Tots els episodis · 2021

2144 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

385-408 de 2144
  • Entrevistes de la Justa del 4/11/2021 — “I l’Àngel digué”: lectura dels textos d’Àngel Casas a Sant Just — entrevista amb Ferran Ranya i Blasco - episode art
    Entrevistes de la Justa
    18'

    Entrevistes de la Justa del 4/11/2021 — “I l’Àngel digué”: lectura dels textos d’Àngel Casas a Sant Just — entrevista amb Ferran Ranya i Blasco

    Context i data de l’acte Novembre Literari (10a edició) a Sant Just Desvern. Divendres 19 de novembre, a les 19.00 h, al Casal de Joves (davant del CAP). Acte destacat: lectura titulada “I l’Àngel digué” amb textos d’Àngel Casas. Objectiu i contingut de la lectura Donar a conèixer la faceta literària menys coneguda d’Àngel Casas: novel·les, assaig, relats, poemes i cançoners. Selecció i direcció de lectura a càrrec de Ferran Ranya i Blasco, amb interpretació de Montse Guallar i el mateix Ferran. Participació d’Àngel Casas: presència a l’acte i paraules finals al públic. La faceta literària d’Àngel Casas Més enllà del gran periodista, comunicador i pioner musical, Casas té una obra literària sòlida i variada. Cites destacades que el defineixen: "Àngel Casas encara escriu millor que parla." "Sap escriure sobre petites i grans misèries, però amb un somriure." L’humor com a eix Humor càustic però tendre, que va del blanc al més agre, sempre amb autoironia. Capacitat de transformar l’adversitat (hospitalització i amputacions) en relat lúcid i vitalista. Exemple d’autoironia en situacions quotidianes: "Perdona que no em posi dret." Format i experiència per al públic Lectura senzilla i cuidada, centrada en la paraula: el text és el protagonista. Durada aproximada: 1 h 10 min. Ritme i continuïtat pensats perquè “brilli la paraula” i el públic gaudeixi de l’humor i la qualitat literària. Inclou un epíleg escrit per Àngel Casas sobre la seva hospitalització i amputacions, definit com a “tremendo” per la força i la ironia amb què està narrat. Origen i organització Idea inicial de Ramon Ibar (escenògraf de l’Àngel Casas Show), prevista a Gelida i ajornada per la pandèmia. Arriba a Sant Just amb el suport total de l’Ajuntament (escenari, rampa d’accés, so i llum) per garantir una lectura accessible i de qualitat. Per què és rellevant Redescobreix una cara poc coneguda d’un referent mediàtic. Combina talent literari i resiliència personal amb un humor contagiós. Ocasió per celebrar la cultura local i la trajectòria d’un mestre de la comunicació i la lletra. Dades clau Títol: I l’Àngel digué Data i hora: Divendres 19/11, 19.00 h Lloc: Casal de Joves (Sant Just Desvern) Amb: Ferran Ranya i Blasco (direcció i lectura), Montse Guallar (lectura), Àngel Casas (presència i paraules finals) To i estil: humor, autoironia, tendresa, qualitat literària

  • La Justa del 4/11/2021 — Sant Just: cursa de coixinets, Promunsa i Mostra CineBaix; portades del dia, fred de tardor i “I l’Àngel digué” amb Ferran Rañé - episode art
    La Justa
    2h 52min

    La Justa del 4/11/2021 — Sant Just: cursa de coixinets, Promunsa i Mostra CineBaix; portades del dia, fred de tardor i “I l’Àngel digué” amb Ferran Rañé

    Resum general Programa de magazín local amb un mix de notícies de Sant Just Desvern, repàs de premsa, meteo i una entrevista cultural. Els punts més destacats: Tancades les inscripcions de la 44a cursa de cars de coixinets (107 cars) i debat sobre serveis (barres, menjar i beguda) el cap de setmana de la cursa. Convocatòria de gerència a Promunsa amb requisits i termini fins al 2 de desembre de 2021. Inici de la Mostra de CineBaix (Mediterrània i Llevant) amb 21 pel·lícules, 11 estrenes i focus en joventut; presencial i a la sala virtual “Sala 7”. Repàs de portades: mercat laboral a l’alça, COP26, tensió Algèria–Marroc, sentència de la plusvàlua, cas d’Igualada i obres a Glòries. Meteo: mínima de 7,6 ºC a Sant Just, vent de ponent girant a nord, ambient de principis de desembre amb sensació de fred marcada i possibles ruixats costaners. Notícies nacionals (Catalunya Ràdio): cas Igualada, acord per derogar la llei mordassa, pressupostos a Madrid, agressions a presons, covid a Europa, COP26 i esports (Xavi, Barça). Entrevista amb l’actor Ferran Rañé sobre l’acte literari “I l’Àngel digué”, una lectura de textos d’Àngel Casas amb humor caustic i tendre. Notícies locals de Sant Just 44a cursa de cars de coixinets (13–14 de novembre) Inscripcions tancades amb 107 cars (lleu descens respecte 2019: 120). Categories: • A la 20: 18 cars (englobant les edats que el 2019 es van dividir en dues subcategories). • Cadet: 5 (la més fluixa; “final assegurada” per pocs inscrits). • Júnior: 12 (+2 que el 2019). • Sènior + Màster: 33 (+3); es desdoblarà en cursa superant 30 inscrits. • Veterans: 18 (+1). • Mixta: 13 (+4). • Femenines: 8 (estable). Serveis a la cursa: s’està ultimant amb l’Ajuntament el retorn de barres de menjar i beguda. Convocatòria de gerent a Promunsa Requisits clau: major d’edat, nacionalitat UE, titulació universitària, coneixements de comptabilitat i urbanisme local, sector construcció/habitatge i experiència en direcció. Termini: fins al 2 de desembre de 2021. Contacte: [email protected] i 93 470 79 30. Mostra de CineBaix (Mediterrània i Llevant) Del present fins al 14 de novembre; 21 films de 12 països, 11 estrenes a Catalunya, molts amb joves com a protagonistes. Complement: 4 cinefòrums i debats (amb directors online i documentalistes com Joan Giralt) i accés virtual via Sala 7 (model “plataforma” amb cinema d’autor). Obertura: “Huda’s Salon” (18:30), crítica a l’absurditat de la guerra. Repàs de portades Diari Ara Ocupació: primer octubre en 14 anys amb baixada d’atur a Catalunya (−510) i +21.000 llocs; ERTO encara >40.000. Barça: l’Alsadd s’aferra al contracte de Xavi. COP26: Colau defensa superilles; moratòria d’incineradores. Altres: huracans més freqüents a la Mediterrània; la Fed comença a retirar estímuls; perfil d’Eric Adams (alcalde NYC) amb notes personals. La Vanguardia Sàhara: incident armat eleva tensió Algèria–Marroc. EUA: bons i mals resultats demòcrates (Boston fa història; lectura negativa per a Biden a Virginia/Nova Jersey). Plusvàlua: sentència del TC anul·la l’impost fins a nova llei (sense retroactivitat). Investigació: Mossos revisen càmeres pel cas Igualada. Judicial: el Suprem retreu a PP i Vox “judicialitzar” la política. BCN: túnel de Glòries llest per obrir. El Periódico Glòries: “ja veu el final del túnel” (obertura parcial dissabte). Crisi climàtica: urbs poden pujar +4,5 ºC a final de segle; superilles com a solució. Pensions: Escrivà i quotes; debat social. Atur: xifres de rècord a l’octubre. Fiscalitat: taxa d’emissions cobrada a vehicles inexistents (errades). Justícia: futura llei contra l’enaltiment del feixisme. Cultura: mort de Georgie Dann. Homenatge musical S’emet “La Barbacoa” de Georgie Dann com a record. El temps (Sant Just) Mínima: 7,6 ºC (la més baixa de la tardor), amb vent de ponent (cops de 30 km/h) que augmenta la sensació de fred (termal ≈ 8 ºC). Evolució: gir a nord entre divendres i el cap de setmana; ambient més fred encara divendres–dissabte; diumenge lleu repunt però per sota de l’habitual. Cota de neu: nevades >2.000 m i baixant a la cara nord del Pirineu de Lleida. Mar: contrast tèrmic activa tempestes enfront de la costa; ruixats locals possibles (dècimes de litre) segons mapa i franges. Tendència: màximes 13–14 ºC i mínimes 6–7 ºC fins diumenge; la setmana vinent, normalització cap a 15–16 ºC però mínimes <10 ºC ja instal·lades. "Si això ens enganxa al gener, parlaríem de temperatures a tocar dels 0 ºC." Notícies nacionals i internacionals (11:00, Catalunya Ràdio) Igualada: investigació prioritària; presa de declaració a la víctima quan sigui possible. Política: acord PSOE–Unides Podem–PNB per derogar la llei mordassa (manifestacions espontànies sense permís; discussió sobre devolucions en calent). Pressupostos: ERC defensa estratègia negociadora; esmenes de rebuig cauran amb PNB, ERC i Bildu. Presons: protesta a Ponent per agressions a funcionaris; demanen unitats psiquiàtriques especialitzades. COVID a Europa: rècord de casos a Alemanya; dades altes a Eslovàquia (79% no vacunats entre ingressats). COP26: 28 països s’afegeixen a l’Aliança per abandonar el carbó (objectiu 2040), però les emissions encara pugen. Cultura: documental sobre Robert Gerhard (In-Edit). Esports: Xavi Hernández negocia sortida de l’Al-Sadd cap al Barça; agenda de bàsquet i natació. Butlletí local (11:07) Resum en format titular de: cursa de coixinets, convocatòria Promunsa i Mostra de CineBaix (amb horaris i focus en joventut), incloent canals online. Entrevista: “I l’Àngel digué” (Novembre Literari) Contingut Conversa amb Ferran Rañé sobre la lectura de textos d’Àngel Casas (direcció de Rañé; en escena amb Montse Guallar; idea original de Ramon Ivars), posposada per la pandèmia i reprogramada a Sant Just. Es revela la faceta literària de Casas (novel·la, assaig, relat, poesia i cançoner), amb un to irònic, caustic i tendre. "Àngel Casas encara escriu millor que parla." "Perdona que no em posi dret" — l’humor com a motor vital després de les intervencions i l’adaptació. Dades clau de l’esdeveniment Data i hora: divendres 19 de novembre, 19:00. Lloc: Casal de Joves (Sant Just Desvern). Format: lectura dramatitzada; protagonista és la paraula; presència d’Àngel Casas per tancar l’acte. Peces musicals destacades (selecció) Ed Sheeran – “Overpass Graffiti”. Justin Bieber – “Peaches”. Georgie Dann – “La Barbacoa”. Dua Lipa & Elton John – “Cold Heart”.

  • Empanada Cultural del 3/11/2021 — Especial Sitges 2021: Lamb, Nitram, Mona Lisa and the Blood Moon, Silent Night i Limbo — Palmarès, ex aequo i recomanacions - episode art
    Empanada Cultural
    59'

    Empanada Cultural del 3/11/2021 — Especial Sitges 2021: Lamb, Nitram, Mona Lisa and the Blood Moon, Silent Night i Limbo — Palmarès, ex aequo i recomanacions

    Panorama general de l’episodi Especial Sitges 2021 amb repàs focalitzat al palmarès i a les pel·lícules més comentades del festival. Els conductors comparteixen experiència, criteris i discrepàncies sobre el jurat i els molts ex aequo d’aquesta edició. "Quan en un palmarès es reparteixen massa premis, queda lleig: els ex aequo desllueixen." Destaquem en 10 punts • Lamb (Valdimar Jóhannsson): gran guanyadora; també Citizen Kane a direcció revelació i millor actriu per Noomi Rapace. • Nitram (Justin Kurzel): millor direcció i millor actor per Caleb Landry Jones; retrat incòmode i humanitzat del responsable de la matança de Port Arthur (1996). • Lucifer (Peter Brunner): interpretacions de Franz Rogowski i Susanne Jensen, compartides ex aequo amb Caleb L. Jones i Noomi Rapace. • Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour): millor música, film d’inauguració i premi de la crítica jove; microcosmos nocturn pop-electrònic amb poders telequinètics. • Silent Night (Camille Griffin): millor guió i premi del públic; apocalipsi íntima amb mirada infantil lúcida. • Limbo (Soi Cheang): millor fotografia (Cheng Siu-Keung); neo-noir en B/N digital a l’ombra de Hong Kong. • The Innocents (Eskil Vogt): menció especial; nens amb poders i dilemes morals. • The Trip (Tommy Wirkola): comèdia negra salvaje a cabana; 2a més votada pel públic. • Debat sobre el jurat (Ali Abbasi, Alaska, Antonio Trashorras, Luna María Lidón i Joaquín Reyes) i la idoneïtat dels ex aequo. • Apunts de seccions i ecos de leitmotiv licàntrop; vista posada en Terror Molins i Cardoterror. El festival: experiència, ex aequo i jurat Logística i ritme de Sitges • Entrades volant i necessitat d’estar “sempre en línia” per caçar alliberaments de localitats. • Dinàmica de premsa: mirar pel·lis mentre es controla el mòbil. Jurat i seccions • Jurat oficial: Ali Abbasi, Alaska, Antonio Trashorras, Luna María Lidón i Joaquín Reyes. • Es parla de Brigadoon (amb presència de Raúl Arévalo al jurat) i de la menor visibilitat dels curtmetratges en cròniques generalistes. Polèmica ex aequo • Sensació general: massa ex aequo “deslluïxen” el palmarès i dificulten decisions fermes i llegibles. Pel·lícules clau Lamb (Valdimar Jóhannsson) • Drama fantàstic islandès sobre la maternitat, la família i la gran mare natura, amb to de folk horror i ecos de western. • Posada en escena pausada, simbòlica i sense abusar del “gran gir”. • Referències esmentades: Jan Švankmajer, Eraserhead (Lynch). • Premis: Millor pel·lícula, Citizen Kane (direcció revelació), Millor actriu (Noomi Rapace). "La gràcia de Lamb no és un gran gir final, sinó la construcció pausada i simbòlica." Nitram (Justin Kurzel) • Retrat d’un monstre real: context de la matança de Port Arthur (Tasmania, 1996) i crítica al fàcil accés a les armes. • Estudi de personatge que “humanitza” sense exculpar; responsabilitat també sistèmica i social. • Premis: Millor direcció i Millor actor (Caleb Landry Jones). Lucifer (Peter Brunner) • Produïda per Ulrich Seidl; ambient alpí asfixiant, relació mare-fill turmentada. • Interpretacions potents de Franz Rogowski i Susanne Jensen; comparteixen premi ex aequo amb Caleb L. Jones i Noomi Rapace. • Debat: “Luce més” premiar treballs menys coneguts que repartir amb estrelles. The Innocents (Eskil Vogt) • Menció especial. Nens amb poders telequinètics lluny de la mirada adulta; joc moral entre innocència i maldat. • Connexió autoral amb Thelma. • Dilema: fins on es pot “jutjar” la crueltat quan no hi ha maduresa? Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour) • Inauguració. Millor música i premi de la crítica jove. • Microcosmos de nits múltiples sota una “lluna de sang”; to festiu, hibridació pulp, electrònica i clàssics (arrenca amb Dean Martin). • Protagonista: Jeon Jong-seo (Burning); amb Kate Hudson i Ed Skrein. • Tema: llibertat desitjada d’una jove amb poders telequinètics que fuig d’un manicomi. Silent Night (Camille Griffin) • Millor guió i premi del públic. Apocalipsi íntima de Nit de Nadal en una casa de camp; comèdia negra amb ecos pandèmics. • Mirada infantil (Roman Griffin Davis) com a contrapès crític davant el relat oficial i una app governamental d’eutanàsia. • Familiars de la directora interpreten els germans a la ficció, afegint versemblança a la dinàmica domèstica. The Trip (Tommy Wirkola) • Comèdia negra salvatge de “parella a la cabana” amb pla mutu d’assassinat i visita sorpresa de presidiaris. • Protagonitzen Noomi Rapace i Aksel Hennie. • 2a opció del Premi del Públic; gran receptivitat a sala. Limbo (Soi Cheang) • Millor fotografia (Cheng Siu-Keung). Neo-noir en blanc i negre digital: textura plana, caos visual i misèria urbana a Hong Kong. • Thriller policial de persecucions memorables; protagonista Gordon Lam. Hand Rolled Cigarette • Amb Gordon Lam: amistat/aliança entre un exmilitar de Hong Kong i un immigrant pakistanès. • Context postcolonial i de desarrelament; complement perfecte a l’univers de Limbo. Altres apunts i connexions • Leitmotiv de l’edició: home llop i aullits; presència icònica a projeccions. • Recordatori històric: American Psycho (Mary Harron, 2000) ja va inaugurar Sitges; correcció a qui deia “primera dona a inaugurar” amb Amirpour. • Crítica als mitjans per poca visibilitat dels curts; rebot amb TV3 per no destacar millor curt oficial. • Properes parades: Terror Molins i Cardoterror, on recuperaran títols destacats de Sitges.

  • Veus Parròquia del 3/11/2021 — Esclavitud moderna: treball forçós, matrimonis forçats i tracta; migrants, pobresa i clima - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 3/11/2021 — Esclavitud moderna: treball forçós, matrimonis forçats i tracta; migrants, pobresa i clima

    Visió general Episodi de "Veus de la Parròquia" amb Justícia i Pau de Sant Just dedicat a l’esclavitud moderna. El mossèn i Jesús Castro aborden formes actuals d’explotació com el treball forçós, els matrimonis forçats i la trata de persones, aportant xifres, exemples concrets i un marc ètic. També es connecta amb la pobresa, la migració i el canvi climàtic com a factors que alimenten aquestes vulneracions. "No ens fem els distrets... On està el teu germà?" — Papa Francesc Temes clau Definició i abast: l’esclavitud avui com a domini d’una persona sobre una altra, tractant-la com una cosa; formes adaptades al segle XXI. Xifres globals: al voltant de 40 milions de persones en esclavitud; ~25 M en treball forçós i ~15 M en matrimonis forçats. Servitud per deute: usura i interessos abusius que condemnen a jornades de 14–16 hores i impossibiliten l’ascensor social. Cadenes globals de subministrament: explotació laboral a fàbriques tèxtils, explotacions agrícoles i vaixells de pesca de llarg recorregut; condicions precàries i riscos greus. Treball infantil: de la col·laboració familiar a l’explotació que priva d’escola i d’un desenvolupament digne. Matrimonis forçats i tracta: impacte especialment sobre dones i nenes; matisos sobre matrimonis concertats en altres cultures, sense justificar vulneracions de drets. Persistència de formes “clàssiques”: casos actuals a l’Àfrica (ex. Sudan) i memòria històrica (Mercedaris, Sant Pere Nolasc, rescat de captius, cas Cervantes). Migració i pobresa: Justícia i Pau vincula la pobresa i la condició migrant com a formes i factors d’esclavitud contemporània. Canvi climàtic: amplifica la pobresa al Sud global i exigeix compromís ferm de poders públics i econòmics. Dades i punts destacats ~40 M de persones en esclavitud moderna (25 M treball forçós; 15 M matrimonis forçats). La trata de persones afecta principalment dones i nenes (≈60–70%). Usura: interessos de fins al 10% mensual que perpetuen la servitud per deute. Exemples i casos Fàbriques tèxtils amb condicions infrahumanes (controls fins i tot per anar al lavabo) i ensorraments mortals. Vaixells de pesca que retenen tripulacions durant un any en condicions coercitives. Treball infantil en forns de totxos i manufactura, sense escolarització. Sudan: testimonis de campaments amb infants esclavitzats i rescats a canvi de diners. Propostes i crides a l’acció Marc ètic: recuperar la pregunta del Papa Francesc —"On està el teu germà?"— i no normalitzar l’explotació. Denúncia i sensibilització: parlar-ne, visibilitzar casos i impulsar vies de denúncia tot i les febleses institucionals en alguns països. Responsabilitat política i econòmica: exigir compromisos visibles i valents contra el canvi climàtic i per la dignitat laboral. Defensa dels drets: referenciar la Declaració Universal dels Drets Humans com a base per a l’acció social i jurídica. Paraules clau i conceptes Esclavitud moderna, treball forçós, trata de persones, servitud per deute, matrimonis forçats, explotació infantil, cadenes de subministrament, pobresa, migració, canvi climàtic.

  • Entrevistes de la Justa del 3/11/2021 — Mas Lluí, residus i microtalls: Quico Ferrer demana millores, reclama auditoria i anuncia candidatura 2023 a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 3/11/2021 — Mas Lluí, residus i microtalls: Quico Ferrer demana millores, reclama auditoria i anuncia candidatura 2023 a Sant Just

    Resum general Entrevista amb Quico Ferrer (regidor no adscrit de Sant Just) on es repassen les Festes de Tardor, el ple d’octubre amb públic, la moció sobre el barri de Mas Lluí (manteniment, accessibilitat i mobilitat), els microtalls elèctrics, el canvi de contenidors i residus, la proposta d’auditoria interna i la manca de llicències d’activitat en set equipaments municipals. Ferrer també anuncia la seva candidatura per a l’alcaldia 2023, fa una crida a unificar l’espai convergent i detalla mesures per a l’habitatge jove i el seu suport condicionat als pressupostos. Temes principals i punts clau Festes de Tardor: valoració i millores • Valoració general molt positiva de les Festes de Tardor, bona organització i retorn als carrers. • Millores proposades: replantejar la zona de restauració del Mil·lenari, reubicar escenari per donar continuïtat amb el Mercat, potenciar la bona vista i recuperar presències com Granja Carbonell. Ple d’octubre amb públic • Primer ple amb públic presencial des de la pandèmia, amb baixa assistència però recuperant normalitat i proximitat amb la ciutadania. Barri de Mas Lluí: moció i propostes • Moció presentada (Laia Flotats) sobre mancances i peticions del veïnat; Ferrer hi vota a favor i hi afegeix propostes. • Propostes destacades: parcs infantils inclusius (adaptats) i punts de càrrega elèctrica. • Mas Lluí com a model d’ordenació per aplicar a barris més antics del municipi. Microtalls d’electricitat • Problema atribuït a la companyia distribuïdora; l’alcalde Joan Massaganyes s’hi reuneix per resoldre incidències. • Ferrer valora la transparència: prefereix informació clara encara que negativa, a silenci. Gestió municipal, auditoria i llicències • Reclama auditoria interna per detectar i corregir mancances. • Denúncia que 7 equipaments municipals no tenen llicència d’activitat (Escola Bressol, Camp de Futbol, Can Ginestà, Ateneu –Sala Gran–, Mercat Municipal, Bonaigua, Centre Cívic Salvador Espriu). • Compromís de resoldre-ho abans del 2023; diferència amb etapes anteriors: ara hi ha voluntat de solucionar-ho. Residu i nou model de contenidors • Dona vot de confiança al nou model (per fraccions, una per setmana; inici amb vidre a Plana Bessoleig; previsió: 5 setmanes), però dubta del compliment del calendari. • Punts crítics: cal brigada prèvia/manual per la brossa fora de contenidor (el camió articulat no recull manualment) i informació d’horaris al veïnat per evitar carrers bruts. • Millores d’ús: palanca de peu i obertura més ergonòmica. Candidatura 2023 i espai convergent • Anuncia la candidatura a l’alcaldia 2023 amb antelació per unificar l’espai convergent (Junts, PDeCAT, moderats i nacionalistes) en clau de municipalisme. • Es planteja com a independent, nacionalista però no partidari de la independència; oberta la col·laboració amb el PSC si cal per governabilitat. “El Sant Just que somiem” • Un Sant Just obert a tothom, feminista i a favor de l’LGTBI, segur, cultural i amb menys impostos; suport a habitatge i PIMEs. Joventut, xarxes i habitatge • Actiu a Twitter i Instagram; impuls del perfil “Joves amb Quico Ferrer” per recopilar propostes. • Moció d’habitatge jove (18–35) aprovada; confirma 60.000 € per iniciar el programa. • Suport als pressupostos condicionat a mesures (joventut i sostenibilitat); reconeix problema de liquiditat municipal i la necessitat d’ajustos (IBI). Tancament i mitjans • Fa una crida a contrastar informació en polèmiques (concert) i proposa escoltar també la cap de l’oposició (Laia Flotats). Cites destacades "Prefereixo que em contestin això que em donin llargues o que no em contestin." "És el moment del canvi i el moment del canvi crec que el puc liderar jo." "Si no posem recursos previs… tindrem la mateixa problemàtica [de brossa fora de contenidor]." Conceptes clau • Llicència d’activitat: permís necessari per exercir una activitat en un equipament. • Microtalls: interrupcions breus del subministrament elèctric. • Municipalisme: prioritzar la gestió local i pragmàtica per sobre de sigles. Implicacions • Equipaments: urgència legal i de seguretat per regularitzar llicències. • Residus: èxit del model condicionat a recursos operatius i informació al veïnat. • Energia: cal seguiment amb la distribuïdora per eliminar microtalls a Mas Lluí. • 2023: llançament anticipat de candidatura per articular l’espai convergent i negociar majories. • Governabilitat: Ferrer manté marge per pactar amb el PSC, prioritzant la gestió i els serveis a la ciutadania.

  • La Justa del 3/11/2021 — Canvi de contenidors i crida al civisme a Sant Just; microtalls elèctrics i retorn de l’Aula d’Extensió; agenda del Novembre Literari - episode art
    La Justa
    2h 48min

    La Justa del 3/11/2021 — Canvi de contenidors i crida al civisme a Sant Just; microtalls elèctrics i retorn de l’Aula d’Extensió; agenda del Novembre Literari

    Introducció i sumari del programa Benvinguda i presentació del magazín matinal de Ràdio d’Esvern, La Justa. Avanç de continguts del dia: 1a hora (informativa): notícies municipals i repàs de portades amb Lua López; previsió del temps amb Carles Rius. 2a hora: entrevista política amb Quico Ferrer (regidor no adscrit) i conversa amb Ramon Palacios (psicòleg, Plataforma Iris) sobre l’impacte de la pandèmia en els i les joves. 3a hora: cultura amb Glòria Conesa i Laura Baringo (exposició sobre Jean Prouvé) i secció de llengua amb Oriol Lluc (frases fetes sobre “dormir”). Notícies municipals Canvi de contenidors i crida al civisme Desplegament dels nous contenidors a Sant Just Desvern, per fraccions i a ritme d’una fracció per setmana. Inici amb el vidre a la zona de la Plana Bellsoleig. Nous models amb més capacitat i obertura amb pedal. Període d’ajust: s’avaluaran les noves ubicacions per evitar desbordaments i optimitzar la recollida selectiva; l’arranjament urbanístic arribarà un cop consolidades. Queixes veïnals rebudes a l’emissora: manca temporal d’alguns contenidors d’orgànica i mal ús (abocaments d’enderrocs i voluminosos a la via pública). Recordatori de serveis: Ús de la deixalleria municipal i serveis de recollida concertada per voluminosos. Bones pràctiques de reciclatge (plegar tetrabrics, aixafar ampolles) per maximitzar la capacitat. Missatge clau: civisme i coresponsabilitat veïnal. "La crida aquí és una mica el civisme" "No és tan complicat reciclar bé" Microtalls elèctrics i reunió amb Endesa Reunió de l’alcalde Joan Basagañes amb Javier Reche (responsable de xarxes de mitja i alta tensió del Baix Llobregat, Endesa) per fer seguiment dels microtalls. Zones afectades: Carretera Reial, Walden 7 i Mas Lluí. Context: els dies de pluja i humitat incrementen els microtalls per una avaria en línies aèries; Endesa treballa per identificar-ne l’origen i solucionar-la. L’Ajuntament ha enviat un informe a la distribuïdora i a la Direcció General d’Energia de la Generalitat i en farà seguiment. Es remarca que la incidència és competència de la distribuïdora. Retorn presencial de l’Aula d’Extensió Universitària (Gent Gran) Tornen les conferències presencials a l’Auditori de l’IES La Mallola (c/ Andreu Amat, 11. Esplugues de Llobregat), cada dijous a les 18.00 h. Programa de novembre destacat: Klimt i Rodin: art, passió i erotisme (Imma Fontanals). Els antics regnes del Tibet, l’enigma de Zhang Zhung (Toni Orbonés). “Abans vam ser moros que catalans”: el passat islàmic de Catalunya (Dolors Bramón, UB). 20 anys d’errors de l’Afganistan – Egipte des de l’11S (Joan Roura). Accés: gratuït per a socis/es (amb carnet); 5 € per al públic general. Informació i contacte: tel. 639 34 54 41 i correu “auge.gmail.com”. Agenda cultural: Novembre Literari Arrenca la 10a edició del Novembre Literari a Sant Just. Inauguració amb l’exposició fotogràfica de Ton Gasull, “Passió per la lectura”. Avui (Sala del Cinquantenari, Ateneu, 19.00 h): xerrada de José Luis Ibáñez Ridao, “Llegir novel·les. Avui, la dictadura dels gèneres”, organitzada pel Centre d’Estudis Santjustenc. Els actes continuen el 6, 9, 10, 11 de novembre i més enllà. Recordatoris de servei Emissió i podcasts a radiodesvern.com (apartat Magazins > La Justa).

  • Just Blues del 2/11/2021 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 2/11/2021

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 2/11/2021 — De “La mujer pantera” a “L’últim duel”: Val Lewton, l’efecte bus i conversa amb Pau Fernández sobre “Jo, dona. A Lili Elbe” - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 2/11/2021 — De “La mujer pantera” a “L’últim duel”: Val Lewton, l’efecte bus i conversa amb Pau Fernández sobre “Jo, dona. A Lili Elbe”

    Panorama de l’episodi Programa dedicat al contrast entre un clàssic del cinema de terror elegant i suggerent i una superproducció històrica contemporània, rematat amb una entrevista creativa. Els punts forts: • Clàssic de la setmana: “La mujer pantera” (1942) — producció Val Lewton, estil suggerit i naixement de l’efecte bus; reflexions sobre ambigüitat i repressió sexual. • Estrena destacada: “L’últim duel” (Ridley Scott) — estructura tipus Rashomon, rigor històric i un duel final d’impacte. • Entrevista a Pau Fernández — procés creatiu de l’obra de Marta Carrasco “Jo, dona. A Lili Elbe”, escenografia, música i el paper del vestuari. • Debat final sobre postpandèmia i hàbits de consum: pes del terror i superherois, pèrdua de centralitat de la crítica, “fast culture”. Clàssic de la setmana: “La mujer pantera” (1942) Per què és clau • Produïda per Val Lewton (RKO), amb Jacques Tourneur a la direcció: la personalitat del productor marca la “fàbrica” visual i narrativa. • Elegància i ambigüitat: Lewton defuig mostrar el monstre i aposta per la suggerència, el so i l’ombra; quan l’estudi força a “ensenyar”, el to trontolla. • Temes subjacents: repressió sexual, gelosia i identitat projectada en el fantàstic. “La pel·lícula funciona perfectament mentre es belluga en aquest terreny de l’ambigüitat.” Innovacions i estil • Naixement de l’efecte bus: un sobresalt diegètic que substitueix l’atac del monstre per l’entrada sobtada d’un autobús. • Fotografia de Nicholas Musuraca: chiaroscuro, sofisticació i arrels de l’expressionisme alemany que anticipen el film noir. • Direcció sonora: sorolls, bramuls, petjades i silencis per construir el terror sense mostrar. Llegat i constel·lació Lewton • Directors vinculats: Jacques Tourneur, Robert Wise, Mark Robson. • Continuïtats i relectures: “The Curse of the Cat People” (Wise) com a obra autònoma; “El beso de la pantera” (Paul Schrader, 1982) amb càrrega eròtica, valorada com a fallida pels tertulians. • Altres títols destacats de Lewton: “La séptima víctima” (influència sobre l’escena de la dutxa de “Psycho”), “La isla de los muertos”, “El barco fantasma”. Cartellera actual: “L’últim duel” (Ridley Scott) Estructura i temes • Relat en tres capítols a l’estil Rashomon: tres punts de vista sobre una violació, amb la versió d’ella projectada com la més veraç. • Final a foc lent amb duel d’un realisme sonor i físic aclaparador. • Subtext: honor masculí vs. autonomia femenina; denúncia en un món amb l’Església i l’aristocràcia en contra. “El pla final d’ella és extraordinari… una mirada que ho diu tot.” Rigor històric i posada en escena • Fonts medievals: Froissart i les “Grans Cròniques de França” com a suport documental. • Economia feudal i jerarquies integrades al guió: delmes, recaptació, carruatges i logística, allunyant-se del decorativisme. • Vestuaris i complements sobriament versemblants; hiverns, neu i cromatisme fred que immersen en el segle XIV. • Marca Scott: hiperrealisme sonor (armes, cascs de cavall) i imatges inoblidables. Entrevista a Pau Fernández “Jo, dona. A Lili Elbe” (Marta Carrasco) • Gènesi inspirada per “The Danish Girl”: focus no narratiu sinó físic i emocional sobre el patiment del personatge en el trànsit. • Escenografia de fred nòridic i aiguamolls (Hammershøi, paisatgisme danès) amb un quadre giratori com a nucli visual. • Música eclèctica (de la javanesa a Juliette Gréco i Édith Piaf) triada per la càrrega dramàtica. • Impacte de la pandèmia en el recorregut; pas pel TNC i expectatives de gira (incloent Los Angeles) i premis. “L’obra entra directa com un bisturí: dissecció del patiment i la mirada social.” Procés creatiu, referents i vestuari • Fonts d’inspiració: història de l’art (prerafaelites, medievalisme), documents i iconografia per ancorar versemblança. • Opte per recreació fidel d’època si la dramatúrgia ho demana; eclèctica si la direcció ho proposa. • Concepció del vestuari: peça inerta fins que el cos l’activa; ha de servir la narrativa i integrar-se amb llum, so i escenografia. “El vestit no ha de sobrepassar l’obra: interessa la narrativa i el paquet escènic global.” Debat final: cultura i hàbits de consum • Després de la postpandèmia, s’espera recuperació amb creativitat reforçada; consciència del daltabaix i la necessitat de resistència cultural. • Tendències actuals: domini de terror i superherois al mercat. • Pèrdua de centralitat de la crítica tradicional; informació dispersa a internet i consum ràpid que penalitza ritmes lents. “Cultura no és Viquipèdia ni Google… si no se’t queda aquí, és fast food.” Recomanacions i preferències • Els tertulians destaquen la ciència-ficció i el cinema musical quan estan ben fets. • Reconeixement transversal al cinema clàssic i al poder d’unes imatges ben creades, siguin clàssiques o contemporànies.