre ciència i art. "Els poetes som gent normal" Trajectòria i premis Inicis en concursos locals de Sant Just, que la van animar a continuar escrivint. Guanyadora del Premi Amadeu Oller per a poetes joves i inèdits (l’any passat), fita que li ha donat visibilitat i oportunitats de recitals. Sobre la pressió del reconeixement: pot augmentar expectatives, però també allibera perquè no obliga a una continuïtat immediata. El llibre i el fil conductor El llibre neix com un recull de poemes, a partir d’un primer recital amb la Clara Aguilar (piano); més tard, s’hi afegeix el Guillem Albaric (guitarra elèctrica) en propostes escèniques. No és un llibre ideat des de zero: hi ha una coherència d’imatges més que no pas una tesi única. Temes i imatges recurrents Metàfores tèxtils: fils, cosir vincles entre persones i coses. La platja com a límit entre sorra i aigua; el límit com a idea clau. Límits físics (la pell) i metafòrics (allò que et permets ser o fer). Procés creatiu i inspiracions Inspiració del dia a dia: observacions espontànies que es converteixen en poemes. Ús pràctic de notes al mòbil i àudios per capturar idees. Referents: Mireia Calafell com a influència contemporània destacada (escriptura i posada en veu). La prosa de Mercè Rodoreda com a sediment estètic des de l’institut. Ciència i poesia: equilibri vital Simón cursa un doctorat en ciències biomèdiques; la poesia funciona com a via d’escapament i activa una part del cervell diferent a la de la recerca. "La part del cervell que s’activa és totalment diferent" Escenari, nervis i interacció amb el públic A l’escenari hi ha nervis (especialment al principi), però l’experiència redueix la por. Valora formats que afavoreixen intercanvi: preguntes del públic, lectura de poemes dels assistents. El projecte escènic amb música, Amb els peus descalços, facilita la posada en veu i acosta la poesia. Gènere i ecosistema poètic S’observa una major presència de dones en premis i recitals. Encara hi ha dinàmiques masclistes (horaris, cures) que dificulten la participació plena, però hi ha un canvi generacional positiu. Agenda i cites Demà: tastet de recital a la Sala 50 de l’Ateneu (Sant Just) dins els actes del Dia Mundial de la Poesia. 20 d’abril: recital sencer i lliurament dels premis (30 anys del Servei Local de Català), amb Guillem Albaric a la guitarra elèctrica.

  • Justa la Fusta del 21/3/2018 — Sant Just al dia: Dia Mundial de la Poesia, urbanisme a la Vall, premsa i Facebook, especial cotxes autònoms, previsió freda i plujosa, entrevista a Elga Simón, tertúlia sobre el Barça i cartellera de teatre - episode art
    Justa la Fusta
    2h 54min

    Justa la Fusta del 21/3/2018 — Sant Just al dia: Dia Mundial de la Poesia, urbanisme a la Vall, premsa i Facebook, especial cotxes autònoms, previsió freda i plujosa, entrevista a Elga Simón, tertúlia sobre el Barça i cartellera de teatre

    Panorama del programa • Magazin matinal amb contingut local i general: notícies de Sant Just, revisió de portades, especial tecnologia, previsió meteorològica, entrevista cultural, tertúlia esportiva i agenda de teatre. • Emissió amb butlletins informatius de Catalunya Ràdio a les 11.00 i 12.00. Sant Just: notícies i agenda local Dia Mundial de la Poesia (21 de març) • A les 19.30 h, recital a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • Presentació de Com elles (antologia de poetes occidentals del s. XX) amb Mireia Vidal-Conte i Miquel de Palol. • Lectura de poemes en més de 25 idiomes per alumnes del CNL; textos de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal; lectura d’obres premiades de l’últim concurs. • Participació de la poetessa santjustenca Elga Simón. “Tot i ser un gènere minoritari, la poesia té el seu públic i aquest acte sol tenir molt d’èxit.” (Direcció de la Biblioteca Joan Margarit) Urbanisme: la Vall de Sant Just • El Ple desestima la petició de la Junta de Compensació de la Vall (extinció de conveni amb el Consorci i compensació de 128 M€). • L’alcalde Josep Perpinyà remarca que diverses sentències obliguen a construir els 80.000 m² íntegrament al municipi i que el consistori busca solars (Mas Lluí, carretera Reial, entorn de Can Modolell). • Missatge de diàleg i tranquil·litat amb la propietat. Cultura: exposició a l’Espai Carme Malaret • “La revolució és una ficció / La ficció és una revolució” (comissari: Joan M. Minguet). • Cartells, dibuixos i textos que interpel·len sobre el sentit contemporani de la paraula revolució. • Visitables fins diumenge 25 de març. Premsa i actualitat del dia Política catalana i meteorologia • Focus en la possible investidura de Jordi Turull després de la renúncia de Jordi Sànchez. • La nevada tardana a Barcelona (Tibidabo, Collserola) copa les portades. Tecnologies i dades: el cas Facebook–Cambridge Analytica • Pressió regulatòria als EUA i Europa per l’ús de dades de 50 M d’usuaris amb finalitats polítiques. • Citen Mark Zuckerberg a declarar a Londres, Brussel·les i Washington; Europa demana aclariments; caiguda de la cotització de Facebook. Altres titulars destacats • Canvi de criteri de Fiscalia amb la llibertat sota fiança de Joaquim Forn. • Retirada de dipòsits a Catalunya post 1-O; baixada de la inversió estrangera. • Sarkozy investigat per finançament libi; temes de contractació pública a l’Estat; successos i crònica social. Especial tecnologia: cotxes autònoms • A fons l’accident mortal d’un vehicle d’Uber a Tempe (Arizona) i la pausa de proves (Uber, Toyota). • Qüestions clau: sensors (càmeres, radar, LIDAR), nivells d’autonomia (0–5), marc legal pendent, responsabilitat i assegurances. “Són temes que s’han de polir: qui respon legalment en un accident?” • Casos i xifres d’incidències notificades (Tesla/Califòrnia) i proves amb camions autònoms (transport de mercaderies com a proper gran pas). Previsió meteorològica (Carles Hernández i Rius) • Situació marcada per aire fred del nord i vent: màximes encara per sota de la mitjana. • Dijous: sol, mínima al voltant de 5 °C, màxima ~15 °C, sensació de fred pel vent. • Divendres: matí assolellat, tarda ennuvolada, canvi de temps. • Dissabte: pluja intermitent i ambient d’“hivern” (amb prou feines ~10 °C). • Diumenge: ennuvolat, poca precipitació. • A partir de dilluns: millora clara i possible >20 °C dijous vinent. “Serà un dissabte d’hivern, tot i ser el primer cap de setmana de primavera.” Entrevista: Elga Simón (poetessa santjustenca) Trajectòria i premis • Inicis als concursos locals; Premi Amadeu Oller 2017 (poesia per a joves inèdits). • Reivindica el paper de l’escola com a espurna creativa. Temàtica i procés creatiu • Motius recurrents: fils, “cosir” vincles, imatges de platja i límits (físics i metafòrics). • Escriu des del dia a dia; idees a notes i àudios al mòbil. • Equilibri entre ciència (doctorat en ciències biomèdiques) i poesia com a “via d’escapament”. Dona i poesia • Més veus femenines i escenaris oberts a autores; cal, però, seguir trencant inèrcies i horaris poc conciliables. “Els poetes som gent normal: els recitals han de permetre intercanvi amb el públic.” Agenda • Tastet amb guitarra elèctrica (Guillem Alabart) dins l’acte del Dia de la Poesia. • Recital complet el 20 d’abril pels 30 anys dels premis literaris locals. Tertúlia esportiva La Lliga i el Barça • Lliga encarrilada: +11 punts vs. Atlètic (queden 9 jornades). Debat sobre calendari (Sevilla fora; València, Madrid i Vila-real al Camp Nou). • Discussió tàctica sobre el Simeone i la gestió de resultats. Champions i mercat • Barça–Roma (quarts): favoritisme blaugrana. • Madrid–Juve: eliminatòria oberta, Madrid en pujada de forma. • Situació de Rafinha (Inter i clàusula lligada a Champions), Yerry Mina, Arthur, Coutinho (passaport), i el cas André Gomes (confiança vs. rendiment i suport del públic). Teatre amb Maica Dueñas Crònica local • Musical RENT a Sant Just (producció amateur de nivell): molt bona resposta del públic, música en directe i repartiment destacat (Laura Pont, Bernat Poll, Neus Baldrich). • Millores tècniques aplicades entre funcions (il·luminació i visibilitat). Descomptes i cartellera • Dia Mundial del Teatre: descomptes al 25–50% en títols com Sugar (Con faldas y a lo loco), El despertar de la primavera, Sopar amb batalla, El llibertí, Roux Fantastique Love, Bull, El fantasma de Canterville. • Liceu: Andrea Chénier a preu reduït i Guillem Tell (òpera familiar) per al públic infantil. • Cirque du Soleil – TOTEM (Hospitalet): gran format amb direcció escènica de Robert Lepage. • Troianes (TNC): versió d’Alberto Conejero, direcció de Carme Portaceli (Aitana Sánchez-Gijón, Alba Flores, Pepa López…). • Teatre Condal: nova direcció de Dani Anglès orientada a musical; avança Fun Home, concerts/masterclasses i el retorn de Mag Lari (25 il·lusions).

  • M de Música del 20/3/2018 - episode art
    M de Música

    M de Música del 20/3/2018

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 20/3/2018 — Crítiques setmanals, Frankenstein al TNC i dossier Roman Polanski: de la trilogia en B/N a les obres mestres - episode art
    Cinema sense condicions
    1h 1min

    Cinema sense condicions del 20/3/2018 — Crítiques setmanals, Frankenstein al TNC i dossier Roman Polanski: de la trilogia en B/N a les obres mestres

    Panorama de l’episodi • Presentació de l’equip i agenda: programa especial abans de Setmana Santa i retorn amb tertúlia després de festes. • Estructura del dia: crítiques ràpides de novetats i cartellera, una peça de recomanació teatral (Frankenstein al TNC) i un dossier extens dedicat a Roman Polanski. Crítiques de la setmana La casa junto al mar (La villa) — Robert Guédiguian • Drama familiar a Marsella amb tres germans que tornen per l’agonia del pare. • Valoració: estil molt personal però aquí es percep retòrica i pesantor; la nostàlgia política (militància comunista) pesa sense revitalitzar-se. • Apunts de repartiment: Ariane Ascaride en un paper desajustat com a “primera dama del teatre”. Sin rodeos — Santiago Segura (remake de Sin filtro) • Comèdia de catarsi: una dona beu una pòssima i comença a dir la veritat sense filtres. • Fortaleses: temàtica d’actualitat, sàtira a influencers i tecnoutopies, i Maribel Verdú en gran forma. • Veredicte: recomanable per riure amb punt de crítica social. Tomb Raider — Roar Uthaug • Aventureres a l’estil Indiana Jones amb Alicia Vikander com a Lara Croft. • Observació clau: el pròleg que presenta Lara com a repartidora en bicicleta es llegeix com una glamurització de la precarietat juvenil. • Aventura efectiva però derivativa i amb tema edípic/patern molt marcat. The Leisure Seeker (El viaje de sus vidas) — Paolo Virzì • Parella gran en road movie cap a la casa d’Hemingway. Helen Mirren i Donald Sutherland destaquen amb interpretacions magnífiques. • Crítica: Virzì, en el pas a Hollywood, perd complexitat i gruix del seu cinema italià; film lineal malgrat el bon ofici. Alma Mater — Philippe Van Leeuw • Drama de guerra claustrofòbic a un pis de Beirut amb diverses generacions. • Aconsegueix angoixa i realisme, però li manca potència cinematogràfica (planificació austera) per atrapar del tot. Ponts entre arts: Frankenstein al TNC (recomanació) • Reflexió sobre vasos comunicants entre cinema, teatre i literatura. L’adaptació escènica de Frankenstein (dir. Carme Portacelli) es destaca com extraordinària i molt superior a moltes versions cinematogràfiques. • Elements remarcables: grandíssimes interpretacions (Joel Joan, Àngel Llàtzer i un repartiment molt sòlid), música i ús de projeccions com a llenguatge complementari. • Reacció del públic: gran connexió amb públic jove i aplaudiments sostinguts. "Fa molt temps que em ballava pel cap portar a escena aquesta novel·la... la literatura que té com a eix central l’ésser humà, els seus problemes existencials i filosòfics..." — Carme Portacelli "Tenia clar que l’obra començaria en el moment mateix de la creació... és un moment dolorós i l’espectador és colpit per una imatge impactant." — Guillem Morales Dossier Roman Polanski Temes constants • Claustrofòbia i incomunicació • Adulteri i voyeurisme • Sexe i vampirització • Decadència social • Bogeria i mort • Lluita (sovint improbable) de l’ésser humà contra el seu destí. Tres impactes vitals que travessen l’obra • Infància sota l’ocupació nazi (pèrdua de la mare, camps; memòria que aflora a El pianista). • Assassinat de Sharon Tate (1969) pel grup Manson, amb ressons en el seu imaginari d’horror i culpa. • Cas Samantha Geimer (1977): procés judicial, exili i estigma públic; impacte sobre la seva carrera i recepció. Trajectòria en fites • Trilogia B/N: Cuchillo en el agua (1962), Repulsión (1965), Cul-de-sac (1966) — depuració formal i mirada corrosiva; fotografia de Gilbert Taylor. • Gir de gènere i sàtira: El baile de los vampiros (1967). • Consagració: La semilla del diablo (1968) — èxit massiu i una Mia Farrow demolidora. • Shakespeare fosc: Macbeth (1971) — bellesa plàstica i duresa tràgica. • Cim del noir: Chinatown (1974) — narració i posada en escena exemplars. • Obra personalíssima: El quimérico inquilino (1976) — identitat, paranoia, espai opressiu. • Etapa 80-90: Frenético (1988) (thriller hitchcockià), Lunas de hiel (1992) (passió i dominació), La muerte y la doncella (1994) (política i trauma), La novena puerta (1999) (al·legoria esotèrica). • S. XXI: El pianista (2002), El escritor (2010) (política), Un dios salvaje (2011) i La Venus de las pieles (2013) (cambres de pressió, duel interpretatiu), Basada en hechos reales (2017). Imprescindibles recomanats • Repulsión • Cul-de-sac • El baile de los vampiros • La semilla del diablo • Chinatown • El quimérico inquilino • Frenético • Lunas de hiel • Un dios salvaje • La Venus de las pieles "Polanski és un autor total: depuració formal, mala llet satírica i una constant exploració de la fragilitat humana dins espais tancats." Tancament • Recordatori: pausa per Setmana Santa; el programa torna el primer dimarts després, amb tertúlia i recomanacions. • Missatge final: "Bones vacances i molt de cinema, teatre i bones lectures".

  • La Plaça Mireia del 20/3/2018 — Del costat bo: primavera després de la nevada, The Good Side i programa musical amb Pau Martínez i Humbert - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 42min

    La Plaça Mireia del 20/3/2018 — Del costat bo: primavera després de la nevada, The Good Side i programa musical amb Pau Martínez i Humbert

    Visió general El programa s’obre amb la cançó The Good Side de Troye Sivan i un to vitalista: la locutora celebra la primavera que arriba després d’una nevada i convida a mirar el costat bo de les coses. S’anuncia un programa molt musical: primera mitja hora amb Pau Martínez i una segona hora amb l’Humbert i una convidada especial que promet riures. La locutora també comenta que aquests dies comencen una mica més tard per la seva rehabilitació de l’espatlla. Després de la presentació, sona la cançó a antena i, al tram final de l’arxiu, s’escolten indicatius en bucle: primer "Fins demà!" i posteriorment "Bona nit" repetits. Temes principals Positivitat i canvi de temps Celebració del paisatge canviant: nevada d’ahir i sol primaveral d’avui. Invitació a trobar sempre el costat bo de les coses. Horari i logística del programa El programa comença una mica més tard aquests dies per la rehabilitació de l’espatlla de la locutora. Avui: primera mitja hora de música i segona hora amb convidats. Bloc musical amb Pau Martínez Pau s’incorpora cap a les 17:30 i estarà fins les 18:00. Agradiment explícit a Pau per haver posat música quan la locutora era lluny del micròfon. Segona hora: Humbert i convidada especial Avís d’una convidada que “ens farà riure”. Emissió a Ràdio d’Esvern fins a les 19:00. Música a antena S’emet "The Good Side"; apareixen fragments de lletra com “It’s forgiven… Realisation”. Indicatius i tancament Bucle d’"Fins demà!" i després de "Bona nit" durant un tram llarg del fitxer. Detalls destacats • La locutora manté un to optimista i proper durant tota la presentació. • Es reforça la idea d’“avui, programa molt musical”. • Esment de la franja horària: fins a les 19:00. • L’emissora és Ràdio d’Esvern. Cites clau "ja sabeu que jo soc del parer de trobar-li el costat positiu a totes les coses" "avui tenim un programa d'allò més musical" Conceptes clau Costat bo (mirada positiva) Rehabilitació (context de l’inici tardà) Indicatius (frases de tancament en bucle)

  • Entrevistes de la Justa del 20/3/2018 — Vall de Sant Just, “Naturalment Collserola”, carril bici Esplugues–Diagonal, ampliació de l’Escola Montserrat i ajuts d’habitatge - episode art
    Entrevistes de la Justa
    26'

    Entrevistes de la Justa del 20/3/2018 — Vall de Sant Just, “Naturalment Collserola”, carril bici Esplugues–Diagonal, ampliació de l’Escola Montserrat i ajuts d’habitatge

    Visió general Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, centrada en cinc blocs: la resolució urbanística de la Vall de Sant Just, la nova marca “Naturalment Collserola”, la connexió ciclista i de vianants Esplugues–Diagonal, l’ampliació de l’Escola Montserrat i un ambiciós pla d’ajuts a la rehabilitació i al lloguer assequible. Tema 1 · La Vall de Sant Just i el conveni urbanístic Què s’hi juga • Objectiu històric: evitar la construcció de 1.200 habitatges dins del Parc de Collserola. • Eina clau: conveni de 2004 que desplaça sostre edificable fora de la vall, amb reubicació parcial a Sant Just i, inicialment, també fora del municipi. Dades i decisions • Sostre total pactat: ~80.000 m² (equivalents aproximadament a 700 habitatges, incloent part terciària/industrial). • Capacitat a Sant Just: 34.000–36.000 m²; la resta s’havia previst fora del municipi (abans del canvi jurisprudencial). Reubicacions ja visibles • Carretera Reial: promoció de CORP (“els miralls”, al costat de l’Esclat) com a trasllat des de la Vall. • Altres punts: Camp Modulell i zona Rosa Sensat (urbanitzacions i habitatges reubicats del sostre previst a la Vall). Gir jurisprudencial i efectes • Nova línia de sentències a Catalunya i Espanya: el sostre no pot traslladar-se fora del municipi. • Conseqüència: invalidació d’un conveni amb un municipi veí (Sant Andreu) i ratificació de la Generalitat que el sostre ha de romandre a Sant Just. Estat actual i estratègia • Els propietaris demanen indemnització; el Ple municipal la desestima. • Diagnosi: els propietaris han estat passius en etapes clau; ara el tema es reactiva. • Estratègia municipal: diàleg i pacte, evitar via judicial; col·locar sostre només on el territori ho suporti, amb criteris de proporcionalitat i qualitat urbana. • Oportunitats i risc: Carretera Reial com a àmbit amb més capacitat de transformació; alerta a no perdre oportunitats per no acabar forçant males solucions. Tema 2 · Nova marca: “Naturalment Collserola” Per què ara • El 50% del terme municipal és dins del Parc de Collserola: som parc i aquesta identitat s’assumeix com a eix de marca i d’acció. No és només una marca • Espai públic: mobiliari, tractament d’espais i senyalització inspirada en Collserola. • Rutes urbanes cap al parc: sortides des de les Bases de Sant Pere i el Parc Nou de la Rambla, entre d’altres, amb camins ben marcats. • Projectes en curs: disseny del Parc de la Bonaigua i del corredor verd, per fer entrar l’ambient de parc a la ciutat. Consens social • Supera la polèmica de “poble i ciutat”: tothom reconeix Sant Just com a poble amb serveis de ciutat, però “Naturalment Collserola” genera ampli consens. Tema 3 · Mobilitat: nou carril bici i pas de vianants Esplugues–Diagonal • Inaugurat un vial ciclista i de vianants que resol una desconnexió històrica d’accés a Barcelona. “És un repte i és una signatura pendent de fa més de 50 anys.” — paraules de l’alcaldessa d’Esplugues • Inclou un mirador sobre l’escalèxtric; tot i no ser un paisatge “bonic”, és un punt d’observació metropolità singular. • Connexions locals: obra adjudicada del carril bici Rambla–Esplugues (projecte conjunt) per continuïtat ciclista i per a vianants. • Impacte: guany d’accessibilitat a universitats i Barcelona tant a peu com en bicicleta. Tema 4 · Educació: ampliació de l’Escola Montserrat • Necessitat: el centre ha doblat línies i està pràcticament completa la segona. • Projecte: ampliació amb reconversió de porxos exteriors (Avinguda Generalitat), en dues fases per agilitat i per reduir l’afectació. • Calendari: inici d’obres al setembre; segona tongada el setembre següent. • Finançament i col·laboració: acord 50%-50% amb la Generalitat per a part de millores (lavabos nous, escala d’emergència); reconeixement i agraïment de l’AMPA. Tema 5 · Habitatge: programa d’ajuts (rehabilitació i lloguer assequible) Línia 1: Rehabilitació interior d’habitatges (novetat) • Enfocament interior (no només façanes): portes més amples, solució d’humitats, finestres i aïllaments per a eficiència energètica, banyeres per plats de dutxa, instal·lacions (llum/aigua/gas) actualitzades. • Model d’ajut: exemple base 1.000 € família + 5.000 € municipi (a fons perdut) per habitatge; l’empresa pública tramita llicències i obres, amb assegurances pertinents. • Procés participat: trobades informatives al Walden i al Barri Nord; finançament reservat via AMB i pressupost municipal. Línia 2: Ajut a propietaris amb contrapartida social (lloguer assequible) • Ajut reforçat: fins a 12.000 € per rehabilitació si el propietari: - Té un pis buit i l’incorpora a la bossa de lloguer de Promunsa (amb lloguer més assequible), o - Té llogater i es compromet a allargar el contracte i baixar/estabilitzar el preu en proporció a l’ajut. • Guia pràctica: referència de càlcul — 12.000 € / 5 anys per orientar la reducció mensual del lloguer. • Garanties: gestió i assegurances de cobrament per part municipal; crida als llogaters a fer-se aliats i “apretar” perquè els propietaris s’hi acullin.

  • Justa la Fusta del 20/3/2018 — Nevada a Sant Just, habitatge i comerç amb l’alcalde, tertúlia sobre pensions i tradicions, història local (Miscel·lània 18) i projecte “Sant Justenques”, amb nou carril bici a la Diagonal - episode art
    Justa la Fusta
    2h 54min

    Justa la Fusta del 20/3/2018 — Nevada a Sant Just, habitatge i comerç amb l’alcalde, tertúlia sobre pensions i tradicions, història local (Miscel·lània 18) i projecte “Sant Justenques”, amb nou carril bici a la Diagonal

    Resum executiu • Programa marcat per la nevada a Sant Just i el seu impacte local, una entrevista clau amb l’alcalde Josep Perpinyà sobre habitatge i comerç, una tertúlia sobre pensions i tradicions, la secció d’història dedicada a la Miscel·lània 18, i la reemissió de “Sant Justenques” sobre la memòria i el lideratge de dones del municipi. • Destaquen: promocions d’habitatge públic (bases del 3/04 a l’11/05), Fira Fora Estocs al mercat, i la nova passarel·la pedalable que connecta Esplugues amb la Diagonal. El temps i la nevada • Matinada de neu a Sant Just (gruixos de fins a 3 cm a cotes altes) i baixada de temperatura fins a 1 °C; clarianes a la tarda i ambient més estable als dies següents. • La nevada centra converses i imatges compartides pels veïns; és un tema d’obertura i de tertúlia. Entrevista a l’alcalde (habitatge i comerç) Habitatge públic i promocions • Sant Just tornarà a situar-se com a 3r municipi de Catalunya en habitatge públic quan s’adjudiquin les noves promocions (prop de 1.500 habitatges acumulats; per sobre de grans ciutats com Tarragona, Lleida, l’Hospitalet o Girona). • Paquet imminent: - 20 habitatges de lloguer (bases del 3 d’abril a l’11 de maig; cal inscripció al Registre de sol·licitants de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat). - 5 habitatges de venda al mateix edifici. - 38 habitatges més de venda (operació independent). • L’alcalde remarca que el lloguer és socialment prioritari però és deficitàriament complex sense ajuts; cal prudència financera i gestió sòlida. • L’empresa municipal (Promunsa) tanca amb >350.000 € de resultat positiu i encadena dos exercicis en benefici. “El lloguer continua sent, des del punt de vista de cobrir necessitats, indiscutible; però econòmicament ningú ens ajuda i l’operació és deficitària.” Comerç local: Fira Fora Estocs (FIDA Stock) • Activitat puntual (dissabte, matí i tarda) a la segona planta de l’antic supermercat del mercat municipal: comerços locals treuen estocs amb preus rebaixats. • L’Ajuntament vol preservar l’espai per activitat comercial/gastronòmica oberta al públic i evitar, de moment, convertir-lo en dependències municipals. Si en 4–5 anys no hi hagués iniciativa privada, es revaloraria l’ús. Tertúlia: pensions, política i tradicions Actualitat social i política • Valoracions crítiques sobre la revalorització de pensions (0,25%), el vot de la gent gran i la presència del rei esquiant en dies de mobilització. • Debat sobre la participació i xifres de manifestacions (SCC) i la percepció del context estatal. “Sembla que ens vulguin prendre el pèl… i encara així molts jubilats continuen votant el que voten.” Tradicions i cultura popular • Sant Josep: declivi de la crema de Sant Josep casolana i canvis sanitaris en restauració (ous liofilitzats). • Curiositat domèstica: prova de l’ou que sura per comprovar-ne l’estat. • Setmana Santa: bunyols de Quaresma, Mona de Pasqua (paper dels padrins), Diumenge de Rams (benediccions i venda de palmes), i anticip d’un Sant Jordi amb feina per a floristeries. Notícies (12 h) i serveis Catalunya Ràdio (informatiu de les 12) • Fiscalia obre la porta a la llibertat sota fiança (100.000 €) de Joaquim Forn; el Suprem decideix també sobre Jordi Sànchez. • El Congrés rebutjarà reformar la Llei d’Amnistia pels crims del franquisme. • Impacte de la nevada en rutes escolars. • Diplomàtics russos expulsats deixen Londres. • Facebook–Cambridge Analytica: recerca d’accés a servidors i ús de dades en processos electorals. • Arqueologia: vaixell romà a les Illes Formigues amb fusta conservada (cas excepcional). • Esports: Volta a Catalunya, NBA i Eurolliga. Notícies locals de Sant Just • El temps local: neu de matinada, clarianes a la tarda; dies següents més assolellats. • Dia Mundial de la Poesia: recital i lectures a l’Ateneu (Sala del Cinquantenari). • Nou carril bici/passarel·la entre Esplugues i Avinguda Diagonal (880 m) amb espais separats per a vianants i bicicletes, millorant connexió amb L3/L9 i busos interurbans. Història de Sant Just (Miscel·lània 18) Bombardeig i refugi antiaeri • “Aquella nit d’octubre”: 75 anys del bombardeig sobre Sant Just (teoria de descàrrega de bombes en retirada). • Refugi antiaeri de l’Ateneu: valoració arquitectònica i funcional; visites puntuals. Can Ginestà i la família Tudó (1696–1816) • 120 anys de la nissaga Tudó a Can Ginestà: de masia de pagès a reforma modernista (1904); evolució d’usos fins a seu actual municipal i de Ràdio Desvern. Rellotges de sol a Sant Just • Inventari de rellotges de sol a masies i cases; criteris tècnics per construir-ne un i recull de refranys. “Si tu no vas a l’hora com jo, si no fa sol, pensa que ningú ens vol.” “Pel camí del cel, el sol va fent via: mira quina hora és i aprofita el dia.” Estucadors Campreciós • Trajectòria d’una nissaga local d’estucadors i esgrafiats amb obres rellevants (p. ex. xemeneies de La Pedrera, façanes modernistes i restauracions). • “Frase de la setmana”: “La memòria és l’únic paradís del qual no podem ser expulsats.” Reemissió “Sant Justenques” (memòria i lideratges femenins) Objectiu i marc • Continuïtat d’una miscel·lània sobre dones: recuperar la memòria històrica de dones (final del franquisme i transició), posar en valor feines invisibilitzades i lideratges comunitaris. Criteris i reptes • Selecció de 60–70 perfils de diversos àmbits (sanitari, educatiu, artístic, associatiu i polític), amb atenció a dones anònimes i relats de mobilitat social. • Importància del document per a futurs historiadors; necessitat de rigor i d’incloure veus que no surten als titulars. Noms i exemples esmentats • Perfils com Miracle (art i gastronomia), Rosa Candial i la seva mare (llevadora), Maria Quintana (Centre d’Estudis), Romi (institut i Ateneu), Cosi Rubio (política i Consell de Dones), Palmira Badell (cultura popular), Enki (artista d’origen polonès). • Debat sobre absència històrica d’alcaldesses i l’entrada progressiva de dones a institucions i professions. Conclusions • Programa coral amb fort accent local: temps i nevada, habitatge i comerç, memòria històrica i reconeixement de les dones de Sant Just. • Infraestructura de mobilitat sostenible (passarel·la cap a la Diagonal) i agenda cultural (poesia) completen una emissió útil i diversa per a la ciutadania.

  • l'Audició del 19/3/2018 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 19/3/2018

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.