Cinema a la Gresca
Cinema a la Gresca del 27/10/2021
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.
Tots els episodis · 2021
2144 episodis disponibles
Filtra per programa
episodis
433-456 de 2144
Empanada Cultural59'Empanada Cultural del 27/10/2021 — Especial Sitges 2021: Lamb triomfa, Nitram sacseja, Mona Lisa (millor música), Silent Night (Premi del Públic) i el noir de Limbo
Resum de l’episodi Especial Empanada Cultural dedicat a Sitges 2021: una cobertura àgil basada en el palmarès (amb debat pels molts ex aequo), la crònica d’assistència al festival i una anàlisi de les cintes clau. El programa combina mirada crítica i entusiasme cinèfil, amb un fil conductor temàtic al voltant de la família, la maternitat, l’ecoterror, la telequinèsi i la representació del mal. Idees clau Lamb (Guanyadora): retrat sobri i simbòlic sobre la maternitat, el dol i la gran mare natura, amb to de folk horror i ecos de western. Nitram (Millor Direcció i Actor): biopic tens sobre la massacre de Port Arthur; lectura incòmoda per com «humanitza el monstre» i interpel·la la responsabilitat social; premis compartits d’interpretació amb Luzifer. The Innocents (Menció especial): nens amb poders com a metàfora del pas a l’adultesa i del mal no gestionat. Mona Lisa and the Blood Moon (Millor Música i film inaugural): mixtura pop-neon-electrònica; microcosmos nocturn a Nova Orleans; crítica a tòpics mediàtics (fals «primera dona que inaugura Sitges» recordant American Psycho 2000, Mary Harron). Silent Night (Millor guió i Premi del Públic): sàtira apocalíptica amb ressò pandèmic, mirada lúcida infantil i debat sobre eutanàsia. Limbo (Millor Fotografia): blanc-i-negre digital que renova el thriller de Hong Kong, entre neo-noir i sordidesa urbana. Debat: molts ex aequo «desllueixen» el palmarès i obren discussió sobre criteris de jurat. Leitmotiv 2021: homenatge a l’home llop, amb aullets i ecos dels Tres Porquets a sales. "Si un palmarés té sentit és perquè es prenen decisions fermes—even arriscades—i la resta ja jutjarà." Temes principals Lamb (Valdimar Jóhannsson) — Guanyadora Secció Oficial • Parella de grangers islandesos adopta una criatura; el film evita el truc del «gran gir» per construir personatges i atmosfera. • Referents: Otesánek (Jan Švankmajer), Eraserhead (Lynch); to de folk horror i aire de western rural. • Temes: maternitat, pèrdua, protecció/posseïment i ordre natural; simbolisme ecològic. • Premis: Pel·lícula, Direcció revelació (Citizen Kane) i Millor Actriu (Noomi Rapace, compartit). Nitram (Justin Kurzel) — Millor Direcció i Millor Actor (Caleb Landry Jones, ex aequo) • Relectura de la matança de Port Arthur (1996, Tasmània): denúncia de l’accés fàcil a armes i retrat psicològic sense moralisme. • «Humanitzar el monstre»: el film mostra factors socials/familiars i la responsabilitat col·lectiva sense eximir la culpa individual. • Estètica i posada en escena contingudes; moments domèstics i autoregistre en càmera que intensifiquen la incomoditat. Luzifer (Peter Brunner) — Interpretacions ex aequo (Franz Rogowski, Susanne Jensen) • Produïda per Ulrich Seidl; visió austera i tel·lúrica de la marginalitat a la muntanya; interpretacions extremes que, per alguns, haurien merescut els premis sense compartir. The Innocents (Eskil Vogt) — Menció especial • Bloc residencial noruec on nens descobreixen telequinèsi i jocs «invisibles» als adults. • Dilema: innocència vs. malícia, capacitat de dany sense consciència plena; eco de Brightburn però més ètic que «terror pur». Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour) — Millor Música i inauguració • BSO híbrida (de Dean Martin a electrònica) com a motor narratiu i d’ambient; microcosmos de neó i nits humides a Nova Orleans. • Protagonista: Jeon Jong-seo; amb Kate Hudson i Ed Skrein. Telequinèsi com a via de llibertat i crítica a l’explotació. • Correcció històrica: no és la primera dona que inaugura Sitges; ja ho va fer Mary Harron amb American Psycho (2000). Silent Night (Camille Griffin) — Millor guió i Premi del Públic • Sopar de Nadal en última nit de la humanitat (núvol tòxic); sàtira amb ecos pandèmics i app governamental d’eutanàsia. • Roman Griffin Davis (Jojo Rabbit) aporta la mirada escèptica i lúcida; aparició dels seus germans (família de la directora) en repartiment. The Trip (Tommy Wirkola) • Parella en crisi va a la cabana per… matar-se mútuament i cobrar l’assegurança; tot es complica amb tres fugitius. • Comèdia negra salvatge, ritme i inventiva gore-light; crowd-pleaser ideal de Sitges. Limbo (Soi Cheang) — Millor Fotografia • Blanc-i-negre digital «aplanat» que difumina cossos i brossa als suburbis de Hong Kong. • Thriller policial: persecucions magistrals, policia torturat (Gordon Lam) i assassí en sèrie; ressuscita el noir hongkonguès. • Complement: Hand Rolled Cigarette (amb Gordon Lam) sobre veterans abandonats i nova migració pakistanesa. Altres punts destacats Jurat i ex aequo • Jurat mediàtic (Alaska, Joaquín Reyes, Antonio Trasorras, Maria Lidón, Ali Abbasi, etc.). • Ex aequo abundants: alguns oients i els tertulians ho veuen com una diluïció del veredicte. Brigadoon i curts • Menys cobertura de Brigadoon; queixa per poca visibilitat dels curtmetratges a TV3 i en cròniques. Leitmotiv 2021 • Homenatge a l’home llop; aullets en sales i música dels Tres Porquets com a running gag. Logística Sitges • Entrades voladores, cues i «ull al mòbil» per rescats d’última hora; 30-40 pel·lícules en 10 dies per part de l’equip. Agenda i tancament • Esment a Last Night in Soho (Edgar Wright) i propera cobertura a Terror Molins.
Veus Parròquia28'Veus Parròquia del 27/10/2021 — Mossèn Javier Sobrevies: trajecte de metge a rector, El Petit Príncep, ecologia integral i l’Evangeli del doble manament
Context i convidats • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), inici de curs amb el nou rector de la parròquia de Sant Just Desvern. • Interlocutors: Mossèn Javier Sobrevies (convidat), Montserrat Liró i Igna Santa Barba (conductores). Trajectòria del mossèn Perfil i biografia • Nascut a Barcelona, tercer de quatre germans; metge abans de la vocació sacerdotal. • Ordenat a Sant Boi (parròquia de Sant Antoni Maria Claret), després 8 anys a Castelldefels i, des del novembre passat, rector de Sant Just Desvern. • Al fil de la postpandèmia, recuperació de ritmes i activitats parroquials. Doble vocació (metge i mossèn) • Toquen la broma sobre "cura del cos i de l’ànima"; record d’un primer auxili a missa. • Idea clau: millor que hi hagi corresponsabilitat i persones formades en primers auxilis a la comunitat. El Petit Príncep (Antoine de Saint-Exupéry) Per què l’ha triat i record lector • Lector tardà (cap als 18 anys), en un estiu significatiu; lectura al tren que li deixa un impacte profund. • Lectura que esdevé cant a l’amistat i a la descoberta de l’altre. Mirada oberta i perspectives complementàries • El dibuix del "barret" que en realitat és una serp que s’ha empassat un elefant: metàfora de com veiem la realitat. • Missatge: visions diferents poden ser complementàries, no excloents. Cal ment oberta i respecte en el diàleg. "Una mateixa realitat pot tenir mirades diverses que es complementen." Responsabilitat i la casa comuna • Al seu planeta, el petit príncep cuida volcans, arrenca males herbes i té cura d’una flor: símbol de responsabilitat quotidiana. • Vincle amb l’ecologia integral del Papa Francesc (Laudato si’): Cura de la creació i de les generacions futures. Debat sobre interessos econòmics, carbó, contaminació, exportació de residus i desequilibris globals (Àfrica, Xina, Europa). Prudència amb previsions a llarg termini i exigència de rigor; record del forat de la capa d’ozó i l’evolució del discurs. • Idea clau: compromís personal i comunitari amb el planeta, més enllà d’eslògans. Viatge, desert i el pou amagat • A la Terra, el petit príncep es troba la serp i, al desert, descobreix un pou amagat: símbol de riquesa interior que sovint no es veu a primer cop d’ull. "Al desert, allò més bonic és que a vegades hi ha un pou amagat." La guineu: amistat i vincles • La guineu ensenya a fer amistat: exigeix temps, paciència i proximitat. • "Domesticar" entès com crear vincles; debat semàntic sobre el terme, preferint lligams amb respecte. "L’essencial és invisible als ulls." • Responsabilitat envers allò i aquells amb qui hem creat vincles. Evangeli i valors Lectura: el doble manament de l’amor (Mc 12,28-34) • "Estima Déu amb tot el cor... i estima el proïsme com a tu mateix". • Avaluat com a nucli moral: estimar impedeix fer mal, a la terra i a les persones. Connexions amb El Petit Príncep • Parallels entre amor, amistat, responsabilitat i cura: el llibre il·lustra valors evangèlics de vincle i responsabilitat. • Recordatori que el llibre és il·lustrat per l’autor i, tot i semblar infantil, parla als adults; lectura final emotiva sobre el retorn del petit príncep. Cloenda i avisos • Reemissió del programa el dissabte a les 11:30. Desig de continuïtat sense interrupcions per la Covid. • Agraïments i comiat a l’audiència. Idees clau • Responsabilitat: amb la fe, amb les persones i amb el planeta. • Perspectives complementàries: fugir de dicotomies i abraçar la complexitat. • Amistat i vincles: crear-los amb temps i respecte. • Amor a Déu i al proïsme: eix que orienta la vida personal i comunitària.
Sant Just Notícies (edició vespre)Sant Just Notícies (edició vespre) del 27/10/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
Smooth Jazz ClubSmooth Jazz Club del 27/10/2021
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Music Club Selecció MigdiaMusic Club Selecció Migdia del 27/10/2021
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Sant Just Notícies (edició migdia)Sant Just Notícies (edició migdia) del 27/10/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa16'Entrevistes de la Justa del 27/10/2021 — On Air Jazz Series: nou anys de programació musical a Sant Just i el guardó poètic de Joan Urpinell
Resum de l’entrevista Qui són i què fan Col·lectiu: On Air Jazz Series és una associació de Sant Just amb prop de nou anys de trajectòria, nascuda per facilitar música en directe de qualitat. Origen: creada per preparar concerts de final de conservatori; impuls inicial de Joan Urpinell amb en Nolasc i en Roger Blasco; incorporació posterior de Pere “Santos” Puertas. Evolució d’estil: de l’arrel jazzística a una programació eclèctica: blues, pop/rock, soul, funk, músiques afroamericanes i d’arrel. "simplement, doncs, música de qualitat, però de qualsevol dels estils que pot ser-ho" Programació a l’Ateneu de Sant Just Calendari: d’octubre a maig; cartell variat amb propostes jazzístiques clàssiques i modernes, i música d’autor. Formats: formacions petites (duets, trios) per limitacions de pressupost. Data destacada: darrer concert el 6/05/2022 amb el santjustenc Nou Garrofer en duet amb guitarrista. Entrades: a taquilla el mateix dia del concert. Cicle “Música Bastial al Palau” (Santa Maria de Palautordera) Curadoria compartida: 8 concerts; Pere “Santos” Puertas se centra en el blues i derivats; Joan Urpinell en el jazz i propostes afins. Estils: funk, músiques de rels, Centroamèrica, i més; també amb formats reduïts (duets i algun solista). Entrades: venda telemàtica cercant “Música Bastial Palau”. Impacte de la Covid-19 i suport institucional Aturada inicial del cicle durant la pandèmia; represa tan aviat com ha estat possible. Suport clau: l’Ateneu de Sant Just i l’Ajuntament de Palau aposten per mantenir i fer créixer la programació. Filosofia: prioritzar oportunitats per a artistes que no són “caps de cartell”, fomentant el teixit musical local i emergent. Premi de poesia de Joan Urpinell Guardonat amb el 37è Premi Narcís Seguer de Poesia (Vallgorgina) pel poemari Eixam de Claus, centrat en la paternitat (primers dos anys). Publicació prevista per Sant Jordi vinent; disponible a Sant Just (Ateneu i Llibreria Llibre T). Fragments i moments destacats "Sant Just sempre t’esperarà... als teus orígens sempre seràs ben rebut" "El silencio de Dios fue todo lo que se escuchó" Informació pràctica Ateneu de Sant Just: entrades a taquilla el dia del concert. Música Bastial al Palau: compra online cercant “Música Bastial Palau”.
Entrevistes de la Justa18'Entrevistes de la Justa del 27/10/2021 — Ament: Néstor Ribes retrata la vellesa rural, la solitud i la litúrgia al Prepirineu
Resum Entrevista amb el fotògraf santjustenc Néstor Ribes arran de la seva exposició Ament al celler de Can Ginestar. El projecte, desenvolupat durant 3-4 anys en un poble del Prepirineu, retrata amb plànols tancats una generació de gent gran que viu la ruralitat amb austeritat, solitud i una forta litúrgia/religiositat, tractant la mort amb respecte i sense tabús. Punts clau del projecte Concepte i títol: Ament significa «així sigui»; una paraula breu i potent que concentra la idea de realitat assumida i té una connotació religiosa coherent amb el projecte. Universalitat: tot i fer-se en un poble del Prepirineu, els plànols tancats minimitzen el lloc i converteixen les escenes en una realitat traslladable a molts pobles d’Europa. Metodologia: fotografia espontània i natural, amb moments de confiança i respecte; breus converses per contextualitzar i captar la humanitat del moment. Relació amb els retratats: sense lligam previ, però amb gran sensibilitat per la gent gran (història personal amb avis i família); el projecte es va viure amb intensitat emocional. Temes: Solitud i austeritat quotidianes. Litúrgia i pregària com a eix vital. Mort assumida amb dignitat i tractada sense tabús. Felicitat en les petites coses (jocs de cartes, horts, comunitat). Resistència i manteniment de la vida del poble. Impacte de la pandèmia en la soledat de la gent gran. Impacte personal en l’autor: projecte més emocional de la seva trajectòria; reflexió sobre els límits i el respecte quan alguns protagonistes van morir durant el procés. Recepció i retorn: presentació inicial al poble amb els protagonistes vius; moments de llàgrimes i commoció; l’exposició a Sant Just és un somni personal. Cites rellevants "Nací madre de tu seno a tu regazo vuelvo." "Tanto amor recibido queda el que dimos." "Del polvo venimos y en polvo nos convertiremos." "Ament... així sigui." La paraula que acompanya la imatge Col·laboració amb una escriptora que aporta versos per enfortir el missatge visual i narratiu. Exemple: la imatge de nínxols buits dialoga amb el vers sobre el retorn i el cicle vital. Reflexions que deixa l’exposició La felicitat no depèn de tenir molt, sinó d’allò essencial i compartit. La vida rural convida a revalorar el temps, la comunitat i la memòria. Parlar de la mort amb respecte ajuda a comprendre millor la vida. Informació pràctica Lloc: Celler de Can Ginestar (Sant Just Desvern). Dates: fins al 26 de novembre. Web de l’autor: nestorribes.es (dues erres). Els llibres del projecte es van exhaurir; es prepararà una nova tirada.
La Justa2h 47minLa Justa del 27/10/2021 — Notícies locals, portades i meteo; entrevista a Néstor Ribés (exposició "Amen"); cicle On Air Jazz Series; crítica d'art sobre Fontcuberta; i llengua: dites sobre la pell
Panorama del programa La jornada combina actualitat local i nacional, cultura i llengua: Informació municipal i portades: recordatoris clau (inscripcions dels Cars de coixinets, canvis de sentit viari) i repàs a les principals notícies a Ara, El Periódico i La Vanguardia. Meteo: sol amb núvols baixos, temperatura una mica més baixa i possible canvi de temps per Tots Sants; focus en el Medicane a Sicília. Entrevistes culturals: Néstor Ribés presenta l’exposició fotogràfica Amen (vida rural, solitud, austeritat i litúrgia, amb retrats pròxims de la gent gran). Joan Urpinell detalla el cicle On Air Jazz Series a l’Ateneu i el paral·lel Música Bestial a Palau Tordera. Crítica d’art: Glòria Cunés comenta Rostres/Monstres de Joan Fontcuberta (distorsió, sàtira i joc amb l’engany visual) a la Fundació Vila Casas. Llengua: Oriol Lluc desglossa expressions amb ‘pell’ (de ‘pell de gallina’ a ‘ser la pell de Barrabàs’), amb context històric i etimològic. Principals idees i context Actualitat local Cars de coixinets (13–14 de novembre) • Inscripcions fins al 29 d’octubre (online: carsdecoixinets.org) • Hi ha públic enguany; hi ha cars de préstec per a debutants (sol·licituds a [email protected], també fins al 29/10) • Tradició nascuda el 1976; després d’un any d’aturada, tornada amb ganes. Mobilitat • Canvi de sentit als carrers Ateneu i Montserrat (tram Major–Creu): s’entra per Major i es surt per Creu (Montserrat); Atenció a la senyalització i a l’STOP a Bonavista amb Creu. Agenda cultural • Tertúlia amb Irene Pujades (Premi Documenta 2020) a la Biblioteca Joan Margarit; Carme Berdoy hi posa veu i ritme. • Novembre literari i ple municipal (IBI, ordenances, Promunsa, etc.). Portades del dia (selecció) Ara: debat sobre el reglament del Parlament i el cas Borràs; policia local de Llinars detinguda per narcotràfic; concentració eòlica (70% en 5 comarques) i debat sobre el mercat elèctric europeu. El Periódico: “Males herbes a Llinars”; llei d’habitatge i topall de lloguers; mobilitat i neteja a BCN, amb preocupació per la inseguretat. La Vanguardia: el TC anul·la la plusvàlua municipal (Hisenda haurà de refondre el tribut); comiat de Merkel; ONU: escalfament a 2,7 ºC; gas: visita de Ribera a Algèria. "Em fa molta ràbia que cap portada hagi fet referència al que està passant a Catània" — Comentari a propòsit del Medicane i les pluges torrencials a Sicília Meteo Sol amb núvols baixos de mar cap a terra; màximes 18–19 ºC, mínima 10,7 ºC (la més baixa del mes, repetida). Ponent frenarà la pluja a la costa central; front atlàntic amb ventades; pluges importants a Portugal/Galícia i Pirineu. De cara a Tots Sants: més núvols i possibilitat de pluja. Cultura i societat Néstor Ribés – Amen: retrats tancats de gent gran en un poble del Prepirineu; solitud, austeritat i religió. Projecte de 3–4 anys, molts protagonistes ja no hi són. Llibre exhaurit; nova tirada prevista. Can Ginestà fins al 26/11. On Air Jazz Series (Ateneu, oct–maig): programació diversa (clàssic, modern, afroamericà, cantautor) i formacions petites (pressupost); Arnau Garrofé tancarà el 6 de maig. • Paral·lel: Música Bestial (Palau Tordera) amb curadoria compartida amb Santos Puertas. Fontcuberta – Rostres/Monstres (Fundació Vila Casas): orgasmes distorsionats, retrats d’un manicomi, llibres cremats i mosaic del rei emèrit amb l’elefant i el Pequeño Nicolás. Joc d’engany i sàtira; debat sobre què és art. Llengua – Expressions amb ‘pell’ Emoció: pell de gallina; arissar-se la pell. Esforç i risc: deixar-s’hi la pell, arriscar la pell, salvar la pell. Diners i fred: estar pelat, fred que pela. Caràcter: pell fina / gruixuda / dura, no cabre a la pell (eufòria), ser de bona pell (bona pasta). Salut i metàfores: pell i ossos, tapar a pell (cuina), llop amb pell d’ovella, ser la pell del llop (sense remei), ser més dolent que la tinya, ser la pell de Barrabàs (context sobre Barrabàs i la lectura de Hyam Maccoby: Jesús Bar-Abba). Moments destacats Inscripcions Cars de coixinets (fins 29/10) i confirmació de públic a la cursa (13–14/11). Portades: plusvàlua anul·lada, cas Llinars, preus elèctrics i 2,7 ºC d’escalfament. Meteo: baixada tèrmica suau, Medicane a Sicília, possible canvi de temps per Tots Sants. Exposició Amen: retrats intensos i emocionants de la vellesa rural; Can Ginestà (fins 26/11). Jazz: cicle On Air (Ateneu) i Música Bestial (Palau Tordera); petits formats i gran varietat estilística. Art: Fontcuberta entre la sàtira i el trompe-l’œil contemporani; què és art? com a fil conductor. Llengua: un catàleg ric d’expressions sobre la pell que connecten emoció, esforç, caràcter i cultura popular.
Just BluesJust Blues del 26/10/2021
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)
Cinema sense condicionsCinema sense condicions del 26/10/2021 — Hitchcock, cartellera d’estrenes i Sitges 2021: retorn post‑Covid de «Cinema Sense Condicions»
Presentació i to del programa (post‑Covid) • Retorn a Ràdio Desvern amb format renovat: mitja hora d’actualitat + mitja hora temàtica i, de manera fixa, un “clàssic de la setmana”. • Reflexió inicial: precarietat de la producció durant la pandèmia (pressupostos i guions més febles) i auge de terror low‑cost. Clàssic de la setmana — «La sombra de una duda» (Alfred Hitchcock, 1943) Context i guió • Idea original atribuïda a Gordon McDonell; guió iniciat per Thornton Wilder i completat per Alma Reville (dona de Hitchcock), Sally Benson i el mateix Hitchcock a causa de la crida a files de Wilder. • Reivindicada sovint per Hitchcock com una de les seves favorites. Temes i lectures • Eix central: la dualitat i la corrupció sota la quotidianitat; el tiet Charlie (Joseph Cotten) i la neboda Charlie (Teresa Wright) comparteixen nom i un vincle ambigu. • Subtext autobiogràfic: mares autoritàries, culpa i angoixa; ecos personals de Hitchcock. • Paral·lelismes anticipats amb Psicosi: escales, picats/contrapicats, ombres i l’entrada de càmera a l’espai íntim. "Matamos lo que más amamos" — cita d’Oscar Wilde recordada a l’entrevista Hitchcock/Truffaut "Nosaltres serem els únics en saber tota la veritat" — la neboda al final, suggerint un vincle afectiu persistent amb el tiet criminal Posada en escena i elements tècnics • Composició i llum: blanc i negre de Joseph Valentine amb treball d’ombres i contrast exemplar. • Música: Dimitri Tiomkin. • Cameo: Hitchcock al tren (minut ~16), jugant a bridge. Debat: posada en escena clàssica vs tendències actuals i remakes • Defensa de la claredat espacial clàssica (plans generals, profunditat de camp, aire a l’enquadrament) vs l’actual proliferació de primers plans i càmera a l’espatlla. • Crítica a «A Star Is Born» (2018) per planificació confusa; temor a una «West Side Story» de remake massa mimètic. Record a la «Psicosis» de Gus Van Sant com a remake pla per pla sense valor afegit. Cartellera i estrenes «The French Dispatch» (Wes Anderson) • Anderson desplega el seu món híbrid (decorats artificials, mirades a càmera, tràvelings laterals, animació) amb homenatge al New Yorker i a França (ecos de Jacques Tati). • Capítols irregulars: el de l’“escriptor negre” resulta embolicat; el de Benicio del Toro i Léa Seydoux, el més reeixit. • Part gràfica: treball de Javi Aznárez (Cadaqués). Canvis d’aspect ratio constants. Recomanació de segon visionat (subtítols, rètols i veu en off saturen). «Madres paralelas» (Pedro Almodóvar) • Percepció de pas enrere respecte de «Dolor y gloria»: massa temes barrejats (memòria històrica, violació múltiple) i ritme irregular. «El buen patrón» (Fernando León de Aranoa) • Tono indecís entre sàtira i drama; situacions poc creïbles malgrat un Bardem solvent. Suggereixen que, en clau de comèdia berlanguiana, hauria funcionat millor. Apunt sobre comèdia popular • «Torrente» (1998): malgrat el to cutre‑costumista, el primer film de Santiago Segura tenia substrat social i timing satíric. Avanç del convidat de la setmana vinent • Pau Fernández (gestor cultural, disseny i indumentària): treballs per Liceu, TNC i Lliure. Al TNC (Sala Petita): «Jo, dona; a Lili Elbe» (dir. Marce de Carrasco), sobre la pionera història trans de Lili Elbe. Sitges 2021 — valoració i títols destacats Valoració general • Festival percebut com massificat i amb una programació on predomina un to fosc/nihilista. Enyor de la “selling power” clàssica (pols i factura industrial elegant) i cansament de “temps morts” i postmodernitat depressiva. Pel·lícula guanyadora • «Lamb» (Íslàndia/Polònia/Suècia): drama de dol amb toc mític (Noomi Rapace). Ambientació i suggeriment destacables, però percepció de “mitja pel·lícula” i ritme excessivament lent. Premis i mencions • Premi especial del jurat: «After Blue (Paradis Perdu)» — estètica que evoca «Barbarella»; proposta peculiar amb moments d’interès. • «The Innocents» (Eskil Vogt): nens amb telequinesi i descoberta identitària; sensible i inquietant; per als tertulians, la millor del festival. • «The Blazing World»: deliri visual amb coherència narrativa discutible; menció a Òpera Prima qüestionada. • «Execution» (Rússia): serial killer i descens als inferns policial; dura però redundant. • En positiu: «Veneziafrenia» (Álex de la Iglesia) i «Last Night in Soho» (Edgar Wright) com a peces més sòlides de factura; darrera aparició de Diana Rigg i lluïment d’Anya Taylor‑Joy.
Next, amb Yermi De JesusNext, amb Yermi De Jesus del 26/10/2021
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
- Sant Just Notícies (edició vespre)
Sant Just Notícies (edició vespre) del 26/10/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
- Smooth Jazz Club
Smooth Jazz Club del 26/10/2021
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
- Music Club Selecció Migdia
Music Club Selecció Migdia del 26/10/2021
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
- Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 26/10/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa15'Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Abraçada: monument de pedra seca per al dol perinatal a Sant Just — conversa amb Nil Nabot
Resum de la conversa Context i objectiu Encàrrec municipal a l’artista santjustenc Nil Nabot per crear un monument dedicat al dol perinatal i gestacional. Inauguració: 1 de novembre al cementiri municipal de Sant Just. Finalitat: oferir un espai de reconeixement, acollida i reflexió per a les famílies que han viscut una pèrdua abans o poc després del naixement. "Els nou receptacles simbolitzarien els nou mesos de la gestació." La peça: “Abraçada” Concepció com a espai més que no pas com a objecte: un pedrís circular de pedra seca, amb una obertura que convida a entrar i seure. Interacció humana: altura de banc; convida a seure, pensar, plorar o parlar. Un lloc que recull i acompanya. Simbolisme clau: 9 receptacles incrustats al pedrís que evoquen els 9 mesos de gestació i propicien petits rituals (flors, objectes simbòlics). Al centre, un còdol negre de quarcita del riu Segre, peça natural no treballada, que simbolitza la matriu i/o l’abraçada. Materials i atmosfera: pedra blanca i textura rugosa que aporten calidesa i proximitat, en contrast amb materials més freds habituals als cementiris. Atemporalitat: aspecte anacrònic, com d’una construcció antiga o runa, que connecta el dolor amb una experiència humana universal i històrica. "Convida a generar un espai en el que et recull; per això el títol de l'abraçada." Arrel i inspiracions Marges de pedra seca: inspiració en els petits forats on es deixava el canti per mantenir l’aigua fresca — una imatge de cura i vida. El còdol central, peça trobada fa anys per l’artista, esdevé el nucli inspirador de tota la proposta. Procés i col·laboracions Selecció per concurs entre diversos artistes locals. Construcció in situ al cementiri, amb pedres portades en palets i col·locades una a una; procés orgànic i únic per la irregularitat de cada pedra. Assessorament emocional: contacte amb la psicòloga Teresa Pisonia, especialitzada en dol perinatal, que aporta una frase inscrita al monument per contextualitzar-lo. Vivència artística: per a Nil Nabot, és una primera aproximació directa a aquest tipus de dol; experiència de presa de consciència i servei a la comunitat. "Que la gent que vagi allà trobi un espai en el que hi ha una representació del que els està passant." Ubicació i invitació Cementiri municipal de Sant Just. Acte d’estrena: 1 de novembre (16 h). Espai obert a tothom: tant a qui hagi viscut aquest dol com a qui vulgui empatitzar, recordar i acompanyar. Missatge central Visibilitzar un dol sovint silenciat i humanitzar-lo amb un espai acollidor, simbòlic i participatiu. Ritualitzar el record amb gestos senzills, en contacte amb materials naturals que evoquen calor, puresa i continuïtat. Entendre el dol com una realitat atemporal, compartida per generacions, a la qual l’art pot oferir recolliment i comunitat.
Entrevistes de la Justa21'Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Alta Fidelitat: diàleg entre música i arts visuals — conversa amb Javier Panera a Ràdio Desvern
Resum Conversa amb el comissari Javier Panera sobre l’exposició Alta Fidelitat, un recorregut per la genealogia entre la música popular i les arts visuals a través de portades de discos creades per artistes. Panera comparteix la seva visió, el criteri curatorial, la seva col·lecció de més de 15.000 peces, i reflexiona sobre el present i futur del vinil. Punts clau Exposició viva i didàctica que traça la relació entre arts visuals i música. Criteri curatorial únic: només portades fetes per artistes o que reprodueixen obres d’art amb connexió directa amb el contingut musical. Més de 300 peces exposades (majoritàriament vinil, però també pòsters i documents). Llistes de Spotify per seccions, accessibles via QR a la sala. Títol inspirat en “Alta Fidelitat” (pel·lícula de Stephen Frears basada en el llibre de Nick Hornby). El vinil com a objecte amb fort component fetitxista i valor cultural, però ja no hegemònic com a indústria. Què trobaràs a l’exposició Objectiu: explorar com la música influeix les arts visuals i viceversa. Abast temporal: peces dels anys 60–70 (p. ex. Fluxus i performance) fins a èpoques posteriors. Formats: sobretot vinils, però també pòsters i documentació. Criteri de selecció: es deixen fora portades de dissenyadors/fotògrafs quan responen a directrius de segell; es prioritza la llibertat autoral de l’artista visual. Didàctica: recorregut per capítols amb llistes de Spotify per seccions (descàrrega via QR). Context: pensada per a tots els públics, amb peces de gran qualitat i valor històric. La col·lecció de Javier Panera Més de 15.000 peces entre vinils i CDs; col·lecció viscuda i escoltada. Origen familiar (bar dels avis) i coleccionisme continu al llarg de la vida. El títol “Alta Fidelitat” reflecteix una visió: la música com a memòria emocional i màquina del temps. Valoració del component visual: de vegades compra per la portada; no sempre el contingut musical acompanya, i a l’inrevés. El vinil avui: present i futur No és nostàlgic: cada època té formats i usos d’escolta propis. Algunes músiques sonen millor en vinil (pensades per a aquest suport); d’altres, millor en streaming. El vinil continuarà com a nínxol amb reedicions de qualitat i com a objecte fetitxe (p. ex. en habitacions adolescents). S’ha perdut el ritual d’“arribar a casa i escoltar el disc” (ara sovint ja s’ha escoltat prèviament a Spotify/YouTube). Cites rellevants "La música és la millor màquina del temps que tenim." "A qualsevol li pot costar tenir un Warhol sis dòlars... i és tan bo com el del museu" — atribuït a Andy Warhol, sobre les portades de discos. Context i recepció Inauguració amb bona acollida i explicació guiada; col·laboració amb Loop Barcelona i suport municipal. En el context català i espanyol, la cultura popular (portades, pòsters, còmics) ha difós tendències artístiques abans que els museus. Peces destacades esmentades William Mix de John Cage i una peça de Philip Corner (experimentals) i la seva influència en el pop. Revolution 9 de The Beatles (exemple pop amb incorporació de soroll i improvisació). Singularitat de la col·lecció Col·lecció vertebrada pel diàleg música–arts visuals: probablement única a l’Estat i entre les 3–4 de referència a Europa amb aquest criteri. Informació pràctica L’exposició es pot visitar a l’espai municipal de Sant Just Desvern fins a finals d’any.
Entrevistes de la Justa25'Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Festes de Tardor a Sant Just: balanç, polèmica pels controls policials i normativa Procicat després dels incidents a Molins i Sant Feliu
Context i tesi de l’episodi Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Bassaganyes, arran de la polèmica pels controls policials preventius durant les Festes de Tardor. Es fa el balanç de les activitats, es justifica el dispositiu de seguretat i s’analitza l’impacte de la normativa del Procicat sobre el consum d’alcohol i la gestió de l’oci nocturn. Temes principals • Balanç de les Festes de Tardor: valoració globalment positiva; èxit de “Sant Just al Carrer” i baixa participació comercial a la “Shopping Night”. Dificultats per canvis normatius constants que afecten la programació. • Justificació del dispositiu policial: els controls s’instal·len pel record recent d’incidents greus a Molins de Rei i Sant Feliu (apunyalaments amb arma blanca, agressions a policies, agressions sexuals, robatoris i vandalisme). Es decideix mantenir el concert i elevar la prevenció. Resultat: a Sant Just, nit “sense incidents” rellevants. • Proporcionalitat i molèsties: el dispositiu inclou identificacions aleatòries, controls perimetrals, requisament d’alcohol per evitar botellades i alguns escorcolls superficials. L’alcalde admet que pot ser impactant i molest, però defensa la mesura per evitar riscos majors. • Alcohol i normativa del Procicat: absència de barra a la pista de l’Institut per exigència d’una entitat de restauració homologada (NIF de bar-restaurant). Amb el canvi normatiu d’última hora, l’Ajuntament no va poder contractar a temps un proveïdor. Compromís de resoldre-ho en futurs concerts per limitar botellades i concentrar el consum dins el recinte. • Dades i comparatives: els incidents greus a poblacions veïnes els haurien provocat grups d’altres municipis. L’alcalde parla d’una “nova realitat” en l’oci nocturn que requereix controls preventius similars als de grans esdeveniments. Punts clau destacats • Seguretat vs. molèsties: priorització de la seguretat ciutadana davant el risc d’incidents greus. • Resultat: primera nit festiva recent “sense incidents” greus a Sant Just, a diferència de veïns. • Procicat: la normativa dificulta la gestió de bars temporals; cal previsió administrativa per donar servei de restauració homologat. • Futur: mantenir dispositius robustos si persisteixen patrons de risc a l’entorn metropolità. Cites rellevants “Prefereixo generar aquestes molèsties que no haver de lamentar fets més greus.” “Primeres festes, amb els antecedents que teníem, on no hi ha hagut problemes.” Conclusions • L’entrevista aporta la visió del consistori: el dispositiu va ser preventiu i proporcional al risc percebut per antecedents immediats. • Es reconeix el malestar d’alguns joves per identificacions i escorcolls, però s’argumenta que el balanç de seguretat ho justifica. • Caldrà millorar la logística (barra homologada) per reduir botellades i fer compatible l’oci juvenil amb la seguretat i la normativa. • En funció de l’evolució regional, es mantindran controls preventius similars, amb retirada d’efectius si la nit evoluciona amb normalitat.