Tots els episodis · 2018

2235 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1729-1752 de 2235
  • 60 i més del 7/3/2018 — Dia de la Dona i vaga, La Canadenca (8 hores), llegendes de Sant Pau, salut de la pell i verdures d’hivern, Lita Cabellut, Collserola i pensions - episode art
    60 i més
    59'

    60 i més del 7/3/2018 — Dia de la Dona i vaga, La Canadenca (8 hores), llegendes de Sant Pau, salut de la pell i verdures d’hivern, Lita Cabellut, Collserola i pensions

    Editorial: Dia de la Dona i crida a l’equitat • Reflexió sobre el 8 de març: d’“Dia de la Dona Treballadora” a Dia de la Dona per reconèixer que totes les dones treballen en major o menor mesura. • Recordatori històric: la commemoració s’associa a dones mortes en un incendi en una fàbrica als EUA mentre reivindicaven horaris i salaris humans. • Tesi principal: cal equitat real (50%-50%) entre dones i homes; persisteixen sous inferiors, tasques més feixugues i una conciliació que recau sobretot en les mares. • Vaga del 8M: reconeixement del dret de vaga i anhel d’avenços concrets encara que siguin minsos. "No és això, amics, no és això... el paper de la dona respecte a l’home hauria de ser del 50%." Poesia i veu femenina: Soledat Gasco Sextina “Tots els colors de la dona” • Forma poètica: sextina que juga amb mots com dona, vida, disfressa, agonia, atrapada, idees. • Eixos: la dona com a porta a la vida, força creativa atrapada en ritmes ancestrals i lluita contra idees que la confinen. "Una dona és la porta a la vida... és la vida canviant-se de disfressa." Poema “Crida ben fort” • Invitació a trencar cadenes personals i socials amb la veu i el pensament com a instruments d’alliberament. "Crida ben fort... No han de lligar-te els pensaments, fes-los instrument per vèncer." Història social: la vaga de La Canadenca (1919) • Arrencada per la CNT per readmissions i contra acomiadaments a la “Canadenca”; va esdevenir vaga general a Barcelona. • Mesures governamentals: estat de guerra, militarització i detencions; negociació i acord amb llibertat de vaguistes, readmissions, augments salarials i, clau, jornada de 8 hores. • Desenllaç: Espanya esdevingué el primer país europeu a establir la jornada laboral de 8 hores. Llegendes urbanes: Goliards a Sant Pau del Camp • Context: el Pati del Botxí i la fauna marginal medieval a l’entorn del monestir. • Els goliards: estudiants satírics en llatí, vinculats per la rumorologia al vici i al diable; relacionats amb els versos de Carmina Burana. • Llegenda: sacrilegi amb una hòstia, càstig amb la llengua estirada i condemna a vagar com a espectres. Salut i benestar: la pell de nit i la cosmètica natural • La nit és sinònim de descans per al cos, però d’hiperactivitat cel·lular per a la epidermis. • Recomanacions: respectar 8 hores de son i aplicar cremes naturals a la nit per reparar danys (estrès, contaminació, sol, canvis de temperatura). Nutrició d’hivern: verdures poc freqüents i com preparar-les Card (cardoon) • Riquesa: ferro, calci, propietats hepatoprotectores i diürètiques; millora el trànsit intestinal. • Preparació: rentar bé, retirar fibres, consumir cru o cuit; blanquejar 10’ i acabar al forn o gratinat; evitar que ennegreixi amb llimona. Grelos • Brots tendres del nap, amb més vitamina A i folat que el bulb; conservar en bossa tancada a la nevera. • Per suavitzar l’amargor: escaldar uns minuts. Plat tradicional: lacón con grelos. Apunts i anècdotes culinàries • Salses tipus beixamel lleugera per al card; varietats regionals (Saragossa, Tolosa, València, Castelló). Esport i energia: barretes per la neu • Per a esports de neu: barretes de carbohidrats com a suport calòric puntual, amb diferents sabors i textures. Cal seguir sempre la meteo i avisos de pistes. Cultura: Lita Cabellut i l’exposició a Barcelona • Biografia: nascuda el 1961 (Sariñena), infància difícil, adopció a Barcelona, formació als Països Baixos (Gerrit Rietveld Academie). • Obra: grans formats, tècnica contemporània del fresc, retrat fotorealista d’impacte. Reconeixement internacional. • Exposició: a la Fundació Vila Casas (Barcelona), ocasió única per veure obra ja en col·leccions privades. Territori i patrimoni: Collserola, Vallvidrera i Santa Creu d’Olorda • Itinerari històric per Vallvidrera, Santa Creu d’Olorda, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Cugat. • Fets destacats: esglésies medievals, senyories i vendes reials, remodelacions gòtiques, convents cistercencs, i masies dels segles XVI–XVII. Actualitat social: pensions i poder adquisitiu • Reivindicació: les pensions són un dret, no una almoina. Cal mantenir el poder adquisitiu amb l’IPC i deflactar l’IRPF per no perdre renda real. • Crítica: gestió pública i prioritats pressupostàries; necessitat d’organització i pressió cívica per assolir canvis. Música • Secció “Música per gaudir”: presentació i audició de la vanera “Canta y no llores” de la sarsuela Don Gil de Alcalá (Teresa Berganza, Lina Huarte; dir. Ataúlfo Argenta).

  • Veus Parròquia del 7/3/2018 — Islam avui: orígens, Corà i Sunna, pràctiques (oració, Ramadà, Hajj), matrimoni/divorci i moderació vs extremisme - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 7/3/2018 — Islam avui: orígens, Corà i Sunna, pràctiques (oració, Ramadà, Hajj), matrimoni/divorci i moderació vs extremisme

    Context i convidats Programa "Veus de la Parròquia" (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat a entendre de viva veu l’Islam. Conversa amb la Nàdia (marroquina, de Fes) i en Mateu (català convertit a l’Islam per casar-se), amb el conductor Lluís i la col·laboradora Immaculada Periques. Temes principals Identitat, orígens i matrimonis mixtes • La Nàdia es defineix com a àrabo-musulmana, creient però de pràctica moderada. • En Mateu explica la seva conversió a l’Islam per contraure matrimoni amb la Nàdia, atès que una dona musulmana no es pot casar amb un home no musulmà; en canvi, un home musulmà pot casar-se amb dones de religions del Llibre (jueva o cristiana). Corà i Sunna: revelació i tradició • La visió musulmana sosté que el Corà és paraula dictada per Al·là a Mahoma a través de l’àngel; el text es tanca amb la mort del Profeta. • Després, la Sunna (pràctiques i dits del Profeta) orienta la vida islàmica i explica diversitats culturals (costums de dol, ablucions, aparença...). Pràctiques religioses i vida quotidiana • Oració i Ramadà: reconeixen que la pràctica és més exigent a Catalunya que al Marroc, on l’entorn social acompanya (ritmes, horaris, espais). • Hajj (Meca): viatge somiat i altament espiritual; s’organitza amb cupos i sorteigs per país per gestionar les multituds. • Alimentació halal: s’evita el porc i es respecta el sacrifici ritual; es menciona la complexitat de l’alcohol en els textos (prohibició i advertència de no resar embriac) i la necessitat d’interpretació. Dona, vel i models de vida • La Nàdia, musulmana moderna i liberal, no porta vel; reivindica identitat oberta amb arrels religioses. Matrimonis, divorci i poligàmia • Al Marroc hi ha reformes legals: poligàmia fortament restringida (consentiment de la primera dona, capacitat econòmica i justícia), i repudi masculí limitat per llei. • Defensa que la poligàmia, en context, s’orienta a protegir drets de dones i fills davant relacions extramatrimonials. Integració, moderació i radicalització • A Catalunya, perceben una tendència a la moderació i integració: l’Islam es manté i evoluciona cap a formes més lliberals. • Sobre el terrorisme, rebutgen l’associació entre Islam i violència: parlen de manipulació, pobresa i manca d’educació com a factors de radicalització, amb matisos i excepcions. Diàleg interreligiós i respecte • Subratllen el respecte interreligiós en l’Islam: no matar innocents, no atacar qui resa, i el principi de no coacció en la fe. Punts clau • El Corà és tancat des de la mort de Mahoma; la Sunna n’articula l’aplicació pràctica. • Pràctiques centrals: oració, Ramadà i Hajj; el context social facilita o dificulta la vivència religiosa. • Halal: ètica alimentària i de sacrifici; porc prohibit i alcohol com a tema d’interpretació prudent. • Reformes al Marroc sobre poligàmia i divorci, amb èmfasi en justícia i responsabilitat. • Islam i pau: l’essència és el respecte, la tolerància i la no violència; el radicalisme és una desviació sovint alimentada per factors socioeconòmics. Cites destacades "El respecte és la base de la religió musulmana." "Si vols creure, creus; si no vols creure, no creguis." Conclusions • Testimoni personal i proper que mostra un Islam quotidià, integrat i respectuós, amb consciència de les seves diversitats culturals i reptes contemporanis. • L’episodi ofereix un pont de comprensió sobre creences, pràctiques i marcs legals, i desmunta simplificacions sobre l’Islam i la violència.

  • Entrevistes de la Justa del 7/3/2018 — Vall de Sant Just (conveni 128 M€), nova marca "Naturalment Collserola", residus amb targeta, mocions (rei i presos), investidura de Jordi Sànchez i 8M - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 7/3/2018 — Vall de Sant Just (conveni 128 M€), nova marca "Naturalment Collserola", residus amb targeta, mocions (rei i presos), investidura de Jordi Sànchez i 8M

    Temes municipals Vall de Sant Just: desestimació de l’extinció del conveni (128 M€) • Punt clau: l’Ajuntament desestima la petició d’extinció del conveni presentada per la Junta de Compensació (actualment un únic propietari) perquè, segons els serveis jurídics, encara no s’han completat totes les fases del conveni. • Dades clau: la Junta quantifica l’extinció en 128 milions d’euros. Segons el consistori, la fase 1 s’està tot just tramitant i el contribuent acaba de pagar recentment 1.200.000 € per l’arranjament del camí de la Vall; resten pendents les fases 2 i 3. • Risc jurídic: el propietari pot interposar recurs contenciós administratiu. L’Ajuntament afirma estar tranquil amb l’informe intern i el suport d’assessorament extern. "L'estimació és de 128 milions d'euros. [...] Estem molt tranquils amb l'informe jurídic que s'ha fet." Nova marca municipal: “Sant Just Desvern, Naturalment Collserola” i urbanisme verd • Valoració: des d’ERC la consideren molt més adequada que “poble i ciutat” perquè reflecteix l’ADN de Sant Just: medi ambient, espais verds propers i connexió amb Collserola (més del 50% del terme és parc natural; els m² de verd per habitant superen àmpliament les recomanacions internacionals). • Implementació: canvi gradual per evitar malbaratament (vehicles i papereria s’aniran renovant a mesura que toqui; els suports digitals es poden actualitzar de seguida). • Via pública: es vol que l’esperit del parc “entri” al municipi mitjançant carrers més amables i més verds, colors d’asfalt diferenciats i mobiliari urbà (testos, fanals, etc.). Es posa el focus en l’ús sostenible del parc per evitar-ne la sobrecàrrega. Nou sistema de recollida selectiva: contenidors amb xip i targeta (prova pilot) • Model: debat intern a ERC entre porta a porta i el sistema de contenidors intel·ligents. Una visita al País Basc va convèncer del model amb xip i targeta pels bons resultats. • Prova pilot: enfocada a validar robustesa i operativa (lectura de dades, comportament en volcatge, resistència del mecanisme de tapa, etc.) i no només l’acceptació social. Implementació pas a pas, correcció si els resultats no acompanyen. • Objectius: en 2 anys, cal millorar la recollida selectiva per complir els paràmetres metropolitans. Sant Just fa temps que està estancat i necessita un salt qualitatiu. Política general i mocions Moció de Ciutadans: fotografia del rei al saló de plens • Resultat: rebutjada. Només el proponent hi va votar a favor; el PP es va abstenir; la resta, en contra. • Lectura política: segons ERC, són mocions per “marcar paquet” i, quan no prosperen políticament, es busquen resolucions judicials per imposar-les. "Quan no tenen majoria per fer una cosa, doncs se'n van al jutjat i punt." Moció per l’acostament de presos polítics a presons catalanes • Aprovació: la moció que demana l’acostament de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn va rebre 15 vots favorables en un ple extraordinari. • Context: tot i no ser “urgent” en termes de tràmit, es considera necessària i oportuna. Declaracions de Santi Vila i resposta d’ERC • Santi Vila va atribuir a la pressió d’ERC la DUI i, per tant, la situació de presos i 155. ERC replica que és una lectura cínica i recorda que Vila no va impulsar les estructures d’estat quan era conseller i que sovint maniobrava en contra de la línia majoritària del Govern. "És bastant cínic que vingui a donar-nos lliçons." Article de Joan Tardà: “eixamplar la base” i malentesos • Clau: l’article no parla del moment de la investidura, sinó d’una estratègia a mig-llarg termini per eixamplar la base republicana. • Públic objectiu: votants (no els aparells) del PSC i dels Comuns, buscant sumar-los a un projecte republicà (independentista o no). • Timing: es reconeix que potser s’hauria pogut publicar més endavant, però el fons és compartit per ERC. Investidura i aritmètica parlamentària Jordi Sànchez i els números del Parlament • Calendari: sessió d’investidura convocada per al 12 de març. • Aritmètica: majoria absoluta (68) a la primera volta. JxCat (32) + ERC (34) = 66; amb el vot no delegable de Puigdemont i Comín, el bloc queda a 64; necessita els 4 de la CUP per arribar a 68. La CUP s’inclinaria per abstenir-se. • Segona volta: calen més “sí” que “no”; escenari pendent d’eventuals abstencions dels Comuns o canvi de posició de la CUP. Situació incerta. • Objectiu de fons: formar govern com més aviat millor per aixecar el 155, que estaria fent molt de mal a institucions i societat. 8M i igualtat Suport a la vaga feminista i dades preocupants • Posicionament: ERC dona suport a la vaga del 8 de març, aturades i mobilitzacions. • Dades: malgrat que el 60% de les dones tenen titulació superior, només ocupen el 40% dels llocs directius. Persistència de la bretxa salarial i el sostre de vidre. • Agenda local: esment d’activitats al llarg del mes i d’actes del dia (p. ex. concert de la Clara Peya al Casal de Joves). "És molt necessària [aquesta lluita]... no ens ho podem permetre."

  • Justa la Fusta del 7/3/2018 — Festival de Jazz de Terrassa, Champions i Supercopa: arrenca “Just a la Fusta” amb focus en el 8M - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 7/3/2018 — Festival de Jazz de Terrassa, Champions i Supercopa: arrenca “Just a la Fusta” amb focus en el 8M

    Resum general Programa informatiu amb tres blocs clau: cultura (inici del Festival de Jazz de Terrassa i presentació del nou disc de Gabriel Amargant), esports (resum de la Lliga de Campions, la Supercopa de Catalunya i altres competicions) i magazine local (obertura del “Just a la Fusta” amb l’avanç de continguts i especial sobre el Dia Internacional de les Dones). Temes principals • Festival de Jazz de Terrassa: més de 30 concerts, una cinquantena d’activitats paral·leles i celebració dels 20 anys del Pícnic Jazz; Gabriel Amargant hi presenta el disc Aire. • Esports: classificació de Real Madrid i Liverpool per als quarts de la Champions; prèvia del Manchester City–Basilea i Tottenham–Juventus; Supercopa de Catalunya (Barça–Espanyol); bàsquet femení (Uni Girona–Galatasaray a l’Eurocup), handbol ASOBAL, F1 a Montmeló, Indian Wells i sorteig europeu de waterpolo a Barcelona. • “Just a la Fusta” (magazine local): sumari del dia amb meteorologia local, entrevista política amb Sergi Seguí (ERC), tertúlia esportiva i focus en el Dia Internacional de les Dones (8M), incloent reemissió d’una entrevista a Gina Pol i agenda d’actes. Detalls per secció 154–189 • Festival de Jazz de Terrassa: Gabriel Amargant presenta “Aire” • Més de 30 concerts i una cinquantena d’activitats fins al 24 de març. • El Pícnic Jazz arriba als seus 20 anys. • El saxofonista Gabriel Amargant presenta el seu nou disc, Aire, i destaca el vincle amb el públic terrassenc: "Em fa molta il·lusió tocar en aquest festival... al llarg d’aquesta dècada també he anat coneixent la família, el nucli d’amants del jazz de Terrassa, i els tinc un apreci molt especial." 191–275 • Esports: Champions, Supercopa i altres • Liverpool elimina el Porto (global 5-0) i el Real Madrid supera el PSG (global 5-2) després de guanyar 1-2 a París (gols de Cavani, Cristiano i Casemiro). • Zinedine Zidane valora el triomf: "Creo que nos ha salido bien... serio desde el principio... nos ha salido un partido perfecto." • Avui: Manchester City–Basilea (anada 0-4) i Tottenham–Juventus (anada 2-2). • Supercopa de Catalunya: Barça–Espanyol al Camp d’Esports de Lleida (amb l’aforament complet), seguiment a Catalunya Ràdio. • Uni Girona–Galatasaray (Eurocup Women), ASOBAL (Barça–Logroño), F1 a Montmeló, inici d’Indian Wells i sorteig europeu de waterpolo a Barcelona. 292–443 • Obertura de “Just a la Fusta”: sumari del dia i focus 8M • Presentació del magazine local de Sant Just Desvern: repàs de notícies locals i portades. • Meteorologia amb Carles Hernández i Rius. • Entrevista a Sergi Seguí (portaveu d’ERC a l’Ajuntament) sobre actualitat local i general. • Tertúlia esportiva amb Enric Riba, Carles Hernández i Rius i Emilio Escasóquio. • Especial 8M: reemissió d’una entrevista a Gina Pol (regidora d’Igualtat i Gènere) i agenda d’actes del 8 de març. Notes • Les seccions temporitzades apunten a l’inici real de cada tema, evitant el sumari inicial de notícies i les falques de continuïtat.

  • M de Música del 6/3/2018 - episode art
    M de Música

    M de Música del 6/3/2018

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 6/3/2018 — Oscars 2018, ‘IPIS’ i el canvi de paradigma: Netflix/HBO/Amazon, amb crítica d’En la sombra - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 6/3/2018 — Oscars 2018, ‘IPIS’ i el canvi de paradigma: Netflix/HBO/Amazon, amb crítica d’En la sombra

    Panorama general del programa "Cinema sense condicions" posa el focus en una gala dels Oscars repartida, un curtmetratge propi amb ambició formal i un debat profund sobre el futur del cinema en l’era de les plataformes. • Programa amb tres blocs principals: Oscars 2018, curtmetratge IPIS i plataformes (Netflix/HBO/Amazon), amb una crítica destacada d’En la sombra (Fatih Akin). Oscars 2018: gala equilibrada i poca sorpresa Balanç global • Percepció d’una gala “bastant fluixeta” i molt repartida (cap film domina aclaparadorament: màxim 4 premis; diversos empats a 3). • Menys soroll del previst sobre Me Too i reivindicacions racials; en canvi, sensació de repartiment polític dels guardons. Títols clau i sorpreses • "La forma de l’aigua" (Guillermo del Toro): debat intern sobre el seu to romàntic/naïf i l’ús de l’al·legoria; part de la taula la percep massa publicitada i comparada amb fenòmens com La La Land o Amélie. • "Tres anuncios en las afueras": per alguns, la més encertada i la que “feia més cinema d’acadèmia”. • Àmbit tècnic: Blade Runner 2049 i Dunkirk s’enduen els premis d’oficis. • Sorpresa: Get Out (Déjame salir) guanya guió original, inesperat per part d’alguns oients i tertulians. ‘IPIS’ (Qui paga mana): un curt de 25’ sense diàleg que parla amb la música i el so Concepte i llenguatge • Curtmetratge de 25 minuts, sense diàlegs i amb la protagonista muda: la narrativa se sosté en actuació, fotografia, so i música. • Gènere: thriller amb elements de tensió i terror; to “pseudo-tecnològic” on la pantalla i els xats esdevenen part de la posada en escena. • Idea visual clau: el joc de tancar un ull alternant (percepció/punt de vista), que guia l’espectador sense mastegar-li la informació. So, música i decisions formals • No es va gravar so directe; tot el disseny de so i foley es crea en postproducció (Reaper), amb música original (Ableton) d’Ariad i Miquel Soler. • El so i la música “parlen” per la protagonista; aposta conscient per confiar en l’espectador. Producció, rodatge i postproducció • Desenvolupament: impulsat després d’un networking a Sitges; subvenció ICEC i suport de Film Commissions (Barcelona i Cerdanya), Catalan Films i FIFH (Hospitalet). • Rodatge: Blackmagic 4K, acabat a 2K; format 2.40:1; equip reduït i molt cohesionat; anècdota de “barbacoa” durant el rodatge que reflecteix el clima de família. • Eines: Premiere i After Effects per a edició i grafismes; el gruix de postproducció s’allarga fins a 5 mesos per la càrrega de pantalles i so. Direcció, guió i interpretacions • Roser (protagonista): interpretació expressiva i sostinguda sense paraules; la progressió emocional (de la calma a l’angoixa) es treballa escena a escena. • Guió: reescriptura col·lectiva abans del rodatge; sense storyboard formal, però amb planificació clara i marge d’improvisació útil al set. • Valoració global: fotografia meravellosa, tensió sostinguda i ús innovador de la tecnologia com a motor dramàtic. Crítiques breus: ‘Lady Bird’ i ‘En la sombra’ Lady Bird • Opinió d’una part de la taula: mediocre per a estàndards d’Oscars; debat sobre nominacions per raons comercials. En la sombra (Fatih Akin) • Recomanació destacada: Diane Kruger carrega el film amb una interpretació colpidora. • Basada en fets reals sobre terrorisme d’extrema dreta a Alemanya (2000–2007) contra persones d’origen turc. • Estructura en tres parts; el judici subratllat com a cim dramàtic. • Debat sobre el final: per a uns, justificat i sense moralina; s’apunta una diferència generacional en la recepció. Plataformes i canvi de paradigma: Netflix, HBO i Amazon VOD i premis • De la TV lineal al Video On Demand: consum sota demanda i menys dependència de publicitat. • Netflix/Amazon arriben als Oscars (documentals, guions, interpretacions); es qüestiona: què és “cinema” si no passa per sala? Cinema vs streaming: debat obert • Postures puristes (e.g., Christopher Nolan) vs. nova realitat d’estrenes directes a plataforma. • Experiència: sala vs casa. Millora tècnica a la llar i qualitat desigual d’algunes sales alimenten el canvi d’hàbits. Catàlegs, inversions i identitat de marca • Inversions 2018: Amazon ~4.500 M$, Netflix ~8.000 M$ en producció pròpia; objectiu d’arribar a 50% contingut original. • Identitats editorials percebudes: - HBO: més seriosa/autor; sèries com The Sopranos, The Wire, True Detective, The Young Pope. - Netflix: amplitud i varietat; originals com House of Cards, Orange is the New Black. - Amazon: risc i propostes estranyes/singulares (e.g., adaptacions com American Gods). • Mercat espanyol: pes de Movistar en drets i finestres, que condiciona la disponibilitat de sèries a altres plataformes. Serialització i convivència • El cinema s’serialitza (franquícies tipus Star Wars), mentre la TV fa films d’autor; les fronteres es difuminen. • Conclusió compartida: convivència entre sales i plataformes. Més riscos i veus noves a l’streaming, però cal filtre per la sobreoferta. Avanç del proper programa • Invitació d’un expert en SIDA (Josep Malloles, Hospital Clínic) per parlar de cinema i VIH: Philadelphia, Dallas Buyers Club i altres títols.

  • Entrevistes de la Justa del 6/3/2018 — Mindfulness a l'aula i educació emocional: conversa amb Caroline Cobstake i xerrada a l'Escola Canigó - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 6/3/2018 — Mindfulness a l'aula i educació emocional: conversa amb Caroline Cobstake i xerrada a l'Escola Canigó

    Resum de la conversa Entrevista a la psicòloga Caroline Cobstake sobre com aplicar el mindfulness i l’educació emocional a l’aula i a casa, arran d’una xerrada oberta a l’Escola Canigó. Què és el mindfulness? El mindfulness es resumeix en atenció plena i presència. Beneficis principals: més concentració, més calma i millor recepció de la informació, tant per infants com per adults. "Mindfulness és atenció plena, és estar en presència." Educació emocional a l’escola Cada cop més escoles hi donen importància, sovint impulsat per les famílies. Reptes en aules nombroses: és clau crear espais d’expressió i d’escolta. Primer pas imprescindible: autocura i consciència emocional del docent. "El primer pas és que sigui el propi docent el que pugui cuidar-se." La presència del docent implica ser conscient del propi estat emocional (cansament, preocupacions...). Sense aquesta presència, és difícil educar emocionalment. Treball d’aula possible a nivell grupal amb dinàmiques estructurades. Dinàmiques i pràctiques Donar espai perquè cadascú senti i s’expressi. Exemples: “El temps interior”: dibuixar si dins de cadascú hi ha sol, pluja, trons… i acceptar allò que sentim. Fomentar el silenci mental per deixar descansar la ment i estar més presents. "A vegades no és tan important expressar allò que estem sentint com simplement deixar-nos-ho sentir." Famílies i coordinació L’educació emocional també es cultiva a casa: es poden donar pautes concretes per fomentar l’atenció plena en l’entorn familiar. Clau la connexió pares–escola–infant per anar “a l’una”. "Aquest trio és importantíssim: pares, escola i nen." La demanda sovint neix dels pares, fet que facilita la col·laboració amb els centres. Dades pràctiques de la xerrada Títol: “Mindfulness aplicat a l’aula”. Ponent: Caroline Cobstake, psicòloga (centre Essència, Sant Just). Hora: 20:00. Lloc: Escola Canigó. Organitza: AMPA Canigó. Accés: obert i gratuït. Destinataris: tothom que estigui amb infants (pares, avis, docents…). Altres continguts del tram radiofònic Falques i promos de Ràdio d’Esvern: programació musical i cultural (p. ex. Smooth Jazz Club, La plaça Mireia, Cinema sense condicions, M de Música, La música coral), serveis públics (061 CatSalut Respon), campanyes socials (8 de març, Mans Unides), i informació local (InformatiuComarcal.com), entre d’altres.